Les millors rutes amb banys en gorgs, rius o piscines naturals.

Catalunya és un país de platges. Milers de turistes, potser milions, aterren a casa nostra atrets per les nostres costes, el sol i els bons preus, omplint un litoral cada cop més assetjat i difícil de conservar.

Però les platges litorals no són  l’únic lloc a casa nostra on poder fer una remullada. En moltes excursions de Senderisme en tren hem passat per rius, gorgues o pantans on fer un bany o una remullada mentre gaudim de la natura. Habitualment són zones més tranquil·les i sense aglomeracions, i tot i que els caps de setmana d’estiu alguns indrets també són força concorreguts, un bany en zones d’aigua dolça sempre és més tranquil, envoltat de natura i silenci.

La majoria de zones de bany són no controlades, així que cal anar amb compte quan entrem a l’aigua. Alguns ajuntaments tenen prohibit el bany en els rius del seu municipi, ja sigui per motius de mala qualitat de l’agua o de perillositat. Són una excepció la dotzena de platges situades en pantans que controla la Generalitat de Catalunya a través de  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A part del control de la qualitat de l’aigua, en temporada alta poden arribar a tenir vigilància.

Aquest recull de zones de bany interior són les accessibles en tren a través d’alguna de les rutes publicades i ressenyades al nostre web, una selecció de gorgs, rius i pantans on poder fer una capbussada durant alguna de les rutes que, no són gaires, però pot donar una idea a tots aquells que busquin un racó on fer un bany o una remullada. Hem deixat de costat els estanys pirinencs, sempre un recurs vàlid per aquells atrevits que vulguin fer-hi un bany en les seves fredes aigües.

  Recomanacions:

  • Assegureu-vos que el bany està permés.
  • Feu una immersió gradual, l’aigua pot estar freda.
  • Portar sabatilles antilliscants.
  • Compte amb els corrents.
  • No us tireu de cap, els gorgs i rius solen tenir poca fondària.
  • Protegir-se del sol amb crema d’alta protecció.
  • No hi deixeu escombreries. 

 

1. Riu Brugent. La Riba (Alt Camp)  (Ruta ST143)

  • Accés: estació de La Riba (R13, R14)
  • Temps en tren des de Barcelona: 2 h

La Riba és una població que vista des del tren ofereix un aspecte poc encisador, amb fàbriques papereres que omplen el paisatge de naus industrials. Però el municipi conté bells racons amb carrers empedrats i antigues papereres que fan de bon descobrir. No lluny del poble, a l’ombrívola zona del Clot d’en Goda, ja podem trobar alguns tolls on poder-nos remullar, com el dels Alemanys o el dels Paperers. Els més interessants, però, es troben riu amunt, a l’Esqueix, un bonic estret on un pont nepalí creua el riu Brugent.

2. Riu Glorieta. Alcover (Alt Camp)  (Ruta ST144)

  • Accés: estació d’Alcover (R14)
  • Temps des de Barcelona: 1h50min

Les Fonts del Glorieta i el Niu d’Àliga són els tolls més coneguts del riu Glorieta, i potser els més interessants per fer-hi un bany  de tots els que us proposem. Cal caminar una estona, però l’entorn s’ho val. Al voltant d’aquests tolls encara es poden trobar d’altres més amagats on també poder fer una remullada.

3. Gorg de la Sort. Aiguafreda (Vallès Oriental) (Ruta ST179)

  • Accés amb tren: estació de Sant Martí de Centelles (R3)
  • Temps des de Barcelona 1 h

Petit toll situat a la riera de Martinet, un torrent que corre entre els municipis d’Aiguafreda i un ‘enclavament’ de Seva. El toll es troba uns metres al nord d’un pont de fusta que travessa el riu. És molt petit, però està situat en un ombrívol i  bell entorn.

4. Riera de Vallcàrquera. Figaró (Vallès Oriental) (Ruta ST151)

  • Accés amb tren: estació de Figaró (R3)
  • Temps des de Barcelona: 50 min

La riera de Vallcàrquera és un torrent que baixa del vessant sud dels turons de Monner i Tagamanent. Des del municipi del Figaró cal seguir la Ruta dels Arbres, un sender ideat per l’ajuntament que recorre la riera tot visitant diversos petits salts d’aigua i gorgs. Potser més que un bany podrem remullar-nos els peus i refrescar-nos una mica.  El Gorg de Can Bosc és el més conegut.

5. Gorgs del Torrent de la Cabana. Campdevànol.(Ripollès) (Ruta ST54)

  • Accés amb tren: estació de Campdevànol (R3)
  • Temps des de Barcelona: 1h55min

El torrent d’Estiula forma un conjunt de set gorgs de mida diferents i grandària variable en el seu curs de baixada fins al riu Merdàs. Fins fa pocs anys aquests gorgs eren tot un clàssic del bany a Catalunya. Actualment, però, i atès a l’acumulació de visitants durant els caps de setmana i l’estiu, s’ha prohibit el bany. I no només això, sinó que s’ha posat un preu d’entrada (perdó, una ecotaxa) per accedir a la zona. No ens podrem banyar, però l’indret igualment val la visita.

La ruta ressenyada surt de Ripoll i acaba a Campdevànol. Els Gorgs de la Cabana es troben al darrer tram de la travessa. Si hi volem anar directament és millor baixar a l’estació de Campdevànol.

*les fotos són fetes a l’hivern. No patiu que durant l’estiu l’aigua baixa més càlida.

6. Riera de Vilardell. Les Llosses (Ripollès) (Ruta ST54)

  • Accés amb tren: estació de Ripoll (R3)
  • Temps des de Barcelona: 1h45min

Foto de Josep Balius Planellas (del blog Racons de Catalunya)

La mateixa ruta que visita els Gorgs de la Cabana ens serveix per visitar els bonics Salts de la riera de Vilardell, tram de torrent situat al municipi de les Llosses. La Ruta ST54 no els recorre, però sí que hi passa a tocar, atès que els tolls es troben al sud del punt on la travessa creua el torrent (punt quilomètric 5,2 de la ruta). Són 5 salts situats al sud d’aquest punt, el darrer situat a 1,4 km de distància. No tots són de fàcil accés. Podeu consultar aquest track gps d’Ignasi&pilar (usuaris Wikiloc), per veure l’accés als gorgs. Podreu veure fantàstiques fotos al blog Racons de Catalunya, de Josep Balius.

7. Salt del Sot del Bac. Figaró (Vallès Oriental) (Ruta ST25)

  • Accés amb tren: estació de  Figaró (R3)
  • Temps des de Barcelona: 50 min

El Salt del Sot del Bac es troba en una preciosa raconada a tocar del sender PR C-33 entre el Figaró i La Trona.  La pujada a aquesta atal·laia és una de les excursions més boniques que es poden fer a la zona, amb la qual podrem observar els Cingles de Bertí en tota la seva esplendor i matisos de colors. El toll del Sot del Bac és petit, i si ha plogut pot ser que les aigües estiguin una mica de color marró, com així estaven en visitar-les, però només per observar aquest indret ja val la pena acostar-s’hi.

8. Lo pas de Barca. Flix (Ribera d’Ebre) (Ruta ST99)

  • Accés amb tren: estació de Flix (R15)
  • Temps des de Barcelona: 2h45min

A l’espai dels Xops trobem un zona de pícnic amb taules i barbacoes situada  a l’altre marge del riu Ebre. Cal fer ús del servei del Pas de Barca, un dels últims que queden, per arribar-hi. La Roca del Tormo també ha estat un espai tradicional de bany dels flixancos/ques, unes roques que sobresurten de l’aigua a l’extrem de llevant del poble.

9. Pantà de Camarasa. Les Avellanes-Santa Linya (La Noguera) (Ruta ST171)

  • Accés amb tren: estació de Vilanova de Salt (RL2 Tren LLeida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 45 min

La zona de bany és al final de la travessa. Si no volem fer-la tota, hem de baixar a l’estació de Vilanova de la Sal del tren Lleida-La Pobla de Segur, i agafar el Camí de les Feixes no gaire estona fins arribar a una zona de bany coneguda com la ‘Platja’ o  ‘Platgeta’. És gairebé l’única zona on hi ha accés a l’aigua del pantà. A més a més té vistes al pont més conegut de tota la línia del Tren dels Llacs. 

