141. Ruta dels Molins de Prades: Travessa pels rius Brugent i Glorieta entre La Riba i Alcover

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: La Riba (Alt Camp)
Estació d’arribada: Alcover (Alt Camp)
Distància/durada: 27,7 km / 2 dies (sense aturades)
Desnivell: +1.030 m / -1.000 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Aprofitant dues excursions anteriors (ST138 i ST140) que visitaven en travessa les valls dels rius Brugent i Glorieta, us volem proposar una nova ruta entre les estacions de tren de La Riba i d’Alcover que uneix els trams de riu de l’una i l’altra sortides.

D’aquesta manera sorgeix una única i excepcional travessa de 28 quilòmetres que ressegueix els rius Brugent i Glorieta per les seves lleres tot visitant el nombrós patrimoni industrial que acumulen aquests dos torrents. No podem oblidar el fabulós entorn natural pel qual caminarem, envoltats de cingleres, alzinars i boscos de ribera que ens faran gaudir d’un brutal cap de setmana. Tot i que l’aigua es manté freda bona part de l’any, ens podrem banyar en els diferents tolls i gorges que visitarem d’ambdós rius.

Les Muntanyes de Prades, i concretament els rius Brugent i Glorieta van veure créixer a partir del s. XVIII multitud de molins d’aprofitament hidràulic de les seves aigües fins a arribar a convertir-se en el segon clúster en importància de Catalunya després del de Capellades, a l’Anoia. Són múltiples els molins paperers, fariners i d’oli que visitarem durant la caminada. Tot i que bona part està en ruïnes, alguns es poden visitar, com els Molins de Terrers i el Molí d’en Fort, ara piscifactoria.

Val la pena l’esforç per acostar-se fins aquestes muntanyes per gaudir d’un patrimoni natural i industrial de primer ordre.

Interès: Els camins que ressegueixen els rius Brugent i Glorieta.
Època: Tot l’any. Compte amb la calor durant l’estiu.
Ruta: Estació de La Riba – La Riba (plaça Major) – Cap de Riba Font de Pasqual – Els Tres Pilons – Carretera TV-7044 – Partida Ample de les Illes – Les Solanes – Els Pescadors – L’Esqueix (ponts penjats) – Molí de Castellà – Molins de Vilalta – Molí d’en Fort – Horts del Miquel – Farena – Plana de Limar – Barranc del Mas d’en Piquer – Mas del Verd – Mont-ral – Plana del Pejan – Cova del Soldat – Mirador vall del Glorieta – Fonts del Glorieta – Bassa de la Central – Niu de l’Àliga – Central de Glorieta – Molins de Glorieta – Molins de Terrers – Ermita del Remei – Font del Pi – Molí Nou – Torre de Figuerola – Església Nova – Església Vella – Estació d’Alcover
Dificultat: llarga ruta amb fort desnivell. Fàcil de seguir gràcies als senyals verticals i a les marques de GR.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

LA RIBA: aquesta població de l’Alt Camp és inici o final d’altres rutes de Senderisme en tren:
- Ruta ST52: caminada entreLa Riba i Vilaverd pel Puigcabrer i la Serra de les Guixeres 14,7 km.
- Ruta 138: travessa amb el mateix inici i final de ruta, que va pel riu Glorieta i Mont-ral, però que baixa a La Riba pel GR-7 (17,4 km).
- Ruta ST139: de Picamoixons a La Riba per la Torre del Petrol-Puigcabrer (100 Cims) 5,8 km
- Ruta ST143: caminada circular des de La Riba que recorre el riu Brugent per l’Esqueix, el Pinetell i el Clot d’en Goda 15,6 km
FARENA:
- Ruta ST140: travessa entre La Riba i Montblanc que segueix el mateix itinerari del Brugent fins a Farena (29,7 km), des d’on segueix el GR-171 fins a Montblanc.
MONT-RAL:
- Ruta ST138: travessa entre Alcover i La Riba que passa per Mont-ral, des d’on baixa fins a La Riba seguint el GR-7 pel Castell Dalmau
ALCOVER:
- Ruta ST137: travessa entre La Selva del Camp i Alcover tot passant per l’Albiol, seguint el PR C-20 19,5 km
- Ruta ST138: travessa que acaba a Alcover sortint de La Riba. Passa per Mont-ral des d’on baixa a La Riba seguint el GR-7.
- Ruta ST144: caminada circular des d’Alcover que visita els tolls més importants. Baixa per l’ermita de les Virtuts.

MAPA TOPOGRÀFIC / TRACK A WIKILOC / PERFIL DE LA RUTA

Mapa ruta 141 — Mapa ruta Molins de Prades

Perfil_141_2 — Perfil ruta Molins de Prades

LES MUNTANYES DE PRADES

Les Muntanyes de Prades formen part de la Serralada Prelitoral Catalana i estan situades entre les depressions Prelitoral i Central catalanes. Tenen una extensió aproximada de 30.000 ha, repartides entre les comarques tarragonines del Baix i Alt Camp, Priorat, Garrigues i Conca de Barberà que comprenen vint-i-tres municipis.

Són un conjunt orogràfic de quatre formacions, la Mussara, els Motllats, la Serra de la Gritella i la de Prades. Tenen un relleu pla en forma de taula que l’erosió ha modelat donant forma a curiosos relleus abruptes, amb barrancs encaixats entre altes cingleres que deixen al descobert bona part de les diferents fàscies geològiques del Triàsic (Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper) de les que estan formades.

