Category Archives: Rutes

La VF Teresina tanca definitivament

Disgustat i insultat, així és com em sento després de saber que la VF Teresina de Montserrat tanca definitivament i serà desmantellada.

Feia mesos que després d’una esllavissada estava tancada en espera de ser reoberta després dels necessaris treballs de rehabilitació.

La VF Teresina probablement era la via ferrada més bella i elegant, no ja de totes les vies catalanes, sinó possiblement també de les estatals. Verticalitat, algun pont nepalí, ràpels, dificultat (K4) i acabar al sostre de la muntanya sagrada la convertien en un equipament esportiu de primer ordre en aquesta modalitat esportiva. 

Es pot entendre que un equipament es reguli, o es pugui tancar si hi ha elements de pes, com ara que recorri raconades de nidificació d’aus, per exemple. En els darrers anys s’han tancat canals com la del Joc de l’Oca o la del torrent de Santa Maria, equipaments que pel seu pèssim estat de manteniment calia una intervenció. 

Però les raons que dona el Patronat de la Muntanya, al nostre parer, són inconsistents i insultats.

Raons adduïdes?

1. Concentració de rescats en la VF?
Sol·lució: si per eliminar les puces matem el gos, estem aplicant un argument paternalista i simplista. Millorem l’educació i formació per a que la pràctica sigui segura. I millorem la seguretat i el seu equipament.

Perquè amb el mateix argument utilitzat, podríem demanar que per acabar amb la pederàstia de Montserrat tanqués el Monestir.

2. Alta freqüentació, erosió i degradació de la muntanya per allí on passa la VF.
Sense comentaris.

3. La zona pot ser inestable als despreniments, i per tant, perillosa. Acceptable, bon raonament. Però la única solució és tancar-la? Prohibirem fer esquí de muntanya pels riscos de patir un allau que comporta aquest esport?

4. La millor activitat que s’acosta a la verticalitat és l’escalada, les VF són massa accessibles.
INSULTANT!!!!! Menysprear i denigrar una activitat esportiva amb rang d’esport atenent a que l’escalada és l’accés adequat a la verticalitat és faltar al respecte als milers dels seus practicants.

Per què, a quina escalada fa referència? Es podria entendre que la única genuïna és la ‘solo integral’, sense equipaments ni cordes de cap mena. La resta de modalitats d’escalada serien pels que no tenen nivell.

Senyors del Patronat de la Muntanya de Montserrat,  m’agradaria que demanéssiu disculpes per menystenir als practicants de les VF o que adduíssiu altres raons pel seu tancament, que els muntanyencs les podem arribar a entendre, que som prou madurs (o això creiem).

Anuncis

204. Ruta megalítica des de Vilajuïga (curta): poblat medieval, la Creu Blanca i Pau 15,6 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida i arribada:
Estació de Vilajüiga(Alt Empordà)
Distància: 15,6 km
Desnivells: +/- 500 m

203. Ruta megalítica des de Vilajuïga: poblat medieval, Mas Ventós, Sant Onofre, Palau-saverdera i Pau 21,9 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida i arribada:
Estació de Vilajüiga(Alt Empordà)
Distància: 21,9 km
Desnivells: +/- 760 m

202. Circular al Pantà Vallvidrera passant pels turons de Castellví i Can Pasqual 8,3 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida i arribada:
Baixador de Vallvidrera
Distància: 8,3 km 
Desnivells: +300 m / -300 m
 

201. Canal de les Bardisses Romàntiques (K4) i Canal 17F (K3) des de l’Aeri de Montserrat (FGC)

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC 

Sortida/arribada:
Aeri de Montserrat (FGC)
 
Distància: 4,7 km
Desnivells: +/- 300 m

200. Volta al Catllaràs i pujada al Pedró del Pla de l’Orri (1.764 m) amb el Tren del Ciment

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC
Sortida/arribada:
La Pobla Centre (Tren del Ciment)
Interès
: El Tren del Ciment Distància: 19,7 km Desnivells: +/- 1.100 m
          

 

LA MOTXILLA VIATGERA

Són les 18:32h de dissabte i el tren de la R2 direcció l’Aeroport s’atura a l’estació de Pg. de Gràcia de Barcelona. Baixem des del primer vagó, el que dona a la sortida del carrer Aragó. En sortir pels torns del vestíbul un noi intenta colar-se darrere nostre. Salta si vols que no et diré res, però darrere meu no, ho sento, li dic. Una de les treballadores que solen haver al vestíbul i que ha observat el petit incident ens pregunta pel què ha passat. Ella mateixa respon. Intentava sortir enganxat a nosaltres perquè no duia bitllet.

Un cop al carrer anem al Drim del carrer Aragó a comprar una joguina per a la filla d’una amiga. Després de remenar joguines de tota mena i de descobrir que hi ha una nina anomenada LOL que està molt de moda i de la qual no en sabíem res de la seva existència, en sortim al cap de vint minuts amb un joc educatiu d’oferta.

