199. L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena (2×100 Cims)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Núria (Cremallera)
Distància: 21,4 km
Durada: 7-9h (sense aturades)
Desnivell: +/- 1.800 m
Dificultat: Molt Exigent. Llarg tram d’alta muntanya sobre els 2.700 m. Molta exposició al vent i al temps advers.
Època: Des de finals de primavera fins a principi de tardor.
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

L’Olla de Núria és una travessa circular de prop de 22 km i amb 1.800 m de desnivell positiu que té per objectiu recórrer tota la carena de muntanyes superiors a 2.700 m que envolten el Santuari de Núria.

Tot i ser tota una clàssica de l’excursionisme català, no hi ha un consens clar sobre quina és la ruta a seguir. Si es busca bibliografia trobarem que hi ha tantes variacions com excursionistes que la emprenen. Tot i que sembla clar que el punt de sortida és el Santuari de Núria, hi ha, però, opcions que prenen com a inici la collada de Fontalba, un coll situat per sobre els 2.000 m accessible en cotxe privat des de Queralbs i que per tant permet estalviar-se de prendre el cremallera fins a Núria.

Si prenem la sortida de l’Olla de Núria des del Santuari com la més habitual i, per tant, la que podem considerar com a ruta ‘normal’, trobarem que no existeixen diferències destacables entre totes les opcions possibles fins al coll de Noucreus (unes 2/3 parts del recorregut). Fins aquí, les úniques variacions seran les que ens facin sortejar, o no, de trepitjar cims com el pic d’Eina o el pic del Puig de Finestrelles, evitables gràcies a senders que les flanquegen uns metres per sota.

***Tot i així, encara ens hem saltat un cim important que hauria d’estar inclòs en una Olla, el cim de l’Ortigar (2.749 m). Per assolir-lo caldria remuntar des del Collet Verd, la Serra de l’Embut sense camí fressat i incòmodament camp a través, raó per la qual és rar que aparegui en la ruta de qualsevol Olla.

Des del coll de Noucreus les diferències entre les diverses opcions de travessa per a arribar de nou a Núria es multipliquen:

Per la Coma de les Molleres: un cop situats al coll de Noucreus, es baixa a Núria per la Coma de les Molleres, evitant tota la part d’olla que compren cims com el Fontnegra i el pic d’Àliga.
Pel Torreneules: pels més valents, aquells pels que una olla els sembla poc, hi ha una variant que allarga la travessa fins a trepitjar els cims de Torreneules tot traspassant el coll de Torreneules. En alguns lloc anomenen a aquesta variant l’Olla amb ‘les nanses’. Aquesta opció, més llarga i dura, s’allunya, però, del que sembla la carena ‘normal’ que envolta Núria.
Pels pics de Fontnegra i de l’Àliga: és la que seguim en la nostra proposta. Des del coll de Noucreus, aquesta variant ressegueix la carena de muntanyes sobre el torrent de les Molleres fins al pic de l’Àliga.
Aquesta és la opció que segueix l’itinerari de la cursa de muntanya Olla de Núria. Només variarem de traçat en el tram del Forat de l’Embut, que nosaltres seguirem el camí que va pel Collet Verd enlloc d’anar a agafar des de l’inici el torrent de la Coma de l’Embut.

Olla de Núria des del pic de Fontnegra 2.727 m

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

ELS 17 CIMS DE L’OLLA DE NÚRIA

L’Olla de Núria en el seu tomb de 360º al voltant del Santuari de Núria trepitja prop d’una vintena de cims, tots per sobre dels 2.400 metres. Tot i que les muntanyes d’aquest recentment declarat parc natural reben milers de visitants cada any, encara hi ha dubtes sobre quants cims n’hi ha realment, i quins noms reben. Si més no, és el que sembla si comparem diferents topografies. Quins són aquests cims? Es poden considerar cims, tots ells?

Per a considerar quants cims trepitgem hem pres com a bona la regla seguida a l’hora d’elaborar la llista dels 3.000 dels Pirineus i que estableix que per a ser considerat cim, una cota ha de tenir un mínim de 10 metres de preeminència sobre els colls propers. Val a dir que desconeixem, de moment, si aquesta ‘norma’ existeix i si seria vàlida per a la resta dels cims pirinencs que no superen els 3.000 metres, com en el cas que ens ocupa. Però la prendrem com a referència per l’anàlisi actual.

