Category Archives: Rutes

Amagada als afores de la capital jordana, l’estació d’Amman de la Hedjaz Jordan Railway, el ferrocarril nacional del Regne de Jordània, fa anys que no veu arribar ni sortir cap passatger. El trànsit de viatgers resta aturat indefinidament des del 2006 per motius tècnics que van fer suspendre la connexió fèrria que l’unia amb Damasc, la capital siriana situada 220 km al nord.

La Hedjaz Jordan Railway va ser amb la Chemin de Fer de Hedjaz Sirie una de les dues escissions amb les que es va dividir la Hedjaz Railway. Aquest ferrocarril va ser construït per l’Imperi Otomà a fi de connectar Damasc amb les ciutats santes de Medina i La Meca en un recorregut de més 1.300 km a través dels deserts d’Aràbia. El trajecte, que a camell prenia al voltant de dos mesos, amb el ferrocarril prenia només 55 hores. Tota una revolució.

La seva construcció va començar l’any 1900. El 1906 va arribar a Àqaba, a la Mar Roja i el 1908 ho feia a Medina. Per primer cop els pelegrins podien anar des la capital otamana, Istambul, fins a Medina en tren. Mai no arribà a La Meca. Curiosament serà un AVE espanyol el tren que, potser a finals de 2019, uneixi finalment ambdues ciutats santes de l’islam en l’anomenat tren del desert.

Paral·lelament a la línia principal es va construir un brancal que connectava l’actual ciutat israeliana de Haifa amb la siriana de Deraa a través dels Alts del Golan, l’anomenat Jezreel Valley Railway. Es va inaugurar l’octubre de 1905, amb el qual l’imperi turc s’assegurava sortida també a la mar Mediterrània. Després de la I Guerra Mundial la línia va passar a ser gestionada per la Palestinian Railways fins al 1948, quan va ser bombardejada per l’exèrcit jueu durant la guerra de la declaració de la independència d’Israel. Després d’unes dècades fora de servei, l’any 2016 es va reobrir als passatgers el tram entre Haifa a Beit Xean amb el projecte aprovat d’allargar-lo en els propers anys fins Tiberíades, a la Mar de Galilea.

No podem anar a agafar el tren a Amman, però sí acostar-nos-hi a fi de visitar el petit Hedjaz Jordan Railway Musem, un equipament on podrem contemplar vells estris relacionats amb la línia. El museu es va inaugurar l’any 1999, amb una ampliació important el 2003 i es troba situat a 4,5 km del teatre romà d’Amman. Nosaltres hi vam accedir per Al-Jazirah St. És probable que sigueu els únics visitants del dia, així que segurament us l’obriran per a vosaltres sols.  També podreu entrar dins els antics vagons de fusta utilitzats de la línia, ara aturats des de fa anys, relíquies de quan aquest ferrocarril va veure passar personatges il·lustres, i no precisament com a passatgers, com en T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia).

I és que el ferrocarril es va fer famós gràcies a la pel·lícula de David Lean Lawrence d’Aràbia (1962) amb les seves escenes de sabotatge d’aquest ferrocarril.  Lawrence, arqueòleg, militar, espia i diplomàtic, va ser un personatge clau en la Rebel·lió Àrab (1916-1919) contra l’Imperi Otomà en l’entorn de la I Guerra Mundial. Des de la rere guàrdia va esperonar l’atac a una infraestructura clau pels turcs, en una guerra de guerrilles contínua que va debilitar l’exèrcit otomà, influint en la seva posterior derrota.

A canvi de l’aixecament contra els otomans als àrabs se li va prometre que podrien crear un estat panàrab que inclouria tots els països d’Aràbia i del Pròxim Orient. La realitat va ser que França, l’Imperi Britànic i Rússia gràcies al pacte secret Sykes-Picot es van repartir el territori. França es va quedar amb el Mandat de Síria (Síria, Líban i nord d’Irak) i el Regne Unit amb el Mandat de Palestina (Jordània i el sud d’Irak). L’actual Palestina estava inclòs en les possessions britàniques tot i que sota mandat internacional a l’espera de la creació d’un estat Palestí. I la espera segueix avui dia amb un conflicte no resolt que està marcant les agendes mundials des de fa dècades.

