RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC Sortida/arribada: estació de Viladecavalls Interès: Serra de Collcardús Distància: 12,5 km Desnivells: +/- 600 m
Publicat dins de 100 Cims, Barcelona, Catalunya, Circulars, de 10-15 km, Dificultat, Espais naturals, Estació de Viladecavalls, Estacions, Moderada, Per distància, Per línies, R12, R4, Regionals Catalunya, Regions, Rodalies de Catalunya, Rutes, Serra de Collcardús, Serralada Prelitoral, Vallès Occidental
RESSENYA - MAPA - TRACK(WIKILOC) Sortida/arribada: Estació St.Llorenç Montgai (FGC) Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac Distància: 22 km Desnivells: +/- 1.200 m
RESSENYA- MAPA - TRACK(WIKILOC) Sortida/arribada: Estació de Vilanova de la Sal (FGC) Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac Distància: 23 km Desnivells: +/- 1.330 m
RESSENYA- MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Piera (FGC) Arrib. Monestir de Montserrat (FGC) Interès: la pujada pel Camí Vell Dist./horari: 17,7 km / 4-5h Desnivells: +1.100 m / -700 m
Per a qualsevol muntanyenc, i per a Senderisme en tren també, la Muntanya de Montserrat és tot un referent. La serra, situada a pocs quilòmetres de Barcelona, ofereix a aquells que s’endinsen en els seus intricats camins interiors espectaculars racons i vistes inigualables. La muntanya permet recórrer-la fent infinitat de rutes per a tots els nivells i dificultats i, sempre, a pocs minuts en transport públic de la capital catalana.
La serralada, relativament petita (10 quilòmetres de llarg per 5 d’ample), està ben comunicada ferroviàriament gràcies als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Dues línies fèrries segueixen els rius Llobregat i Anoia en direcció a Manresa i Igualada respectivament. A més a més, la muntanya compta amb un dels dos únics trens cremalleres del país, el Cremallera de Montserrat. Seguint el Llobregat també trobem la línia de Rodalies R4, tot i que un pèl més allunyada de la serra que no pas la dels FGC.
Amb aquest recull de rutes d’accés us volem donar a conèixer només aquelles rutes que, aprofitant les infraestructures ferroviàries properes, pugen fins al Monestir. Per fer-ho anirem buscant preferentment rutes que segueixen camins senyalitzats, ja siguin GR, PR, SL o camins romeus com el de Sant Jaume. La infinitat de camins que conté la muntanya donaria infinites combinacions d’accés. No pretenem fer-les totes, sinó només aquelles que cal conèixer per seguir camins marcats o per tenir tradició excursionista o valors històrics a destacar.
Un camí romeu és aquell camí que testimonia una llarga tradició d’utilització amb propòsits devocionaris. Des de la baixa Edat Mitjana els pelegrins s’acostaven a Montserrat des de qualsevol part del nostre territori a fi d’acomplir-hi actes especials de religió, ja sigui devoció, penitència, vot, etc. De totes les viles que envolten la muntanya sortien camins en direcció al monestir. Molts s’han perdut, però alguns encara es recorren. De fet tots els camins de Sant Jaume nord-orientals passen per Montserrat.
Hi ha rutes per a tots els gustos. Des de la més curta de només 3,2 km fins a la més llarga de més de 31 quilòmetres que surt des de La Pobla de Claramunt. Tampoc hi son totes. A mesura que anem realitzant-ne més, les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos al cor espiritual de casa nostra. Qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars.
Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre u i deu. Naturalment que la nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú depenent de què es busca en cada ascensió. Principalment hem tingut en compte els elements patrimonials i d’alt valor natural a visitar, així com la conservació d’antics corriols i entorn natural a l’hora de millorar una puntuació sobre una altra.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Piera (FGC) Arrib. Monestir de Montserrat (FGC) Interès: Les coves del Salnitre i Freda Dist./horari: 18,2 km / 6h Desnivells: +1.000 m / -600 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: estació de Granollers Centre Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica Distància: 30,9 km Desnivells: +/- 660 m
La connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal ha portat el debat de la seva conveniència o no amb raons com les que trencaria la ciutat en dos, com si la Diagonal no marqui ja ara una frontera entre la part rica i la no tant rica de la capital catalana.
Però potser tenim la pell molt fina. Sinó només cal conèixer molts altres casos al món on les vies del tren creuen el centre de la ciutat.
HANOI (VIETNAM)
A la capital del Vietnam trobem un tren que creua pel centre de la ciutat. Una cosa semblant serà el tramvia de la Diagonal? Si així és, potser es convertirà en una atracció turística més!
BAD DOBERAN (ALEMANYA)
Petita ciutat alemanya situada a la regió de Mecklemburg. Pel seu bonic centre històric passa el no menys curiós tren anomenat ‘Molli’ (Mecklenburgische Bäderbahn), un tren a vapor de via estreta (900 mm) que uneix Bad Doberan (Heiligendamm) i Kühlungsborn.
