Category Archives: Rutes

Segur que heu vist la foto desenes de cops, però potser el que no sabíeu és que l’estació més famosa actualment de Catalunya (i que encara no ha estat ‘il·legalitzada’) és la de Sant Llorenç de Montgai, estació situada al PK 35,848 de la línia ferroviària Lleida-La Pobla de Segur (LP). 

Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa, municipi situat a la comarca de la Noguera, a Lleida. El petit nucli urbà se situa bellament al marge de ponent del pantà de Sant Llorenç, que rep les aigües del riu Segre. L’embassament va ser inaugurat l’any 1930 i cal no confondre’l amb el pantà de Camarasa, que rep les aigües del riu Noguera Pallaresa a pocs quilòmetres de distància. El pantà de Camarasa va ser construït per l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, companyia coneguda com La Canadenca, i que va viure l’any 1919 una important vaga obrera que es va arribar a estendre per tot Catalunya.

El pantà de Camarasa va viure una de les primeres lluites obreres i pacífiques del nostre país: la Vaga de la Canadenca.  Les protestes van tenir el seu punt d’inici en els treballadors de la presa de Camarasa a finals del mes de gener de 1919, tot i que entre febrer-març d’aquell any ja s’havien estès per tot Catalunya.  Tot va començar quan l’empresa Regs i Força de l’Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power  (amb seu a Toronto, i precursora de FECSA) va introduir uns canvis en les condicions de treball del seu personal de facturació i que representava una disminució dels seus sous. Vuit treballadors van consultar el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, rebent com a resposta per part de l’empresa el seu acomiadament. En solidaritat amb els companys, la resta de personal de facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, amb el que l’empresa respongué amb l’acomiadament de 140 treballadors més. El dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües), fet que va arribar a l’extrem que Barcelona es quedés sense llum. Els tramvies i moltes fàbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzades. El 9 de març el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Com a suport als vaguistes es declararen en vaga els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general a tot Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència, José Morote, per a negociar. El 17 de març i després de fortes negociacions amb els sindicats, s’arribava a un acord on s’establia l‘obertura de tots els sindicats clausurats, la llibertat dels treballadors empresonats i l’establiment de la jornada de treball de 8 hores, convertint Espanya en el primer país de l’Europa Occidental que establia aquest horari de treball.

El tren va arribar a Sant Llorenç l’any 1949 quan es va inaugurar el tram entre Balaguer i Cellers-Llimiana. Originàriament, el ferrocarril a La Pobla havia de ser la quarta connexió ferroviària entre els estats francés i espanyol a través dels Pirineus. L’any 1924 va entrar en funcionament l’estació de Balaguer, però  el projecte es va aturar durant la II República i no es va reprendre fins que el 1951 quan el tren van arribar a La Pobla de Segur. La línia pertany des de 2005 a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), essent l’única d’ample ibèric d’aquesta companyia. La línia també és explotada turísticament amb el nom del ‘Tren dels Llacs‘.

La foto que forma part de la campanya de participació en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, està presa des del sud-oest  de l’estació, en direcció nord-est en sentit a La Pobla de Segur. Es pot veure l’edifici de viatgers (amb sostre de dues aigües i actualment tancat) a l’esquerra de les vies.  Al fons s’observa la muntanya de Sant Salvador, de 597 m. A la dreta de la foto i situat al marge contrari del pantà (tot i que no observable a la foto) sobresurt la Coma de Gelís, una gran dent rocosa que culmina la cresta de Gelís, una aresta situada al contrafort de ponent de la muntanya de Monteró i paradís per als escaladors.

IMATGE DE GOOGLE EARTH

En la foto de la campanya s’observa una bifurcació de vies en entrar a l’estació i que vol ser una metàfora del missatge de l’anunci. Ara bé, d’acord amb les imatges ortofotogràfiques de 2014 de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) aquesta via ara ja no hi apareixia, tot i que sembla que ha tornat a estar instal·lada. A l’excel·lent web ‘Trenscat’, llegim la història de les diferents vies d’aquesta estació:

“L’estació original es demominava Sant Llorenç-Camarasa i tenia tres vies, la general, una desviada a la dreta i una via morta a l’esquerra, connectada pel costat Lleida. Hi havia una andana a l’esquerra de la via general, amb l’edifici de viatgers de dues plantes i golfes. La via morta donava servei a un moll de mercaderies cobert. L’any 2001 es va desmantellar la via desviada i la via morta i es va enderrocar l’edifici del moll de mercaderies. L’edifici de viatgers es va salvar in extremis i actualment està tapiat. L’any 2006 es va recuperar temporalment la via desviada com a apartador de material durant la renovació de la via entre Balaguer i la Pobla; posteriorment va ser desmantellada.
L’estació actual de Sant Llorenç de Montgai disposa d’una sola via i andana a l’esquerra de la via, mirant sentit La Pobla.” (Font Trenscat)

Per cert, des d’aquesta estació podem fer interessants excursions. A Senderisme en tren us recomanem qualsevol de les dues que hem ressenyat en aquesta web, totes dues igual d’interessants, totes dues igual de legals.