Per a qualsevol muntanyenc, i per a Senderisme en tren també, la Muntanya de Montserrat és tot un referent. La serra, situada a pocs quilòmetres de Barcelona, ofereix a aquells que s’endinsen en els seus intricats camins interiors espectaculars racons i vistes inigualables. La muntanya permet recórrer-la fent infinitat de rutes per a tots els nivells i dificultats i, sempre, a pocs minuts en transport públic de la capital catalana.

La serralada, relativament petita (10 quilòmetres de llarg per 5 d’ample), està ben comunicada ferroviàriament gràcies als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Dues línies fèrries segueixen els rius Llobregat i Anoia en direcció a Manresa i Igualada respectivament. A més a més, la muntanya compta amb un dels dos únics trens cremalleres del país, el Cremallera de Montserrat. Seguint el Llobregat també trobem la línia de Rodalies R4, tot i que un pèl més allunyada de la serra que no pas la dels FGC.

Amb aquest  recull de rutes d’accés us volem donar a conèixer només aquelles rutes que, aprofitant les infraestructures ferroviàries properes, pugen fins al Monestir. Per fer-ho anirem buscant preferentment rutes que segueixen camins senyalitzats, ja siguin GR, PR, SL o camins romeus com el de Sant Jaume. La infinitat de camins que conté la muntanya donaria infinites combinacions d’accés. No pretenem fer-les totes, sinó només aquelles que cal conèixer per seguir camins marcats o per tenir  tradició excursionista o valors històrics a destacar.

Un camí romeu és aquell camí que testimonia una llarga tradició d’utilització amb propòsits devocionaris. Des de la baixa Edat Mitjana els pelegrins s’acostaven a Montserrat des de qualsevol part del nostre territori a fi d’acomplir-hi actes especials de religió, ja sigui devoció, penitència, vot, etc.  De totes les viles que envolten la muntanya sortien camins en direcció al monestir. Molts s’han perdut, però alguns encara es recorren. De fet tots els camins de Sant Jaume nord-orientals passen per Montserrat.

Hi ha rutes per a tots els gustos. Des de la més curta de només 3,2 km fins a la més llarga de més de 31 quilòmetres que surt des de La Pobla de Claramunt. Tampoc hi son totes. A mesura que anem realitzant-ne més, les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos al cor espiritual de casa nostra. Qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars.

Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre u i deu. Naturalment que la nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú  depenent de què es busca en cada ascensió. Principalment hem tingut en compte els elements patrimonials i d’alt valor natural a visitar, així com la conservació d’antics corriols i entorn natural a l’hora de millorar una puntuació sobre una altra.

(1) Monistrol (FGC) a Montserrat per la Drecera dels Tres Quarts. 

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
• DISTÀNCIA: 4,6 km
• DESNIVELLS: +560 / -25 m  
• CAMÍ: dels Tres Quarts (també conegut com la Drecera)
• SENDER: GR-96
• RESSENYA: Ruta ST 39 
• OBS.: l’ascens que sovint es fa quan s’ha fet una promesa a la Moreneta. Normalment, l’excursió es combina baixant pel la ruta que va pel Camí de les Canals.
  • Pros: la gran clàssica i coneguda de totes.
  • Contra: la més utilitzada i per tant, sovintejada. 
• PUNTUACIÓ: 7/10

(2) Monistrol (FGC) a Montserrat pel Camí de les Canals (GR-5). 

