239. De Llinars del Vallès a Aiguafreda pels turons del Samont (100 Cims), el Sui (100 Cims) i Tagamanent (100 Cims) seguint el PR C-139 i el GR-5

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Llinars del Vallès (Rodalies)
Estació d’arribada: St. Martí de Centelles (Rodalies)
Distància/durada: 34,6 km / 8h (sense aturades)
Desnivell: +1.450 m / -1.220 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Ruta extrema en distància i desnivell però excel·lent en punts d’interès i en panoràmiques del Montseny que ens portarà des de l’estació de Llinars del Vallès a la de Sant Martí de Centelles (Aiguafreda) assolint tres 100 Cims, el turó del Samon (1.273 m), el Sui (1.318 m) i el turó del Tagamanent (1.058 m), aquest darrer un cim essencial. L’excursió travessa el vessant sud-occidental del Parc Natural del Montseny en un recorregut panoràmic que si el feu sense boira podreu gaudir de grans vistes de tot el parc natural.

La travessa segueix senders marcats en tot el seu recorregut. El Camí Ral entre Llinars i Sant Antoni de Vilamajor, el PR C-139 Sender del Pi Novell entre aquesta localitat i La Calma, el PR C-213 per pujar el Tagamanent i el GR-5 entre La Calma i la mateixa estació de St. Martí de Centelles (Aiguafreda).

Durant la caminada anirem topant amb innombrables elements d’interès. Alguns són a la vora del camí, d’altres, com el pou de gel d’en Besa o el mateix turó de Tagamanent, caldrà esforçar-se una mica més i fer uns metres més fora del sender senyalitzat. Que cadascú decideixi a quins , si volen acostar-s’hi o no, volen acostar-se tenint en compte el cansament o l’horari total de l’excursió.

Als tres 100 Cims assolits cal afegir-hi la visita als nuclis urbans de Sant Antoni de Vilamajor i de Sant Pere de Vilamajor, especialment aquest últim, amb el petit però interessant nucli antic de la Força, que ben bé mereix una aturada tranquil·la.

Entre tots els elements, podem destacar:

– Ermites: Sant Lleïr, Sant Pere de Vilamajor, Sant Elies, Santuari de Tagamanent,
– Arbres particulars: Alzina de Can Pou, Alzina Gran, Alzina Rodona, Lledoner i alzina de Can Planell, alzina de l’Estany, surera de Can Perera
– Fonts: font de Sta. Maria, font dels Degotalls.
– Pous de neu: pou de gel d’en Cuc, pou de neu de Roca Roja, pou d’en Besa, pou I Pla dels Pous
– Castell Vell de Llinars del Vallès.
– Barraca de pedra en sec: Sitja del Llop o d’en Ramon.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Ruta amb més de 1.500 m positius que si tenim en compte la llargària de prop de 34 quilòmetres fan de la travessa una de les més dures de Senderisme en tren. El guany de metres és constant. Entre el Camp Saperera i l’alzina Rodona el desnivell guanyat (+200 m) és fort en poca distància. Aquest és sens dubte el tram més dur de tota la travessa.

Per contra, el fet de seguir en tot moment senders fa que el seguiment sigui còmode. Tot i així, sempre hi haurà alguna cruïlla on dubtarem de quin camí agafar. Si no veiem senyalitzacions a la propera cruïlla que trobem, millor tirar enrere i reprendre el camí correcte.

La masia de Bellver, poc abans del Tagamanent, disposa de restaurant si voleu dinar-hi o fer un cafè a la seva magnífica terrassa amb vistes al turó del Tagamanent. Després de Sant Pere de Vilamajor és l´únic punt on podrem avituallar-nos abans d’arribar a Aiguafreda.

ELEMENTS D’INTERÈS

Ermites, santuaris, un castell, alzines, un pou de glaç, masies i cims s’estenen al llarg de tota la travessa.

KM 0
Estació de Llinars del Vallès: Va entrar en servei l’any 1860 quan es va inaugurar el tram entre Granollers i l’actual estació de Maçanet Massanes. L’edifici de viatgers original va ser substituït per un de modern, amb bar-cafeteria.