Potser aquest no serà el cas del tramvia per la Diagonal atès que se suposa que no serà a vapor, sinó elèctric.
AGUAS CALIENTES (PERÚ)
La ciutat d’Aguas Calientes es troba als peus del Machu Pichu. El trajecte entre Cuzco i aquesta ciutat és dels més escènics del país, i atès que no hi ha carretera, l´únic accés tret de fer-ho a peu.
Les vies del tren conviuen amb la vida al carrer, i quan no hi passa cap, l’espai és aprofitat per venedors que hi munten la parada. Us dóna cap idea, això? Entre tramvia i tramvia es podria muntar un mercat provisional, per exemple.
KAWAKAWA (NOVA ZELANDA)
Situat a l’Illa Nord, el Bay of Islands Vintage Railway va ser el primer ferrocarril de les illes. Una de les estrelles és Gabriel, una locomotora a vapor de 1927.
GISBORN (NOVA ZELANDA)
De moment el Trambaix no té previst arribar a l’aeroport del Prat, oi?
La ciutat es troba a l’est de l’Illa del Nord i és dels pocs aeroports del món creuats per una via fèrria.
CIERNY BALOG (ESLOVÀQUIA)
Minut 90, final de la Champions, empat a zero gols. Falta a la frontal de l’àrea. Es prepara Messi, xuta… però què coi és això?
Però estigueu tranquils. El tramvia de la Diagonal, tampoc ha de travessar el Camp Nou.
BRANTFORT, ONTARIO (CANADÀ)
Petita ciutat de 90.000 hab. situada a la costa est, prop de les catarates Niàgara. El ferrocarril comparteix l’espai públic amb harmonia amb la ciutat. A destacar la segona foto, on un avi que condueix una cadira elèctrica, s’espera el pas del tren.
SANTA CRUZ, CALIFÒRNIA (EUA)
A Califòrnia la línia passa a tocar de la platja, com al Maresme.
SAINT MARY’S, WEST VIRGINIA (EUA)
Als Estats Units sembla que no tenen tants problemes per a que el tren passi pel centre de la ciutat. El tramvia de la Diagonal, s’hi assemblarà?
LAGRANGE, KENTUCKY (EUA)
Un darrer cas de vies fèrries als Estats Units que passen pel centre de la ciutat. Potser tenen raó els que no volen la connexió dels tramvies si ha de quedar així!
DARJEELING (ÍNDIA)
Al nord del país, a l’estat de Bengala Occidental, s’aixeca una preciosa ciutat a més de 2.000 m d’altura amb vistes al Kangchenjunga (8.586 m). Un dels mitjans per arribar-hi és el Toy Train, un tren a vapor de via estreta declarat patrimoni mundial per la UNESCO.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort.estació de Granollers Centre Arrib. estació de Montmeló Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica Distància: 30,5 km Desnivells: +570 m /- 640 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort.estació de Montmeló Arrib. est. de Granollers Centre Distància: 13,7 km Desnivells: +130 m /- 60 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: L'Hospitalet-près-l'Andorre Distància: 33,5 km / (2/3 dies) Interès: dos 100 Cims Desnivells: +/- 2.350 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: L'Hospitalet-près-l'Andorre Distància: 41,5 km / (3/4 dies) Interès: el GRT2 Volta als estanys Desnivells: +/- 2.800 m
A senderisme en tren portem desenes d’excursions que ens han permès de conèixer belles raconades i pobles del nostre país que potser mai abans hauríem visitat si no fos gràcies a estar connectades pel ferrocarril. Així és com hem trepitjat cims de quasi 3.000 metres, visitat monestirs històrics, seguit rius i camins a tocar de mar i conegut infraestructures ferroviàries que són patrimoni industrial de casa nostra.
Però és de justícia reconèixer que algunes d’aquestes rutes no són gaire engrescadores. Tot i que a l’hora d’idear-les sobre el mapa semblaven que havien de tenir prou al·licients, el resultat final, per diferents motius, no és del tot positiu. En primer lloc trobem rutes amb camins clars i interessants però que la degradació de l’entorn no fan la ruta agradable de recórrer. És el cas del Turó de les Tres Creus o de la travessa entre Sitges i Vilanova seguint el GR-92.
En altres casos la causa d’aquest menor interès és l’error en la tria d’un cert corriol o camí en una part del recorregut. Tot i que a l’hora de fer la ruta ens podia semblar bo, els comentaris posteriors ens han fet adonar de l’error de la tria. És el cas de la baixada del Turó d’Onofre Arnau o del Turó de Montcada, on seguim camins poc fressats o desapareguts que donen problemes de seguiment.
