140. Camí del Brugent: de La Riba a Montblanc passant per Farena i Rojals

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: La Riba (Alt Camp)
Estació d’arribada: Montblanc (Conca de Barberà)
Distància/durada: 29,7 km / 2 dies
Desnivell: +1.280 m / – 1.200 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

El 10 d’octubre de 1994 el país va viure uns aiguats excepcionals que van provocar víctimes mortals, desbordaments de rius i talls de ponts i carreteres. Especialment intenses van ser les pluges a les Muntanyes de Prades, amb registres que van arribar als 410 l/m2 a Prades, 300 l/m2 a Vilaplana i 177 l/m2 a La Riba. Els rius Brugent i Francolí van assolir cabals de 450 m3/s i 900 m3/s respectivament, arribant a superar els 1000 i 500 anys de retorn. En aquest vídeo podeu veure el riu Brugent durant les riuades en el seu pas per La Riba.

Els aiguats van canviar la fisonomia de les gorges, els torrents i els tolls dels rius de les Muntanyes de Prades. Una infraestructura destrossada va ser el PR C-19, un sender de petit recorregut que unia Farena i La Riba seguint el riu Brugent. El camí va desaparèixer, així com el PR, que es va “traslladar” a Monistrol per passar a ser el 2004 el PR C-19 “Portal de Montserrat”.

Interès: El Camí de La Riba a Farena pel riu Brugent, un camí recuperat que ressegueix el riu per passarel·les i ponts
Època: Tot l’any. Compte amb la calor durant l’estiu.
Ruta: Estació de La Riba – La Riba (plaça Major) – Cap de Riba Font de Pasqual – Els Tres Pilons – Carretera TV-7044 – Partida Ample de les Illes – Les Solanes – Els Pescadors – L’Esqueix (ponts tibetans) – Molí de Castellà – Molins de Vilalta – Molí d’en Fort – Horts del Miquel – Farena – Comellar del Xecó – Grau del Roquerol – Font del Mas de Mateu – Mas de Mateu – Mas del Xuflet – Grau del Paulet – Coll d’en Serra – Refugi de Cogullons – Font dels Cogullons – Font del Grèvol – Cova de la Baridana – Les Fontanelles – Rojals – Font de Burxoc – Font del Grèvol o del GR – Estret de la Vall – Molí de Dins – Molí de la Vall de Fora – Sant Josep – Montblanc – Estació de Montblanc
Dificultat: Llarga ruta amb fort desnivell. Fàcil de seguir gràcies als senyals verticals i a les marques de GR.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

LA RIBA: aquesta població de l’Alt Camp és inici o final d’altres rutes de Senderisme en tren:
- Ruta ST52 : La Riba a Vilaverd pel Puigcabrer i Serra de les Guixeres 14,7 km.
- Ruta ST104: D’Alcover a La Riba per la vall del riu Glorieta 17,4 km.
- Ruta ST139: De Picamoixons a La Riba pel Puigcabrer (100 Cims) 5,8 km
- Ruta ST143: Caminada circular des de La Riba que recorre el riu Brugent per l’Esqueix, el Pinetell i el Clot d’en Goda 15,6 km
ROJALS: d’aquesta població podem baixar a Vilaverd seguint el PR C-17 (Ruta ST104 Vilaverd a Montblanc per Rojals). La ruta és dos quilòmetres més curta, però menys interessant.
MONTBLANC: des de la capital de la Conca de Barberà podem enllaçar amb altres rutes
- Ruta ST17 Montblanc a Vimbodí passant pel mirador de Pena i Poblet.
- Ruta ST10 1: VF de les Feixes del Colom, ruta circular per Montblanc amb opció de fer una via ferrada (material tècnic obligat) 10 km.
- Ruta ST102: Travessa entre Montblanc i Vilaverd per la Cogulla i el Tossal Gros 23 km.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

LA RUTA

Us proposem una nova travessa per realitzar en tren, de l’estació de La Riba a la de Montblanc, que remunta el riu Brugent, afluent del Francolí, a través d’un sender equipat recentment recuperat. Hem buscat per aquesta ruta sempre els camins més còmodes i fàcils de seguir, buscant senders abalisats i homologats sempre que ha estat possible. Això fa que sigui l’opció més natural per anar entre Farena i Rojals, i entre aquesta població i Montblanc. Podem fer variacions a la ruta proposada, com pujar a la Mola dels Quatre Termes o des de Farena seguir el PR C-20 a través de La Bartra enlloc del PR C-20.2 que va pel Grau del Roquerol.

