207. Volta al pantà de Sant Llorenç de Montgai 9,8 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada:
Sant Llorenç de Montgai
Interès:el pantà de St. Llorenç
Distància: 9,8 km
Desnivells: +/-190 m
Anuncis

206. Volta a la serra de Monteró des de St. Llorenç de Montgai pels quatre jaciments i Camí de Ribera 15,1 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada:
Sant Llorenç de Montgai
Interès:ruïnes romanes i camí Ribera
Distància: 15,1 km
Desnivells: +/-625 m

Vies ferrades i camins equipats accessibles en tren

VF i camins equipats accessibles des d’estacions de tren

Us presentem una llista de vies ferrades (VF) i camins equipats que es poden fer des d’una estació de tren de casa nostra. És una llista més extensa que les ressenyes publicades en aquest bloc atès que hi consten també aquelles vies que al nostre parer es poden realitzar sortint i acabant en una estació de ferrocarril però que encara no hem realitzat.

Per a fer-hi constar una via hem tingut en compte que les aproximacions no fossin excessivament llargues o complicades, sinó que es poguessin fer en una sola jornada. L’única excepció són les vies ferrades andorranes, que sí que requereixen de fer nit al Pas de la Casa. 

Hem tret de la llista la VF Teresina (Montserrat) que ha estat clausurada recentment. També de moment està tancada la VF de Les Venes de Rojalons, una espectacular via que tenia una curiosa part dintre d’una cova. 

GRADUACIÓ

A casa nostra les vies ferrades s’han acostumat a utilitzar el nou mètode Hüsler per a graduar la seva dificultat. Pren com a base la lletra K de Klettersteig (via ferrada en alemany). S’assembla molt, vaja que diríem que és idèntica, a l’escala de graduació francesa utilitzada per a les vies alpines clàssiques (graduació entre parèntesi). A més també es pot matisar més el grau utilitzant els signes +/-. 

Actualment a Catalunya la VF de més dificultat és la VF Cíclope, que els seus dissenyadors l’han classificat com a K6+. És, atenció, una via cordata, és a dir, no hi ha instal·lat cap cable de vida sinó que s’ha de dur de casa la corda per anar assegurant-se durant l’ascens. Un exemple de K7 el tenim a l’illa de Gran Canària, on la VF Extraplomix sí que arriba a aquest grau extrem.

  • K1: fàcil (F) – Topi del Conill
  • K2: poc difícil (PD) – Feixa del Colom
  • K3: bastant difícil (AD) – Roca de la Creu
  • K4: difícil (D) – Ex. VF Les Dames (K4)
  • K5: molt difícil (MD) – Ex. Baumes Corcades (variant K5)
  • K6: extremadament difícil (ED) – Ex. Cinglera del Resistent (K6)
  • K7:  abominablement difícil (ABO) – Ex. Extraplomix (K7)

VF Extraplomix K7. Gran Canària (Foto: Deandar)

Per a fer les VF cal material tècnic. Això inclou casc, arnès i baga d’ancoratge. Hi ha algunes que a més a més tenen ràpels obligatoris, així que caldrà dur corda i material d’assegurament. 

ABANS DE REALITZAR CAP VF CAL CONSULTAR L’ESTAT I EL SEU MANTENIMENT. Pàgines com Deandar i Rocjumper ofereixen informació actualitzada de totes les vies ferrades i camins equipats de casa nostra.

1. LÍNIA R3 (Barcelona-Vic-Ribes de Freser)

 

VF Baumes Corcades (K3-K5) (veure Ruta ST31 VF Centelles )

  • Estació de sortida: Centelles (R3)
  • Observacions: gran clàssica de casa nostra, sense dubte una de les millors. En destaca el pont nepalès de 70 metres, un dels més llargs d’Europa (opcional). Hi ha una variant de més alta dificultat (K5) evitable.
  • Un cop acabada la VF és aconsellable completar la sortida amb una ruta fins al Roc de la Guàrdia seguint la serra de Fonderola a fi de fruir de l’entorn més enllà de la ferrada (Ruta ST205 Serra de Fonderola).

VF Roca de la Creu (K3)

  • Estació de sortida: Ribes de Freser (R3) / Ribes-Vila (Cremallera)
  • Obs.: la via s’inicia sobre l’església, a poca distància de l’estació de rodalies.
  • Un cop finalitzada es pot ampliar amb una passejada fins a Batet o per les mines situades pel coll de Segura. 