Amb això no volem dir que no es puguin fer o que no tinguin interès. Fent alguna d’aquestes sortides també coneixerem una part del nostre país (malauradament massa comú) que si bé no guanyaria cap premi de paisatge favorit paga la pena prendre consciència que cal conservar el nostre territori.
Excursió que recorre el litoral entre el mar i les vies del tren. Durant la caminada es visiten cales poc conegudes (algunes de naturistes) seguint sempre el GR-92 però l’entorn és degradat i poc agradable. Veurem com la part de la costa que el ferrocarril no va malmetre, ho van fer les urbanitzacions.
La primera part de l’excursió segueix fàcilment el GR-83 Camí del Nord fins al cim del Turó. De baixada, però, vam seguir un corriol de només 300 metres de distància però certament poc evident i que està donant problemes a aquells que segueixen la ruta. Un entorn desnaturalitzat, amb hivernacles i pistes transitades per vehicles acaben convertint la caminada en poc engrescadora.
Es tracta d’una ruta fàcil, familiar i amb diferents al·licients que la fan interessant, però les extenses zones industrials dels entorns, les autopistes, el Circuit i perquè no dir-ho, les vies de tren, ens ofereixen un paisatge fortament antròpic, una mostra clara de com s’ha malmès el paisatge en aquesta part de la comarca del Vallès Oriental. Tot i així, les vistes des de la talaia del turó valen la pena, des d’on podrem albirar quatre parcs naturals catalans (Montseny, Sant Llorenç, Montserrat i Collserola), així com vistes més properes dels parcs de la Serralada Litoral, de Marina, i del Montnegre-Corredor.
A principis del s. XX dalt del cim del Turó de Montcada (que feia 300 m d’altura) hi havia una ermita i un petit edifici fet de canyes. El turó acollia trobades i excursionistes que volien gaudir de les vistes que es tenien d’aquesta gran talaia. Quan l’any 1917 es va instal·lar l’empresa Asland al municipi hi va construir unes cases per als treballadors, d’estil suís, que podeu veure en una de les fotografies. Cent anys després l’ermita s’ha perdut, el turó s’ha rebaixat fins a 273 m i l’empresa encara continua. Els montcadencs/ques lluiten pel seu tancament argüint que la seva activitat actual està provocant un índex més alt de casos de càncer entre els seus habitants.
La ruta presenta algun problema de recorregut. Hi ha trenderistes que ens han comentat que des del dipòsit d’aigües de Montcada fins l’antiga pedrera el camí pot estar tallat o tenir accessos poc evidents. En la mesura que puguem intentarem tornar-hi per esbrinar com està aquest tram de recorregut.
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort./Arrib. Cremallera de Montserrat (FGC) Interès: Montserrat total Distància: 24,4 Km Desnivells: +/- 2.200 m
El Tren Groc (en francès Train Jaune), també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d’un metre d’ample), gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc – Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (a la Catalunya del Nord), des de Vilafranca de Conflent fins a l’estació de la Tor de Querol via Font-romeu, resseguint el curs del riu Tet i, al vessant cerdà, evitant curosament l’enclavament de Llívia. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d’ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d’ample ibèric de Renfe Operadora (Rodalies R3).
El projecte neix de la intenció d’unir Perpinyà amb la Cerdanya i la seva unió amb la projectada línia transpirinenca entre Barcelona i Tolosa. Per aquest motiu la línia va ser classificada d’interès general pel govern francès fent-se càrrec de l’obra, i adjudica l’explotació a la companyia de ferrocarril du Midi et du Canal latèral à la Garonne. A causa de les característiques del terreny i que requerien una forta inversió en túnels es va decidir que el tram a partir de Vilafranca fos d’ample mètric i separat de la línia Vilafranca-Perpinyà d’ample internacional.
La seva construcció va començar l’any 1903. Els treballs es van veure afectats per un greu accident durant proves de càrrega del pont Gisclard on van perdre la vida 6 persones, dels quals l’artífex del seu disseny Albert Gisclard.
.jpg)
El 1910 es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís i mesos més tard, ja el 1911 arribà fins a La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame). El tram final fins a la Tor de Querol es va completar l’any 1927, fet que suposava la connexió amb la línia d’ample ibèric fins a Barcelona. Dos anys més tard es completava la línia entre Tolosa i la Tor de Querol d’ample internacional.[1]
La companyia ferroviària du Midi, el 1934, s’ajunta amb la de Paris à Orleans per l’explotació conjunta de les línies que administren. El 1938 es nacionalitza el ferrocarril i la SNCF pren el control de la línia.
El final de línia a la Tor de Querol es troba a 1230 metres sobre el nivell del mar, on coincideixen 3 amples de via diferents: 1000mm, 1435mm i 1668mm.
