163. Castell de Sant Miquel o de Montornès i aiguabarreig del Besòs des de Montmeló

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Montmeló (R)
Distància/durada: 15,5 Km / 4h (sense aturades)
Desnivell: +/- 525 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Castell de Sant Miquel. Font: Ajuntament de Montornès

Segona ruta amb l’objectiu de visitar un castell de nom Montornès. Després del Castell de Montornés de Benicàssim (Ruta ST162), farem ara un tomb pels límits de Montornès del Vallès i de la seva història tot trepitjant el turó de Sant Miquel o de Montornès, on es troben les restes d’un castell, d’una antiga ermita i les d’un poblat ibèric.

A part de l’al·licient del castell, l’excursió també us portarà a visitar una torre de telegrafia òptica restaurada i museïtzada recentment. Així mateix recorrerem els darrers quilòmetres del riu Mogent pel seu Camí Fluvial, un camí que us portarà a passar per l’aiguabarreig del Besòs, allí on els rius Congost i Mogent conflueixen per a formar aquest riu.

L’excursió transcorre gairebé íntegrament dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, un espai natural protegit a cavall del Maresme i el Vallès Oriental de 7.300 ha. inclòs dins de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i gestionat des de l’any 1992 per un consorci format per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments amb territori dins dels límits del parc. L’any 2015 es va ampliar amb els Plans de Can Vilaró, un espai agrícola situat entre el nucli de Montornès del Vallès i el riu Mogent que també trepitjarem.

La caminada envolta completament Montornès del Vallès però sense entrar en el seu nucli urbà. Tot i ser a pocs quilòmetres de la conurbació de Barcelona, transitarem encara que sembli difícil, per corriols, pistes i camins sense asfaltar, alguns de gran bellesa. El tram més llarg d’asfalt, i també perillós, són 150 metres que segueixen la carretera de La Roca durant els quals haurem de caminar pel seu voral.

Època: Tot l’any.
Itinerri: Estació de Montmeló – passera del riu Besòs – carretera de La Roca – Can Buscarons – El Telègraf – Les Llicorelles – coll de Can Corbera – coll Mercader – turó de Sant Miquel o de Montornès – turó de la Salve – Can Galvany – Ca l’Ametller – Pla de Can Vilaró – Camí Fluvial del Besòs – Font de Santa Caterina – estació de Montmeló
Dificultat: Recorregut sense dificultats que transita per pistes i corriols, algun de força dret. Atenció als horaris que els diferents elements a visitar i les aturades per fer fotos ens poden fer allargar la ruta.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST0 1 Montmeló-castell Montornès-Montgat: Coincideixen ambdues des de l’estació de tren de Montmeló fins al coll Mercader. La Ruta ST01 també puja al castell, però ho fa pel vessant nord, per on baixa després la Ruta ST163. Una alternativa per la variant curta de pujada al castell.
Ruta ST60 Montcada Reixac-Mollet St. Fost: Ambdues rutes coincideixen entre el coll Mercader i les Llicorelles, un tram del GR-97.3
Ruta 175: Ambudes rutes coincideixen des del Pla de Can Vilaró seguint el Camí fluvial del Mogent.
Ruta ST183: Travessa que surt també de Montmeló però que ressegueix el riu Mogent fins a Granollers. Coincideixen ambdues en el tram de riu entre Montornès i Montmeló.
Ruta ST184: Gran travessa que des de Granollers segueix el PR C-36 Ruta Prehistòrica, tot acabant a Montmeló. Coincideixen en el tram de la passara de Montornès Nord i Montmeló.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

EL CASTELL DE MONTORNÈS

SITUACIÓ

El castell de Montornès es troba al límit municipal entre Montornès del Vallès i Vallromanes. Segons quina població en faci referència, pren un nom o un altre. Pels montornesencs és conegut com el Castell de Sant Miquel, nom que fa referència a una antiga ermita amb aquest nom situada al cim, i nom més comú en els mapes. En canvi, pels habitants de Vallromanes, és conegut com el castell de Montornès.