2. LÍNIA DEL LLOBREGAT (RODALIES/FGC)

VF Cinglera del Resistent. (K3 / K6) (veure Ruta ST37 Turó del Marquès)

  • Estació de sortida: Castellbell i el Vilar (R5 R50 FGC)
  • Observacions: l’antiga VF turó del Marquès es va ampliar passant a formar part d’aquesta. El tram segon és la via ferrada original del Turó del Marquès (K3). El tercer tram i darrer de la via és especialment dur (K6), amb un extraplom només apte per a braços molt forts. 
  • Es pot combinar la sortida amb una extensió fins al mateix cim del turó del Marquès.

VF Turó de l’Escletxa. (veure Ruta ST194 turó de l’Escletxa)

  • Estació de sortida: Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat (R4)
  • Observacions: curta via de 8-10 metres de verticalitat amb bon equipament. Supera el cingle que envolta el turó de l’Escletxa.
  • No té sentit per si sola (molt curta) sinó es combina amb una excursió fins al 100 cims del turó de l’Escletxa i a Viladoms de Dalt. 

VF (canal equipada) Bardisses Romàntiques (K4)/Canal 17 F (K3) (veure Ruta ST201 Bardisses/Canal 17F)

  • Estació de sortida: Aeri de Montserrat (R5 R50 FGC)
  • Observacions: és una canal equipada amb cordes i cadenes. Així que compte, que no és una VF al curs.
  • Habitualment es combina amb la Canal 17F (K3), torrent paral·lel al de les Bardisses, de dificultat més assequible. Qualsevol de les dues si es fan de baixada impliquen diferents ràpels. 

Canal equipada Torrent dels Abadals (K1)

  • Estació de sortida: Castellbell i el Vilar (FGC)
  • Observacions: els mateixos equipadors de l’Escletxa ens deixen aquest curt recorregut que s’enfila pel torrent dels Abadals gràcies a escales i passos equipats. No cal material específic, a no ser que es vagi amb persones molt inexpertes.

Canal equipada Torrent Tortuguer (K1)

  • Estació de sortida: Castellbell i el Vilar (FGC)
  • Observacions: camí equipat amb grapes  que supera el torrent Tortuguer. Baixa dificultat, no cal material tècnic.
  • Té sentit si s’utilitza com a variant de pujada a Montserrat pel monestir de Sant Benet. 

3. LÍNIA LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR

VF Cágate Lorito (K6)

  • Estació de sortida: St. Llorenç de Montgai (FGC)
  • Observacions: una de les ferrades més difícils de casa nostra i de tot l’estat. Compromís i duresa amb solucions originals (pèndol) fan aquesta ferrada només apta per a experts.

VF Topi del Conill (K1)

  • Estació de sortida: St. Llorenç de Montgai (FGC)
  • Observacions: via ferrada situada al marge esquerra del riu Segre. S’hi accedeix per la carretera entre Sant Llorenç de Montgai a Camarasa (2,8 km). Just al pont d’Escalera que travessa el pantà de Sant Llorenç de Montgai cal prendre una pista durant 1,8 aprox. fins a l’inici de la VF.
  • Curta però entretinguda. Té un pont tibetà.

VF Topi del Conill. Esperó rocós per on discorre la via amb Camarasa al fons

4. COMARQUES DE TARRAGONA

VF Feixa del Colom (K2) (veure Ruta ST101 VF )

  • Estació de sortida: Montblanc ( R13 R14)
  • Observacions: curta i fàcil VF excel·lent per a iniciació. Es pot aprofitar per visitar l’ermita de Sant Joan i fer una ruta pel vessant oriental de les Muntanyes de Prades.

VF Ulldecona (K4+)

  • Estació de sortida: Ulldecona (R16)
  • Observacions: reoberta amb modificacions després d’un greu accident ocorregut el 2017 que va evidenciar deficiències en la seguretat. Corda obligatòria pels dos ràpels de 13 i 14 metres.

VF Agulla d’Aigualcoll (K4/K5)

  • Estació de sortida: L’Hospitalet de l’Infant (R16)
  • Observacions: dura via ferrada que discorre pels vessants orientals de la serra de Mestral.  Un cop finalitzada es pot fer el Molló Puntaire, sostre de la serra i catalogat dins de la llista dels 100 Cims de la FEEC.