10. Pantà de Terradets. Cellers (Pallars Jussà) (Ruta ST30)

  • Accés amb tren: estació de Cellers (RL2 Tren Lleida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 1h10min

Font de la foto: El Punt Avui

Just davant de l’estació de Cellers es troba el “campament de Pago”,  on es trobaven els habitatges dels enginyers durant la construcció de l’embassament de Terradets i on es portaven a terme els pagaments dels sous als treballadors. Aquesta zona, a més, també està habilitada com a zona de pícnic durant la resta de l’any, i compta amb tot un seguit de senders al voltant de l’embassament.

11. Pantà de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera) (Ruta ST56)

  • Accés amb tren: estació de Sant Llorenç de Montgai (RL2 Tren Lleida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 40 min

Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa. Al sud de la població s’estén el pantà de St. Llorenç de M. un lloc envoltat de muntanyes i perfecte per a qualsevol activitat aquàtica, fer-hi un bany o envoltar a peu de forma tranquil·la tot l’embassament.  

***Riu Segre al seu pas per Camarasa: la Platgeta és la zona de bany que el municipi de Camarasa té a la riba del riu Segre. És una de les zones de bany d’aigua dolça controlades per la Generalitat de Catalunya i compta amb un servei de vigilància. Per arribar-hi hauríem d’anar a peu fins a Camarasa durant 3 km per la riba sud del riu Segre.

12. Salts de la Vall de Núria (Ripollès) (Ruta ST30)

  • Accés: estació de Queralbs (Cremallera de Núria)
  • Temps en tren: BCN-Ribes de Freser (R3) 2h10min ; Ribes-Queralbs 10 min de cremallera. 

Pujant al Santuari seguint el Camí Vell de Queralbs a Núria trobarem diferents gorgs com el el Gorg del Cremal, o el Salt de la Cua de Cavall. No sempre són de fàcil accés i l’aigua de ben segur que serà freda, però poden ser una opció per remullar la magnífica excursió que suposa pujar a Núria a peu. A mitjans primavera el camí queda totalment sense neu. 

13. Salt del Grill (Ripollès) (Ruta ST86)

  • Accés: estació de Queralbs (Cremallera de Núria)
  • Temps en tren: BCN-Ribes de Freser (R3) 2h10min ; Ribes-Queralbs 10 min de cremallera. 

Bonica cascada situada prop de la central hidroelèctria de Daió, a Queralbs. Baixa pel vessant sud del cim de les Pedrisses, prop de les Roques de Totlomón. Es troba aproximadament a 1 hora de l’estació de Queralbs, al primer tram del camí que puja fins al refugi de Coma de Vaca. Està envoltada d’exhuberant vegetació, mig amagada uns metres al nord del camí. 

14. Gorgues de Carançà. Toès i Entrevalls (Conflent. Catalunya Nord) (Ruta ST36)

  • Accés amb tren: estació de Toès-Carançà (Tren Groc SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol – Toès: 2h10min

La  Núria-Carançà segurament és la travessa més interessant de les que es poden fer travessant el Pirineu oriental tot creuant la serralada. Al vessant nord, la ruta segueix el Carançà, torrent que baixa pel nord del pic de Noufonts i que s’engorja a la part baixa del seu recorregut. Unes passarel·les i ponts penjats, aptes per a tothom, ajuden a continuar el recorregut fins a l’estació del tren groc (SNCF) de Toès-Carançà. Trobarem diferents punts durant el recorregut on fer un bany, així com als estanys de Carançà, si un és prou valent!

15. Banys de Sant Tomàs. Fontpedrosa (Conflent. Catalunya Nord) (Ruta ST90)

  • Accés amb tren: estació de Planès o Fontpedrosa (Tren Groc SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol – Planès: 2h

No són de lliure accés, però els banys termals de Sant Tomàs són tot un clàssic. són accessibles a peu des de l’estació de Planès (1h) per un bonic camí emboscat que passa (opcionalment) sota l’espectacular pont Gisclart. De camí es passa prop d’una petita cascada on es pot fer una remullada.

Ja fora de la ruta original hi ha unes piscines naturals d’aigua calenta (lliures) a 2 quilòmetres dels banys. Es troben 300 m al nord-est del darrer revolt de la carretera de Fontpedrosa a Prats de Balaguer.

16. Piscines d’aigües calentes. Merenç (Arieja. França) (Ruta ST73)

  • Accés amb tren: estació de Mérens-les-Vals (SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol-Mérens-les-Vals: 40 min

A 1 h de camí des de Merens seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107) en direcció a L’Hospitalet-près-l’Andorre trobem cinc piscines naturals d’aigües calentes. Són petites i concorregudes, i a l’hivern deu ser força agradable fer-hi un bany calent amb l’entorn tot nevat. 

Les fotos no són nostres. Quan hi vam passar era ple de gent i no en vam fer. Les hem agafat d’internet. Esmentem l’autor.

barra_1200x6

MÉS INFORMACIÓ DE  ZONES DE BANY A CATALUNYA

Anuncis

TIMEOUT COPIA A SENDERISME EN TREN?

El proppassat 14 de desembre de 2017, TIMEOUT va publicar a la revista digital un article amb 5 excursions per fer en tren des de Barcelona. Des de Senderisme en tren donem suport a qualsevol proposta de qualsevol mitjà que doni a conèixer l’excursionisme a casa nostra tot utilitzant el tren, un transport públic molt útil a fi de fer travesses i excursions per casa nostra.

Però atès que de moment, ens és impossible enviar un comentari directament a l’entrada en qüestió (que podeu llegir més abaix), volíem fer des d’aquí una puntualització.

Les cinc rutes que proposen són totes fetes, ressenyades i publicades a la web de Senderisme en tren, així com també les corresponents traces gps penjades a Wikiloc. Totes cinc rutes corresponen exactament a rutes fetes per Senderisme en tren. Així l’excursió dels ‘Tres Turons‘ és la Ruta ST125 de Senderisme en tren , la que titulen ‘Canyelles a Cerdanyola‘ és la Ruta ST126, la tercera ‘Desnivell des de Santa Coloma‘, és la nostra Ruta ST34, la caminada ‘Des del Trambaix tot és possible‘ correspon a la Ruta ST45  i finalment la caminada ‘Montserrat, els clàssics mai moren‘, correspon a la Ruta ST58  de Senderisme en tren.

Per cert, que aquesta darrera ruta, si haguessin pres atenció, haurien detectat que no transcorre per Montserrat i ni s’acosta al Monestir, sinó que visita la no menys interessant serralada de Puigventós i acaba a l’estació d’Aeri de Montserrat dels Ferrocarrils de la Generalitat. En cap cas utilitza el Cremallera de Montserrat com apareix a la foto, transport que surt de Monistrol, no de l’Aeri.

Els temps indicats, els desnivells de pujada i les distàncies són exactament les mateixes que vam publicar al blog de Senderisme en tren. Les traces gps que han penjat en una altra pàgina de traces gps (Suunto), tot i que filtrades i amb menys punts, semblen idèntiques a les nostres. Fan el mateix recorregut i comenten els mateixos petits errors que succeeixen sovint a l’hora de gravar traces amb aparells de gps.

No tenim res en contra que utilitzin el nostre blog com a base per divulgar l’excursionisme prenent el tren com a transport. Ja ens agrada. Només demanar que si han fet ús d’aquesta informació, preguntin abans i citin la font, un principi bàsic del bon periodisme. I potser fins i tot els podríem haver ajudat a fer un millor reportatge.

Albert F.

191. Serra de Collcardús: circular pel Turó del Ros (100 Cims) des de Viladecavalls 12,5 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada:
estació de Viladecavalls
Interès: Serra de Collcardús
Distància: 12,5 km
Desnivells:  +/- 600 m

189. Serra de Mont-roig: integral des del sud (St. Llorenç de Montgai) 22 km

RESSENYA - MAPA - TRACK(WIKILOC)
Sortida/arribada:
Estació St.Llorenç Montgai (FGC)
Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac
Distància: 22 km
Desnivells: +/- 1.200 m

188. Serra de Mont-roig: integral des del nord (Vilanova de la Sal) 22,7 km

RESSENYA - MAPA - TRACK(WIKILOC)
Sortida/arribada:
Estació de Vilanova de la Sal (FGC)
Interès: Mont-roig i la Cova del Tabac
Distància: 23 km
Desnivells: +/- 1.330 m

187. De Piera (FGC) a Montserrat pel GR-172 i Camí de les Bateries 17,7 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. estació de Piera (FGC)
Arrib. Monestir de Montserrat (FGC)
Interès: la pujada pel Camí Vell
Dist./horari: 17,7 km / 4-5h
Desnivells:  +1.100 m / -700 m

MONTSERRAT: recull de pujades al Monestir

Per a qualsevol muntanyenc, i per a Senderisme en tren també, la Muntanya de Montserrat és tot un referent. La serra, situada a pocs quilòmetres de Barcelona, ofereix a aquells que s’endinsen en els seus intricats camins interiors espectaculars racons i vistes inigualables. La muntanya permet recórrer-la fent infinitat de rutes per a tots els nivells i dificultats i, sempre, a pocs minuts en transport públic de la capital catalana.