Potser gràcies a aquest paquet de més que arrosseguem que fa que ens adonem d’un petit detall, hem oblidat una motxilla dalt del tren! Al seu interior hi dúiem material valorat en 1.000€. Una càmera de fotos, un aparell GPS, un disc dur, bateries externes, paraigües i documents familiars entre d’altres objectes són ara dalt de l’altell del tren Civia. Ai las! Ràpidament tornem a l’estació de Pg. de Gràcia. Allí ens adrecen a l’oficina d’atenció a l’usuari de Barcelona Sants on haurem d’omplir un document per descriure l’objecte. Apressadament agafem el primer tren en direcció a Sants que ja està aturat a l’andana, un tren de la R2 que surt a les 19:08 direcció Vilanova i la Geltrú.

Ja a Sants, mentre pugem a peu les escales mecàniques que duen al vestíbul, un bombeta se’ns encén. I si…? Abans d’anar a informació intentarem de trobar el mateix tren on vam oblidar la motxilla. En aquesta estació cal passar els torns de sortida a fi de tornar a baixar a les andanes 13 o 14. Per allí passen els trens de la R2 en direcció nord. Són les 19:25 i és a punt de fer entrada per l’andana 14 un tren procedent de l’aeroport en direcció a Sant Celoni. Serà el mateix tren? Hi haurà encara la motxilla a l’altell, allí on la vam deixar fa una hora? Per horari, així hauria de ser.

S’obren les portes. Irrompem ràpidament dalt del primer vagó del cinc que formen la primera unitat de les dues que formen el comboi. Busquem aquí i allí, dreta i esquerra. Però res. La motxilla no hi és. Aquells que hagin agafat un tren a l’aeroport sabran que un cop hi arriba, surt de nou però invertint la marxa. Correm literalment per l’andana fins al segon comboi format per tres unitats encara pintades amb els colors vermells de Renfe. Tornem a buscar, dalt i baix, dreta i esquerra… i bingo! La motxilla encara és allí, intacta, tal qual la hi vam deixar. Hi és tot. La càmera, el gps, els documents… ningú l’ha tocada.

A part de l’alegria d’haver recuperat tot, dos apunts. Primer. Realment som tant lladres com la fama ens ho fa semblar? Potser només era qüestió de temps que algú veiés la motxilla i agafés els objectes de valor? I segon. Una motxilla anant i venint sola a l’aeroport, no ha despertat cap sospita a ningú? Quan arriba un tren a l’aeroport és evident que no hi ha cap control de cap mena sobre el que hi arriba, però traieu-vos les sabates al control d’entrada no fos cas…

Estació d’Amman de la ‘Hedjaz Jordan Railway’

Amagada als afores de la capital jordana, l’estació d’Amman de la Hedjaz Jordan Railwayel ferrocarril nacional del Regne de Jordània, fa anys que no veu arribar ni sortir cap passatger. El trànsit de viatgers resta aturat indefinidament des del 2006 per motius tècnics que van fer suspendre la connexió fèrria que l’unia amb Damasc, la capital siriana situada 220 km al nord.

La Hedjaz Jordan Railway va ser amb la Chemin de Fer de Hedjaz Sirie una de les dues escissions amb les que es va dividir la Hedjaz Railway. Aquest ferrocarril va ser construït per l’Imperi Otomà a fi de connectar Damasc amb les ciutats santes de Medina i La Meca en un recorregut de més 1.300 km a través dels deserts d’Aràbia. El trajecte, que a camell prenia al voltant de dos mesos, amb el ferrocarril prenia només 55 hores. Tota una revolució.

La seva construcció va començar l’any 1900. El 1906 va arribar a Àqaba, a la Mar Roja i el 1908 ho feia a Medina. Per primer cop els pelegrins podien anar des la capital otamana, Istambul, fins a Medina en tren. Mai no arribà a La Meca. Curiosament serà un AVE espanyol el tren que, potser a finals de 2019, uneixi finalment ambdues ciutats santes de l’islam en l’anomenat tren del desert.

Paral·lelament a la línia principal es va construir un brancal que connectava l’actual ciutat israeliana de Haifa amb la siriana de Deraa a través dels Alts del Golan, l’anomenat Jezreel Valley Railway. Es va inaugurar l’octubre de 1905, amb el qual l’imperi turc s’assegurava sortida també a la mar Mediterrània. Després de la I Guerra Mundial la línia va passar a ser gestionada per la Palestinian Railways fins al 1948, quan va ser bombardejada per l’exèrcit jueu durant la guerra de la declaració de la independència d’Israel. Després d’unes dècades fora de servei, l’any 2016 es va reobrir als passatgers el tram entre Haifa a Beit Xean amb el projecte aprovat d’allargar-lo en els propers anys fins Tiberíades, a la Mar de Galilea.

No podem anar a agafar el tren a Amman, però sí acostar-nos-hi a fi de visitar el petit Hedjaz Jordan Railway Musem, un equipament on podrem contemplar vells estris relacionats amb la línia. El museu es va inaugurar l’any 1999, amb una ampliació important el 2003 i es troba situat a 4,5 km del teatre romà d’Amman. Nosaltres hi vam accedir per Al-Jazirah St. És probable que sigueu els únics visitants del dia, així que segurament us l’obriran per a vosaltres sols.  També podreu entrar dins els antics vagons de fusta utilitzats de la línia, ara aturats des de fa anys, relíquies de quan aquest ferrocarril va veure passar personatges il·lustres, i no precisament com a passatgers, com en T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia).

