Category Archives: Histories de trens

“Trens silenciosos”

quiet car

Vivim en un país llatí i per tant sembla que sigui genètic dinar a quarts de quinze, veure partits de futbol a altes hores de la nit, suportar música a tot drap a les botigues  i cridar més que parlar quan estem en un espai públic, ja sigui un bar, un restaurant o al tren.

Quants de vosaltres en un tren ha cridat l´atenció a un veí del tren que parlava, ja no dic cridar, sinó que parlar amb un to massa elevat?  Hem de suportar de sentir les converses veïnes, i no  només les trucades de telèfon de mig minut que bàsicament són de dos tipus:

  1. “hola”  (…) “al tren” (…) “prop l´estació de…” “adéu”
  2. “hola papa, estic arribant. Hem vens a buscar?”

sinó també les llargues converses que duren tot el trajecte del tren, o la música que alguns joves fan sentir a tot el vagó gràcies als altaveus del mòbil.

Si com jo n´esteu fins els nassos de tot això i com jo  heu arribat a pensar que sou un sociòpates (com jo) perque us molesta tant de soroll,  no us espanteu. La sol.lució està inventada i s´anomena “Quiet car” o “Quiet Coaches” segons la companyia de tren que l´apliqui.  Són els “vagons silenciosos” vagons on està PROHIBIT parlar, despenjar cap telèfon o escoltar música que no sigui amb auriculars.

Companyies de tren com la nordamerica Amtrak,  l´operadora britànica East Coast,  l´Eurostar o els trens holandesos NS ja disposen en alguns trens de vagons d´aquesta mena.  En veurem algun dia cap a casa nostra?

El túnel ferroviari més romàntic del món…

romantic_tunnel3… El ´Tunnel Of Love´ de Klevan, Ucraïna. O si més no així és com ho consideren els habitants d´aquesta població del nord-est d´Ucraïna. La vegetació ha invaït literalment un túnel ferroviari fent les delícies dels enamorats i parelles que l´utilitzen per confessar-se el seu amor etern o comprometre´s en matrimoni.

romantic_tunnel5Són unes vies utilitzades per una empresa d´explotació forestal amb una freqüència de 2-3 trens al dia.  Així que anar en compte en el moment en el moment que us prometeu a la vostra parella, no sigui que us passi el tren per sobre!

Humor… que cansa

Al còmic “Humor a Todo Tren” (editat per Renfe l´any 2000) trobem unes vinyetes dedicades a la història de la Renfe (companyia creada per Franco el 1941).

Sobre el primer tren de la península ibèrica (Barcelona-Mataró) trobem aquesta vinyeta:

Humor

La següent vinyeta parla del segon tren, el Madrid-Aranjuez:

Vineyta tren madrid aranjuez

Potser filo molt prim i només es tracta de manca de sentit de l´humor per la meva part. Però calia ficar-se amb els catalans per parlar del primer tren?

Robatori de trens

Que un gos mossegui un home no és notícia, que un home mossegui un gos, sí. Lord Beaverbrook.

Que la Renfe ´robi´ als seus usuaris no és notícia, que una dóna robi un tren de rodalies, sí.

I sinó, llegiu aquesta curiosa  notícia:

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20130115/54361923953/mujer-tren-cercanias-estrella-bloque-viviendas-estocolmo.html

train

La fi dels ´seis pies castellanos´ (1672mm)

aveAvui a les 11h del matí sortirà de l´estació de Sants el tren d´alta velocitat  inaugural de la línia Barcelona- França. Sembla mentida. Fa ja més de 164 anys que els trens de la península ibèrica circulen amb un ample diferent a l´internacional  i encara ara no han connectat mai amb Europa.  Demà es fa un gran pas per a connectar-s´hi,  però haurem d´esperar fins a la primavera següent per veure  circular un tren des de la capital catalana Pirineus enllà.

Va ser al 1844 quan l´informe Subercase establia  els  ´Seis pies castellanos´ (1672mm) com a ample de via pels trens que recorreguessin la península.  El llarg informe Subercase dictaminava que l´amplada de via per als futurs projectes de tren a la península seria més ample que els 1435mm d´ample que estaven utilitzant Anglaterra o França, països amb xarxes ja força esteses de ferrocarril i que utilitzaven aquest ample de via. Entre altres aspectes l´informe esmentat marcava quin marc econòmic enbolcallaria la construcció de les línies fèrries, si estatals, privades o mixtes.