La proposta segueix el riu Brugent entre La Riba i Farena pel camí recuperat del Brugent. D’aquest llogarret i seguint la variant PR C-20.2 arribarem al refugi de Cogullons, on podem fer nit per dividir la ruta en dues jornades més tranquil·les. Des de Cogullons seguirem sempre el GR-171 fins a Montblanc passant per Rojals i baixant per l’espectacular barranc de la Vall, de gran valor paisatgístic i ecològic i envoltat de cingles que el riu la Vall ha format amb el decurs dels anys.

La caminada també té present un gran valor patrimonial. Són múltiples els molins paperers, fariners i d’oli que visitarem durant la caminada. Bona part estan en ruïnes, però cal reivindicar aquest ric patrimoni, el segon en importància de Catalunya després de l’Anoia.

Un altre punt interessant de la ruta són les pintures rupestres i gravats que hi ha al voltant de Rojals i Cogullons. La caminada passa pels Abrics de Baridana, on podem observar algunes d’aquestes pintures Patrimoni de la Humanitat. Amb més temps, podem visitar les pintures del Mas d’en Carles o les del Coll de la Mola.

No podem oblidar que la travessa acaba a Montblanc, ciutat emmurallada que per si sola mereix una jornada sencera de visita. És recomanable de visitar el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades-Montblanc.

ALLOTJAMENTS

Atès que la caminada té prop de 30 quilòmetres, és recomanable de dividir-la en dues etapes. Per fer-ho, tenim diferents opcions, totes vàlides, que dependran de les distàncies que vulguem recórrer cada dia. Tenir en compte que els allotjaments rurals poden tenir un preu elevat.

Farena (km 11,5):
- Cal Martí: allotjament de turisme rural dins del nucli de Farena
- La Casa del Mas d’en Toni: també dins del nucli de la població
- Mas de Caret: situat als afores de Farena. Només passem per davant si seguim l’opció PR C-20. Es troba abans d’arribar a la Bartra.
Refugi de Cogullons (km 16): allotjament gestionat pel Centre Excursionista de Montblanc. Per la seva situació dalt d’un turó amb vistes privilegiades de les Muntanyes de Prades i per estar a meitat del recorregut pot ser una bona opció. Telèfon (977 86 30 45), té tarifes de 4€ per esmorzar, 10€ sopar/dinar i 6€ per pernoctació (2016).

ATENCIÓ: a mitjans de 2017 l’establiment és d’ús exclusiu pels socis per no reunir les condicions administratives per a obrir-lo al públic.

Rojals (km 20):
- Mas de l’Arlequí, casa de turisme rural premiada amb el premi Dovella per a la recuperació del patrimoni històric.
- La Socarrimada, restaurant i allotjament al centre del poble.

DIFICULTAT

Llarga excursió a dividir preferiblement en dues jornades. Hi ha trams de pujada a Farena que són drets i incòmodes.

Tota la travessa recorre senders abalisats, fet que facilita molt el seguiment de la caminada. Així, trobem:

La Riba-Farena: senyals i indicadors verticals del Camí del Brugent.
Farena-Rojals: PR C-20.2 en tot moment seguim les marques blanques i grogues d’aquesta variant del sender PR C-20 que uneix L’Albiol i Capafonts.
Rojals-Montblanc: GR-171

ELS TRENS

Les estacions de sortida i arribada formen part de la mateixa línia Tarragona-Reus-Lleida, per on passen trens de les línies R15 de Regionals de Catalunya.

Actualment circulen per la línia trens de la sèrie 470 i 448, trens que assoleixen una velocitat màxima de 140km/h i 160km/h respectivament.

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0h 0km Estació de La Riba (245 m) (gps 31T 347783 4575704)

L’estació es troba al barri de La Carretera, al marge est del Francolí i a tocar de la C-14. Només disposa d’una malmesa marquesina com a refugi de viatgers.

Comencem aquesta llarga travessa anant a buscar el bonic Pont de Cal Cisquet, un pont amb quatre arcs de mig punt que travessa el Francolí. L’arc central es va esfondrar amb els pitjors aiguats que es coneixen ocorreguts el dia de la Mercè de 1874. També podem veure una placa amb el nivell que assoliren els aiguats de 1994.

620 m 10 min La Riba, plaça Major (252 m) (gps 31T 347513 4575684)

La Riba és un municipi de l’Alt Camp de 600 habitants situat en la confluència del riu Brugent, que baixa de les Muntanyes de Prades i del Francolí. Al riu hi ha excavat l’Estret de la Riba, un marcat congost entre aquestes muntanyes i la Serra de les Guixeres al nord.