I és que el ferrocarril es va fer famós gràcies a la pel·lícula de David Lean Lawrence d’Aràbia (1962) amb les seves escenes de sabotatge d’aquest ferrocarril.  Lawrence, arqueòleg, militar, espia i diplomàtic, va ser un personatge clau en la Rebel·lió Àrab (1916-1919) contra l’Imperi Otomà en l’entorn de la I Guerra Mundial. Des de la rere guàrdia va esperonar l’atac a una infraestructura clau pels turcs, en una guerra de guerrilles contínua que va debilitar l’exèrcit otomà, influint en la seva posterior derrota.

A canvi de l’aixecament contra els otomans als àrabs se li va prometre que podrien crear un estat panàrab que inclouria tots els països d’Aràbia i del Pròxim Orient. La realitat va ser que França, l’Imperi Britànic i Rússia gràcies al pacte secret Sykes-Picot es van repartir el territori. França es va quedar amb el Mandat de Síria (Síria, Líban i nord d’Irak) i el Regne Unit amb el Mandat de Palestina (Jordània i el sud d’Irak). L’actual Palestina estava inclòs en les possessions britàniques tot i que sota mandat internacional a l’espera de la creació d’un estat Palestí. I la espera segueix avui dia amb un conflicte no resolt que està marcant les agendes mundials des de fa dècades.

 

199. Olla de Núria pujant 17 cims de la carena 21,4 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC
Sortida/arribada:
Estació de Núria (cremallera)
Interès:tots els 17 cims de l'Olla
Distància: 21,4km
Desnivells: +/- 1.800 m
          

198. Del Baixador de Vallvidrera a Barcelona pel pantà de Vallvidrera, turó d’en Cors i St. Pere Màrtir (100 Cims)

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sort. Baixador de Vallvidrera
Arrib. Zona Universitària (Metro) 
Distància: 9,2 km 
Desnivells: +390 m / -550 m
 

197. Circular al Puig d’en Cama (100 Cims) i pel Camí del Rec complet (SL C-157) des La Selva del Camp (R)

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada:
Est. La Selva del Camp (Baix Camp)
 
Distància: 14,6 km
Desnivells: +/- 570 m

196. De Montcada i Reixac a Sant Cugat pel turó de Montcada i el GR-173

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC
Sort. Montcada i Reixac-Manresa
  Opció: Montcada i Reixac (R2)   
Arrib. Sant Cugat (FGC) 
Distància: 15,8 km
Desnivells: +460 m / -375 m
 

195. Castells de Centelles i Castellcir per La Sauva Negra des de l’estació de Centelles

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada: 
Estació de Centelles 
Distància: 19,6  km
Desnivells: +/- 870m
Horari: 5h30min

194. Turó de l’Escletxa (100 Cims) per la VF des de l’estació de Castellbell i el Vilar – Monistrol (R) 12,4 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada
Castellbell i el Vilar-Monistrol  

Distància: 12,4 km (3h)
Desnivells: +/- 350 m

193. Cul de Portadora des de Castellbell i el Vilar (Rodalies) per l’antic traçat del cremallera 9,8 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC
Sortida: 
Castellbell i el Vilar-Monistrol(R)
Arribada: 
Aeri de Montserrat (FGC)  
Distància: 9,8 km (2h35min)
Desnivells: +400 / - 450 m

192. Cul de Portadora, Puig de l’Hospici i St. Salvador de les Espases (100 Cims) des de Monistrol 17,3 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada
Monistrol de Montserrat (FGC)  

Distància: 17,3 km 
Desnivells: +/- 650 m

190. Turó de l’Escletxa (100 Cims) des de l’estació de Castellbell i el Vilar – Monistrol (R) 10 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribabada
Castellbell i el Vilar-Monistrol M.  

Distància: 10 km (2h35min)
Desnivells: +/- 350 m

Les millors rutes amb banys en gorgs, rius o piscines naturals.

Catalunya és un país de platges. Milers de turistes, potser milions, aterren a casa nostra atrets per les nostres costes, el sol i els bons preus, omplint un litoral cada cop més assetjat i difícil de conservar.

Però les platges litorals no són  l’únic lloc a casa nostra on poder fer una remullada. En moltes excursions de Senderisme en tren hem passat per rius, gorgues o pantans on fer un bany o una remullada mentre gaudim de la natura. Habitualment són zones més tranquil·les i sense aglomeracions, i tot i que els caps de setmana d’estiu alguns indrets també són força concorreguts, un bany en zones d’aigua dolça sempre és més tranquil, envoltat de natura i silenci.

La majoria de zones de bany són no controlades, així que cal anar amb compte quan entrem a l’aigua. Alguns ajuntaments tenen prohibit el bany en els rius del seu municipi, ja sigui per motius de mala qualitat de l’agua o de perillositat. Són una excepció la dotzena de platges situades en pantans que controla la Generalitat de Catalunya a través de  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A part del control de la qualitat de l’aigua, en temporada alta poden arribar a tenir vigilància.

