Muntanyes de pel·lícula 5: óssos i altres bèsties

L’ós és un animal del gènere ursus que segons l’espècie pot arribar a pesar entre 150-450 kg els mascles i entre 100-350 kg les femelles. Tenen una esperança de vida en llibertat de 25-30 anys i sovint s’usa l’adjectiu de plantígrad per definir aquest animal, atès que com els humans, trepitja amb tota la planta del peu. Actualment hi ha vuit espècies d’óssos:

• Ós bru(Ursus arctos). Entre altres subespècies trobem:
  • Ós bru europeu (Ursus arctos arctos)
  • Grizzly (Ursus arctos horribilis).  Es troba per Alaska, Canadà i el Parc Nacional de Yellowstone. És el més fort de tots els óssos.
  • Kodiak (Ursus arctos middendorffi) subespècie més grossa. Fins a 500 kg. L’ós kodiak viu a les illes de l’arxipèlag Kodiak al sud d’Alaska. S’alimenta de cadàvers dels animals morts, baies, algues, cérvols, ants i salmons.
  • Ós bru de l’Himàlaia (Ursus arctos isabellinus)
• Ós negre americà (Ursus americanus). Es troba pels boscos d’Estats Units, Canadà, d’Alaska i a Mèxic, essent molt conegut a l’Amèrica del Nord.
• Ós polar (Ursus maritimus). Només a les illes que hi ha a la vora de l’oceà Àrtic. Recordeu que Antàrtida prové etimològicament d’anti-arctos (sense óssos).
• Ós d’antifaç (Tremarctos ornatus). L’única espècie que hi ha en Americà del Sud. Viu al llarg de la serralada dels Andes des de Veneçuela fins a Bolívia.
• Ós negre asiàtic o tibetà (Ursus thibetanus)
• Ós panda gegant (Ailuropoda melanoleuca). Es troba únicament als boscos de bambú de la Xina.
• Ós morrut (Melursus ursinus). Viu per les selves de l’Índia, el Nepal i Sri Lanka.
• Ós malai (Helarctos malayanus). Habita els boscos del sud-est asiàtic i a les regions tropicals i subtropicals equatorials.

L’ós bru (Ursus arctos arctos)  és l’espècie que habita les nostres contrades. El seu hàbitat és l’alta muntanya pirinenca, on es mou entre avetoses, pinedes de pi negre o fagedes situades entre els 1400 i 1.800 metres d’alçada preferiblement. És un animal omnívor, però la seva dieta és herbívora en un 75%.  Entre desembre i març hivernen en una cova, quan els seus ritmes cardíacs i respiratoris s’alenteixen, tot i que no al nivell d’altres animals com la marmota.

L´ós bru es va extingir a casa nostra cap a finals dels anys 1980s i principis dels 1990s, quan només va quedar un petit reducte als Pirineus occidentals. A fi de reintroduir novament la espècie, l’any 1996 es van alliberar al Pirineu les ósses capturades a Eslovènia Melba i Ziva. Es dóna la curiositat que els óssos més afins genèticament als pirinencs són els que habiten al sud d’Escandinàvia, tot i que ateses les latituds van adoptar costums diferents, d’aquí la tria d’exemplars provinents de l’est, que a més a més tenen poblacions molt més nombroses. El 6 de juny de 2016 s’alliberava a la Vall d’Aran Goiat, un nou mascle d’ós  bru procedent d’Eslovènia amb el que es vol ampliar l’espectre genètic d’aquesta espècie reintroduïda. 

Els óssos van desaparèixer de les nostres contrades però fa anys n’hi havia per arreu. Molts topònims conserven una arrel relacionada amb aquest animal, fet que testifica la seva presència per tot el territori, les canals de l´Ós a Alfara de Carles, o la Cova de l´Ós a la Morera del Montsany en són dos exemples.  

Multitud de cultures han associats l’ós amb la seva mitologia. Fins i tot els investigadors debaten científicament si els Neandertals van professar alguna mena de culte religiós i simbòlic a l’ós durant el paleolític mitjà ateses les diferents pintures d’óssos que es poden trobar en coves com les de Chauvet (França) o Magura (Bulgària).