La Serra de Prades és la principal de totes i la que assoleix les majors alçades, amb el Tossal de la Baltasana de 1.203 m com a cota més alta de tot el conjunt. El riu Brugent marca una separació entre aquestes i el conjunt de serres situades al sud de La Mussara, els Motllats i la Serra del Pou, on el Puig de Cama podria considerar-se com el seu límit septentrional.

EL RIU BRUGENT

El 10 d’octubre de 1994 el país va viure uns aiguats excepcionals que van provocar víctimes mortals, desbordaments de rius i talls de ponts i carreteres. Especialment intenses van ser les pluges a les Muntanyes de Prades, amb registres que van arribar als 410 l/m2 a Prades, 300 l/m2 a Vilaplana i 177 l/m2 a La Riba. Els rius Brugent i Francolí van assolir cabals de 450 m3/s i 900 m3/s respectivament, arribant a superar els 1000 i 500 anys de retorn. En aquest vídeo podeu veure el riu Brugent durant les riuades en el seu pas per La Riba.

Els aiguats van canviar la fisonomia de les gorges, els torrents i els tolls dels rius de les Muntanyes de Prades. Una infraestructura destrossada va ser el PR C-19, un sender de petit recorregut que unia Farena i La Riba seguint el riu Brugent. El camí va desaparèixer, així com el PR, que es va “traslladar” a Monistrol per passar a ser el 2004 el PR C-19 “Portal de Montserrat”.

EL RIU GLORIETA

Des de Mont-ral baixarem per la vall del riu Glorieta, un itinerari escènic que uneix tant valors naturals com patrimonials de gran bellesa. El riu Glorieta neix sota els Motllats, al terme municipal de Mont-ral, i desemboca al Francolí prop del Morell. La caminada segueix antics corriols que travessen alzinars i boscos de ribera ben conservats, alhora que gaudirem de vistes esplèndides de les muntanyes mentre creuem els diferents estatges geològics del Triàsic, entre els quals destaca el color vermell de les roques del ‘Buntsandstein’, aquí coneguda com a roca d’Alcover. També visitarem diferents tolls i cascades que el riu Glorieta forma al seu curs alt i on a l’estiu podrem fer-hi un bany.

LA RUTA

Hem buscat per aquesta ruta sempre els camins més còmodes i fàcils de seguir, buscant senders abalisats i homologats sempre que ha estat possible. Això fa que sigui l’opció més natural per anar entre Farena i Mont-ral, i entre aquesta població i Alcover.

La nova proposta remunta el riu Brugent, afluent del Francolí, a través d’un sender equipat recentment recuperat. Des de Farena seguirem el PR C-20 fins a Mont-ral, i des d’aquest municipi de l’Alt Camp baixarem a Alcover per la vall del riu Glorieta seguint el mateix sender de petit recorregut.

A Alcover val la pena fer-hi un tomb amb calma i visitar l’Església Vella, l’Església Nova i el Museu d’Alcover, on podrem gaudir d’una bona col·lecció de paleontologia local, bàsicament del Triàsic, roques que conformen el paisatge geològic per on transcorre la ruta.

EN QUIN SENTIT?

Totes les nostres caminades i travesses es poden fer en qualsevol sentit atès que comencen i acaben en estacions de tren. Tot i així, sovint hi ha preferència per un sentit en concret atenent raons d’accés, transport o interès de les ciutats on comença o acaba la ruta.

Habitualment donem preferència per acabar la caminada en aquelles poblacions que tenen interès turístic per donar així temps per visitar-la sense anar apressats per iniciar-la.

ALLOTJAMENTS

Si s’està molt en forma es pot fer la travessa en un sol dia. Però donats els 28 quilòmetres de distància i els nombrosos al·licients de la ruta, és recomanable de dividir-la en dues etapes a fi de poder gaudir en calma del paisatge, visitar els nombrosos molins que anirem trobant, o per donar-nos temps per fer un bany als diferents tolls dels rius Brugent o Glorieta.

Per fer-ho, tenim diferents opcions, totes vàlides, que dependran de les distàncies que vulguem recórrer cada dia. Tenir en compte que els allotjaments rurals poden tenir un preu elevat.

Farena (km 11,5):
- Cal Martí: allotjament de turisme rural dins del nucli de Farena
- La Casa del Mas d’en Toni: també dins del nucli de la població
- Mas de Caret: situat als afores de Farena. Només passem per davant si seguim l’opció PR C-20. Es troba abans d’arribar a la Bartra.
- Refugi Sant Andreu: allotjament de 28 places en habitacions compartides. 11€ la nit, 24€ mitja pensió.
Mont-ral:
- Refugi Musté-Recasens: al centre del poble. Acollidor, barat i amb ambient de muntanya.
- Hotel Cor de Prades: allotjament rural per una còmoda estada. Accepta animals.

DIFICULTAT

Llarga excursió a dividir preferiblement en dues jornades. Hi ha trams de pujada a Farena que són drets i incòmodes.

Tota la travessa recorre senders abalisats, fet que facilita molt el seguiment de la caminada. Així, trobem:

La Riba-Farena: senyals i indicadors verticals del Camí del Brugent.
Farena-Mont-Ral-Alcover: PR C-20 i PR C-20.1.En tot moment seguim les marques blanques i grogues d’aquest sender i la seva variant.

ELS TRENS

Les estacions de sortida i arribada formen part de la mateixa línia Tarragona-Reus-Lleida, per on passen trens de les línies R15 de Regionals de Catalunya.