Aquest recull de zones de bany interior són les accessibles en tren a través d’alguna de les rutes publicades i ressenyades al nostre web, una selecció de gorgs, rius i pantans on poder fer una capbussada durant alguna de les rutes que, no són gaires, però pot donar una idea a tots aquells que busquin un racó on fer un bany o una remullada. Hem deixat de costat els estanys pirinencs, sempre un recurs vàlid per aquells atrevits que vulguin fer-hi un bany en les seves fredes aigües.

  Recomanacions:

  • Assegureu-vos que el bany està permés.
  • Feu una immersió gradual, l’aigua pot estar freda.
  • Portar sabatilles antilliscants.
  • Compte amb els corrents.
  • No us tireu de cap, els gorgs i rius solen tenir poca fondària.
  • Protegir-se del sol amb crema d’alta protecció.
  • No hi deixeu escombreries. 

 

1. Riu Brugent. La Riba (Alt Camp)  (Ruta ST143)

  • Accés: estació de La Riba (R13, R14)
  • Temps en tren des de Barcelona: 2 h

La Riba és una població que vista des del tren ofereix un aspecte poc encisador, amb fàbriques papereres que omplen el paisatge de naus industrials. Però el municipi conté bells racons amb carrers empedrats i antigues papereres que fan de bon descobrir. No lluny del poble, a l’ombrívola zona del Clot d’en Goda, ja podem trobar alguns tolls on poder-nos remullar, com el dels Alemanys o el dels Paperers. Els més interessants, però, es troben riu amunt, a l’Esqueix, un bonic estret on un pont nepalí creua el riu Brugent.

2. Riu Glorieta. Alcover (Alt Camp)  (Ruta ST144)

  • Accés: estació d’Alcover (R14)
  • Temps des de Barcelona: 1h50min

Les Fonts del Glorieta i el Niu d’Àliga són els tolls més coneguts del riu Glorieta, i potser els més interessants per fer-hi un bany  de tots els que us proposem. Cal caminar una estona, però l’entorn s’ho val. Al voltant d’aquests tolls encara es poden trobar d’altres més amagats on també poder fer una remullada.

3. Gorg de la Sort. Aiguafreda (Vallès Oriental) (Ruta ST179)

  • Accés amb tren: estació de Sant Martí de Centelles (R3)
  • Temps des de Barcelona 1 h

Petit toll situat a la riera de Martinet, un torrent que corre entre els municipis d’Aiguafreda i un ‘enclavament’ de Seva. El toll es troba uns metres al nord d’un pont de fusta que travessa el riu. És molt petit, però està situat en un ombrívol i  bell entorn.

4. Riera de Vallcàrquera. Figaró (Vallès Oriental) (Ruta ST151)

  • Accés amb tren: estació de Figaró (R3)
  • Temps des de Barcelona: 50 min

La riera de Vallcàrquera és un torrent que baixa del vessant sud dels turons de Monner i Tagamanent. Des del municipi del Figaró cal seguir la Ruta dels Arbres, un sender ideat per l’ajuntament que recorre la riera tot visitant diversos petits salts d’aigua i gorgs. Potser més que un bany podrem remullar-nos els peus i refrescar-nos una mica.  El Gorg de Can Bosc és el més conegut.

5. Gorgs del Torrent de la Cabana. Campdevànol.(Ripollès) (Ruta ST54)

  • Accés amb tren: estació de Campdevànol (R3)
  • Temps des de Barcelona: 1h55min

El torrent d’Estiula forma un conjunt de set gorgs de mida diferents i grandària variable en el seu curs de baixada fins al riu Merdàs. Fins fa pocs anys aquests gorgs eren tot un clàssic del bany a Catalunya. Actualment, però, i atès a l’acumulació de visitants durant els caps de setmana i l’estiu, s’ha prohibit el bany. I no només això, sinó que s’ha posat un preu d’entrada (perdó, una ecotaxa) per accedir a la zona. No ens podrem banyar, però l’indret igualment val la visita.

La ruta ressenyada surt de Ripoll i acaba a Campdevànol. Els Gorgs de la Cabana es troben al darrer tram de la travessa. Si hi volem anar directament és millor baixar a l’estació de Campdevànol.

*les fotos són fetes a l’hivern. No patiu que durant l’estiu l’aigua baixa més càlida.

6. Riera de Vilardell. Les Llosses (Ripollès) (Ruta ST54)

  • Accés amb tren: estació de Ripoll (R3)
  • Temps des de Barcelona: 1h45min

Foto de Josep Balius Planellas (del blog Racons de Catalunya)

La mateixa ruta que visita els Gorgs de la Cabana ens serveix per visitar els bonics Salts de la riera de Vilardell, tram de torrent situat al municipi de les Llosses. La Ruta ST54 no els recorre, però sí que hi passa a tocar, atès que els tolls es troben al sud del punt on la travessa creua el torrent (punt quilomètric 5,2 de la ruta). Són 5 salts situats al sud d’aquest punt, el darrer situat a 1,4 km de distància. No tots són de fàcil accés. Podeu consultar aquest track gps d’Ignasi&pilar (usuaris Wikiloc), per veure l’accés als gorgs. Podreu veure fantàstiques fotos al blog Racons de Catalunya, de Josep Balius.