“A la Riba paper i vent, ara ni oli ni vi la vida ve pel Brugent.” Melquíades Huguet

Tot i l’aspecte poc agradable que presenta la població des de la carretera o el tren, no us confongueu, La Riba us sorprendrà agradablement. El seu gran desnivell entre la part alta al barri de Cap-de-Riba i la més baixa, al riu Francolí, ha estat aprofitat durant la història. Caminar seguint el GR-7 pels seus costeruts carrers i ben arreglats, descobrireu la rica història de molins paperers i fariners d’aquesta població que es remunten al s. XVIII.

900 m 20 min Cap-de-Riba (337 m) (gps 31T 347164 4575447)

El barri de Cap-de-Riba és el més alt dels quatre nuclis que conformen La Riba, juntament amb el de Centre Vila, la Ràpita i el de La Carretera. A l’inici del camí trobem un plafó amb el mapa del nou sender La Riba-Farena pel riu Brugent.

Les marques blanques i vermelles del GR-7 ens porten pel centre de la vila, passant davant les façanes de molins històrics de La Riba. Tots els antics molins estan indicats amb rajoles de ceràmica al seu exterior. El primer que trobem és el Molí paperer de Més Amunt, datat de 1791 segons llegim en una dovella a la portalada.

2 km 40 min Font de Pasqual (446 m) (gps 31T 346389 4574902)

La font, antigament lloc habitual de fontades dels ribetans, es troba en una gran esplanada prop de les ruïnes de l’antic Mas de Pasqual, a tocar d’una bassa. La font està embellida amb majòliques (rajoles decorades), on podem llegir un poema de Josep Iglesias, geògraf i escriptor molt lligat a La Riba:

“Tinc sentor de roca regust de pi flaire d’espígol i romaní, destil·lo l’entranya d’aquesta muntanya”.

Josep Iglesias

El camí va enlairat sobre el riu, flanquejant sota el Roquer del Pasqual i el Castell Dalmau, amb bones vistes de la vall del riu Brugent. En arribar al Torrent de la Font de la Costella, trobem una cruïlla que connecta amb el GR-7 i el Castell Dalmau.

3,4 km 1 h Els Tres Pilans. Els Pilons (448 m) (gps 31T 345439 4574702)

Esplèndida raconada anomenada dels Tres Pilans o Tres Pilars, depèn de les fonts, una cruïlla de camins on diverses columnes de pedra calcària s’alcen 15 metres sobre l’entorn, conegudes com el Piló Petit, el Mitjà i l’Alt, també conegut com l’Esprimatxada, escalada per primer cop l’any 1962. Formen part del sector d’escalada conegut com Els Pilons, amb vies de boulder i d’esportiva de dificultat que van del IV grau al 7c+/8a passant pel 7b+ de la via Mery Plexigas, entre d’altres. Va ser seu de la primera competició d’escalada esportiva de casa nostra.

Un camí emboscat puja pel Barranc de la Plana de Balaguer, travessa els plans del mateix nom i gira vers el nord per anar a buscar per primer cop el riu Brugent.

5 km 1h25min Passarel·la sobre el riu Brugent. Carretera (416 m) (gps 31T 344681 4574710)

Travessem el riu per la primera infraestructura del camí recuperat a Farena, una passarel·la doble sobre el Brugent que desemboca a la carretera. Malauradament, la bellesa d’aquest tram de camí amb el riu i el pont s’entronca amb el tram d’asfalt que toca caminar.

L’itinerari continua 450 metres la carretera a l’esquerra (oest). Al cap de 120 metres de seguir-la, podem desviar-nos uns metres per anar a visitar la Resclosa de Raulet (344522, 4574692), on les aigües del Brugent formen un bonic toll sota les parets d’un penya-segat que paga la pena visitar.

5,5 km 1h35min Deixem la carretera TV-7044 (446 m) (gps 31T 344349 4574704)

Després d’una corba, abandonem la carretera per agafar un camí a la dreta (senyals) que baixa vers el Brugent. En aquest punt el riu baixa tranquil per la partida de l’Ample de les Illes on el Brugent forma un meandre on trobem una bassa (344082, 4574658) i les ruïnes dels antics molins paperers de l’Ombra i de Suè, situats a l’altre marge del riu, mig amagats per la vegetació de ribera de l’entorn.