VF Les Serres de Mestral (K3)

  • Estació de sortida: L’Hospitalet de l’Infant (R16)
  • Observacions: opció més assequible que puja pel mateix vessant de la serra de Mestral que l’anterior via. Més allunyat del Molló Puntaire. Tenim l’opció de donar el tomb a la serra pel nord passant pel coll de Puntalt a fi de fer una interessant ruta circular.

VF de Patacons (K4)

  • Estació de sortida:  La Selva del Camp (R14)
  • Observacions: elegant VF amb quatre ponts nepalesos que recorre els contraforts septentrionals de les Muntanyes de Prades. 
  • És al límit de poder-la fer en una jornada (28 km), només factible per a gent preparada físicament. Cal una llarga caminada des de La Selva del Camp fins a l’Albiol amb possibilitat de baixar després fins a Alcover (veure Ruta ST137 La Selva del Camp-Albiol-Alcover). 

Camí equipat Camí del Brugent  (K0) (veure Ruta ST143 Volta al Brugent)

  • Estació de sortida:  La Riba (R13 R14)
  • Observacions: entretingut sender que remunta el riu Brugent amb passarel·les i ponts penjats. 

Camí equipat Camí del Rec (K0) (veure Ruta ST197 Puig d’en Cama)

  • Estació de sortida:  La Selva del Camp (R14)
  • Observacions: cap mena de material necessari per resseguir el camí recuperat paral·lel al Rec de La Selva del Camp.  Senyalitzat com a sender local.
  • Es pot combinar aquest camí amb l’ascens al Puig d’en Cama, un altre 100 Cims de la FEEC.

5. ANDORRA/FRANÇA

VF Les Escaldilles (K4) (Alta Cerdanya. França)

  • Estació de sortida: Sallagosa (SNCF. Tren Groc)
  • Observacions: ferrada de pagament situada a Lloc, municipi de l’Alta Cerdanya. Depèn de la variant  costa (maig 2019) 18€-31€. Inclou el material i no es pot dur el propi. 
  • Situada a 4 km de Sallagosa

Camí equipat de les Gorges de Carançà (veure Ruta ST36 Núria-Carançà)

  • Estació de sortida: Toès les Valls (Thoès-les-vals) (SNCF. Tren Groc)
  • Observacions: la Núria-Carançà reuneix tots els factors per ser considerada una travessa imprescindible dels Pirineus. Una ruta que gràcies a passarel·les i ponts penjats supera passos engorjats enmig de boscos i camins tallats a la roca… No cal material tècnic.
  • Des de l’estació de Toès es pot visitar la zona tot  fent una ruta circular per les passarel·les.

VF Coll dels Isards (K1) Andorra

  • Estació de sortida: Portè Pimorent (SNCF)
  • Observacions: situada al vessant nord del coll dels Isards, collada situada a 3 km del Pas de la Casa (Andorra). Per arribar al Pas són 12 km des de Portè seguint un camí força interessant que passa per les ruïnes de les antigues mines de Pimorent.
  • Calen dues jornades per a fer la VF i tornar a Portè Pimorent. També es pot baixar fins a l’estació d’Andorra-l’Hospitalet (SNCF).

VF Bony d’Envalira (K3) Andorra

  • Estació de sortida: Portè Pimorent (SNCF)
  • Observacions: una de les VF més alpines del Pirineu. Es pot pujar fins als cims d’Envalira i baixar a El Pas de la Casa pels colls de les Abelletes i fer la VF Coll dels Isards.
  • Com en el cas anterior calen com a mínim dues jornades per a fer la VF i tornar a l’estació de Portè Pimorent. Des del coll de Pimorent també es pot baixar fins a l’estació d’Andorra-l’Hospitalet (SNCF).

205. De Centelles a Balenyà per la Serra de Fonderola (Puigsagordi, El Catellar i Puig de la Creu) i MD de l’Ajuda

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida: estació de Centelles
Arribada: est. Balenyà-Els Hostalets 
Distància: 14,5 km
Desnivells: +/- 575 m
Horari: 4h30min (sense aturades)

Diapositives de la xerrada ‘Senderisme en tren’

Hem trigat una mica, però tal com us vam prometre, us deixem les diapositives de la xerrada que vam fer a la Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall el proppassat 27 de maig de 2019.

Les propostes d’excursions que us mostrem només són algunes de totes les que es poden arribar en una zona en concret. Els mapes són generals.  No volíem mostrar el detall dels itineraris sinó donar idees de travesses a realitzar en un espai natural o massís mostrat.