Actualment circulen per la línia trens de la sèrie 470 i 448, trens que assoleixen una velocitat màxima de 140km/h i 160km/h respectivament.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0km 0h Estació de La Riba (245 m) (gps 31T 347783 4575704)

L’estació es troba al barri de La Carretera, al marge est del Francolí i a tocar de la C-14. Només disposa d’una malmesa marquesina com a refugi de viatgers.

Comencem aquesta llarga travessa anant a buscar el bonic Pont de Cal Cisquet, un pont amb quatre arcs de mig punt que travessa el Francolí. L’arc central es va esfondrar amb els pitjors aiguats que es coneixen ocorreguts el dia de la Mercè de 1874. També podem veure una placa amb el nivell que assoliren els aiguats de 1994.

0,6 km 10 min La Riba, plaça Major (252 m) (gps 31T 347513 4575684)

La Riba és un municipi de l’Alt Camp de 600 habitants situat en la confluència del riu Brugent, que baixa de les Muntanyes de Prades i del Francolí. Al riu hi ha excavat l’Estret de la Riba, un marcat congost entre aquestes muntanyes i la Serra de les Guixeres al nord.

“A la Riba paper i vent, ara ni oli ni vi la vida ve pel Brugent.” Melquíades Huguet

Tot i l’aspecte poc agradable que presenta la població des de la carretera o el tren, no us confongueu, La Riba us sorprendrà agradablement. El seu gran desnivell entre la part alta al barri de Cap-de-Riba i la més baixa, al riu Francolí, ha estat aprofitat durant la història. Al caminar seguint el GR-7 pels seus costeruts carrers i ben arreglats, descobrireu la rica història de molins paperers i fariners d’aquesta població que es remunten al s. XVIII.

0,9 km 20 min Cap-de-Riba (337 m) (gps 31T 347164 4575447)

El barri de Cap-de-Riba és el més alt dels quatre nuclis que conformen La Riba, juntament amb el de Centre Vila, la Ràpita i el de La Carretera. A l’inici del camí trobem un plafó amb el mapa del nou sender La Riba-Farena pel riu Brugent.

Les marques blanques i vermelles del GR-7 ens porten pel centre de la vila, passant davant les façanes de molins històrics de La Riba. Tots els antics molins estan indicats amb rajoles de ceràmica al seu exterior. El primer que trobem és el Molí paperer de Més Amunt, datat de 1791 segons llegim en una dovella a la portalada.

2 km 40 min Font de Pasqual (446 m) (gps 31T 346389 4574902)

La font, antigament lloc habitual de fontades dels ribetans, es troba en una gran esplanada prop de les ruïnes de l’antic Mas de Pasqual, a tocar d’una bassa. La font està embellida amb majòliques (rajoles decorades), on podem llegir un poema de Josep Iglesias, geògraf i escriptor molt lligat a La Riba:

“Tinc sentor de roca regust de pi flaire d’espígol i romaní, destil·lo l’entranya d’aquesta muntanya”.

Josep Iglesias

El camí va enlairat sobre el riu, flanquejant sota el Roquer del Pasqual i el Castell Dalmau, amb bones vistes de la vall del riu Brugent. En arribar al Torrent de la Font de la Costella, trobem una cruïlla que connecta amb el GR-7 i el Castell Dalmau.

3,4 km 1 h Els Tres Pilans. Els Pilons (448 m) (gps 31T 345439 4574702)

Esplèndida raconada anomenada dels Tres Pilans o Tres Pilars, depèn de les fonts, una cruïlla de camins on diverses columnes de pedra calcària s’alcen 15 metres sobre l’entorn, conegudes com el Piló Petit, el Mitjà i l’Alt, també conegut com l’Esprimatxada, escalada per primer cop l’any 1962. Formen part del sector d’escalada conegut com Els Pilons, amb vies de boulder i d’esportiva de dificultat que van del IV grau al 7c+/8a passant pel 7b+ de la via Mery Plexigas, entre d’altres. Va ser seu de la primera competició d’escalada esportiva de casa nostra.

Un camí emboscat puja pel Barranc de la Plana de Balaguer, travessa els plans del mateix nom i gira vers el nord per anar a buscar per primer cop el riu Brugent.

5 km 1h25min Passarel·la sobre el riu Brugent. Carretera (416 m) (gps 31T 344681 4574710)

Travessem el riu per la primera infraestructura del camí recuperat a Farena, una passarel·la doble sobre el Brugent que desemboca a la carretera. Malauradament, la bellesa d’aquest tram de camí amb el riu i el pont s’entronca amb el tram d’asfalt que toca caminar.

L’itinerari continua 450 metres la carretera a l’esquerra (oest). Al cap de 120 metres de seguir-la, podem desviar-nos uns metres per anar a visitar la Resclosa de Raulet (344522, 4574692), on les aigües del Brugent formen un bonic toll sota les parets d’un penya-segat que paga la pena visitar.

5,5 km 1h35min Deixem la carretera TV-7044 (446 m) (gps 31T 344349 4574704)

Després d’una corba, abandonem la carretera per agafar un camí a la dreta (senyals) que baixa vers el Brugent. En aquest punt el riu baixa tranquil per la partida de l’Ample de les Illes on el Brugent forma un meandre on trobem una bassa (344082, 4574658) i les ruïnes dels antics molins paperers de l’Ombra i de Suè, situats a l’altre marge del riu, mig amagats per la vegetació de ribera de l’entorn.

6,8 km 1h55min Els Pescadors. Molins de Pinetells (451 m) (gps 31T 343320 4574399)

Abans de creuar el riu, al marge nord del Brugent, es troben els antics Molins de Pinetells, a la confluència amb el torrent dels Lladres. Dels dos molins que hi havia, un d’oli i un de fariner, només en queden restes d’aquest segon, molt malmès pel pas dels anys.

