RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada Castellbell i el Vilar-Monistrol Distància: 12,4 km (3h) Desnivells: +/- 350 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida: Castellbell i el Vilar-Monistrol(R) Arribada: Aeri de Montserrat (FGC) Distància: 9,8 km (2h35min) Desnivells: +400 / - 450 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada Monistrol de Montserrat (FGC) Distància: 17,3 km Desnivells: +/- 650 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribabada Castellbell i el Vilar-Monistrol M. Distància: 10 km (2h35min) Desnivells: +/- 350 m
Catalunya és un país de platges. Milers de turistes, potser milions, aterren a casa nostra atrets per les nostres costes, el sol i els bons preus, omplint un litoral cada cop més assetjat i difícil de conservar.
Però les platges litorals no són l’únic lloc a casa nostra on poder fer una remullada. En moltes excursions de Senderisme en tren hem passat per rius, gorgues o pantans on fer un bany o una remullada mentre gaudim de la natura. Habitualment són zones més tranquil·les i sense aglomeracions, i tot i que els caps de setmana d’estiu alguns indrets també són força concorreguts, un bany en zones d’aigua dolça sempre és més tranquil, envoltat de natura i silenci.
La majoria de zones de bany són no controlades, així que cal anar amb compte quan entrem a l’aigua. Alguns ajuntaments tenen prohibit el bany en els rius del seu municipi, ja sigui per motius de mala qualitat de l’agua o de perillositat. Són una excepció la dotzena de platges situades en pantans que controla la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A part del control de la qualitat de l’aigua, en temporada alta poden arribar a tenir vigilància.
Aquest recull de zones de bany interior són les accessibles en tren a través d’alguna de les rutes publicades i ressenyades al nostre web, una selecció de gorgs, rius i pantans on poder fer una capbussada durant alguna de les rutes que, no són gaires, però pot donar una idea a tots aquells que busquin un racó on fer un bany o una remullada. Hem deixat de costat els estanys pirinencs, sempre un recurs vàlid per aquells atrevits que vulguin fer-hi un bany en les seves fredes aigües.
Recomanacions:
La Riba és una població que vista des del tren ofereix un aspecte poc encisador, amb fàbriques papereres que omplen el paisatge de naus industrials. Però el municipi conté bells racons amb carrers empedrats i antigues papereres que fan de bon descobrir. No lluny del poble, a l’ombrívola zona del Clot d’en Goda, ja podem trobar alguns tolls on poder-nos remullar, com el dels Alemanys o el dels Paperers. Els més interessants, però, es troben riu amunt, a l’Esqueix, un bonic estret on un pont nepalí creua el riu Brugent.
Les Fonts del Glorieta i el Niu d’Àliga són els tolls més coneguts del riu Glorieta, i potser els més interessants per fer-hi un bany de tots els que us proposem. Cal caminar una estona, però l’entorn s’ho val. Al voltant d’aquests tolls encara es poden trobar d’altres més amagats on també poder fer una remullada.
Petit toll situat a la riera de Martinet, un torrent que corre entre els municipis d’Aiguafreda i un ‘enclavament’ de Seva. El toll es troba uns metres al nord d’un pont de fusta que travessa el riu. És molt petit, però està situat en un ombrívol i bell entorn.
La riera de Vallcàrquera és un torrent que baixa del vessant sud dels turons de Monner i Tagamanent. Des del municipi del Figaró cal seguir la Ruta dels Arbres, un sender ideat per l’ajuntament que recorre la riera tot visitant diversos petits salts d’aigua i gorgs. Potser més que un bany podrem remullar-nos els peus i refrescar-nos una mica. El Gorg de Can Bosc és el més conegut.
El torrent d’Estiula forma un conjunt de set gorgs de mida diferents i grandària variable en el seu curs de baixada fins al riu Merdàs. Fins fa pocs anys aquests gorgs eren tot un clàssic del bany a Catalunya. Actualment, però, i atès a l’acumulació de visitants durant els caps de setmana i l’estiu, s’ha prohibit el bany. I no només això, sinó que s’ha posat un preu d’entrada (perdó, una ecotaxa) per accedir a la zona. No ens podrem banyar, però l’indret igualment val la visita.
La ruta ressenyada surt de Ripoll i acaba a Campdevànol. Els Gorgs de la Cabana es troben al darrer tram de la travessa. Si hi volem anar directament és millor baixar a l’estació de Campdevànol.
