RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida i arribada: Baixador de Vallvidrera Distància: 8,3 km Desnivells: +300 m / -300 m
Publicat dins de Barcelona, Barcelonès, Circulars, de 0-10 km, Dificultat, Espais naturals, Estació de Baixador de Vallvidrera (FGC), Estacions, FGC, Moderada, Per distància, Per línies, PN Collserola, Rutes, S1, S2
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada: Aeri de Montserrat (FGC) Distància: 4,7 km Desnivells: +/- 300 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada: La Pobla Centre (Tren del Ciment)
Interès: El Tren del Ciment Distància: 19,7 km Desnivells: +/- 1.100 m
Són les 18:32h de dissabte i el tren de la R2 direcció l’Aeroport s’atura a l’estació de Pg. de Gràcia de Barcelona. Baixem des del primer vagó, el que dona a la sortida del carrer Aragó. En sortir pels torns del vestíbul un noi intenta colar-se darrere nostre. Salta si vols que no et diré res, però darrere meu no, ho sento, li dic. Una de les treballadores que solen haver al vestíbul i que ha observat el petit incident ens pregunta pel què ha passat. Ella mateixa respon. Intentava sortir enganxat a nosaltres perquè no duia bitllet.
Un cop al carrer anem al Drim del carrer Aragó a comprar una joguina per a la filla d’una amiga. Després de remenar joguines de tota mena i de descobrir que hi ha una nina anomenada LOL que està molt de moda i de la qual no en sabíem res de la seva existència, en sortim al cap de vint minuts amb un joc educatiu d’oferta.
Potser gràcies a aquest paquet de més que arrosseguem que fa que ens adonem d’un petit detall, hem oblidat una motxilla dalt del tren! Al seu interior hi dúiem material valorat en 1.000€. Una càmera de fotos, un aparell GPS, un disc dur, bateries externes, paraigües i documents familiars entre d’altres objectes són ara dalt de l’altell del tren Civia. Ai las! Ràpidament tornem a l’estació de Pg. de Gràcia. Allí ens adrecen a l’oficina d’atenció a l’usuari de Barcelona Sants on haurem d’omplir un document per descriure l’objecte. Apressadament agafem el primer tren en direcció a Sants que ja està aturat a l’andana, un tren de la R2 que surt a les 19:08 direcció Vilanova i la Geltrú.
Ja a Sants, mentre pugem a peu les escales mecàniques que duen al vestíbul, un bombeta se’ns encén. I si…? Abans d’anar a informació intentarem de trobar el mateix tren on vam oblidar la motxilla. En aquesta estació cal passar els torns de sortida a fi de tornar a baixar a les andanes 13 o 14. Per allí passen els trens de la R2 en direcció nord. Són les 19:25 i és a punt de fer entrada per l’andana 14 un tren procedent de l’aeroport en direcció a Sant Celoni. Serà el mateix tren? Hi haurà encara la motxilla a l’altell, allí on la vam deixar fa una hora? Per horari, així hauria de ser.
S’obren les portes. Irrompem ràpidament dalt del primer vagó del cinc que formen la primera unitat de les dues que formen el comboi. Busquem aquí i allí, dreta i esquerra. Però res. La motxilla no hi és. Aquells que hagin agafat un tren a l’aeroport sabran que un cop hi arriba, surt de nou però invertint la marxa. Correm literalment per l’andana fins al segon comboi format per tres unitats encara pintades amb els colors vermells de Renfe. Tornem a buscar, dalt i baix, dreta i esquerra… i bingo! La motxilla encara és allí, intacta, tal qual la hi vam deixar. Hi és tot. La càmera, el gps, els documents… ningú l’ha tocada.
