Category Archives: Rutes

VF i camins equipats accessibles des d’estacions de tren

Us presentem una llista de vies ferrades (VF) i camins equipats que es poden fer des d’una estació de tren de casa nostra. És una llista més extensa que les ressenyes publicades en aquest bloc atès que hi consten també aquelles vies que al nostre parer es poden realitzar sortint i acabant en una estació de ferrocarril però que encara no hem realitzat.

Per a fer-hi constar una via hem tingut en compte que les aproximacions no fossin excessivament llargues o complicades, sinó que es poguessin fer en una sola jornada. L’única excepció són les vies ferrades andorranes, que sí que requereixen de fer nit al Pas de la Casa. 

Hem tret de la llista la VF Teresina (Montserrat) que ha estat clausurada recentment. També de moment està tancada la VF de Les Venes de Rojalons, una espectacular via que tenia una curiosa part dintre d’una cova. 

GRADUACIÓ

A casa nostra les vies ferrades s’han acostumat a utilitzar el nou mètode Hüsler per a graduar la seva dificultat. Pren com a base la lletra K de Klettersteig (via ferrada en alemany). S’assembla molt, vaja que diríem que és idèntica, a l’escala de graduació francesa utilitzada per a les vies alpines clàssiques (graduació entre parèntesi). A més també es pot matisar més el grau utilitzant els signes +/-. 

Actualment a Catalunya la VF de més dificultat és la VF Cíclope, que els seus dissenyadors l’han classificat com a K6+. És, atenció, una via cordata, és a dir, no hi ha instal·lat cap cable de vida sinó que s’ha de dur de casa la corda per anar assegurant-se durant l’ascens. Un exemple de K7 el tenim a l’illa de Gran Canària, on la VF Extraplomix sí que arriba a aquest grau extrem.

• K1: fàcil (F) – Topi del Conill
• K2: poc difícil (PD) – Feixa del Colom
• K3: bastant difícil (AD) – Roca de la Creu
• K4: difícil (D) – Ex. VF Les Dames (K4)
• K5: molt difícil (MD) – Ex. Baumes Corcades (variant K5)
• K6: extremadament difícil (ED) – Ex. Cinglera del Resistent (K6)
• K7:  abominablement difícil (ABO) – Ex. Extraplomix (K7)

VF Extraplomix K7. Gran Canària (Foto: Deandar)

Per a fer les VF cal material tècnic. Això inclou casc, arnès i baga d’ancoratge. Hi ha algunes que a més a més tenen ràpels obligatoris, així que caldrà dur corda i material d’assegurament. 

ABANS DE REALITZAR CAP VF CAL CONSULTAR L’ESTAT I EL SEU MANTENIMENT. Pàgines com Deandar i Rocjumper ofereixen informació actualitzada de totes les vies ferrades i camins equipats de casa nostra.

1. LÍNIA R3 (Barcelona-Vic-Ribes de Freser)

VF Baumes Corcades (K3-K5) (veure Ruta ST31 VF Centelles )

• Estació de sortida: Centelles (R3)
• Observacions: gran clàssica de casa nostra, sense dubte una de les millors. En destaca el pont nepalès de 70 metres, un dels més llargs d’Europa (opcional). Hi ha una variant de més alta dificultat (K5) evitable.
• Un cop acabada la VF és aconsellable completar la sortida amb una ruta fins al Roc de la Guàrdia seguint la serra de Fonderola a fi de fruir de l’entorn més enllà de la ferrada (Ruta ST205 Serra de Fonderola).

VF Roca de la Creu (K3)

• Estació de sortida: Ribes de Freser (R3) / Ribes-Vila (Cremallera)
• Obs.: la via s’inicia sobre l’església, a poca distància de l’estació de rodalies.
• Un cop finalitzada es pot ampliar amb una passejada fins a Batet o per les mines situades pel coll de Segura. 