La serralada, relativament petita (10 quilòmetres de llarg per 5 d’ample), està ben comunicada ferroviàriament gràcies als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Dues línies fèrries segueixen els rius Llobregat i Anoia en direcció a Manresa i Igualada respectivament. A més a més, la muntanya compta amb un dels dos únics trens cremalleres del país, el Cremallera de Montserrat. Seguint el Llobregat també trobem la línia de Rodalies R4, tot i que un pèl més allunyada de la serra que no pas la dels FGC.

Amb aquest  recull de rutes d’accés us volem donar a conèixer només aquelles rutes que, aprofitant les infraestructures ferroviàries properes, pugen fins al Monestir. Per fer-ho anirem buscant preferentment rutes que segueixen camins senyalitzats, ja siguin GR, PR, SL o camins romeus com el de Sant Jaume. La infinitat de camins que conté la muntanya donaria infinites combinacions d’accés. No pretenem fer-les totes, sinó només aquelles que cal conèixer per seguir camins marcats o per tenir  tradició excursionista o valors històrics a destacar.

Un camí romeu és aquell camí que testimonia una llarga tradició d’utilització amb propòsits devocionaris. Des de la baixa Edat Mitjana els pelegrins s’acostaven a Montserrat des de qualsevol part del nostre territori a fi d’acomplir-hi actes especials de religió, ja sigui devoció, penitència, vot, etc.  De totes les viles que envolten la muntanya sortien camins en direcció al monestir. Molts s’han perdut, però alguns encara es recorren. De fet tots els camins de Sant Jaume nord-orientals passen per Montserrat.

Hi ha rutes per a tots els gustos. Des de la més curta de només 3,2 km fins a la més llarga de més de 31 quilòmetres que surt des de La Pobla de Claramunt. Tampoc hi son totes. A mesura que anem realitzant-ne més, les publicarem a fi de completar les més variades i interessants formes d’acostar-nos al cor espiritual de casa nostra. Qualsevol ruta es pot combinar amb qualsevol altra, de manera que podem crear al nostre gust desenes de rutes circulars.

Hem puntuat les ascensions amb valors compresos entre u i deu. Naturalment que la nota és basa en apreciacions personals i poden ser diferents per a cadascú  depenent de què es busca en cada ascensió. Principalment hem tingut en compte els elements patrimonials i d’alt valor natural a visitar, així com la conservació d’antics corriols i entorn natural a l’hora de millorar una puntuació sobre una altra.

(1) Monistrol (FGC) a Montserrat per la Drecera dels Tres Quarts. 

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
  • DISTÀNCIA: 4,6 km
  • DESNIVELLS: +560 / -25 m  
  • CAMÍ: dels Tres Quarts (també conegut com la Drecera)
  • SENDER: GR-96
  • RESSENYA: Ruta ST 39 
  • OBS.: l’ascens que sovint es fa quan s’ha fet una promesa a la Moreneta. Normalment, l’excursió es combina baixant pel la ruta que va pel Camí de les Canals.
    • Pros: la gran clàssica i coneguda de totes.
    • Contra: la més utilitzada i per tant, sovintejada. 
  • PUNTUACIÓ: 7/10

(2) Monistrol (FGC) a Montserrat pel Camí de les Canals (GR-5). 

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
  • DISTÀNCIA: 4,7 km
  • DESNIVELLS: +575 / -20 m  
  • CAMÍ: Camí de les Canals
  • SENDER: GR-5
  • RESSENYA: Ruta ST 77 
  • OBS.: variant de la ruta pel Camí dels Tres Quarts. Segueix en tot moment el GR-5. Se sol combinar amb la dels Tres Quarts per fer una interessant ruta circular des de Monistrol.
    • Pros: s’uneix a mig ascens a l’estètic Camí de l’Aigua
    • Contra: el llarg tram de pista del Camí de les Aigües
  • PUNTUACIÓ: 5/10

(3) Aeri de Montserrat (FGC) al Monestir pel Camí de l’Aigua.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Aeri de Montserrat (FGC)
  • DISTÀNCIA: 3,2 km
  • DESNIVELLS: +585 / -10 m
  • CAMÍ: Camí de l’Aigua 
  • SENDER: Camí de Sant Jaume 
  • RESSENYA: Ruta ST76
  • OBS.: és l’ascens més curt, però també el més dret. Es pot allargar l’excursió sortint de Monistrol per seguir el riu Llobregat (GR-270) fins a l’estació d’Aeri de Montserrat.
    • Pros: ràpid i directe. Bones vistes del barranc de Santa Maria, per on puja l’aeri.
    • Contra: els trams de camí que ressegueixen les canonades que abasteixen d’aigua potable o que en baixen de residuals des del monestir. Dura per la seva verticalitat.
  • PUNTUACIÓ: 7,5/10

(4) Monistrol Vila (FGC) a Montserrat per Santa Cecília i La Trinitat.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol Vila (FGC)
  • DISTÀNCIA: 12,9 km
  • DESNIVELLS: +820 / -370 m
  • CAMÍ: Camí de l’Arrel (des de Santa Cecília)
  • SENDER: PR-C 19  
  • RESSENYA: Ruta ST78
  • OBS.: llarg i dur ascens que ressegueix el sender PR C-19. Força panoràmic atès que es tenen bones vistes de les parets nord del massís. Passa sota les parets de Sant Jeroni.
    • Pros: les grans vistes de la cara nord de Montserrat, sempre espectaculars. Visita de l’ermita de Santa Cecília i ermites de Sant Benet i La Trinitat. Bells corriols emboscats al Camí de l’Arrel.
    • Contra: relativament llarg. Petit tram d’asfalt a mig ascens prop de la urbanització la Calcina.
  • PUNTUACIÓ: 9/10

(5) Monistrol (FGC) a Montserrat per Sant Benet i la Baixada dels Matxos.  

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol Vila (FGC)
  • DISTÀNCIA: 6,7 km
  • DESNIVELLS: +680 / -40 m 
  • CAMÍ: Camí dels Degotalls, Baixada dels Matxos
  • SENDER: PR-C 19 
  • RESSENYA: Ruta ST 79
  • OBS.: ressegueix el tram del sender PR C-19  que baixa per la Serra de Canfranc. Gaudirem també de bones vistes de la paret nord. 
    • Pros: visita del Monestir de Sant Benet i el Camí dels Degotalls. Ascens amb trams de camí equipat amb cadenes (molt fàcil).
    • Contra: la ruta discorre per tres trams de carretera, la més llarga entre Santa Cecília fins a l’inici del Camí dels Degotalls (1.000 m).
  • PUNTUACIÓ: 6/10

(6) La Pobla de Claramunt (FGC) a Montserrat per Can Maçana pel GR-172 i el Camí de l’Arrel.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: La Pobla de Claramunt (FGC). Anoia
  • DISTÀNCIA: 27 km
  • DESNIVELLS: +1.300 / -800 m
  • CAMÍ: Camí de la Roca Foradada, Camí de l’Arrel
  • SENDER: GR-172
  • RESSENYA: Ruta ST 173
  • OBS.: llarg i molt dur, tot i que pot dividir-se si dormim a Sant Pau de la Guàrdia.  El castell de La Pobla de Claramunt mereix una visita, però està en direcció contrària a la ruta.
    • Pros: permet la pujada al 100 Cims del Castellferran, visitar el castell de Castellolí i l’ermita de Sant Pau de la Guàrdia. Segueix el magnífic corriol emboscat  (GR-172) que va sota tota la paret nord, amb trams força escènics.
    • Contra: la seva duresa pel desnivell i distància acumulats (possibilitat de dormir a Sant Pau de la Guàrdia).
  • PUNTUACIÓ: 9,5/10