KM 0,25 (Desn. – ; 5 min)
Castell Nou (Llinars del Vallès): Llinars del Vallès és un municipi del Vallès Oriental de poc més de 10.000 hab. situat al marge dret del riu Mogent al bell mig d’una important via de comunicacions, ara amb l’A7 i antigament amb la Via Augusta romana.

El castell s’aixeca al centre del poble i va ser construït per encàrrec de Riambau de Corbera-Sant Clement entre el 1548 i el 1558, després de l’ensorrament del Castell Vell pel terratrèmol de 1448. És un dels palaus renaixentistes millors conservats conservats del país. La casa, de dues plantes, fa 27 metres de costat. A casa angle hi havia un petit baluard i un torricó de planta triangular, dels quals només queden els dos de la part nord. (Font Ajuntament de Llinars)

KM 1,4 (Desn. +35 m ; 20 min)
Camí Ral Llinars-St. Antoni (Llinars del Vallès): Inici del Camí Ral que uneix Llinars amb Sant Antoni de Vilamajor. Es tracta d’un agradable camí recuperat que recorre els camps de conreu situats entre els dos pobles. Durant la primavera hi floreixen camps de colza que omplen els camps de color groc. Durant el recorregut trobarem l’alzina de Can Pou (l’arbre més gran del poble), el pont d’en Mora (del segle XIX), masos i algun banc on seure i reposar.

KM 4,7 (Desn. +60 m / -20 m ; 1h05 min)
Sant Antoni de Vilamajor: Municipi del Vallès Oriental de 8.400 hab. El nucli urbà concentra diferents espais d’interès: com: L’antic safareig rehabilitat com a monument i conegut amb el nom d’Espai Francesc Bardera, Ca l’Euferill (o Ca l’Eufil), una casa modernista construïda entre 1911-1912, Can Perpunter, masia catalana del segle XVII d’una nissaga de ferrers i actual ajuntament, o les Escoles Velles, situades a la plaça de la Vila.

A l’entrada al parc de Sauleda, a la cruïlla del carrer Freixeneda amb el carrer Llobregat, allí on es creua amb el GR-97, hi ha el plafó informatiu d’inici del PR C-139 Sender del Pi Novell. Des d’aquest punt seguirem sempre aquest camí lineal fins al seu punt final al Pla de la Calma.

KM 5,2 (Desn. +25 m ; 1h10 min)
Sant Lleïr (St. Antoni de Vilamajor): Ermita del s. XIV amb una façana que recorda la de moltes masies. És de planta quasi quadrada amb sostre a dues vessants i amb portalada quadrada. Annexa a l’església hi ha casa del paborde, edificada pels volts del 1425. Una pabordia és una administració depenent d’una catedral o d’un monestir, que s’encarregava d’administrar un grup de béns i propietats. (Font Viquipèdia)
Davant de l’ermita hi ha una creu de ferro sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme. En la petita era que hi ha a l’entrada de l’església es troba la làpida sepulcral del canonge Ramon Sans i Rius, mort el 1822. A l’interior de l’església hi ha el sarcòfag de pedra de Bernat de Mont-rodon, amb l’escut familiar, datat el 1345.

Per la festivitat del sant, el dia 27 d’agost, hi ha una ballada de sardanes i s’hi celebra una missa en honor al copatró del municipi de Sant Antoni de Vilamajor. (Font Ajuntament de St. Antoni de Vilamajor)
Uns metres més enllà seguint el PR trobarem una petita creu de terme que fa de partició dels municipis actuals de Sant Pere de Vilamajor i de Sant Antoni de Vilamajor. Porta inscrites les lletres “Vo”, en el costat que dona a Sant Pere, i “VA” en el costat oposat, corresponent a Sant Antoni.

KM 6,7 (Desn. +34 m / -11 m ; 1h30)
Sant Pere de Vilamajor: Municipi del Vallès Oriental de 4.700 hab. i 34,7 km2 d’extensió. El seu patrimoni és rellevant, en especial el nucli antic conegut com La Força, on hi ha les restes del castell de Vilamajor, del palau comtal de Vilamajor i la gran església parroquial de Sant Pere de Vilamajor.