VF Roca de la Creu

VF Roca de la Creu

2. LÍNIA DEL LLOBREGAT (RODALIES/FGC)

VF Cinglera del Resistent. (K3 / K6) (veure Ruta ST37 Turó del Marquès)

• Estació de sortida: Castellbell i el Vilar (R5 R50 FGC)
• Observacions: l’antiga VF turó del Marquès es va ampliar passant a formar part d’aquesta. El tram segon és la via ferrada original del Turó del Marquès (K3). El tercer tram i darrer de la via és especialment dur (K6), amb un extraplom només apte per a braços molt forts. 
• Es pot combinar la sortida amb una extensió fins al mateix cim del turó del Marquès.

VF Turó de l’Escletxa. (veure Ruta ST194 turó de l’Escletxa)

• Estació de sortida: Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat (R4)
• Observacions: curta via de 8-10 metres de verticalitat amb bon equipament. Supera el cingle que envolta el turó de l’Escletxa.
• No té sentit per si sola (molt curta) sinó es combina amb una excursió fins al 100 cims del turó de l’Escletxa i a Viladoms de Dalt. 

VF (canal equipada) Bardisses Romàntiques (K4)/Canal 17 F (K3) (veure Ruta ST201 Bardisses/Canal 17F)

• Estació de sortida: Aeri de Montserrat (R5 R50 FGC)
• Observacions: és una canal equipada amb cordes i cadenes. Així que compte, que no és una VF al curs.
• Habitualment es combina amb la Canal 17F (K3), torrent paral·lel al de les Bardisses, de dificultat més assequible. Qualsevol de les dues si es fan de baixada impliquen diferents ràpels. 

Canal equipada Torrent dels Abadals (K1)

• Estació de sortida: Castellbell i el Vilar (FGC)
• Observacions: els mateixos equipadors de l’Escletxa ens deixen aquest curt recorregut que s’enfila pel torrent dels Abadals gràcies a escales i passos equipats. No cal material específic, a no ser que es vagi amb persones molt inexpertes.

Canal equipada Torrent Tortuguer (K1)

• Estació de sortida: Castellbell i el Vilar (FGC)
• Observacions: camí equipat amb grapes  que supera el torrent Tortuguer. Baixa dificultat, no cal material tècnic.
• Té sentit si s’utilitza com a variant de pujada a Montserrat pel monestir de Sant Benet. 

VF L’Escletxa

Canal Bardisses Romàntiques

VF Cinglera del Resistent

Canal 17F

3. LÍNIA LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR

VF Cágate Lorito (K6)

• Estació de sortida: St. Llorenç de Montgai (FGC)
• Observacions: una de les ferrades més difícils de casa nostra i de tot l’estat. Compromís i duresa amb solucions originals (pèndol) fan aquesta ferrada només apta per a experts.

VF Topi del Conill (K1)

• Estació de sortida: St. Llorenç de Montgai (FGC)
• Observacions: via ferrada situada al marge esquerra del riu Segre. S’hi accedeix per la carretera entre Sant Llorenç de Montgai a Camarasa (2,8 km). Just al pont d’Escalera que travessa el pantà de Sant Llorenç de Montgai cal prendre una pista durant 1,8 aprox. fins a l’inici de la VF.
• Curta però entretinguda. Té un pont tibetà.

VF Topi del Conill. Esperó rocós per on discorre la via amb Camarasa al fons

4. COMARQUES DE TARRAGONA

VF Feixa del Colom (K2) (veure Ruta ST101 VF )

• Estació de sortida: Montblanc ( R13 R14)
• Observacions: curta i fàcil VF excel·lent per a iniciació. Es pot aprofitar per visitar l’ermita de Sant Joan i fer una ruta pel vessant oriental de les Muntanyes de Prades.

VF Ulldecona (K4+)

• Estació de sortida: Ulldecona (R16)
• Observacions: reoberta amb modificacions després d’un greu accident ocorregut el 2017 que va evidenciar deficiències en la seguretat. Corda obligatòria pels dos ràpels de 13 i 14 metres.

VF Agulla d’Aigualcoll (K4/K5)

• Estació de sortida: L’Hospitalet de l’Infant (R16)
• Observacions: dura via ferrada que discorre pels vessants orientals de la serra de Mestral.  Un cop finalitzada es pot fer el Molló Puntaire, sostre de la serra i catalogat dins de la llista dels 100 Cims de la FEEC.

