241. Gran circular pel sud de la vall de Ribes: Bruguera, el Baell, Campelles i el balneari de Montagut

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida/arribada: Ribes de Freser (Rodalies)
  • Distància/durada: 23,4 km / 7h (sense aturades)
  • Desnivell:  +/- 1.230 m
  • Dificultat: Molt Exigent
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Llarga i dura ruta circular que des de l’estació de Ribes de Freser ens portarà a visitar, a més a més de Ribes de Freser, tres poblacions situades al sud de la vall de Ribes: BrugueraEl Baell i Campelles.

La travessa és farragosa, però espectacular i molt panoràmica. Ofereix vistes de les muntanyes de la vall de Ribes des de diferents perspectives, especialment del Taga, omnipresent durant tot l’itinerari.

La ruta està formada per dues parts ben diferenciades, amb dos ascensos i dos descensos amb el balneari de Montagut situat a mig camí.

El primer tram entre Ribes i el balneari es caracteritza per tenir més ambient d’alta muntanya i per les vistes més directes cap a les muntanyes de la vall de Núria i del Taga.

El segon tram va del balneari a Ribes de Freser passant pel Baell i Campelles a través d’un recorregut més urbà i amb més paviment. Després del ascens fins a Bruguera sota els contraforts del Taga i posterior descens a la llera del riu Freser, fa mandra emprendre aquesta segona pujada fins a El Baell, pujada que es fa pels vessants més orientals de la serra de Montgrony.

Tot i això, elements com el nucli antic i castell de Campelles, l’ermita de Sant Antoni o el búnquer del Mirador de Ribes fan que aquesta segona part no ens deixi indiferents. En aquest segon tram seran els cims del Taga i de St. Amand les nostres referències.

En ruta coneixerem un munt d’elements patrimonials d’interès, aquí i allà, escampats pel territori, anirem trobant mines, ermites romàniques, búnquers, fonts, estacions de tren abandonades…

Part d’aquest variat patrimoni que visitarem inclou:

1. Búnquers: Els Set Fortins, búnquer del Mirador de Ribes i búnquer situat a les corbes de pujada als Plans de Conivella.

2. Ermites romàniques: Sant Feliu de Bruguera, Sant Esteve de Perramón, Sant Bartomeu del Baell, Sant Martí de Campelles, Sant Antoni (s. XVII) i Santa Maria de Ribes (tres absis exteriors).

3. Mina de Conivella: Situada als Plans de Conivella.

4. Balneari de Montagut: Fa més de 20 anys que no acull cap hoste. De forma irregular l’ajuntament de Ribes organitza visites guiades pel seu interior, que acull ales amb bells exemples de decoració modernista.

5. Estació abandonada ‘Aigua de Ribes‘: Situada a pocs metres del balneari, es va construir a principis del s. XX per donar accés còmode al centre turístic.

ELEMENTS D’INTERÈS

KM 0

Estació de Ribes de Freser: L’estació de Rodalies va entrar en servei l’any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser, tot i que no va ser fins a finals de 1922 que la línia del Transpirinenc va quedar completada quan el tren va arribar a Puigcerdà.

Per contra, l’estació del cremallera és de 1935 que tot i que els trens sortien d’aquí, aquesta estació no es va inaugurar fins a quatre anys més tard que la resta de la línia.

KM 0,8 (Desn. +15 ; 10 min)

Ribes de Freser: Població del Ripollès situada al cor de la vall de Ribes, entrada natural dels Pirineus orientals. Té 1.787 hab. (2021) dispersos en sis nuclis de població. A més a més del de Ribes, son: Armàncies, Batet, Bruguera, Ribes Altes i el Solà i Ventolà.

L’església d’origen romànic va ser destruïda durant la Guerra Civil. L’any 1939, Josep Danés, arquitecte diocesà del Bisbat d’Urgell, es va encarregar de dissenyar la nova església que substituiria l’antic temple barroc enderrocat durant el conflicte bèl·lic del qual només en va quedar el campanar de finals del segle XVIII i les restes dels absis romànics. 