El camí creua el Brugent per una passarel·la de ciment, punt on trobem un plafó informatiu. A partir d’ara el camí s’endinsa a poc a poc en el congost de l’Esqueix pel marge sud del riu pel qual és segurament la part més espectacular del Camí a Farena. El sender puja pel marge esquerre (sud) del Brugent, que pertany al municipi de Mont-ral, amb les espectaculars parets del penya-segat de l’Esqueix a l’altra riba. Abans d’arribar a la cruïlla al Pinetell (ponts penjats) trobarem diferents passamans i plataformes de fusta que ens ajudaran en la progressió.

7,7 km 2h15min L’Esqueix. Ponts penjats (478 m) (gps 31T 342506 4574444)

L’Esqueix és la part més espectacular del congost entre Farena i La Riba, congost que el Brugent ha hagut d’excavar per obrir-se pas aigües avall. Hi predominen els paisatges caòtics i feréstecs amb espadats que acompanyen el riu a costat i costat. És aquí on trobem el Toll de l’Esqueix, una bassa on podem remullar-nos a l’estiu.

Dos espectaculars ponts penjats travessen el riu en aquest punt. No cal creuar-los atès que es dirigeixen al Pinetell a través del pas de l’Escletxa, però es fa difícil no passar-hi ni que sigui per poder gaudir de les vistes del riu sobre el pont en un indret tan bell.

Deixem els ponts a la dreta i continuem pel marge esquerre del riu. El camí va entre blocs de pedra que ens obliguen a ajudar-nos de les mans sense un camí evident. El sender, ombrívol i emboscat, s’eleva uns metres sobre el riu, tot i que un camí poc fressat segueix també la llera del riu. Totes dues opcions ens portaran a les ruïnes del Mas del Castellà.

8,9 km 2h40min Mas del Castellà (508 m) (gps 31T 341476 4574695)

Arribem a les ruïnes d’aquest antic molí paperer que pertany al municipi de Mont-ral. El sender passa pel mig tot creuant la porta (compte) feta amb carreus.

Poc després el camí creua de nou el Brugent per una passarel·la de fusta per anar a trobar la confluència amb el riu Sec.

9,4 km 2h45min Les Fontanelles (517 m) (gps 31T 341163 4574967)

Som a la confluència entre els rius Sec i Brugent, en un tram força interessant de la ruta on el riu va mig engorjat entre una extensa vegetació de ribera. Un pal indicador ens informa del trencall del camí que puja al Pinetell i la Bartra.

Entrem en una part de la ruta marcada de nou per la presència de diferents molins hidràulics. El primer amb el qual ens trobem, d’acord amb un pal d’informació, és el molí del Po o del Cristí, un molí paperer en ruïnes construït de forma esglaonada contra les parets de roca. A l’interior, ple de bardisses, encara s’observa antiga maquinària darrere una porta enreixada.

Pocs metres endavant arribem al Molí de Vilalta. Tot i que el conjunt dels tres molins eren coneguts com a molins del Vilalta, per l’antic propietari de Farena, ara només en coneixem aquest molí amb aquest nom. Flanquegem pel darrere les ruïnes d’aquest molí fariner i creuem de nou el Brugent per una nova passera amb vista al caos de roques de l’estret pas que forma aquí el riu.

Finalment, un pal indicador a tocar del camí que va pel marge sud (esquerre) del riu ens marca l’indret a l’altre marge del riu on hi ha les restes de l’antic molí fariner de Borros.

10,2 km 2h50min Molí d’en Fort (542 m) (gps 31T 340664 4574676)

El magnífic itinerari del Brugent desemboca en una pista a tocar del Molí d’en Fort, un antic molí fariner i paperer del s. XVIII ara residència privada dedicada també al cultiu de la truita orgànica. La casa ofereix visites al molí (3€), pesca i tast de truita, i s’ofereix com a punt de parada per a excursionistes.

Davant de la casa hi ha un plafó explicatiu sobre el funcionament dels molins paperers i fariners, així com un pal indicador, i d’on un camí ens portaria en 1h30 fins a Mont-ral seguint el sender local de Farena a Mont-ral.

Reprenem el camí seguint la pista que se separa de la llera del riu pel seu marge nord, des d’on podem veure les parets de la Roca Molnera i els cingles de Lo Catellot caure al Brugent. Si volem evitar-nos un tram de pista, tenim l’opció de seguir el sender local a Farena (marques blanques i verdes) que va per un agradable però mig tancat corriol emboscat que surt del primer revolt.

11,5 km 3h15min Farena (615 m) (gps 31T 339870 4575133)

Farena és un nucli de població del municipi de Mont-ral de 46 habitants amb un centre compacte que conserva bonics carrers i places empedrades al voltant de l’església de Sant Andreu. El poble disposa d’un bon restaurant (Brugent) així com d’allotjament rural (La Casa del Mas d’en Toni), i és, per tant, el primer punt on podem dormir si volem dividir la travessa en dues còmodes jornades.

De Farena seguim el PR C-20 que va en direcció sud-oest, primer per la carretera d’accés a Mont-ral des de la TV-7041, i després ja pel camí ral entre Mont-ral i Farena. Aquest camí va ser recuperat l’any 2001 gràcies a l’Ajuntament de Mont-ral, el Consell Comarcal i la FEEC, tal i com ens recorda una placa que trobem més endavant.