KM 8,7 (Desn. +60 m / -20 m ; 2h)
Pont de Can Gras (St. Pere de Vilamajor): Pont d’un ull, d’arc de mig punt, que salva la riera de Canyes al pas del camí de can Gras Vell. És construït amb paredat comú i arrebossat, amb barana de pedres lligades amb ciment, coronada amb totxo. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada per 5 m d’amplada.
A un dels costats duu el següent escrit sobre rajols: “EN MEMORIA DE MI PADRE”. (Extret Patrimoni Cultural de la Diputació Barcelona)

KM 10,6 (Desn. +80 m / -15 m ; 2h20)
Surera de Can Perera (St. Pere de Vilamajor): Surera (Quercus suber L.) situada just abans d’arribar a can Perera de Canyes, al marge esquerre del camí. Té una alçada d’aproximadament 20 m i un perímetre de tronc d’uns 20 m.

KM 12,1 (Desn. +180 m / -15 m ; 2h45)
Lledoner i alzina de Can Planell (St. Pere de Vilamajor): A tocar del camí prop del mas de Can Planell, una gran masia del s. XVI de sostre asimètric. Prop hi trobem un parell de grans alzines. La coneguda alzina de Can Planell, del tronc del qual en surten un gran nombre de branques de mides diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit.

Així mateix, a tocar del mas, hi ha mitja dotzena de lledoners també de gran mida i presència.
Aproximadament 800 m més endavant seguint el camí de St. Elies trobem un altre arbre monumental, l’alzina Rodona de Can Planell, de capçada densa i arrodonida.

KM 14,8 (Desn. +400 m ; 3h45)
Capella de Sant Elies (St. Pere de Vilamajor): L’ermita de Sant Elies es troba pocs metres al nord del cim del turó de Sant Elies, una muntanya de 999 m.

Sant Elies es troba adossada a les construccions de l’antiga casa de l’ermità, formant un sol cos. El temple és un edifici que consta d’una petita nau rectangular molt baixa, que es divideix en dos trams per un arc ogival, amb un petit absis. La coberta és a dues vessants, asimètrica, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d’entrada a l’ermita és d’arc de mig punt amb dovelles i, a la clau de volta, hi ha un relleu enigmàtic de tres cares i un cos, que podria representar al sol, Moisès i Sant Elies a la muntanya de la Transfiguració. I les inscripcions “1633” i “Fra Pere”. (Extret Patrimoni Cultural de la Diputació Barcelona)

Cada 25 d’abril, dia de sant Marc, se celebra un aplec que comença amb la caminada que surt de Sant Pere de Vilamajor fins al turó de Sant Elies, parant a esmorzar a la Font de Borrell. A migdia es celebra una missa en honor al sant patró, amb la benedicció dels termes, i la cantada dels goigs, seguit d’un dinar popular. La tradició es remunta a principis del segle XV, quan els habitants de tota la contrada van patir una gran sequera seguida d’una greu epidèmia (sic).

KM 17 (Desn. +180 m / -70 m ; 4h30)
Turó de la Cova 1.101 m (St. Pere de Vilamajor): Situat al sud-est d’un cruïlla de camins. El cim té una petita cavitat que dona nom al turó i que tradicionalment ha estat utilitzada com a refugi de pastors. Dalt del cim hi ha un banc i un pal amb una senyera.

KM 17,5 (Desn. +70 m ; 4h40)
Turó de la Moixa 1.165 m (St. Pere de Vilamajor): Elevació prèvia al turó de Samon de poca rellevància.

KM 18,1 (Desn. +115 m ; 4h55)
Turó de Samon/del Samont 1.272 m (St. Pere de Vilamajor): Muntanya clàssica del Montseny, punt més elevant de Sant Pere de Vilamajor, amb 1.272 m. Fàcilment reconeixible pel seu vèrtex geodèsic. El cim està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

KM 18,8 (Desn. -80 m ; 5h05)

Turó del Pi Novell 1.215 m (St. Pere de Vilamajor): Situat entre el coll de Pi Novell al sud-est i el collet dels Pous d’en Besa al nord-oest. El cim dona nom al sender, no sabem si perquè es creia erròniament que era el més elevat de St. Pere de Vilamajor o no. El sender passar pel nord evitant la cota més alta, però és fàcil enfilar-se fins al seu rocallós cim per gaudir de bones panoràmiques.
El nom original d’aquest indret és el “Pi Vell” i no pas el “Pi Novell”, que és una deformació del nom original produïda pels volts de l’any 1921. Els tècnics de l’Instituto Geográfico Nacional, quan elaboraven la cartografia de la zona, van traduir el nom al castellà com a “Pino Vell”, que va acabar evolucionant a “Pi Novell”. (Extret Patrimoni Cultural de la Diputació Barcelona)