Per contra de la estesa encara avui dia idea que la diferència d´ample de via venia marcada per estratègies geopolítiques (evitar invasions gal.les), el cert és que el principal motiu va venir per decisions tècniques. La comissió va optar per apostar per un ample superior de via perquè amb un ample superior les vies podien admetre màquines més potents que es mourien així més fàcilment per l´orografia muntanyosa que és la península ibèrica.

L´estratègia va esdevenir errònia. Cert. Això és evident avui dia. Però aquest desencert no ha estat el més cabdal,  sinó la persistència en ell mateix durant dècades, per motius (geopolítics?).

Per cert,  si cap lector està avesat en les amplades de vies, s´haurà adonat que actualment l´ample ibèric és de 1668mm i no de 1672mm que són els ´seis pies castellanos´. Va ser RENFE a l´any 1955 qui va reduir l´amplada en els 1668mm actuals.

Zugspitze: la muntanya amb nom de tren

Tren cremallera al ZugspitzeEl Zugspitze  es troba als alps bavaresos, prop de Garmisch-Partenkirchen, essent fronterer entre Baviera i el Tirol.  S´eleva fins els 2.962m sobre el nivell del mar respecte al NAP (Amsterdam Ordnance Datum) però 27 cm menys si el referenciem amb el nivell del mar a Trieste (la que mesura Àustria).

Fins el cim del Zugspitze es pot arribar de diverses maneres. Una de les més maques és fer-ho per la vall de Hollental a través d´una bonica gorja al principi i una Via Ferrada al final del recorregut. Però també es pot pujar en vall de Hollentaltren. El Bavarian Zugspitze Railway és un cremallera que ens pot deixar als 2.600m, des d´on podem acabar de pujar a peu al cim més alt d´alemanya, o bé agafar un telefèric fins el cim.

El nom de ´Zugspitze´ pot fer pensar que el nom li ve del seu tren cremallera (´zug´ significa Pujant al Zugspitzetren i ´spitze´ pic en alemany). Però el nom de Zugspitze ja apareix documentat a finals del s. XVI i sembla ser que amb el nom de Zugspitze es coneixien les canals per on baixaven les allaus i/o les seves restes quan aquestes es produïen.  Mapa Zugspitze

Malauradament dels tres cims originaris del Zugspitze (Ost-, Mittel- and Westgipfe), només en queda el darrer, l´oriental.  El pic central fou destruït per la construcció del telefèric i l´oest per una plataforma de control aeri que la Wehrmacht volia construir i que no es va arribar a fer mai.

Portbou-Cervera

Diumenge 18 de novembre. Frontera ferroviària Portbou-Cervera. El TER francès arriba a l’ estació de Cervera puntualment a les 17:50h provinent de Perpinyà.  Control fronterer. Puja la Gendarmeria als vagons. Diversos agents de la policia demanen la ‘ Carte d’ Identité ou Passeport’ als viatgers que seguim als vagons .  Després de comprovar el nostre DNI s’ acomiaden amb un ‘Moltes Gràcies’, amb un marcat accent francès, això sí, però que s´agraeix.

Portbou. Deu minuts més tard. Control policial. La Policia Nacional de paisà, amb les plaques penjades al coll,  espera als quatre viatgers que baixem del tren regional. Ens demanen els DNI i els apunten en una llibreta un a un. Salutació de cortesia? Encara l´esperem.

Amb tot plegat, perdem la connexió amb el tren de Mitja Distància destinació a Barcelona, que  això sí, tenia la sortida prevista només 3 min. després de l´arribada del TER francès.

Quin tracte més diferent entre policies i quina poca voluntat de connectar-se amb Europa per part de l´estat amb més quilòmetre de vies d´alta velocitat amb amplada europea del continent (i segona del món).  Ni amb vies ni amb horaris.

Toy Train. Darjeeling (India)

Darjeeling és una ciutat de l´estat indi de Bengala Occidental envoltada de plantacions de te.  És la ciutat la que dóna nom a la varietat de te, i no a l´inrevés, com va exposar un anterior president del FC Barcelona quan va dir que la ciutat portava el nom del seu club de futbol.