Destaquen 2 viaductes per la seva importància tant tècnica com arquitectural. El primer, situat al punt quilomètric 18 és el Pont de Fontpedrosa o Séjourné de 65 metres d’alçada sobre el riu Tet i de 236 metres de llargària formant arcs en 2 nivells. Set km més endavant es troba el Pont de la Casssanya o Gisclard, és un pont suspès de 253 metres de llargària també creuant el riu, únic que queda en actiu per servei ferroviari a tota França.
El recorregut comprèn 19 túnels, el més llarg de 334 metres situat al punt quilòmetric 59 i anomenat Pla de Llaurà.
Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d’un tercer rail lateral. L’electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet alimentats per 7 subestacions elèctriques. Tot aquest sistema hidràulic funciona gràcies a la presa de la Bollosa que va ser construïda amb aquesta finalitat.
(Font Viquipèdia)
Podeu consultar les diverses rutes que hem fet amb aquest càlid mitjà de transport clicant aquí.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida/arribada: Estació de Sant Martí de Centelles Distància: 18,7 km Desnivells: +/- 475 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sortida: estació de Mataró
Arrib.: est. d'Arenys de Mar
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Ripoll
Arrib. est. Ribes de Freser
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort. estació de Ripoll
Segur que heu vist la foto desenes de cops, però potser el que no sabíeu és que l’estació més famosa actualment de Catalunya (i que encara no ha estat ‘il·legalitzada’) és la de Sant Llorenç de Montgai, estació situada al PK 35,848 de la línia ferroviària Lleida-La Pobla de Segur (LP).
Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa, municipi situat a la comarca de la Noguera, a Lleida. El petit nucli urbà se situa bellament al marge de ponent del pantà de Sant Llorenç, que rep les aigües del riu Segre. L’embassament va ser inaugurat l’any 1930 i cal no confondre’l amb el pantà de Camarasa, que rep les aigües del riu Noguera Pallaresa a pocs quilòmetres de distància. El pantà de Camarasa va ser construït per l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, companyia coneguda com La Canadenca, i que va viure l’any 1919 una important vaga obrera que es va arribar a estendre per tot Catalunya.
El pantà de Camarasa va viure una de les primeres lluites obreres i pacífiques del nostre país: la Vaga de la Canadenca. Les protestes van tenir el seu punt d’inici en els treballadors de la presa de Camarasa a finals del mes de gener de 1919, tot i que entre febrer-març d’aquell any ja s’havien estès per tot Catalunya. Tot va començar quan l’empresa Regs i Força de l’Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power (amb seu a Toronto, i precursora de FECSA) va introduir uns canvis en les condicions de treball del seu personal de facturació i que representava una disminució dels seus sous. Vuit treballadors van consultar el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, rebent com a resposta per part de l’empresa el seu acomiadament. En solidaritat amb els companys, la resta de personal de facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, amb el que l’empresa respongué amb l’acomiadament de 140 treballadors més. El dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües), fet que va arribar a l’extrem que Barcelona es quedés sense llum. Els tramvies i moltes fàbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzades. El 9 de març el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Com a suport als vaguistes es declararen en vaga els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general a tot Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència, José Morote, per a negociar. El 17 de març i després de fortes negociacions amb els sindicats, s’arribava a un acord on s’establia l‘obertura de tots els sindicats clausurats, la llibertat dels treballadors empresonats i l’establiment de la jornada de treball de 8 hores, convertint Espanya en el primer país de l’Europa Occidental que establia aquest horari de treball.
El tren va arribar a Sant Llorenç l’any 1949 quan es va inaugurar el tram entre Balaguer i Cellers-Llimiana. Originàriament, el ferrocarril a La Pobla havia de ser la quarta connexió ferroviària entre els estats francés i espanyol a través dels Pirineus. L’any 1924 va entrar en funcionament l’estació de Balaguer, però el projecte es va aturar durant la II República i no es va reprendre fins que el 1951 quan el tren van arribar a La Pobla de Segur. La línia pertany des de 2005 a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), essent l’única d’ample ibèric d’aquesta companyia. La línia també és explotada turísticament amb el nom del ‘Tren dels Llacs‘.
La foto que forma part de la campanya de participació en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, està presa des del sud-oest de l’estació, en direcció nord-est en sentit a La Pobla de Segur. Es pot veure l’edifici de viatgers (amb sostre de dues aigües i actualment tancat) a l’esquerra de les vies. Al fons s’observa la muntanya de Sant Salvador, de 597 m. A la dreta de la foto i situat al marge contrari del pantà (tot i que no observable a la foto) sobresurt la Coma de Gelís, una gran dent rocosa que culmina la cresta de Gelís, una aresta situada al contrafort de ponent de la muntanya de Monteró i paradís per als escaladors.