6,8 km 1h55min Els Pescadors. Molins de Pinetells (451 m) (gps 31T 343320 4574399)

Abans de creuar el riu, al marge nord del Brugent, es troben els antics Molins de Pinetells, a la confluència amb el torrent dels Lladres. Dels dos molins que hi havia, un d’oli i un de fariner, només en queden restes d’aquest segon, molt malmès pel pas dels anys.

El camí creua el Brugent per una passarel·la de ciment, punt on trobem un plafó informatiu del Camí. A partir d’ara el camí s’endinsa a poc a poc en el congost de l’Esqueix pel marge sud del riu pel qual és segurament la part més espectacular del Camí a Farena. El sender puja pel marge esquerre (sud) del Brugent, que pertany al municipi de Mont-ral, amb les espectaculars parets del penya-segat de l’Esqueix a l’altra riba. Abans d’arribar a la cruïlla al Pinetell (ponts tibetans) trobarem diferents passamans i plataformes de fusta que ens ajudaran en la progressió.

7,7 km 2h15min L’Esqueix. Ponts tibetans (478 m) (gps 31T 342506 4574444)

L’Esqueix és la part més espectacular del congost entre Farena i La Riba, congost que el Brugent ha hagut d’excavar per obrir-se pas aigües avall. Hi predominen els paisatges caòtics i feréstecs amb espadats que acompanyen el riu a costat i costat. És aquí on trobem el Toll de l’Esqueix, una bassa on podem remullar-nos a l’estiu.

Dos espectaculars ponts tibetans travessen el riu en aquest punt. No cal creuar-los atès que es dirigeixen al Pinetell a través del pas de l’Escletxa, però es fa difícil no passar-hi ni que sigui per poder gaudir de les vistes del riu sobre el pont en un indret tan bell.

Deixem els ponts a la dreta i continuem pel marge esquerre del riu. El camí va entre blocs de pedra que ens obliguen a ajudar-nos de les mans sense un camí evident. El sender, ombrívol i emboscat, s’eleva uns metres sobre el riu, tot i que un camí poc fressat segueix també la llera del riu. Totes dues opcions ens portaran a les ruïnes del Mas del Castellà.

8,9 km 2h40min Mas del Castellà (508 m) (gps 31T 341476 4574695)

Arribem a les ruïnes d’aquest antic molí paperer que pertany al municipi de Mont-ral. El sender passa pel mig tot creuant la porta (compte) feta amb carreus.

Poc després el camí creua de nou el Brugent per una passarel·la de fusta per anar a trobar a la confluència amb el riu Sec.

9,4 km 2h45min Les Fontanelles (517 m) (gps 31T 341163 4574967)

Som a la confluència entre els rius Sec i Brugent, en un tram força interessant de la ruta on el riu va mig engorjat entre una extensa vegetació de ribera. Un pal indicador ens informa del trencall del camí que puja al Pinetell i la Bartra.

Entrem en una part de la ruta marcada de nou per la presència de diferents molins hidràulics. El primer amb el qual ens trobem, d’acord amb un pal d’informació, és el molí del Po o del Cristí, unmolí paperer en ruïnes construït de forma esglaonada contra les parets de roca. A l’interior, ple de bardisses, encara s’observa antiga maquinària darrere una porta enreixada.

Pocs metres endavant arribem al molí de Vilalta. Tot i que el conjunt dels tres molins eren coneguts com a Molins del Vilalta, per l’antic propietari de Farena, ara només en coneixem aquest molí amb aquest nom. Flanquegem pel darrere les ruïnes d’aquest molí fariner i creuem de nou el Brugent per una nova passera amb vista al caos de roques de l’estret pas que forma aquí el riu.

Finalment, un pal indicador a tocar del camí que va pel marge sud (esquerre) del riu ens marca l’indret a l’altre marge del riu on hi ha les restes de l’antic molí fariner de Borros.

10,2 km 2h50min Molí d’en Fort (542 m) (gps 31T 340664 4574676)

El magnífic itinerari del Brugent desemboca en una pista a tocar del Molí d’en Fort, un antic molí fariner i paperer del s. XVIII ara residència privada dedicada també al cultiu de la truita orgànica. La casa ofereix visites al molí (3€), pesca i tast de truita, i s’ofereix com a punt de parada per a excursionistes.

Davant de la casa hi ha un plafó explicatiu sobre el funcionament dels molins paperers i fariners, així com un pal indicador, i d’on un camí ens portaria en 1h30 fins a Mont-ral seguint el sender local Farena a Mont-ral.