A part de l’alegria d’haver recuperat tot, dos apunts. Primer. Realment som tant lladres com la fama ens ho fa semblar? Potser només era qüestió de temps que algú veiés la motxilla i agafés els objectes de valor? I segon. Una motxilla anant i venint sola a l’aeroport, no ha despertat cap sospita a ningú? Quan arriba un tren a l’aeroport és evident que no hi ha cap control de cap mena sobre el que hi arriba, però traieu-vos les sabates al control d’entrada no fos cas…
Publicat dins de Rutes
Amagada als afores de la capital jordana, l’estació d’Amman de la Hedjaz Jordan Railway, el ferrocarril nacional del Regne de Jordània, fa anys que no veu arribar ni sortir cap passatger. El trànsit de viatgers resta aturat indefinidament des del 2006 per motius tècnics que van fer suspendre la connexió fèrria que l’unia amb Damasc, la capital siriana situada 220 km al nord.
La Hedjaz Jordan Railway va ser amb la Chemin de Fer de Hedjaz Sirie una de les dues escissions amb les que es va dividir la Hedjaz Railway. Aquest ferrocarril va ser construït per l’Imperi Otomà a fi de connectar Damasc amb les ciutats santes de Medina i La Meca en un recorregut de més 1.300 km a través dels deserts d’Aràbia. El trajecte, que a camell prenia al voltant de dos mesos, amb el ferrocarril prenia només 55 hores. Tota una revolució.
La seva construcció va començar l’any 1900. El 1906 va arribar a Àqaba, a la Mar Roja i el 1908 ho feia a Medina. Per primer cop els pelegrins podien anar des la capital otamana, Istambul, fins a Medina en tren. Mai no arribà a La Meca. Curiosament serà un AVE espanyol el tren que, potser a finals de 2019, uneixi finalment ambdues ciutats santes de l’islam en l’anomenat tren del desert.
Paral·lelament a la línia principal es va construir un brancal que connectava l’actual ciutat israeliana de Haifa amb la siriana de Deraa a través dels Alts del Golan, l’anomenat Jezreel Valley Railway. Es va inaugurar l’octubre de 1905, amb el qual l’imperi turc s’assegurava sortida també a la mar Mediterrània. Després de la I Guerra Mundial la línia va passar a ser gestionada per la Palestinian Railways fins al 1948, quan va ser bombardejada per l’exèrcit jueu durant la guerra de la declaració de la independència d’Israel. Després d’unes dècades fora de servei, l’any 2016 es va reobrir als passatgers el tram entre Haifa a Beit Xean amb el projecte aprovat d’allargar-lo en els propers anys fins Tiberíades, a la Mar de Galilea.
No podem anar a agafar el tren a Amman, però sí acostar-nos-hi a fi de visitar el petit Hedjaz Jordan Railway Musem, un equipament on podrem contemplar vells estris relacionats amb la línia. El museu es va inaugurar l’any 1999, amb una ampliació important el 2003 i es troba situat a 4,5 km del teatre romà d’Amman. Nosaltres hi vam accedir per Al-Jazirah St. És probable que sigueu els únics visitants del dia, així que segurament us l’obriran per a vosaltres sols. També podreu entrar dins els antics vagons de fusta utilitzats de la línia, ara aturats des de fa anys, relíquies de quan aquest ferrocarril va veure passar personatges il·lustres, i no precisament com a passatgers, com en T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia).
I és que el ferrocarril es va fer famós gràcies a la pel·lícula de David Lean Lawrence d’Aràbia (1962) amb les seves escenes de sabotatge d’aquest ferrocarril. Lawrence, arqueòleg, militar, espia i diplomàtic, va ser un personatge clau en la Rebel·lió Àrab (1916-1919) contra l’Imperi Otomà en l’entorn de la I Guerra Mundial. Des de la rere guàrdia va esperonar l’atac a una infraestructura clau pels turcs, en una guerra de guerrilles contínua que va debilitar l’exèrcit otomà, influint en la seva posterior derrota.
