260. L’ermita de Sant Antoni seguint el SL C-13 i pujant al cim del Puigbò des de l’estació de Ripoll

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Ripoll (Rodalies)
Distància/durada: 10,5 km / 2h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 480 m
Dificultat: Fàcil
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Tranquila travessa circular amb sortida i arribada des de l’estació de Ripoll que ens portarà a recórrer íntegrament el SL C-12, un sender local abalisat amb la característica senyal de pintura blanca i verda d’aquests tipus de camins. El recorregut, al voltant dels 9 km, visita les ruines de l’ermita de Sant Antoni, restes situades al cim de la muntanya homònima localitzada al sud de la capital del ripollès. A més a més, opcionalment, podrem acostar-nos fins al Puigbó, el cim més alt de la zona.

El recorregut forma part dels quatre senders locals anomenats Miradors de Ripoll i que trepitgen cadascun dels quatre turons que envolten la ciutat.

Els senders que corresponen a cada muntanya són:

– SL C-10: Sant Bartomeu 907 m (5,7 km)
– SL C-11: Sant Roc 934 m (8,5 km)
– SL C-12: El Catllar 1.112 m (8 km)
– SL C-13: Sant Antoni 1.072 m (9,2 km)

La ruta té diversos al·licients. Un dels principals són els boscos, formats per pinedes de pi roig i rouredes al vessants de solell i per fagedes mixtes a les obagues. Quan creuem torrents també podrem veure alguns exemplars de salzes i pollancres.

Un altre punt d’interès i que ens pot passar inadvertit si no estem alertes és el de l’explotació del guix. La muntanya de St. Antoni es troba sobre un sinclinal de Ripoll, format en un nivell inferior per argiles i capes de gresos d’origen marí de tonalitats grises amb nivells de guixos intercalats, roques aquestes últimes que es van explotar durant el s. XIX i XX. Quan deixem el carrer del Progrés, a la cantonada hi ha les ruïnes de l’antiga fàbrica del Caganell, on es tractava el guix. Més endavant, a l’inici de la pujada, veurem les restes de l’estació inferior del cable que baixada el material extret de la mina i les pedreres.

La caminada, tot i ser una de les rutes incloses als Miradors de Ripoll, no ofereix grans vistes de l’entorn. El camí sovint va molt emboscat i només en algun moment, a tocar de Can Piteu, on el bosc no és tant dens, podrem entreveure el Puigmal i algun cim més traient el cap per sobre les capçades dels arbres.

La ruta que us proposem s’aparta del sender oficial a fi de pujar el cim del Puigbò 1.138 m. La raó de vistiar-lo era la d’anar a trobar més vistes aprofitant els metres de més que té respecte al de St. Antoni. Però si el feu, tampoc espereu tenir-ne més, atès que el cim en sí és una zona planera enmig del bosc sense vistes. A més, quan hi vam anar nosaltres, s’estaven fent treballs forestals a la zona i el camí no estava del tot clar. En definitiva, una muntanya que al nostre parer es pot evitar amb tota tranquil·litat.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

L’ESTACIÓ DE RIPOLL

Cal tenir en compte i no oblidar de visitar la mateixa estació de Ripoll. Tot i l’estat de deixadesa d’aquest patrimoni ferroviari, paga la pena treure el nas per les instal·lacions.

Tot està en un estat de conservació pèssim. Una llàstima que un patrimoni industrial ferroviari notable, part d’una historia indispensable per a entendre el desenvolupament del nostre país, estigui abandonat per les administracions i no gaudeixi de la vàlua que es mereix.

Alguns dels elements que podem trobar al voltant de l’estació són:

– Estació vella. És l’estació actual. Data de l’any 1885 i combina elements de ferro forjat d’estil modernista amb l’estil eclèctic i uniforme de l’edifici de l’estació, d’acord amb la majoria de les estacions que construïa la Compayia de ferrocarrils Norte.

– Pont giratori. Davant de l’estació d’autobusos hi ha una dels pocs ponts giratoris per a locomotres que queden a casa nostra, datat de 1880. L’entorn també conserva un dipòsit d’aigua sobre una plataforma de maó vermell i unes cotxeres.

– Estació Nova. Gran edifici d’estil neoromànic a semblança de Santa Maria de Ripoll construït entre els anys 1925 i 1929 com a edifici de viatgers del Transpirinenc. Va ser aprofitada per a habitatge de refugiats durant la Guerra Civil i de treballadors de la Renfe. Abandonat de fa dècades. El se propietari, ADIF, només té cura del manteniment més imprescindible, oferint el conjunt un estat deplorable.

– Antigues màquines de tren del Transpirinenc, conegudes com a Sèrie Estado 1000 tot i que l’any 1971 van ser reanomenades amb el número de sèrie 281. Construïdes expressament per CAF per donar servei a la línia electrificada del Transpirinenc. La màquina Sèrie 1002 va ser rebatejada com la 281-006-6, i aquest últim número és el que consta pintat a la màquina. És de titularitat municipal i és la que està exposada prop de l’estació.

– Pont de Calatrava. Pont d’uns 60 m de llargada i una amplada de 2,5 m exclusiu per a vianants que travessa el riu Freser inaugurat oficialment l’any 1995. Recorda el pont de Bac de Roda de Barcelona, del mateix arquitecte Santiago Calatrava. De moment, no tenim constància de problemes de disseny o constructius amb el pont.

DIFICULTAT

Ruta sense dificultats. La pujada fins al coll de Puigbò té algun tram força dret, però sense desnivells continus importants.

Tot el recorregut està abalisat amb marques de pintura blanca/verda corresponent al sender local. Només el tram de pujada i baixada al com del Puigbò caminarem sense seguir cap marca de pintura.

ELS TRENS

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Ripoll. L’estació pertany a la línia R3 de Rodalies de Catalunya. La parada és al barri de l’estació, una mica apartada del centre, però amb serveis a tocar.

Podeu consultar els horaris de RODALIES.