Category Archives: Rutes

Disgustat i insultat, així és com em sento després de saber que la VF Teresina de Montserrat tanca definitivament i serà desmantellada.

Feia mesos que després d’una esllavissada estava tancada en espera de ser reoberta després dels necessaris treballs de rehabilitació.

Són les 18:32h de dissabte i el tren de la R2 direcció l’Aeroport s’atura a l’estació de Pg. de Gràcia de Barcelona. Baixem des del primer vagó, el que dona a la sortida del carrer Aragó. En sortir pels torns del vestíbul un noi intenta colar-se darrere nostre. Salta si vols que no et diré res, però darrere meu no, ho sento, li dic. Una de les treballadores que solen haver al vestíbul i que ha observat el petit incident ens pregunta pel què ha passat. Ella mateixa respon. Intentava sortir enganxat a nosaltres perquè no duia bitllet.

Un cop al carrer anem al Drim del carrer Aragó a comprar una joguina per a la filla d’una amiga. Després de remenar joguines de tota mena i de descobrir que hi ha una nina anomenada LOL que està molt de moda i de la qual no en sabíem res de la seva existència, en sortim al cap de vint minuts amb un joc educatiu d’oferta.

Potser gràcies a aquest paquet de més que arrosseguem que fa que ens adonem d’un petit detall, hem oblidat una motxilla dalt del tren! Al seu interior hi dúiem material valorat en 1.000€. Una càmera de fotos, un aparell GPS, un disc dur, bateries externes, paraigües i documents familiars entre d’altres objectes són ara dalt de l’altell del tren Civia. Ai las! Ràpidament tornem a l’estació de Pg. de Gràcia. Allí ens adrecen a l’oficina d’atenció a l’usuari de Barcelona Sants on haurem d’omplir un document per descriure l’objecte. Apressadament agafem el primer tren en direcció a Sants que ja està aturat a l’andana, un tren de la R2 que surt a les 19:08 direcció Vilanova i la Geltrú.

Ja a Sants, mentre pugem a peu les escales mecàniques que duen al vestíbul, un bombeta se’ns encén. I si…? Abans d’anar a informació intentarem de trobar el mateix tren on vam oblidar la motxilla. En aquesta estació cal passar els torns de sortida a fi de tornar a baixar a les andanes 13 o 14. Per allí passen els trens de la R2 en direcció nord. Són les 19:25 i és a punt de fer entrada per l’andana 14 un tren procedent de l’aeroport en direcció a Sant Celoni. Serà el mateix tren? Hi haurà encara la motxilla a l’altell, allí on la vam deixar fa una hora? Per horari, així hauria de ser.

S’obren les portes. Irrompem ràpidament dalt del primer vagó del cinc que formen la primera unitat de les dues que formen el comboi. Busquem aquí i allí, dreta i esquerra. Però res. La motxilla no hi és. Aquells que hagin agafat un tren a l’aeroport sabran que un cop hi arriba, surt de nou però invertint la marxa. Correm literalment per l’andana fins al segon comboi format per tres unitats encara pintades amb els colors vermells de Renfe. Tornem a buscar, dalt i baix, dreta i esquerra… i bingo! La motxilla encara és allí, intacta, tal qual la hi vam deixar. Hi és tot. La càmera, el gps, els documents… ningú l’ha tocada.

A part de l’alegria d’haver recuperat tot, dos apunts. Primer. Realment som tant lladres com la fama ens ho fa semblar? Potser només era qüestió de temps que algú veiés la motxilla i agafés els objectes de valor? I segon. Una motxilla anant i venint sola a l’aeroport, no ha despertat cap sospita a ningú? Quan arriba un tren a l’aeroport és evident que no hi ha cap control de cap mena sobre el que hi arriba, però traieu-vos les sabates al control d’entrada no fos cas…

Amagada als afores de la capital jordana, l’estació d’Amman de la Hedjaz Jordan Railway, el ferrocarril nacional del Regne de Jordània, fa anys que no veu arribar ni sortir cap passatger. El trànsit de viatgers resta aturat indefinidament des del 2006 per motius tècnics que van fer suspendre la connexió fèrria que l’unia amb Damasc, la capital siriana situada 220 km al nord.