A canvi de l’aixecament contra els otomans als àrabs se li va prometre que podrien crear un estat panàrab que inclouria tots els països d’Aràbia i del Pròxim Orient. La realitat va ser que França, l’Imperi Britànic i Rússia gràcies al pacte secret Sykes-Picot es van repartir el territori. França es va quedar amb el Mandat de Síria (Síria, Líban i nord d’Irak) i el Regne Unit amb el Mandat de Palestina (Jordània i el sud d’Irak). L’actual Palestina estava inclòs en les possessions britàniques tot i que sota mandat internacional a l’espera de la creació d’un estat Palestí. I la espera segueix avui dia amb un conflicte no resolt que està marcant les agendes mundials des de fa dècades.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA- MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada: Estació de Núria (cremallera) Interès:tots els 17 cims de l'Olla Distància: 21,4km Desnivells: +/- 1.800 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sort. Baixador de Vallvidrera Arrib. Zona Universitària (Metro) Distància: 9,2 km Desnivells: +390 m / -550 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada: Est. La Selva del Camp (Baix Camp) Distància: 14,6 km Desnivells: +/- 570 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sort. Montcada i Reixac-Manresa Opció: Montcada i Reixac (R2) Arrib. Sant Cugat (FGC) Distància: 15,8 km Desnivells: +460 m / -375 m
Publicat dins de Barcelona, Barcelonès, de 15-20 km, Dificultat, Espais naturals, Estació de Montcada i Reixac, Estació de Montcada i Reixac-Manresa, Estació de Sant Cugat, Estacions, FGC, Linials, Moderada, Per distància, Per línies, PN Collserola, R12, R2, R2 Nord, R4, R7, Regionals Catalunya, Rodalies de Catalunya, Rutes, S1, S2, S5, S6, S7, Vallès Occidental
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada: Estació de Centelles Distància: 19,6 km Desnivells: +/- 870m Horari: 5h30min
Publicat dins de Barcelona, Catalunya, Cingles de Bertí, Circulars, de 15-20 km, Dificultat, Espais naturals, Estació de Centelles, Estacions, Molt Exigent, Osona, Per distància, Per línies, R3, Regions, Rodalies de Catalunya, Rutes
Etiquetat Estació de Centelles
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada Castellbell i el Vilar-Monistrol Distància: 12,4 km (3h) Desnivells: +/- 350 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida: Castellbell i el Vilar-Monistrol(R) Arribada: Aeri de Montserrat (FGC) Distància: 9,8 km (2h35min) Desnivells: +400 / - 450 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada Monistrol de Montserrat (FGC) Distància: 17,3 km Desnivells: +/- 650 m
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribabada Castellbell i el Vilar-Monistrol M. Distància: 10 km (2h35min) Desnivells: +/- 350 m
Catalunya és un país de platges. Milers de turistes, potser milions, aterren a casa nostra atrets per les nostres costes, el sol i els bons preus, omplint un litoral cada cop més assetjat i difícil de conservar.
Però les platges litorals no són l’únic lloc a casa nostra on poder fer una remullada. En moltes excursions de Senderisme en tren hem passat per rius, gorgues o pantans on fer un bany o una remullada mentre gaudim de la natura. Habitualment són zones més tranquil·les i sense aglomeracions, i tot i que els caps de setmana d’estiu alguns indrets també són força concorreguts, un bany en zones d’aigua dolça sempre és més tranquil, envoltat de natura i silenci.
La majoria de zones de bany són no controlades, així que cal anar amb compte quan entrem a l’aigua. Alguns ajuntaments tenen prohibit el bany en els rius del seu municipi, ja sigui per motius de mala qualitat de l’agua o de perillositat. Són una excepció la dotzena de platges situades en pantans que controla la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A part del control de la qualitat de l’aigua, en temporada alta poden arribar a tenir vigilància.
Aquest recull de zones de bany interior són les accessibles en tren a través d’alguna de les rutes publicades i ressenyades al nostre web, una selecció de gorgs, rius i pantans on poder fer una capbussada durant alguna de les rutes que, no són gaires, però pot donar una idea a tots aquells que busquin un racó on fer un bany o una remullada. Hem deixat de costat els estanys pirinencs, sempre un recurs vàlid per aquells atrevits que vulguin fer-hi un bany en les seves fredes aigües.
