Rutes a muntanyes “mètriques”

“Per a tots els pobles i per a tots els temps”

Nicolas de Condorcet (matemàtic, filòsof i polític francés, 1743-1794)

El 19 frimari an VIII del calendari republicà francès (10 desembre de 1799) naixia oficialment el metre com a mesura oficial en forma d’una barra de platí i iridi. Napoleó Bonaparte, Primer Cònsul de la I República Francesa, signava aquest dia el decret que establia el metre com la unitat estàndard i universal de longitud. Naixia el sistema mètric decimal.

L’establiment del metre és la historia de la igualtat contra la discriminació, de la Il·lustració contra l’Antic Règim, el triomf de la República contra la Monarquia, un règim conduït per Lluís XVI que estava ja a les acaballes. Basat en la natura i en la raó (lleis científiques), el metre esdevé un verdader signe d’igualtat.

Fins aleshores, i encara es trigaria dècades a què el sistema s’universalitzés, convivien múltiples unitats de mesura que a més a més prenien mides diferents segons el poble, comarca o país. A casa nostra es feien servir la cana, la vara, el destre, el pam, la llegua…. però la cana de Barcelona era diferent de la Puigcerdà, i la llegua catalana era diferent de la valenciana, l’espanyola o la francesa.

Metre_monPer posar ordre a aquest desgavell generalitzat, l’Assemblea Nacional francesa va definir en un decret del 26 de març de 1791 oficialment el metre (del grec μέτρον metron, mesura), com la deumil·lionèsima part de la quarta part d’un meridià terrestre. Però la distància es desconeixia i calia amidar-la. El repte era majúscul.

El mateix any una comissió acadèmica va encarregar als científics i membres de l’Acadèmia francesa de Ciències Pierre François André Méchain i Jean Baptiste Joseph Delambre l’amidament del meridià entre Dunkerke i Barcelona, que com no, era el que passava per París. Mentre que Delambre s’encarregaria de mesurar-lo en el territori francès, Méchain ho faria des de Rodès (Llenguadoc-Rosselló) fins a la capital catalana.

Cercle repetició BordaPer a mesurar el meridià es va triar el mètode de la triangulació geodèsica. Situats dalt d’una muntanya, utilitzaven el cercle de repetició de Borda per a mesurar els angles i azimuts formats amb d’altres cims.

Els triangles que formaven donaven les distàncies buscades utilitzant la trigonometria. Amb totes les dades obtingudes encara s’havien de fer càlculs amb l’ajut de fórmules matemàtiques per a salvar les diferents alçades dels punts d’observació (zenit), els angles que feien els costats dels triangles respecte al meridià (azimut).

Durant el mesurament, Méchain va comptar amb l’ajuda de Jean-Joseph Tranchot i altres científics i militars espanyols. Els protagonistes van viure la Revolució Francesa, la Guerra del Francès, epidèmies, accidents i la desconfiança pel treball que feien que els va portar més d’un cop a la presó pensant que eren espies quan els veien enfilats a les muntanyes i als campanars de les ciutats amb estranys aparells d’observació.

fites

Vèrtex utilitzats per les mesures

CURIOSITATS:

-Per a commemorar el segon centenari del sistema mètric, el 2003 es va crear  el Meridià Verd (Itinerari Temàtic RT-6), un sender de 200 km que uneix el Coll de Pal al Pirineu amb les platges d’Ocata (Maresme) seguint el meridià.

-Durant la història el metre ha tingut diferents definicions:

  • (1790) Assemblea Nacional de França: un metre és la longitud d’un pèndol amb un semiperíode d’un segon.
  • (1791) Assemblea Nacional de França: deumil·lionèssima part d’un quart del meridià terrestre entre el pol nord i l’equador. 
  • (1889) distància entre dues línies en una barra estàndard composta d’un aliatge de noranta per cent platí i deu per cent iridi, mesurat en el punt de fusió del gel. 
  • (1960) 1m=1.650.763,73 ones de la línia d’emissió en taronja-vermell a l’espectre electromagnètic de l’àtom de criptó-86 al buit.
  • (1983) longitud del trajecte recorregut per la llum en el buit durant un interval de temps de 1299,792,458 segons (velocitat de la llum).

-Pierre Méchain va ser un dels millors astrònoms i científics de l’època. Va descobrir multitud de galàxies i cúmuls globulars que foren introduïts per Charles Messier al seu catàleg.

Méchain va llargues temporades hostatjat a la Fontana de Oro del carrer Escudellers (avui Avinyó) de Barcelona, lloc que va utilitzar per a les seves mesures amb el castell de Montjuïc, la Torre del Rellotge del port, la torre de Sant Iu de la catedral i la Ciutadella.

-Méchain va contraure la febre groga mentre feia observacions al Desert de les Palmes. Va ser traslladat a Castelló on va morir el 20 de setembre de 1804.

-Quan l’any 1791 es va establir la definició del metre, es va acordar que s’utilitzarien prefixos grecs per als múltiples (quilo, hecto, deca…), i llatins per als submúltiples (deci, centi, mil·li…). 

-El sistema mètric no va ser oficial i d’obligat compliment  a l’estat espanyol fins a l’any 1880.