Si voleu entrar en més detalls d’una possible ruta proposada, us recomanem de buscar-les en aquesta mateixa pàgina web o bé a Wikiloc

Per veure ampliada una diapositiva cal fer clic amb el botó dret del ratolí sobre la imatge i obrir-la en una pestanya/pàgina nova. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Moltes gràcies

Moltes gràcies a tots els que vau assistir a la xerrada que vam fer ahir a la Biblioteca de Sant Gervasi-Joan Maragall. També volem donar les gràcies a Coneguem el món i a la xarxa de Biblioteques de Barcelona per donar-nos l’oportunitat d’intentar explicar la nostra visió de la relació entre el ferrocarril i l’excursionisme.

Quan tinguem una estona penjarem un PDF amb algunes de les diapositives de la xerrada, que ens han arribat veus que els mapes no es veien del tot des del final de la sala. 

MOLTES GRÀCIES

 

 

La VF Teresina tanca definitivament

Disgustat i insultat, així és com em sento després de saber que la VF Teresina de Montserrat tanca definitivament i serà desmantellada.

Feia mesos que després d’una esllavissada estava tancada en espera de ser reoberta després dels necessaris treballs de rehabilitació.

La VF Teresina probablement era la via ferrada més bella i elegant, no ja de totes les vies catalanes, sinó possiblement també de les estatals. Verticalitat, algun pont nepalí, ràpels, dificultat (K4) i acabar al sostre de la muntanya sagrada la convertien en un equipament esportiu de primer ordre en aquesta modalitat esportiva. 

Es pot entendre que un equipament es reguli, o es pugui tancar si hi ha elements de pes, com ara que recorri raconades de nidificació d’aus, per exemple. En els darrers anys s’han tancat canals com la del Joc de l’Oca o la del torrent de Santa Maria, equipaments que pel seu pèssim estat de manteniment calia una intervenció. 

Però les raons que dona el Patronat de la Muntanya, al nostre parer, són inconsistents i insultats.

Raons adduïdes?

1. Concentració de rescats en la VF?
Sol·lució: si per eliminar les puces matem el gos, estem aplicant un argument paternalista i simplista. Millorem l’educació i formació per a que la pràctica sigui segura. I millorem la seguretat i el seu equipament.

Perquè amb el mateix argument utilitzat, podríem demanar que per acabar amb la pederàstia de Montserrat tanqués el Monestir.

2. Alta freqüentació, erosió i degradació de la muntanya per allí on passa la VF.
Sense comentaris.

3. La zona pot ser inestable als despreniments, i per tant, perillosa. Acceptable, bon raonament. Però la única solució és tancar-la? Prohibirem fer esquí de muntanya pels riscos de patir un allau que comporta aquest esport?

4. La millor activitat que s’acosta a la verticalitat és l’escalada, les VF són massa accessibles.
INSULTANT!!!!! Menysprear i denigrar una activitat esportiva amb rang d’esport atenent a que l’escalada és l’accés adequat a la verticalitat és faltar al respecte als milers dels seus practicants.

Per què, a quina escalada fa referència? Es podria entendre que la única genuïna és la ‘solo integral’, sense equipaments ni cordes de cap mena. La resta de modalitats d’escalada serien pels que no tenen nivell.

Senyors del Patronat de la Muntanya de Montserrat,  m’agradaria que demanéssiu disculpes per menystenir als practicants de les VF o que adduíssiu altres raons pel seu tancament, que els muntanyencs les podem arribar a entendre, que som prou madurs (o això creiem).

204. Ruta megalítica des de Vilajuïga (curta): poblat medieval, la Creu Blanca i Pau 15,6 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida i arribada:
Estació de Vilajüiga(Alt Empordà)
Distància: 15,6 km
Desnivells: +/- 500 m

203. Ruta megalítica des de Vilajuïga: poblat medieval, Mas Ventós, Sant Onofre, Palau-saverdera i Pau 21,9 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida i arribada:
Estació de Vilajüiga(Alt Empordà)
Distància: 21,9 km
Desnivells: +/- 760 m

202. Circular al Pantà Vallvidrera passant pels turons de Castellví i Can Pasqual 8,3 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida i arribada:
Baixador de Vallvidrera
Distància: 8,3 km 
Desnivells: +300 m / -300 m
 