*les fotos són fetes a l’hivern. No patiu que durant l’estiu l’aigua baixa més càlida.
Foto de Josep Balius Planellas (del blog Racons de Catalunya)
La mateixa ruta que visita els Gorgs de la Cabana ens serveix per visitar els bonics Salts de la riera de Vilardell, tram de torrent situat al municipi de les Llosses. La Ruta ST54 no els recorre, però sí que hi passa a tocar, atès que els tolls es troben al sud del punt on la travessa creua el torrent (punt quilomètric 5,2 de la ruta). Són 5 salts situats al sud d’aquest punt, el darrer situat a 1,4 km de distància. No tots són de fàcil accés. Podeu consultar aquest track gps d’Ignasi&pilar (usuaris Wikiloc), per veure l’accés als gorgs. Podreu veure fantàstiques fotos al blog Racons de Catalunya, de Josep Balius.
El Salt del Sot del Bac es troba en una preciosa raconada a tocar del sender PR C-33 entre el Figaró i La Trona. La pujada a aquesta atal·laia és una de les excursions més boniques que es poden fer a la zona, amb la qual podrem observar els Cingles de Bertí en tota la seva esplendor i matisos de colors. El toll del Sot del Bac és petit, i si ha plogut pot ser que les aigües estiguin una mica de color marró, com així estaven en visitar-les, però només per observar aquest indret ja val la pena acostar-s’hi.
A l’espai dels Xops trobem un zona de pícnic amb taules i barbacoes situada a l’altre marge del riu Ebre. Cal fer ús del servei del Pas de Barca, un dels últims que queden, per arribar-hi. La Roca del Tormo també ha estat un espai tradicional de bany dels flixancos/ques, unes roques que sobresurten de l’aigua a l’extrem de llevant del poble.
La zona de bany és al final de la travessa. Si no volem fer-la tota, hem de baixar a l’estació de Vilanova de la Sal del tren Lleida-La Pobla de Segur, i agafar el Camí de les Feixes no gaire estona fins arribar a una zona de bany coneguda com la ‘Platja’ o ‘Platgeta’. És gairebé l’única zona on hi ha accés a l’aigua del pantà. A més a més té vistes al pont més conegut de tota la línia del Tren dels Llacs.
Font de la foto: El Punt Avui
Just davant de l’estació de Cellers es troba el “campament de Pago”, on es trobaven els habitatges dels enginyers durant la construcció de l’embassament de Terradets i on es portaven a terme els pagaments dels sous als treballadors. Aquesta zona, a més, també està habilitada com a zona de pícnic durant la resta de l’any, i compta amb tot un seguit de senders al voltant de l’embassament.
Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa. Al sud de la població s’estén el pantà de St. Llorenç de M. un lloc envoltat de muntanyes i perfecte per a qualsevol activitat aquàtica, fer-hi un bany o envoltar a peu de forma tranquil·la tot l’embassament.
***Riu Segre al seu pas per Camarasa: la Platgeta és la zona de bany que el municipi de Camarasa té a la riba del riu Segre. És una de les zones de bany d’aigua dolça controlades per la Generalitat de Catalunya i compta amb un servei de vigilància. Per arribar-hi hauríem d’anar a peu fins a Camarasa durant 3 km per la riba sud del riu Segre.
Pujant al Santuari seguint el Camí Vell de Queralbs a Núria trobarem diferents gorgs com el el Gorg del Cremal, o el Salt de la Cua de Cavall. No sempre són de fàcil accés i l’aigua de ben segur que serà freda, però poden ser una opció per remullar la magnífica excursió que suposa pujar a Núria a peu. A mitjans primavera el camí queda totalment sense neu.
Bonica cascada situada prop de la central hidroelèctria de Daió, a Queralbs. Baixa pel vessant sud del cim de les Pedrisses, prop de les Roques de Totlomón. Es troba aproximadament a 1 hora de l’estació de Queralbs, al primer tram del camí que puja fins al refugi de Coma de Vaca. Està envoltada d’exhuberant vegetació, mig amagada uns metres al nord del camí.
La Núria-Carançà segurament és la travessa més interessant de les que es poden fer travessant el Pirineu oriental tot creuant la serralada. Al vessant nord, la ruta segueix el Carançà, torrent que baixa pel nord del pic de Noufonts i que s’engorja a la part baixa del seu recorregut. Unes passarel·les i ponts penjats, aptes per a tothom, ajuden a continuar el recorregut fins a l’estació del tren groc (SNCF) de Toès-Carançà. Trobarem diferents punts durant el recorregut on fer un bany, així com als estanys de Carançà, si un és prou valent!