La Hedjaz Jordan Railway va ser amb la Chemin de Fer de Hedjaz Sirie una de les dues escissions amb les que es va dividir la Hedjaz Railway. Aquest ferrocarril va ser construït per l’Imperi Otomà a fi de connectar Damasc amb les ciutats santes de Medina i La Meca en un recorregut de més 1.300 km a través dels deserts d’Aràbia. El trajecte, que a camell prenia al voltant de dos mesos, amb el ferrocarril prenia només 55 hores. Tota una revolució.

La seva construcció va començar l’any 1900. El 1906 va arribar a Àqaba, a la Mar Roja i el 1908 ho feia a Medina. Per primer cop els pelegrins podien anar des la capital otamana, Istambul, fins a Medina en tren. Mai no arribà a La Meca. Curiosament serà un AVE espanyol el tren que, potser a finals de 2019, uneixi finalment ambdues ciutats santes de l’islam en l’anomenat tren del desert.

Paral·lelament a la línia principal es va construir un brancal que connectava l’actual ciutat israeliana de Haifa amb la siriana de Deraa a través dels Alts del Golan, l’anomenat Jezreel Valley Railway. Es va inaugurar l’octubre de 1905, amb el qual l’imperi turc s’assegurava sortida també a la mar Mediterrània. Després de la I Guerra Mundial la línia va passar a ser gestionada per la Palestinian Railways fins al 1948, quan va ser bombardejada per l’exèrcit jueu durant la guerra de la declaració de la independència d’Israel. Després d’unes dècades fora de servei, l’any 2016 es va reobrir als passatgers el tram entre Haifa a Beit Xean amb el projecte aprovat d’allargar-lo en els propers anys fins Tiberíades, a la Mar de Galilea.

No podem anar a agafar el tren a Amman, però sí acostar-nos-hi a fi de visitar el petit Hedjaz Jordan Railway Musem, un equipament on podrem contemplar vells estris relacionats amb la línia. El museu es va inaugurar l’any 1999, amb una ampliació important el 2003 i es troba situat a 4,5 km del teatre romà d’Amman. Nosaltres hi vam accedir per Al-Jazirah St. És probable que sigueu els únics visitants del dia, així que segurament us l’obriran per a vosaltres sols.  També podreu entrar dins els antics vagons de fusta utilitzats de la línia, ara aturats des de fa anys, relíquies de quan aquest ferrocarril va veure passar personatges il·lustres, i no precisament com a passatgers, com en T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia).

I és que el ferrocarril es va fer famós gràcies a la pel·lícula de David Lean Lawrence d’Aràbia (1962) amb les seves escenes de sabotatge d’aquest ferrocarril.  Lawrence, arqueòleg, militar, espia i diplomàtic, va ser un personatge clau en la Rebel·lió Àrab (1916-1919) contra l’Imperi Otomà en l’entorn de la I Guerra Mundial. Des de la rere guàrdia va esperonar l’atac a una infraestructura clau pels turcs, en una guerra de guerrilles contínua que va debilitar l’exèrcit otomà, influint en la seva posterior derrota.

A canvi de l’aixecament contra els otomans als àrabs se li va prometre que podrien crear un estat panàrab que inclouria tots els països d’Aràbia i del Pròxim Orient. La realitat va ser que França, l’Imperi Britànic i Rússia gràcies al pacte secret Sykes-Picot es van repartir el territori. França es va quedar amb el Mandat de Síria (Síria, Líban i nord d’Irak) i el Regne Unit amb el Mandat de Palestina (Jordània i el sud d’Irak). L’actual Palestina estava inclòs en les possessions britàniques tot i que sota mandat internacional a l’espera de la creació d’un estat Palestí. I la espera segueix avui dia amb un conflicte no resolt que està marcant les agendes mundials des de fa dècades.