Recomanacions:
La Riba és una població que vista des del tren ofereix un aspecte poc encisador, amb fàbriques papereres que omplen el paisatge de naus industrials. Però el municipi conté bells racons amb carrers empedrats i antigues papereres que fan de bon descobrir. No lluny del poble, a l’ombrívola zona del Clot d’en Goda, ja podem trobar alguns tolls on poder-nos remullar, com el dels Alemanys o el dels Paperers. Els més interessants, però, es troben riu amunt, a l’Esqueix, un bonic estret on un pont nepalí creua el riu Brugent.
Les Fonts del Glorieta i el Niu d’Àliga són els tolls més coneguts del riu Glorieta, i potser els més interessants per fer-hi un bany de tots els que us proposem. Cal caminar una estona, però l’entorn s’ho val. Al voltant d’aquests tolls encara es poden trobar d’altres més amagats on també poder fer una remullada.
Petit toll situat a la riera de Martinet, un torrent que corre entre els municipis d’Aiguafreda i un ‘enclavament’ de Seva. El toll es troba uns metres al nord d’un pont de fusta que travessa el riu. És molt petit, però està situat en un ombrívol i bell entorn.
La riera de Vallcàrquera és un torrent que baixa del vessant sud dels turons de Monner i Tagamanent. Des del municipi del Figaró cal seguir la Ruta dels Arbres, un sender ideat per l’ajuntament que recorre la riera tot visitant diversos petits salts d’aigua i gorgs. Potser més que un bany podrem remullar-nos els peus i refrescar-nos una mica. El Gorg de Can Bosc és el més conegut.
El torrent d’Estiula forma un conjunt de set gorgs de mida diferents i grandària variable en el seu curs de baixada fins al riu Merdàs. Fins fa pocs anys aquests gorgs eren tot un clàssic del bany a Catalunya. Actualment, però, i atès a l’acumulació de visitants durant els caps de setmana i l’estiu, s’ha prohibit el bany. I no només això, sinó que s’ha posat un preu d’entrada (perdó, una ecotaxa) per accedir a la zona. No ens podrem banyar, però l’indret igualment val la visita.
La ruta ressenyada surt de Ripoll i acaba a Campdevànol. Els Gorgs de la Cabana es troben al darrer tram de la travessa. Si hi volem anar directament és millor baixar a l’estació de Campdevànol.
*les fotos són fetes a l’hivern. No patiu que durant l’estiu l’aigua baixa més càlida.
Foto de Josep Balius Planellas (del blog Racons de Catalunya)
La mateixa ruta que visita els Gorgs de la Cabana ens serveix per visitar els bonics Salts de la riera de Vilardell, tram de torrent situat al municipi de les Llosses. La Ruta ST54 no els recorre, però sí que hi passa a tocar, atès que els tolls es troben al sud del punt on la travessa creua el torrent (punt quilomètric 5,2 de la ruta). Són 5 salts situats al sud d’aquest punt, el darrer situat a 1,4 km de distància. No tots són de fàcil accés. Podeu consultar aquest track gps d’Ignasi&pilar (usuaris Wikiloc), per veure l’accés als gorgs. Podreu veure fantàstiques fotos al blog Racons de Catalunya, de Josep Balius.
El Salt del Sot del Bac es troba en una preciosa raconada a tocar del sender PR C-33 entre el Figaró i La Trona. La pujada a aquesta atal·laia és una de les excursions més boniques que es poden fer a la zona, amb la qual podrem observar els Cingles de Bertí en tota la seva esplendor i matisos de colors. El toll del Sot del Bac és petit, i si ha plogut pot ser que les aigües estiguin una mica de color marró, com així estaven en visitar-les, però només per observar aquest indret ja val la pena acostar-s’hi.
A l’espai dels Xops trobem un zona de pícnic amb taules i barbacoes situada a l’altre marge del riu Ebre. Cal fer ús del servei del Pas de Barca, un dels últims que queden, per arribar-hi. La Roca del Tormo també ha estat un espai tradicional de bany dels flixancos/ques, unes roques que sobresurten de l’aigua a l’extrem de llevant del poble.