IMATGE DE GOOGLE EARTH
En la foto de la campanya s’observa una bifurcació de vies en entrar a l’estació i que vol ser una metàfora del missatge de l’anunci. Ara bé, d’acord amb les imatges ortofotogràfiques de 2014 de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) aquesta via ara ja no hi apareixia, tot i que sembla que ha tornat a estar instal·lada. A l’excel·lent web ‘Trenscat’, llegim la història de les diferents vies d’aquesta estació:
“L’estació original es demominava Sant Llorenç-Camarasa i tenia tres vies, la general, una desviada a la dreta i una via morta a l’esquerra, connectada pel costat Lleida. Hi havia una andana a l’esquerra de la via general, amb l’edifici de viatgers de dues plantes i golfes. La via morta donava servei a un moll de mercaderies cobert. L’any 2001 es va desmantellar la via desviada i la via morta i es va enderrocar l’edifici del moll de mercaderies. L’edifici de viatgers es va salvar in extremis i actualment està tapiat. L’any 2006 es va recuperar temporalment la via desviada com a apartador de material durant la renovació de la via entre Balaguer i la Pobla; posteriorment va ser desmantellada.
L’estació actual de Sant Llorenç de Montgai disposa d’una sola via i andana a l’esquerra de la via, mirant sentit La Pobla.” (Font Trenscat)
Per cert, des d’aquesta estació podem fer interessants excursions. A Senderisme en tren us recomanem qualsevol de les dues que hem ressenyat en aquesta web, totes dues igual d’interessants, totes dues igual de legals.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Sort./arribada: estació de Montmeló (Vallès Or.) Distància: 6,5 km Desnivells: +/- 80 m
Publicat dins de Barcelona, Catalunya, Circulars, de 0-10 km, Dificultat, Espais naturals, Estació de Montmeló, Estacions, Fàcil, Per distància, Per línies, R2, R2 Nord, R8, Regions, Rodalies de Catalunya, Rutes, Serralada Litoral, Vallès Oriental
Arran d’una entrada a Facebook on parlàvem d’aplicacions de senderisme i excursionisme per al mòbil, hem volgut fer amb aquesta entrada un repàs un pèl més extens de les millors aplicacions per a Android que a parer nostre es poden trobar avui dia a la botiga de Google Play.
Moltes de les aplicacions que podem instal·lar al nostre telèfon són realment bones, amb funcions que sovint superen les de qualsevol aparell de gps clàssic. Però els nostres grans estimats mòbils pateixen de dos grans desavantatges respecte als gps, la resistència i la durada de la bateria. A hores d’ara continua sent més fiable per sortir a la muntanya un aparell de gps de muntanya que no pas un mòbil, tot i que les distàncies entre ambdós s’estan escurçant.
GPS Garmin
MAPES OFFLINE: un aspecte indispensable a l’hora de recomanar-vos una aplicació és que aquesta permeti la consulta de mapes offline. D’aquesta forma podem estalviar bateria evitant la descàrrega contínua de dades, o quan hi ha poca cobertura, quan l’aparell consumeix força energia cercant un senyal fort. Però també val quan com en el nostre cas, no tenim contracte de connexió a internet!
Totes les apps tenen aquesta característica excepte Google Earth, tot i que sí que guarda en caché el que hem consultat abans per a una visita offline posterior.
Blackview
RESISTÈNCIA: cada cop més hi ha models tot terreny de mòbils que són resistents a l’aigua, a la pols i a les caigudes, però solen ser aparells un pèl massa grossos per fer-los servir també pel dia a dia. Exemples d’aquests telèfons són els CAT o els Blackview, i fins i tot Samsung ha tret un model així, el model Galaxy XCover 3 amb algunes d’aquestes característiques.
Molts mòbils de mitja i d’alta gama també tenen entre les seves característiques, la protecció IP68, un estàndard internacional que assegura que l’aparell es pot submergir fins a 1 m fins a un màxim de 30 min. La majoria de marques, però, no presumeixen d’aquesta característica atès que és difícil de mantenir en el temps i s’eviten així possibles queixes o reclamacions posteriors.
FosPower 10.200mAh
LA BATERIA: en general, la bateria és la gran barrera per a poder fer un ús intensiu i de llarga durada dels mòbils, així com de qualsevol aparell electrònic. Aquí cal especificar un punt. Una cosa és tenir activat el gps del mòbil i l’altre és utilitzar-lo a través d’un navegador o aplicació. Tenir-lo activat, que estigui a punt per a la seva utilització, no genera despesa energètica (o ben poca), mentre que navegar sí que en consumeix, i molta. Per estalviar bateria és important d’assegurar-vos d’apagar totes les aplicacions que puguin estar utilitzant el localitzador gps quan no les feu servir (geolocalització de twits o de fotos, navegadors de cotxes…)
Hi ha models de telèfon amb bateries de fins a 5.000 mAh, però el nostre, amb una de 3000 mAh i pantalla de 5,7, consumeix aproximadament 10% de bateria/hora utilitzant la gravació gps de forma constant. No fer fotos ni consultes constants i posar el mòbil en mode avió ajuda a fer que el telèfon consumeixi menys energia. Cal tenir en compte que la calor excessiva també fa disminuir la durada de la bateria. No cal dir que és gairebé indispensable portar una bateria externa a sobre, més ara que es poden trobar models d’altes capacitats i fins i tot, tot terreny.
