Recull de travesses entre Núria i estacions del Tren Groc de la Cerdanya

El Santuari de Núria s’aixeca fins els 1.967 m al nord de la comarca del Ripollès, a tocar de la Cerdanya i l’Alta Cerdanya, al bell mig, tot i que en una zona d’exclusió, del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser. La vall està encerclada per una carena de muntanyes de cims superiors als 2.800 m, amb el Puigmal de 2.910 m com a cota màxima, no només de la vall, sinó de tot el Pirineu oriental català.

La coneguda Olla de Núria recorre tot aquest reguitzell de muntanyes que envolten el Santuari en un recorregut circular que és tot un referent per als amants de la muntanya. Si voleu fer-la podeu seguir la nostra proposta Ruta ST199 Olla de Núria pujant els 17 cims, una ruta que a més a més de fer el tomb complet a la carena de muntanyes, també puja a tots els cims de la carena.

La Vall de Núria té la gran particularitat que només és accessible en tren cremallera o a peu, una característica única i singular en tot el Pirineu. No cal dir que per a Senderisme en tren poder disposar de Núria és tota una font de rutes. Podeu consultar totes les nostres rutes amb sortida o arribada aquí.

Tot i que més o menys a tothom els sona les diferents opcions que hi ha per arribar a peu fins a Núria sortint de Queralbs o Ribes, a molt pocs els sonarà les múltiples i interessants travesses que podem emprendre del Santuari en direcció nord i que acaben en cada una de les estacions del Tren Groc al seu pas per les comarques del l’Alta Cerdanya i el Conflent.

Amb aquest article us volem fer un recull de travesses que uneixen l’estació del cremallera de Núria amb les diferents estacions de ferrocarril de la línia del Tren Groc que hi al vessant nord dels Pirineus.

Hi ha rutes per a tots els gustos i qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars si les combinem amb les de pujada a Núria. Tampoc hi són totes. A mesura que anem realitzant-ne més les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos a aquesta part dels nostres Pirineus.

ELS TRENS

CREMALLERA DE NÚRIA: L'arribada del ferrocarril a Ribes de Freser el 1919 en el marc de la construcció del Transpirinenc entre Ripoll i Puigcerdà fa que augmenti considerablement els nombre de visitants al Santuari. Fins aquest moment lúnic accés és a peu des de Queralbs, ruta que comporta 3/4 hores a peu i que a l'hivern el camí sovint quedés impracticable per la neu. És per això que l'any 1924 l'empresa Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP), que explotava el cremallera de Montserrat, analitza la possibilitat de construir una línia de ferrocarril de Ribes de Freser a Núria. Finalment es va inaugurar el 22 de març de 1931.

El recorregut és de 12,5 quilòmetres, sobre via d'ample mètric (1.000 mm), i supera un desnivell de 1059 metres. Els primers 5,5 quilòmetres funcionen mitjançant el sistema de rails tradicional, i la resta, com un tren cremallera central de sistema Abt, que supera una rampa màxima del 15%.

L'estació de Núria del cremallera és a 1.964 m d'altura i és la més alta de la xarxa ferroviària catalana i també de tot l'estat. Tot i semblar una alçada modesta, és l'estació més alta d'Europa si excloem els Alps.

TREN GROC DE LA CERDANYA: El Tren Groc, també conegut com la Línia de Cerdanya, el canari o Train Jaune en francès, és una línia de ferrocarril de via mètrica gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc – Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent des de Vilafranca de Conflent fins a l’estació de la Tor de Querol resseguint el curs del riu Tet. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d’ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d’ample ibèric de Rodalies.

La línia fa 62,5 quilòmetres de llarg i puja des dels 427 metres d’altitud a Vilafranca fins als 1593 metres a Bolquera-Eina (al coll de la Perxa), que és l’estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Això fa que les rampes al voltant d’aquest coll tinguin un desnivell sostingut d’un 6%. Des d’aquest punt inicia un fort descens fins a la Guingueta d’Ix situada a 1.143 metres.

El 1910 es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís i mesos més tard, ja el 1911, arribà fins a la Guingueta d'Ix. El tram final, fins a la Tor de Querol, es va completar l'any 1927, fet que suposava la connexió amb la línia d'ample ibèric fins a Barcelona. Dos anys més tard el tren procedent de Tolosa de Llenguadoc també arribava a La Tor de Querol.

A l'estació de la Tor de Querol, sitauda a 1.230 m sobre el nivell del mar, hi coincideixen tres amples de via diferents: 1.000 mm (Tren Groc), 1.435 mm (ample internacional) i 1.668 mm (ample ibèric).

TRAÇATS I HORARIS

Clica les imatges per consultar els traçats del Cremallera de Núria i del Tren Groc

LES PROPOSTES

Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre l’u i el cinc. La nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú depenent de què es busca en cada travessa. Principalment hem tingut en compte a l’hora de donar una millor puntuació a una o altra ruta els elements naturals i patrimonials a visitar, així com a la conservació dels antics corriols i l’entorn natural per on transcorre la ruta.