A l’Europa sense simis  els óssos són els animals als qui hem comparat més als humans. La seva aparença antropomòrfica, sense cua, amb certa capacitat per al bipedisme i intel·ligència, ha fet que lliguéssim aquest animal a mites antropològics. L´ós és la figura central de la mitologia pirinenca que s’expressa a través de multituds de llegendes, festes i tradicions. Cada any per la Candelera pobles com el Pont de Suert, Encamp, Arles de Tec,  Prats de Molló o Sant Llorenç de Cerdans, celebren la Festa de l’Ós, una festa que està lligada, entre altres simbologies, a l’arribada de la primavera, quan l’ós sortia del seu amagatall hivernal, símptoma inequívoc de la fi de l’hivern.

També és comú trobar el mite de la fecunditat relacionat amb l´ós.  Una de les llegendes més universals és la del mite de Joan de l’Ós, una història estesa pràcticament arreu el món (podeu llegir-la a  Pep Coll: “Muntanyes maleïdes” Empúries, Barcelona, 1994 ) i que estaria lligada a la creença que l’home prové de l’ós, narració que explicaria com es va fer el salt d’una espècie a l’altra.

A bona part de les cultures la figura de l’ós és un vincle entre la terra i el cel, entre l’home i els esperits, de vegades relacionant aquest animal amb la d’una persona que ha estat relegada a aquesta condició per alguna acció malvada.  Pels inuits del Labrador l’ós polar era la forma que adaptava el déu Tuurngasuk per a presentar-se davant els homes. A l’antiga Grècia els óssos, tot i no estar representat directament per cap déu concret, sí que estaven vinculats a Àrtemis, la deessa dels llocs salvatges i naturals. 

Els celtes van associar l’ós a la idea de força i virilitat, però sobretot la de reialesa. Algunes fonts situen la figura mitològica del rei Artur en el món celta, on el nom etimològicament vindria d’artos, que significa alhora ós i guerrer i figura que estaria lligada a la deessa ‘Artio’.

L’arribada del cristianisme va suposar una depreciació i demonització progressiva de la figura de l’ós, estretament lligat a creences paganes. L’evangelització va suposar fins i tot substituir la figura dels lleons de Sant Marc per óssos en alguns frescos romànics d’esglésies de la vall de Cardós. El sotmetiment i depreciació dels animals en aquesta religió potser sigui una de les causes de l’extinció de l’ós, els llops i altres animals lligats a figures demoníaques a casa nostra.

Altres títols de la sèrie:

• Muntanyes de pel·lícula 1 : l’Himàlaia
• Muntanyes de pel·lícula 2: senderisme i grans travesses
• Muntanyes de pel·lícula 3: els Alps
• Muntanyes de pel·lícula 4: thriller i terror

PEL·LÍCULES

En el bosque sobrevive (Backcountry) (Canada) (2014) Film basat en la història real dels excursionistes Jacqueline Perry and Mark Jorda, quan el 2005 es perden al bosc mentre realitzaven una ruta pel Missinaibi Lake Provincial Park, un park de la província d’Ontario, Canada. Parella i anell de compromís pel mig, mal presagi.  Material tècnic tot nou de trinca. 

L’Ós (L’Ours) (França) (1988) Pel·lícula dirigida per Jean-Jacques Annaud (Siete años en el Tíbet, El nombre de la rosa) on els óssos passen de ser agressors, a víctimes. Un cadell d’ós orfe és adoptat per un ós kodiak, una subespècie dels óssos bruns. Les seves vides correran perill per culpa d’un caçador obsessionat amb la seva cacera.

Grizzly man (2005) Dirigida per Werner Herdog, el film és un biopic de Timothy Treadwell (un visionari o un il·lumitat?) personatge que entre 1990 i 2003 va conviure entre óssos salvatges. Les imatges que ell mateix es gravava van ser utilitzades i incloses al film. Va acabar com no podia ser d’altra forma. 

Territorio Grizzly (Into the grizzly maze) (USA) (2014) Thriller de poca qualitat però entretingut on els óssos tornen a tenir el seu paper habitual de bèstia cruel.  

Grizzly park (USA) (2008) Sota un programa de reinserció, vuit joves conflictius són enviats durant una setmana a fer tasques socials dins un parc californià. 