LOCUS MAPS (7,5€) 9,5/10
Tot i que és de pagament (gratuïta amb restriccions) estem davant del que potser és la millor aplicació per anar a la muntanya. La gran quantitat de configuracions que permet ens pot confondre una mica, però té un entorn més còmode, fàcil i intuïtiu que altres aplicacions similars com Twonav o Orux, més difícils de fer anar i comprendre.
Locus ens permet fer allò que qualsevol aparell de gps fa. Ens ofereix una completa informació de posicionament i alçades (configurables), resseguiment de rutes i tracks, compartiment de track en viu (pagament), crear waypoints de posició, foto, video o veu…. A més a més, disposa de funcions úniques que no hem vist en altres aplicacions, com la calibració de mapes (que ni aparells garmin permeten) o la modificació i creació de tracks.
Potser la navegació seguint una proposta de ruta del navegador, sigui allò a millorar. Les opcions que ofereix no sempre són les millors, i a més a més cal instal·lar i configurar una aplicació externa (BRouter), tot i que sempre podem configurar l’app perquè altres aplicacions com Sygic ens facin aquesta funció.
Els principals avantatges que veiem d’aquesta aplicació són:
Mapes:
Tracks:
Waypoints
Altres funcions
GPS STATUS (gratuïta) 9/10
Una eina indispensable per a conèixer l’estat del nostre sensor gps. Alçades amb correcció, posicionaments dels satèl·lits, calibratges, compartiment del nostre posicionament…
ORUXMAPS (gratuïta) 8/10
Tenint en compte que és una aplicació gratuïta que permet consultar mapes offline .rmap i ortofotomapes -img, no bloquejats, gravar tracks i fer-ne el seguiments, seguir rutes… així com la descàrrega parcial de mapes online.
És potser la millor opció (repetim, gratuïta) per a fer senderisme o excursionisme. El seu desavantatge és la complexitat en el seu funcionament. Gent que no hagi tocat mai un gps els costarà de dominar per la seva infinitat d’opcions i funcions. No és massa intuïtiu i costa acostumar-s’hi, el que pot desencoratjar a més d’un.
TWONAV (6€) 8,5/10
És l’aplicació per a mòbils de TwoNav, el conegut fabricant català de gps. És una aplicació bona, una de les millors. Tot i ser de pagament té una versió gratuïta amb diverses funcions retallades. Permet la consulta de mapes offline de tota mena (xarxes d’alçada ‘cdem’, ‘rmap’ i fins i tot ‘img’ tot i que amb problemes). Té infinitat de paràmetres, tants, que l’aplicació resulta feixuga, complicada i difícil de configurar, com també passa amb Orux.
Una de les funcions especials (també Locus la té), és que podeu configurar alarmes de desviació de track, d’arribada a un waypoint, d’alçada, etc. Així mateix té visualització de mapes en 3D, si tenim gravades dades d’altura.
Des de la botiga es poden comprar molts tipus de mapes, inclosos els Alpina o els IGN (gratuïts a Locus i fins i tot a la mateixa web oficial d’IGN). Interessant és el mapa OSM descarregable per 1€ (tot i que si pensem que OSM és per definició d’accés obert…). També es poden comprar accessos als mapes francesos IGN per un mes (5€) o un any (21€). Sembla que el negoci va per aquí, accessos temporals d’accés a fonts topogràfiques.
Un aspecte interessant és poder dir-li a partir de quina diferència d’alçada voleu que us comenci a comptar una acumulació d’alçada, que fa que si tenim configurada l’app per a que calculi l’alçada d’acord amb els fitxers ‘cdem’ dóna una alçada sobre el terreny i acumulacions molt fiables. Per internet es poden trobar xarxes d’alçades de 5×5 metres (compte que tot Espanya ocupen 8Gb).
WIKILOC (gratuïta) 5,5/10
Wikiloc és tot un referent a internet a l’hora de consultar i descarregar tracks per a gps, una eina indispensable (i de casa nostra) a l’hora de trobar rutes i excursions per qualsevol punt de la nostra geografia i del món.
L’aplicació de seguiment de rutes no permet cap configuració, però podem descarregar offline un mapa topogràfic (no transferible a la microSD) i gravar rutes. Tot i la senzillesa, els tracks guardats són fiables i durant la gravació podem fer foto-waypoints i obtenir informació de la ruta: distància, desnivell… També podem descarregar rutes de wikiloc i fer-ne un seguiment senzill.