No són de lliure accés, però els banys termals de Sant Tomàs són tot un clàssic. són accessibles a peu des de l’estació de Planès (1h) per un bonic camí emboscat que passa (opcionalment) sota l’espectacular pont Gisclart. De camí es passa prop d’una petita cascada on es pot fer una remullada.
Ja fora de la ruta original hi ha unes piscines naturals d’aigua calenta (lliures) a 2 quilòmetres dels banys. Es troben 300 m al nord-est del darrer revolt de la carretera de Fontpedrosa a Prats de Balaguer.
A 1 h de camí des de Merens seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107) en direcció a L’Hospitalet-près-l’Andorre trobem cinc piscines naturals d’aigües calentes. Són petites i concorregudes, i a l’hivern deu ser força agradable fer-hi un bany calent amb l’entorn tot nevat.
Les fotos no són nostres. Quan hi vam passar era ple de gent i no en vam fer. Les hem agafat d’internet. Esmentem l’autor.
MÉS INFORMACIÓ DE ZONES DE BANY A CATALUNYA
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada: estació de Viladecavalls Interès: Serra de Collcardús Distància: 12,5 km Desnivells: +/- 600 m
Publicat dins de 100 Cims, Barcelona, Catalunya, Circulars, de 10-15 km, Dificultat, Espais naturals, Estació de Viladecavalls, Estacions, Moderada, Per distància, Per línies, R12, R4, Regionals Catalunya, Regions, Rodalies de Catalunya, Rutes, Serra de Collcardús, Serralada Prelitoral, Vallès Occidental
RESSENYA - MAPA - TRACK(WIKILOC) Sortida/arribada: Estació St.Llorenç Montgai (FGC) Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac Distància: 22 km Desnivells: +/- 1.200 m
RESSENYA- MAPA - TRACK(WIKILOC) Sortida/arribada: Estació de Vilanova de la Sal (FGC) Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac Distància: 23 km Desnivells: +/- 1.330 m
RESSENYA- MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Piera (FGC) Arrib. Monestir de Montserrat (FGC) Interès: la pujada pel Camí Vell Dist./horari: 17,7 km / 4-5h Desnivells: +1.100 m / -700 m
Per a qualsevol muntanyenc, i per a Senderisme en tren també, la Muntanya de Montserrat és tot un referent. La serra, situada a pocs quilòmetres de Barcelona, ofereix a aquells que s’endinsen en els seus intricats camins interiors espectaculars racons i vistes inigualables. La muntanya permet recórrer-la fent infinitat de rutes per a tots els nivells i dificultats i, sempre, a pocs minuts en transport públic de la capital catalana.
La serralada, relativament petita (10 quilòmetres de llarg per 5 d’ample), està ben comunicada ferroviàriament gràcies als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Dues línies fèrries segueixen els rius Llobregat i Anoia en direcció a Manresa i Igualada respectivament. A més a més, la muntanya compta amb un dels dos únics trens cremalleres del país, el Cremallera de Montserrat. Seguint el Llobregat també trobem la línia de Rodalies R4, tot i que un pèl més allunyada de la serra que no pas la dels FGC.
Amb aquest recull de rutes d’accés us volem donar a conèixer només aquelles rutes que, aprofitant les infraestructures ferroviàries properes, pugen fins al Monestir. Per fer-ho anirem buscant preferentment rutes que segueixen camins senyalitzats, ja siguin GR, PR, SL o camins romeus com el de Sant Jaume. La infinitat de camins que conté la muntanya donaria infinites combinacions d’accés. No pretenem fer-les totes, sinó només aquelles que cal conèixer per seguir camins marcats o per tenir tradició excursionista o valors històrics a destacar.
Un camí romeu és aquell camí que testimonia una llarga tradició d’utilització amb propòsits devocionaris. Des de la baixa Edat Mitjana els pelegrins s’acostaven a Montserrat des de qualsevol part del nostre territori a fi d’acomplir-hi actes especials de religió, ja sigui devoció, penitència, vot, etc. De totes les viles que envolten la muntanya sortien camins en direcció al monestir. Molts s’han perdut, però alguns encara es recorren. De fet tots els camins de Sant Jaume nord-orientals passen per Montserrat.