– L’avinguda Meridiana de Barcelona i l’avinguda del Paral·lel coincideixen exactament a la Torre del Rellotge del Port, punt utilitzat per a la mesura del metre per Méchain en la seva estada a la ciutat.

Us proposem diverses excursions que us portaran a trepitjar els mateixos cims que Pierre Méchain va utilitzar dos segles enrere per a les seves mesures i que donarien com a resultat el sistema mètric decimal.  

RUTES:

1. Turons de Can Pasqual 469 m. Collserola  (Ruta ST08)

Cim conegut per Méchain com a Vallvidera, des d’aquest punt de Collserola va mesurar els angles amb els de Montserrat, Barcelona (catedral), Mates, Montjuïc, Sant Pere Màrtir i Castelldefels.

El cim és pràcticament imperceptible sinó fos pel vèrtex geodèsic que es troba a tocar del camí. Avui dia la vegetació tapa completament les vistes que de ben segur sí que va poder gaudir Méchain a finals del s. XIX.

2. Miranda de Llaberia 918 m. Serra de Llaberia (Ruta ST111)

Després d’acabar de mesurar el meridià Dunkerke a Barcelona, Pierre Méchain va proposar de fer noves mesures per a comprovar l’exactitud de l’arc del meridià incloent-hi les muntanyes del sud fins a les Balears. Així, entre el 1803 i el 1804 any de la seva mort a Castelló, Méchain va visitar diferents cims del sud de Catalunya, entre els qual la Miranda de Llaberia. Després de la seva mort, el treball va ser continuat per Jean Baptiste Biot i pel rossellonenc Francesc Aragó, científic i polític que va arribar a ser Cap d’Estat francés, i conegut pels seus treballs relacionats amb la invariabilitat de la velocitat de la llum, precursors de la teoria de la relativitat.

Del cim, inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC, es tenen vastes panoràmiques de la Serra de Llaberia i de l’Alt Camp i del Priorat. 

3. Turó de Galzeran o d’en Mates 484 m. (Ruta ST01)

Des d’aquest cim (també inclòs a la llista dels 100 Cims) Pierre Méchain va prendre mesures vers els cims del Montseny, Turons de Can Pasqual (Vallvidrera), Montserrat, Sant Llorenç i el Mont Rodó. 

Avui dia la vegetació no deixa tenir una bona panoràmica, però tot i així sí que podrem gaudir d’excel·lents vistes sobre la conurbació barcelonina, el Montseny (a 33km) i si el temps ho permet, dels Pirineus.

Al capdamunt trobarem un gran vèrtex geodèsic amb una placa commemorativa en honor a Fra Agustí Canelles, astrònom i matemàtic català, que col·laborà oficialment amb Pierre Méchain en el seu segon viatge d’amidament per terres catalanes.

4. La Morella 596 m Garraf. (Ruta ST51)

Méchain va recórrer les muntanyes del sud del país a fi de buscar un punt des d’on poder observar directament Mallorca. Del cim més alt del Garraf (inclòs als 100 Cims), tot i no ser un cim massa elevat ni prominent, es tenen des d’aquesta talaia excel·lents vistes de 360º. I com no, en dies clars podrem veure la Serra de Tramuntana!

5. Sant Jeroni 1.236 m Montserrat. (Ruta ST41)

Cim culminant de Montserrat i des d’on es pot observar bona part de Catalunya, des de les serralades litorals al Pirineu. Amb el Turó de Galzeran va ser un dels darrers punts d’observació de la primera fase de mesures.

En una visita prop de la muntanya, el 26 de febrer de 1793 Méchain va patir un accident a la masia d’en Salvà que el tingué diversos dies sense coneixement i del qual va trigar diversos mesos de recuperació a Caldes de Montbui.

6. La Torreta 763 m Serra de Montsià. (Ruta ST63)

La Serra de Montsià s’aixeca de sobte sobre les terres baixes del Delta de l’Ebre. Esdevé un mirador magnífic de les comarques del Baix Ebre i el Montsià així com de Mallorca.  Del pas de Méchain per aquestes muntanyes en queda el nom del cim de la Tenda 728m, prop de la Torreta, nom que prové del campament utilitzat pel científic en la seva estada a la serra.

BIBLIOGRAFIA

  • El naixement del metre; Enric Moreu-Rey; Ed. Moll 1956
  • Histoire de ma jeunesse; François Arago; Ed. C. Bourgois, 1985
  • Ciel et Espace, Mars 1996, pag. 68
  • La revolución del metro; J.A. de Lorenzo Pardo; Celeste Ediciones, 1998
  • La mesura del món (novel·la); Denis Guedj; Edicions 62, 1998
  • 50 vegades Barcelona, guia de visita de la ciutat; JM. Huertas i P. Encinas; Aj. Barcelona, 1996
  • The mesure of all the things. Ken Alder, 2002
  • Base du système mètrique décimal, ou Mesure de l’arc du méridien compris entre les parallèles de Dunkerque et Barcelone, exécutée en 1792 et années suivantes. Paris : Baudouin, imprimeur de l’Institut National 1806-1810 3 volums
  • QUEQUICOM : capítol d’aquest programa de TV3 sobre la mesura del metre
Anuncis

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s