Reprenem el camí seguint la pista que se separa de la llera del riu pel seu marge nord, des d’on podem veure les parets de la Roca Molnera i els cingles de Lo Catellot caure al Brugent. Si volem evitar-nos un tram de pista, tenim l’opció de seguir el sender local a Farena (marques blanques i verdes) que va per un agradable però mig tancat corriol emboscat que surt del primer revolt.

11,5 km 3h15min Farena (615 m) (gps 31T 339870 4575133)

Farena és un nucli de població del municipi de Mont-ral de 46 habitants amb un centre compacte que conserva bonics carrers i places empedrades. El poble disposa d’un restaurant (Brugent) així com d’allotjament rural (La Casa del Mas d’en Toni), i és, per tant, el primer punt on podem dormir si volem dividir la travessa en dues còmodes jornades.

Des de Farena tenim dues opcions per anar a Cogullons i Rojals:

PR C-20.2 (8,4 km): és l’opció triada i ressenyada en aquesta ruta. Itinerari que va per corriols emboscats, passant pel bonic grau del Roquerol i la Balma Gran
PR C-20 (8,7 km): el sender original passa pel bonic barranc del Tous (bell exemple de roca vermella del Buntsandstein) i la Bartra de camí a Rojals. Té l’inconvenient de seguir un tram d’asfalt. Bona opció si volem anar directes a Rojals sense passar pel refugi de Cogullons.

Reprenem el recorregut agafant uns metres el camí de Farena a Capafonts, sender que surt del nord-est del poble. Seguint les marques del PR C-20.2, el camí s’enfila força dret pel vessant sud de la Mola de Roquerola a través del Comellar del Xacó per un bosc mixte d’alzines i pins blancs.

13,5 km 4h Grau del Roquerol (933 m) (gps 31T 339021 4576093)

Assolim el capdamunt del grau del Roquerol després de superar unes fortes llaçades. El punt és un excepcional mirador del vessant sud-est de les Muntanyes de Prades, amb bones vistes del barranc del Tous i Farena. El grau està situat just en una fàscia de roca conglomerada del Buntsandstein (Triàsic inferior), del característic color vermell que configura aquest tipus de roca.

El camí alterna trams de pista i corriol. Val la pena seguir les marques del PR atès que si no ens passaríem de llarg la bonica font del Mas de Mateu.

14,1 km 4h05min Font del Mas de Mateu (980 m) (gps 31T 338689 4576349)

El camí arriba a la Font del Mas del Mateu, situada en un preciós entorn dominat per una petita teixeda, on també trobem boix grèvol. Prop de la font també hi ha un pou de gel (utm 338551, 4576389 ( font Manel Martínez “Patrimoni rural i natural“).

14,2 km 4h10min Mas de Mateu (988 m) (gps 31T 338551 4576389)

Les ruïnes del Mas es troben a l’esquerra, separades uns metres del camí, tot aprofitant una balma com a paret posterior.

Molts masos de les Muntanyes de Prades foren amagatall i refugi de capellans durant la Guerra Civil. Els capellans Mn. Pau Queralt (Montblanc), Mn. Torres i Segú (Valls) i Mn. Torres i Balcells (Blancafort) fugiren durant el juliol de 1936 a refugiar-se a les muntanyes. Només Mn. Pau Queralt va restar al Mas, on va ser descobert a principis d’agost per les Milícies Antifeixistes i mort a trets. Una gran creu a l’entrada del mas recorda els fets. Acabada la guerra les restes de Mn. Queralt van reposar a Poblet i el 1992 enterrades al presbiteri de l’església de Sant Miquel de Montblanc, davant del qual hi ha un monument al seu martiri.

14,5 km 4h15min Abandonem pista. Cruïlla a la Mola (998 m) (gps 31T 338440 4576565)

Després de 330 metres (5 minuts) del Mas de Mateu arribem a una bifurcació. La pista principal puja vers la Mola dels Quatre Termes (1.120m), variant interessant si volem afegir un cim a la travessa, i per on passa el GR-171 que ens portaria de cap al refugi de Cogullons.

El PR C-20.2 segueix a la dreta per un corriol que s’endinsa en un bonic tram de camí emboscat. El sender passa al cap d’uns minuts per les ruïnes del Mas de Xuflet, antiga edificació balmada que té a Maria Serra Pàmies com a última resident coneguda l’any 1906.

15,7 km 4h40min Coll d’en Serra (1.010 m) (gps 31T 339061 4577065)

El corriol desemboca a la pista que comunica el llogarret de La Bartra amb els Cogullons. Davant nostre ja podem veure el refugi de Cogullons encimbellat dalt del turó. Prenem la pista a l’esquerra (nord) fins a desembocar a la cruïlla amb el GR-171, un sender que uneix el Santuari de Pinòs (Anoia) amb el refugi del Caro (Baix Ebre) en un recorregut de 275 km, sender que seguirem des d’aquest punt tota l’estona fins a Montblanc.