(7) La Pobla de Claramunt (FGC) a Montserrat per Can Maçana i la regió d’Agulles.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: La Pobla de Claramunt (FGC). Anoia
  • DISTÀNCIA:  31,4 km
  • DESNIVELLS: +1.500 / -1.000 m
  • CAMÍ: 
  • SENDER: GR-172, PR C-78
  • RESSENYA: Ruta ST 173+Ruta ST180
  • OBS.: és l’opció més llarga i dura de totes les ascensions, però també la més bella i completa. Creua la part més interessant del massís per la seva part interior, des d’on gaudirem a cada passa de les panoràmiques que ens ofereix la muntanya.  Si hi ha temps, paga la pena visitar el castell de La Pobla de Claramunt, tot i que no agafa de pas.
    • Pros: una ruta total. Pugem a quatre cims del massís, tres dels quals són 100  Cims (inclòs Sant Jeroni, el més alt), i visitem diversos elements patrimonials d’interès com la Torre de Castellferran, el castell de Castellolí o Sant Pau de la Guàrdia. Enormes vistes durant la travessa de Montserrat.
    • Contra: la seva gran duresa pel desnivell i distància acumulats (possibilitat de dormir a Sant Pau de la Guàrdia). Algun pas incòmode seguint el PR.
  • PUNTUACIÓ: 9,8/10

(8) Piera (FGC) a Montserrat pel GR-172 per Collbató i Cova del Salnitre.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Piera (FGC). Anoia
  • DISTÀNCIA: 18,2 km
  • DESNIVELLS: +1.000 / -600 m
  • CAMÍ:  Camí de les Feixades
  • SENDER: GR-172 íntegrament (llevat visites laterals)
  • RESSENYA: Ruta ST 186
  • OBS.: gran ruta d’ascens al Monestir des del vessant sud de la muntanya. Variada i amb elements culturals i naturals de gran interès, com el museu de paleontologia dels Hostalets de Pierola, o coves com la del Salnitre. 
    • Pros: un bell i panoràmic camí d’ascens que inclou les Girades i la visita de les coves del Salnitre (pagament) i Freda (lliure).
    • Contra: el tram d’urbanització de Can Dalmases.
  • PUNTUACIÓ: 9,4/10

(9) Piera (FGC) a Montserrat per Collbató (GR-172) pel Camí Vell.

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Piera (FGC). Anoia
  • DISTÀNCIA: 17,7 km
  • DESNIVELLS: +1.000 / -600 m
  • CAMÍ: Camí de les Bateries, Camí Vell 
  • SENDER: GR-172 (fins a Collbató)
  • RESSENYA: Ruta ST 187
  • OBS.: variant de la ruta que puja pel Camí de les Feixades seguint el GR-172. Entre Collbató i el Pla de Sant Miquel va pel Camí Vell.
    • Pros: bonic ascens pel vessant sud que gràcies a les giragonses de Les Girades guanya metres ràpidament remuntant el torrent de la Bellasona.
    • Contra: el tram d’urbanització de Can Dalmases.
  • PUNTUACIÓ: 9/10

(10) Monistrol (FGC) a Montserrat per la VF Teresina

  • ESTACIÓ DE SORTIDA: Monistrol (FGC)
  • DISTÀNCIA: 12,9 km
  • DESNIVELLS: +1.200 / -650 m
  • CAMÍ: Camí de l’Arrel 
  • SENDER: GR-172 (del Monestir fins a Santa Cecília)
  • RESSENYA: combinació de rutes ST 180+ST135
  • OBS.: permet l’ascens directe al cim més alt de la muntanya gràcies a la Via Ferrada Teresina, de dificultat K4. Cal material tècnic específic per la via ferrada, és a dir, casc, arnés i ancoratge especial.
    • Pros: fer la VF Teresina, una de les més espectaculars i clàssiques de casa nostra.
    • Contra: molt dura. Gran desnivell carregant a més a més el material per fer la via ferrada.
  • PUNTUACIÓ: 9,5/10

186. De Piera a Montserrat pel GR-172, Collbató, Camí de les Feixades i coves Freda i del Salnitre 18,2 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. estació de Piera (FGC)
Arrib. Monestir de Montserrat (FGC)
Interès: Les coves del Salnitre i Freda
Dist./horari: 18,2 km / 6h
Desnivells:  +1.000 m / -600 m

185. Ruta Prehistòrica PR C-36 des de Granollers 30,9 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada:
estació de Granollers Centre
Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica
Distància: 30,9 km
Desnivells:  +/- 660 m

FERROCARRILS PEL CENTRE DE LA CIUTAT

La connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal ha portat el debat de la seva conveniència o no amb raons com les que trencaria la ciutat en dos, com si la Diagonal no marqui ja ara una frontera entre la part rica i la no tant rica de la capital catalana.

Però potser tenim la pell molt fina. Sinó només cal conèixer molts altres casos al món on les vies del tren creuen el centre de la ciutat.

HANOI (VIETNAM)

A la capital del Vietnam trobem un tren que creua pel centre de la ciutat. Una cosa semblant serà el tramvia de la Diagonal? Si així és, potser es convertirà en una atracció turística més!

BAD DOBERAN (ALEMANYA)

Petita ciutat alemanya situada a la regió de Mecklemburg. Pel seu bonic centre històric passa el no menys curiós tren anomenat ‘Molli’ (Mecklenburgische Bäderbahn), un tren a vapor de via estreta (900 mm) que uneix Bad Doberan (Heiligendamm) i Kühlungsborn.

Potser aquest no serà el cas del tramvia per la Diagonal atès que se suposa que no serà a vapor, sinó elèctric.

AGUAS CALIENTES (PERÚ)

La ciutat d’Aguas Calientes es troba als peus del Machu Pichu. El trajecte entre Cuzco i aquesta ciutat és dels més escènics del país, i atès que no hi ha carretera, l´únic accés tret de fer-ho a peu.

Les vies del tren conviuen amb la vida al carrer, i quan no hi passa cap, l’espai és aprofitat per venedors que hi munten la parada. Us dóna cap idea, això? Entre tramvia i tramvia es podria muntar un mercat provisional, per exemple.

KAWAKAWA (NOVA ZELANDA)

Situat a l’Illa Nord, el Bay of Islands Vintage Railway va ser el primer ferrocarril de les illes. Una de les estrelles és Gabriel, una locomotora a vapor de 1927.

GISBORN (NOVA ZELANDA)

De moment el Trambaix no té previst arribar a l’aeroport del Prat, oi?

La ciutat es troba a l’est de l’Illa del Nord i és dels pocs aeroports del món creuats per una via fèrria.

CIERNY BALOG (ESLOVÀQUIA)

Minut 90, final de la Champions, empat a zero gols. Falta a la frontal de l’àrea. Es prepara Messi, xuta… però què coi és això?

Però estigueu tranquils. El tramvia de la Diagonal, tampoc ha de travessar el Camp Nou.

BRANTFORT, ONTARIO (CANADÀ)

Petita ciutat de 90.000 hab. situada a la costa est, prop de les catarates Niàgara. El ferrocarril comparteix l’espai públic amb harmonia amb la ciutat. A destacar la segona foto, on un avi que condueix una cadira elèctrica, s’espera el pas del tren.

SANTA CRUZ, CALIFÒRNIA (EUA)

A Califòrnia la línia passa a tocar de la platja, com al Maresme.

SAINT MARY’S, WEST VIRGINIA (EUA)

Als Estats Units sembla que no tenen tants problemes per a que el tren passi pel centre de la ciutat. El tramvia de la Diagonal, s’hi assemblarà? 

LAGRANGE, KENTUCKY (EUA)

Un darrer cas de vies fèrries als Estats Units que passen pel centre de la ciutat. Potser tenen raó els que no volen la connexió dels tramvies si ha de quedar així!

DARJEELING (ÍNDIA)

Al nord del país, a l’estat de Bengala Occidental, s’aixeca una preciosa ciutat a més de 2.000 m d’altura amb vistes al Kangchenjunga (8.586 m). Un dels mitjans per arribar-hi és el Toy Train, un tren a vapor de via estreta declarat patrimoni mundial per la UNESCO.

 

 

184. De Granollers a Montmeló pel PR C-36 Ruta Prehistòrica i Camí del Mogent 30,5 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort.estació de Granollers Centre 
Arrib. estació de Montmeló
Interès: PR C-36 Ruta Prehistòrica
Distància: 30,5 km
Desnivells:  +570 m /- 640 m

183. De Montmeló a Granollers-Centre pel Camí del Mogent i el PR C-36 13,7 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort.estació de Montmeló 
Arrib. est. de Granollers Centre
Distància: 13,7 km
Desnivells:  +130 m /- 60 m

182. Alt de Juclar (100 Cims) i Pic d’Escobes (100 Cims) en ruta circular des de l’Ospitalet pel GRT 2

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH
Sortida/arribada: 
L'Hospitalet-près-l'Andorre
Distància: 33,5 km / (2/3 dies)
Interès: dos 100 Cims
Desnivells: +/- 2.350 m

181. El GRT 2 Volta als estanys 41,5 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH
Sortida/arribada: 
L'Hospitalet-près-l'Andorre
Distància: 41,5 km / (3/4 dies)
Interès: el GRT2 Volta als estanys
Desnivells: +/- 2.800 m

Les ‘pitjors’ rutes de Senderisme en tren

A senderisme en tren portem desenes d’excursions que ens han permès de conèixer belles raconades i pobles del nostre país que potser mai abans hauríem visitat si no fos gràcies a estar connectades pel ferrocarril. Així és com hem trepitjat cims de quasi 3.000 metres, visitat monestirs històrics, seguit rius i camins a tocar de mar i conegut infraestructures ferroviàries que són patrimoni industrial de casa nostra.