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
• DISTÀNCIA: 4,7 km
• DESNIVELLS: +575 / -20 m  
• CAMÍ: Camí de les Canals
• SENDER: GR-5
• RESSENYA: Ruta ST 77 
• OBS.: variant de la ruta pel Camí dels Tres Quarts. Segueix en tot moment el GR-5. Se sol combinar amb la dels Tres Quarts per fer una interessant ruta circular des de Monistrol.
  • Pros: s’uneix a mig ascens a l’estètic Camí de l’Aigua
  • Contra: el llarg tram de pista del Camí de les Aigües
• PUNTUACIÓ: 5/10

(3) Aeri de Montserrat (FGC) al Monestir pel Camí de l’Aigua.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Aeri de Montserrat (FGC)
• DISTÀNCIA: 3,2 km
• DESNIVELLS: +585 / -10 m
• CAMÍ: Camí de l’Aigua 
• SENDER: Camí de Sant Jaume 
• RESSENYA: Ruta ST76
• OBS.: és l’ascens més curt, però també el més dret. Es pot allargar l’excursió sortint de Monistrol per seguir el riu Llobregat (GR-270) fins a l’estació d’Aeri de Montserrat.
  • Pros: ràpid i directe. Bones vistes del barranc de Santa Maria, per on puja l’aeri.
  • Contra: els trams de camí que ressegueixen les canonades que abasteixen d’aigua potable o que en baixen de residuals des del monestir. Dura per la seva verticalitat.
• PUNTUACIÓ: 7,5/10

(4) Monistrol Vila (FGC) a Montserrat per Santa Cecília i La Trinitat.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol Vila (FGC)
• DISTÀNCIA: 12,9 km
• DESNIVELLS: +820 / -370 m
• CAMÍ: Camí de l’Arrel (des de Santa Cecília)
• SENDER: PR-C 19  
• RESSENYA: Ruta ST78
• OBS.: llarg i dur ascens que ressegueix el sender PR C-19. Força panoràmic atès que es tenen bones vistes de les parets nord del massís. Passa sota les parets de Sant Jeroni.
  • Pros: les grans vistes de la cara nord de Montserrat, sempre espectaculars. Visita de l’ermita de Santa Cecília i ermites de Sant Benet i La Trinitat. Bells corriols emboscats al Camí de l’Arrel.
  • Contra: relativament llarg. Petit tram d’asfalt a mig ascens prop de la urbanització la Calcina.
• PUNTUACIÓ: 9/10

(5) Monistrol (FGC) a Montserrat per Sant Benet i la Baixada dels Matxos.  

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol Vila (FGC)
• DISTÀNCIA: 6,7 km
• DESNIVELLS: +680 / -40 m 
• CAMÍ: Camí de l’Àngel i dels Degotalls
• SENDER: PR-C 19 
• RESSENYA: Ruta ST 79
• OBS.: ressegueix el tram del sender PR C-19  que baixa per la Serra de Canfranc. Gaudirem també de bones vistes de la paret nord. 
  • Pros: visita del Monestir de Sant Benet i el Camí dels Degotalls. Ascens amb trams de camí equipat amb cadenes (molt fàcil).
  • Contra: la ruta discorre per tres trams de carretera, la més llarga entre Santa Cecília fins a l’inici del Camí dels Degotalls (1.000 m).
• PUNTUACIÓ: 6/10

(6) La Pobla de Claramunt (FGC) a Montserrat per Can Maçana pel GR-172 i el Camí de l’Arrel.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: La Pobla de Claramunt (FGC). Anoia
• DISTÀNCIA: 27 km
• DESNIVELLS: +1.300 / -800 m
• CAMÍ: Camí de la Roca Foradada, Camí de l’Arrel
• SENDER: GR-172
• RESSENYA: Ruta ST 173
• OBS.: llarg i molt dur, tot i que pot dividir-se si dormim a Sant Pau de la Guàrdia.  El castell de La Pobla de Claramunt mereix una visita, però està en direcció contrària a la ruta.
  • Pros: permet la pujada al 100 Cims del Castellferran, visitar el castell de Castellolí i l’ermita de Sant Pau de la Guàrdia. Segueix el magnífic corriol emboscat  (GR-172) que va sota tota la paret nord, amb trams força escènics.
  • Contra: la seva duresa pel desnivell i distància acumulats (possibilitat de dormir a Sant Pau de la Guàrdia).
• PUNTUACIÓ: 9,5/10