El castell s’alça dalt del turó de Sant Miquel, un cim de 413 m. situat íntegrament dins del Parc de la Serralada Litoral, un espai protegit situat a cavall del Vallès Oriental i del Maresme. Els terrenys estan inclosos dins de l’àmbit declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en la categoria de zona arqueològica, i el monument del castell està reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

HISTÒRIA

Podem llegir l’apunt històric que fa del castell la Viquipèdia, d’on extraiem:

La primera notícia escrita del castell de Montornès data del 1108 amb motiu d’un testament sacramental de Bernat Ramon jurat a l’altar de sant Sadurní màrtir (patró de la parròquia de Montornès, on deixa a la seva filla Estefania l’esmentat castell. El llinatge dels Montornès apareix per primera vegada el 1157 quan Pere de Montornès llega el castell al seu germà Guillem. El 1172 senyorejava la fortalesa Guillem de Bell-lloc. El 1189 Guillem de Sant Martí en les seves deixes testamentàries concedeix a Guillem Ramon la facultat de defensar el castell.

Al final del s. XII el llinatge dels Montornès s’havia emparentat amb la família cognominada Santa Coloma. El 1195 es documenta que Guillema de Santa Coloma era casada amb Ramon de Montornès. El 1285 n’era el seu senyor Berenguer d’Entença; tot seguit es ven i transfereix diverses vegades fins que és venut a Jaume II qui, el 1309, en farà donació al fill de Gilabert de Centelles. El 1342 el rei Pere III permuta el seu castell de Nules del regne de València i el de Montornès, però poc després, el mateix rei cedeix el castell a Pere de Montornès. El 1437 passa a mans de Galceran Armengol.

El terratrèmol del 25 de maig de 1448, tingué l’epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès. La magnitud s’ha determinat que va ser de grau 8, amb danys àmpliament distribuïts i causà moltes morts. Entre els danys documentats hi apareix el castell de Montornès.

El castell de Sant Miquel de Montornès romangué en possessió dels Montornès fins al 1621, quan passà als Taverner, que esdevingueren a la fi d’aquest segle comtes de Darnius.

RESTES DEL CONJUNT

EL CASTELL

Esquema ruïnes Castell. Font: Ajuntament de Montornès

Sense cap mena de dubte la part de torre de l’homenatge que resta dempeus és la part més visible i coneguda del castell. És visible de bona part del Baix Vallès, fins i tot des de l’avinguda St. Esteve de Granollers, carrer que curiosament està orientat directament a ella.

Del llibre Els ibers del Vallès Oriental, de M. Isabel Panosa, extraiem la següent informació de la torre del castell:

” Té un diàmetre de 3,4 m i un mur de 2,2 m de gruix. A 3,8 m d’altura es veuen restes d’una possible falsa cúpula i, per damunt, 2 m més de paret. Està construïda amb blocs de granit poc treballats i units per un morter groguenc fet amb calç i sauló. Aquestes característiques remeten a l’any 1000. A 25 metres de la torre hi ha restes d’una altra possible torre, que deu ser posterior. La muralla pot estar relacionada amb el castell, a l’igual que bona part de la ceràmica recollida en aquest entorn durant la prospecció de l’any 1999. L’assentament del Turó de Sant Miquel està relacionat amb el del Turó de Can Galvany (situat al nord-est d’aquell), i possiblement amb la zona de la Torre Tavernera, on aparegué un pes de teler, i el Molí de l’Arquer o Molí d’Arques, on fou localitzat un fragment de ceràmica ibèrica feta a torn.”

L’ERMITA

Al costat de la torre del castell es troben les restes d’una petita ermita dedicada a Sant Miquel. L’ermita és de planta quadrada de petites dimensions (7×7 m) de la qual només en queda dret algun mur. Està documentada des de l’any 1122.

POBLAT IBÈRIC

El poblat de Sant Miquel estava habitat per laietans, la tribu d’ibers que habitaven una extensió de territori, que alguns autors calculen al voltant dels 2.000 km2, escampats per les actuals comarques del Vallès Oriental, Maresme, Barcelonès i el Baix Llobregat. Foren esmentats pel geògraf d’Alexandria Claudi Ptolomeu i per l’historiador romà Titus Livi (59 aC.-17 dC.) en el context de la Segona Guerra Púnica (218-201 aC.) quan explica:

“Mentre tenien lloc aquests fets a Itàlia, Gneu Corneli Escipió, enviat a Hispania amb una flota i un exèrcit, sortint des de la desembocadura del Roina i després de vorejar les muntanyes dels Pirineus, va arribar amb la flota a Empúries, va desembarcar allí l’exèrcit i començant pels laietans, va sotmetre al domini romà tota la costa fins al riu Ebre, en uns casos renovant els tractats, i en altres establint-los per primera vegada. Des d’allà, després de guanyar-se la fama de clement, va imposar la seva força no només als pobles de la costa, sinó també en els de terra endins i de muntanya, davant gents ja més indòmites, i no només va aconseguir amb ells la pau sinó fins i tot aliances militars, enrolant entre ells algunes fortes cohorts auxiliars.”

