Rutes a torres de telegrafia òptica

La transmissió d’informació entre ciutats, exèrcits o persones de la forma més ràpida possible  sempre ha estat una prioritat en la comunicació humana. En són uns bons exemples la creació de xarxes viàries per on hi circulaven missatgers a peu o a cavall, la utilització de senyals de fum o de llum, o els coloms missatgers que els grecs ja utilitzaven per transmetre els resultats dels Jocs Olímpics. 

Fruit d’aquesta necessitat, el 19 de juliol de 1794 s’enviava a França el primer missatge transmès gràcies a un nou mitjà de comunicació, la telegrafia òptica. Les ciutats de Paris i Lille van quedar unides per 22 torres sobre les quals Claude Chappe, el seu inventor, hi va col·locar un sistema de codificació visual. Dalt de cada torre hi havia un pal vertical anomenat “regulador” que suportava un travesser al final del qual es troben uns  “indicadors”. Les figures que aquest sistema podien crear permetien múltiples variants.  Els missatges codificats s’anaven transmeten de torre a torre i eren de fàcil identificació en la distància gràcies a la utilització de binocles o ulleres de llarga vista. 

Molts estats van acabar copiant aquest sistema, i  l’estat espanyol, tot i que tard, també. Durant una època marcada per les guerres carlines,  l’estat considera necessari l’establiment d’un sistema de comunicació ràpid i segur que ajudés a consolidar el nou estat liberal. A Catalunya on la Guerra dels Matiners (II Guerra Carlina) marcava l’agenda, aquesta necessitat era urgent. Entre els anys 1848 i 1849 es va construir una xarxa de telegrafia òptica militar que el coronel José Maria Mathé va adaptar del sistema de Claude Chappe, creant nous codis numèrics gràcies a nous sistemes de senyalització instal·lats a les torres.

Les torres eren ocupades per personal militar, els anomenats torrers, en un nombre de quatre, dos caporals i dos soldats, que vivien a la mateixa torre. Les torres van ser construïdes seguint uns estàndards marcats per Madrid. De planta quadrada, alçada habitual de 5 metres, entrada a la segona planta i amb espitlleres a la resta de pisos i havien de guardar una distància de 8-10 km entre torre i torre en línia recta. A casa nostra s’arribaren a instal·lar un total de 88 torres, que s’estenien des de Barcelona cap a la Jonquera passant per Girona, Lleida. Una de circular passava per Solsona, Vic i Granollers. 

(mapa de localització de torres de telegrafia òptica)

Els contratemps que suposava aquest sistema de comunicació, molt influenciat per les condicions meteorològiques, l ‘implantació del ferrocarril,  però sobretot de la creació de la telegrafia elèctrica va suposar la mort definitiva d’aquest mitjà de comunicació a partir del 1855, quan una llei del Govern espanyol implementava la telegrafia elèctrica.

Si voleu més informació podeu llegir:

• Historia de la telegrafia óptica en España. Sebastián Olivé Roig
• Telegrafía óptica catalana
• Blog de telegrafia òptica del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
• Wiki del Telégrafo Óptico
• Facebook Telegrafia Óptica
• Article sobre la telegrafia òptica al Vallès Oriental

RUTES

1. Torre del Telègraf 200 m. Montornès del Vallès  (Ruta ST01)

La torre es troba a la zona de Can Buscarons, prop de l’aiguabarreig del Besòs. Formava part de la branca entre Barcelona i Vic, situada entre la torre de Can Casaca (prop del coll de la Manya de Granollers) i de la del Turó de Montcada (desareguda).

Que quedar abandonar a partir de l’any 1862. L’any 2013 es va acabar la seva restauració, que ha suposat la seva museització. Des de l’any 2011 l’espai té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local. Es fan de forma habitual visites comentades i també concertades al telèfon 93 572 11 70. 

2. Sant Miquel 385 m. Girona/Celrà  (Ruta ST108) 

La torre es troba als contraforts occidentals de la serra de les Gavarres, on hi havia una antiga ermita i castell.

A principis de 1849 una primera torre de telegrafia militar ja estava en funcionament, construïda aprofitant l’absis de l’ermita de Sant Miquel. Una segona torre d’una línia de telegrafia civil, es va construir de nova planta al seu costat. 

Aquesta nova torre era la núm. 62 que formava part de la línia Girona a Olot, situada entre les torres de  Girona núm. 61(restes al parc dels Alemanys) i la de Borgonyà (núm. 63).

Actualment podem pujar al capdamunt per una escala de cargol, des d’on hi ha un magnífic mirador de les Gavarres.

Podeu llegir aquest article de la restauració de la torre aquí

3.  Torre de Puiggraciós 696 m. El Figaró (Ruta ST25)

Caminada que ens portarà des de La Garriga al Figaró passant pel Santuari de Puiggraciós i els Cingles de Bertí seguint en bona part el PR C-33 Volta a La Garriga.

La torre de Puiggraciós era la núm. 45 de la línia Vic a Barcelona, i està situada prop del Santuari de Puiggraciós (Vallès Oriental), a tocar de l’antiga capella. Tenia com a torres de referència a la de Centelles (núm. 44) i la de Granollers (núm. 46).

4.  Torre a la Mola de Colldejou. 922 m (Ruta ST14; Ruta ST67; Ruta ST111; Ruta ST113; Ruta ST115)

Al cim de la Mola l’any 1875 l’exèrcit liberal va fer construir una torre de telegrafia òptica, aixecada pels veïns del pobles del voltant obligats per les autoritats militars. Segurament van aprofitar una torre medieval anterior. La torre va estar tot just cinc mesos en servei, atès que el mateix any es va construïr una línia de telegrafia elèctrica entre Falset i Tarragona que passava per la Torre de Fontaubella, la Mola i Mont-roig.

5.  Castellferran. Anoia (Montserrat) 792 m (Ruta ST173)

Al cim hi ha el Castell Ferran (100 Cim) hi ha una torre fortificada feta amb pedra i maons, amb murs defensius al voltant. Probablement s’usà durant les guerres carlines. Posteriorment es va utilitzar com a torre de telegrafia òptica, comunicada amb la torre de can Dolcet de Collbató. Formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona, i feia d’enllaç amb la de Barcelona-Lleida. (Font Viquipèdia)

5.  Torre del Petrol. La riba (Alt Camp) 524 m (Ruta ST52 ; Ruta ST141)

Va ser construïda al segle xix durant la Tercera guerra carlina. Va ordenar la seva construcció el comandant de la Riba, D. Manuel Orozco, qui es trobava en aquesta plaça per tal de combatre els carlins dirigits pel Nen de Prades. La torre tenia dues funcions i durant el dia servia com a torre de guaita i a la nit, com a torre de senyals òptics.

La torre segurament es troba al lloc on hi havia l’antic castell de la Riba, documentat l’any 1176.

RUTES A ALTRES TORRES

Si aquesta petita mostra us ha deixat amb ganes de conèixer altres torres, podeu visitar:

• Torre del Petrol a La Riba (Ruta ST52)
• A Molins de Rei en trobem una de curiosa annexa a l’ermita de Sant Pere Romaní.
• Torre de Can Casaca a Granollers (coll de la Manya), única per ser circular.
• Dalt del Turó de Montgat n’hi havia una de molt fotogènica, sobre el túnel ferroviari, que va ser molt fotografia.
• A Sant Pere Màrtir n’hi havia una de la línia Madrid-Barcelona, ara desapareguda.
• A Martorell a tocar de l’estació de Martorell-Castellbisbal (FGC) hi ha la torre Fossada.
• Al Castell de Montjuïc en trobem una de molt ben conservada.