Val la pena desviar-se 230 metres seguint el GR-171 a l’esquerra (oest) per anar a visitar els gravats rupestres dels Cogullons, gravats a nivell de terra sobre una placa de 19×3,5 metres que trobarem sobre la roca vermella. Els gravats corresponen a diferent èpoques, entre els quals una inscripció relativa a un déu ibèric.

16,2 km 4h50min Refugi de Cogullons (1.952 m) (gps 31T 339329 4577415)

El refugi es troba al despoblat dels Cogullons, petit nucli abandonat pertanyent a Montblanc que estava format per sis o set cases i que en el seu dia va ser el de més alçada de les comarques tarragonines. A mitjans dels anys 50 el veïnat va quedar definitivament despoblat, i ara les antigues cases resten en ruïnes tret del refugi creat als anys 70. Josep Iglesias, l’any 1948, descriu el llogarret:

“les cases dels Cogullons, aureolades de cel, estovades d’humilitat, vestint de bruts i malgirbats parracs els lloms d’un morrot isolat al bell mig de la vall. Cases revellides, murs de pedra color de llet, aclofades pel pes de les neus i els anys, les seves teules moresques no gosen envermellir-se i tenen pal·lideses de desmai. Una casa ací, un corralot allà, són caiguts i semblen oferir el ventre obert a la rampinya dels corbs…”

El refugi està construït a tocar de les restes d’una antiga torre de guaita circular d’origen incert, i és gestionat pel Centre Excursionista de Montblanc (977 86 30 45), amb tarifes de 4€ per esmorzar, 10€ sopar/dinar i 6€ per pernoctació (2016). Molt recomanable, gairebé indispensable, de trucar abans per confirmar els dies d’obertura.

ATENCIÓ: a mitjans de 2017 l’establiment és d’ús exclusiu pels socis per no reunir les condicions administratives per a obrir-lo al públic.

16,7 km 5h Font del Grèvol (990 m) (gps 31T 339642 4577257)

Després de 500 metres trobem aquesta font, de broll, situada a nivell de terra i en la cruïlla entre el GR-171 i el PR C-20, sender que ve de Farena per la Bartra. Si hem seguit aquesta opció, ens afegim a la ruta principal en aquest punt.

Val la pena apartar-nos del camí i seguir uns metres el PR C-20 per visitar el pou de gel, on uns teixos han crescut al recer de l’ombra i la humitat de l’interior del pou.

17,3 km 5h15min Pista barranc del Pirro o de Baridana (874 m) (gps 31T 339839 4577567)

Després d’un pronunciat descens, el GR desemboca en la pista que uneix la Bartra amb el coll de la Mola. La seguim a la dreta en direcció a la Bartra tot just 200 metres per prendre de seguida un trencall (senyal) a l’esquerra que va per un interessant corriol que va pel bosc del Guerxet, on trobarem alzines, roures, pinastres i pinasses a tocar de cingles calcaris.

17,9 km 5h25min Abric de la Baridana I. Mas de la Baridana (909 m) (gps 31T 340340 4577630)

La zona al voltant de Rojals presenta una destacable concentració de balmes i coves on poder observar pintures rupestres, art que des de l’any 1998 van ser declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO. A més a més dels abrics de Baridana, també s’han trobat pintures en balmes prop del Mas d’en Carles, del Mas del Gran i del Mas d’en Britus (abric de la Daixa), tots tres al barranc del Pirro. Per la zona també s’han trobat pintures o gravats a la Cova de les Gralles, al Portell de les Lletres, Les Ferradures, a la Cova de la Mola i a Cogullons.

L’abric conegut com a Baridana I és una balma de 25 metres de llarg i 12 d’alçada que va ha estat utilitzada com a mas i que encara conserva part de les parets. La paret calcària de la balma presenta pintures triangulars amb forma humana d’estil esquemàtic i esquemàtic-abstracte, així com el que sembla alguna mena de gravat.

A la dreta del camí, engolides per la vegetació boscosa i amb força sotabosc hi ha les ruïnes del Mas de Baridana.

18 km 5h27min Abric de la Baridana II (903 m) (gps 31T 340629 4577753)

Només 100 metres després de la primera balma, arribem a l’Abric de Baridana II, balma més petita i sense cap protecció.