Comparant diverses topografies podem comptar fins a 17 els cims que envolten el Santuari. De tots ells, hem de valorar 3 casos: el Pic Petit del Segre, el Noucreus i el cim Baix de les Arques.

PIC PETIT DEL SEGRE (SUD): tots els mapes situen el cim del Pic Petit del Segre en una cota (dades ICGC) de 2.810,5 m (31T 427148 4693968) a tocar del cordal que l’uneix amb el Puigmal de Llo. Però 640 metres al sud hi ha una altra cota de 2.810,6 m (31T 427156 4693583) amb una collada pel nord de 2.794,3 m (preeminència de +16,1 m) i una segona collada pel sud que el separa del Puigmal de +42,9 m. Per tant, d’acord amb la ‘norma’ utilitzada pels 3.000, i atès que el punt superaria els 10 m mínims de preeminència, podríem considerar cim amb entitat a aquesta cota. No hem trobat cap denominació per a aquesta cota i desconeixem si se’n fa esment en algun altre lloc, uns criteris que es tenen també en compte (en el cas de la llista dels 3000) a l’hora de declarar un cim com a nou.
CIM BAIX DE LES ARQUES: entre el coll de Noucreus i el cim del Fontnegra tots els mapes coincideixen a establir 3 cims: l’Alt de les Arques 2.791 m, el Baix de les Arques 2.782 m i el Rocs Blancs 2.783 m.Els dubtes només apareixen entre els dos cims de les Arques, separats per un coll de 2.777,7 m. La escassa preeminència entre els dos cims, separats per un coll de només +4,7 m de desnivell màxim entre cims, implicaria que no fos suficient desnivell per a considerar el cim Baix de les Arques com un cim amb entitat pròpia. Quan es visita aquesta muntanya tot fent l’olla, si no fos per les fites de pedra situades dalt la cota, passaria pràcticament desapercebuda.
La ‘polèmica’ del Noucreus és diferent, és de situació. Segons quins mapes es consulten el cim apareix en dues cotes i posició diferents. El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Vol.2 (ICGC) situa el cim en una cota de 2.798,4 m. També ho fa el mapa IGN espanyol. Els mapes Alpina, però, el situen en una cota més alta (2.800,6 m) a tocar de l’anterior, però on els mapes francesos de l’IGN situen el pic de La Fossa del Gegant! Aquestes dues cotes estan separades per una collada de 2.790,5 m, el que dóna una diferència de només +7,3 m de preeminència entre cotes, insuficient per considerar les dues com a cims. Sobre el terreny, la sensació és que el cim de Noucreus és la cota de 2800,6 m, on la situen els mapes Alpina, tot i que els mapes francesos (IGN) situen en aquest punt el pic de la Fossa del Gegant.

L’Olla de Núria tot i recórrer tot el cordal de muntanyes que envolten el Santuari, no trepitja bona part dels cims que s’escampen a llarg del seu llom. Si volem assolir tots els cims ens haurem d’apartar sovint del camí fressat que els evita a fi de pujar-hi. Atènyer aquests cims extra mai suposarà agafar camins difícils ni complicats, només algun de dreturer o sense rastre clar de sender.

Els cims que requereixen el petit esforç extra són:

Pic Petit del Segre Sud
Puigmal de Segre
Puig del Coll de Finestrelles
Pic d’Eina
Noucreus (cota 2.798,4 m)
Noucreus (cota 2800,6 m)
Pic de la Fossa del Gegant
Fontnegra
Pic de la Pala
Pic de l’Àliga

Ja hem comentat abans que el cim de l’Ortigar 2.747 m, situat a la Serra de l’Embut, entre Núria i el Puigmal, per situació en la carena que envolta Núria, entitat i alçada, hauria d’estar per situació inclòs en l’Olla de Núria. Malauradament no hi ha un camí evident i clar que hi accedeixi des del Santuari, així que deixem pels més agosarats el seu ascens o no.