(7) La Pobla de Claramunt (FGC) a Montserrat per Can Maçana i la regió d’Agulles.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: La Pobla de Claramunt (FGC). Anoia
• DISTÀNCIA:  31,4 km
• DESNIVELLS: +1.500 / -1.000 m
• CAMÍ: 
• SENDER: GR-172, PR C-78
• RESSENYA: Ruta ST 173+Ruta ST180
• OBS.: és l’opció més llarga i dura de totes les ascensions, però també la més bella i completa. Creua la part més interessant del massís per la seva part interior, des d’on gaudirem a cada passa de les panoràmiques que ens ofereix la muntanya.  Si hi ha temps, paga la pena visitar el castell de La Pobla de Claramunt, tot i que no agafa de pas.
  • Pros: una ruta total. Pugem a quatre cims del massís, tres dels quals són 100  Cims (inclòs Sant Jeroni, el més alt), i visitem diversos elements patrimonials d’interès com la Torre de Castellferran, el castell de Castellolí o Sant Pau de la Guàrdia. Enormes vistes durant la travessa de Montserrat.
  • Contra: la seva gran duresa pel desnivell i distància acumulats (possibilitat de dormir a Sant Pau de la Guàrdia). Algun pas incòmode seguint el PR.
• PUNTUACIÓ: 9,8/10

(8) Piera (FGC) a Montserrat pel GR-172 per Collbató i Cova del Salnitre.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Piera (FGC). Anoia
• DISTÀNCIA: 18,2 km
• DESNIVELLS: +1.000 / -600 m
• CAMÍ:  Camí de les Feixades
• SENDER: GR-172 íntegrament (llevat visites laterals)
• RESSENYA: Ruta ST 186
• OBS.: gran ruta d’ascens al Monestir des del vessant sud de la muntanya. Variada i amb elements culturals i naturals de gran interès, com el museu de paleontologia dels Hostalets de Pierola, o coves com la del Salnitre. 
  • Pros: un bell i panoràmic camí d’ascens que inclou les Girades i la visita de les coves del Salnitre (pagament) i Freda (lliure).
  • Contra: el tram d’urbanització de Can Dalmases.
• PUNTUACIÓ: 9,4/10

(9) Piera (FGC) a Montserrat per Collbató (GR-172) pel Camí Vell.

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Piera (FGC). Anoia
• DISTÀNCIA: 17,7 km
• DESNIVELLS: +1.000 / -600 m
• CAMÍ: Camí de les Bateries, Camí Vell 
• SENDER: GR-172 (fins a Collbató)
• RESSENYA: Ruta ST 187
• OBS.: variant de la ruta que puja pel Camí de les Feixades seguint el GR-172. Entre Collbató i el Pla de Sant Miquel va pel Camí Vell.
  • Pros: bonic ascens pel vessant sud que gràcies a les giragonses de Les Girades guanya metres ràpidament remuntant el torrent de la Bellasona.
  • Contra: el tram d’urbanització de Can Dalmases.
• PUNTUACIÓ: 9/10

(10) Monistrol (FGC) a Montserrat per la VF Teresina

• ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
• DISTÀNCIA: 12,9 km
• DESNIVELLS: +1.200 / -650 m
• CAMÍ: Camí de l’Arrel 
• SENDER: GR-172 (del Monestir fins a Santa Cecília)
• RESSENYA: combinació de rutes ST 180+ST135
• OBS.: permet l’ascens directe al cim més alt de la muntanya gràcies a la Via Ferrada Teresina, de dificultat K4. Cal material tècnic específic per la via ferrada, és a dir, casc, arnés i ancoratge especial.
  • Pros: fer la VF Teresina, una de les més espectaculars i clàssiques de casa nostra.
  • Contra: molt dura. Gran desnivell carregant a més a més el material per fer la via ferrada.
• PUNTUACIÓ: 9,5/10

La connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal ha portat el debat de la seva conveniència o no amb raons com les que trencaria la ciutat en dos, com si la Diagonal no marqui ja ara una frontera entre la part rica i la no tant rica de la capital catalana.

Però potser tenim la pell molt fina. Sinó només cal conèixer molts altres casos al món on les vies del tren creuen el centre de la ciutat.