Però és de justícia reconèixer que algunes d’aquestes rutes no són gaire engrescadores. Tot i que a l’hora d’idear-les sobre el mapa semblaven que havien de tenir prou al·licients, el resultat final, per diferents motius, no és del tot positiu. En primer lloc trobem rutes amb camins clars i interessants però que la degradació de l’entorn no fan la ruta agradable de recórrer. És el cas del Turó de les Tres Creus o de la travessa entre Sitges i Vilanova seguint el GR-92.

En altres casos la causa d’aquest menor interès és l’error en la tria d’un cert corriol o camí en una part del recorregut. Tot i que a l’hora de fer la ruta ens podia semblar bo, els comentaris posteriors ens han fet adonar de l’error de la tria. És el cas de la baixada del Turó d’Onofre Arnau o del Turó de Montcada, on seguim camins poc fressats o  desapareguts que donen problemes de seguiment. 

Amb això no volem dir que no es puguin fer o que no tinguin interès. Fent alguna d’aquestes sortides també coneixerem una part del nostre país (malauradament  massa comú) que  si bé no guanyaria cap premi de paisatge favorit paga la pena prendre consciència que cal conservar el nostre territori.

1. Sitges a Vilanova i la Geltrú pel litoral  (Ruta ST15)

Excursió que recorre el litoral entre el mar i les vies del tren. Durant la caminada es visiten cales poc conegudes (algunes de naturistes) seguint sempre el GR-92 però l’entorn és degradat i poc agradable. Veurem com la part de la costa que el ferrocarril no va malmetre, ho van fer les urbanitzacions.

2. Mataró a Sant Andreu de Llavaners pel Turó d’Onofre Arnau (Ruta ST55)

La primera part de l’excursió segueix fàcilment el GR-83 Camí del Nord fins al cim del Turó. De baixada, però,  vam seguir un corriol de només 300 metres de distància però certament poc evident i que està donant problemes a aquells que segueixen la ruta. Un entorn desnaturalitzat, amb hivernacles i pistes transitades per vehicles acaben convertint la caminada en poc engrescadora. 

3.  El turó de les Tres Creus. Montmeló (Ruta ST175)

 Es tracta d’una ruta fàcil, familiar i amb diferents al·licients que la fan interessant, però les extenses zones industrials dels entorns, les autopistes, el Circuit i perquè no dir-ho, les vies de tren, ens ofereixen un paisatge fortament antròpic, una mostra clara de com s’ha malmès el paisatge en aquesta part de la comarca del Vallès Oriental. Tot i així, les vistes des de la talaia del turó valen la pena, des d’on podrem albirar quatre parcs naturals catalans (Montseny, Sant Llorenç, Montserrat i Collserola), així  com vistes més properes dels parcs de la Serralada Litoral, de Marina, i del Montnegre-Corredor.

4.  El Turó de Montcada. Collserola (Ruta ST32)

A principis del s. XX dalt del cim del Turó de Montcada (que feia 300 m d’altura) hi havia una ermita i un petit edifici fet de canyes. El turó acollia trobades i excursionistes que volien gaudir de les vistes que es tenien d’aquesta gran talaia. Quan l’any 1917 es va instal·lar l’empresa Asland al municipi hi va construir unes cases per als treballadors, d’estil suís, que podeu veure en una de les fotografies. Cent anys després l’ermita s’ha perdut,  el turó s’ha rebaixat fins a 273 m i l’empresa encara continua. Els montcadencs/ques lluiten pel seu tancament argüint que la seva activitat actual està provocant un índex més alt de  casos de càncer entre els seus habitants.

La ruta presenta algun problema de recorregut. Hi ha trenderistes que ens han comentat que des del dipòsit d’aigües de Montcada fins l’antiga pedrera el camí pot estar tallat o tenir accessos poc evidents. En la mesura que puguem intentarem tornar-hi per esbrinar com està aquest tram de recorregut.

180. Montserrat 360: volta integral a la muntanya

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort./Arrib. 
Cremallera de Montserrat (FGC)
Interès: Montserrat total
Distància: 24,4 Km
Desnivells:  +/- 2.200 m

El Tren groc de la Cerdanya (Catalunya Nord)

El Tren Groc (en francès Train Jaune), també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d’un metre d’ample), gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc – Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (a la Catalunya del Nord), des de Vilafranca de Conflent fins a l’estació de la Tor de Querol via Font-romeu, resseguint el curs del riu Tet i, al vessant cerdà, evitant curosament l’enclavament de Llívia. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d’ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d’ample ibèric de Renfe Operadora (Rodalies R3).

Història

El projecte neix de la intenció d’unir Perpinyà amb la Cerdanya i la seva unió amb la projectada línia transpirinenca entre Barcelona i Tolosa. Per aquest motiu la línia va ser classificada d’interès general pel govern francès fent-se càrrec de l’obra, i adjudica l’explotació a la companyia de ferrocarril du Midi et du Canal latèral à la Garonne. A causa de les característiques del terreny i que requerien una forta inversió en túnels es va decidir que el tram a partir de Vilafranca fos d’ample mètric i separat de la línia Vilafranca-Perpinyà d’ample internacional.

La seva construcció va començar l’any 1903. Els treballs es van veure afectats per un greu accident durant proves de càrrega del pont Gisclard on van perdre la vida 6 persones, dels quals l’artífex del seu disseny Albert Gisclard.

 La línia arriba a Montlluís el 1910

El 1910 es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís i mesos més tard, ja el 1911 arribà fins a La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame). El tram final fins a la Tor de Querol es va completar l’any 1927, fet que suposava la connexió amb la línia d’ample ibèric fins a Barcelona. Dos anys més tard es completava la línia entre Tolosa i la Tor de Querol d’ample internacional.[1]

La companyia ferroviària du Midi, el 1934, s’ajunta amb la de Paris à Orleans per l’explotació conjunta de les línies que administren. El 1938 es nacionalitza el ferrocarril i la SNCF pren el control de la línia.

Infraestructura

 Fa 62,5 quilòmetres de llarg i puja des dels 427 metres d’altitud a Vilafranca fins als 1593 metres a Bolquera-Eina (al coll de la Perxa), que és l’estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Això fa que les rampes al voltant d’aquest coll tinguin un desnivell sostingut d’un 6%. Des d’aquest punt inicia un fort descens fins a la Guingueta d’Ix situada a 1143 metres.

El final de línia a la Tor de Querol es troba a 1230 metres sobre el nivell del mar, on coincideixen 3 amples de via diferents: 1000mm, 1435mm i 1668mm.

Destaquen 2 viaductes per la seva importància tant tècnica com arquitectural. El primer, situat al punt quilomètric 18 és el Pont de Fontpedrosa o Séjourné de 65 metres d’alçada sobre el riu Tet i de 236 metres de llargària formant arcs en 2 nivells. Set km més endavant es troba el Pont de la Casssanya o Gisclard, és un pont suspès de 253 metres de llargària també creuant el riu, únic que queda en actiu per servei ferroviari a tota França.

El recorregut comprèn 19 túnels, el més llarg de 334 metres situat al punt quilòmetric 59 i anomenat Pla de Llaurà.

Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d’un tercer rail lateral. L’electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet alimentats per 7 subestacions elèctriques. Tot aquest sistema hidràulic funciona gràcies a la presa de la Bollosa que va ser construïda amb aquesta finalitat.

(Font Viquipèdia)

RUTES DEL TREN GROC A SENDERISME EN TREN

Podeu consultar les diverses rutes que hem fet amb aquest càlid mitjà de transport clicant aquí.