1. Ruta ST56 Circular a la Pala Alta (100 Cims) des de Sant Llorenç
2. Ruta ST171 Travessa entre Sant Llorenç i Vilanova de la Sal per la Cova del Tabac i el Montroig

Arran d’una entrada a Facebook on parlàvem d’aplicacions de senderisme i excursionisme per al mòbil, hem volgut fer amb aquesta entrada un repàs un pèl més extens de les millors aplicacions per a Android que a parer nostre es poden trobar avui dia a la botiga de Google Play.

Moltes de les aplicacions que podem instal·lar al nostre telèfon són realment bones, amb funcions que sovint superen les de qualsevol aparell de gps clàssic. Però els nostres grans estimats mòbils pateixen de dos grans desavantatges respecte als gps, la resistència i la durada de la bateria. A hores d’ara continua sent més fiable per sortir a la muntanya un aparell de gps de muntanya que no pas un mòbil, tot i que les distàncies entre ambdós s’estan escurçant. 

GPS Garmin

MAPES OFFLINE: un aspecte indispensable a l’hora de recomanar-vos una aplicació és que aquesta permeti la consulta de mapes offline. D’aquesta forma podem estalviar bateria evitant la descàrrega contínua de dades, o quan hi ha poca cobertura, quan l’aparell consumeix força energia cercant un senyal fort. Però també val quan com en el nostre cas, no tenim contracte de connexió a internet!

Totes les apps tenen aquesta característica excepte Google Earth, tot i que sí que guarda en caché el que hem consultat abans per a una visita offline posterior.

Blackview

RESISTÈNCIA: cada cop més hi ha models tot terreny de mòbils que són resistents a l’aigua, a la pols i a les caigudes, però solen ser aparells un pèl massa grossos per fer-los servir també pel dia a dia. Exemples d’aquests telèfons són els CAT o els Blackview, i fins i tot Samsung ha tret un model així, el model Galaxy XCover 3 amb algunes d’aquestes característiques. 

Molts mòbils de mitja i d’alta gama també tenen entre les seves característiques, la protecció IP68, un estàndard internacional que assegura que l’aparell es pot submergir fins a 1 m fins a un màxim de 30 min. La majoria de marques, però, no presumeixen d’aquesta característica atès que és difícil de mantenir en el temps i s’eviten així possibles queixes o reclamacions posteriors.

FosPower 10.200mAh

LA BATERIA: en general, la bateria és la gran barrera per a poder fer un ús intensiu i de llarga durada dels mòbils, així com de qualsevol aparell electrònic. Aquí cal especificar un punt. Una cosa és tenir activat el gps del mòbil i l’altre és utilitzar-lo a través d’un navegador o aplicació. Tenir-lo activat, que estigui a punt per a la seva utilització, no genera despesa energètica (o ben poca), mentre que navegar sí que en consumeix, i molta. Per estalviar bateria és important d’assegurar-vos d’apagar totes les aplicacions que puguin estar utilitzant el localitzador gps quan no les feu servir (geolocalització de twits o de fotos, navegadors de cotxes…)

Hi ha models de telèfon amb bateries de fins a 5.000 mAh, però el nostre, amb una de 3000 mAh i pantalla de 5,7, consumeix aproximadament 10% de bateria/hora utilitzant la gravació gps de forma constant.  No fer fotos ni consultes constants i posar el mòbil en mode avió ajuda a fer que el telèfon consumeixi menys energia. Cal tenir en compte que la calor excessiva també fa disminuir la durada de la bateria.  No cal dir que és gairebé indispensable portar una bateria externa a sobre, més ara que es poden trobar models d’altes capacitats i fins i tot, tot terreny.

APLICACIONS

LOCUS MAPS (7,5€)  9,5/10

Tot i que és de pagament (gratuïta amb restriccions) estem davant del que potser és la millor aplicació per anar a la muntanya. La gran quantitat de configuracions que permet ens pot confondre una mica, però té un entorn més còmode, fàcil i intuïtiu que altres aplicacions similars com Twonav o Orux, més difícils de fer anar i comprendre.