Els 17 cims de l’Olla de Núria són:

Puigmal 2.909 m
Puigmal Petit del Segre (Sud) 2.810,6 m (preeminència +16 m)
Puigmal Petit del Segre 2.810,5 m
Puigmal de Segre 2.843 m
Puig del Coll de Finestrelles 2.743 m
Pic de Finestrelles 2.826 m
Pic de Núria 2.790 m
Pic del Coll d’Eina 2.772 m
Pic d’Eina 2.779 m
Pic de Noufonts 2.861 m /
Pic de Noucreus (cota 2.800,6 m) / Pic de Noucreus (cota 2.798,6 m)
Pic de la Fossa del Gegant 2.808 m
Cim Alt de les Arques 2.791 m
Cim Baix de les Arques 2.782 m (Exclòs: sense entitat per ser cim)
Cim de Rocs Blancs 2.784 m
Pic de Fontnegra 2.728 m
Pic de la Pala/Rocs Blancs de Fontnegra 2.475 m
Pic de l’Àliga 2.422 m

DIFICULTAT

L’Olla de Núria és una ruta molt dura, llarga en quilometratge (22 km) i amb un desnivell positiu de +1.800 m, amb constants pujades i baixades que poden esgotar els més valents. Durant molts quilòmetres caminem per una carena per sobre dels 2.700 m exposada a les inclemències meteorològiques, sobretot al vent. Cal consultar les previsions del temps i anar preparats per a qualsevol canvi sobtat de les condicions.

Tot i la manca de dificultats cal estar preparat pel mal temps sobtat que pot donar-se en qualsevol època de l’any. Cal portar calçat adequat, i roba adequada per a climatologia adversa, sobretot per a la pluja i el vent que bufa sovint en aquest sector pirinenc.

A fi de fer la ruta amb un mínim de seguretat és convenient matinar i aprofitar les primeres hores del dia quan el temps és més estable. Evitem així al màxim les possibles tempestes que sovintegen al Pirineu per les tardes.

ELS TRENS

TREN DE RODALIES

El tren de rodalies connecta amb el cremallera de Núria a l’estació de Ribes-Enllaç, parada situada a la línia del Transpirinenc R3 de Rodalies de Catalunya. Aquest és l’únic tren que travessa els Pirineus pel centre de la serralada de les tres connexions internacionals que hi ha entre l’estat espanyol i el francès.

L’horari de tren canvia si és cap de setmana o no. En dies feiners podem agafar a Barcelona el tren que surt a les 6.27h des de Pl. Catalunya i que arriba a Ribes a les 8:47h, temps suficient per agafar el primer cremallera que connecta des de Ribes-Enllaç (Rodalies)

Els caps de setmana el mateix tren surt a les 7h06 i arriba a Ribes a les 9:14h, massa tard per agafar aquest cremallera a Núria. Sorprèn aquesta poca coordinació horària dels transports públics precisament en caps de setmana.

CREMALLERA

Cal tenir en compte que el primer cremallera que puja a Núria surt des de Ribes Vila, estació de la línia del cremallera situada al centre de la població.

ATENCIÓ: Des de principis d’estiu de 2021 cal comprar el bitllet online amb anterioritat. Es demana hora de pujada i de baixada.

L’hora de pujada tothom la té més o menys clara i no ha de representar cap dilema a l’hora de fer la compra.

La baixada és diferent. Per divereses causes, ja sigui mal temps o per desistiment de l’activitat, podem tenir la necessitat de baixar en un horari diferent del reservat. Per fer-ho, cal anar a les màquines que trobarem a l’estació de Núria i, fent ús del codi QR del bitllet que prèviament havíem comprat, podem modificar l’horari del nostre tren de baixada a Queralbs o a Ribes. Això sí, cal que hi hagi aforament disponible al tren desitjat. Cal tenir en compte que no és el mateix entre setmana que un cap de setamana.

LA RESSENYA

(datum ERTS89)

1. De Núria 1.964 m al Puigmal 2.909 m

Distància: 4,7 km
Desnivell acumulat: +930 m
Temps: 2h
Cims assolits: (1) Puigmal 2.909 m

Hi ha dos camins que surten de Núria que pugen al Puigmal. El primer és el que va pel torrent de Finestrelles a buscar des de l’inici del torrent de la Coma de l’Embut. El segon puja pel bosc de Sant Gil per anar a buscar el coll de l’Ortigar. Totes dues opcions conflueixen al Forat de l’Embut (2.250m). Nosaltres seguirem la segona opció, que a part de ser una mica més curta també pensem que és més interessant que la primera.

Sortim de l’estació i envoltem el Santuari per anar a agafar el camí que puja al Puigmal que es troba a ponent tot pujant a través del bosc de Sant Gil entre pins negres i nerets. A mitja pujada creuem el Camí del Canal. El camí és clar i fressat, pujant pel vessant de llevant del cim de l’Ortigar fins assolir el Collet Verd a través d’unes marrades finals.