Els ibers construïen els seus poblats dalt dels turons, des d’on podien control·lar els passos i accessos de les valls a més a més de tenir visió directa amb altres poblats veïns. Les cases eren petites, fetes amb una base de pedra i acabades amb murs de tova, fet que explica que només trobem les bases de les edificacions.

Es creu que el poblat de Sant Miquel era força extens. Va estar habitat entre els anys 250 i 100 aC. i s’estenia uns 40 m sota el castell. Com la majoria de poblats ibèrics estava envoltat de muralles, tot i que la construcció del castell va fer desaparèixer les pedres del mur. Segons M. Isabel Panosa, els assentaments ibèrics es poden dividir en:

Primer ordre: grans assentaments o “ciutats” (10 ha) com Burriac, Tarragona o Ullastret
Segon ordre: assentaments entre 2-4 ha amb estructures de fortificació, com per exemple els poblats de Can Boscà (Badalona) i Puiggraciós (El Figaró)
Tercer ordre: poblacions amb fortificacions menors i situades en llocs elevats amb bona visió del territori. Són la més comuna. Són d’aquesta categoria el poblat de Sant Miquel de Montornès, el de Céllecs, el de Castellruf o el de les Maleses.
Aldees de superfície reduïda: poblats menors de 2.500 m2, sense muralles.

L’any 1963 i 64 es va fer una excavació del poblat per part d’Eduard Ripoll, Josep Barberà i Lluís Montreal que van localitzar dues habitacions, quatre forgars i un forn.

PROPIETARIS DEL CASTELL

FONT: Llegendes dels castells del Vallès Oriental

*A la tardor de 2016 van començar feines de restauració i excavacions arqueològiques que han d’aportar la informació necessària per a la redacció d’un Pla Director del Castell que tindrà tres objectius bàsics: delimitar l’extensió del jaciment, recuperar la torre de l’Homenatge, i catalogar tot el material patrimonial recuperat de la zona. A finals de 2022 encara continuen les feines, així que l’entorn pot ser que el trobem canviat.

EL RIU BESÒS

Tots dos rius conflueixen sota el pont d’accés a Montmeló en els límits municipals d’aquest amb Montornès del Vallès, donant lloc al riu Besòs. Les aigües baixen a partir d’aquí travessant la serralada de Marina a Montcada i Reixac fins a Sant Adrià del Besòs, on desemboca finalment al mar:

El riu Mogent té 24,5 km de longitud i neix de les aigües de les rieres de Cànoves i de Vilamajor que prenen les aigües d’indrets més elevats, com són els cims del Parany (a 1.156 m.) i el pi Novell (a 1.272 m.), al Pla de la Calma.
El Congost, que rep el seu nom de la gorja que ha format en travessar la serralada prelitoral entre els cingles de Bertí i el pla de la Calma, neix a la Font del Regàs (1.008 m) d’aigües provinents dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons. El riu té 43 km i després de travessar Granollers s’uneix al Mogent en aquest punt.

Si comparem l’estat del riu actual amb el que tenia fa unes dècades el canvi és de la nit al dia. Ara s’hi poden arribar a veure polles d’aigua, ànecs, martinets i bernats pescaires, fins i tot hi hem vist tortugues leproses. Tot i així, el nivell de degradació i agressions que ha patit l’entorn fa difícil creure en la seva recuperació. Massa indústria i pressió antròpica potser han portat aquest riu a un punt sense retorn.

Podem entrar al web del Consorci del Besòs-Tordera per estar al dia de les darreres actuacions, millores i projectes que afecten el riu. Així mateix hi podrem trobar fitxes de fauna aquàtica i d’ocells que podrem veure pel riu.

DIFICULTAT

El recorregut segueix bàsicament pistes i corriols que ens facilitaran el seguiment del recorregut. Tot i així, cal parar atenció a la pujada i la baixada del castell que es fa per camins força drets i relliscosos si ha plogut.