Locus ens permet fer allò que qualsevol aparell de gps fa. Ens ofereix una completa informació de posicionament i alçades (configurables), resseguiment de rutes i tracks, compartiment de track en viu (pagament), crear waypoints de posició, foto, video o veu…. A més a més, disposa de funcions úniques que no hem vist en altres aplicacions, com la calibració de mapes (que ni aparells garmin permeten) o la modificació i creació de tracks.

Potser la navegació seguint una proposta de ruta del navegador, sigui allò a millorar. Les opcions que ofereix no sempre són les millors, i a més a més cal instal·lar i configurar una aplicació externa (BRouter), tot i que sempre podem configurar l’app perquè altres aplicacions com Sygic ens facin aquesta funció.

Els principals avantatges que veiem d’aquesta aplicació són:

Mapes:

• mapes topogràfic offline propis realment bons, amb carrers i punts d’interès, però també amb camins de muntanya, senders GR, PR… Són de pagament, però els dos primers mapes que ens descarreguem són gratuïts (Espanya és un de sol, però França en són dos). 
• Els mapes offline contenen dades d’altitud, el que vol dir que podem configurar l’aplicació perquè el punter ens digui l’altura en tot moment, d’acord amb aquest fitxer i no pas segons l’imprecís gps. 
• Possibilitat de descàrrega gratuïta dels mapes de l’IGN (a Twnav són de pagament).
• Mapes online i descarregables d’arreu del món (OSM), això sí, amb limitacions en la descàrrega.
• Admet RMAP, tot i que limitat. Nosaltres podem veure els mapes Alpina que tenim en format rmap, però cal aplicar-hi un desplaçament amb una opció fàcilment configurable amb l’aplicació.
• L’única aplicació que permet calibrar mapes a partir d’imatges.
• Fàcil botó per a commutar ràpidament entre mapes, amb opció intel·ligent (mostra només els mapes visibles de la zona).
• Possibilitat de guardar els mapes a la microSD, el que fa estalviar molta memòria del mòbil.

Tracks:

• Permet moure, retallar i eliminar punts d’un track. Cap altra aplicació coneguda o aparell gps (garmin), ho permet fer.
• Crea tracks fàcilment sobre el mapa.
• Crea waypoints des de punts individuals d’un track (ni Basecamp de Garmin t’ho permet fer).
• Multitud d’alarmes sonores de sortida de track, arribada a waypoints… (funció destacada i que definia Twonav).

Waypoints

• Permet crear punts de posició, de foto, de veu i de vídeo.

Altres funcions

• Possibilitat de connexió amb altres aplicacions com Sygic.
• Livetracking (servei de pagament). Permet enviar a coneguts la nostra ruta en temps real.
• Geocaching

Satèl·lits

Mapa Locus de zona de Núria

GPS STATUS  (gratuïta) 9/10

Una eina indispensable per a conèixer l’estat del nostre sensor gps. Alçades amb correcció, posicionaments dels satèl·lits, calibratges,  compartiment del nostre posicionament…

ORUXMAPS  (gratuïta) 8/10

Tenint en compte que és una aplicació gratuïta que permet consultar mapes offline  .rmap i ortofotomapes -img, no bloquejats, gravar tracks i fer-ne el seguiments, seguir rutes… així com la descàrrega parcial de mapes online.

 És potser la millor opció (repetim, gratuïta) per a fer senderisme o excursionisme. El seu desavantatge és la complexitat en el seu funcionament. Gent que no hagi tocat mai un gps els costarà de dominar per la seva infinitat d’opcions i funcions. No és massa intuïtiu i costa acostumar-s’hi, el que pot desencoratjar a més d’un.

TWONAV (6€)  8,5/10

És l’aplicació per a mòbils de TwoNav, el conegut fabricant català de gps. És una aplicació bona, una de les millors. Tot i ser de pagament té una versió gratuïta amb diverses funcions retallades. Permet la consulta de mapes offline de tota mena (xarxes d’alçada ‘cdem’, ‘rmap’ i fins i tot ‘img’ tot i que amb problemes). Té infinitat de paràmetres, tants, que l’aplicació resulta feixuga, complicada i difícil de configurar, com també passa amb Orux. 

Una de les funcions especials (també Locus la té), és que podeu configurar alarmes de desviació de track, d’arribada a un waypoint, d’alçada, etc. Així mateix té visualització de mapes en 3D, si tenim gravades dades d’altura.