Planegem una estona, que s’agraeix després de la rosta pujada fins al coll. Anem gaudint de les bones panoràmiques que tenim d’aquest punt mentre anem cap a llevant en direcció al torrent, al Forat de l’Embut. Uns metres després de creuar-lo veiem un camí a la dreta que se’ns uneix a l’opció de pujada al Puigmal que passa per la zona d’acampada i el torrent de Finestrelles.

El camí s’enfila ara pel nord del cim de l’Ortigar en llaçades per anar a buscar la Coma de l’Embut, uns lloms herbosos sense tant de pendent que ens condueixen a Fontalba, a la part final del torrent de l’Embut.

Arribem al fons de la vall de la Coma de l’Embut. Aquí trobem la Font Alta, darrer punt d’aigua que trobarem durant molta estona. El corriol gira vers el sud per emprendre la part més dreta i dura del recorregut. Deixem a la nostra esquena el pluviòmetre i pugem fent llaçades que ens conduiran amb prou esforç fins el cim del Puigmal.

Panoràmica de l’Olla des del Puigmal 2.909 m

2. Del Puigmal 2.909 m al coll de Finestrelles 2.604 m

Distància: 3,4 km
Desnivell acumulat: +160 m / -435 m
Temps: 1h15
Cims assolits: (3) Puigmal Petit del Segre Sud 2.810,6 m ; Puigmal Petit del Segre 2.810,5 m; Puigmal de Segre 2.843 m

El Puigmal és un cim arrodonit i de fàcil accés per tots els seus vessants. Som al capdamunt d’un cim mític, que com diu la dita, tot excursionista hauria de trepitjar-lo un cop a la seva vida si vol considerar-se un muntanyenc. El Puigmal, que a l’Alta Cerdanya es coneix com el Puigmal d’Er, és el cim més alt de la Vall de Núria i el tercer de tots els Pirineus Orientals després del Carlit (2.921m) i el Puigpedrós (2.915m).

Les vistes des d’aquesta talaia són vastíssimes. Podeu veure una panoràmica pròpia de 360º clicant aquí: PANORÀMICA 360º. Des del cim, seguint la carena vers a llevant podem connectar amb la Ruta ST128 fins a La Molina.

Del cim del Puigmal cal prendre un sender en direcció nord fitat amb marques de color groc de sender francès. Es baixa pel vessant nord del Puigmal entre rocam fins a traspassar un coll que alguns mapes anomenen Collada d’Er 2.767 m.

*És curiós com encara avui dia encara existeixin entre mapes disparitats sobre la situació de collades i cims. Mentre que alguns (Alpina) situen la collada d’Er entre el Puigmal i el Puigmal Petit de Segre, d’altres (ICGC) ho fan entre el Puigmal Petit de Segre i el Pic de Segre. El cert és que la vall d’Er és la que baixa cap a ponent (França) entre el Puigmal i el Puigmal Petit de Segre.

**El Puigmal Petit de Segre podem considerar-lo un cim doble. D’acord amb la topografia de l’ICGC hi ha 16,1 m de preeminència entre ambdues cotes.

La carena gira a nord-est. Un camí flanqueja per ponent la cota 2.810,6, un cim sense nom (pic Petit de Segre Sud?) amb preeminència superior als 10 m que precedeix al Pic Petit de Segre (2.810,4 m). Un sender comunica aquest cim amb l’únic Puigmal que no visitarem, el Puigmal de Llo.

Creuem una segona collada (collada d’Er?) abans d’arribar al Puigmal de Segre 2.843 m, des d’on es tenen bones vistes del Puigmal. Davant nostre podrem veure el sender enfilar-se pel vessant sud de la carena flanquejant sota el Puig del Coll de Finestrelles. La primera gran baixada de la jornada (-240 m) ens portarà fins al coll de Finestrelles per un terreny ampli i força còmode amb excel·lents panoràmiques sobre la resta de la travessa.