7. Salt del Sot del Bac. Figaró (Vallès Oriental) (Ruta ST25)

  • Accés amb tren: estació de  Figaró (R3)
  • Temps des de Barcelona: 50 min

El Salt del Sot del Bac es troba en una preciosa raconada a tocar del sender PR C-33 entre el Figaró i La Trona.  La pujada a aquesta atal·laia és una de les excursions més boniques que es poden fer a la zona, amb la qual podrem observar els Cingles de Bertí en tota la seva esplendor i matisos de colors. El toll del Sot del Bac és petit, i si ha plogut pot ser que les aigües estiguin una mica de color marró, com així estaven en visitar-les, però només per observar aquest indret ja val la pena acostar-s’hi.

8. Lo pas de Barca. Flix (Ribera d’Ebre) (Ruta ST99)

  • Accés amb tren: estació de Flix (R15)
  • Temps des de Barcelona: 2h45min

A l’espai dels Xops trobem un zona de pícnic amb taules i barbacoes situada  a l’altre marge del riu Ebre. Cal fer ús del servei del Pas de Barca, un dels últims que queden, per arribar-hi. La Roca del Tormo també ha estat un espai tradicional de bany dels flixancos/ques, unes roques que sobresurten de l’aigua a l’extrem de llevant del poble.

9. Pantà de Camarasa. Les Avellanes-Santa Linya (La Noguera) (Ruta ST171)

  • Accés amb tren: estació de Vilanova de Salt (RL2 Tren LLeida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 45 min

La zona de bany és al final de la travessa. Si no volem fer-la tota, hem de baixar a l’estació de Vilanova de la Sal del tren Lleida-La Pobla de Segur, i agafar el Camí de les Feixes no gaire estona fins arribar a una zona de bany coneguda com la ‘Platja’ o  ‘Platgeta’. És gairebé l’única zona on hi ha accés a l’aigua del pantà. A més a més té vistes al pont més conegut de tota la línia del Tren dels Llacs. 

10. Pantà de Terradets. Cellers (Pallars Jussà) (Ruta ST30)

  • Accés amb tren: estació de Cellers (RL2 Tren Lleida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 1h10min

Font de la foto: El Punt Avui

Just davant de l’estació de Cellers es troba el “campament de Pago”,  on es trobaven els habitatges dels enginyers durant la construcció de l’embassament de Terradets i on es portaven a terme els pagaments dels sous als treballadors. Aquesta zona, a més, també està habilitada com a zona de pícnic durant la resta de l’any, i compta amb tot un seguit de senders al voltant de l’embassament.

11. Pantà de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera) (Ruta ST56)

  • Accés amb tren: estació de Sant Llorenç de Montgai (RL2 Tren Lleida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 40 min

Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa. Al sud de la població s’estén el pantà de St. Llorenç de M. un lloc envoltat de muntanyes i perfecte per a qualsevol activitat aquàtica, fer-hi un bany o envoltar a peu de forma tranquil·la tot l’embassament.  

***Riu Segre al seu pas per Camarasa: la Platgeta és la zona de bany que el municipi de Camarasa té a la riba del riu Segre. És una de les zones de bany d’aigua dolça controlades per la Generalitat de Catalunya i compta amb un servei de vigilància. Per arribar-hi hauríem d’anar a peu fins a Camarasa durant 3 km per la riba sud del riu Segre.

12. Salts de la Vall de Núria (Ripollès) (Ruta ST30)

  • Accés: estació de Queralbs (Cremallera de Núria)
  • Temps en tren: BCN-Ribes de Freser (R3) 2h10min ; Ribes-Queralbs 10 min de cremallera. 

Pujant al Santuari seguint el Camí Vell de Queralbs a Núria trobarem diferents gorgs com el el Gorg del Cremal, o el Salt de la Cua de Cavall. No sempre són de fàcil accés i l’aigua de ben segur que serà freda, però poden ser una opció per remullar la magnífica excursió que suposa pujar a Núria a peu. A mitjans primavera el camí queda totalment sense neu. 

13. Salt del Grill (Ripollès) (Ruta ST86)

  • Accés: estació de Queralbs (Cremallera de Núria)
  • Temps en tren: BCN-Ribes de Freser (R3) 2h10min ; Ribes-Queralbs 10 min de cremallera. 

Bonica cascada situada prop de la central hidroelèctria de Daió, a Queralbs. Baixa pel vessant sud del cim de les Pedrisses, prop de les Roques de Totlomón. Es troba aproximadament a 1 hora de l’estació de Queralbs, al primer tram del camí que puja fins al refugi de Coma de Vaca. Està envoltada d’exhuberant vegetació, mig amagada uns metres al nord del camí. 

14. Gorgues de Carançà. Toès i Entrevalls (Conflent. Catalunya Nord) (Ruta ST36)

  • Accés amb tren: estació de Toès-Carançà (Tren Groc SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol – Toès: 2h10min

La  Núria-Carançà segurament és la travessa més interessant de les que es poden fer travessant el Pirineu oriental tot creuant la serralada. Al vessant nord, la ruta segueix el Carançà, torrent que baixa pel nord del pic de Noufonts i que s’engorja a la part baixa del seu recorregut. Unes passarel·les i ponts penjats, aptes per a tothom, ajuden a continuar el recorregut fins a l’estació del tren groc (SNCF) de Toès-Carançà. Trobarem diferents punts durant el recorregut on fer un bany, així com als estanys de Carançà, si un és prou valent!