En aquest jaciment només trobem a 2,5 metres del sòl una escriptura gòtica del s. XV. Segons Ramon Viñas Vallverdú (Guies del Museu d’Arqueologia: Montblanc-Muntanyes de Prades, 2005) sembla que es tracta de sentències que pertanyen al Dotzèn libre appellat del Crestià de Francesc Eximenis (1484). Tot i que falta un fragment, a la primera línia es pot llegir: “Molt… (vanidejar o vanidar) y dar e poch saber es mudoria Molt prear e poch valer es oradura…”

Per sota l’escriptura podrem veure un cercle d’estil abstracte de color ataronjat amb un punt al centre. Es fa difícil de datar les pintures atès que l’estil és poc definit. Segons els autors, parlaríem des de l’època prehistòrica, al bronze (1800AC-700Ac), passant per èpoques més recents.

19,2 km 5h50min Les Fontanelles (977 m) (gps 31T 341466 4577877)

Petita font a un costat del camí utilitzada per al reg dels camps del voltant. La pista que acabem de creuar ens portaria en 900 metres fins a la casa de turisme rural de l’Arlequí.

19,9 km 6h Rojals. Plaça Major (977 m) (gps 31T 342020 4578029)

Rojals és una de les cinc pedanies de Montblanc, agregada l’any 1940 i amb 27 habitants (any 2015) segons dades de l’Ajuntament de Montblanc. Podem acostar-nos fins a la plaça Major i donar un tomb pels carrers del poble, on podrem veure cases com la de cal Pàmies, amb arcades, o la de can Bula amb portalada adovellada.

De la plaça Major baixem pel carrer de Salvador Nogués fins a l’entrada del poble on trobem l’església del poble elevada sobre unes terrasses de pedra i accessible per unes escales.

20 km 6h05min Església. Mirador Mn. Armand Puig (977 m) (gps 31T 342163 4578072)

L’església de Sant Salvador (s. XII) és d’una sola nau amb coberta de volta de canó mig apuntat i amb absis semicircular. L’any 1789 s’hi feren unes reformes que van afegir la sagristia, la portalada, el cor i el campanar. L’any 1936 durant la Guerra Civil l’església va ser incendiada. A la pàg. 28 del llibre Rojals: un poble, un terme, una gent, es fa un recull del patrimoni perdut pel foc, entre el que en destaca el retaule major i la imatge de Sant Salvador.

Darrere l’església hi ha el mirador Mn. Armand Puig des d’on en dies clars podrem gaudir d’extenses panoràmiques de mig Catalunya, des de l’Aneto al Canigó, passant pel Pedraforca, i de més propers com els de la Serra del Tallat, de la Serra Carbonària i el Montseny i Montserrat un pèl més enllà. Un plafó fet de majòlica policromada ens farà de guia identificativa de la panoràmica que observem.

20,2 km 6h10min Trencall GR-171 (964 m) (gps 31T 342270 4578023)

Als afores de Rojals trobem la cruïlla del GR-171 amb el PR C-17 que puja de Vilaverd. Opcionalment podem baixar per aquest sender si volem escurçar la caminada (només 7,6 km fins a l’estació de Vilaverd).

Prenem aquest sender a l’esquerra (nord) que ens portarà fins al centre mateix de Montblanc. Seguim les marques blanques i vermelles per un camí que baixa pel costat d’un mur de pedra a tocar d’una casa. Passem entre camps de cultius dirigint-nos vers el barranc de La Vall. A la poca estona de baixar entrem a un alzinar amb pins i vegetació baixa com el romaní i el ginebró. Més avall, a mesura que baixem al fons del barranc la vegetació es fa més densa i humida, amb predomini de l’alzinar, roures i algun teix.

El camí passa a tocar de la font de Burxoc, una mica amagada entre la vegetació en un revolt del corriol on el sender baixa en ziga-zagues fins al fons del barranc, on localitzem fàcilment la font del Grèvol o del GR enmig del camí.

22,2 km 6h45min Font del Grèvol o del GR (690 m) (gps 31T 342517 4578865)

Bonica font que trobarem al mig del corriol envoltat de boix grèvol. El sender baixa entre avellaners i castanyers fins a passar pel costat d’una paret formada per un aflorament d’argiles vermelles amb còdols.

22,7 km 6h50min Creuem torrent del Barranc de la Vall (563 m) (gps 31T 342857 4579154)

Creuem per primera vegada el torrent del Barranc de la Vall. Som al punt més ombrívol i interessant de la baixada. La molsa i les falgueres fa que caminem entre una vegetació frondosa i exuberant. Poc després anem sortint del fons del barranc per un camí que guanya alçada respecte al riu pel marge esquerre pel vessant solell. El bosc va perdent força i es fa més esclarissat. Per contra, guanyem millors vistes sobre els cingles que ens envolten, que fins ara han estat poc o gens visibles del bosc estant.