Panoràmica de l’Olla des del Pic del Segre en direcció al Puigmal

3. Del coll de Finestrelles 2.604 m al pic de Finestrelles 2.826 m

Distància: 1,2 km
Desnivell acumulat: +200 m
Temps: 30 min
Cims assolits: (2) Pic del Coll de Finestrelles 2.743 m ; Pic de Finestrelles 2.826 m

El coll de Finestrelles és un dels principals passos que uneix Núria amb les comarques nord-catalanes. És el més baix de tota la carena que ressegueix l’olla, fet que explica que hagi estat un pas important de comunicació entre Catalunya i les comarques nord-catalanes. Per aquí travessa l’important camí de romiatge que unia la població d’Er amb Núria passant pel coll de Sagalera i les fonts del Segre, conegut encara avui dia com el Camí de Núria (Ruta ST83 Núria-Er).

De ben segur que el Puig del Coll de Finestrelles 2.743 m, ocult sota l’ombra del Finestrelles, és dels cims menys assolits de l’Olla. Potser ho fa el fet que el seu accés sigui fora camí, que sigui un cim poc marcat o que el camí normal passi uns metres per sota. Per arribar-hi des del coll de Finestrelles es pot seguir íntegrament la carena, que pot resultar incòmoda i dreta en el darrer tram. Més còmode és seguir la camí normal fins que som a pocs metres del cim, un cop l’hem traspassat per llevant a fi d’emprendre un curt ascens sense pràcticament camí fins al capdamunt.

Un camí poc clar segueix la carena que baixa del cim i que connecta amb el camí normal en un coll sense nom (2.724 m) des d’on seguint l’evident camí que puja zigzaguejant ens portarà sense complicacions fins al pic de Finestrelles 2.826 m.

Panoràmica de l’Olla des del Pic de Finestrelles 2.826 m

4. Del pic de Finestrelles 2.826 m al pic d’Eina 2.789 m

Distància: 2,4 km
Desnivell acumulat: +135 m / -200 m
Temps: 50 min.
Cims assolits: (3) Pic de Núria 2.790 m ; Pic del Coll d’Eina 2.772 m ; Pic d’Eina 2.789 m.

El pic de Finestrelles és un dels gegants de Núria, quarta cota més alta de l’Olla. La seva situació, al capdamunt de l’àmplia coma de Finestrelles, fa que des d’aquí guanyem unes immillorables vistes de bona part de les muntanyes del Pirineu oriental català.

La carena s’eixampla, traspassant sense pena ni glòria els cims del pic de Núria i pic del Coll d’Eina abans de baixar al coll d’Eina, ampla i extensa collada ,porta d’entrada a la magnífica Vall d’Eina, espai declarat reserva natural pel seu alt valor botànic i que vam recórrer a la Ruta ST80 fins a l’estació del tren groc de Bolquèra-Eina.

Un camí força clar flanqueja pel sud evitant el cim del pic d’Eina. Cal prendre un trencall que s’enfila seguint el fil de la carena a fi d’assolir-lo.

Panoràmica dels pics de l’Olla des del Pic d’Eina 2.789 m

5. Del pic d’Eina 2.789 m al pic de Noufonts 2.861 m

Distància: 1,1 km
Desnivell acumulat: +150 m / -70 m
Temps: 25 min.
Cims assolits: (1) Noufonts 2.861 m.

Les vistes des del cim de l’Eina són de les més dramàtiques de tota l’olla. Cap al nord arrenca la carena que enllaça amb el pic de Cambredase passant per la Torre d’Eina, dos cims inclosos a la llista dels 100 Cims de la FEEC i que vam trepitjar en la Ruta ST89 Núria-Montlluís. Així mateix, les retallades crestes dels cims de Roc del Boc, de l’Anyeller i del pic del Racó Gros dominen el paisatge.

Les roques de les Capçaleres del Ter i del Freser són majoritàriament roques metamòrfiques (fil•lites i gneis hercinians), i gresos amb intercalacions carbonatades (marbres). Els gneis (orto-gneis) de Núria-Carançà-Canigó constitueixen l’aflorament més important d’aquest material en terres catalanes, conformant l’anomenat Dom del Freser. Es tracta d’un petit plutó granític de l’Ordovicià metamorfitzat, amb una aurèola de gneis de Carançà. La seva duresa i resistència a l’erosió provoca les gorges del Núria i del Freser, les parets de roques de Tot lo Món i que les cubetes de sobre excavació de Núria i Coma de Vaca es formin on són.
Entre aquestes roques, els gneis del Freser i de Queralbs són les més antigues que afloren al Pirineu, amb registres radiomètrics que superen els 540 milions d’anys d’antiguitat. És al seu damunt on se situen els nivells de gresos i lutites, amb nombroses intercalacions carbonàtiques i volcàniques.
A la part alta de la capçalera del riu Ter, destaca la presència abundant de grans filons de quars, d’origen hidrotermal, que travessen el relleu formant vetes, sobretot entremig d’esquistos i gneis. La seva duresa i un color blanc brillant fan que destaquin clarament en el paisatge. Alguns cims com el Roca Colom, el Puig de la Llosa o el Gra de Fajol Gran estan constituïts per filons de quars, així com les conegudes esquerdes de Rotjà, al vessant nord, i els sortints rocallosos al circ de Morens.
La presència de roques carbonatades es redueix a algunes capes de marbres que poden estar carstificats, com els de la coma de l’Embut i el pic de la Vaca.
També cal destacar la riquesa mineralògica del Parc Natural, provocada sobretot per la presència de nivells de pegmatites, filons, com el de Dòrria, amb indicis d’or nadiu, i skarns, com el del Costabona, que s’havia explotat comercialment per extreure wolframi. (Extret de Parcs de Catalunya)