La zona de bany és al final de la travessa. Si no volem fer-la tota, hem de baixar a l’estació de Vilanova de la Sal del tren Lleida-La Pobla de Segur, i agafar el Camí de les Feixes no gaire estona fins arribar a una zona de bany coneguda com la ‘Platja’ o ‘Platgeta’. És gairebé l’única zona on hi ha accés a l’aigua del pantà. A més a més té vistes al pont més conegut de tota la línia del Tren dels Llacs.
Font de la foto: El Punt Avui
Just davant de l’estació de Cellers es troba el “campament de Pago”, on es trobaven els habitatges dels enginyers durant la construcció de l’embassament de Terradets i on es portaven a terme els pagaments dels sous als treballadors. Aquesta zona, a més, també està habilitada com a zona de pícnic durant la resta de l’any, i compta amb tot un seguit de senders al voltant de l’embassament.
Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa. Al sud de la població s’estén el pantà de St. Llorenç de M. un lloc envoltat de muntanyes i perfecte per a qualsevol activitat aquàtica, fer-hi un bany o envoltar a peu de forma tranquil·la tot l’embassament.
***Riu Segre al seu pas per Camarasa: la Platgeta és la zona de bany que el municipi de Camarasa té a la riba del riu Segre. És una de les zones de bany d’aigua dolça controlades per la Generalitat de Catalunya i compta amb un servei de vigilància. Per arribar-hi hauríem d’anar a peu fins a Camarasa durant 3 km per la riba sud del riu Segre.
Pujant al Santuari seguint el Camí Vell de Queralbs a Núria trobarem diferents gorgs com el el Gorg del Cremal, o el Salt de la Cua de Cavall. No sempre són de fàcil accés i l’aigua de ben segur que serà freda, però poden ser una opció per remullar la magnífica excursió que suposa pujar a Núria a peu. A mitjans primavera el camí queda totalment sense neu.
Bonica cascada situada prop de la central hidroelèctria de Daió, a Queralbs. Baixa pel vessant sud del cim de les Pedrisses, prop de les Roques de Totlomón. Es troba aproximadament a 1 hora de l’estació de Queralbs, al primer tram del camí que puja fins al refugi de Coma de Vaca. Està envoltada d’exhuberant vegetació, mig amagada uns metres al nord del camí.
La Núria-Carançà segurament és la travessa més interessant de les que es poden fer travessant el Pirineu oriental tot creuant la serralada. Al vessant nord, la ruta segueix el Carançà, torrent que baixa pel nord del pic de Noufonts i que s’engorja a la part baixa del seu recorregut. Unes passarel·les i ponts penjats, aptes per a tothom, ajuden a continuar el recorregut fins a l’estació del tren groc (SNCF) de Toès-Carançà. Trobarem diferents punts durant el recorregut on fer un bany, així com als estanys de Carançà, si un és prou valent!
No són de lliure accés, però els banys termals de Sant Tomàs són tot un clàssic. són accessibles a peu des de l’estació de Planès (1h) per un bonic camí emboscat que passa (opcionalment) sota l’espectacular pont Gisclart. De camí es passa prop d’una petita cascada on es pot fer una remullada.
Ja fora de la ruta original hi ha unes piscines naturals d’aigua calenta (lliures) a 2 quilòmetres dels banys. Es troben 300 m al nord-est del darrer revolt de la carretera de Fontpedrosa a Prats de Balaguer.
A 1 h de camí des de Merens seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107) en direcció a L’Hospitalet-près-l’Andorre trobem cinc piscines naturals d’aigües calentes. Són petites i concorregudes, i a l’hivern deu ser força agradable fer-hi un bany calent amb l’entorn tot nevat.
Les fotos no són nostres. Quan hi vam passar era ple de gent i no en vam fer. Les hem agafat d’internet. Esmentem l’autor.