Des de la botiga es poden comprar molts tipus de mapes, inclosos els Alpina o els IGN (gratuïts a Locus i fins i tot a la mateixa web oficial d’IGN). Interessant és el mapa OSM descarregable per 1€ (tot i que si pensem que OSM és per definició d’accés obert…). També es poden comprar accessos als mapes francesos IGN per un mes (5€) o un any (21€).  Sembla que el negoci va per aquí, accessos temporals d’accés a fonts topogràfiques.

Un aspecte interessant és poder dir-li a partir de quina diferència d’alçada voleu que us comenci a comptar una acumulació d’alçada, que fa que si tenim configurada l’app per a que calculi l’alçada d’acord amb els fitxers ‘cdem’ dóna una alçada sobre el terreny i acumulacions molt fiables. Per internet es poden trobar xarxes d’alçades de 5×5 metres (compte que tot Espanya ocupen 8Gb).

WIKILOC (gratuïta) 5,5/10

Wikiloc és tot un referent a internet a l’hora de consultar i descarregar tracks per a gps, una eina indispensable (i de casa nostra) a l’hora de trobar rutes i excursions per qualsevol punt de la nostra geografia i del món.

L’aplicació de seguiment de rutes no permet cap configuració, però podem descarregar offline un mapa topogràfic (no transferible a la microSD) i gravar rutes. Tot i la senzillesa, els tracks guardats són fiables i durant la gravació podem fer foto-waypoints i obtenir informació de la ruta: distància, desnivell… També podem descarregar rutes de wikiloc i fer-ne un seguiment senzill.

Pàgina de gravació track

Mapa offline zona Puigmal

MAPS_ME (gratuïta)  7,5/10

Tot i no ser pròpiament una aplicació excursionista estem davant d’una bona aplicació també per anar a la muntanya. Es poden descarregar mapes offline no topogràfics, però gratuïts, que disposen de multitud d’informació així com de molts camins de muntanya.

Qualsevol camí que aparegui als mapes, permet seguir-los amb navegador, com si fos un cotxe. També podem veure el track, recorregut fet en un temps determinat, però no descarregar-lo ni fer seguiment de cap altre.

Maps_Me zona de Núria

Navegació Núria-Puigmal

CATALUNYA OFFLINE (gratuïta)  6/10

Específica de casa nostra, totalment offline, és l’aplicació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) Catalunya Offline. Permet gravar tracks i descarregar-los, així com carregar rutes que vulguem seguir. Però no permet fer seguiment de tracks o qualsevol de la resta d’eines normals d’un gps.

Permet descarregar mapes offline topogràfics i ortofotomapes comarcals o de zones naturals 1.50.000. Per tant és útil per a descarregar aquells mapes on anem d’excursió per a consultar-los si tenim cap dubte. 

MAPICC_BETA (gratuïta)  5/10

També de l’ICGC, l’aplicació permet la descàrrega offline dels mapes topogràfics i/o ortofotomapes de l’ICGC. Disposa de cursor de posicionament, però cap altra funció pròpia d’un gps. Es troba a faltar una escala més petita, però són força pràctics per a saber on som. 

GOOGLE EARTH 9/10

Google Earth sempre és un valor segur. Només consultable online o en caché d’allò que haguem consultat anteriorment. Però ens pot treure de dubtes a l’hora de continuar una excursió o confirmar els cims del nostre entorn gràcies a la seva magnífica visió de 360º. 

Vista des del Pic Negre d’Envalira cap a pics Engorgs

PEAKFINDER (5€)  8,5/10

Peakfinder és una aplicació per conèixer els cims que tenim al voltant. En format sketch, (dibuix) l’app ens dirà quins cims podem observar des del cim on som,  la seva distància, l’alçada…

Una funció molt interessant és la que permet descarregar les dades de grans zones geogràfiques i fer visualitzacions offline, i veure la vista que tindríem des de qualsevol dels cims de la base de dades en qualsevol moment. 

PEAKLENS 7/10

Aplicació que també serveix per a localitzar els noms de les muntanyes del nostre entorn. Ho fa, però, utilitzant la càmera del nostre aparell per donar-nos la visió real d’allò que estem mirant. 

Exemple extret de la web de PeakLens

CATALUNYAMETEO (gratuïta)  9,5/10

Indispensable si voleu saber el temps abans o durant una activitat a la muntanya. Ofereix previsió meteorològica general, però també de muntanya, pistes d’esquí i fins i tot per a la platja.

Té desenes de webcams, radars, mapes de vent, de temperatura… tot molt ben presentat i amb informació extreta de Meteocat. Excel·lent.