6. Del pic de Noufonts 2.861 m al pic de Noucreus 2.800 m

Distància: 1,7 km
Desnivell acumulat: +160 m / -210 m
Temps: 35 min.
Cims assolits: (1) Noucreus 2.800 m

El pic de Noufonts 2.861 m està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. És el segon més alt de l’Olla de Núria, i el quart (després del Puigmal, Bastiments i Infern) del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser.

[Des del Noufonts] es pot observar el contacte entre els materials cambro-ordovicians i els gneis infrajacents en molt bones condicions d’aflorament degut a la manca de vegetació que hi ha en aquesta zona d’alta muntanya. Destaquen la presència d’abundants nivells de roques carbonàtiques (marbres i dolomies) suparal•lels o paral•lels al contacte, alguns d’ells situats just per damunt del contacte amb els gneis.
D’altra banda, des del cim del Noufonts es té una bona visió sobre el massís de Carançà i s’aprecia especialment bé l’estructura del seu vessant sud, assenyalada per una sèrie de plecs en genoll angulosos i amb vergència cap el Sud. Aquests plecs afecten els gneis i als materials cambro-ordovicians (figura 2), són de dimensions quilomètriques i són especialment visibles al voltant del Roc del Boc, en la cresta que va des del Pic d’Eina fins a Prats de Balaguer. Tant els gneis com els materials cambro-ordovicians són presents en un cabussament generalitzat cap el sud d’uns 45º.” (Geozona 136 Queralbs-Núria)

Amb el de Finestrelles, el coll de Noufonts és l’altre gran pas que creua les muntanyes de Núria. El gran Pla de Noufonts domina el vessant nord abans que la vall de la Valleta iniciï el seu descens cap a Fontpedrosa. Al coll trobarem la barraca de Noufonts, un refugi lliure de pedra seca en bon estat, útil en casos d’emergència (sense aigua).

Per aquest coll hi vam passar en la Ruta ST82, travessa que uneix Núria amb Planès passant pel refugi de l’Orri.

Panoràmica de l’Olla de Núria baixant del Noufonts direcció al Noucreus

7. Del Noucreus 2.800 m al pic de la Fossa del Gegant 2.808 m

Distància: 0,6 km
Desnivell acumulat: +50 m / -20 m
Temps: 10 min.
Cims assolits: (1) Pic de la Fosssa del Gegant 2.808 m

El “Noucreus 2.800 m” és un altre d’aquells cims on les topografies no són coincidents entre diferents mapes. L’ICGC català i l’IGN espanyol situen aquest cim en una primera cota de 2.798,4 m (utm 31T 432569 4696534). Els mapes Alpina en un punt superior, cota 2.800,6 m, situat 340 m al nord-est de l’anterior (31T 432882 4696676). Per acabar-ho d’enredar, els mapes IGN francesos i els IGN espanyols anomenen a aquest darrer cim Pic de la Fossa del Gegant (enlloc de Noucreus) i que els mapes catalans (ICGC i Alpina) situen més a llevant.

La sensació que es té sobre el terreny és que la cota 2.798,4 m és irrellevant, que li manca entitat per ser considerat un cim. Però si prenem com a bona la diferència de 10 metres de preeminència mínima entre cims, tal com es fa en la llista dels 3000, veiem sobre el mapa (no comprovat sobre el terreny amb GPS) que el cim està separat de la cota 2.800,6 (“Noucreus”) per un coll d’alçada 2.790,5. Com que supera els 10 m de preeminència entre cotes, podríem considerar aquest punt com un cim real. Ara bé, si és el Noucreus o algun altre cim sense nom, no ho podem assegurar.

