Category Archives: Rutes

Hem afegit una important novetat al web de Senderisme en tren. A partir d’ara podreu consultar i cercar per dificultat totes i cadascuna de les rutes que hem ressenyat a Senderisme en tren, així com les que a partir d’ara anem fent.

Per a mesurar la dificultat de les excursions hi ha diverses classificacions . Una de les més conegudes és la francesa, que divideix les sortides en rutes F, F+, PD, PD+, AD i D, però és un sistema més pensat per a l’alta muntanya que no pas per a excursions de mitja i baixa muntanya pròpia del senderisme.

També hi ha el mètode MIDE (mètode d’informació d’excursions), un sistema que intenta mesurar la classificació tenint en compte diversos factors inherents a les rutes. Dóna molta informació, però al nostre parer és poc intuïtiva i cal conèixer-la per interpretar-la.

Per classificar les rutes de Senderisme en tren hem preferit utilitzat el mètode de classificació d’excursions SENDIF de ‘Som Pirineu’, un sistema que fa servir un sistema menys elavorat però de fàcil i ràpida interpretació, però que com veurem més endavant, també té els seu ‘però’.

‘Som Pirineu’ és  un organisme público-privat format per diversos consells comarcals de l’àmbit pirinenc que van dissenyar una classificació de les dificultats excursionistes d’acord amb barems físics i tècnics de cada ruta. Com ells mateixos expliquen al seu web:

“la dificultat d’un itinerari ve definida per dos components: l’esforç físic que requereix resseguir la ruta (dificultat física) i l’exigència tècnica associada a les característiques del terreny per on passa l’itinerari (dificultat tècnica). La primera dificultat es determina amb un sistema de càlcul, mentre que la segona es defineix a partir d’un ventall de situacions possibles.”

Aquest sistema divideix en cinc la dificultat física (Molt Fàcil, Fàcil, Moderada, Exigent, Molt Exigent) i en set la tècnica. A més a més  posa al servei de qualsevol usuari una calculadora on-line que adjudica directament una dificultat a la ruta d’acord amb la distància i el desnivell. La graduació en 5 nivells de dificultat és de fàcil comprensió i gràcies als icones (descarregables gratuïtament del seu web) ens informen de manera ràpida i sense necessitat de coneixements la dificultat d’una sortida:

El ‘però’ del qual us parlàvem anteriorment és que aquest sistema és que està dissenyat per a persones amb poca experiència excursionista i, per tant,  les rutes poden arribar a sortir d’un nivell d’exigència més elevat del que excursionistes acostumats a sortir a la muntanya podrien trobar. És per això que a l’hora de catalogar les rutes,  hem ‘ajustat‘ algunes a un nivell de dificultat inferior al que pertocaria d’acord amb la calculadora.

Per fer-ho hem seguit el nostre criteri (sempre subjectiu) de valoració personal de la excursió realitzada. Per exemple hem reservat la màxima dificultat (Molt Exigent) a rutes d’alta muntanya o a itineraris de 20 km o més.

Tot i així, si sou persones amb experiència a la muntanya potser podeu descomptar encara un grau més a la dificultat física de les rutes, però sempre és millor endegar una excursió pensant que serà més dura del que després la trobem. 

L’única excepció a la baixada de nivell d’algunes rutes són les Vies Ferrades (VF), que per a la seva exigència tècnica han estat pujades a la màxima dificultat (Molt Exigent).

Podeu llegir i descarregar-vos la guia d’aquest sistema aquí.

DIFICULTAT FÍSICA

GRAUS DE DIFICULTAT FÍSICA

DIFICULTAT TÈCNICA

GRAUS DE DIFICULTAT TÈCNICA

Us presentem un petit recull, dividit per temes,  de llibres per tots aquells a qui us agradi el tren i la muntanya:

VIATGES

• Atlas de Metros del mundo(viatges). Mark Ovenden. Una col·lecció de mapes de metros del món a través dels mapes oficials de cada xarxa.
• Trenes de ensueño: viajes inolvidables sobre raíles (viatges) Ed. Geoplaneta. Un recull de trens per gaudir d’un viatge sense sortir de casa.
• Billete al fin del mundo(viatges). Christian Wolmar. Ed. Península (2017). Gràcies al ferrocarril, Sibèria va deixar de ser coneguda només com a lloc de desterrament i presidi per esdevenir una terra promesa en la qual els immigrants, encoratjats per l’Estat, es van assentar per milions i van fer florir la indústria i l’agricultura. De fet, Wolmar ho té clar: el Transsiberià és el millor que li ha passat mai a Sibèria.
• Tren fantasma a la estrella de oriente(viatges). Paul Theroux. Ed. Alfaguara (2010) 
• Catalunya : 50 elements d’arquitectura i enginyeria ferroviàries(arquitectura). Josep Olivé. Cossetània (2012). Recull de cinquanta elements d’arquitectura ferroviària d’interès: ponts, estacions i túnels explicats breument però documentadament.
• De Barcelona a Puigcerdà: Catalunya des del tren (viatges). Lluís Borràs. Ed. Alpina (2014). Un recull turístic i paisatgístic entre la capital catalana i de la Cerdanya resseguint la línia ferroviària més turística de casa nostra, el transpirinenc.
• Tren Transiberiano: un viaje colosal entre Europa y el océano Pacífico. Altair Revistas (2010)
• Sociedad Geográfica Española: especial la gran aventura del tren. Juliol 2008. Número especial d’una revista de referència en l’àmbit científic i geogràfic.
• Litoral: trenes, arte y literatura. Núm. 262 (2016). Recull de cartells, poesies i literatura relacionada amb l’art i el ferrocarril.