ELS TRENS

La ruta té el seu inici i final a l’estació de Montmeló. Amb les obres del tren d’alta velocitat, l’any 2012 l’estació va ser traslladada pocs metres al sud de l’antiga, restaurada recentment. Tot i que les vies van ser soterrades, a principis de 2017 encara resta per urbanitzar la gran caixa que cobreix ambdues línies.

L’estació disposa de bar, taquilles i un vestíbul superior.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0 min Estació de Montmeló (76 m) (gps 31T 437077 4600063)

Sortim en direcció sud pel carrer Telègraf fins al passeig del Riu Besòs. Tombem a la dreta per un caminoi que va pel costat d’aquest carrer i paral·lel al riu Besòs fins a trobar una desviació cap al riu on se’ns informa que l’indret és un ZEG (zona d’esbarjo per a gossos).

540 m 5 min Passera sobre el Besòs (65 m) (gps 31T 437023 4599660)

Creuem el riu Besòs per la sòlida passera de ciment anomenada ‘Simón Rosado’. Va ser construïda l’any 2011 i uneix Montmeló amb Montornès. És apte només per a vianants i ciclistes i ret homenatge a aquest sindicalista molletà que va lluitar pels drets dels treballadors del Vallès Oriental.

El riu marca la frontera entre els termes de Montmeló i Montornès. Serà dins d’aquest segon municipi per on caminarem pràcticament tota la ruta tret d’un curt tram al voltant del coll Mercader, on entrarem a Vallromanes.

Des de la passera el riu ens ofereix les primeres vistes, amb el pont de Montmeló, les indústries i la muntanya de Céllecs com a teló de fons. És sota aquest pont on els rius Mogent i Congost s’uneixen per formar el Besòs. Però això ho veurem al final de la ruta.

Anem a buscar la carretera de La Roca envoltant la darrera nau industrial i seguint alguna marca de pintura del sender GR-2 corresponent a l’etapa 13 Montmeló-Sant Adrià. Hem d’estar atents d’anar al sud i creuar una zona enjardinada per anar a buscar una rampa d’accés a la carretera.

1 km 13 min Carretera de La Roca (73 m) (gps 31T 437228 4599441)

Travessem amb compte la carretera BV-5001 (atenció no hi ha pas de vianants), per prendre el carrer en pujada de Mercè Rodoreda i Pere Calders a la dreta. Al final d’aquest últim un cadenat dona accés a un corriol que va planejant fins a les restes de Can Buscarons (l’accés a la casa està tallat per una prohibició).

1,3 km 20 min Can Buscarons (80 m) (gps 31T 437121 4599246)

Can Buscarons (o Can Bosquerons) és una antiga masia protegida com a bé cultural d’interès local.

La primera referència documental data de l’any 1121, tot i que alguns autors la situen al 970. És la primera casa de Montornès amb constància històrica i es troba situada als peus de la muntanya, dominant els grans plans que en aquella època eren camps de cultiu i on avui dia hi ha una gran embotelladora de Coca-Cola. Quan es va construir l’empresa hi va haver grans actes de protesta per protegir un dels darrers corredors ecològics que quedaven a la zona entre la serralada Litoral i el riu Besòs.

De la cruïlla que dona accés a la casa, agafem un corriol a l’esquerra que s’enfila força dret pel vessant oriental dels contraforts de la serralada. Ja dins dels límits del parc de la Serralada Litoral, el sender desemboca en una pista a tocar de la torre de telegrafia.

1,9 km 40 min El Telègraf (200 m) (gps 31T 437473 4599043)

Des de la Torre prenem un camí al sud que després d’una lleugera baixada puja força dret fins a la pista de les Llicoreres. Girem a la dreta i la seguim fins a una cruïlla on trobarem el GR 97-3.

La Torre del Telègraf és una torre militar de telegrafia òptica construïda el 1848 i utilitzada fins el 1862. De base quadrada, fa 6 metres d’alçada, 5,5 metres de costat i té vuit espitlleres per banda. Formava part de la línia que unia Barcelona i Vic, i comunicava amb les torres del turó de Montcada i la de Can Casaca, a Granollers, totes dues a uns 9 km de distància. En estat ruïnós, l’any 2013 es va restaurar i museïtzar per a visites, amb la simulació de l’habitació dels torrers i el restabliment dels mecanismes senyalitzadors. Alguns diumenges de l’any s’hi fa alguna activitat oberta al públic.