KM 19,2 (Desn. -25 m ; 5h10)
Pou d’en Besa (St. Pere de Vilamajor): El petit complex de pous situats a l’entorn de l’obaga del turó del Samon és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s’hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes.
El pou és de planta circular, situat entre la fageda. Fa 6 metres de diàmetres i un 9 metres de fondària. Una de les serves parets es va haver de desfer a fi de rescatar una vaca que hi va caure a mitjans del segle passat.

KM 19,6 (Desn. -60 m ; 5h15)
Pou de Gel d’en Cuc (Cànoves i Samalús): Pou de planta circular des 7 metres de diàmetre i amb una fondària màxima de 2 metres. No té cap construcció lateral d’obra, i per tant, s’hauria de parlar pròpiament de congesta de neu més que no pas de pou, atès que aquests sí que tenen una estructura de pedra.
Aproximadament 50 metres a ponent hi ha el Pou d’en Cuc (Tagamanent), un segon pou de gel molt cobert per la vegetació excavat sobre la roca aprofitant un pendent. Té un diàmetre de 10 m i una fondària d’uns 6 metres.

KM 20,4 (Desn. +90 m / -10 m ; 5h30)
El Sui 1.318 m (Tagamanent): S’hi arriba després de deixar enrere el coll del Roure Gros. És el punt més alt de la travessa. D’aquí, si el dia és clar, es tenen bones panoràmiques del Matagalls, el Turó de l’Home, el Tagamanent i Sant Jeroni i, més enllà, del Puigmal i el Bastiments, entre molts d’altres cims del nostre país. La muntanya ha estat afegida a la llista dels 100 Cims en l’ampliació de 2022.
A partir d’aquí el camí gira vers el nord fins a arribar al Pla de la Calma.

KM 22,1 (Desn. +20 m / -50 m ; 6h)
Sitja del Llop (Montseny): Barraca de pedra en sec, també coneguda per la barraca d’en Ramon, el seu constructor, està situada prop del cim del turó de Poniol, un petit turó a llevant del camí després de passar els plans de Vallfornès.

La barraca és famosa perquè un dels materials que va utilitzar el seu constructor, a part de les pedres que va torbar pel voltant, va ser una estela en forma de menhir que deuria haver per la zona.
Coneguda com l’Estela de la Calma, presenta inscripcions decoratives en forma de cercles concèntrics i semicercles en una de les seves cares, amb unes mides de 1,85×1,30×0,40 m. Tot i que l’any 2008 es van buscar per l’entorn més possibles restes, no es va trobar cap element més. Té una datació incerta, que alguns autors situen en 4000 anys d’antiguitat.

L’any 2010 es va extreure de la cabana a fi d’assegurar-ne la seva conservació. Es va restaurar i portar al poble de Montseny, on es s’exhibeix. A la barraca s’hi va posar una rèplica de l’original.

KM 22,8 (Desn. +20 m / -20 m ; 6h10)
La Calma (Tagamanent): La Calma és un altiplà que s’eleva per sobre dels 2.000 m a l’extrem occidental del Montseny. S’estén des de Collformic fins a turó de Tagamanent en un recorregut aproximat de 10 quilòmetres. És un dels elements geogràfics més rellevants del parc natural.

KM 23,4 (Desn. -35 m ; 6h20)
Pous al Pla dels Pous (Tagamanent): Conjunt de dos pous situats a poca distància.

El Pou I està situat uns 60 m al nord-oest del camí. Té un diàmetre entre 14’5 m i 11’5 m amb una profunditat de 3’5 m. Està excavat en part sobre la roca natural en un pendent de la muntanya.

El Pou II es troba uns 100 metres en direcció nord-oest del primer. Consisteix en una excavació vertical cilíndrica molt fonda de dimensions considerables, fent uns 11 m de diàmetre per uns 7 m de fondària. Està retallada a la roca natural, metre que la part no excavada, va ser aixecada en paret de pedra seca i terra, encara visible. (Extret Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona).