201. Canal de les Bardisses Romàntiques (K4) i Canal 17F (K3) des de l’Aeri de Montserrat (FGC)

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC 

Sortida/arribada:
Aeri de Montserrat (FGC)
 
Distància: 4,7 km
Desnivells: +/- 300 m

200. Volta al Catllaràs i pujada al Pedró del Pla de l’Orri (1.764 m) amb el Tren del Ciment

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC
Sortida/arribada:
La Pobla Centre (Tren del Ciment)
Interès
: El Tren del Ciment Distància: 19,7 km Desnivells: +/- 1.100 m
          

 

LA MOTXILLA VIATGERA

Són les 18:32h de dissabte i el tren de la R2 direcció l’Aeroport s’atura a l’estació de Pg. de Gràcia de Barcelona. Baixem des del primer vagó, el que dona a la sortida del carrer Aragó. En sortir pels torns del vestíbul un noi intenta colar-se darrere nostre. Salta si vols que no et diré res, però darrere meu no, ho sento, li dic. Una de les treballadores que solen haver al vestíbul i que ha observat el petit incident ens pregunta pel què ha passat. Ella mateixa respon. Intentava sortir enganxat a nosaltres perquè no duia bitllet.

Un cop al carrer anem al Drim del carrer Aragó a comprar una joguina per a la filla d’una amiga. Després de remenar joguines de tota mena i de descobrir que hi ha una nina anomenada LOL que està molt de moda i de la qual no en sabíem res de la seva existència, en sortim al cap de vint minuts amb un joc educatiu d’oferta.

Potser gràcies a aquest paquet de més que arrosseguem que fa que ens adonem d’un petit detall, hem oblidat una motxilla dalt del tren! Al seu interior hi dúiem material valorat en 1.000€. Una càmera de fotos, un aparell GPS, un disc dur, bateries externes, paraigües i documents familiars entre d’altres objectes són ara dalt de l’altell del tren Civia. Ai las! Ràpidament tornem a l’estació de Pg. de Gràcia. Allí ens adrecen a l’oficina d’atenció a l’usuari de Barcelona Sants on haurem d’omplir un document per descriure l’objecte. Apressadament agafem el primer tren en direcció a Sants que ja està aturat a l’andana, un tren de la R2 que surt a les 19:08 direcció Vilanova i la Geltrú.

Ja a Sants, mentre pugem a peu les escales mecàniques que duen al vestíbul, un bombeta se’ns encén. I si…? Abans d’anar a informació intentarem de trobar el mateix tren on vam oblidar la motxilla. En aquesta estació cal passar els torns de sortida a fi de tornar a baixar a les andanes 13 o 14. Per allí passen els trens de la R2 en direcció nord. Són les 19:25 i és a punt de fer entrada per l’andana 14 un tren procedent de l’aeroport en direcció a Sant Celoni. Serà el mateix tren? Hi haurà encara la motxilla a l’altell, allí on la vam deixar fa una hora? Per horari, així hauria de ser.

S’obren les portes. Irrompem ràpidament dalt del primer vagó del cinc que formen la primera unitat de les dues que formen el comboi. Busquem aquí i allí, dreta i esquerra. Però res. La motxilla no hi és. Aquells que hagin agafat un tren a l’aeroport sabran que un cop hi arriba, surt de nou però invertint la marxa. Correm literalment per l’andana fins al segon comboi format per tres unitats encara pintades amb els colors vermells de Renfe. Tornem a buscar, dalt i baix, dreta i esquerra… i bingo! La motxilla encara és allí, intacta, tal qual la hi vam deixar. Hi és tot. La càmera, el gps, els documents… ningú l’ha tocada.

A part de l’alegria d’haver recuperat tot, dos apunts. Primer. Realment som tant lladres com la fama ens ho fa semblar? Potser només era qüestió de temps que algú veiés la motxilla i agafés els objectes de valor? I segon. Una motxilla anant i venint sola a l’aeroport, no ha despertat cap sospita a ningú? Quan arriba un tren a l’aeroport és evident que no hi ha cap control de cap mena sobre el que hi arriba, però traieu-vos les sabates al control d’entrada no fos cas…

Estació d’Amman de la ‘Hedjaz Jordan Railway’

Amagada als afores de la capital jordana, l’estació d’Amman de la Hedjaz Jordan Railwayel ferrocarril nacional del Regne de Jordània, fa anys que no veu arribar ni sortir cap passatger. El trànsit de viatgers resta aturat indefinidament des del 2006 per motius tècnics que van fer suspendre la connexió fèrria que l’unia amb Damasc, la capital siriana situada 220 km al nord.