2,8 km 55 min Les Llicorelles. GR-97.3 (257 m) (gps 31T 437354 4598323)

Bifurcació de camins, indicada amb el pal indicador “ Les Llicorelles” i on trobem el sender GR-97.3 que seguirem fins al coll Mercader. Les llicorelles són roques metamòrfiques d’origen sedimentari formades per la compactació d’argiles, roques que trobem fàcilment en aquesta part de la Serralada de Marina. El terme sinònim de llicorella, pissarra (mot provinent del castellà d’origen basc) no apareix per primer cop en un diccionari català fins al de Labèrnia de 1840.

Seguim el GR-97.3 que va pel vessant nord-est del turó de Montcau. Aquí trobem el bosc de la Merxa, l’únic alzinar de Montornès que es va salvar de la plantació de vinyes. Malauradament fa anys va ser afectat per un incendi forestal del qual encara se n’està recuperant. Les àmplies vistes cap al Vallès, força urbanitzat en aquesta part, ajuden a avançar per aquesta part de l’itinerari, feixuc ateses les constants pujades i baixades. Podem veure Montornès als nostres peus, la muntanya del Céllecs a l’est, i el Turó de l’Home, Matagalls i Tagamanent més enllà de Granollers.

4,2 km 1h 20 min Coll de Mercader (235 m) (gps 31T 438397 4597752)

Marcat coll que comunica les poblacions de Montornès del Vallès i Martorelles i per on passaven els traginers que portaven mercaderies de Granollers a Barcelona. A l’esquerra (sud) el camí baixa cap al barri de Corbera de Santa Maria de Martorelles.

VARIANT CURTA: Si volem pujar al castell de Sant Miquel pel vessant nord, hem de prendre uns metres a la dreta (sud) el camí a Montornès i de seguida agafar el camí a la dreta (cartell indicador) que puja fins el castell en 20 min per un corriol final força dret que nosaltres utilitzarem de baixada. (Ruta ST01)

Continuem pel GR-97.3 només 15 metres més per abandonar-lo i prendre un camí a l’esquerra en lleugera pujada. Caminem per una bosquina amb alzines i algun roure amb un sotabosc amb marfull i bruc entre altres espècies per una part del parc que ha patit diversos incendis dels quals es va recuperant de mica en mica. El camí envolta el turó de Sant Miquel pel sud a mitja alçada, amb tendència sempre a l’ascens fins a arribar a les vinyes de Can Barbeta, uns bonics camps de conreu de vinyes i cirerers que omplen de blanc la vall quan entren en floració per primavera.

Vinyes de Can Barbeta (coll de Can Corbera). Cirerers en flor.

6,1 km 1h 55min Coll de Can Corbera (307 m) (gps 31T 439579 4597342)

Entre les feixes d’aquestes vinyes es va trobar l’any 1999 restes arqueològiques ibèriques entre les quals nombrosos fragments de ceràmica ibèrica feta a torn i àmfores ibèriques entre d’altres (X. Santín, informe de l’Arxiu de la DGPC).

Som en terme municipal de Vallromanes, un municipi que va pertànyer a Montornès fins l’any de la seva segregació el 1940. Un pal indicador ens marca el camí que puja cap al castell, més suau i constant que no pas un corriol alternatiu que vam utilitzar de baixada des del castell a la Ruta ST01(bis). La pista, oberta fa pocs anys, desemboca en una esplanada que va malmetre part del poblat ibèric situat al turó, on encara es poden apreciar restes de mur i on s’hi va trobar una àmfora. Un corriol emboscat i dret ens pujarà fins al cim del castell.

El poblat ibèric del turó de Sant Miquel (o de Montornès) va estar habitat entre els s. III-II aC.i es pensa que era de gran extensió, atès que es poden trobar restes d’estances, murs i fonaments enmig del bosc. Ocupava bona part dels vessants del turó, inclòs el seu cim, tot i que la posterior construcció del castell va fer desaparèixer bona part del poblat. Va ser excavat els anys 1963 i 64, tot i que hi ha molt poca informació sobre aquest poblat. Es creu que estava emmurallat, tot i que no s’han trobat restes. Alguns autors donen certa importància a aquest poblat atesa la seva localització que permetia controlar el Vallès i el Besòs així com les muntanyes on se situaven la resta de poblats de l’entorn, interconnectat visualment amb els poblats de Castellruf (a 1,5 km), de Céllecs (a 6,5 km), de les Maleses (a 5,5 km), Can Gallemí (a 1,6 km) i el del Turó de Penjabocs.

