202. Circular al Pantà Vallvidrera passant pels turons de Castellví i Can Pasqual

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Baixador de Vallvidrera (FGC)
Distància/durada: 8,3 km / 2h (sense aturades)
Desnivell: +/- 300 m
Dificultat: Fàcil
Track a Wikiloc

INTRODUCCIÓ

Us suggerim un agradable recorregut que discorre íntegrament dins el terme municipal de Barcelona. Des de l’estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC ens acostarem a una de les joies del Parc Natural de Collserola, el pantà de Vallvidrera. Aquest petit embassament està situat a l’obaga de la serra i es nodreix de les aigües que baixen del torrent Sot de la Cua del Bacallà. El pantà compta amb una zona de pícnic a tocar de la caseta d’Aigües i fins i tot un senzill restaurant. D’interès són les frondoses fonts de Can Llevalloll i de l’Espigantosa, oasi de tranquil·litat, així com el túnel de la Mina Grott, un túnel de prop d’1,5 quilòmetres construït per portar aigua a Sarrià, però que va viure uns anys en què pel seu estret túnel hi va circular un tren turístic.

Abans de començar, i si disposeu de temps, podeu acotar-vos a Vil·la Joana, residència on el 10 de juny de 1910 va morir el poeta català Joan Maragall. La casa depèn del Museu d’Història de Barcelona, i es pot visitar. Per arribar-hi cal caminar, això sí, 10 min. en sentit contrari a la ruta que farem, però si està obert, val la pena acostar-s’hi.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

En ser una ruta que travessa tot Collserola, trobarem diverses cruïlles que connecten amb diferents rutes de Senderisme en tren (ST). Així podrem trobar:

Ruta ST06 Montcada i Reixac – Turó de Magarola (100 cims) – Coll de l’Erola – Baixador de Vallvidrera 17,2km
Ruta ST08 Baixador a Molins de Rei pel GR-5: travessa que connecta el Baixador de Vallvidrera amb Molins de Rei per un dels altres 100 Cims de Collserola, el Puig d’Olorda.
Ruta ST12 Baixador de Vallvidrera al Tibidabo: pujada clàssica al cim més alt de Collserola
Ruta ST198 Travessa entre el Baixador de Vallvidrera i Barcelona (St. Pere Màrtir), que comparteix itinerari amb el tram del coll de Can Cuiàs-pantà de Vallvidrera-Baixador.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

LA RESSENYA

1. DEL BAIXADOR DE VALLVIDRERA AL TURÓ DE CAN PASQUAL (3,8 km, 1h +310 m /-90 m)

De l’estació cal agafar el carrer Torrent del Rovelló tot seguint el GR-92. Per un camí cimentat, el sender envolta la Casa de la Sagrada Família, una llar d’infants, casal d’estiu i casa d’hostatgeria gestionat per jesuïtes. La pista va guanyant alçada pel vessant est del turó de Castellví seguint primer el Camí del Pebràs.

Deixem enrere el barri de Can Sauró i la residència de Mas Sauró a l’esquerra, punt d’on surt a la dreta un corriol que fa drecera al GR-92. El sender, però, segueix el camí de Can Llevallol, planer, uns metres fins a la següent cruïlla, a partir de la qual la senda guanya alçada fins a la carena que uneix els turons d’en Llevallol al sud i el de Can Castellví al nord.

El GR flanqueja pel sud el turó de Can Castellví sense assolir-lo. Cal abandonar el camí a la cota 425 m en una petita esplanada amb una torre elèctrica per prendre el corriol fins al cim del turó de Can Castellví 460 m. El cim és inapreciable i si no és que porten un gps serà pràcticament impossible identificar-lo clarament. Tampoc tindrem vistes des de dalt (sí en la pujada). El sender desemboca dalt la carena dels turons de Can Pasqual. Només caldrà seguir la pista cap al sud-oest per arribar al turó de Can Pasqual.

2. DEL TURÓ DE CAN PASCUAL AL COLL DE CAN CUIÀS (2 km, 35 min +30m/-180 m)

El tram entre el turó de Can Pasqual i el coll de Can Cuiàs és el menys interessant de la ruta. Tot i així, caminarem per trams d’estrets corriols entre pinedes força interessants.

3. DEL COLL DE CAN CUIÀS AL PANTÀ DE VALLVIDRERA (1,7 km, 20 min +50 m/-100 m)

Pel coll de Can Cuiàs passa la Ruta ST198 que va del Baixador a Barcelona pel turó de Sant Pere Màrtir i el pantà de Vallvidrera. No cal creuar la carretera entre Molins de Rei i Vallvidrera per prendre un corriol (pal indicador) que surt de l’extrem nord-est de l’esplanada de terra del mateix coll. El sender ràpidament s’endinsa en un ombrívol alzinar i que desemboca a la font de Can Llevallol, on trobem un banc de fusta. La font, situada en un entorn força acollidor, té forma de casa i el brollador té una branca lligada a una cadena que li fa de tap. A tocar de la font hi ha un majestuós pollancre.