Pic Negre d’Envalira (2.822 m)

La FEEC va establir en la seva llista de 100 Cims el Pic Negre d’Envalira com un dels 308 cims a assolir dins la seva famosa llista. Però, quin és exactament aquest cim?

Els pics d’Envalira són un conjunt de cims al nord del Pas de la Casa situats a la carena que hi ha entre el Coll dels Isards i la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni segons els mapes andorrans). Els seus cims estan formats per pissarres que han patit un procés de mineralització ferruginosa, d’aquí el seu color vermell quasi negre que dóna nom al cim que ens interessa.

A les cartografies publicades només apareixen els noms del Pic d’Envalira i el Pic Negre d’Envalira, dos cims molt pròxims i només separats per un petit coll. No seria forassenyat afirmar que és un cim bicèfal. El primer cim està situat al nord-est i fa 2.815,6 m, mentre que el segon ho està al sud-oest del primer i fa 2.822,9 m. En altres fonts (Enciclopèdia Catalana, webs, mapa Andorra editorial Piolet) també es fa esment a altres cims de la carena, com el Pic Blanc d’Envalira (2.723 m), un cim situat als contraforts septentrionals dels dos cims principals i el Pic Sud d’Envalira (2.780 m), punta situada prop de la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni).

Si llegiu ressenyes d’excursions en llibres o revistes escrites des de casa nostra notareu que situen el Pic d’Envalira com aquell situat més al sud-oest dels dos, mentre que les escrites des de territori francès ho fan al contrari. Vaja, que tot plegat és un bon embolic!

I és que segons quin mapa consultem no està clar quin cim és cadascuna d’aquestes dues puntes. Segons els mapes de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) i els mapes de l’editorial Alpina i Sua, el Pic Negre d’Envalira (el 100 Cims) seria el de menor altura (pic cota 2.815,6 m), és a dir, aquell situat més al nord-est dels dos. Cal senyalitzar que el nou mapa d’Andorra de l’editorial Piolet anomena al conjunt dels dos cims Pic Negre d’Envalira, pic format per la Punt Nord i la Punta Sud.

Per contra, els mapes IDE del Govern d’Andorra i els mapes IGN francesos anomenen i situen el Pic Negre d’Envalira com aquell cim de cota més alta (pic cota 2.822,9 m), és a dir, aquell cim situat més al sud-oest dels dos. I això és important, atès que els dos cims són fronterers entre ambdós estats, com veurem més endavant.

IDE Andorra

Mapes Alpina

ICGC (Catalunya)

IGN (Instituto Geográfico Nacional)

La construcció del túnel d’Envalira (inaugurat el 2002) va suposar la proposta per part del govern andorrà d’una modificació de la frontera a fi de que el traçat d’aquest viaducte no ocupés territori francès. Un primer acord de 2000 deixava per més endavant l’establiment definitiu dels nous límits, també els d’altres zones com el clot de les Abelletes, els dos pics d’Envalira i el pic de la Palomera, on no estava clara la línia fronterera.

Deu haver pocs exemples on el cim d’una muntanya estigui descrit de forma oficial en un document legal. I això succeeix amb els pics d’Envalira. L‘1 de setembre de 2015 va entrar en vigor un Acord entre els estats andorrà i francès on s’establien de forma oficial els límits fronterers entre ambdós països. Així és com  els pics d’Envalira apareixen esmentats en el Butlletí Oficial del Principal d’Andorra (núm. 38 del 8 d’agost de 2012) fruit d’aquella necessitat inicial andorrana de modificació fronterera per les obres del túnel d’Envalira. 

L’acord resolia diferents conflictes, en especial el desacord en relació a qui era el propietari de les aigües de l’estany de les Abelletes, recurs que havia provocat un conflicte diplomàtic entre els dos estats. El batlle del municipi de Porta, amb un grup d’habitants del poble, va pujar a l’estany de les Abelletes per bloquejar la captació d’aigua que havien instal·lat els andorrans. La policia andorrana va intentar detenir els nord-catalans disparant a l’aire, el que va provocar la intervenció de la gendarmeria francesa.