Hi ha rutes per a tots els gustos. Des de la més curta de només 3,2 km fins a la més llarga de més de 31 quilòmetres que surt des de La Pobla de Claramunt. Tampoc hi son totes. A mesura que anem realitzant-ne més, les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos al cor espiritual de casa nostra. Qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars.
Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre u i deu. Naturalment que la nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú depenent de què es busca en cada ascensió. Principalment hem tingut en compte els elements patrimonials i d’alt valor natural a visitar, així com la conservació d’antics corriols i entorn natural a l’hora de millorar una puntuació sobre una altra.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Piera (FGC) Arrib. Monestir de Montserrat (FGC) Interès: Les coves del Salnitre i Freda Dist./horari: 18,2 km / 6h Desnivells: +1.000 m / -600 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: estació de Granollers Centre Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica Distància: 30,9 km Desnivells: +/- 660 m
La connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal ha portat el debat de la seva conveniència o no amb raons com les que trencaria la ciutat en dos, com si la Diagonal no marqui ja ara una frontera entre la part rica i la no tant rica de la capital catalana.
Però potser tenim la pell molt fina. Sinó només cal conèixer molts altres casos al món on les vies del tren creuen el centre de la ciutat.
HANOI (VIETNAM)
A la capital del Vietnam trobem un tren que creua pel centre de la ciutat. Una cosa semblant serà el tramvia de la Diagonal? Si així és, potser es convertirà en una atracció turística més!
BAD DOBERAN (ALEMANYA)
Petita ciutat alemanya situada a la regió de Mecklemburg. Pel seu bonic centre històric passa el no menys curiós tren anomenat ‘Molli’ (Mecklenburgische Bäderbahn), un tren a vapor de via estreta (900 mm) que uneix Bad Doberan (Heiligendamm) i Kühlungsborn.
Potser aquest no serà el cas del tramvia per la Diagonal atès que se suposa que no serà a vapor, sinó elèctric.
AGUAS CALIENTES (PERÚ)
La ciutat d’Aguas Calientes es troba als peus del Machu Pichu. El trajecte entre Cuzco i aquesta ciutat és dels més escènics del país, i atès que no hi ha carretera, l´únic accés tret de fer-ho a peu.
Les vies del tren conviuen amb la vida al carrer, i quan no hi passa cap, l’espai és aprofitat per venedors que hi munten la parada. Us dóna cap idea, això? Entre tramvia i tramvia es podria muntar un mercat provisional, per exemple.
KAWAKAWA (NOVA ZELANDA)
Situat a l’Illa Nord, el Bay of Islands Vintage Railway va ser el primer ferrocarril de les illes. Una de les estrelles és Gabriel, una locomotora a vapor de 1927.
GISBORN (NOVA ZELANDA)
De moment el Trambaix no té previst arribar a l’aeroport del Prat, oi?
La ciutat es troba a l’est de l’Illa del Nord i és dels pocs aeroports del món creuats per una via fèrria.
CIERNY BALOG (ESLOVÀQUIA)
Minut 90, final de la Champions, empat a zero gols. Falta a la frontal de l’àrea. Es prepara Messi, xuta… però què coi és això?
Però estigueu tranquils. El tramvia de la Diagonal, tampoc ha de travessar el Camp Nou.
BRANTFORT, ONTARIO (CANADÀ)
Petita ciutat de 90.000 hab. situada a la costa est, prop de les catarates Niàgara. El ferrocarril comparteix l’espai públic amb harmonia amb la ciutat. A destacar la segona foto, on un avi que condueix una cadira elèctrica, s’espera el pas del tren.
SANTA CRUZ, CALIFÒRNIA (EUA)
A Califòrnia la línia passa a tocar de la platja, com al Maresme.
SAINT MARY’S, WEST VIRGINIA (EUA)
Als Estats Units sembla que no tenen tants problemes per a que el tren passi pel centre de la ciutat. El tramvia de la Diagonal, s’hi assemblarà?
LAGRANGE, KENTUCKY (EUA)
Un darrer cas de vies fèrries als Estats Units que passen pel centre de la ciutat. Potser tenen raó els que no volen la connexió dels tramvies si ha de quedar així!