179. Seguint el PR C-200 Aiguafreda de Dalt des de l’estació de Sant Martí de Centelles

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sortida/arribada: 
Estació de Sant Martí de Centelles
Distància: 18,7 km
Desnivells: +/- 475 m

178. De Mataró a Arenys de Mar pel Turó d’Onofre Arnau (100 Cims) i Montalt (100 Cims)

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH
Sortida: estació de Mataró R1
Arrib.: est. d'Arenys de Mar R1
Interès: les roques amb nom propi i els dos 100 cims
Distància: 26,6 km
Desnivells:  +/- 840 m

177. Travessa entre Ripoll i Ribes de F. per St. Amand i Taga pel Camí de Vidabona 25,1 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. estació de Ripoll  
Arrib. est. Ribes de Freser   
Interès: el Camí de Vidabona
Distància: 25,1 km 
Desnivells:  +1.750 m / -1.525 m

176. De Ripoll a Campdevànol per Sant Amand i el Camí de Vidabona 22,3 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort. estació de Ripoll  
Arrib. est. de Campdevànol   
Interès: el Camí de Vidabona
Distància: 22,3 km / 6/7 h
Desnivells:  +1.300 m / -1.250 m

L’1-0: l’estació, La Canadenca i la incerta 2a via

Segur que heu vist la foto desenes de cops, però potser el que no sabíeu és que l’estació més famosa actualment de Catalunya (i que encara no ha estat ‘il·legalitzada’) és la de Sant Llorenç de Montgai, estació situada al PK 35,848 de la línia ferroviària Lleida-La Pobla de Segur (LP). 

Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa, municipi situat a la comarca de la Noguera, a Lleida. El petit nucli urbà se situa bellament al marge de ponent del pantà de Sant Llorenç, que rep les aigües del riu Segre. L’embassament va ser inaugurat l’any 1930 i cal no confondre’l amb el pantà de Camarasa, que rep les aigües del riu Noguera Pallaresa a pocs quilòmetres de distància. El pantà de Camarasa va ser construït per l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, companyia coneguda com La Canadenca, i que va viure l’any 1919 una important vaga obrera que es va arribar a estendre per tot Catalunya.

El pantà de Camarasa va viure una de les primeres lluites obreres i pacífiques del nostre país: la Vaga de la Canadenca.  Les protestes van tenir el seu punt d’inici en els treballadors de la presa de Camarasa a finals del mes de gener de 1919, tot i que entre febrer-març d’aquell any ja s’havien estès per tot Catalunya.  Tot va començar quan l’empresa Regs i Força de l’Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power  (amb seu a Toronto, i precursora de FECSA) va introduir uns canvis en les condicions de treball del seu personal de facturació i que representava una disminució dels seus sous. Vuit treballadors van consultar el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, rebent com a resposta per part de l’empresa el seu acomiadament. En solidaritat amb els companys, la resta de personal de facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, amb el que l’empresa respongué amb l’acomiadament de 140 treballadors més. El dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües), fet que va arribar a l’extrem que Barcelona es quedés sense llum. Els tramvies i moltes fàbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzades. El 9 de març el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Com a suport als vaguistes es declararen en vaga els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general a tot Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència, José Morote, per a negociar. El 17 de març i després de fortes negociacions amb els sindicats, s’arribava a un acord on s’establia l‘obertura de tots els sindicats clausurats, la llibertat dels treballadors empresonats i l’establiment de la jornada de treball de 8 hores, convertint Espanya en el primer país de l’Europa Occidental que establia aquest horari de treball.

El tren va arribar a Sant Llorenç l’any 1949 quan es va inaugurar el tram entre Balaguer i Cellers-Llimiana. Originàriament, el ferrocarril a La Pobla havia de ser la quarta connexió ferroviària entre els estats francés i espanyol a través dels Pirineus. L’any 1924 va entrar en funcionament l’estació de Balaguer, però  el projecte es va aturar durant la II República i no es va reprendre fins que el 1951 quan el tren van arribar a La Pobla de Segur. La línia pertany des de 2005 a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), essent l’única d’ample ibèric d’aquesta companyia. La línia també és explotada turísticament amb el nom del ‘Tren dels Llacs‘.

La foto que forma part de la campanya de participació en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, està presa des del sud-oest  de l’estació, en direcció nord-est en sentit a La Pobla de Segur. Es pot veure l’edifici de viatgers (amb sostre de dues aigües i actualment tancat) a l’esquerra de les vies.  Al fons s’observa la muntanya de Sant Salvador, de 597 m. A la dreta de la foto i situat al marge contrari del pantà (tot i que no observable a la foto) sobresurt la Coma de Gelís, una gran dent rocosa que culmina la cresta de Gelís, una aresta situada al contrafort de ponent de la muntanya de Monteró i paradís per als escaladors.

IMATGE DE GOOGLE EARTH

En la foto de la campanya s’observa una bifurcació de vies en entrar a l’estació i que vol ser una metàfora del missatge de l’anunci. Ara bé, d’acord amb les imatges ortofotogràfiques de 2014 de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) aquesta via ara ja no hi apareixia, tot i que sembla que ha tornat a estar instal·lada. A l’excel·lent web ‘Trenscat’, llegim la història de les diferents vies d’aquesta estació:

“L’estació original es demominava Sant Llorenç-Camarasa i tenia tres vies, la general, una desviada a la dreta i una via morta a l’esquerra, connectada pel costat Lleida. Hi havia una andana a l’esquerra de la via general, amb l’edifici de viatgers de dues plantes i golfes. La via morta donava servei a un moll de mercaderies cobert. L’any 2001 es va desmantellar la via desviada i la via morta i es va enderrocar l’edifici del moll de mercaderies. L’edifici de viatgers es va salvar in extremis i actualment està tapiat. L’any 2006 es va recuperar temporalment la via desviada com a apartador de material durant la renovació de la via entre Balaguer i la Pobla; posteriorment va ser desmantellada.
L’estació actual de Sant Llorenç de Montgai disposa d’una sola via i andana a l’esquerra de la via, mirant sentit La Pobla.” (Font Trenscat)

Per cert, des d’aquesta estació podem fer interessants excursions. A Senderisme en tren us recomanem qualsevol de les dues que hem ressenyat en aquesta web, totes dues igual d’interessants, totes dues igual de legals.

  1. Ruta ST56 Circular a la Pala Alta (100 Cims) des de Sant Llorenç
  2. Ruta ST171 Travessa entre Sant Llorenç i Vilanova de la Sal per la Cova del Tabac i el Montroig

 

175. Turó de les Tres Creus i ‘Mons Observans’ des de Montmeló 6,5 km

RESSENYA - MAPA - GOOGLE EARTH

Sort./arribada: 
estació de Montmeló (Vallès Or.)
Distància: 6,5 km
Desnivells:  +/- 80 m

Les millors aplicacions per anar a la muntanya

Arran d’una entrada a Facebook on parlàvem d’aplicacions de senderisme i excursionisme per al mòbil, hem volgut fer amb aquesta entrada un repàs un pèl més extens de les millors aplicacions per a Android que a parer nostre es poden trobar avui dia a la botiga de Google Play.

Moltes de les aplicacions que podem instal·lar al nostre telèfon són realment bones, amb funcions que sovint superen les de qualsevol aparell de gps clàssic. Però els nostres grans estimats mòbils pateixen de dos grans desavantatges respecte als gps, la resistència i la durada de la bateria. A hores d’ara continua sent més fiable per sortir a la muntanya un aparell de gps de muntanya que no pas un mòbil, tot i que les distàncies entre ambdós s’estan escurçant. 

GPS Garmin

MAPES OFFLINE: un aspecte indispensable a l’hora de recomanar-vos una aplicació és que aquesta permeti la consulta de mapes offline. D’aquesta forma podem estalviar bateria evitant la descàrrega contínua de dades, o quan hi ha poca cobertura, quan l’aparell consumeix força energia cercant un senyal fort. Però també val quan com en el nostre cas, no tenim contracte de connexió a internet!

Totes les apps tenen aquesta característica excepte Google Earth, tot i que sí que guarda en caché el que hem consultat abans per a una visita offline posterior.

Blackview

RESISTÈNCIA: cada cop més hi ha models tot terreny de mòbils que són resistents a l’aigua, a la pols i a les caigudes, però solen ser aparells un pèl massa grossos per fer-los servir també pel dia a dia. Exemples d’aquests telèfons són els CAT o els Blackview, i fins i tot Samsung ha tret un model així, el model Galaxy XCover 3 amb algunes d’aquestes característiques. 

Molts mòbils de mitja i d’alta gama també tenen entre les seves característiques, la protecció IP68, un estàndard internacional que assegura que l’aparell es pot submergir fins a 1 m fins a un màxim de 30 min. La majoria de marques, però, no presumeixen d’aquesta característica atès que és difícil de mantenir en el temps i s’eviten així possibles queixes o reclamacions posteriors.