La nau, perpendicular als absis, té arcs lleugerament parabòlics que recorden a les formes de Gaudí. La prominent coberta de pissarra compta amb nombroses llucanes inspirades en l’arquitectura alpina i en la teulada del temple de Saint Aubert de Béhaires (Bèlgica), de l’arquitecte Henri Lacoste (1885-1964). La decoració interior de l’església va ser ideada pel mateix arquitecte encarregat de la reconstrucció del temple, Josep Danés, qui va dissenyar els altars, els ambons, el paviment del presbiteri, la fusteria i el cor, tot seguint l’estil noucentista i les línies esquematitzades de l’art déco. (Extret Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 2,4 (Desn. +230 m ; 40 min)

Set Fortins: A pocs metres abans de la collada de Manter s’escampen un grapat de bases antiaèries i d’observació de la coneguda com a Línia P, una línia ideada per Franca per protegir els passos fronterers a llarg de tot els Pirineus.

La línia també és coneguda com a línia Gutiérrez o línia Pérez, tot i que diversos autors (Josep Benet) afirmen que aquests darrers noms se li van assignar de forma sorneguera, en to despectiu, agafant el nom de la revista còmica de principis del s. XX ‘Gutiérrez’, de tendència dretana. El fet és que sembla que la P simplement faria referència a Pirineus, i per tant, seria la Línia Pirineus.

Altres línies esteses durant el s. XX a Europa foren:

La línia Maginot ideada per defensar la frontera francesa amb Alemanya, s’estenia durant 20 quilòmetres de front i 15 de profunditat.

La línia Sigfrid o Westwall, defensava la frontera Alemanya amb França, des de Suïssa a Luxemburg, fou aixecada per ordre de Hitler i formada per ‘blocaus’, en contraposició a la fortificació continua de la Maginot.

El Mur Atlàntic o Muralla Atlàntica a ser una gran cadena de punts de reforç ininterrompuda construïda durant la II Guerra Mundial per Alemanya que tenia com a missió impedir la invasió del continent europeu des de Gran Bretanya per part dels Aliats.

Línia Stalin (Rússia), una línia de fortificacions al llarg de la frontera occidental de la Unió Soviètica. No va ser una línia contínua de defensa al llarg de tota la frontera, sinó més aviat una xarxa de regions fortificades.

La línia Gòtica (Itàlia) va ser una línia de fortificacions defensives organitzada pel mariscal Albert Kesselring a les etapes finals de la II Guerra Mundial, al llarg dels Apenins, durant la retirada de la Wehrmacht del Tercer Reich, intentant endarrerir l’avenç dels Aliats cap al nord de la península itàlica.

La Mannerheim (Finlàndia) va ser un sistema defensiu de fortificacions que s’estenia al llarg de l’Istme de Carelia, construït abans de la Guerra d’Hivern per Finlàndia per defensar-se de la Unió Soviètica.

La GHQ (General Headquarters Line) (Gran Bretanya) va ser una línia de defensa construïda al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial per contenir una esperada invasió alemanya.

La línia Metaxas (Grècia) era una cadena de fortificacions construïdes a la frontera entre el Regne de Grècia i el Regne de Bulgària (Macedònia oriental) a la dècada de 1930, previ a la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu de protegir el país hel·lènic d’una possible invasió búlgara.

Els Pirineus han actuat com a frontera natural durant llargs períodes històrics, no així durant alguns segles quan aquestes muntanyes foren un nexe d’unió de la corona catalano-aragonesa. Però quan aquest control va ser necessari, la vastitud de la serralada feia molt difícil vigilar el pas de persones i mercaderies creuar la serralada en qualsevol sentit.

Després de la Guerra Civil espanyola i especialment durant la II Guerra Mundial, el règim franquista va planejar d’impermeabilitzar els Pirineus pels perills que podien venir del nord. Els primers moviments ja es van veure el 1939, quan es començaren a fer importants obres a Navarra i al País Basc.

A Catalunya no és fins a finals de l’any 1944 que no es començar a construir una línia defensiva que s’havia d’estendre del Mediterrani a la Val d’Aran. La línia estava dividida en Sectors, i aquests en Centres de Resistència (CR), que incloïen gran nombre d’assentaments: d’observació, de combat, d’artilleria, a cel obert, entre d’altres.

Per raons d’organització, els 250 quilòmetres de frontera catalans es van dividir en sis Subsectors (11-16), cadascun d’ells amb una extensió compresa entre els 25 i els 50 quilòmetres i cadascun d’ells amb diferents Centres de Resistència associats, fins a un total aproximat de 80 en el nostre territori.

El Subsector 14 s’estenia des del Taga fins a la Serra del Cadí. Incloïa diversos CR, entre els quals quals hi havia el 41-Torrent de Conivella, 42-Ribes de Freser, 43-Sant Antoni de Ribes, 44-Campelles i fins el 51-Penyes Altes de Moixeró. S’hi arribaren a construir només en aquest sector fins a 274 assentaments.