DARJEELING (ÍNDIA)
Al nord del país, a l’estat de Bengala Occidental, s’aixeca una preciosa ciutat a més de 2.000 m d’altura amb vistes al Kangchenjunga (8.586 m). Un dels mitjans per arribar-hi és el Toy Train, un tren a vapor de via estreta declarat patrimoni mundial per la UNESCO.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort.estació de Granollers Centre Arrib. estació de Montmeló Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica Distància: 30,5 km Desnivells: +570 m /- 640 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort.estació de Montmeló Arrib. est. de Granollers Centre Distància: 13,7 km Desnivells: +130 m /- 60 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: L'Hospitalet-près-l'Andorre Distància: 33,5 km / (2/3 dies) Interès: dos 100 Cims Desnivells: +/- 2.350 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: L'Hospitalet-près-l'Andorre Distància: 41,5 km / (3/4 dies) Interès: el GRT2 Volta als estanys Desnivells: +/- 2.800 m
A senderisme en tren portem desenes d’excursions que ens han permès de conèixer belles raconades i pobles del nostre país que potser mai abans hauríem visitat si no fos gràcies a estar connectades pel ferrocarril. Així és com hem trepitjat cims de quasi 3.000 metres, visitat monestirs històrics, seguit rius i camins a tocar de mar i conegut infraestructures ferroviàries que són patrimoni industrial de casa nostra.
Però és de justícia reconèixer que algunes d’aquestes rutes no són gaire engrescadores. Tot i que a l’hora d’idear-les sobre el mapa semblaven que havien de tenir prou al·licients, el resultat final, per diferents motius, no és del tot positiu. En primer lloc trobem rutes amb camins clars i interessants però que la degradació de l’entorn no fan la ruta agradable de recórrer. És el cas del Turó de les Tres Creus o de la travessa entre Sitges i Vilanova seguint el GR-92.
En altres casos la causa d’aquest menor interès és l’error en la tria d’un cert corriol o camí en una part del recorregut. Tot i que a l’hora de fer la ruta ens podia semblar bo, els comentaris posteriors ens han fet adonar de l’error de la tria. És el cas de la baixada del Turó d’Onofre Arnau o del Turó de Montcada, on seguim camins poc fressats o desapareguts que donen problemes de seguiment.
Amb això no volem dir que no es puguin fer o que no tinguin interès. Fent alguna d’aquestes sortides també coneixerem una part del nostre país (malauradament massa comú) que si bé no guanyaria cap premi de paisatge favorit paga la pena prendre consciència que cal conservar el nostre territori.
Excursió que recorre el litoral entre el mar i les vies del tren. Durant la caminada es visiten cales poc conegudes (algunes de naturistes) seguint sempre el GR-92 però l’entorn és degradat i poc agradable. Veurem com la part de la costa que el ferrocarril no va malmetre, ho van fer les urbanitzacions.
La primera part de l’excursió segueix fàcilment el GR-83 Camí del Nord fins al cim del Turó. De baixada, però, vam seguir un corriol de només 300 metres de distància però certament poc evident i que està donant problemes a aquells que segueixen la ruta. Un entorn desnaturalitzat, amb hivernacles i pistes transitades per vehicles acaben convertint la caminada en poc engrescadora.
Es tracta d’una ruta fàcil, familiar i amb diferents al·licients que la fan interessant, però les extenses zones industrials dels entorns, les autopistes, el Circuit i perquè no dir-ho, les vies de tren, ens ofereixen un paisatge fortament antròpic, una mostra clara de com s’ha malmès el paisatge en aquesta part de la comarca del Vallès Oriental. Tot i així, les vistes des de la talaia del turó valen la pena, des d’on podrem albirar quatre parcs naturals catalans (Montseny, Sant Llorenç, Montserrat i Collserola), així com vistes més properes dels parcs de la Serralada Litoral, de Marina, i del Montnegre-Corredor.
A principis del s. XX dalt del cim del Turó de Montcada (que feia 300 m d’altura) hi havia una ermita i un petit edifici fet de canyes. El turó acollia trobades i excursionistes que volien gaudir de les vistes que es tenien d’aquesta gran talaia. Quan l’any 1917 es va instal·lar l’empresa Asland al municipi hi va construir unes cases per als treballadors, d’estil suís, que podeu veure en una de les fotografies. Cent anys després l’ermita s’ha perdut, el turó s’ha rebaixat fins a 273 m i l’empresa encara continua. Els montcadencs/ques lluiten pel seu tancament argüint que la seva activitat actual està provocant un índex més alt de casos de càncer entre els seus habitants.