HANOI (VIETNAM)

A la capital del Vietnam trobem un tren que creua pel centre de la ciutat. Una cosa semblant serà el tramvia de la Diagonal? Si així és, potser es convertirà en una atracció turística més!

Hanoi

La vida al costat de les vies

Una atracció turística més?

BAD DOBERAN (ALEMANYA)

Petita ciutat alemanya situada a la regió de Mecklemburg. Pel seu bonic centre històric passa el no menys curiós tren anomenat ‘Molli’ (Mecklenburgische Bäderbahn), un tren a vapor de via estreta (900 mm) que uneix Bad Doberan (Heiligendamm) i Kühlungsborn.

Potser aquest no serà el cas del tramvia per la Diagonal atès que se suposa que no serà a vapor, sinó elèctric.

Bad Doberan

Bad Doberan

Bad Doberan

AGUAS CALIENTES (PERÚ)

La ciutat d’Aguas Calientes es troba als peus del Machu Pichu. El trajecte entre Cuzco i aquesta ciutat és dels més escènics del país, i atès que no hi ha carretera, l´únic accés tret de fer-ho a peu.

Les vies del tren conviuen amb la vida al carrer, i quan no hi passa cap, l’espai és aprofitat per venedors que hi munten la parada. Us dóna cap idea, això? Entre tramvia i tramvia es podria muntar un mercat provisional, per exemple.

Aguas Calientes

Aguas Calientes

Aguas Calientes

KAWAKAWA (NOVA ZELANDA)

Situat a l’Illa Nord, el Bay of Islands Vintage Railway va ser el primer ferrocarril de les illes. Una de les estrelles és Gabriel, una locomotora a vapor de 1927.

Kawakawa (NZ)

Kawakawa (NZ)

Kawakawa (NZ)

GISBORN (NOVA ZELANDA)

De moment el Trambaix no té previst arribar a l’aeroport del Prat, oi?

La ciutat es troba a l’est de l’Illa del Nord i és dels pocs aeroports del món creuats per una via fèrria.

Aeroport de Gisborn

Aeroport de Gisborn

Aeroport de Gisborn

CIERNY BALOG (ESLOVÀQUIA)

Minut 90, final de la Champions, empat a zero gols. Falta a la frontal de l’àrea. Es prepara Messi, xuta… però què coi és això?

Però estigueu tranquils. El tramvia de la Diagonal, tampoc ha de travessar el Camp Nou.

BRANTFORT, ONTARIO (CANADÀ)

Petita ciutat de 90.000 hab. situada a la costa est, prop de les catarates Niàgara. El ferrocarril comparteix l’espai públic amb harmonia amb la ciutat. A destacar la segona foto, on un avi que condueix una cadira elèctrica, s’espera el pas del tren.

Brantfort, Ontario

Brantfort, Ontario

Brantfort, Ontario

SANTA CRUZ, CALIFÒRNIA (EUA)

A Califòrnia la línia passa a tocar de la platja, com al Maresme.

Sant Cruz, CA

Sant Cruz, CA

Sant Cruz, CA

SAINT MARY’S, WEST VIRGINIA (EUA)

Als Estats Units sembla que no tenen tants problemes per a que el tren passi pel centre de la ciutat. El tramvia de la Diagonal, s’hi assemblarà? 

Saint Mary’s, West Virginia

Saint Mary’s, West Virginia

Saint Mary’s, West Virginia

LAGRANGE, KENTUCKY (EUA)

Un darrer cas de vies fèrries als Estats Units que passen pel centre de la ciutat. Potser tenen raó els que no volen la connexió dels tramvies si ha de quedar així!

Lagrange, Kentucky

Lagrange, Kentucky

Lagrange, Kentucky

DARJEELING (ÍNDIA)

Al nord del país, a l’estat de Bengala Occidental, s’aixeca una preciosa ciutat a més de 2.000 m d’altura amb vistes al Kangchenjunga (8.586 m). Un dels mitjans per arribar-hi és el Toy Train, un tren a vapor de via estreta declarat patrimoni mundial per la UNESCO.

Toy Train, Darjeeling

Toy Train, Darjeeling

Toy Train, Darjeeling