La Hedjaz Jordan Railway va ser amb la Chemin de Fer de Hedjaz Sirie una de les dues escissions amb les que es va dividir la Hedjaz Railway. Aquest ferrocarril va ser construït per l’Imperi Otomà a fi de connectar Damasc amb les ciutats santes de Medina i La Meca en un recorregut de més 1.300 km a través dels deserts d’Aràbia. El trajecte, que a camell prenia al voltant de dos mesos, amb el ferrocarril prenia només 55 hores. Tota una revolució.

La seva construcció va començar l’any 1900. El 1906 va arribar a Àqaba, a la Mar Roja i el 1908 ho feia a Medina. Per primer cop els pelegrins podien anar des la capital otamana, Istambul, fins a Medina en tren. Mai no arribà a La Meca. Curiosament serà un AVE espanyol el tren que, potser a finals de 2019, uneixi finalment ambdues ciutats santes de l’islam en l’anomenat tren del desert.

Paral·lelament a la línia principal es va construir un brancal que connectava l’actual ciutat israeliana de Haifa amb la siriana de Deraa a través dels Alts del Golan, l’anomenat Jezreel Valley Railway. Es va inaugurar l’octubre de 1905, amb el qual l’imperi turc s’assegurava sortida també a la mar Mediterrània. Després de la I Guerra Mundial la línia va passar a ser gestionada per la Palestinian Railways fins al 1948, quan va ser bombardejada per l’exèrcit jueu durant la guerra de la declaració de la independència d’Israel. Després d’unes dècades fora de servei, l’any 2016 es va reobrir als passatgers el tram entre Haifa a Beit Xean amb el projecte aprovat d’allargar-lo en els propers anys fins Tiberíades, a la Mar de Galilea.

No podem anar a agafar el tren a Amman, però sí acostar-nos-hi a fi de visitar el petit Hedjaz Jordan Railway Musem, un equipament on podrem contemplar vells estris relacionats amb la línia. El museu es va inaugurar l’any 1999, amb una ampliació important el 2003 i es troba situat a 4,5 km del teatre romà d’Amman. Nosaltres hi vam accedir per Al-Jazirah St. És probable que sigueu els únics visitants del dia, així que segurament us l’obriran per a vosaltres sols.  També podreu entrar dins els antics vagons de fusta utilitzats de la línia, ara aturats des de fa anys, relíquies de quan aquest ferrocarril va veure passar personatges il·lustres, i no precisament com a passatgers, com en T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia).

I és que el ferrocarril es va fer famós gràcies a la pel·lícula de David Lean Lawrence d’Aràbia (1962) amb les seves escenes de sabotatge d’aquest ferrocarril.  Lawrence, arqueòleg, militar, espia i diplomàtic, va ser un personatge clau en la Rebel·lió Àrab (1916-1919) contra l’Imperi Otomà en l’entorn de la I Guerra Mundial. Des de la rere guàrdia va esperonar l’atac a una infraestructura clau pels turcs, en una guerra de guerrilles contínua que va debilitar l’exèrcit otomà, influint en la seva posterior derrota.

A canvi de l’aixecament contra els otomans als àrabs se li va prometre que podrien crear un estat panàrab que inclouria tots els països d’Aràbia i del Pròxim Orient. La realitat va ser que França, l’Imperi Britànic i Rússia gràcies al pacte secret Sykes-Picot es van repartir el territori. França es va quedar amb el Mandat de Síria (Síria, Líban i nord d’Irak) i el Regne Unit amb el Mandat de Palestina (Jordània i el sud d’Irak). L’actual Palestina estava inclòs en les possessions britàniques tot i que sota mandat internacional a l’espera de la creació d’un estat Palestí. I la espera segueix avui dia amb un conflicte no resolt que està marcant les agendes mundials des de fa dècades.