La ruta presenta algun problema de recorregut. Hi ha trenderistes que ens han comentat que des del dipòsit d’aigües de Montcada fins l’antiga pedrera el camí pot estar tallat o tenir accessos poc evidents. En la mesura que puguem intentarem tornar-hi per esbrinar com està aquest tram de recorregut.
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort./Arrib. Cremallera de Montserrat (FGC) Interès: Montserrat total Distància: 24,4 Km Desnivells: +/- 2.200 m
El Tren Groc (en francès Train Jaune), també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d’un metre d’ample), gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc – Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (a la Catalunya del Nord), des de Vilafranca de Conflent fins a l’estació de la Tor de Querol via Font-romeu, resseguint el curs del riu Tet i, al vessant cerdà, evitant curosament l’enclavament de Llívia. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d’ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d’ample ibèric de Renfe Operadora (Rodalies R3).
El projecte neix de la intenció d’unir Perpinyà amb la Cerdanya i la seva unió amb la projectada línia transpirinenca entre Barcelona i Tolosa. Per aquest motiu la línia va ser classificada d’interès general pel govern francès fent-se càrrec de l’obra, i adjudica l’explotació a la companyia de ferrocarril du Midi et du Canal latèral à la Garonne. A causa de les característiques del terreny i que requerien una forta inversió en túnels es va decidir que el tram a partir de Vilafranca fos d’ample mètric i separat de la línia Vilafranca-Perpinyà d’ample internacional.
La seva construcció va començar l’any 1903. Els treballs es van veure afectats per un greu accident durant proves de càrrega del pont Gisclard on van perdre la vida 6 persones, dels quals l’artífex del seu disseny Albert Gisclard.
.jpg)
El 1910 es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís i mesos més tard, ja el 1911 arribà fins a La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame). El tram final fins a la Tor de Querol es va completar l’any 1927, fet que suposava la connexió amb la línia d’ample ibèric fins a Barcelona. Dos anys més tard es completava la línia entre Tolosa i la Tor de Querol d’ample internacional.[1]
La companyia ferroviària du Midi, el 1934, s’ajunta amb la de Paris à Orleans per l’explotació conjunta de les línies que administren. El 1938 es nacionalitza el ferrocarril i la SNCF pren el control de la línia.
El final de línia a la Tor de Querol es troba a 1230 metres sobre el nivell del mar, on coincideixen 3 amples de via diferents: 1000mm, 1435mm i 1668mm.
Destaquen 2 viaductes per la seva importància tant tècnica com arquitectural. El primer, situat al punt quilomètric 18 és el Pont de Fontpedrosa o Séjourné de 65 metres d’alçada sobre el riu Tet i de 236 metres de llargària formant arcs en 2 nivells. Set km més endavant es troba el Pont de la Casssanya o Gisclard, és un pont suspès de 253 metres de llargària també creuant el riu, únic que queda en actiu per servei ferroviari a tota França.
El recorregut comprèn 19 túnels, el més llarg de 334 metres situat al punt quilòmetric 59 i anomenat Pla de Llaurà.
Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d’un tercer rail lateral. L’electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet alimentats per 7 subestacions elèctriques. Tot aquest sistema hidràulic funciona gràcies a la presa de la Bollosa que va ser construïda amb aquesta finalitat.
(Font Viquipèdia)
Podeu consultar les diverses rutes que hem fet amb aquest càlid mitjà de transport clicant aquí.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: Estació de Sant Martí de Centelles Distància: 18,7 km Desnivells: +/- 475 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida: estació de Mataró
Arrib.: est. d'Arenys de Mar
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Ripoll
Arrib. est. Ribes de Freser
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Ripoll
Segur que heu vist la foto desenes de cops, però potser el que no sabíeu és que l’estació més famosa actualment de Catalunya (i que encara no ha estat ‘il·legalitzada’) és la de Sant Llorenç de Montgai, estació situada al PK 35,848 de la línia ferroviària Lleida-La Pobla de Segur (LP).
Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa, municipi situat a la comarca de la Noguera, a Lleida. El petit nucli urbà se situa bellament al marge de ponent del pantà de Sant Llorenç, que rep les aigües del riu Segre. L’embassament va ser inaugurat l’any 1930 i cal no confondre’l amb el pantà de Camarasa, que rep les aigües del riu Noguera Pallaresa a pocs quilòmetres de distància. El pantà de Camarasa va ser construït per l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, companyia coneguda com La Canadenca, i que va viure l’any 1919 una important vaga obrera que es va arribar a estendre per tot Catalunya.