El desafío (The Edge) (USA) (1997) Història de supervivència a Alaska on després d’un accident aeri els supervivents es veuran les cares amb un ós kodiak, entre altres penalitats. Protagonitzat per Anthony Hopkins, Alec Baldwin i Elle Macpherson i amb música de Jerry Goldsmith. Previsible, però entretinguda per passar una tarda de diumenge.

Midnight sun : una aventura polar (Midnight sun) (Canada) (2014) Dirigida per Peter Spottiswoode (El mañana nunca muere, Air America, el Tren del terror), el film narra la història del jove Luke que ajudarà un ossall d’ós polar perdut a retrobar-se amb la seva mare. 

El Renacido (The Revenant) (USA) (2015) Tot i que l’ós hi té un curt paper  respecte al llarg metratge d’aquesta pel·lícula,  la seva aparició marcarà tota l’obra. Protagonitzada per Leonardo Dicaprio (oscar), els escenaris reals brutals i la bona ambientació fan totalment recomanable el film, que es mou entre el cinema d’aventures, el de supervivència i el de natura.

Alaska (USA) (1996)   Pel·lícula que narra l’aventura de dos germans que surten a buscar el seu pare accidentat i perdut en la immensitat d’Alaska després de patir un accident d’avió. Un ós polar serà el seu aliat. Film juvenil, està interpretat per Dirk Benedict (El Equipo A), amb l’aparició de Charlon Heston.

Walking out (USA) (2016) Un noi de ciutat que se’n va de cacera a Montana amb el seu pare. L’encontre amb un grizzly convertirà la sortida en una partida de supervivència.

Unnatural (USA) (2015) El canvi climàtic global anima una companyia científica a modificar genèticament els óssos polars d’Alaska, amb terribles resultats (FILMAFFINITY).

El abobinable hombre de las nieves (The Abominable Snowman) (GB) (1957) El gran mestre de l’alpinisme modern Reinhold Messner va dedicar anys a la recerca i estudi del Yeti i que el portaria a escriure el llibre ‘Yeti: leyenda y realidad’. Segons Messner el Yeti no seria un altre ésser que un híbrid entre ós polar i ós bru. De tant en tant surten estudis científics que avalarien la teoria (llegir notícia a Barrabés). Sigui la teoria certa o simple mitologia, podem passar una bona estona amb aquest film protagonitzat per Peter Cushing.

ALTRES ANIMALS

El último cazador (The Hunter) (Austràlia) (2011). De tant en tant apareixen als diaris de casa nostra la notícia d’un possible albirament d’un exemplar de l’extingit tigre de Tasmània (La Vanguardia, 9 de setembre 2016). Aquesta pel·lícula, de tall ecologista i protagonitzada per William Dafoe, parla precisament d’això i d’un caçador furtiu que vol aquest preciós trofeu. Interessant i recomanable.

Gorilas en la niebla (Gorillas in the mist) (USA) (1988). Un gran clàssic del cinema ecologista. El  llargmetratge narra la lluita de Dian Fossey per protegir els goril·les de muntanya. Després  de 28 anys de la seva estrena, malauradament la lluita per protegir els grans simis africans segueix més vigent que mai.

Los lobos no lloran (Never Cry Wolf) (USA) (1983). Un biòleg poc experimentat es trasllada a Alaska per estudiar els llops. Sol i aïllat, establirà una relació vital amb la natura i aquests animals. Un nou film ecologista que ofereix bons paisatges.

Infierno blanco (The Grey) (USA) (2011) Un grup de treballadors pateix un accident aeri a Alaska. Protagonitzada per Liam Neesom, el film es mou entre la pel·li de supervivència i la de terror, quen el grup supervivent es veurà assetjat per un ramat de llops salvatges. 

El último lobo (Wolf Totem) (Xina-França) (2015) Dirigida també per Jean-Jacques Annaud (L’ós, 1988), la història tracta d’un noi de ciutat que és enviat a conviure amb nòmades de Mongòlia Interior, on aprendrà la veneració i temor als llops que hi ha a les estepes.

Entrelobos (Espanya) (2010) Llargmetratge de Gerardo Oliveras basada en la història real de Marcos Rodríguez Pantoja, el Nen salvatge de Sierrra Morena, un nen pastor venut pel seu pare que va sobreviure 12 anys sol entre els llops. Dos anys més tard va filmar el documental ‘Marcos: el lobo solitario’, on interioritza amb el personatge real inspirador de la pel·lícula.