13,8 km 4h Barranc del Mas d’en Piquer (659 m) (gps 31T 339206 4573672)

Creuem a gual aquest petit torrent pedregós que més avall passa a anomenar-se Barranc del Mas del Verd i que desemboca al Molí d’en Fort, la piscifactoria per on hem passat de pujada a Farena.

14,3 km 4h30min Mas d’en Verd (688 m) (gps 31T 339183 4573488)

Arribem just a tocar del Mas d’en Verd, en bon estat de conservació. A partir d’aquest punt el camí s’endinsa en un extens bosc. El camí alterna trams de pista amb corriols que hi fan drecera. Tot i que no sempre evidents, cal seguir les marques del PR que ens conduiran fins a Mont-ral.

16,9 km 5h Mont-ral. Refugi Musté-Recasens (858 m) (gps 31T 340765 4572338)

Mont-ral és un municipi de l’Alt Camp de 165 habitants del qual depenen els agregats de Farena, El Bosquet, l’Aixàviga, Cabrera i la Cadeneta. Podem dividir la caminada en dues jornades si ens quedem a dormir al refugi Musté-Recasens, un refugi guardat de la FEEC que ofereix mitja pensió per 27€ o pensió completa per 37€ (preus 2022).

El poble està dominat per l’església de Sant Pere, construcció del s. XII encimbellada dalt d’un turó. El temple és d’una sola nau amb volta de canó amb diverses capelles. Des de dalt de l’església es tenen vastes panoràmiques de les Muntanyes de Prades.

Des de Mont-ral podem fer diferents excursions. Una de les més clàssiques és la Punta Barrina, a la Serra dels Motllats, un cim de 1.017 m que assolirem en un itinerari circular de 3 hores aproximadament. Per una experiència diferent, podem anar a la VF de la Cova de Mont-ral (material tècnic obligatori), on gaudirem de bells paisatges intricats a tocar de cingles, roques foradades i coves.

A partir dels senyals blancs i grocs del PR C-20 que seguirem fins gairebé Alcover, a partir d’aquí també seguirem el Camino Natural ruta del Glorieta, un sender abalisat amb pals indicadors de color morat promogut pel ‘Ministerio d’Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente’ que uneix el Mas de Forés i Mont-ral.

Des del refugi passem per l’Ajuntament i baixem pel carrer de l’Arrabal Baixa, que ens porta entre un bosc esclarissat a través dels camps de conreu de la Plana de Pejan, mentre veiem l’agregat del Bosquet a la nostra dreta.

18,3 km 5h15min Cova del Soldat (706 m) (gps 31T 340385 4571643)

La Cova del Soldat és una gran balma sota els cingles uns metres a la dreta del sender. De la cova el camí baixa sota el Cingle del Glorieta zigzaguejant per un tram empedrat amb vistes fantàstiques de la vall del Glorieta.

18,6 km 5h20min Mirador (661 m) (gps 31T 340669 4571632)

Excel·lent mirador situat sota les parets dels Cingles de Glorieta i just sobre les Fonts del Glorieta. Des d’aquest punt (plafó interpretatiu i barana) podem observar la densa massa arbòria que s’estén per tota la vall del riu, encaixonada entre els cingles de Joan Bo (sud) i de Glorieta (nord). Al fons podem arribar a veure el Camp de Tarragona i Altafulla.

Baixant pel camí empedrat, trobarem al cap de 100 metres (4 minuts), el trencall senyalitzat que baixa a les Fonts del Glorieta.

18,7 km 5h25min Fonts del Glorieta (642 m) (gps 31T 340679 4571606)

Les Fonts del Glorieta representen la icona més coneguda de la vall. El seu toll d’aigua fresca durant tot l’any, la cascada i l’entorn voluptuós envoltat de cingleres fan d’aquesta raconada un dels espais més visitats i apreciats pels excursionistes.

També és el punt on tradicionalment es considera el naixement del Glorieta, tot i que el curs s’inicia als Motllats, prop de l’Aixàviga. Però el cert és que a partir d’aquí el corrent baixa amb aigua tot l’any gràcies a la surgència de les fonts.

L’origen del nom sembla recent. Hi ha fonts al s. XII que ja esmenten el riu com a riu d’Alcover, o de la Ribera (nom usat pels habitants de la zona), però sembla que no és fins al s. XVIII que el nom apareix com l’actual. El nom va lligat a una llegenda sobre un rei musulmà que vivia al Castell de l’Albiol que rapta la pastora Glorieta, que mor de part i és enterrada a les fonts. Podeu llegir una mica més d’aquesta llegenda aquí.

Josep Aladern (1869-1918), pseudònim de Cosme Vidal i Rosich, escriu sobre les Fonts del Glorieta:

“Endins la serra, tosca cinglera obra sos brassos d’aspriu rocam; al front s’abracen avets i murtres, que al sol detura son fresc fullam.

De les clivelles que obre la roca brolla el fresc líquid, com degotall que cantant baixa de fulla en fulla fins a aturar-se dins un mirall”

Poc abans d’arribar a la Bassa, surt un corriol a l’esquerra que puja fins a Mont-ral superant el Cingle de Glorieta per l’Escaleta, un pas equipat amb una escala de fusta que supera un espectacular i estret pas.

19,3 km 5h35min Bassa de la Central (631 m) (gps 31T 340926 4571635)

Assolim un replà de vegetació més oberta on hi ha la petita àrea de lleure de la Bassa de la Central, indret de vegetació més esclarissada on trobem una taula de fusta per a pícnic. Encara són visibles les restes de la séquia i l’antiga bassa, ara plena de bardisses, on s’acumulava l’aigua que abastia la central hidroelèctrica de més avall. Des d’aquí, l’aigua baixava per un canal fins a la central, on entrava pels arcs que hem vist més avall. De pujada a la bassa es poden veure algunes restes d’aquest canal.