El pantà de Camarasa va viure una de les primeres lluites obreres i pacífiques del nostre país: la Vaga de la Canadenca. Les protestes van tenir el seu punt d’inici en els treballadors de la presa de Camarasa a finals del mes de gener de 1919, tot i que entre febrer-març d’aquell any ja s’havien estès per tot Catalunya. Tot va començar quan l’empresa Regs i Força de l’Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power (amb seu a Toronto, i precursora de FECSA) va introduir uns canvis en les condicions de treball del seu personal de facturació i que representava una disminució dels seus sous. Vuit treballadors van consultar el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, rebent com a resposta per part de l’empresa el seu acomiadament. En solidaritat amb els companys, la resta de personal de facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, amb el que l’empresa respongué amb l’acomiadament de 140 treballadors més. El dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües), fet que va arribar a l’extrem que Barcelona es quedés sense llum. Els tramvies i moltes fàbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzades. El 9 de març el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Com a suport als vaguistes es declararen en vaga els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general a tot Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència, José Morote, per a negociar. El 17 de març i després de fortes negociacions amb els sindicats, s’arribava a un acord on s’establia l‘obertura de tots els sindicats clausurats, la llibertat dels treballadors empresonats i l’establiment de la jornada de treball de 8 hores, convertint Espanya en el primer país de l’Europa Occidental que establia aquest horari de treball.
El tren va arribar a Sant Llorenç l’any 1949 quan es va inaugurar el tram entre Balaguer i Cellers-Llimiana. Originàriament, el ferrocarril a La Pobla havia de ser la quarta connexió ferroviària entre els estats francés i espanyol a través dels Pirineus. L’any 1924 va entrar en funcionament l’estació de Balaguer, però el projecte es va aturar durant la II República i no es va reprendre fins que el 1951 quan el tren van arribar a La Pobla de Segur. La línia pertany des de 2005 a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), essent l’única d’ample ibèric d’aquesta companyia. La línia també és explotada turísticament amb el nom del ‘Tren dels Llacs‘.
La foto que forma part de la campanya de participació en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, està presa des del sud-oest de l’estació, en direcció nord-est en sentit a La Pobla de Segur. Es pot veure l’edifici de viatgers (amb sostre de dues aigües i actualment tancat) a l’esquerra de les vies. Al fons s’observa la muntanya de Sant Salvador, de 597 m. A la dreta de la foto i situat al marge contrari del pantà (tot i que no observable a la foto) sobresurt la Coma de Gelís, una gran dent rocosa que culmina la cresta de Gelís, una aresta situada al contrafort de ponent de la muntanya de Monteró i paradís per als escaladors.
IMATGE DE GOOGLE EARTH
En la foto de la campanya s’observa una bifurcació de vies en entrar a l’estació i que vol ser una metàfora del missatge de l’anunci. Ara bé, d’acord amb les imatges ortofotogràfiques de 2014 de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) aquesta via ara ja no hi apareixia, tot i que sembla que ha tornat a estar instal·lada. A l’excel·lent web ‘Trenscat’, llegim la història de les diferents vies d’aquesta estació:
“L’estació original es demominava Sant Llorenç-Camarasa i tenia tres vies, la general, una desviada a la dreta i una via morta a l’esquerra, connectada pel costat Lleida. Hi havia una andana a l’esquerra de la via general, amb l’edifici de viatgers de dues plantes i golfes. La via morta donava servei a un moll de mercaderies cobert. L’any 2001 es va desmantellar la via desviada i la via morta i es va enderrocar l’edifici del moll de mercaderies. L’edifici de viatgers es va salvar in extremis i actualment està tapiat. L’any 2006 es va recuperar temporalment la via desviada com a apartador de material durant la renovació de la via entre Balaguer i la Pobla; posteriorment va ser desmantellada.
L’estació actual de Sant Llorenç de Montgai disposa d’una sola via i andana a l’esquerra de la via, mirant sentit La Pobla.” (Font Trenscat)
Per cert, des d’aquesta estació podem fer interessants excursions. A Senderisme en tren us recomanem qualsevol de les dues que hem ressenyat en aquesta web, totes dues igual d’interessants, totes dues igual de legals.
Publicat dins de Rutes