MÉS INFORMACIÓ DE ZONES DE BANY A CATALUNYA
RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada: estació de Viladecavalls Interès: Serra de Collcardús Distància: 12,5 km Desnivells: +/- 600 m
Publicat dins de 100 Cims, Barcelona, Catalunya, Circulars, de 10-15 km, Dificultat, Espais naturals, Estació de Viladecavalls, Estacions, Moderada, Per distància, Per línies, R12, R4, Regionals Catalunya, Regions, Rodalies de Catalunya, Rutes, Serra de Collcardús, Serralada Prelitoral, Vallès Occidental
RESSENYA - MAPA - TRACK(WIKILOC) Sortida/arribada: Estació St.Llorenç Montgai (FGC) Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac Distància: 22 km Desnivells: +/- 1.200 m
RESSENYA- MAPA - TRACK(WIKILOC) Sortida/arribada: Estació de Vilanova de la Sal (FGC) Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac Distància: 23 km Desnivells: +/- 1.330 m
RESSENYA- MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Piera (FGC) Arrib. Monestir de Montserrat (FGC) Interès: la pujada pel Camí Vell Dist./horari: 17,7 km / 4-5h Desnivells: +1.100 m / -700 m
Per a qualsevol muntanyenc, i per a Senderisme en tren també, la Muntanya de Montserrat és tot un referent. La serra, situada a pocs quilòmetres de Barcelona, ofereix a aquells que s’endinsen en els seus intricats camins interiors espectaculars racons i vistes inigualables. La muntanya permet recórrer-la fent infinitat de rutes per a tots els nivells i dificultats i, sempre, a pocs minuts en transport públic de la capital catalana.
La serralada, relativament petita (10 quilòmetres de llarg per 5 d’ample), està ben comunicada ferroviàriament gràcies als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Dues línies fèrries segueixen els rius Llobregat i Anoia en direcció a Manresa i Igualada respectivament. A més a més, la muntanya compta amb un dels dos únics trens cremalleres del país, el Cremallera de Montserrat. Seguint el Llobregat també trobem la línia de Rodalies R4, tot i que un pèl més allunyada de la serra que no pas la dels FGC.
Amb aquest recull de rutes d’accés us volem donar a conèixer només aquelles rutes que, aprofitant les infraestructures ferroviàries properes, pugen fins al Monestir. Per fer-ho anirem buscant preferentment rutes que segueixen camins senyalitzats, ja siguin GR, PR, SL o camins romeus com el de Sant Jaume. La infinitat de camins que conté la muntanya donaria infinites combinacions d’accés. No pretenem fer-les totes, sinó només aquelles que cal conèixer per seguir camins marcats o per tenir tradició excursionista o valors històrics a destacar.
Un camí romeu és aquell camí que testimonia una llarga tradició d’utilització amb propòsits devocionaris. Des de la baixa Edat Mitjana els pelegrins s’acostaven a Montserrat des de qualsevol part del nostre territori a fi d’acomplir-hi actes especials de religió, ja sigui devoció, penitència, vot, etc. De totes les viles que envolten la muntanya sortien camins en direcció al monestir. Molts s’han perdut, però alguns encara es recorren. De fet tots els camins de Sant Jaume nord-orientals passen per Montserrat.
Hi ha rutes per a tots els gustos. Des de la més curta de només 3,2 km fins a la més llarga de més de 31 quilòmetres que surt des de La Pobla de Claramunt. Tampoc hi son totes. A mesura que anem realitzant-ne més, les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos al cor espiritual de casa nostra. Qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars.
Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre u i deu. Naturalment que la nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú depenent de què es busca en cada ascensió. Principalment hem tingut en compte els elements patrimonials i d’alt valor natural a visitar, així com la conservació d’antics corriols i entorn natural a l’hora de millorar una puntuació sobre una altra.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Piera (FGC) Arrib. Monestir de Montserrat (FGC) Interès: Les coves del Salnitre i Freda Dist./horari: 18,2 km / 6h Desnivells: +1.000 m / -600 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: estació de Granollers Centre Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica Distància: 30,9 km Desnivells: +/- 660 m
La connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal ha portat el debat de la seva conveniència o no amb raons com les que trencaria la ciutat en dos, com si la Diagonal no marqui ja ara una frontera entre la part rica i la no tant rica de la capital catalana.