Per a qualsevol muntanyenc, i per a Senderisme en tren també, la Muntanya de Montserrat és tot un referent. La serra, situada a pocs quilòmetres de Barcelona, ofereix a aquells que s’endinsen en els seus intricats camins interiors espectaculars racons i vistes inigualables. La muntanya permet recórrer-la fent infinitat de rutes per a tots els nivells i dificultats i, sempre, a pocs minuts en transport públic de la capital catalana.

La serralada, relativament petita (10 quilòmetres de llarg per 5 d’ample), està ben comunicada ferroviàriament gràcies als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Dues línies fèrries segueixen els rius Llobregat i Anoia en direcció a Manresa i Igualada respectivament. A més a més, la muntanya compta amb un dels dos únics trens cremalleres del país, el Cremallera de Montserrat. Seguint el Llobregat també trobem la línia de Rodalies R4, tot i que un pèl més allunyada de la serra que no pas la dels FGC.

Amb aquest  recull de rutes d’accés us volem donar a conèixer només aquelles rutes que, aprofitant les infraestructures ferroviàries properes, pugen fins al Monestir. Per fer-ho anirem buscant preferentment rutes que segueixen camins senyalitzats, ja siguin GR, PR, SL o camins romeus com el de Sant Jaume. La infinitat de camins que conté la muntanya donaria infinites combinacions d’accés. No pretenem fer-les totes, sinó només aquelles que cal conèixer per seguir camins marcats o per tenir  tradició excursionista o valors històrics a destacar.

Un camí romeu és aquell camí que testimonia una llarga tradició d’utilització amb propòsits devocionaris. Des de la baixa Edat Mitjana els pelegrins s’acostaven a Montserrat des de qualsevol part del nostre territori a fi d’acomplir-hi actes especials de religió, ja sigui devoció, penitència, vot, etc.  De totes les viles que envolten la muntanya sortien camins en direcció al monestir. Molts s’han perdut, però alguns encara es recorren. De fet tots els camins de Sant Jaume nord-orientals passen per Montserrat.

Hi ha rutes per a tots els gustos. Des de la més curta de només 3,2 km fins a la més llarga de més de 31 quilòmetres que surt des de La Pobla de Claramunt. Tampoc hi son totes. A mesura que anem realitzant-ne més, les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos al cor espiritual de casa nostra. Qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars.

Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre u i deu. Naturalment que la nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú  depenent de què es busca en cada ascensió. Principalment hem tingut en compte els elements patrimonials i d’alt valor natural a visitar, així com la conservació d’antics corriols i entorn natural a l’hora de millorar una puntuació sobre una altra.

(1) Monistrol (FGC) a Montserrat per la Drecera dels Tres Quarts. 

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
• DISTÀNCIA: 4,6 km
• DESNIVELLS: +560 / -25 m  
• CAMÍ: dels Tres Quarts (també conegut com la Drecera)
• SENDER: GR-96
• RESSENYA: Ruta ST 39 
• OBS.: l’ascens que sovint es fa quan s’ha fet una promesa a la Moreneta. Normalment, l’excursió es combina baixant pel la ruta que va pel Camí de les Canals.
  • Pros: la gran clàssica i coneguda de totes.
  • Contra: la més utilitzada i per tant, sovintejada. 
• PUNTUACIÓ: 7/10

(2) Monistrol (FGC) a Montserrat pel Camí de les Canals (GR-5). 