7,3 km 2h 20min Castell de Montornès (436 m) (gps 31T 439276 4597581)

El cim del turó està ple de ruïnes que corresponen sobretot al castell i a l’antiga ermita de Sant Miquel que dóna nom al turó, però també a les escasses restes del poblat ibèric. Tot el jaciment es troba ben engolit per la vegetació i es fa difícil moure’s per la zona. Com comentàvem a la introducció, des de finals de l’any 2016 s’estan fent prospeccions arqueològiques que han de servir per valorar la dimensió i valor del jaciment. Els treballs poden fer canviar l’aspecte i/o l’accés de l’entorn.

De l’esplanada cimera surt un camí cap al nord que passa per la base d’una segona torre que condueix fins a un petit replà amb una roca des d’on es tenen bones panoràmiques no només de Montornès sinó també de tot el Vallès: Granollers, el Montseny, els Cingles de Bertí, Sant Llorenç i Montserrat són alguns dels punts coneguts que podrem albirar des d’aquí.

El corriol baixa pel vessant nord del turó força emboscat i a estones per trams humits i força drets on caldrà estar atents. Un cop desemboquem a la pista, la prenem a la dreta fins a una torre repetidora de telecomunicacions. Un senderó que surt del seu darrere condueix fins al cim del turó de la Salve.

El turó del Castell i vinyes de Can Barbeta amb el Montseny al fons

8,3 km 2h 40 min Turó de la Salve (316 m) (gps 31T 439648 4598002)

Cada any els habitants de Vallromanes pujaven al castell en romiatge. A l’alçada d’aquest turó feien una aturada per cantar el Salve Regina, una tornada cantada dedicada a la Verge Maria, d’on finalment el cim va agafar el nom.

De nou al repetidor, prenem un corriol que baixa pel vessant nord del turó del castell, força ombrívol i humit. Més avall el camí baixa entre grans tanques que delimiten diferents terrenys i que donen l’aspecte de posar portes al camp.

9,3 km 3h Can Sauquet Vell (173 m) (gps 31T 439531 4598373)

Just abans d’arribar a la primera casa de la urbanització El Castell de Montornès, hem d’estar atents de girar a la dreta per un petit corriol al final d’uns canyissars.

El camí ens portarà al cap de 55 m fins al carrer Camí de la Font de Can Vinardell, una pista que uneix Montornès amb Vallromanes a la zona del camp de golf, i on trobarem indicadors de la Ruta 8 Can Galvany de les rutes ‘Estimo Montornès’ creades per aquest municipi del Vallès Oriental.

Seguim a llevant amb vistes cap al Vallès durant 330 m més, quan arribem a una bifurcació que agafarem a l’esquerra (nord) en baixada. Més endavant el camí passa per davant de la masia de Can Galvany, també coneguda com a Can Comes Vell. Pel seu tipus de construcció i els materials, sembla ser construïda el s. XVI o XVII.

Davant de Can Galvany hi ha una finca que inclou el petit turó de Can Genís, on l’any 1999 es van trobar fragments de ceràmica ibèrica datada entre els s. III i II aC. Troballes de monedes romanes i nombrosos materials constructius fa pensar en l’existència d’un poblat (Els Ibers del Vallès Oriental. M.Isabel Panosa). Dins d’aquest tancat, quan hi vam ser, hi havia animals africans, entre els quals un parell de ienes.

10,8 km 3h 25 min Can Xec (130 m) (gps 31T 439769 4599211)

Deixem la Ruta 8 a la cruïlla dels carrers Vallromanes i Camí de Can Covarot per anar fins a Can Xec, una masia amb renom pels montornesencs no per l’arquitectura de la casa pairal sinó per les seves piscines i berenador que acull des de 1945 centenars de visitants que venen aquí per a passar el dia, sobretot a la primavera. Actualment les piscines estan tancades, però les seves barbacoes fumegen constantment sobretot a la primavera. Podeu consultar els preus i horaris aquí.