(Font: Clarà i Resplandís, Josep. Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. 2010. Rafael Dalmau, editor. Barcelona; Viquipèdia)

KM 2,5 (Desn. +10 m ; 45 min)

Collada del Manter: Important coll a llevant de Ribes que comunica aquesta població i Pardines travessant un contrafort que baixa del Taga. Aquí ens afegim durant uns metres al PR C-190, sender que uneix les poblacions de Camprodon i Ribes de Freser a través de la Serra Cavallera i el Taga.

Al cap de 700 metres de deixar enrere la collada i pujar aproximadament 100 m de desnivell, cal estar atents a no passar de llarg d’un nou búnquer, un punt d’observació situat abans de la darrera corba de les 7 llaçades que fa el camí de pujada.

KM 4,4 (Desn. +280 m ; 1h35)

Plans de Conivella: Situats a 1.421 m, en aquesta esplanada s’abandona el camí al Taga (PR C-190). Aquí trobem un pal indicador d’Itinerànnia que ens marca que Bruguera és a 1h20, així com un plafó d’informació de l’Espai d’Interès Natural de la Serra Cavallera.

El camí gira al sud entre prats. Hem d’estar atents a l’esquerra per no passar-nos de llarg de la mina de Conivella atès que la desviació cap a la mina és a només 460 m dels plans de Conivella. La mina és sota les roques, uns 80 m a través dels camps.

KM 5 (Desn. +50 m / -10 m ; 1h45)

Mina de Conivella: Antiga explotació minera situada sota als peus d’un petit penya-segat. Per arribar-hi cal travessar un camp de conreu. Al fons hi ha una antiga caseta de pedra. Hi ha tres boques, la que té més continuïtat és la de l’esquerra.

El camí fins al coll de la Pera pot resultar confús si seguim estrictament els senyals grocs d’Itinerànnia. Les marques ens conviden a abandonar la còmoda pista en un punt on tenim davant nostre, encara a 200 m, les antenes de Ca la Xeca. El sender gira a la dreta pel mig de prats. Costa de seguir les marques fins a trobar un corriol emboscat.

Una opció més fàcil és seguir senzillament la pista. Ambdues opcions s’uneixen aproximadament 250 metres després.

KM 7,2 (Desn. +40 m / -170 m ; 2h10)

Coll de la Pera: Punt on es deixa enrere el bosc. Aquí abandonem la pista per seguir un corriol no massa fressat i, a estones de forma directa, que ens conduirà fins a la carretera d’entrada a Bruguera.

KM 9 (Desn. +50 m / -200 m ; 2h35)

Bruguera: Entitat de població de Ribes de 56 hab. (2021). El poble ha sabut conservar l’esperit gràcies a que no s’hi han construït urbanitzacions.

El poble va créixer al voltant de l’església de Sant Feliu, d’origen romànic del s. XII, ampliada el XVIII.

Té una sola nau de volta apuntada, engrandida a la part de l’atri, a on s’allotja el cor. Té un absis i capelles laterals entre els contraforts. L’interior està arrebossat de blanc, els arcs de les capelles laterals tenen una decoració de falsos arcs puntats, imitant les dovelles de pedra. La volta de l’absis té pintades decoracions de falsos nervis de volta, el fons de l’absis és blanc, el que fa pensar que abans de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, existia algun tipus de retaule, les parets del presbiteri són estucades imitant pedra. (Extret Inventari Patrimoni Arquitectònic)

El camí de baixada a Parramón surt de la font de Can Nasi, situada sota el camí del Serrat Roig. L’aigua surt per un broll en forma de canal sobre un abeurador que dona pas a un petit safareig situat en angle. L’indret és humit, i la molsa creix generosament sobre les pedres de la font.

El descens es fa per un corriol fressat que perd metres ràpidament entre els boscos del vessant nord del Taga.

KM 10,7 (Desn. -200 m ; 3h)

Sant Esteve de Perramón: Petita capella vinculada a Can Perramón, un conjunt del s. XVI situat davant de l’ermita format també per un molí. A tocar de la capella hi ha un un roure monumental.