VF Les Serres de Mestral (K3)

• Estació de sortida: L’Hospitalet de l’Infant (R16)
• Observacions: opció més assequible que puja pel mateix vessant de la serra de Mestral que l’anterior via. Més allunyat del Molló Puntaire. Tenim l’opció de donar el tomb a la serra pel nord passant pel coll de Puntalt a fi de fer una interessant ruta circular.

VF de Patacons (K4)

• Estació de sortida:  La Selva del Camp (R14)
• Observacions: elegant VF amb quatre ponts nepalesos que recorre els contraforts septentrionals de les Muntanyes de Prades. 
• És al límit de poder-la fer en una jornada (28 km), només factible per a gent preparada físicament. Cal una llarga caminada des de La Selva del Camp fins a l’Albiol amb possibilitat de baixar després fins a Alcover (veure Ruta ST137 La Selva del Camp-Albiol-Alcover). 

Camí equipat Camí del Brugent  (K0) (veure Ruta ST143 Volta al Brugent)

• Estació de sortida:  La Riba (R13 R14)
• Observacions: entretingut sender que remunta el riu Brugent amb passarel·les i ponts penjats. 

Camí equipat Camí del Rec (K0) (veure Ruta ST197 Puig d’en Cama)

• Estació de sortida:  La Selva del Camp (R14)
• Observacions: cap mena de material necessari per resseguir el camí recuperat paral·lel al Rec de La Selva del Camp.  Senyalitzat com a sender local.
• Es pot combinar aquest camí amb l’ascens al Puig d’en Cama, un altre 100 Cims de la FEEC.

Font de l’Aigualcoll

Camí del Rec (Selva del Camp)

Pont penjat Camí del Brugent

Ponts penjats Camí del Brugent

Camí del Brugent

Ruta ST101 VF Feixa del Colom (Montblanc)

5. ANDORRA/FRANÇA

VF Les Escaldilles (K4) (Alta Cerdanya. França)

• Estació de sortida: Sallagosa (SNCF. Tren Groc)
• Observacions: ferrada de pagament situada a Lloc, municipi de l’Alta Cerdanya. Depèn de la variant  costa (maig 2019) 18€-31€. Inclou el material i no es pot dur el propi. 
• Situada a 4 km de Sallagosa

Camí equipat de les Gorges de Carançà (veure Ruta ST36 Núria-Carançà)

• Estació de sortida: Toès les Valls (Thoès-les-vals) (SNCF. Tren Groc)
• Observacions: la Núria-Carançà reuneix tots els factors per ser considerada una travessa imprescindible dels Pirineus. Una ruta que gràcies a passarel·les i ponts penjats supera passos engorjats enmig de boscos i camins tallats a la roca… No cal material tècnic.
• Des de l’estació de Toès es pot visitar la zona tot  fent una ruta circular per les passarel·les.

VF Coll dels Isards (K1) Andorra

• Estació de sortida: Portè Pimorent (SNCF)
• Observacions: situada al vessant nord del coll dels Isards, collada situada a 3 km del Pas de la Casa (Andorra). Per arribar al Pas són 12 km des de Portè seguint un camí força interessant que passa per les ruïnes de les antigues mines de Pimorent.
• Calen dues jornades per a fer la VF i tornar a Portè Pimorent. També es pot baixar fins a l’estació d’Andorra-l’Hospitalet (SNCF).

VF Bony d’Envalira (K3) Andorra

• Estació de sortida: Portè Pimorent (SNCF)
• Observacions: una de les VF més alpines del Pirineu. Es pot pujar fins als cims d’Envalira i baixar a El Pas de la Casa pels colls de les Abelletes i fer la VF Coll dels Isards.
• Com en el cas anterior calen com a mínim dues jornades per a fer la VF i tornar a l’estació de Portè Pimorent. Des del coll de Pimorent també es pot baixar fins a l’estació d’Andorra-l’Hospitalet (SNCF).

Esperó rocallós per on va la VF

VF Coll dels Isards

Gorges de Carançà

Moltes gràcies a tots els que vau assistir a la xerrada que vam fer ahir a la Biblioteca de Sant Gervasi-Joan Maragall. També volem donar les gràcies a Coneguem el món i a la xarxa de Biblioteques de Barcelona per donar-nos l’oportunitat d’intentar explicar la nostra visió de la relació entre el ferrocarril i l’excursionisme.