23,9 km 7h10min Inici de la Pista (489 m) (gps 31T 343642 4579607)

El corriol desemboca a una pista on hi trobem una casa enrunada. La pista, que ja no deixarem fins a Montblanc, creua el torrent de la Font d’en Guasc i deixa enrere el Mas de Ponet, una masia que veiem enlairada a la nostra esquerra. En aquest tram de camí hi trobem feixes, terrasses creades per a l’aprofitament agrícola del terreny.

25,9 km 8h Estret de la Vall (374 m) (gps 31T 345411 4579976)

Creuem de nou el torrent de la Vall per un pont de ciment en un pas estret entre la serra d’en Bardina al sud i l’esperó que baixa dels cingles de la Garrigueta al nord. Poc després trobem les restes enrunades del Molí de Dins, molí fariner medieval (algunes fonts apunten que és del s. XVI-XVII) que incloïa l’habitatge del moliner. Separat de la casa es pot veure el quadrat on anava la roda del molí, que devia ser de 8-10 m.

Sortim del barranc per enfilar ara pels plans on trobem el Molí de la Vall de Fora, un altre molí fariner ara dedicat al turisme rural. Un sender entre camps d’oliveres ens conduirà fins a l’ermita de Sant Josep.

27,5 km 8h20min Sant Josep (376 m) (gps 31T 345630 4580822)

L’ermita va ser construïda al s. XVIII gràcies al comerciant Francesc Sabater. Tret de la portalada adovellada no presenta gaire interès. Durant la guerra civil va quedar destruïda fins que es reconstruí l’any 1958. Actualment l’ indret és molt visitat pels montblanquins com un punt de trobada gràcies a la zona de lleure. És punt d’inici i final de diferents rutes a peu i en BTT, on trobarem plafons informatius i pals indicadors de les rutes.

Seguim les marques del GR-171 que entre amplis camps d’oliveres amb vistes a la Serra Carbonària des dels cims de La Cogulla al Tossal Gros (tots dos 100 Cims de la FEEC) ens portaran al centre de Montblanc.

29,1 km 8h50 Montblanc. Punt d’informació (338 m) (gps 31T 346368 4581949)

Les marques del sender GR-171 ens porten a passar pel Centre d’Informació situat al Convent de Sant Francesc i per l’església de Sant Miquel, on podrem visitar el monument en record al Mn. Queralt, mort al Mas d’en Mateu que hem visitat entre Farena i Cogullons.

29,7 km 9h Estació de Montblanc (327 m) (gps 31T 346580 4582198)

L’estació es troba a l’extrem de llevant de la ciutat. Disposa de taquilles dins del bar. A la rodalia hi ha un supermercat. Podeu consultar els horaris de tornada aquí.

FOTOGRAFIES

FOTOS PANORÀMIQUES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Ràfegues muntanyenques: recull d’anècdotes, llegendes, humorades i rondalles de les Muntanyes de Prades. Josep M. Contijoch. Ed. Cossetània 1999
Els camins de l’aigua: fonts naturals i aigües al terme de Montblanc. Joan Pallissé. Ed. Cossetània 2006
Rojals: un poble, un terme, una gent. Josep Insa. Ed. Cossetània 2001
Els Masos de Rojals. Josep M. Contijoch. Ed. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. 1997
Les muntanyes de Prades: caminant de poble a poble. Josep Insa. Ed. Cossetània 2005
Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Màrius Domingo. Cossetània Edicions (2000)
Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Domingo, M. i Borau, A. Cossetània Edicions (1998)
Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Ferré Masip, Rafael Piolet (2001)
Muntanyes de Prades: un grapat d’excursions. Jaume Mas Roca. Ed. Piolet (2011)
Les Muntanyes de Prades : 20 recorreguts per boscos, cingles i barrancs i una volta integral pel massís. Ignasi Planas. Cossetània (2009)
La vida al riu Francolí: els humans i els sistemes aquàtics. Ed. Jesús Ortiz. URV (2014)
Guia d’escalada clàssica a les muntanyes de Prades. Josep Jané. Cossetània (2006)
Escalada clàssica a les muntanyes de Prades: crònica d’ascensions mítiques i batalles perdudes. Josep Jané Vallvey. Ed. Cossetània (2006)