El camí planeja sota el vessant nord del turó de l’Espiganosa (completament urbanitzat) per un preciós corriol ombrívol que s’endinsa en un boscatge intens i on haurem d’estar atents d’agafar el camí correcte en un parell de cruïlles. La font de l’Espiganosa, restaurada l’any 2010, està envoltada de grans plataners en un entorn agradable. La font està força arranjada, amb un frontal de pedra d’on brolla l’aigua i una bassa a nivell de terra amb dos taulons de fusta que la travessa.

El camí de seguit ens portarà fins a la capçalera del pantà, on uns metres a ponent hi ha una bassa refugi dissenyada especialment per als amfibis, vertebrats que han patit un retrocés important al parc per la desaparició de basses i cursos permanents d’aigua, i a la qual només hi tenen accés tècnics i naturalistes autoritzats.

4. DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA AL BAIXADOR DE VALLVIDRERA (800 m, 10 min / -30 m)

Podem creuar la resclosa, on a l’altre costat, sobretot els caps de setmana, sol obrir un senzill bar-restaurant.

“La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l’objectiu de garantir el subministrament d’aigua a l’aleshores municipi de Sarrià. Si bé s’acabà el 1860, no fou inaugurat fins al 1864. Considerat com una joia de l’enginyeria hidràulica del segle XIX, l’obra de l’arquitecte Elies Rogent (autor de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona) constitueix un exemple excepcional de presa d’arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d’amplada i 15 d’alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d’aigua de 7.780 m².

A partir dels anys 60, però, l’abandonament va fer que la vegetació cobrís l’obra, al mateix temps que la presència de sediments van fer disminuir notablement la capacitat d’embassament. Entre el 2005 i el 2006 va ser reformat íntegrament per tal de preservar la fauna i la flora, ja que conté una població destacada d’amfibis, entre els quals destaca l’espècie de granota reineta (Hyla meridionalis), però també perquè les persones puguin gaudir de l’entorn natural del parc de la serra de Collserola.” (Extret de Viquipèdia)

Del pantà cal agafar el Camí del Pantà, un passeig arbrat i ombrívol sota grans plataners. A mà esquerra trobarem en primer lloc la Casa del Guarda, un edifici restaurat al 2010 que alberga una exposició sobre el pantà i els seus entorns i on trobarem una zona de lleure amb taules de fusta. Més avall i a la dreta arribarem a la sortida nord del túnel de la Mina Grott.

[Mina Grott] Túnel de quasi 1,5 km que connecta el pantà amb la part baixa del barri de Vallvidrera. Va ser construït l’any 1855 per dur aigua al municipi de Sarrià. L’any 1908, però, per aprofitar la infraestructura també turísticament sense perdre la finalitat per la qual va ser construïda, Carles Emili Montañés va dissenyar un peculiar trenet elèctric per a 36 persones que circulava sobre vies de 0,60 m. Durant l’any i escaig que va funcionar va transportar prop de 40.000 persones, i en el seu moment va ser tot un èxit. Podeu veure un reportatge de l’estat actual del túnel aquí, i un interessant reportatge històric de la mina de ‘Divulgando Historias del patrimonio ferroviario‘ aquí.

Abans d’anar a l’estació podem acostar-nos a treure el nas a l’ermita de Santa Maria de Vallvidrera, situada pocs metres després d’agafar el Camí de la Llenega, pista que porta als pocs metres a l’Àrea de Lleure de Santa Maria de Vallvidrera (bar, taules).

“El primer document que esmenta l’església és del segle X i pertanyia a Valldoreix fins que se n’escindí al segle XIII. La construcció actual és del segle XVI. Al voltant de l’església s’hi assentà el poble de Vallvidrera. Actualment al voltant hi ha una zona de parc i oci anomenada també àrea de Santa Maria de Vallvidrera.

Església construïda a mitjan del segle XVI de tradició gòtica. El temple està situat a Vallvidrera envoltat d’una zona boscosa del parc de Collserola. S’hi accedeix a través d’un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra. L’església és d’una sola nau, d’absis poligonal amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple. La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall. L’interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l’espai lateral.” (Extret Patrimoni Generalitat)

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Barcelona en 1.000.000 de passos : 53 rutas per a descobrir la ciutat de la millor manera. Alex Walk. Ed. Libertas 2014
Barcelona metro a metro : un viatge històric i cultural per la ciutat i l’àrea metropolitana seguint la xarxa de metro. Marta Torres. Ed. Ajuntament de Barcelona (2014)
A peu per Collserola : guia de passejades, itineraris i recorreguts recomanats pel Patronat Metropolità del Parc de Collserola. Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1998
Guia de geologia de Collserola : amb itineraris. Isabel Raventós. Ed. Parc de Collserola
Collserola : parc natural. Aguilera i Viladomiu, Mònica. Granollers : Alpina, 2010