HISTÒRIA

• El tren de Lenin: los origenes de la revolución rusa(història). Catherine Medirrale. Aquest any es celebra el centenari de la Revolució Russa, què millor que aquest interessant llibre que ens relata el viatge de Lenin en tren travessant tota Europa
• El libro del tren(història). Polar Lozano Ed. Oberon/Via Libre. Un viatge amè i visual a la història passada i futura del ferrocarril.
• El Ferrocarril a Catalunya (1848-1935) : una història de la seva explotació. (història) Pere Pascual Ed. Eumo (2016)
• Trens de postal : el ferrocarril a Catalunya. Lluís Miquel Tuells. Ed. Efadós (2015). El llibre aplega una selecció de postals de la seva extensa col·lecció fotogràfica, on podem realitzar un viatge pel paisatge del ferrocarril de Catalunya.
• La Ciutat de Barcelona i el ferrocarril(història). Joan Alberich. Ed. MAF (2014). Obra que recull aquesta intensa relació de la ciutat de Barcelona i el ferrocarril, fent un repàs històric  als diferents traçats ferroviaris que han existit a la ciutat.
• El Ferrocarril a Catalunya 1848-1935 (2 vols.)(història). Pere Pascual i Domènech. Ed. EUMO (2016). Aquesta obra analitza el procés d’explotació dels ferrocarrils catalans de via ampla entre 1848, data d’entrada en funcionament del tren de la costa per Mataró,  i 1935 just abans de l’esclat de la Guerra Civil i la posterior nacionalització de la xarxa ferroviària que va dur a terme Franco. Escrita per P. Pascual, catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona i especialista en la història dels ferrocarrils catalans.
• Chemins de Fer, Chemins de Sable: los españoles del Transahariano. (història) Carlos Barciela i Carmen Rodenas. Ed. Universitat d’Alacant (2016). La història oblidada d’aquells republicans espanyols que vençuts a la guerra, entre el 1939 i el 1943 anaren a parar com a treballadors en la construcció de la utòpica línia de tren que uniria Dakar amb el nord d’Àfrica.
• El tren de la Pobla(història). Antoni Nebot. Ed. Pagès (2015).  Llibre amb 335 imatges, la majoria inèdites, fruit d’una llarga tasca d’investigació al voltant de la història de la què havia de ser la línia d’un ferrocarril internacional des de Lleida fins a la localitat francesa de Saint-Girons.

NOVEL·LA

• Expreso Madrid-Barcelona(novel·la). Francisco Romo. Ed. Atlantis. 
• Tren a Puigcerdà(novel·la). Blanca Busquets. Ed. Plaza & Janés. Dotze personatges atrapades en un tren a la Cerdanya… serà una novela de terror?
• L’estret camí al nord profund(novel·la). Richard Flanagan Ed. Raig Verd.  Obra guanyadora del prestigiós premi Man Booker 2014 de les lletres britàniques. L’obra parla de Dorrigo Evans a través de les seves memòries com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial, una tasca que les tropes imperialistes japoneses consideren imprescindible per a dominar Àsia.
• La Noia del Tren (novel·la). Paula Hawkins. Ed. La Campana (2015). Un supervendes sobrevalorat?
• Trens rigurosament vigilats(novel·la). Bohumil Hrabal. Ed.62 Història sobre la resistència enfront de l’invasor alemany durant la Segona Guerra Mundial protagonitzada pels empleats de l’estació de tren d’un petit poble txecoslovac.
• El tren de les taronges(novel·la). Nocole Zimmermann. Ed. Pagès (2005). Narració situda a Cervera de la Marenda que ens parla de les treballadores que traspassaven taronges d’uns vagons a d’altres a principis de s. XX, una feina de dones, i que van protagonitzar la primera vaga femenina de França.
• El tren de los huérfanos(novel·la) Christine Baker Kline. Ediciones B. Entre 1854 i 1929 van sortir regularment de la costa est dels Estats Units trens carregats amb nens orfes sense una destinació clara. La novel·la (no traduïda al català encara), relata aquests fets en un llibre que ha venut milions d’exemplars en aquell país.

EXCURSIONISME

• Excursions per la ruta dels tren dels Llacs: sortides a peu i en BTT (excursionisme) Joan Ramon Segura, Lluís Taberner. Ed.  Una excel·lent guia excursionista entre estacions de tren de la línia de ferrocarril d’ample ibèric entre Lleida i La Pobla de Segur. 
• Gran Atles de Catalunya (cartografia). Editat per l’Institut  i Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Estem davant d’una d’edició limitada del mapa de Catalunya 1.25.000. Pels molt enamorats i amb diners atès que la obra val 450€!
• A peu de Barcelona a Puigcerdà: 25 excursions d’estació a estació(excursionisme). David Claret. Ed. Cossetània (2014) Un itinerari a peu que uneix ambdues capitals a peu resseguint la línia de ferrocarril.
• 20 excursions a peu al voltant de Barcelona en transport públic(excursionisme). Rafa López. Ed. Cossetània (2011). Les muntanyes litorals i prelitorals al voltant de Barcelona amaguen paisatges que ens sorprendran: els contrastos de l’obaga i la solana de Collserola, el passat agrícola i històric de la Serralada de Marina i Litoral, els conglomerats i els cirerers de l’Ordal, les plataformes calcàries del Garraf i el Puigventós,els miradors de més de 1.000 metres de Montserrat i el Montseny, els graus dels Cingles del Bertí…

#################################################