Finalment l’Acord bilateral estableix que 26 ha de territori nord-català del municipi de Porta passin sota sobirania andorrana, mentre que les aigües de l’estany, font del riu Arieja, queden dividides entre els dos països. L’esmentat acord, en el seu article 1, en parlar dels límits fronterers des del Pas de la Casa, diu literalment:

“- passa a l’est de l’estació de captació i després voreja la pista d’esquí que queda en territori andorrà, prop dels punts de coordenades:
X=550 118,39 – Y=25 318,15
X=550 102,11 – Y=25 289,75
X=550 070,20 – Y=25 241,49

després segueix en línia recta, a l’oest del camí del Coll dels Isards que queda en territori francès entre els punts de coordenades:
X=550 053,64 – Y=25 171,90
X=550 043,84 – Y=24 940,96
X=550 116,40 – Y=24 693,80

a partir del qual remunta en direcció sud-sud-est per la carena que prové del Coll dels Isards fins al punt on reprèn la carena principal dels Pirineus;

–segueix aquesta línia d’aigües vessants vers l’oest fins a la cimera nord del pic d’Envalira i després continua al llarg de la carena, a l’inici vers el sud després vers el sud-oest fins al punt culminant (pic Negre d’Envalira). La frontera baixa llavors vers el sud-est, seguint la línia d’aigües vessants que s’inflexiona vers el sud i es transforma en una carena ben marcada que segueix fins a la portella Blanca d’Andorra, on es troba la fita 427 de la frontera franco-espanyola.”

• segons el mateix acord les coordenades gps són Lamberd III (datum NTF Paris) Podeu consultat aquestes coordenades al visor topogràfic IDE Andorra.

Per tant, sembla que de forma ‘oficial’ el Pic Negre d’Envalira seria el cim de 2.822,9 m aquell situat més al sud-oest dels dos cims principals. Corroboraria aquesta localització el fet que la mateixa pàgina web de la FEEC dóna com a coordenades d’aquest 100 Cims les corresponents corersponents al cim més alt de 2.822,9 m (31T 394973 4708001, datum ETRS89).

Cal dir també cal dir que el cim que es pot veure des del Pas de la Casa i que presenta una rocallosa cara nord clarament de color negre, correspon a la cota 2.815,6 m (pic d’Envalira pels andorrans), no sent visible des d’aquesta localitat la punta situada més al nord i que és la de més altitud (2.822,9 m).

No sé hem aclarit res o no amb aquesta entrada, però si sou col·leccionistes de 100 Cims i aneu a fer-lo, millor que pugeu les dues puntes per assegurar-vos que realment heu pujat el Pic Negre d’Envalira.

Pics des del coll dels Isards

Vista del cim Sud (2.822 m)

Vista del cim Nord (2.815 m)

Vistes des dels pics

Podeu veure una panoràmica 360º des del cim clicant aquí

Hem afegit una important novetat al web de Senderisme en tren. A partir d’ara podreu consultar i cercar per dificultat totes i cadascuna de les rutes que hem ressenyat a Senderisme en tren, així com les que a partir d’ara anem fent.

Per a mesurar la dificultat de les excursions hi ha diverses classificacions . Una de les més conegudes és la francesa, que divideix les sortides en rutes F, F+, PD, PD+, AD i D, però és un sistema més pensat per a l’alta muntanya que no pas per a excursions de mitja i baixa muntanya pròpia del senderisme.

També hi ha el mètode MIDE (mètode d’informació d’excursions), un sistema que intenta mesurar la classificació tenint en compte diversos factors inherents a les rutes. Dóna molta informació, però al nostre parer és poc intuïtiva i cal conèixer-la per interpretar-la.

Per classificar les rutes de Senderisme en tren hem preferit utilitzat el mètode de classificació d’excursions SENDIF de ‘Som Pirineu’, un sistema que fa servir un sistema menys elavorat però de fàcil i ràpida interpretació, però que com veurem més endavant, també té els seu ‘però’.

‘Som Pirineu’ és  un organisme público-privat format per diversos consells comarcals de l’àmbit pirinenc que van dissenyar una classificació de les dificultats excursionistes d’acord amb barems físics i tècnics de cada ruta. Com ells mateixos expliquen al seu web:

“la dificultat d’un itinerari ve definida per dos components: l’esforç físic que requereix resseguir la ruta (dificultat física) i l’exigència tècnica associada a les característiques del terreny per on passa l’itinerari (dificultat tècnica). La primera dificultat es determina amb un sistema de càlcul, mentre que la segona es defineix a partir d’un ventall de situacions possibles.”