Quan tinguem una estona penjarem un PDF amb algunes de les diapositives de la xerrada, que ens han arribat veus que els mapes no es veien del tot des del final de la sala. 

MOLTES GRÀCIES

Disgustat i insultat, així és com em sento després de saber que la VF Teresina de Montserrat tanca definitivament i serà desmantellada.

Feia mesos que després d’una esllavissada estava tancada en espera de ser reoberta després dels necessaris treballs de rehabilitació.

Són les 18:32h de dissabte i el tren de la R2 direcció l’Aeroport s’atura a l’estació de Pg. de Gràcia de Barcelona. Baixem des del primer vagó, el que dona a la sortida del carrer Aragó. En sortir pels torns del vestíbul un noi intenta colar-se darrere nostre. Salta si vols que no et diré res, però darrere meu no, ho sento, li dic. Una de les treballadores que solen haver al vestíbul i que ha observat el petit incident ens pregunta pel què ha passat. Ella mateixa respon. Intentava sortir enganxat a nosaltres perquè no duia bitllet.

Un cop al carrer anem al Drim del carrer Aragó a comprar una joguina per a la filla d’una amiga. Després de remenar joguines de tota mena i de descobrir que hi ha una nina anomenada LOL que està molt de moda i de la qual no en sabíem res de la seva existència, en sortim al cap de vint minuts amb un joc educatiu d’oferta.

Potser gràcies a aquest paquet de més que arrosseguem que fa que ens adonem d’un petit detall, hem oblidat una motxilla dalt del tren! Al seu interior hi dúiem material valorat en 1.000€. Una càmera de fotos, un aparell GPS, un disc dur, bateries externes, paraigües i documents familiars entre d’altres objectes són ara dalt de l’altell del tren Civia. Ai las! Ràpidament tornem a l’estació de Pg. de Gràcia. Allí ens adrecen a l’oficina d’atenció a l’usuari de Barcelona Sants on haurem d’omplir un document per descriure l’objecte. Apressadament agafem el primer tren en direcció a Sants que ja està aturat a l’andana, un tren de la R2 que surt a les 19:08 direcció Vilanova i la Geltrú.

Ja a Sants, mentre pugem a peu les escales mecàniques que duen al vestíbul, un bombeta se’ns encén. I si…? Abans d’anar a informació intentarem de trobar el mateix tren on vam oblidar la motxilla. En aquesta estació cal passar els torns de sortida a fi de tornar a baixar a les andanes 13 o 14. Per allí passen els trens de la R2 en direcció nord. Són les 19:25 i és a punt de fer entrada per l’andana 14 un tren procedent de l’aeroport en direcció a Sant Celoni. Serà el mateix tren? Hi haurà encara la motxilla a l’altell, allí on la vam deixar fa una hora? Per horari, així hauria de ser.

S’obren les portes. Irrompem ràpidament dalt del primer vagó del cinc que formen la primera unitat de les dues que formen el comboi. Busquem aquí i allí, dreta i esquerra. Però res. La motxilla no hi és. Aquells que hagin agafat un tren a l’aeroport sabran que un cop hi arriba, surt de nou però invertint la marxa. Correm literalment per l’andana fins al segon comboi format per tres unitats encara pintades amb els colors vermells de Renfe. Tornem a buscar, dalt i baix, dreta i esquerra… i bingo! La motxilla encara és allí, intacta, tal qual la hi vam deixar. Hi és tot. La càmera, el gps, els documents… ningú l’ha tocada.

A part de l’alegria d’haver recuperat tot, dos apunts. Primer. Realment som tant lladres com la fama ens ho fa semblar? Potser només era qüestió de temps que algú veiés la motxilla i agafés els objectes de valor? I segon. Una motxilla anant i venint sola a l’aeroport, no ha despertat cap sospita a ningú? Quan arriba un tren a l’aeroport és evident que no hi ha cap control de cap mena sobre el que hi arriba, però traieu-vos les sabates al control d’entrada no fos cas…

Amagada als afores de la capital jordana, l’estació d’Amman de la Hedjaz Jordan Railway, el ferrocarril nacional del Regne de Jordània, fa anys que no veu arribar ni sortir cap passatger. El trànsit de viatgers resta aturat indefinidament des del 2006 per motius tècnics que van fer suspendre la connexió fèrria que l’unia amb Damasc, la capital siriana situada 220 km al nord.