A Darjeeling  s´hi pot arribar només de dues formes, per carretera o en tren, sent aquest últim el més singular. El Darjeeling Himalayan Train és una línia de tren construïda el 1881 pels britànics. La seva amplada de via és de només 2 peus (610mm) el que el converteix en un petit tren que sembla de joguina, d´aquí el seu nom.  Surt de les planes índies prop de la ciutat de Siliguri (connectada a la xarxa de trens índies) i durant 86km puja pels contraforts de l´himàlaia fins a Darjeeling.

En la part alta del recorregut, i en temporada no monzònica, es pot veure des de les seves finestres el cim del Kanchenjunga (8.586m).  Una altra característica del tren és que és, des del 1999, patrimoni mundial de la UNESCO. No és l´únic tren ni el primer en ser-ho. El primer tren patrimoni mundial va ser el tren Semmering austríac, i comparteix categoria amb el Nilgiri Mountain Train i el Kalka-Shimla Railway, també a la Índia.

Vietnam: Reunification Express

La ciutat de Hué es troba a pocs graus sud del Paral.lel 17, línea que entre els anys 1954 i 1975 va dividir el Vietnam del Nord amb el Vietnam del Sud. Tant al sud com al nord d’aquesta línia (que ressegueix el riu Ben Hai) es van acordar cinc quilòmetres de zona desmilitaritzada.  Durant la guerra del Vietnam l’àrea es va convertir en una zona fortament militaritzada i va viure cruentes batalles entre les tropes americanes i les nordvietnamites.
Tots els trens que circulen de nord a sud del Vietnam creuen obviament el paral.lel 17. La Vietnam Railways coneixen aquests trens amb el nom de ‘Reunification Express’,  un nom carregat de simbolisme per a aquells qui van guanyar la guerra.  Fer tots els 1.726km de recorregut entre Saigon (ara rebatejada amb el nom de Ho Chi Minh  (sud) i Hanoi (Nord) pot venir a costar uns 35 euros en llitera dura. En seient dur el preu pot baixar fins a 20 euros.

Les obres de la línea férria comencen el 1899 i no es van acabar completament fins el 1936. Va comencar a funcionar amb el nom actual a partir de 1976, i tot i haver trancorregut 32 anys de la seva inauguració, la seva velocitat mitjana  no ha millorat gaire. Continuen al voltant dels 50 km/h.  La línea no està electrificada i són locomotores diesel les que circulen per unes vies poc modernitzades amb un sola via per sentit.

Els trens no tenen la comoditat dels trens malais o tailandesos, però tenen un bons estandards de comoditat. Es pot triar entre viajar en seient dur (hard seat), en seient tou (soft seat) o en lliteres.  Les lliteres a la vegada es diferencien en toves i dures però a diferència dels seients durs que ho poden ser de forma literal (bancs de fusta) les lliteres dures venen amb un matalàs, això sí, força prim!

Una ressenya de fa 125 anys.Ruta1

El tren arribà a Montmeló el 1854. Uns anys després ja existia una guia amb itineraris que alguns sortien des d´estacions de tren. Parlem de la “Guia Itineraria de las Serras de la Costa de Llevant ó sia del Besós al Tordera”, publicada l´any 1888 a Barcelona. L´autor és Arthur Osona, que tal com indica al llibre, era soci de l´Associació d´excursions Catalana. Autor que a més d´aquesta obra va publicar-ne´n d´altres sobre moltes serralades catalanes.

El llibre conté 125 itineraris diferents i molts d´ells surten o acaben en estacions de tren. La ruta 29 és la que transcrivim parcialment aquí. Costa de vegades imaginar-se com seria fer excursions pel Parc de la Serralada Litoral fa ara quasi 125 anys.

Per simple curiositat, podeu comparar-la amb la nostra Ruta1 (Montmeló-Montgat Nord), ruta que coincideix amb gairebé igual fins el Turó de Galzeran.

Nº 29

DE MONTMELÓ Á MONTORNÉS

AL ENDERROCAT CASTELL DE MATEIX NOM Ó DE SANT MIQUEL Y Á VALLROMANAS.

Montmeló te 514 habitant. Alt. apr. 80 metres.