FosPower 10.200mAh

LA BATERIA: en general, la bateria és la gran barrera per a poder fer un ús intensiu i de llarga durada dels mòbils, així com de qualsevol aparell electrònic. Aquí cal especificar un punt. Una cosa és tenir activat el gps del mòbil i l’altre és utilitzar-lo a través d’un navegador o aplicació. Tenir-lo activat, que estigui a punt per a la seva utilització, no genera despesa energètica (o ben poca), mentre que navegar sí que en consumeix, i molta. Per estalviar bateria és important d’assegurar-vos d’apagar totes les aplicacions que puguin estar utilitzant el localitzador gps quan no les feu servir (geolocalització de twits o de fotos, navegadors de cotxes…)

Hi ha models de telèfon amb bateries de fins a 5.000 mAh, però el nostre, amb una de 3000 mAh i pantalla de 5,7, consumeix aproximadament 10% de bateria/hora utilitzant la gravació gps de forma constant.  No fer fotos ni consultes constants i posar el mòbil en mode avió ajuda a fer que el telèfon consumeixi menys energia. Cal tenir en compte que la calor excessiva també fa disminuir la durada de la bateria.  No cal dir que és gairebé indispensable portar una bateria externa a sobre, més ara que es poden trobar models d’altes capacitats i fins i tot, tot terreny.

APLICACIONS

LOCUS MAPS (7,5€)  9,5/10

Tot i que és de pagament (gratuïta amb restriccions) estem davant del que potser és la millor aplicació per anar a la muntanya. La gran quantitat de configuracions que permet ens pot confondre una mica, però té un entorn més còmode, fàcil i intuïtiu que altres aplicacions similars com Twonav o Orux, més difícils de fer anar i comprendre.

Locus ens permet fer allò que qualsevol aparell de gps fa. Ens ofereix una completa informació de posicionament i alçades (configurables), resseguiment de rutes i tracks, compartiment de track en viu (pagament), crear waypoints de posició, foto, video o veu…. A més a més, disposa de funcions úniques que no hem vist en altres aplicacions, com la calibració de mapes (que ni aparells garmin permeten) o la modificació i creació de tracks.

Potser la navegació seguint una proposta de ruta del navegador, sigui allò a millorar. Les opcions que ofereix no sempre són les millors, i a més a més cal instal·lar i configurar una aplicació externa (BRouter), tot i que sempre podem configurar l’app perquè altres aplicacions com Sygic ens facin aquesta funció.

Els principals avantatges que veiem d’aquesta aplicació són:

Mapes:

  • mapes topogràfic offline propis realment bons, amb carrers i punts d’interès, però també amb camins de muntanya, senders GR, PR… Són de pagament, però els dos primers mapes que ens descarreguem són gratuïts (Espanya és un de sol, però França en són dos). 
  • Els mapes offline contenen dades d’altitud, el que vol dir que podem configurar l’aplicació perquè el punter ens digui l’altura en tot moment, d’acord amb aquest fitxer i no pas segons l’imprecís gps. 
  • Possibilitat de descàrrega gratuïta dels mapes de l’IGN (a Twnav són de pagament).
  • Mapes online i descarregables d’arreu del món (OSM), això sí, amb limitacions en la descàrrega.
  • Admet RMAP, tot i que limitat. Nosaltres podem veure els mapes Alpina que tenim en format rmap, però cal aplicar-hi un desplaçament amb una opció fàcilment configurable amb l’aplicació.
  • L’única aplicació que permet calibrar mapes a partir d’imatges.
  • Fàcil botó per a commutar ràpidament entre mapes, amb opció intel·ligent (mostra només els mapes visibles de la zona).
  • Possibilitat de guardar els mapes a la microSD, el que fa estalviar molta memòria del mòbil.

Tracks:

  • Permet moure, retallar i eliminar punts d’un track. Cap altra aplicació coneguda o aparell gps (garmin), ho permet fer.
  • Crea tracks fàcilment sobre el mapa.
  • Crea waypoints des de punts individuals d’un track (ni Basecamp de Garmin t’ho permet fer).
  • Multitud d’alarmes sonores de sortida de track, arribada a waypoints… (funció destacada i que definia Twonav).

Waypoints

  • Permet crear punts de posició, de foto, de veu i de vídeo.

Altres funcions

  • Possibilitat de connexió amb altres aplicacions com Sygic.
  • Livetracking (servei de pagament). Permet enviar a coneguts la nostra ruta en temps real.
  • Geocaching

GPS STATUS  (gratuïta) 9/10

Una eina indispensable per a conèixer l’estat del nostre sensor gps. Alçades amb correcció, posicionaments dels satèl·lits, calibratges,  compartiment del nostre posicionament…

ORUXMAPS  (gratuïta) 8/10

Tenint en compte que és una aplicació gratuïta que permet consultar mapes offline  .rmap i ortofotomapes -img, no bloquejats, gravar tracks i fer-ne el seguiments, seguir rutes… així com la descàrrega parcial de mapes online.

 És potser la millor opció (repetim, gratuïta) per a fer senderisme o excursionisme. El seu desavantatge és la complexitat en el seu funcionament. Gent que no hagi tocat mai un gps els costarà de dominar per la seva infinitat d’opcions i funcions. No és massa intuïtiu i costa acostumar-s’hi, el que pot desencoratjar a més d’un.

TWONAV (6€)  8,5/10

És l’aplicació per a mòbils de TwoNav, el conegut fabricant català de gps. És una aplicació bona, una de les millors. Tot i ser de pagament té una versió gratuïta amb diverses funcions retallades. Permet la consulta de mapes offline de tota mena (xarxes d’alçada ‘cdem’, ‘rmap’ i fins i tot ‘img’ tot i que amb problemes). Té infinitat de paràmetres, tants, que l’aplicació resulta feixuga, complicada i difícil de configurar, com també passa amb Orux. 

Una de les funcions especials (també Locus la té), és que podeu configurar alarmes de desviació de track, d’arribada a un waypoint, d’alçada, etc. Així mateix té visualització de mapes en 3D, si tenim gravades dades d’altura.

Des de la botiga es poden comprar molts tipus de mapes, inclosos els Alpina o els IGN (gratuïts a Locus i fins i tot a la mateixa web oficial d’IGN). Interessant és el mapa OSM descarregable per 1€ (tot i que si pensem que OSM és per definició d’accés obert…). També es poden comprar accessos als mapes francesos IGN per un mes (5€) o un any (21€).  Sembla que el negoci va per aquí, accessos temporals d’accés a fonts topogràfiques.

Un aspecte interessant és poder dir-li a partir de quina diferència d’alçada voleu que us comenci a comptar una acumulació d’alçada, que fa que si tenim configurada l’app per a que calculi l’alçada d’acord amb els fitxers ‘cdem’ dóna una alçada sobre el terreny i acumulacions molt fiables. Per internet es poden trobar xarxes d’alçades de 5×5 metres (compte que tot Espanya ocupen 8Gb).

WIKILOC (gratuïta) 5,5/10

Wikiloc és tot un referent a internet a l’hora de consultar i descarregar tracks per a gps, una eina indispensable (i de casa nostra) a l’hora de trobar rutes i excursions per qualsevol punt de la nostra geografia i del món.

L’aplicació de seguiment de rutes no permet cap configuració, però podem descarregar offline un mapa topogràfic (no transferible a la microSD) i gravar rutes. Tot i la senzillesa, els tracks guardats són fiables i durant la gravació podem fer foto-waypoints i obtenir informació de la ruta: distància, desnivell… També podem descarregar rutes de wikiloc i fer-ne un seguiment senzill.

MAPS_ME (gratuïta)  7,5/10

Tot i no ser pròpiament una aplicació excursionista estem davant d’una bona aplicació també per anar a la muntanya. Es poden descarregar mapes offline no topogràfics, però gratuïts, que disposen de multitud d’informació així com de molts camins de muntanya.

Qualsevol camí que aparegui als mapes, permet seguir-los amb navegador, com si fos un cotxe. També podem veure el track, recorregut fet en un temps determinat, però no descarregar-lo ni fer seguiment de cap altre.

CATALUNYA OFFLINE (gratuïta)  6/10

Específica de casa nostra, totalment offline, és l’aplicació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) Catalunya Offline. Permet gravar tracks i descarregar-los, així com carregar rutes que vulguem seguir. Però no permet fer seguiment de tracks o qualsevol de la resta d’eines normals d’un gps.

Permet descarregar mapes offline topogràfics i ortofotomapes comarcals o de zones naturals 1.50.000. Per tant és útil per a descarregar aquells mapes on anem d’excursió per a consultar-los si tenim cap dubte. 