Aquest sistema divideix en cinc la dificultat física (Molt Fàcil, Fàcil, Moderada, Exigent, Molt Exigent) i en set la tècnica. A més a més  posa al servei de qualsevol usuari una calculadora on-line que adjudica directament una dificultat a la ruta d’acord amb la distància i el desnivell. La graduació en 5 nivells de dificultat és de fàcil comprensió i gràcies als icones (descarregables gratuïtament del seu web) ens informen de manera ràpida i sense necessitat de coneixements la dificultat d’una sortida:

El ‘però’ del qual us parlàvem anteriorment és que aquest sistema és que està dissenyat per a persones amb poca experiència excursionista i, per tant,  les rutes poden arribar a sortir d’un nivell d’exigència més elevat del que excursionistes acostumats a sortir a la muntanya podrien trobar. És per això que a l’hora de catalogar les rutes,  hem ‘ajustat‘ algunes a un nivell de dificultat inferior al que pertocaria d’acord amb la calculadora.

Per fer-ho hem seguit el nostre criteri (sempre subjectiu) de valoració personal de la excursió realitzada. Per exemple hem reservat la màxima dificultat (Molt Exigent) a rutes d’alta muntanya o a itineraris de 20 km o més.

Tot i així, si sou persones amb experiència a la muntanya potser podeu descomptar encara un grau més a la dificultat física de les rutes, però sempre és millor endegar una excursió pensant que serà més dura del que després la trobem. 

L’única excepció a la baixada de nivell d’algunes rutes són les Vies Ferrades (VF), que per a la seva exigència tècnica han estat pujades a la màxima dificultat (Molt Exigent).

Podeu llegir i descarregar-vos la guia d’aquest sistema aquí.

DIFICULTAT FÍSICA

GRAUS DE DIFICULTAT FÍSICA

DIFICULTAT TÈCNICA

GRAUS DE DIFICULTAT TÈCNICA

Us presentem un petit recull, dividit per temes,  de llibres per tots aquells a qui us agradi el tren i la muntanya:

VIATGES

• Atlas de Metros del mundo(viatges). Mark Ovenden. Una col·lecció de mapes de metros del món a través dels mapes oficials de cada xarxa.
• Trenes de ensueño: viajes inolvidables sobre raíles (viatges) Ed. Geoplaneta. Un recull de trens per gaudir d’un viatge sense sortir de casa.
• Billete al fin del mundo(viatges). Christian Wolmar. Ed. Península (2017). Gràcies al ferrocarril, Sibèria va deixar de ser coneguda només com a lloc de desterrament i presidi per esdevenir una terra promesa en la qual els immigrants, encoratjats per l’Estat, es van assentar per milions i van fer florir la indústria i l’agricultura. De fet, Wolmar ho té clar: el Transsiberià és el millor que li ha passat mai a Sibèria.
• Tren fantasma a la estrella de oriente(viatges). Paul Theroux. Ed. Alfaguara (2010) 
• Catalunya : 50 elements d’arquitectura i enginyeria ferroviàries(arquitectura). Josep Olivé. Cossetània (2012). Recull de cinquanta elements d’arquitectura ferroviària d’interès: ponts, estacions i túnels explicats breument però documentadament.
• De Barcelona a Puigcerdà: Catalunya des del tren (viatges). Lluís Borràs. Ed. Alpina (2014). Un recull turístic i paisatgístic entre la capital catalana i de la Cerdanya resseguint la línia ferroviària més turística de casa nostra, el transpirinenc.
• Tren Transiberiano: un viaje colosal entre Europa y el océano Pacífico. Altair Revistas (2010)
• Sociedad Geográfica Española: especial la gran aventura del tren. Juliol 2008. Número especial d’una revista de referència en l’àmbit científic i geogràfic.
• Litoral: trenes, arte y literatura. Núm. 262 (2016). Recull de cartells, poesies i literatura relacionada amb l’art i el ferrocarril.