Senzilla capella d’una sola nau amb un parament de carreus irregulars i coberta de teula a dos vessants, sobre la qual se situa una espadanya. La porta d’accés és d’arc de mig punt i està emmarcada per un seguit de dovelles. Damunt de la mateixa s’aprecia un òcul. (Font Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 11,9 (Desn. -130 m ; 3h15)

Central Hidroelèctrica de Montagut: Un cop el camí arriba al Freser assolim l’edifici de la central hidroelèctrica, inaugurada a principis de 1910 d’estil eclèctic neogòtic. L’edifici fa 22,70 m de llargada i 14,05 m d’amplada. Està format per un cos rectangular amb teulada a dos vents i una torre de planta quadrada amb coberta a quatre vessants que conté els accessos als habitatges. Actualment habitat pel centraler.

És propietat de l’empresa Eléctrica de Ripoll, qui produeix la electricitat que després LERSA distribueix als seus abonats de Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses.

KM 12,1 (Desn. – ; 3h20)

Antiga estació Aigües de Ribes: Baixador en desús propietat d’Adif que donava servei al balneari quan el Transpirinenc va arribar a Ribes de Freser l’any 1929. L’edifici de viatgers té la mateixa estructura i forma que bona part de les estacions de la línia. Està format per dos pisos i golfes sobre les quals sobresurten tres finestrals, un dels quals ha col·lapsat, i amb un edifici de serveis separat del principal. Les estacions de Toses i Queixans són idèntiques a aquesta, tret pel fet que tenen quatre portes i quatre finestrals. L’estació de Ribes de Freser, sense l’annex, seria idèntica. Tot i tenir un senyal recent d’Adif, les portes estan tapiades i les parets mig engolides per la vegetació.

L’accés a l’estació es fa per una escalinata a través d’un passeig arbrat de plàtans, castanyers i avets.

Abans de creuar el pont cap i situat 40 metres al sud a tocar del riu, hi ha les ruïnes de l’antic molí fariner de Montagut. L’edifici fa una llargada de 15 m i una amplada de 7 m tot i que està cobert de vegetació i bardisses. A la part baixa hi ha un parell d’arcades per on sortida l’aigua.

KM 12,3 (Desn. – ; 3h25)

Balneari de Montagut: Tots hi hem passat per davant quan hem pujat a Ribes per la carretera de Ripoll, però pocs ens hi haurem aturat a observar-lo.

Hi ha referències que a principis del s. XVII en aquest mateix indret ja hi havia un allotjament dedicat al bany. El balneari actual s’aixeca dins del terme municipal de Campelles, l’edifici té forma de U, és d’estil vuitcentista i està format de tres pisos que acullen més de 100 habitacions. L’any 1870 es va construir una primera pensió, ampliada deu anys després amb les actuals ales nord i oest. L’ala sud es va reformar l’any 1914 amb estil modernista, estances com la sala de lectura, el teatre i la sala de ball encara ara es poden gaudir amb la seva decoració original. Malauradament l’establiment fa dècades no acull cap hoste, tot i que la família Montagut, propietària del recinte, encara hi ha algunes estades.

A l’extrem sud de l’establiment, dins del jardí, s’aixeca l’ermita del Remei construïda a principis del s. XX. És un sobri edifici d’una sola nau amb campanar d’espadanya. L’antic conjunt de l’establiment incloïa extensos jardins i zones esportives. Malauradament la carretera de Ripoll a Ribes va tallar pel mig la finca, contribuint de ben segur, a la lenta decadència de l’establiment. Encara podrem veure la pista de tenis o la senyorial escalinata d’accés a l’estació, elements que visitem durant la ruta.

L’ascens fins a El Baell és el més dur de la travessa. A més a més ja portem uns quilòmetres sobre les cames i la pujada es pot fer pesada. Afortunadament a mesura que guanyem alçada obtenim millors panoràmiques de Sant Amand, el Taga i la serra Cavallera.

KM 14,5 (Desn. +365 m ; 4h25)

El Baell: Nucli de població de Campelles de només 25 hab. i molt estirat al llarg de la carretera d’accés. El sender arriba a l’alçada de Cal Trenat, on trobem una font amb bancs i un petit safareig de pedra.

Uns metres més endavant passem davant la capella de Sant Bartomeu, d’època moderna (s. XVII-XIX).

Els aproximadament 3,5 quilòmetres que hi ha des de l’església fins al castell de Campelles són els més avorrits i pesats, especialment si en un dia assolellat i calorós. Caminar sobre ferm dur mai és agradable.