On no hi ha dubte és al coll de Noucreus, clarament distingible per les creus de ferro clavades en aquest punt, tot i que el punt més baix és uns metres a llevant d’on es troben les creus. Menys de 500 m a l’est hi ha el coll de Carançà, pas que davalla cap al nord vers les gorges de Carança, travessa que podeu seguir amb la Ruta ST36 Núria-Carançà-Toès.

Panoràmica des del Pic de la Fossa del Gegant 2.808 m

8. Del pic de la Fossa del Gegant 2.808 m al pic de Fontnegra 2.727 m

Distància: 2 km
Desnivell acumulat: +90 m / -215 m
Temps: 45 min.
Cims assolits: (4) Cim Alt de les Arques 2.791 m ; “Cim Baix de les Arques 2.782 m” ; Rocs Blancs 2.783 m ; Puig de Fontnegra 2.727 m.m.

En els mapes francesos de l’IGN el pic de la Fossa del Gegant 2.808 m el situen on d’altres hi marquen el Noucreus (cota 2.800,6 m ; 31T 432882 4696676). Per a crear encara més confusió, al nord d’aquest darrer es troba el coll de la Fossa del Gegant.

La raó de tant gegant sembla ser la llegenda que Joan Amades explica en el seu llibre ‘Les cent millors llegendes populars” que parla del la lluita entre Rotllà i el gegant ‘moro’ Ferragut. La llegenda del vessant català la situa prop del pic de la Fossa del Gegant, mentre que al vessant francès més cap al Bastiments, raó per la qual anomenen a aquest cim Pic du Géant.

El megàlit així anomenat ja no existeix; va ésser deslluït per uns pastors de Setcases cercant un tresor que hi creien amagat. Es trobava dalt dels estanys de Carançà, a la part de les Gorges del Freser, en un paratge que encara avui porta el nom de Fossa del Gegant. Hom hi creia enterrat el gegant moro Ferragut, junt amb el seu tresor. Aquest gegant era qui comandava les forces mores que van envair Catalunya pel costal del Pirineu. Les forces catalanes anaven comandades pel cavaller Rotlà. Per estalviar sang i evitar els estralls de la lluita els dos cabdills van arribar a una entesa: es barallarien tots dos fins que en quedés un de vençut: el que perdria s’hauria de retirar i deixar el camp lliure al seu vencedor. Rotlà i Ferragut es van barallar set dies seguits sense parar. Només en fer-se fosc s’aparellaven el sopar i menjaven i dormien junts i amicalment. Rotlà era fort de carns, com si hagués estat de ferro, invulnerable, però tenia les plantes dels peu febles i toves, tant que, si hagués trepitjat la més lleu pedreta, s’hauria ferit i dessagnat en pocs moments. Coneixent-se la flaca, portava unes sabates amb set soles de ferro i mai, per res del món, no es descalçava; dormia dret, per evitar que ningú intentés forfollar-li les soles dels peus.
Ferragut també era invulnerable, però tenia dèbil la part baixa del ventre, i per evitar-hi tot atac, se’l preservava amb una grossa pedra aplanada que portava dissimuladament. Un vespre, en despullar-se el moro per anar a dormir, Rotlà s’adonà que sota les calces portava una pedra i endevinà la cosa. Mentre el moro dormia, Rotlà agafà la pedra i anà a llençar-la a més de cent llegües lluny. L’endemà, en vestir-se el moro, la cercà inútilment, però no digué res, per no escamnar Rotlà. En començar la brega aquest darrer li ventà un cop de cap al baix ventre i el matà. Rotlà enterrà el seu enemic en el dolmen que ens ocupa i els cristians restaren amos del Pirineu.
La seva destrucció s’explica de la manera següent: un capvespre es presentà un gavatx a un pastor que guardava la ramada al Gra de Fajol. Li demanà si sabia on era una mena de barraca de pedres anomenada la Fossa del Gegant. El pastor menà el gavatx al lloc que li demanava. Un cop davant del megàlit, el gavatx tragué un llibrot, encengué un gresol de tres becs que feia nua llum verdosa i llegí el llibrot dient unes coses estranyes. La pedra més grossa es va obrir pel mig i els dos homes entraren dintre la balma que va deixar, on trobaren unes grosses rimes de pèsols. El gavatx digué al pastor que en prengués uns quants per al seu manyac i el pastor se’n va posar uns quants al sarró. Trobaren una altra pedra, que el gavatx féu esbadellar com la primera, i una altra balma, on hi havia piles de fesols, de les quals també prengué un grapat el pastor. Encara una tercera pedrassa fou partida pel foraster com les altres dues i ací van trobar faves. El gavatx en carregà tantes com va poder i digué al pastor que prengués les que volgués. Sortiren de la fossa, les parets es tornaren a cloure, el pastor se n’anà cap a la jaça i el gavatx féu el seu camí després de donar un duro al pastor perquè li havia fet companyia. L’endemà, en voler treure els grans del sarró per donar-los al manyac, veié amb meravella com els pèsols se li havien tornat monedes de coure, els fesols d’argent i les faves d’or. Corregué de seguida cap a la fossa, però totes les pedres estaven com sempre. Provà de fer-les obrir, però fou inútilment. Baixà a Setcases i contà el succeït. Un estol de pastors pujaren a la fossa i treballaren com negres per desfer-la, fins a aconseguir-ho, i res no van trobar. A la part inferior de la més grossa, la que més els va costar i on pensaven trobar els grans munts de faves que havia vist el pastor, van trobar-hi unes lletres que deien:
“Gràcies a Déu que m’he tombat!
Feia anys que jeia d’aquest costat.”