Aquestes travesses són complementàries al recull de pujades a Núria des de les estacions ferroviàries del vessant català. Un càlcul bàsic de combinatòria ens diu que si tenim 8 rutes d’ascens a Núria i 9 més de descens cap al vessant nord pirinenc, podrem fer fins a 72 travesses diferents. És cert que totes no serien factibles de fer atès que alguns recorreguts de pujada i de baixada es trepitjarien, però dona idea de les possibilitats que tenim davant nostre.

De ponent a llevant trobem:

(1) Núria a Toès per les Gorges de Carançà

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Toès Entrevalls (Tren Groc)
  • Distància22,2 km
  • Desnivells: +910 m / -1.925 m  
  • RessenyaRuta ST36 
  • Obs.: La Gran clàssica. Segurament la millor de totes les travesses. Combina grans paisatges, llacs, camins penjats i com no, caminarem per les famoses passarel·les de ferro suspeses sobre el riu que ajuden a superar les gorges.
    • Pros: Camí evident, amb ambient d’alta muntanya.
    • Contra:  El pas per les passarel·les pot estar molt concorregut.
  • Puntuació: 4,8/5

(2) Núria a Planès pel coll de Noufonts

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Planès (Tren Groc)
  • Distància: 18,2 km
  • Desnivells: +880 / -1.480 m
  • RessenyaRuta ST82
  • Obs.: Ruta que recorre paratges força solitaris, especialment des del coll d’en Bernat fins al refugi de l’Orri, on trobem el GR-10 i GR-36. Des del refugi se segueixen aquests senders fins al nucli de Planès.
    • Pros:
      • Uneix les dues úniques estacions de tren del Pirineu que són només accessibles a peu.
      • A mig camí hi ha el refugi forestal de l’Orri on podem fer nit (consultar estat abans).
      • Possibilitat de pujar el Noufonts 2.861 m (100 Cims) des del coll de Noufonts 2.651 m.
    • Contra: cap
  • Puntuació: 4,5/5

(3) Núria a Montlluís pels cims del pic d’Eina, la Torre d’Eina i el Cambredasa

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Montlluís-La Cabanassa (Tren Groc)
  • Distància: 20 km
  • Desnivells: +1.250 / -1.725 m
  • RessenyaRuta ST89
  • Obs.: És la travessa més muntanyenca. Recorre la carena de muntanyes que hi ha entre el pic d’Eina i el cim del Cambredasa (100 Cims) passant per la Torre d’Eina (100 Cims).
    • Pros:
      • Camí fàcil però d’alta muntanya.
      • Es trepitgen tres grans cims, dos inclosos a la llista dels 100 Cims de la FEEC.
      • En pot anar a dormir a Montlluís (gîte) i visitar la Ciutadella patrimoni mundial de la Unesco.
    • Contra: 
      • Cal estar atents a la meteorologia. Camí exposat al vent.
      • Sense possibilitat d’allotjament durant la travessa.
  • Puntuació: 4,6/5

(4) Núria a Bolquèra-Eina per la vall d’Eina

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Bolquèra-Eina (Tren Groc)
  • Distància: 18,6 km
  • Desnivells: +800 / -1.175 m  
  • RessenyaRuta ST80 
  • Obs.: La vall d’Eina és la més coneguda deprés de la de Carançà. La vall en sí mateixa forma la Reserva Natural de la Vall d’Eina, un espai protegit de 1.170 ha. D’especial interés són les flors que floreixen en primavera, època idònia per la visita.
    • Pros:
      • La bellesa de la vall en primavera, quan s’omple de flors.
      • Possiblitat de visitar dolmens amb excel·lents vistes sobre els Pirineus.
    • Contra: Entre el poble d’Eina i l’estació hi ha un bon tram.
  • Puntuació: 4,7/5

(5) Núria a Sallagosa per Llo

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Llo (Tren Groc)
  • Distància: 16,4 km
  • Desnivells: +670 / -1.330 m
  • RessenyaRuta ST84
  • Obs.: Travessa que ressegueix el riu Segre pel fondal de la vall.
    • Pros:
      • Gran ambient de pujada al coll de Finestrelles i de baixada fins al refugi de la Culassa.
      • Llo disposa de banys termals on poder relaxar-se una estona durant la ruta.
      • A Llo també hi trobarem una via ferrada (de pagament i amb lloguer obligatori de material).
    • Contra: Des del refugi de la Culassa seguim una avorrida i pesada pista fins a Llo.
  • Puntuació: 3,8/5