De la bassa surt un senderó que baixa de nou a la llera del riu fins que ens porta a visitar un altre bonic toll d’aigua del riu Glorieta. L’inici és una mica perdedor per la multitud de corriols que van entre la pineda. El camí, abans de baixar a la llera, arriba a un excel·lent mirador de la vall. Un dret corriol, on caldrà posar de forma fàcil una mà per ajudar-nos a baixar, ens deixarà al toll.

El tram de baixada fins a la Bassa és força dret, ombrívol i incòmode a estones. En un punt del recorregut trobarem un pas equipat amb una cadena que no presenta cap dificultat. D’una petita esplanada amb un pal indicador, surt un camí que en 10 metres arriba a una gran roca de travertí, roca calcària formada per l’erosió de l’aigua que dissol fàcilment el carbonat càlcic de què està formada. El Coliseu de Roma està fet amb aquest tipus de roca.

20,1 km 6h Molins Nous. Central Hidroelèctrica Sup. (470 m) (gps 31T 341449 4571335)

Desemboquem a la part superior dels Molins Nous, on trobem un plafó informatiu i pals indicadors de direccions. D’aquí podem observar encara diferents arcs de transport d’aigua i la part interior de la central del molí, del qual encara resten les quatre parets dempeus i diverses columnes interiors que suporten un parell de travesses de fusta.

Seguim els indicadors vers el Niu de l’Àliga a través d’un corriol que s’endinsa en un magnífic bosc de ribera fins a aquest famós toll del Glorieta.

20,2 km 6h05min Niu d’Àliga (459 m) (gps 31T 341347 4571336)

Som en un dels punts més atractius de la ruta, el Niu d’Àliga, un gorg amb una petita cascada amb les roques cobertes de molsa. El nom sembla que prové de la forma d’una de les roques que recorda el bec d’una àliga. Els aiguats del 1994 van afectar el salt, tot i que encara conserva l’encant màgic de l’entorn, amb una vegetació de ribera exuberant que inclou freixes i roures de fulla petita, pollancres, arbustos com la sarga, i heura i molsa que donen fe de la humitat de l’entorn.

Des del toll tenim dues opcions, o bé pujar pel mateix camí de nou fins a la part superior dels Molins Nous, o bé prendre un corriol que segueix uns metres torrent avall fins a trobar el camí abalisat que connecta amb el Mas de Forés per pista. Agafem el corriol a l’esquerra que ens portarà ara fins a la part inferior dels Molins Nous, on trobem un pal indicador de direccions.

20,4 km 6h10min Central Hidroelèctrica Inf. Molins Nous (457 m) (gps 31T 341480 4571316)

Atenyem la part inferior dels Molins Nous, indret també conegut com la Central Hidroelèctrica del Glorieta, atès que als antics edificis que van acollir molins fariners primer i paperers després, l’any 1903 s’hi va instal·lar una central hidroelèctrica que va estar en funcionament fins a la dècada dels 40.

Seguim en tot moment les marques blanques i grogues del PR C-20 que ens condueixen a través d’un frondós alzinar amb roures sota el Cingle i la Solana del Xarrumba, que ens portaran al cap de 250 metres (3 minuts) al Mas de Xarrumba (Molins de Glorieta).

20,6 km 6h20min Molins de Glorieta. Mas de Xarrumba (446 m) (gps 31T 341706 4571216)

Arribem a les ruïnes del Mas de Xarrumba, amb edificacions a ambdós costats del camí, tot i que el més clar és el que trobem a la dreta. A la vora del camí hi podrem observar alguna atzavara, planta d’origen americà i de presència comuna en llocs habitats.

Deixem enrere les restes del Mas de Xarrumba tot caminant per un tram de camí força distés que ens portarà fins als Molins de Terrers per un frondós i ben conservat alzinar amb roures amb un sotabosc format per galzeran, marfull, heura i arç blanc entre d’altres plantes. El camí, un dels més macos pel qual caminarem avui, ha estat recuperat fa poc i salva un parell de torrents gràcies a passarel·les de fusta.

Al vessant contrari del Glorieta podrem observar el Cingle del Pou, on si ens fixem podrem veure els diferents estatges de roques del Triàsic, del conglomerat vermell del Buntsandstein, al blanc de la roca calcària del Muschelkalk (Triàsic mitjà).

Poc abans d’arribar als Molins de Terrers, trobarem el trencall a la dreta de la pista que puja pel marge sud del riu i que porta a l’àrea de descans de La Séquia. Arribarem als Molins de Terrers per un talús elevat sobre el pàrquing de vehicles amb la séquia i un petit mur de pedra al costat.

23,3 km 6h45min Molins de Terrers (345 m) (gps 31T 343659 4569999)

Aquí acaba el Camino Natural ruta del Glorieta i on finalitza la carretera d’accés al riu Glorieta, regulada, i que acaba amb un pàrquing de pagament.

Del web de l’Ajuntament d’Alcover traiem la informació següent dels antics molins:

Són els molins situats al mas de Forès. Formen tres construccions, esglaonades a la riba esquerra del Glorieta, en la confluència de la vall de l’Albiol i la del Glorieta. La resclosa està situada al límit amb el terme de Mont-ral, sota el mas de Xarrumba. Tots tres cap a l’any 1905 ja feia temps que estaven aturats.