 

199. Olla de Núria pujant 17 cims de la carena 21,4 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC
Sortida/arribada:
Estació de Núria (cremallera)
Interès:tots els 17 cims de l'Olla
Distància: 21,4km
Desnivells: +/- 1.800 m
          

198. Del Baixador de Vallvidrera a Barcelona pel pantà de Vallvidrera, turó d’en Cors i St. Pere Màrtir (100 Cims)

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sort. Baixador de Vallvidrera
Arrib. Zona Universitària (Metro) 
Distància: 9,2 km 
Desnivells: +390 m / -550 m
 

197. Circular al Puig d’en Cama (100 Cims) i pel Camí del Rec complet (SL C-157) des La Selva del Camp (R)

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada:
Est. La Selva del Camp (Baix Camp)
 
Distància: 14,6 km
Desnivells: +/- 570 m

196. De Montcada i Reixac a Sant Cugat pel turó de Montcada i el GR-173

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC
Sort. Montcada i Reixac-Manresa
  Opció: Montcada i Reixac (R2)   
Arrib. Sant Cugat (FGC) 
Distància: 15,8 km
Desnivells: +460 m / -375 m
 

195. Castells de Centelles i Castellcir per La Sauva Negra des de l’estació de Centelles

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada: 
Estació de Centelles 
Distància: 19,6  km
Desnivells: +/- 870m
Horari: 5h30min

194. Turó de l’Escletxa (100 Cims) per la VF des de l’estació de Castellbell i el Vilar – Monistrol (R) 12,4 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada
Castellbell i el Vilar-Monistrol  

Distància: 12,4 km (3h)
Desnivells: +/- 350 m

193. Cul de Portadora des de Castellbell i el Vilar (Rodalies) per l’antic traçat del cremallera 9,8 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC
Sortida: 
Castellbell i el Vilar-Monistrol(R)
Arribada: 
Aeri de Montserrat (FGC)  
Distància: 9,8 km (2h35min)
Desnivells: +400 / - 450 m

192. Cul de Portadora, Puig de l’Hospici i St. Salvador de les Espases (100 Cims) des de Monistrol 17,3 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribada
Monistrol de Montserrat (FGC)  

Distància: 17,3 km 
Desnivells: +/- 650 m

190. Turó de l’Escletxa (100 Cims) des de l’estació de Castellbell i el Vilar – Monistrol (R) 10 km

RESSENYA - MAPA - TRACK WIKILOC

Sortida/arribabada
Castellbell i el Vilar-Monistrol M.  

Distància: 10 km (2h35min)
Desnivells: +/- 350 m

Les millors rutes amb banys en gorgs, rius o piscines naturals.

Catalunya és un país de platges. Milers de turistes, potser milions, aterren a casa nostra atrets per les nostres costes, el sol i els bons preus, omplint un litoral cada cop més assetjat i difícil de conservar.

Però les platges litorals no són  l’únic lloc a casa nostra on poder fer una remullada. En moltes excursions de Senderisme en tren hem passat per rius, gorgues o pantans on fer un bany o una remullada mentre gaudim de la natura. Habitualment són zones més tranquil·les i sense aglomeracions, i tot i que els caps de setmana d’estiu alguns indrets també són força concorreguts, un bany en zones d’aigua dolça sempre és més tranquil, envoltat de natura i silenci.

La majoria de zones de bany són no controlades, així que cal anar amb compte quan entrem a l’aigua. Alguns ajuntaments tenen prohibit el bany en els rius del seu municipi, ja sigui per motius de mala qualitat de l’agua o de perillositat. Són una excepció la dotzena de platges situades en pantans que controla la Generalitat de Catalunya a través de  l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A part del control de la qualitat de l’aigua, en temporada alta poden arribar a tenir vigilància.

Aquest recull de zones de bany interior són les accessibles en tren a través d’alguna de les rutes publicades i ressenyades al nostre web, una selecció de gorgs, rius i pantans on poder fer una capbussada durant alguna de les rutes que, no són gaires, però pot donar una idea a tots aquells que busquin un racó on fer un bany o una remullada. Hem deixat de costat els estanys pirinencs, sempre un recurs vàlid per aquells atrevits que vulguin fer-hi un bany en les seves fredes aigües.

  Recomanacions:

  • Assegureu-vos que el bany està permés.
  • Feu una immersió gradual, l’aigua pot estar freda.
  • Portar sabatilles antilliscants.
  • Compte amb els corrents.
  • No us tireu de cap, els gorgs i rius solen tenir poca fondària.
  • Protegir-se del sol amb crema d’alta protecció.
  • No hi deixeu escombreries. 