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
• DISTÀNCIA: 4,7 km
• DESNIVELLS: +575 / -20 m  
• CAMÍ: Camí de les Canals
• SENDER: GR-5
• RESSENYA: Ruta ST 77 
• OBS.: variant de la ruta pel Camí dels Tres Quarts. Segueix en tot moment el GR-5. Se sol combinar amb la dels Tres Quarts per fer una interessant ruta circular des de Monistrol.
  • Pros: s’uneix a mig ascens a l’estètic Camí de l’Aigua
  • Contra: el llarg tram de pista del Camí de les Aigües
• PUNTUACIÓ: 5/10

(3) Aeri de Montserrat (FGC) al Monestir pel Camí de l’Aigua.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Aeri de Montserrat (FGC)
• DISTÀNCIA: 3,2 km
• DESNIVELLS: +585 / -10 m
• CAMÍ: Camí de l’Aigua 
• SENDER: Camí de Sant Jaume 
• RESSENYA: Ruta ST76
• OBS.: és l’ascens més curt, però també el més dret. Es pot allargar l’excursió sortint de Monistrol per seguir el riu Llobregat (GR-270) fins a l’estació d’Aeri de Montserrat.
  • Pros: ràpid i directe. Bones vistes del barranc de Santa Maria, per on puja l’aeri.
  • Contra: els trams de camí que ressegueixen les canonades que abasteixen d’aigua potable o que en baixen de residuals des del monestir. Dura per la seva verticalitat.
• PUNTUACIÓ: 7,5/10

(4) Monistrol Vila (FGC) a Montserrat per Santa Cecília i La Trinitat.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol Vila (FGC)
• DISTÀNCIA: 12,9 km
• DESNIVELLS: +820 / -370 m
• CAMÍ: Camí de l’Arrel (des de Santa Cecília)
• SENDER: PR-C 19  
• RESSENYA: Ruta ST78
• OBS.: llarg i dur ascens que ressegueix el sender PR C-19. Força panoràmic atès que es tenen bones vistes de les parets nord del massís. Passa sota les parets de Sant Jeroni.
  • Pros: les grans vistes de la cara nord de Montserrat, sempre espectaculars. Visita de l’ermita de Santa Cecília i ermites de Sant Benet i La Trinitat. Bells corriols emboscats al Camí de l’Arrel.
  • Contra: relativament llarg. Petit tram d’asfalt a mig ascens prop de la urbanització la Calcina.
• PUNTUACIÓ: 9/10

(5) Monistrol (FGC) a Montserrat per Sant Benet i la Baixada dels Matxos.  

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol Vila (FGC)
• DISTÀNCIA: 6,7 km
• DESNIVELLS: +680 / -40 m 
• CAMÍ: Camí de l’Àngel i dels Degotalls
• SENDER: PR-C 19 
• RESSENYA: Ruta ST 79
• OBS.: ressegueix el tram del sender PR C-19  que baixa per la Serra de Canfranc. Gaudirem també de bones vistes de la paret nord. 
  • Pros: visita del Monestir de Sant Benet i el Camí dels Degotalls. Ascens amb trams de camí equipat amb cadenes (molt fàcil).
  • Contra: la ruta discorre per tres trams de carretera, la més llarga entre Santa Cecília fins a l’inici del Camí dels Degotalls (1.000 m).
• PUNTUACIÓ: 6/10

(6) La Pobla de Claramunt (FGC) a Montserrat per Can Maçana pel GR-172 i el Camí de l’Arrel.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: La Pobla de Claramunt (FGC). Anoia
• DISTÀNCIA: 27 km
• DESNIVELLS: +1.300 / -800 m
• CAMÍ: Camí de la Roca Foradada, Camí de l’Arrel
• SENDER: GR-172
• RESSENYA: Ruta ST 173
• OBS.: llarg i molt dur, tot i que pot dividir-se si dormim a Sant Pau de la Guàrdia.  El castell de La Pobla de Claramunt mereix una visita, però està en direcció contrària a la ruta.
  • Pros: permet la pujada al 100 Cims del Castellferran, visitar el castell de Castellolí i l’ermita de Sant Pau de la Guàrdia. Segueix el magnífic corriol emboscat  (GR-172) que va sota tota la paret nord, amb trams força escènics.
  • Contra: la seva duresa pel desnivell i distància acumulats (possibilitat de dormir a Sant Pau de la Guàrdia).
• PUNTUACIÓ: 9,5/10