Però potser tenim la pell molt fina. Sinó només cal conèixer molts altres casos al món on les vies del tren creuen el centre de la ciutat.
HANOI (VIETNAM)
A la capital del Vietnam trobem un tren que creua pel centre de la ciutat. Una cosa semblant serà el tramvia de la Diagonal? Si així és, potser es convertirà en una atracció turística més!
BAD DOBERAN (ALEMANYA)
Petita ciutat alemanya situada a la regió de Mecklemburg. Pel seu bonic centre històric passa el no menys curiós tren anomenat ‘Molli’ (Mecklenburgische Bäderbahn), un tren a vapor de via estreta (900 mm) que uneix Bad Doberan (Heiligendamm) i Kühlungsborn.
Potser aquest no serà el cas del tramvia per la Diagonal atès que se suposa que no serà a vapor, sinó elèctric.
AGUAS CALIENTES (PERÚ)
La ciutat d’Aguas Calientes es troba als peus del Machu Pichu. El trajecte entre Cuzco i aquesta ciutat és dels més escènics del país, i atès que no hi ha carretera, l´únic accés tret de fer-ho a peu.
Les vies del tren conviuen amb la vida al carrer, i quan no hi passa cap, l’espai és aprofitat per venedors que hi munten la parada. Us dóna cap idea, això? Entre tramvia i tramvia es podria muntar un mercat provisional, per exemple.
KAWAKAWA (NOVA ZELANDA)
Situat a l’Illa Nord, el Bay of Islands Vintage Railway va ser el primer ferrocarril de les illes. Una de les estrelles és Gabriel, una locomotora a vapor de 1927.
GISBORN (NOVA ZELANDA)
De moment el Trambaix no té previst arribar a l’aeroport del Prat, oi?
La ciutat es troba a l’est de l’Illa del Nord i és dels pocs aeroports del món creuats per una via fèrria.
CIERNY BALOG (ESLOVÀQUIA)
Minut 90, final de la Champions, empat a zero gols. Falta a la frontal de l’àrea. Es prepara Messi, xuta… però què coi és això?
Però estigueu tranquils. El tramvia de la Diagonal, tampoc ha de travessar el Camp Nou.
BRANTFORT, ONTARIO (CANADÀ)
Petita ciutat de 90.000 hab. situada a la costa est, prop de les catarates Niàgara. El ferrocarril comparteix l’espai públic amb harmonia amb la ciutat. A destacar la segona foto, on un avi que condueix una cadira elèctrica, s’espera el pas del tren.
SANTA CRUZ, CALIFÒRNIA (EUA)
A Califòrnia la línia passa a tocar de la platja, com al Maresme.
SAINT MARY’S, WEST VIRGINIA (EUA)
Als Estats Units sembla que no tenen tants problemes per a que el tren passi pel centre de la ciutat. El tramvia de la Diagonal, s’hi assemblarà?
LAGRANGE, KENTUCKY (EUA)
Un darrer cas de vies fèrries als Estats Units que passen pel centre de la ciutat. Potser tenen raó els que no volen la connexió dels tramvies si ha de quedar així!
DARJEELING (ÍNDIA)
Al nord del país, a l’estat de Bengala Occidental, s’aixeca una preciosa ciutat a més de 2.000 m d’altura amb vistes al Kangchenjunga (8.586 m). Un dels mitjans per arribar-hi és el Toy Train, un tren a vapor de via estreta declarat patrimoni mundial per la UNESCO.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort.estació de Granollers Centre Arrib. estació de Montmeló Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica Distància: 30,5 km Desnivells: +570 m /- 640 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort.estació de Montmeló Arrib. est. de Granollers Centre Distància: 13,7 km Desnivells: +130 m /- 60 m
UNITAT 440 AMB COLORS ORIGINALS