15. Banys de Sant Tomàs. Fontpedrosa (Conflent. Catalunya Nord) (Ruta ST90)

  • Accés amb tren: estació de Planès o Fontpedrosa (Tren Groc SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol – Planès: 2h

No són de lliure accés, però els banys termals de Sant Tomàs són tot un clàssic. són accessibles a peu des de l’estació de Planès (1h) per un bonic camí emboscat que passa (opcionalment) sota l’espectacular pont Gisclart. De camí es passa prop d’una petita cascada on es pot fer una remullada.

Ja fora de la ruta original hi ha unes piscines naturals d’aigua calenta (lliures) a 2 quilòmetres dels banys. Es troben 300 m al nord-est del darrer revolt de la carretera de Fontpedrosa a Prats de Balaguer.

16. Piscines d’aigües calentes. Merenç (Arieja. França) (Ruta ST73)

  • Accés amb tren: estació de Mérens-les-Vals (SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol-Mérens-les-Vals: 40 min

A 1 h de camí des de Merens seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107) en direcció a L’Hospitalet-près-l’Andorre trobem cinc piscines naturals d’aigües calentes. Són petites i concorregudes, i a l’hivern deu ser força agradable fer-hi un bany calent amb l’entorn tot nevat. 

Les fotos no són nostres. Quan hi vam passar era ple de gent i no en vam fer. Les hem agafat d’internet. Esmentem l’autor.

barra_1200x6

MÉS INFORMACIÓ DE  ZONES DE BANY A CATALUNYA

191. Serra de Collcardús: circular pel Turó del Ros (100 Cims) des de Viladecavalls 12,5 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada:
estació de Viladecavalls
Interès: Serra de Collcardús
Distància: 12,5 km
Desnivells:  +/- 600 m

189. Serra de Mont-roig: integral des del sud (St. Llorenç de Montgai) 22 km

RESSENYA - MAPA - TRACK(WIKILOC)
Sortida/arribada:
Estació St.Llorenç Montgai (FGC)
Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac
Distància: 22 km
Desnivells: +/- 1.200 m

188. Serra de Mont-roig: integral des del nord (Vilanova de la Sal) 22,7 km

RESSENYA - MAPA - TRACK(WIKILOC)
Sortida/arribada:
Estació de Vilanova de la Sal (FGC)
Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac
Distància: 23 km
Desnivells: +/- 1.330 m

187. De Piera (FGC) a Montserrat pel GR-172 i Camí de les Bateries 17,7 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. estació de Piera (FGC)
Arrib. Monestir de Montserrat (FGC)
Interès: la pujada pel Camí Vell
Dist./horari: 17,7 km / 4-5h
Desnivells:  +1.100 m / -700 m

MONTSERRAT: recull de pujades al Monestir

Per a qualsevol muntanyenc, i per a Senderisme en tren també, la Muntanya de Montserrat és tot un referent. La serra, situada a pocs quilòmetres de Barcelona, ofereix a aquells que s’endinsen en els seus intricats camins interiors espectaculars racons i vistes inigualables. La muntanya permet recórrer-la fent infinitat de rutes per a tots els nivells i dificultats i, sempre, a pocs minuts en transport públic de la capital catalana.

La serralada, relativament petita (10 quilòmetres de llarg per 5 d’ample), està ben comunicada ferroviàriament gràcies als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Dues línies fèrries segueixen els rius Llobregat i Anoia en direcció a Manresa i Igualada respectivament. A més a més, la muntanya compta amb un dels dos únics trens cremalleres del país, el Cremallera de Montserrat. Seguint el Llobregat també trobem la línia de Rodalies R4, tot i que un pèl més allunyada de la serra que no pas la dels FGC.

Amb aquest  recull de rutes d’accés us volem donar a conèixer només aquelles rutes que, aprofitant les infraestructures ferroviàries properes, pugen fins al Monestir. Per fer-ho anirem buscant preferentment rutes que segueixen camins senyalitzats, ja siguin GR, PR, SL o camins romeus com el de Sant Jaume. La infinitat de camins que conté la muntanya donaria infinites combinacions d’accés. No pretenem fer-les totes, sinó només aquelles que cal conèixer per seguir camins marcats o per tenir  tradició excursionista o valors històrics a destacar.

Un camí romeu és aquell camí que testimonia una llarga tradició d’utilització amb propòsits devocionaris. Des de la baixa Edat Mitjana els pelegrins s’acostaven a Montserrat des de qualsevol part del nostre territori a fi d’acomplir-hi actes especials de religió, ja sigui devoció, penitència, vot, etc.  De totes les viles que envolten la muntanya sortien camins en direcció al monestir. Molts s’han perdut, però alguns encara es recorren. De fet tots els camins de Sant Jaume nord-orientals passen per Montserrat.