(7) La Pobla de Claramunt (FGC) a Montserrat per Can Maçana i la regió d’Agulles.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: La Pobla de Claramunt (FGC). Anoia
• DISTÀNCIA:  31,4 km
• DESNIVELLS: +1.500 / -1.000 m
• CAMÍ: 
• SENDER: GR-172, PR C-78
• RESSENYA: Ruta ST 173+Ruta ST180
• OBS.: és l’opció més llarga i dura de totes les ascensions, però també la més bella i completa. Creua la part més interessant del massís per la seva part interior, des d’on gaudirem a cada passa de les panoràmiques que ens ofereix la muntanya.  Si hi ha temps, paga la pena visitar el castell de La Pobla de Claramunt, tot i que no agafa de pas.
  • Pros: una ruta total. Pugem a quatre cims del massís, tres dels quals són 100  Cims (inclòs Sant Jeroni, el més alt), i visitem diversos elements patrimonials d’interès com la Torre de Castellferran, el castell de Castellolí o Sant Pau de la Guàrdia. Enormes vistes durant la travessa de Montserrat.
  • Contra: la seva gran duresa pel desnivell i distància acumulats (possibilitat de dormir a Sant Pau de la Guàrdia). Algun pas incòmode seguint el PR.
• PUNTUACIÓ: 9,8/10

(8) Piera (FGC) a Montserrat pel GR-172 per Collbató i Cova del Salnitre.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Piera (FGC). Anoia
• DISTÀNCIA: 18,2 km
• DESNIVELLS: +1.000 / -600 m
• CAMÍ:  Camí de les Feixades
• SENDER: GR-172 íntegrament (llevat visites laterals)
• RESSENYA: Ruta ST 186
• OBS.: gran ruta d’ascens al Monestir des del vessant sud de la muntanya. Variada i amb elements culturals i naturals de gran interès, com el museu de paleontologia dels Hostalets de Pierola, o coves com la del Salnitre. 
  • Pros: un bell i panoràmic camí d’ascens que inclou les Girades i la visita de les coves del Salnitre (pagament) i Freda (lliure).
  • Contra: el tram d’urbanització de Can Dalmases.
• PUNTUACIÓ: 9,4/10

(9) Piera (FGC) a Montserrat per Collbató (GR-172) pel Camí Vell.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Piera (FGC). Anoia
• DISTÀNCIA: 17,7 km
• DESNIVELLS: +1.000 / -600 m
• CAMÍ: Camí de les Bateries, Camí Vell 
• SENDER: GR-172 (fins a Collbató)
• RESSENYA: Ruta ST 187
• OBS.: variant de la ruta que puja pel Camí de les Feixades seguint el GR-172. Entre Collbató i el Pla de Sant Miquel va pel Camí Vell.
  • Pros: bonic ascens pel vessant sud que gràcies a les giragonses de Les Girades guanya metres ràpidament remuntant el torrent de la Bellasona.
  • Contra: el tram d’urbanització de Can Dalmases.
• PUNTUACIÓ: 9/10

(10) Monistrol (FGC) a Montserrat per la VF Teresina

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
• DISTÀNCIA: 12,9 km
• DESNIVELLS: +1.200 / -650 m
• CAMÍ: Camí de l’Arrel 
• SENDER: GR-172 (del Monestir fins a Santa Cecília)
• RESSENYA: combinació de rutes ST 180+ST135
• OBS.: permet l’ascens directe al cim més alt de la muntanya gràcies a la Via Ferrada Teresina, de dificultat K4. Cal material tècnic específic per la via ferrada, és a dir, casc, arnés i ancoratge especial.
  • Pros: fer la VF Teresina, una de les més espectaculars i clàssiques de casa nostra.
  • Contra: molt dura. Gran desnivell carregant a més a més el material per fer la via ferrada.
• PUNTUACIÓ: 9,5/10