KM 18,2 (Desn. +200 m / -90 m ; 5h15)

Campelles (castell): Campelles és un petit municipi de 150 hab. (2021) situat a 1.300 metres d’altura, el 10è situat a més alçada de Catalunya. Abans d’entrar al petit nucli urbà passem pel castell de Campelles, construït dalt d’un turonet i del qual només en queden alguns murs. No hi ha notícia de cap feudatari ni consta com a lloc real, això fa pensar que es tractava més aviat d’una guàrdia que no pas d’un castell termenat (Font Inventari Patrimoni Arquitectònic).

KM 20,7 (Desn. -70 m / -120 ; 5h55)

Sant Antoni: Ermita del s. XVII dedicada a Sant Antoni de Pàdua situada en un clar del bosc.

Presenta una nau amb una coberta a una sola vessant, on a la part posterior s’hi integra un campanar rectangular tancat per un teulat a quatre bandes. El parament és de pedra irregular, mentre que les cobertes són de teules de pissarra. La façana principal compta amb quatre obertures. Al centre se situa l’accés, tancat per una reixa i flanquejat per dues petites finestres també enreixades; cadascuna d’aquestes obertures està emmarcada per grans dovelles. En la part superior de la façana s’aprecia un òcul. Segons sembla, l’interior és d’estil barroc i es conserva un retaule.

Annexa es troba la casa de l’ermità, compartint un mur de tancament amb part de la capella. Aquest habitatge integra baixos i primer pis i té un parament de pedra vista, així com una teulada de pissarra a dos vessants. A la seva façana principal presenta un seguit d’obertures rectangulars amb llinda de fusta, consistents en la porta d’accés i dues finestres a banda i banda; al nivell superior s’obren tres balcons sense llosana i tancats per baranes de ferro. A la façana lateral esquerra hi apareix una altra porta i dues finestres més, de dimensions reduïdes. Pel que fa a la cara dreta, aquesta està parcialment integrada al mur que conforma la façana principal de l’ermita.

El conjunt es completa amb un pou aïllat realitzat novament amb pedra i acabat amb una punxeguda teulada de pissarra a quatre vessants. (Font Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 21 (Desn. -50 m ; 6h05)

Mirador de Ribes (búnquer): També conegut com el Fortí de Sant Antoni. Excel·lent punt d’observació de la vall de Ribes així com de bona part de les muntanyes de Núria, el Taga i el Balandrau. S’hi accedeix per un corriol emboscat. Comparteix espai amb un búnquer de la Línia P.

KM 23,4 (Desn. +40 m/ -360 m ; 6h35)

Estació de Ribes de Freser (Rodalies): L’estació de Rodalies va entrar en servei l’any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser. No va ser fins a finals de 1922 que el tren va arribar a Puigcerdà.

L’estació del cremallera es va construir l’any 1935, quatre anys més tard de la inauguració de la línia l’any 1931, tot i que el cremallera ja partia des d’aquest indret. 

MAPA DE LA RUTA

MAPA DE LA TRAVESSA (CLICA PER AMPLIAR)

ELS SENDERS

La ruta no segueix estrictament senders homologats, és a dir, SL, PR o GR, però sí seguirem en tot moment camins marcats amb el senyal groc d’Itinerànnia. També trobarem a les cruïlles més estratègiques del recorregut pals indicadors verticals amb les direccions i els temps que hi ha a cada destinació i amb una petita placa on consta l’alçada i les coordenades GPS del punt on ens trobem.

Itinerànnia és un projecte comú de les comarques del Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà per a crear una trama de camins en xarxa. No hi ha rutes tancades en forma de SL, PR o GR, sinó una malla de camins que s’entrecreuen i que connecten poblacions i punts d’interès. Podem així establir els itineraris més idonis als nostres gustos amb la seguretat que dona saber que en tot moment trobarem senyals de guiatge en forma d’una ratlla de pintura groga.

ELS TRENS

La travessa és circular amb inici i final des de l’estació de Rodalies de Ribes de Freser. Tot i el centre de Ribes i l’estació de Rodalies estan connectades amb el cremallera, no paga la pena agafar-lo per estalviar-nos de caminar menys d’un quilòmetre.

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Ribes de Freser: L’estació és troba al sud del nucli urbà. Connecta amb el cremallera de Núria.

FOTOGRAFIES

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA

  • Mapa Alpina 25 Puigmal 1:25.000
  • Mapa Comarcal ICGC 1:50.000 Ripollès – 31

ENTRADES RELACIONADES

Publicada a:

, , , , , , , , , , , , , , , ,

2 thoughts on “241. Gran circular pel sud de la vall de Ribes: Bruguera, el Baell, Campelles i el balneari de Montagut

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s