Aquells a qui agradi la història i els castells aquí tenen un recull de rutes que visiten tres castells que porten per nom de Montornès i, que com no podia ser d’altra manera al nostre web, amb inici i final des d’una estació de tren.
El topònim ‘montornès’ sembla que té un origen geogràfic, d’origen llatí. Depèn de les fonts i dels llocs es cita com ‘Monte Tornesium’, ‘Monte Tornesio’, ‘Montem Ornes’ o ‘Mont Tornes’ , que significaria muntanya arrodonida o muntanya en forma de torn.
Tot i buscar informació sobre alguna possible interrelació històrica d’aquests castells, no n’hem sabut trobar cap. El més probable és que el nom coincident hagi estat una casualitat., però altres hipòtesis de moment no documentades, serien que alguns castells, com els de La Pobla de Montornès i de Benicàssim, que pertanyen a territoris de la Catalunya Nova, fossin ocupats per pobladors d’altres indrets amb aquest nom. També podria donar-se que aquests castells pertanyessin en algun moment de la història a una mateixa família tot i que tot sembla indicar, a falta de referents que indiqui el contrari, que és pura coincidència.
El cert és que tots aquests castells reuneixen unes característiques similars, construïts dalt de turons durant els mateixos segles i a voltes ocupats anteriorment pels ibers (Benicàssim i Sant Miquel). Es dóna la casualitat que prop del Castell de Benicàssim hi ha un Tossal de Mollet i una Serra de Galcerán. El Castell de Sant Miquel de Montornès del Vallès està a pocs quilòmetres de Mollet del Vallès i a tocar del Turó de Galzeran, un 100 Cims de la FEEC. Clar que fa segles aquests topònims podrien ser uns altres i no tenir res a veure.
Encara a Catalunya podem trobar un quart castell de Montornès al municipi de Montornès de Segarra, a Lleida, un castell que no hem visitat.
RUTES
1. Castell de Sant Miquel o de Montornès. Montornès del Vallès (Vallès Oriental) (Rutes ST01, ST163)
Castell situat dalt del turó de Sant Miquel, muntanya del Parc de la Serralada Litoral, a cavall de les comarques del Vallès Oriental i el Maresme.
La primera referència escrita del castell de Montornès data de l’any 1108 amb motiu d’un testament sacramental de Bernat Ramon jurat a l’altar de Sant Sadurní màrtir (patró de la parròquia de Montornès), on deixa a la seva filla Estefania l’esmentat castell.
Abans d’aparèixer el llinatge dels Montornès el poble portava el nom de Palau d’Ametlla. Els Montornès apareixen esmentats per primer cop el 1157 quan Pere de Montornès llega el castell al seu germà Guillem. El 1172 senyorejava la fortalesa Guillem de Bell-lloc. El 1189 Guillem de Sant Martí en les seves deixes testamentàries concedeix a Guillem Ramon la facultat de defensar el castell.
El 1195 es documenta que Guillema de Santa Coloma era casada amb Ramon de Montornès. El 1285 n’era el seu senyor Berenguer d’Entença; tot seguit es ven i transfereix diverses vegades fins que és venut a Jaume II qui, el 1309, en farà donació al fill de Gilabert de Centelles. El 1342 el rei Pere III permuta el seu castell de Nules del regne de València i el de Montornès però poc després, el mateix rei cedeix el castell a Pere de Montornès. El 1437 passa a mans de Galceran Armengol.
L’historiador i divulgador Diego Sola (Granollers, 1988), explica en el seu blog ‘Historiant….’ que uns dels propietaris del castell va ser Roger de Llúria (Sicília 1250- València 1305), el més famós i victoriós almirall de l’Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Roger de Llúria hauria rebut la propietat del castell en compensació pels serveis prestats a la corona per les seves nombroses lluites entre València, Mallorca, Catalunya, França, Sicília, Malta, Tunis…
Actualment el castell està en procès d’excavació i restauració. S’ha desbrossat de vegetació l’entorn de la torre de l’homenatge i excavats els entorns. Ara és possible veure la roca mare sobre la que s’assenta la torre i la base de diferents estances. Ara també es poden gaudir de grans vistes de la plana vallesana que fins ara quedaven tapades per la vegetació.
2. Castell de Montornès. Benicàssim (Plana Alta. Castelló) (Rutes ST159, ST162)
És el més interessant dels tres conjunts des del punt de vista arqueològic. Manté dempeus diferents elements de l’antic castell, com ara murs, aljubs i dues torres, una de les quals, la circular, força espectacular. Va ser construït pels musulmans al s. X sobre unes anteriors restes d’origen romà i construït possiblement sobre un anterior assentament ibèric.
El castell està situat dins del Parc Natural del Desert de les Palmes, un espai natural amb molta història a tocar de Benicàssim i Castelló. Pocs quilòmetres a l’interior del castell hi ha el municipi de La Pobla Tornesa, un municipi creuat pel Meridià 0 i amb un origen lligat a l’existència del castell.
El castell passà per primer cop a mans cristianes l’any 1094 quan el rei Pere I El Gran, rei d’Aragó i de Navarra, va conquerir-lo amb l’ajuda del cavaller Rodrigo Ruiz Díaz de Vivar, el Cid. Establert a València (i on moriria l’any 1099), El Cid havia pactat amb el rei aragonès i amb el Comte de Barcelona Ramón Berenguer III (qui es casaria amb una filla seva) la lluita contra els almoràvits.
3. Castell de Montornès. La Pobla de Montornès (El Tarragonès) 20,3 km (Ruta ST164)
La Pobla de Montornès es troba a la comarca del Tarragonès, dins de la sub-comarca del Baix Gaià. El castell, juntament amb 12 més, està inclòs al Camí dels Castells del Baix Gaià, una ruta que es pot fer a peu que uneix una dotzena de castells de la zona.
L’origen del poble i el castell data de l’any 1066 en una donació per la qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i la seva esposa Almodis donaren a Ramon Transunyer i a la seva muller Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l’obligació de construir-hi una fortalesa. L’indret fou anomenat posteriorment Montornès i fou l’origen del municipi de La Pobla de Montornès.
El més malmès de tots tres. De l’antic castell només en resten escassos murs escampats pel cim del turó dominat per l’ermita de la Mare de Déu de Montornès.
SENDERISME EN TREN 