De la estació de Montmeló en direcció Est per un bon camí de carros, ab 35 minuts, ´s va á Montornes. Se surt de la plassa de Montornés prenent un camí de carros en direcció Sud-Est que es un camí de desemboscar, que als 2 minuts passa per Can Claramunt, ´s puja seguint la mateixa direcció per lo esmentat camí de carros, passant per vinyas y boscos de roures, alsinas, bruchs y arbossos, als 35 minuts, s´ acaba lo camí carreter de desemboscar y llavors,  no hi ha mes remey que endintzarse en lo bosch baix per entre los bruchs, estepas, arbossos y altres arbustos, tan espessos y alts que cubreixen un home, y pujar fatigosament en zig-zag en direcció al Castell ab cosa de 20 minuts, al cim del Turó de Sant Miquel hont estigué edificat lo grandiós Castell que tingué tres lineas de defensa com encara ´s poden veurer, per los restos de paret que quedan en peu. Lo millor conservat es la Torra del homenatje, que ´s mostra encara tota dreta, á escepció de la part que mira al Sud y Sud-Est que te alguns enderrochs; sota de la mateixa en direcció Sud-Est encara ´s veuhen en peu las quatre parets sens la teulada de la que fou capella del Castell coneguda per la Capella de Sant Miquel. L´altitut será de 420 metres apr. Lo turó y castell pertanyen al Duch de Almenara Alta y Compte de Fivaller.

Del castell seguint per la carena de la montanya en direcció Sud-Est ´s baixa ab cosa de mitja hora al Collet de Sant Miquel de hont girant llavors cap al Sud, ´s baixa ab 20 minuts al Collet de Can Gurri de hont ´s puja seguint la mateixa direcció Sud ab 25 minuts, al Turó de Castell Ruf que tindrá apr. 430 ó 435 metres, en qual cim hi ha encara molts restos del que fou Castell Ruf, de hont seguintper la carena en direcció Sud per lo Turó de Pí Casals, ab cosa de mitxa hora llarga ´s va al Turó de Galceran, lo culminant de la regió y ab poch més, á la conreria de Montalegre.

Rec comtal a la R2 Nord

Aquells que viatgen per la R2 Nord potser s´hauran fixat que havent passat l´estació de Montcada i Reixac (si es va en direcció a Barcelona) i just passat també el barri de Sant Joan, apareix del terra, sota una petita plataforma de ciment, un curs d´aigua clara i  neta.  Qui faci aquest itineri en tren sovint hi haurà vist gent del barri banyant-s´hi a l´estiu o fins i tot fer-hi algun bateig protestant.

Es tracta d´una sèquia d´aigua de més de 2.000 anys d´antiguitat. És el Rec Comtal. Es pensa que van ser el romans qui contruïren aquest canal a fi d´abastir d´aigua l´antiga Barcino, tot i que la seva reforma i ampliació s´atribueix al comte Mir I de Barcelona (s. X-XI) d´on provindria el nom del carrer Regomir (Rec de Mir) de Barcelona.  El Rec Comtal neix uns metres més amunt fruit  d´un gran aqüífer del riu Besòs. Aquest tram de Rec Comtal que va paral.lel a la R2 Nord és on més visible, circulant a a cel obert encara durant uns centenars de metres.

Un bocí de la nostra història mil.lenària,  sense baixar del tren!

Galeria

Eastern Oriental Express

This gallery contains 1 photos.

Quan es parla de grans viatges en tren a ningú li va a la ment la companyia Renfe. Potser fins i tot a més d’un, aquest nom, llegit en un bloc de viatges,  li sonarà antagònic. Però parlar d’Orient Express … Continua llegint

Galeria

Inauguració estació de Montmeló

This gallery contains 3 photos.

Després de 3 dies en els que els trens interrompien el seu recorregut entres les estacions de Mollet  del Vallès i Granollers Centre, avui  9 d´abril de 2012 Montmeló ha estrenat finalment nova estació de tren en substitució de la … Continua llegint

Galeria

De Java a Barcelona en tren: 25.000 km de vies

This gallery contains 4 photos.

És al vast continent euroasiàtic on es pot fer el trajecte en tren més llarg del món. Només interromput per la obsoleta xarxa cambodjana, es pot recorrer la colossal distància que hi ha entre Singapur i Barcelona només utilitzant transport … Continua llegint