(6) Núria a Er pel Camí de Núria

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Er (Tren Groc)
  • Distància: 16,7 km
  • Desnivells: +640 / -1.280 m
  • RessenyaRuta ST83
  • Obs.: Molt poc coneguda però segurament parlem de la tercera gran travessa de la zona després de la de Carançà i de la de la Vall d’Eina. Segueix el camí romeu de pujada al Santuari des de l’Alta Cerdanya.
    • Pros:
      • Visitar les fonts del riu Segre al vessant nord del coll de Finestrelles.
      • Refugi lliure Camí de Núria a mig camí (consultar obertura abans). Quan hi vam passar estava en bon estat.
  • Contra: L’últim tram segueix una llarga pista fins a Er.
  • Puntuació: 4,3/5

(7) Núria a Oceja pel Puigmal i Vallcebollera

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Oceja (Tren Groc)
  • Distància: 23,1 km
  • Desnivells: +1.060 / -1.800 m
  • Ressenya: Ruta ST91
  • Obs.: Ruta que recorre part de la carena occidental del Puigmal abans d’agafar al Pas dels Lladres, l’interessant camí que ressegueix el torrent de la Tosca.
    • Pros:
      • Es fa cim al Puigmal, el gran cim de la Cerdanya (100 Cims de la FEEC).
      • Interessant ermita de Sant Bernat, abans de Vallcebollera.
      • Possibilitat d’allotjament a Vallcebollera.
    • Contra: Cal pujar al Puigmal, amb el desnivell que això suposa.
  • Puntuació: 4,3/5

(8) Núria a Oceja pels cims del Puigmal i de Coma Morera  

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Oceja (Tren Groc)
  • Distància: 24,4 km 
  • Desnivells: +1.075 / -1.800 m 
  • Ressenya: combinació de les travesses Ruta ST88 i la Ruta ST129
  • Obs.: Llarga travessa que recorre bona part de la carena que a gran altura uneix el Puigmal amb la collada de Toses. Deixarem la carena al cim del Coma Morera (accessible en cotxe per pista asfaltada).
    • Pros: La carena del Puigmal fins al Coma Morera, de gran ambient i enormes vistes al Pirineu francès.
    • Contra: El desencís de trobar asfalt a gran alçada i els excessius trams de pista a la carena.
  • Puntuació: 3/5

(9) Núria a Fontpedrosa pel refugi de Ras de Carançà i el coll Mitjà

  • Estació de sortida: Núria
  • Estació d’arribada: Fontpedrosa (Tren Groc)
  • Distància: 24,1 km 
  • Desnivells: +1.650 / -2.600 m 
  • Obs.: Segueix el mateix recorregut que la Núria-Carançà fins al refugi. D’allí s’enfila fins el coll Mitjà des d’on un camí marcat baixa al poble de Prats-Balaguer i de Fontpedrosa.
    • Pros:
      • Gran ambient d’alta muntanya.
      • Possibilitat de pujar al pic de Gallinàs 2.624 (100 Cims FEEC).
    • Contra: és la ruta amb més desnivell, però el refugi de Ras de Carançà facilita de fer-la en dos dies. 
  • Puntuació: 4,5/5

2 thoughts on “Recull de travesses entre Núria i estacions del Tren Groc de la Cerdanya

  1. Aquestes travesses des de o cap a Núria les he fet quasi bé totes i són molt interessants i permeten de conèixer el territori de manera molt intensa. Felicitats pel recull i la sistematització.
    Només em cal un petit retret a la vostra presentació. L’altra banda de la carena no l’hem d’anomenar França perquè també és Catalunya. A mi personalment tampoc m’agrada la denominació Catalunya Nord tot és el Principat. Una manera fàcil de fer-ho és anomenar la comarca. En aquest cas seria “des de Núria al Conflent”.
    El problema de la Cerdanya que només n’hi ha una i que les denominacions alta i baixa representen admetre la divisió l’he resolt de la manera que ho fan els cerdans la Baga i el Solei.
    Espero que em perdoneu i que entengueu que només una estima a la terra m’ha fet escriure aquest comentari, estic una mica fart de sentir anomenar els pobles Cerdans, del Capcir, del Conflent, del Vallespir i del Roselló amb moms que per a qualsevol altra de les nostres comarques no acceptaríem.
    Perdó altre cop però la terra i els seus noms només ens te a nosaltres, els que per feina o per lleure la trepitgem i l’estimem.

  2. Hola Tomàs,

    Som conscients de la problemàtica que planteges i et donem la raó. A l’hora de publicar el recull, de fet, hem canviat més d’un cop el títol de l’entrada jugant amb aquest concepte. Que si només Tren Groc, que si posar el nom de les comarques, tot i que és més d’una i no cabrien al títol, que si posar Catalunya Nord… al final ens hem decidit per aquest perquè hem pensat que era el que donava una idea geogràfica més clara de les caminades.

    Segurament no és el més encertat, i canviar-lo és tant fàcil com fer dos clics. Ens ho tornarem a rumiar.

    De totes formes, gràcies pel teu comentari. Sempre enriqueix saber el parer d’altres caminants.

    Molts gràcies

Els comentaris estan tancats.