Una ampla pista baixa fins a la carretera de La Roca entre els camps de conreu de la Plana de Can Saiol, una finca de 60 quarteres que antigament es dedicava al conreu de la vinya i l’avellana i des d’on tenim bones vistes cap a la muntanya de Céllecs.

Un cop a la carretera hem d’anar molt amb compte, atès que no hi ha cap pas de vianant per travessar-la. Un cop a l’altre costat, sí que hi ha un passeig paral·lel a la carretera que ens portarà de forma segura fins a Ca l’Ametller.

11,5 km 3h 35 min Ca l’Ametller (95 m) (gps 31T 439858 4599835)

Al web de l’ajuntament de Montornès podem llegir d’aquesta masia:

Masia de planta basilical, a la qual s’han anat adossant diferents cossos, fruit de l’activitat agrícola. A la porta principal, d’arc de punt rodó amb dovelles de pedra vista, hi ha un bell escut de Catalunya en relleu.

Ca l’Ametller és una de les cases pairals més antigues del poble. Des de temps molt remot és propietat de la família Forns, originària d’Arenys de Munt. Un document de 1851 esmenta que el nom Ametller provenia d’un masover que s’hi va estar molt de temps. El nom antic del mas, però, era el de Vilars.

Entrem al Pla de Can Vilaró, una zona agrícola plana situada entre el riu Mogent i la carretera de La Roca. L’espai va ser inclòs en els límits del Parc de la Serralada Litoral l’any 2013 quan es va ampliar en un 60% la seva zona de protecció. No està senyalitzat i les nombroses cruïlles ens poden despistar.

13,1 km 3h 50 min Pont del Mogent. Montornès (79 m) (gps 31 T 438730 4599697)

Pont per a vehicles sobre el riu Mogent que dóna accés al barri de Montornès Nord. Aquí trobem uns plafons informatius del Camí Fluvial del Mogent així com diverses rutes dissenyades pel municipi.

Montornès, un petit poble amb poc més de 1.000 habitants a principis del s. XX, va créixer gràcies bàsicament a partir de l’any 1964 quan es va inaugurar el polígon industrial Riera-Marsà i l’arribada de la immigració interior. Aquest any passat es va celebrar el 50è aniversari de la creació del barri de Montornès Nord, més conegut com el Polígon. Actualment el poble té 16.000 hab. dedicats bàsicament a la indústria.

El camí va paral·lel al riu sense entrar al nucli urbà. De mica en mica l’entorn es fa més agradable fent-nos oblidar les fàbriques. Àlbers, plataners i pollancres envaeixen aquest tram de riu fent-lo agradable al passeig. Passem per la zona de lleure de Casablanca fins arribar per la font de Santa Caterina, que encara raja, situada en un racó encisador.

14,4 km 4h 10 min Aiguabarreig del Besòs (69 m) (gps 31T 437481 4599668)

Els rius Mogent i Congost conflueixen en un entorn degradat amb indústries com a teló de fons. Tot i així i gràcies als esforços del Consorci Besòs-Tordera i la construcció de depuradores al llarg del riu, s’ha pogut recuperar una mica l’entorn.

El camí passa sota el pont actual construït l’any 1959 i arranjat el 2015. Uns metres més enllà, habilitat com a mirador, passem pels fonaments de l’antic pont que creuava el riu. De nou a la passera sobre el riu, només necessitarem 4 minuts per ser de nou a l’estació.

15,5 km 4h 25 min Estació de Montmeló (76 m) (gps 31T 437077 4600063)

Castell de Sant Miquel (Montornès) amb el Montseny al fons — Castell de Sant Miquel (Montornès) amb el Turó de l’Home (dreta) i el Matagalls (esquerra) al fons.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

XXI Ronda Vallesana: Montornès del Vallès
Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Adrià Triquell. Ed. Piolet (2012)
Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Gonçal Luna. Ed. Diputació de Barcelona (2007)
El poblat ibèric de Castellruf. Pepa Gasull Ed. Departament de Cultura (1995)
Itineraris dolmènics de Catalunya. Antoni Mañé i Sabat. Ed. Publicacions de l´Abadia de Montserrat (1996)
Els ibers del Vallès Oriental. M. Isabel Panosa i Domingo. Ed. Abadia de Montserrat (2012).
El Besòs : el riu que mirava passar els trens. Patrícia Gabancho. Ed. Barcelona Regional (1999)
Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Glòria Campoy. Ed. Marge Books (2009)