Les 100 millors llegendes populars. Joan Amades. 1953

El tram que tanca l’Olla fins a Núria encara compren sis cims més a assolir, tot i que només la pujada al Puig de Fontnegra ens suposarà un esforç final extra. Caminem sobre el Serrat del Mig, potser el tram més rocallós de la travessa. En la collada que dóna accés a la Coma de les Molleres i Núria veurem uns bonics afloraments de marbre en un entorn rocós. Cap a llevant podem observar els Superior de la Vaca i l’Infern traient el cap sobre el coll de Carançà.

Successivament anem traspassant sense massa entitat els cims Alt de les Arques, el Baix de les Arques i el Rocs Blancs, sempre amb excel·lents vistes al sud-est vers els cims de Torreneules i la Coma de Vaca.

L’accés al pic de Fontnegra el fem de nou sortint-nos del camí principal per emprendre la pujada pel seu vessant nord-est tot seguint un sender poc definit i molt dret, que a aquestes alçades de la caminada no fa gaire gràcia d’emprendre, però que ens portarà fins al mateix cim.

Panoràmica des del Cim Alt de les Arques 2.791 m

9. Del pic de Fontnegra 2.727 m a Núria 1.964 m

Distància: 2,3 km
Desnivell acumulat: +45 m / -745 m
Temps: 50 min
Cims assolits (2): Pic de la Pala 2.475 m ; Pic de l’Àliga 2.422 m

Pic marcat amb una discreta fita de pedres i amb vastes panoràmiques que inclouen pràcticament tot el recorregut de l’Olla de Núria (Veure PANORÀMICA).

Del pic de Fontnegra es baixa pel pendent herbós en direcció sud-oest seguint traces de sender. Sota la gran vista del Puigmal just al nostre front, veurem sota seu els dos petits pics del Pic de la Pala i el pic de l’Àliga cap als que ens hem de dirigir. Per assolir el pic de la Pala, també anomenat en alguns mapes com a Rocs Blancs de Fontnegra pel seu distingible aflorament rocallós de color blanc, cal abandonar el camí marcat, que el flanqueja pel sud, a fi d’anar a buscar el fil de la carena rocallosa que hi mena sense dificultats.

Sense abandonar aquest llom carener cal continuar sense sender marcat però per camí fàcil i sense pèrdua, per ssolir el darrer cim de la travessa, el pic de l’Àliga. Unes marques de pintura rosa baixen del cim fins a l’alberg del Pic de l’Àliga, des d’on ràpidament es pot baixar a Núria seguint el camí cimentat que va sota el telefèric.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Núria, Puigmal, Cambradase : guia d’excursions i travesses. Josep Nuet. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1999)
Les esglésies romàniques de la Cerdanya. Enric Ventosa i Serra. Ed. Farell (2004)
Cerdanya. Ed. Alpina
50 passejades i excursions per la Cerdanya i el Capcir. Raymond Ratio. Ed. Pòrtic (1998)