MAPS_ME (gratuïta) 7,5/10
Tot i no ser pròpiament una aplicació excursionista estem davant d’una bona aplicació també per anar a la muntanya. Es poden descarregar mapes offline no topogràfics, però gratuïts, que disposen de multitud d’informació així com de molts camins de muntanya.
Qualsevol camí que aparegui als mapes, permet seguir-los amb navegador, com si fos un cotxe. També podem veure el track, recorregut fet en un temps determinat, però no descarregar-lo ni fer seguiment de cap altre.
CATALUNYA OFFLINE (gratuïta) 6/10
Específica de casa nostra, totalment offline, és l’aplicació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) Catalunya Offline. Permet gravar tracks i descarregar-los, així com carregar rutes que vulguem seguir. Però no permet fer seguiment de tracks o qualsevol de la resta d’eines normals d’un gps.
Permet descarregar mapes offline topogràfics i ortofotomapes comarcals o de zones naturals 1.50.000. Per tant és útil per a descarregar aquells mapes on anem d’excursió per a consultar-los si tenim cap dubte.
MAPICC_BETA (gratuïta) 5/10
També de l’ICGC, l’aplicació permet la descàrrega offline dels mapes topogràfics i/o ortofotomapes de l’ICGC. Disposa de cursor de posicionament, però cap altra funció pròpia d’un gps. Es troba a faltar una escala més petita, però són força pràctics per a saber on som.
GOOGLE EARTH 9/10
Google Earth sempre és un valor segur. Només consultable online o en caché d’allò que haguem consultat anteriorment. Però ens pot treure de dubtes a l’hora de continuar una excursió o confirmar els cims del nostre entorn gràcies a la seva magnífica visió de 360º.
Vista des del Pic Negre d’Envalira cap a pics Engorgs
PEAKFINDER (5€) 8,5/10
Peakfinder és una aplicació per conèixer els cims que tenim al voltant. En format sketch, (dibuix) l’app ens dirà quins cims podem observar des del cim on som, la seva distància, l’alçada…
Una funció molt interessant és la que permet descarregar les dades de grans zones geogràfiques i fer visualitzacions offline, i veure la vista que tindríem des de qualsevol dels cims de la base de dades en qualsevol moment.
PEAKLENS 7/10
Aplicació que també serveix per a localitzar els noms de les muntanyes del nostre entorn. Ho fa, però, utilitzant la càmera del nostre aparell per donar-nos la visió real d’allò que estem mirant.
Exemple extret de la web de PeakLens
CATALUNYAMETEO (gratuïta) 9,5/10
Indispensable si voleu saber el temps abans o durant una activitat a la muntanya. Ofereix previsió meteorològica general, però també de muntanya, pistes d’esquí i fins i tot per a la platja.
Té desenes de webcams, radars, mapes de vent, de temperatura… tot molt ben presentat i amb informació extreta de Meteocat. Excel·lent.
Publicat dins de Rutes
Pic Negre d’Envalira (2.822 m)
La FEEC va establir en la seva llista de 100 Cims el Pic Negre d’Envalira com un dels 308 cims a assolir dins la seva famosa llista. Però, quin és exactament aquest cim?
Els pics d’Envalira són un conjunt de cims al nord del Pas de la Casa situats a la carena que hi ha entre el Coll dels Isards i la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni segons els mapes andorrans). Els seus cims estan formats per pissarres que han patit un procés de mineralització ferruginosa, d’aquí el seu color vermell quasi negre que dóna nom al cim que ens interessa.
A les cartografies publicades només apareixen els noms del Pic d’Envalira i el Pic Negre d’Envalira, dos cims molt pròxims i només separats per un petit coll. No seria forassenyat afirmar que és un cim bicèfal. El primer cim està situat al nord-est i fa 2.815,6 m, mentre que el segon ho està al sud-oest del primer i fa 2.822,9 m. En altres fonts (Enciclopèdia Catalana, webs, mapa Andorra editorial Piolet) també es fa esment a altres cims de la carena, com el Pic Blanc d’Envalira (2.723 m), un cim situat als contraforts septentrionals dels dos cims principals i el Pic Sud d’Envalira (2.780 m), punta situada prop de la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni).
Si llegiu ressenyes d’excursions en llibres o revistes escrites des de casa nostra notareu que situen el Pic d’Envalira com aquell situat més al sud-oest dels dos, mentre que les escrites des de territori francès ho fan al contrari. Vaja, que tot plegat és un bon embolic!
I és que segons quin mapa consultem no està clar quin cim és cadascuna d’aquestes dues puntes. Segons els mapes de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) i els mapes de l’editorial Alpina i Sua, el Pic Negre d’Envalira (el 100 Cims) seria el de menor altura (pic cota 2.815,6 m), és a dir, aquell situat més al nord-est dels dos. Cal senyalitzar que el nou mapa d’Andorra de l’editorial Piolet anomena al conjunt dels dos cims Pic Negre d’Envalira, pic format per la Punt Nord i la Punta Sud.