KM 26,7 (Desn. -30 ; 7h10)
Casa Museu l’Agustí (Tagamanent): Gran masia orientada al sud-oest, de planta rectangular, de baixos més pis i golfes; amb un cos afegit a la dreta, un altre cos i un forn a la part del darrera. Documentat des del s. XII quan ja surt esmentat el topònim ‘Agustini’ en un capbreu que rebia el comte de Barcelona de la parròquia de Tagamanent.

La masia reconvertida en museu ofereix visites guiades d’una hora de durada per les diferents estances d’aquesta masia, acompanyats per un guia de La Calma.

Els dissabtes, diumenges i dies festius hi ha programat dos passis de 10:30 a 11:30 i de 16:30 a 17:30. (Cal reservar la visita amb anterioritat). El preu de la visita és de 4€ (gratuït fins els 5 anys i per aquells que facin el Menú Degustació Gastronòmic Km0 de Bellver). També es poden concertar visites guiades els dies laborals per a grups mínims de 15 visitants amb reserva prèvia. Informació i reserves al correu: info@lacalma.net

KM 27,2 (Desn. +15 m / -230 m ; 7h15)
Bellver (Tagamanent): Gran mas documentat des de 1304 quan surt la domus del Bellver en un procés del Castell de Tagamanent, conservat a l’Arxiu Històric Fidel Tila d’Arenys.

La masia és de grans dimensions de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d’accés. L’entrada es realitza per la portalada del barri, amb llinda monolítica, i amb la data 1778; al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. A la vora hi ha una petita estació meteorològica, una font de mina i un safareig, situat sota la font. Des del 2001 és el de Centre de serveis i d’atenció al visitant del Turó de Tagamanent.

A l’entorn Bellver, la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya ha ubicat un circuits permanents d’orientació per a tot tipus de públic. El circuit consta de 20 fites que s’han d’anar trobant amb l’ajut d’un mapa dissenyat per la Federació (en venda a Bellver per 2€). L’horari per comprar els mapes és els dissabtes, diumenges i festius de 10:30 a 17:00 hores.

KM 28,4 (Desn. +80 m / -60 m ; 7h45)
Turó de Tagamanent (Tagamanent): Després del Turó de l’Home i el Matagalls, i amb permís de les Agudes, és un dels cims més clàssics del Montseny. Malauradament el camí de pujada des de la C-17 a Tagamanent es va asfaltar i els vehicles hi sovintegen. Una pena, aquest país no aprèn, i confon accessibilitat amb transit rodat.

Hi ha dos camins que pugen fins al cim. Tot i que el recorregut és més llarg, hem seguit tots dos a fi de fer una ruta circular per la muntanya.

El cim és conegut per l’església de Santa Maria de Tagamanent, un edifici romànic del s. XII. L’església es troba dins del castell de Tagamanent, esmentat per primer cop l’any 945 i del qual només en resten alguns basaments de murs corresponents a l’edifici principal i restes de murs de defensa en dos punts més.

KM 31,6 (Desn. +10 m / -370 m ; 8h30)
Puig Agut (Tagamanent): A mà esquerra del camí segons baixem, trobem les restes d’aquest mas que es creu que es quedà a mig construir, per causes desconegudes.
Apareix envoltada per terres de conreu disposades en feixes de dimensions variables i que baixen cap el Torrent Mal. Es conserva la part esquerra i part del mur de tancament del pati d’una planta de projecció rectangular. La construcció és amb murs de paredat comú, amb grans pedres cantoneres que reforcen l’estructura. La teulada cobreix a una vessant sobre ràfec de teula girada. (Extret de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona).

KM 33,8 (Desn. -270 m ; 9h)
Aiguafreda: Municipi del Vallès Oriental de 2.550 hab. L’any 2022 va realitzar una consulta no vinculant per a decidir de canviar l’adscripció a la comarca d’Osona. La ruta segueix els carrers Congost i Avençó seguint el GR-2, deixant de costat el nucli històric que s’estén al llarg del carrer Major, paral•lel al Congost vers el nord.

Pont de l’Abella (Aiguafreda): Antic pont que amb la construcció de la C-17 ha quedat ‘colgat’ sota el viaducte de l’autovia, oferint un aspecte de fort contrast entre l’antic i el modern, alhora que una manca de respecte vers el patrimoni. Abans de creuar el pont ens afegir al GR-2, sender que no abandonarem fins a Seva, setze quilòmetres més endavant.

