Es fa difícil fer una tria de quines són les millors estacions de la xarxa de trens de casa nostra. N’hi ha de deixades, sense cap mena de serveis i amb les parets plenes de grafits. Però també n’hi ha moltes que mereixen la nostra atenció. Des del punt de vista excursionista, la mateixa ADIF té un catàleg d’estacions ‘Estaciones Verdes‘, però només fan referència a l’aspecte de l’entorn natural. Aquest petit recull intenta tenir en compte també els seus valors arquitectònics i històrics.
ESTACIONS
1. Estació de Ripoll (Veure rutes)
L´estació de Ripoll es va inaugurar l´any 1880 quan es va obrir el tram entre Sant Quirze de Besora i Ripoll. El tren no arriba a Ribes de Freser fins a l’any 1919 i a Puigcerdà fins al 1922. Ripoll havia d’esdevenir una estació internacional del Transpirinenc, projecte que no es va arribar a dur a terme.
A ponent de les vies trobem exposada una locomotora de la sèrie 1000 (exactament la 1006). Les locomotores de la sèrie 1000 (se’n van fer set) van ser construïdes el 1927 per donar expressament servei a la línia Ripoll-Puigcerdà quan aquesta línia va arribar a La Tor de Querol, moment que es va aprofitar per electrificar-la. Els trens que venien de Barcelona canviaven de màquina aquí, i durant els 15 minuts que durava l’operació, l’estació era un bullici de gent que aprofitava aquesta curta estona per estirar les cames o fer un cafè.
A la dreta de l’estació podem visitar un antic edifici d’estil neoromànic actualment en desús. Cal fixar-se en les seves dues torres, que imiten les de Santa Maria de Ripoll, fins i tot en el detall de la torre reconstruïda a vuit aigües a imatge de la de Santa Maria de Ripoll.
Per acabar podem visitar del pont de Calatrava, obra de l’arquitecte valencià Santiago Calatrava i que comunica l´estació amb l’altre marge del riu Ter.
2. Estació de Portbou (Veure rutes)
Última estació catalana abans d’entrar a França, inaugurada el 20 de gener de 1878.
L’actual edifici és de 1929 i està formada per una àrea de viatgers i una altra de mercaderies atès el seu caràcter internacional. La zona de viatgers està coberta per una gran marquesina metàl·lica obra de l’arquitecte barceloní Joan Torras i Guardiola, autor també d’altres estructures com la dels mercats de Lleida i Tortosa. A l’est de l’edifici de viatgers hi ha dues vies d’ample internacional on tenen el final alguns trens regionals francesos.
Durant la Guerra Civil per aquesta població van passar bona part de les 450.000 persones refugiades, moltes a través de l’estació. Els túnels propers van servir com a refugi dels atacs aeris. Durant la segona Guerra Mundial, molts refugiats del terror nazi van fer el camí contrari. Un dels que van passar per aquí va ser el filòsof jueu Walter Benjamin, mort per sobredosi de morfina a la pensió França d’aquesta població.
3. Estació de Núria (Veure rutes)
L’estació de Núria, situada a 1.964m, és la més alta de tota la xarxa catalana i la més alta d’Europa excloent-hi els Alps. És l’única estació que té accés només a peu i la que ens deixa en una estació d’esquí. Té un recorregut de 12,491km dels quals els darrers 6km ho fa com a tren cremallera, salvant un desnivell total de 1.060m des de Ribes-Enllaç. Es va inaugurar el 22 de març de 1931.
D’aquesta estació podem fer travesses molt interessants cap al nord travessant els Pirineus per acabar a qualsevol de les estacions del Tren Groc (SNCF). La més coneguda és la Núria-Carançà, però n’hi ha tantes com estacions té aquest encantador tren.
Alguns dies d’estiu el cremallera fa un viatge especial d’època en cotxe saló, amb comentaris sobre els punts de pasi amb cava i pastes. Aquesta opció turística també inclou un dinar al restaurant del Santuari. Des de 1986 està integrat a Ferrocarrils de la Generalitat, com el Cremallera de Montserrat.
SENDERISME EN TREN 