MAPICC_BETA (gratuïta)  5/10

També de l’ICGC, l’aplicació permet la descàrrega offline dels mapes topogràfics i/o ortofotomapes de l’ICGC. Disposa de cursor de posicionament, però cap altra funció pròpia d’un gps. Es troba a faltar una escala més petita, però són força pràctics per a saber on som. 

GOOGLE EARTH 9/10

Google Earth sempre és un valor segur. Només consultable online o en caché d’allò que haguem consultat anteriorment. Però ens pot treure de dubtes a l’hora de continuar una excursió o confirmar els cims del nostre entorn gràcies a la seva magnífica visió de 360º. 

Vista des del Pic Negre d’Envalira cap a pics Engorgs

PEAKFINDER (5€)  8,5/10

Peakfinder és una aplicació per conèixer els cims que tenim al voltant. En format sketch, (dibuix) l’app ens dirà quins cims podem observar des del cim on som,  la seva distància, l’alçada…

Una funció molt interessant és la que permet descarregar les dades de grans zones geogràfiques i fer visualitzacions offline, i veure la vista que tindríem des de qualsevol dels cims de la base de dades en qualsevol moment. 

PEAKLENS 7/10

Aplicació que també serveix per a localitzar els noms de les muntanyes del nostre entorn. Ho fa, però, utilitzant la càmera del nostre aparell per donar-nos la visió real d’allò que estem mirant. 

Exemple extret de la web de PeakLens

CATALUNYAMETEO (gratuïta)  9,5/10

Indispensable si voleu saber el temps abans o durant una activitat a la muntanya. Ofereix previsió meteorològica general, però també de muntanya, pistes d’esquí i fins i tot per a la platja.

Té desenes de webcams, radars, mapes de vent, de temperatura… tot molt ben presentat i amb informació extreta de Meteocat. Excel·lent.

EL PIC NEGRE D’ENVALIRA… UN 100 CIMS INCERT

Pic Negre d’Envalira (2.822 m)

La FEEC va establir en la seva llista de 100 Cims el Pic Negre d’Envalira com un dels 308 cims a assolir dins la seva famosa llista. Però, quin és exactament aquest cim?

Els pics d’Envalira són un conjunt de cims al nord del Pas de la Casa situats a la carena que hi ha entre el Coll dels Isards i la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni segons els mapes andorrans). Els seus cims estan formats per pissarres que han patit un procés de mineralització ferruginosa, d’aquí el seu color vermell quasi negre que dóna nom al cim que ens interessa.

A les cartografies publicades només apareixen els noms del Pic d’Envalira i el Pic Negre d’Envalira, dos cims molt pròxims i només separats per un petit coll. No seria forassenyat afirmar que és un cim bicèfal. El primer cim està situat al nord-est i fa 2.815,6 m, mentre que el segon ho està al sud-oest del primer i fa 2.822,9 m. En altres fonts (Enciclopèdia Catalana, webs, mapa Andorra editorial Piolet) també es fa esment a altres cims de la carena, com el Pic Blanc d’Envalira (2.723 m), un cim situat als contraforts septentrionals dels dos cims principals i el Pic Sud d’Envalira (2.780 m), punta situada prop de la Portella d’Engaït (Portella de Joan Antoni).

Si llegiu ressenyes d’excursions en llibres o revistes escrites des de casa nostra notareu que situen el Pic d’Envalira com aquell situat més al sud-oest dels dos, mentre que les escrites des de territori francès ho fan al contrari. Vaja, que tot plegat és un bon embolic!

I és que segons quin mapa consultem no està clar quin cim és cadascuna d’aquestes dues puntes. Segons els mapes de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) i els mapes de l’editorial Alpina i Sua, el Pic Negre d’Envalira (el 100 Cims) seria el de menor altura (pic cota 2.815,6 m), és a dir, aquell situat més al nord-est dels dos. Cal senyalitzar que el nou mapa d’Andorra de l’editorial Piolet anomena al conjunt dels dos cims Pic Negre d’Envalira, pic format per la Punt Nord i la Punta Sud.

Per contra, els mapes IDE del Govern d’Andorra i els mapes IGN francesos anomenen i situen el Pic Negre d’Envalira com aquell cim de cota més alta (pic cota 2.822,9 m), és a dir, aquell cim situat més al sud-oest dels dos. I això és important, atès que els dos cims són fronterers entre ambdós estats, com veurem més endavant.

La construcció del túnel d’Envalira (inaugurat el 2002) va suposar la proposta per part del govern andorrà d’una modificació de la frontera a fi de que el traçat d’aquest viaducte no ocupés territori francès. Un primer acord de 2000 deixava per més endavant l’establiment definitiu dels nous límits, també els d’altres zones com el clot de les Abelletes, els dos pics d’Envalira i el pic de la Palomera, on no estava clara la línia fronterera.

Deu haver pocs exemples on el cim d’una muntanya estigui descrit de forma oficial en un document legal. I això succeeix amb els pics d’Envalira. L‘1 de setembre de 2015 va entrar en vigor un Acord entre els estats andorrà i francès on s’establien de forma oficial els límits fronterers entre ambdós països. Així és com  els pics d’Envalira apareixen esmentats en el Butlletí Oficial del Principal d’Andorra (núm. 38 del 8 d’agost de 2012) fruit d’aquella necessitat inicial andorrana de modificació fronterera per les obres del túnel d’Envalira

L’acord resolia diferents conflictes, en especial el desacord en relació a qui era el propietari de les aigües de l’estany de les Abelletes, recurs que havia provocat un conflicte diplomàtic entre els dos estats. El batlle del municipi de Porta, amb un grup d’habitants del poble, va pujar a l’estany de les Abelletes per bloquejar la captació d’aigua que havien instal·lat els andorrans. La policia andorrana va intentar detenir els nord-catalans disparant a l’aire, el que va provocar la intervenció de la gendarmeria francesa.

Finalment l’Acord bilateral estableix que 26 ha de territori nord-català del municipi de Porta passin sota sobirania andorrana, mentre que les aigües de l’estany, font del riu Arieja, queden dividides entre els dos països. L’esmentat acord, en el seu article 1, en parlar dels límits fronterers des del Pas de la Casa, diu literalment:

“- passa a l’est de l’estació de captació i després voreja la pista d’esquí que queda en territori andorrà, prop dels punts de coordenades:
X=550 118,39 – Y=25 318,15
X=550 102,11 – Y=25 289,75
X=550 070,20 – Y=25 241,49

després segueix en línia recta, a l’oest del camí del Coll dels Isards que queda en territori francès entre els punts de coordenades:
X=550 053,64 – Y=25 171,90
X=550 043,84 – Y=24 940,96
X=550 116,40 – Y=24 693,80

a partir del qual remunta en direcció sud-sud-est per la carena que prové del Coll dels Isards fins al punt on reprèn la carena principal dels Pirineus;

–segueix aquesta línia d’aigües vessants vers l’oest fins a la cimera nord del pic d’Envalira i després continua al llarg de la carena, a l’inici vers el sud després vers el sud-oest fins al punt culminant (pic Negre d’Envalira). La frontera baixa llavors vers el sud-est, seguint la línia d’aigües vessants que s’inflexiona vers el sud i es transforma en una carena ben marcada que segueix fins a la portella Blanca d’Andorra, on es troba la fita 427 de la frontera franco-espanyola.”

  • segons el mateix acord les coordenades gps són Lamberd III (datum NTF Paris) Podeu consultat aquestes coordenades al visor topogràfic IDE Andorra.

Per tant, sembla que de forma ‘oficial’ el Pic Negre d’Envalira seria el cim de 2.822,9 m aquell situat més al sud-oest dels dos cims principals. Corroboraria aquesta localització el fet que la mateixa pàgina web de la FEEC dóna com a coordenades d’aquest 100 Cims les corresponents corersponents al cim més alt de 2.822,9 m (31T 394973 4708001, datum ETRS89).

Cal dir també cal dir que el cim que es pot veure des del Pas de la Casa i que presenta una rocallosa cara nord clarament de color negre, correspon a la cota 2.815,6 m (pic d’Envalira pels andorrans), no sent visible des d’aquesta localitat la punta situada més al nord i que és la de més altitud (2.822,9 m).

No sé hem aclarit res o no amb aquesta entrada, però si sou col·leccionistes de 100 Cims i aneu a fer-lo, millor que pugeu les dues puntes per assegurar-vos que realment heu pujat el Pic Negre d’Envalira.

Podeu veure una panoràmica 360º des del cim clicant aquí