La Hedjaz Jordan Railway va ser amb la Chemin de Fer de Hedjaz Sirie una de les dues escissions amb les que es va dividir la Hedjaz Railway. Aquest ferrocarril va ser construït per l’Imperi Otomà a fi de connectar Damasc amb les ciutats santes de Medina i La Meca en un recorregut de més 1.300 km a través dels deserts d’Aràbia. El trajecte, que a camell prenia al voltant de dos mesos, amb el ferrocarril prenia només 55 hores. Tota una revolució.

La seva construcció va començar l’any 1900. El 1906 va arribar a Àqaba, a la Mar Roja i el 1908 ho feia a Medina. Per primer cop els pelegrins podien anar des la capital otamana, Istambul, fins a Medina en tren. Mai no arribà a La Meca. Curiosament serà un AVE espanyol el tren que, potser a finals de 2019, uneixi finalment ambdues ciutats santes de l’islam en l’anomenat tren del desert.

Paral·lelament a la línia principal es va construir un brancal que connectava l’actual ciutat israeliana de Haifa amb la siriana de Deraa a través dels Alts del Golan, l’anomenat Jezreel Valley Railway. Es va inaugurar l’octubre de 1905, amb el qual l’imperi turc s’assegurava sortida també a la mar Mediterrània. Després de la I Guerra Mundial la línia va passar a ser gestionada per la Palestinian Railways fins al 1948, quan va ser bombardejada per l’exèrcit jueu durant la guerra de la declaració de la independència d’Israel. Després d’unes dècades fora de servei, l’any 2016 es va reobrir als passatgers el tram entre Haifa a Beit Xean amb el projecte aprovat d’allargar-lo en els propers anys fins Tiberíades, a la Mar de Galilea.

No podem anar a agafar el tren a Amman, però sí acostar-nos-hi a fi de visitar el petit Hedjaz Jordan Railway Musem, un equipament on podrem contemplar vells estris relacionats amb la línia. El museu es va inaugurar l’any 1999, amb una ampliació important el 2003 i es troba situat a 4,5 km del teatre romà d’Amman. Nosaltres hi vam accedir per Al-Jazirah St. És probable que sigueu els únics visitants del dia, així que segurament us l’obriran per a vosaltres sols.  També podreu entrar dins els antics vagons de fusta utilitzats de la línia, ara aturats des de fa anys, relíquies de quan aquest ferrocarril va veure passar personatges il·lustres, i no precisament com a passatgers, com en T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia).

I és que el ferrocarril es va fer famós gràcies a la pel·lícula de David Lean Lawrence d’Aràbia (1962) amb les seves escenes de sabotatge d’aquest ferrocarril.  Lawrence, arqueòleg, militar, espia i diplomàtic, va ser un personatge clau en la Rebel·lió Àrab (1916-1919) contra l’Imperi Otomà en l’entorn de la I Guerra Mundial. Des de la rere guàrdia va esperonar l’atac a una infraestructura clau pels turcs, en una guerra de guerrilles contínua que va debilitar l’exèrcit otomà, influint en la seva posterior derrota.

A canvi de l’aixecament contra els otomans als àrabs se li va prometre que podrien crear un estat panàrab que inclouria tots els països d’Aràbia i del Pròxim Orient. La realitat va ser que França, l’Imperi Britànic i Rússia gràcies al pacte secret Sykes-Picot es van repartir el territori. França es va quedar amb el Mandat de Síria (Síria, Líban i nord d’Irak) i el Regne Unit amb el Mandat de Palestina (Jordània i el sud d’Irak). L’actual Palestina estava inclòs en les possessions britàniques tot i que sota mandat internacional a l’espera de la creació d’un estat Palestí. I la espera segueix avui dia amb un conflicte no resolt que està marcant les agendes mundials des de fa dècades.