Hi ha rutes per a tots els gustos. Des de la més curta de només 3,2 km fins a la més llarga de més de 31 quilòmetres que surt des de La Pobla de Claramunt. Tampoc hi son totes. A mesura que anem realitzant-ne més, les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos al cor espiritual de casa nostra. Qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars.

Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre u i deu. Naturalment que la nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú  depenent de què es busca en cada ascensió. Principalment hem tingut en compte els elements patrimonials i d’alt valor natural a visitar, així com la conservació d’antics corriols i entorn natural a l’hora de millorar una puntuació sobre una altra.

(1) Monistrol (FGC) a Montserrat per la Drecera dels Tres Quarts. 

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
  • DISTÀNCIA: 4,6 km
  • DESNIVELLS: +560 / -25 m  
  • CAMÍ: dels Tres Quarts (també conegut com la Drecera)
  • SENDER: GR-96
  • RESSENYA: Ruta ST 39 
  • OBS.: l’ascens que sovint es fa quan s’ha fet una promesa a la Moreneta. Normalment, l’excursió es combina baixant pel la ruta que va pel Camí de les Canals.
    • Pros: la gran clàssica i coneguda de totes.
    • Contra: la més utilitzada i per tant, sovintejada. 
  • PUNTUACIÓ: 7/10

(2) Monistrol (FGC) a Montserrat pel Camí de les Canals (GR-5). 

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
  • DISTÀNCIA: 4,7 km
  • DESNIVELLS: +575 / -20 m  
  • CAMÍ: Camí de les Canals
  • SENDER: GR-5
  • RESSENYA: Ruta ST 77 
  • OBS.: variant de la ruta pel Camí dels Tres Quarts. Segueix en tot moment el GR-5. Se sol combinar amb la dels Tres Quarts per fer una interessant ruta circular des de Monistrol.
    • Pros: s’uneix a mig ascens a l’estètic Camí de l’Aigua
    • Contra: el llarg tram de pista del Camí de les Aigües
  • PUNTUACIÓ: 5/10

(3) Aeri de Montserrat (FGC) al Monestir pel Camí de l’Aigua.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Aeri de Montserrat (FGC)
  • DISTÀNCIA: 3,2 km
  • DESNIVELLS: +585 / -10 m
  • CAMÍ: Camí de l’Aigua 
  • SENDER: Camí de Sant Jaume 
  • RESSENYA: Ruta ST76
  • OBS.: és l’ascens més curt, però també el més dret. Es pot allargar l’excursió sortint de Monistrol per seguir el riu Llobregat (GR-270) fins a l’estació d’Aeri de Montserrat.
    • Pros: ràpid i directe. Bones vistes del barranc de Santa Maria, per on puja l’aeri.
    • Contra: els trams de camí que ressegueixen les canonades que abasteixen d’aigua potable o que en baixen de residuals des del monestir. Dura per la seva verticalitat.
  • PUNTUACIÓ: 7,5/10

(4) Monistrol Vila (FGC) a Montserrat per Santa Cecília i La Trinitat.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol Vila (FGC)
  • DISTÀNCIA: 12,9 km
  • DESNIVELLS: +820 / -370 m
  • CAMÍ: Camí de l’Arrel (des de Santa Cecília)
  • SENDER: PR-C 19  
  • RESSENYA: Ruta ST78
  • OBS.: llarg i dur ascens que ressegueix el sender PR C-19. Força panoràmic atès que es tenen bones vistes de les parets nord del massís. Passa sota les parets de Sant Jeroni.
    • Pros: les grans vistes de la cara nord de Montserrat, sempre espectaculars. Visita de l’ermita de Santa Cecília i ermites de Sant Benet i La Trinitat. Bells corriols emboscats al Camí de l’Arrel.
    • Contra: relativament llarg. Petit tram d’asfalt a mig ascens prop de la urbanització la Calcina.
  • PUNTUACIÓ: 9/10

(5) Monistrol (FGC) a Montserrat per Sant Benet i la Baixada dels Matxos.  

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol Vila (FGC)
  • DISTÀNCIA: 6,7 km
  • DESNIVELLS: +680 / -40 m 
  • CAMÍ: Camí de l’Àngel i dels Degotalls
  • SENDER: PR-C 19 
  • RESSENYA: Ruta ST 79
  • OBS.: ressegueix el tram del sender PR C-19  que baixa per la Serra de Canfranc. Gaudirem també de bones vistes de la paret nord. 
    • Pros: visita del Monestir de Sant Benet i el Camí dels Degotalls. Ascens amb trams de camí equipat amb cadenes (molt fàcil).
    • Contra: la ruta discorre per tres trams de carretera, la més llarga entre Santa Cecília fins a l’inici del Camí dels Degotalls (1.000 m).
  • PUNTUACIÓ: 6/10