Per contra, els mapes IDE del Govern d’Andorra i els mapes IGN francesos anomenen i situen el Pic Negre d’Envalira com aquell cim de cota més alta (pic cota 2.822,9 m), és a dir, aquell cim situat més al sud-oest dels dos. I això és important, atès que els dos cims són fronterers entre ambdós estats, com veurem més endavant.
La construcció del túnel d’Envalira (inaugurat el 2002) va suposar la proposta per part del govern andorrà d’una modificació de la frontera a fi de que el traçat d’aquest viaducte no ocupés territori francès. Un primer acord de 2000 deixava per més endavant l’establiment definitiu dels nous límits, també els d’altres zones com el clot de les Abelletes, els dos pics d’Envalira i el pic de la Palomera, on no estava clara la línia fronterera.
Deu haver pocs exemples on el cim d’una muntanya estigui descrit de forma oficial en un document legal. I això succeeix amb els pics d’Envalira. L‘1 de setembre de 2015 va entrar en vigor un Acord entre els estats andorrà i francès on s’establien de forma oficial els límits fronterers entre ambdós països. Així és com els pics d’Envalira apareixen esmentats en el Butlletí Oficial del Principal d’Andorra (núm. 38 del 8 d’agost de 2012) fruit d’aquella necessitat inicial andorrana de modificació fronterera per les obres del túnel d’Envalira.
L’acord resolia diferents conflictes, en especial el desacord en relació a qui era el propietari de les aigües de l’estany de les Abelletes, recurs que havia provocat un conflicte diplomàtic entre els dos estats. El batlle del municipi de Porta, amb un grup d’habitants del poble, va pujar a l’estany de les Abelletes per bloquejar la captació d’aigua que havien instal·lat els andorrans. La policia andorrana va intentar detenir els nord-catalans disparant a l’aire, el que va provocar la intervenció de la gendarmeria francesa.
Finalment l’Acord bilateral estableix que 26 ha de territori nord-català del municipi de Porta passin sota sobirania andorrana, mentre que les aigües de l’estany, font del riu Arieja, queden dividides entre els dos països. L’esmentat acord, en el seu article 1, en parlar dels límits fronterers des del Pas de la Casa, diu literalment:
“- passa a l’est de l’estació de captació i després voreja la pista d’esquí que queda en territori andorrà, prop dels punts de coordenades:
X=550 118,39 – Y=25 318,15
X=550 102,11 – Y=25 289,75
X=550 070,20 – Y=25 241,49
després segueix en línia recta, a l’oest del camí del Coll dels Isards que queda en territori francès entre els punts de coordenades:
X=550 053,64 – Y=25 171,90
X=550 043,84 – Y=24 940,96
X=550 116,40 – Y=24 693,80
a partir del qual remunta en direcció sud-sud-est per la carena que prové del Coll dels Isards fins al punt on reprèn la carena principal dels Pirineus;
–segueix aquesta línia d’aigües vessants vers l’oest fins a la cimera nord del pic d’Envalira i després continua al llarg de la carena, a l’inici vers el sud després vers el sud-oest fins al punt culminant (pic Negre d’Envalira). La frontera baixa llavors vers el sud-est, seguint la línia d’aigües vessants que s’inflexiona vers el sud i es transforma en una carena ben marcada que segueix fins a la portella Blanca d’Andorra, on es troba la fita 427 de la frontera franco-espanyola.”
Per tant, sembla que de forma ‘oficial’ el Pic Negre d’Envalira seria el cim de 2.822,9 m aquell situat més al sud-oest dels dos cims principals. Corroboraria aquesta localització el fet que la mateixa pàgina web de la FEEC dóna com a coordenades d’aquest 100 Cims les corresponents corersponents al cim més alt de 2.822,9 m (31T 394973 4708001, datum ETRS89).
Cal dir també cal dir que el cim que es pot veure des del Pas de la Casa i que presenta una rocallosa cara nord clarament de color negre, correspon a la cota 2.815,6 m (pic d’Envalira pels andorrans), no sent visible des d’aquesta localitat la punta situada més al nord i que és la de més altitud (2.822,9 m).
No sé hem aclarit res o no amb aquesta entrada, però si sou col·leccionistes de 100 Cims i aneu a fer-lo, millor que pugeu les dues puntes per assegurar-vos que realment heu pujat el Pic Negre d’Envalira.
Publicat dins de Rutes
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Estació de sortida/arribada Portè Porté-Puymorens (SNCF) Distància: 31,1 km (2 dies) Interès: El Pic Negre d'Envalira Desnivells: +/- 1.500 m
RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH Estació sort./arribada: Les Borges Blanques(Les Garrigues) Opcional: estació de Juneda Distància: 20,8 km Desnivells: inap.