“Pont de tres arcades orientat nord-est a sud-oest sobre el riu Congost. Es tracta d’una estructura massissa construïda en pedra calcària local de grans i mitjanes dimensions a les fileres posteriors i pedra carejada recollida a les ribes del riu a la part superior. Aquesta pedra anava rejuntada amb morter de calç i fang. Els pilars de suport del pont presenten un total de dos contraforts de secció circular també construïts en pedra per consolidar la resistència de l’estructura. Les arcades del pont presenten un reforç de pedra que emmarca les obertures i que alhora actua com element decoratiu. L’arc central és un carpanell de 5 centres mentre que els laterals també carpanells, al tenir menys angle són de 3 centres.” (Extret de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

KM 34,6 (Desn. +20 m / -15 m ; 9h10)
Estació de Sant Martí de Centelles: Sant Martí de Centelles és un municipi de la comarca d’Osona de poc més de 1.100 hab. situat a la riba dreta del riu Congost. Té una extensió de 25,70 Km2, i una altitud mitjana sobre el nivell del mar de 722 m. L’estació està situada al nucli de població de l’Abella, el més gran dels quatre que conformen el poble. L’edifici de viatgers és al costat nord de les vies, i consta de bar que també fa la funció de taquilles.

ELS SENDERS

La travessa es pot resumir en quatre senders: el Camí Ral, el PR C-139, el GR-5 i el PR C-213:

1. Camí Ral Llinars-St. Antoni de Vilamajor (4,4 km). Des de l’estació de Llinars fins a Sant Antoni de Vilamajor. El camí es pren passat l’auditori de Llinars. Fins aquí el recorregut és urbà però tranquil. La visita al Castell Vell compensa el tram d’asfalt que es fa. El Camí Ral transcorre per una agradable pista que va entre camps de conreu i colza, de vegades a tocar del torrent de Vallbona.

2. PR C-139 Sender el Pi Novell. (18,4 km) Recorrerem íntegrament d’inici a final aquest sender de petit recorregut. Tant al principi (parc de Sauleda de St. Antoni) com al final (La Calma) trobarem un plafó del recorregut del PR. A l’oficina d’informació de la Mongia de Sant Pere de Vilamajor tenen tríptics amb completa informació del sender.
La senyalització és a base d’indicadors verticals a totes les cruïlles. Pot ser que en alguna dubtem. Si no trobem confirmació de sender a la següent, millor anar enrere per reprendre el sender correctament.

3. GR-5 Sender dels Miradors. (11,9 km). El sender anterior té el seu punt final a La Calma, just allà on comunica amb el GR-5. El GR connecta Canet amb Sitges en un recorregut de 201 km que ressegueix tots els parcs naturals del prelitoral català. Agafarem aquest GR en direcció oest en la seva etapa 9 que uneix Aiguafreda i Montseny.

Com en tots els parc de la Diputació, no trobarem marques de pintura als elements naturals o artificials. Per un costat està bé no malmetre cap mena d’element, però per d’altre, sovint es troben a faltar indicadors de seguiment en algunes cruïlles.

4. PR C-213 Del Figaró al Tagamanent: Des del coll de Sant Marí seguirem breument aquest sender a fi de pujar fins al cim del Tagamanent.

ELS TRENS

Travessa que comunica dues estacions de dues línies ferroviàries diferents. Sortirem de la línia Barcelona-Girona-Portbou i acabarem a la de Barcelona-Vic-Puigcerdà.

ESTACIÓ DE SORTIDA: Llinars del Vallès : L’estació es troba al sud de la vila. L’inici el fem sortint pel nord en direcció al centre de la ciutat. Trobarem establiments de tota mena en el tram urbà de la ruta.

ESTACIÓ D’ARRIBADA: Sant Martí de Centelles: Estació situada a línia de Rodalies que uneix Barcelona-Vic-Puigcerdà. La parada és en aquest municipi d’Osona, però només creuar el riu Congost passarem a Aiguafreda. En aquest municipi hi ha tota mena de serveis prop de la ruta.

Podeu consultar aquí els horaris dels diferents transports a RODALIES DE CATALUNYA