(6) La Pobla de Claramunt (FGC) a Montserrat per Can Maçana pel GR-172 i el Camí de l’Arrel.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: La Pobla de Claramunt (FGC). Anoia
  • DISTÀNCIA: 27 km
  • DESNIVELLS: +1.300 / -800 m
  • CAMÍ: Camí de la Roca Foradada, Camí de l’Arrel
  • SENDER: GR-172
  • RESSENYA: Ruta ST 173
  • OBS.: llarg i molt dur, tot i que pot dividir-se si dormim a Sant Pau de la Guàrdia.  El castell de La Pobla de Claramunt mereix una visita, però està en direcció contrària a la ruta.
    • Pros: permet la pujada al 100 Cims del Castellferran, visitar el castell de Castellolí i l’ermita de Sant Pau de la Guàrdia. Segueix el magnífic corriol emboscat  (GR-172) que va sota tota la paret nord, amb trams força escènics.
    • Contra: la seva duresa pel desnivell i distància acumulats (possibilitat de dormir a Sant Pau de la Guàrdia).
  • PUNTUACIÓ: 9,5/10

(7) La Pobla de Claramunt (FGC) a Montserrat per Can Maçana i la regió d’Agulles.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: La Pobla de Claramunt (FGC). Anoia
  • DISTÀNCIA:  31,4 km
  • DESNIVELLS: +1.500 / -1.000 m
  • CAMÍ: 
  • SENDER: GR-172, PR C-78
  • RESSENYA: Ruta ST 173+Ruta ST180
  • OBS.: és l’opció més llarga i dura de totes les ascensions, però també la més bella i completa. Creua la part més interessant del massís per la seva part interior, des d’on gaudirem a cada passa de les panoràmiques que ens ofereix la muntanya.  Si hi ha temps, paga la pena visitar el castell de La Pobla de Claramunt, tot i que no agafa de pas.
    • Pros: una ruta total. Pugem a quatre cims del massís, tres dels quals són 100  Cims (inclòs Sant Jeroni, el més alt), i visitem diversos elements patrimonials d’interès com la Torre de Castellferran, el castell de Castellolí o Sant Pau de la Guàrdia. Enormes vistes durant la travessa de Montserrat.
    • Contra: la seva gran duresa pel desnivell i distància acumulats (possibilitat de dormir a Sant Pau de la Guàrdia). Algun pas incòmode seguint el PR.
  • PUNTUACIÓ: 9,8/10

(8) Piera (FGC) a Montserrat pel GR-172 per Collbató i Cova del Salnitre.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Piera (FGC). Anoia
  • DISTÀNCIA: 18,2 km
  • DESNIVELLS: +1.000 / -600 m
  • CAMÍ:  Camí de les Feixades
  • SENDER: GR-172 íntegrament (llevat visites laterals)
  • RESSENYA: Ruta ST 186
  • OBS.: gran ruta d’ascens al Monestir des del vessant sud de la muntanya. Variada i amb elements culturals i naturals de gran interès, com el museu de paleontologia dels Hostalets de Pierola, o coves com la del Salnitre. 
    • Pros: un bell i panoràmic camí d’ascens que inclou les Girades i la visita de les coves del Salnitre (pagament) i Freda (lliure).
    • Contra: el tram d’urbanització de Can Dalmases.
  • PUNTUACIÓ: 9,4/10

(9) Piera (FGC) a Montserrat per Collbató (GR-172) pel Camí Vell.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Piera (FGC). Anoia
  • DISTÀNCIA: 17,7 km
  • DESNIVELLS: +1.000 / -600 m
  • CAMÍ: Camí de les Bateries, Camí Vell 
  • SENDER: GR-172 (fins a Collbató)
  • RESSENYA: Ruta ST 187
  • OBS.: variant de la ruta que puja pel Camí de les Feixades seguint el GR-172. Entre Collbató i el Pla de Sant Miquel va pel Camí Vell.
    • Pros: bonic ascens pel vessant sud que gràcies a les giragonses de Les Girades guanya metres ràpidament remuntant el torrent de la Bellasona.
    • Contra: el tram d’urbanització de Can Dalmases.
  • PUNTUACIÓ: 9/10

(10) Monistrol (FGC) a Montserrat per la VF Teresina

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
  • DISTÀNCIA: 12,9 km
  • DESNIVELLS: +1.200 / -650 m
  • CAMÍ: Camí de l’Arrel 
  • SENDER: GR-172 (del Monestir fins a Santa Cecília)
  • RESSENYA: combinació de rutes ST 180+ST135
  • OBS.: permet l’ascens directe al cim més alt de la muntanya gràcies a la Via Ferrada Teresina, de dificultat K4. Cal material tècnic específic per la via ferrada, és a dir, casc, arnés i ancoratge especial.
    • Pros: fer la VF Teresina, una de les més espectaculars i clàssiques de casa nostra.
    • Contra: molt dura. Gran desnivell carregant a més a més el material per fer la via ferrada.
  • PUNTUACIÓ: 9,5/10

186. De Piera a Montserrat pel GR-172, Collbató, Camí de les Feixades i coves Freda i del Salnitre 18,2 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. estació de Piera (FGC)
Arrib. Monestir de Montserrat (FGC)
Interès: Les coves del Salnitre i Freda
Dist./horari: 18,2 km / 6h
Desnivells:  +1.000 m / -600 m

185. Ruta Prehistòrica PR C-36 des de Granollers 30,9 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
estació de Granollers Centre
Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica
Distància: 30,9 km
Desnivells:  +/- 660 m