El molí de dalt rep l’aigua a través de vuit arcs de pedra seca. L’aigua tira avall cap al molí del mig fins al molí de baix. La fàbrica del molí de dalt és la més impressionant d’entre tots els molins del terme per les dimensions que té. L’edifici és de planta rectangular, orientat de llevant a ponent i amb cinc plantes. Les dues superiors són miradors amb quinze finestres a migdia i tramuntana i set a llevant i ponent. A la tercera planta hi ha l’habitatge. A les dues inferiors hi havia les dependències del molí.

El molí del mig està situat 340 metres a vall del molí de dalt a la vora esquerra del camí que condueix al mas de Forès. La sèquia passa per sobre de quatre arcs. Les reformes modernes que s’hi han fet deixen veure poca cosa del que havia estat. Tot i això, encara queden quatre parets del que sembla haver estat un molí paperer. L’existència de tines ho confirmen. L’edifici tenia façana a migdia, on encara s’observen algunes dovelles.

El molí de baix és un edifici senzill de dues plantes que està situat molt a prop de la riba del Glorieta, a la vora esquerra del camí del mas de la Torreta. La façana està orientada a migdia. La séquia passa per damunt d’un arc. A la planta superior hi ha el mirador amb deu finestres a sud i nord. L’estat de conservació és bastant bo.

24,3 km 7h Ermita del Remei (340 m) (gps 31T 344399 4570338)

A l’àrea de l’ermita trobem un pàrquing per a vehicles, la font de l’Ermita del Remei a tocar d’una petita àrea de lleure amb taules i un restaurant que ocupa l’antiga casa de l’ermità. També veurem un gran plafó interpretatiu de la vall del riu Glorieta.

L’ermita acull l’eucaristia cada segon dissabte de mes a les 10 h. De nou al web de l’Ajuntament d’Alcover (turisme), llegim sobre l’ermita del Remei:

L’ermita del Remei, un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a la vall del riu Glorieta, a uns 3 quilòmetres del poble. Al costat de l’ermita hi ha la casa de l’ermità, substituïda per una casa de colònies el 1961 i actualment habilitada com a restaurant.

Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.

L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.

Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.

A tocar de l’ermita, enmig del bosc dels voltants, hi ha la Cova del Remei (més coneguda com la cova dels Tres Trucs), una petita cavitat de saldó vermell on segons la llegenda s’hi va trobar la verge del Remei. La tradició diu que si es donen tres cops de cap al sostre, es trobarà remei als nostres mals.

25,5 km 7h15min Bifurcació PR C-20 (274 m) (gps 31T 345244 4569903)

El PR C-20 és un sender de petit recorregut de 26 quilòmetres que uneix l’Albiol i el refugi dels Cogullons passant per Mont-ral i Farena (veure ruta ST137 La Selva del Camp-l’Albiol-Alcover).

A la dreta, el sender PR C-20 segueix cap a l’Albiol a través de la vall del riu Micanyo. Nosaltres, a partir d’aquesta cruïlla, seguirem la variant PR C-20.1 de connexió entre Alcover i aquest sender. Hem de continuar recte per l’asfalt per un avorrit tram en direcció a Alcover durant 800 metres.

26,1 km 7h25min El Molí Nou o de Güell (246 m) (gps 31T 345724 4569613)

Arribem a les ruïnes d’aquest antic molí, on trobem un pal indicador. Aprofitem de nou el web de l’Ajuntament d’Alcover per llegir la següent informació:

Edifici datat al darrer quart del segle XVIII i manat construir pel doctor en medicina Pere Güell. L’edifici està construït amb tres naus i cinc plantes, del qual només es conserven les dues primeres plantes. El segon pis i els dos miradors estan ensorrats.

El molí Nou és el més proper a la vila i el més meridional de la vall del Glorieta. Es troba a la riba esquerra del riu. S’anomena així, ja que a la riba oposada hi ha les restes del molí Vell; molí fariner ja existent al segle XIV.

L’edifici del molí Nou consta de quatre plantes i un soterrani. La façana està orientada a migdia. El mirador superior, amb finestres més petites, ja que aprofita la inclinació de les dues vessants de la teulada, té divuit finestres a nord i sud i vuit a llevant i ponent. Al mirador inferior n’hi ha dotze a nord i sud i també divuit a les façanes orientades a migdia i ponent. El primer pis era el principal. Les restes més ben conservades són les hidràuliques: la resclosa i la séquia. El soterrani conserva bona part de les sales i tines destinades a la fabricació de paper.

El molí va fabricar paper d’estrassa, paper de barba, paper de fumar i paper timbrat per a notaries, entre altres. El paper de fumar era conegut com a paper de Sabadell i es consumia principalment a Reus i Tarragona.

El molí Nou va ser un dels últims molins que va deixar de funcionar. Cap el 1890 el molí va deixar de ser paperer i en els últims temps, cap al 1905, s’hi va produir cuir regenerat.

Seguim la ruta per un senderó que va pel marge nord del riu amb un alt mur de pedra seca que ens separa de camps de cultiu, i que ens deixarà en 5 minuts (385 m) a la Font Fresca.

26,5 km 7h30min Font Fresca (232 m) (gps 31T 346037 4569332)

Tirem de veta de l’excel·lent informació que trobem al web de l’Ajuntament d’Alcover, on llegim en la seva secció de Turisme:

Font situada a un quilòmetre de la Vila. S’hi accedeix pel passeig de després de l’Hort de Sant Antoni. Molta gent hi acudeix per l’aigua o bé passejar.