HISTÒRIA

• El tren de Lenin: los origenes de la revolución rusa(història). Catherine Medirrale. Aquest any es celebra el centenari de la Revolució Russa, què millor que aquest interessant llibre que ens relata el viatge de Lenin en tren travessant tota Europa
• El libro del tren(història). Polar Lozano Ed. Oberon/Via Libre. Un viatge amè i visual a la història passada i futura del ferrocarril.
• El Ferrocarril a Catalunya (1848-1935) : una història de la seva explotació. (història) Pere Pascual Ed. Eumo (2016)
• Trens de postal : el ferrocarril a Catalunya. Lluís Miquel Tuells. Ed. Efadós (2015). El llibre aplega una selecció de postals de la seva extensa col·lecció fotogràfica, on podem realitzar un viatge pel paisatge del ferrocarril de Catalunya.
• La Ciutat de Barcelona i el ferrocarril(història). Joan Alberich. Ed. MAF (2014). Obra que recull aquesta intensa relació de la ciutat de Barcelona i el ferrocarril, fent un repàs històric  als diferents traçats ferroviaris que han existit a la ciutat.
• El Ferrocarril a Catalunya 1848-1935 (2 vols.)(història). Pere Pascual i Domènech. Ed. EUMO (2016). Aquesta obra analitza el procés d’explotació dels ferrocarrils catalans de via ampla entre 1848, data d’entrada en funcionament del tren de la costa per Mataró,  i 1935 just abans de l’esclat de la Guerra Civil i la posterior nacionalització de la xarxa ferroviària que va dur a terme Franco. Escrita per P. Pascual, catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona i especialista en la història dels ferrocarrils catalans.
• Chemins de Fer, Chemins de Sable: los españoles del Transahariano. (història) Carlos Barciela i Carmen Rodenas. Ed. Universitat d’Alacant (2016). La història oblidada d’aquells republicans espanyols que vençuts a la guerra, entre el 1939 i el 1943 anaren a parar com a treballadors en la construcció de la utòpica línia de tren que uniria Dakar amb el nord d’Àfrica.
• El tren de la Pobla(història). Antoni Nebot. Ed. Pagès (2015).  Llibre amb 335 imatges, la majoria inèdites, fruit d’una llarga tasca d’investigació al voltant de la història de la què havia de ser la línia d’un ferrocarril internacional des de Lleida fins a la localitat francesa de Saint-Girons.

NOVEL·LA

• Expreso Madrid-Barcelona(novel·la). Francisco Romo. Ed. Atlantis. 
• Tren a Puigcerdà(novel·la). Blanca Busquets. Ed. Plaza & Janés. Dotze personatges atrapades en un tren a la Cerdanya… serà una novela de terror?
• L’estret camí al nord profund(novel·la). Richard Flanagan Ed. Raig Verd.  Obra guanyadora del prestigiós premi Man Booker 2014 de les lletres britàniques. L’obra parla de Dorrigo Evans a través de les seves memòries com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial, una tasca que les tropes imperialistes japoneses consideren imprescindible per a dominar Àsia.
• La Noia del Tren (novel·la). Paula Hawkins. Ed. La Campana (2015). Un supervendes sobrevalorat?
• Trens rigurosament vigilats(novel·la). Bohumil Hrabal. Ed.62 Història sobre la resistència enfront de l’invasor alemany durant la Segona Guerra Mundial protagonitzada pels empleats de l’estació de tren d’un petit poble txecoslovac.
• El tren de les taronges(novel·la). Nocole Zimmermann. Ed. Pagès (2005). Narració situda a Cervera de la Marenda que ens parla de les treballadores que traspassaven taronges d’uns vagons a d’altres a principis de s. XX, una feina de dones, i que van protagonitzar la primera vaga femenina de França.
• El tren de los huérfanos(novel·la) Christine Baker Kline. Ediciones B. Entre 1854 i 1929 van sortir regularment de la costa est dels Estats Units trens carregats amb nens orfes sense una destinació clara. La novel·la (no traduïda al català encara), relata aquests fets en un llibre que ha venut milions d’exemplars en aquell país.

EXCURSIONISME

• Excursions per la ruta dels tren dels Llacs: sortides a peu i en BTT (excursionisme) Joan Ramon Segura, Lluís Taberner. Ed.  Una excel·lent guia excursionista entre estacions de tren de la línia de ferrocarril d’ample ibèric entre Lleida i La Pobla de Segur. 
• Gran Atles de Catalunya (cartografia). Editat per l’Institut  i Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Estem davant d’una d’edició limitada del mapa de Catalunya 1.25.000. Pels molt enamorats i amb diners atès que la obra val 450€!
• A peu de Barcelona a Puigcerdà: 25 excursions d’estació a estació(excursionisme). David Claret. Ed. Cossetània (2014) Un itinerari a peu que uneix ambdues capitals a peu resseguint la línia de ferrocarril.
• 20 excursions a peu al voltant de Barcelona en transport públic(excursionisme). Rafa López. Ed. Cossetània (2011). Les muntanyes litorals i prelitorals al voltant de Barcelona amaguen paisatges que ens sorprendran: els contrastos de l’obaga i la solana de Collserola, el passat agrícola i històric de la Serralada de Marina i Litoral, els conglomerats i els cirerers de l’Ordal, les plataformes calcàries del Garraf i el Puigventós,els miradors de més de 1.000 metres de Montserrat i el Montseny, els graus dels Cingles del Bertí…

#################################################