La font raja en el mateix llit del riu Glorieta. De fet, són tres fonts separades entre elles per uns 200 metres.

Per anar des de la font fins a l’Església Nova, següent punt de pas de la caminada, tenim dues opcions:

El més ràpid és seguir el PR C-20.1 pel pavelló d’esports, el carrer del Carme i el carrer de les Rodes.
Però és més interessant seguir per la llera del riu Brugent fins al pont de Reus. L’Av. de Reus ens portarà al Portal de la Saura, on trobem el Museu d’Alcover, situat a la casa noble de Can Batistó. Paga la pena (si està obert) visitar la secció de paleontologia, format per fòssils bàsicament del Triàsic. Finalment, el carrer de l’Abadia ens portarà a tocar de l’Església Nova.

27,3 km 7h38min Església Nova (244 m) (gps 31T 346606 4569556)

L’Església de la Nostra Senyora de l’Assumpció, també coneguda com a Església Nova, va ser construïda entre els anys 1578 i el 1630. La façana és renaixentista amb una portalada d’arc de mig punt. A diferència de l’Església Vella construïda amb pedra vermella, aquesta és de saldó groc. L’actual torre del campanar va ser reconstruïda el 1803 quan va caure l’original.

La vila conserva trams de muralla visibles a la Muralla d’Anselm Clavé i la Muralla de Sant Miquel, així com diferents torres, com la Torre de Cal Tatxo o la Torre de Cal Ballester, i portals com el Portal de la Saura i el Portal de Sant Miquel.

Pano-glorieta01 — Església Vella. Alcover

27,5 km 7h42min Església Vella (232 m) (gps 31T 346791 4569508)

Alcover és una vila que mereix recórrer-la i conèixer-la a peu, caminar a través de les seves places, portals i carrers estrets amb edificis religiosos. En destaca l’Església Vella, construïda amb pedra vermella (saldó o roca d’Alcover) del ‘Buntsandstein’, estatge geològic del Triàsic caracteritzat per les seves roques sedimentàries vermelles amb còdols.

Al web de l’Ajuntament d’Alcover trobarem molt bona informació pràctica sobre els punts d’interès de la vila. D’aquesta web extraiem sobre l’Església Vella:

Anomenada també Església de la Sang. El 1931 fou declarada monument historicoartístic. L’edifici fou incendiat durant la guerra civil i bona part de les obres artístiques del seu interior es van perdre. Poc després, el 1937 en enderrocar l’edifici de l’antic hospital-escola que s’alçava al costat i actuava de contrafort de l’església, aquesta s’ensorrà. Anys més tard, l’indret enrunat fou arranjat i convertit en un jardí.

L’edifici consta d’una sola nau amb coberta de volta de canó i un absis semicircular. L’església és d’estil romànic de finals del s. XII. El culte es va mantenir fins al 1783. De la seva forma originària en resten nombrosos testimonis fotogràfics, tant dels seus elements arquitectònics, com dels pictòrics i escultòrics.

Actualment, pel que encara roman en peu, clarament es pot apreciar el que fou la nau, de 30 metres de llarg per 13 d’ample. Les seves parets són de saldó vermell i tenen un gruix d’uns 2 metres. D’aquestes parets es conserva en la seva totalitat la de l’absis i la del cor, bona part de la paret on s’obria la porta d’entrada al recinte i ben poc de la que es trobava enfront d’aquesta, la que es recolzava en l’edifici hospital-escola.

27,8 km 7h45min Estació d’Alcover (217 m) (gps 31T 347042 4569400)

L’estació es troba a l’extrem oriental de la població, just davant de l’Hotel Nou, una bona opció d’allotjament si volem passar la nit a la població. L’estació, tot i tenir un edifici de viatgers, sol romandre tancada i només podrem fer ús d’una petita marquesina per a protegir-nos, si escau, de la pluja o el vent.El Passeig de l’Estació ens portarà en pocs minuts a l’Església Vella passant per la Plaça del Portal, punt de reunió on poder esmorzar en qualsevol dels cafès de la plaça o comprar quelcom de darrera hora al supermercat.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Ràfegues muntanyenques: recull d’anècdotes, llegendes, humorades i rondalles de les Muntanyes de Prades. Josep M. Contijoch. Ed. Cossetània 1999
Els camins de l’aigua: fonts naturals i aigües al terme de Montblanc. Joan Pallissé. Ed. Cossetània 2006
Rojals: un poble, un terme, una gent. Josep Insa. Ed. Cossetània 2001
Els Masos de Rojals. Josep M. Contijoch. Ed. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. 1997
Les muntanyes de Prades: caminant de poble a poble. Josep Insa. Ed. Cossetània 2005
Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Màrius Domingo. Cossetània Edicions (2000)
Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Domingo, M. i Borau, A. Cossetània Edicions (1998)
Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Ferré Masip, Rafael Piolet (2001)
Muntanyes de Prades: un grapat d’excursions. Jaume Mas Roca. Ed. Piolet (2011)
Les Muntanyes de Prades : 20 recorreguts per boscos, cingles i barrancs i una volta integral pel massís. Ignasi Planas. Cossetània (2009)
La vida al riu Francolí: els humans i els sistemes aquàtics. Ed. Jesús Ortiz. URV (2014)
Guia d’escalada clàssica a les muntanyes de Prades. Josep Jané. Cossetània (2006)
Escalada clàssica a les muntanyes de Prades: crònica d’ascensions mítiques i batalles perdudes. Josep Jané Vallvey. Ed. Cossetània (2006)