 

1. Riu Brugent. La Riba (Alt Camp)  (Ruta ST143)

  • Accés: estació de La Riba (R13, R14)
  • Temps en tren des de Barcelona: 2 h

La Riba és una població que vista des del tren ofereix un aspecte poc encisador, amb fàbriques papereres que omplen el paisatge de naus industrials. Però el municipi conté bells racons amb carrers empedrats i antigues papereres que fan de bon descobrir. No lluny del poble, a l’ombrívola zona del Clot d’en Goda, ja podem trobar alguns tolls on poder-nos remullar, com el dels Alemanys o el dels Paperers. Els més interessants, però, es troben riu amunt, a l’Esqueix, un bonic estret on un pont nepalí creua el riu Brugent.

2. Riu Glorieta. Alcover (Alt Camp)  (Ruta ST144)

  • Accés: estació d’Alcover (R14)
  • Temps des de Barcelona: 1h50min

Les Fonts del Glorieta i el Niu d’Àliga són els tolls més coneguts del riu Glorieta, i potser els més interessants per fer-hi un bany  de tots els que us proposem. Cal caminar una estona, però l’entorn s’ho val. Al voltant d’aquests tolls encara es poden trobar d’altres més amagats on també poder fer una remullada.

3. Gorg de la Sort. Aiguafreda (Vallès Oriental) (Ruta ST179)

  • Accés amb tren: estació de Sant Martí de Centelles (R3)
  • Temps des de Barcelona 1 h

Petit toll situat a la riera de Martinet, un torrent que corre entre els municipis d’Aiguafreda i un ‘enclavament’ de Seva. El toll es troba uns metres al nord d’un pont de fusta que travessa el riu. És molt petit, però està situat en un ombrívol i  bell entorn.

4. Riera de Vallcàrquera. Figaró (Vallès Oriental) (Ruta ST151)

  • Accés amb tren: estació de Figaró (R3)
  • Temps des de Barcelona: 50 min

La riera de Vallcàrquera és un torrent que baixa del vessant sud dels turons de Monner i Tagamanent. Des del municipi del Figaró cal seguir la Ruta dels Arbres, un sender ideat per l’ajuntament que recorre la riera tot visitant diversos petits salts d’aigua i gorgs. Potser més que un bany podrem remullar-nos els peus i refrescar-nos una mica.  El Gorg de Can Bosc és el més conegut.

5. Gorgs del Torrent de la Cabana. Campdevànol.(Ripollès) (Ruta ST54)

  • Accés amb tren: estació de Campdevànol (R3)
  • Temps des de Barcelona: 1h55min

El torrent d’Estiula forma un conjunt de set gorgs de mida diferents i grandària variable en el seu curs de baixada fins al riu Merdàs. Fins fa pocs anys aquests gorgs eren tot un clàssic del bany a Catalunya. Actualment, però, i atès a l’acumulació de visitants durant els caps de setmana i l’estiu, s’ha prohibit el bany. I no només això, sinó que s’ha posat un preu d’entrada (perdó, una ecotaxa) per accedir a la zona. No ens podrem banyar, però l’indret igualment val la visita.

La ruta ressenyada surt de Ripoll i acaba a Campdevànol. Els Gorgs de la Cabana es troben al darrer tram de la travessa. Si hi volem anar directament és millor baixar a l’estació de Campdevànol.

*les fotos són fetes a l’hivern. No patiu que durant l’estiu l’aigua baixa més càlida.

6. Riera de Vilardell. Les Llosses (Ripollès) (Ruta ST54)

  • Accés amb tren: estació de Ripoll (R3)
  • Temps des de Barcelona: 1h45min

Foto de Josep Balius Planellas (del blog Racons de Catalunya)

La mateixa ruta que visita els Gorgs de la Cabana ens serveix per visitar els bonics Salts de la riera de Vilardell, tram de torrent situat al municipi de les Llosses. La Ruta ST54 no els recorre, però sí que hi passa a tocar, atès que els tolls es troben al sud del punt on la travessa creua el torrent (punt quilomètric 5,2 de la ruta). Són 5 salts situats al sud d’aquest punt, el darrer situat a 1,4 km de distància. No tots són de fàcil accés. Podeu consultar aquest track gps d’Ignasi&pilar (usuaris Wikiloc), per veure l’accés als gorgs. Podreu veure fantàstiques fotos al blog Racons de Catalunya, de Josep Balius.

7. Salt del Sot del Bac. Figaró (Vallès Oriental) (Ruta ST25)

  • Accés amb tren: estació de  Figaró (R3)
  • Temps des de Barcelona: 50 min

El Salt del Sot del Bac es troba en una preciosa raconada a tocar del sender PR C-33 entre el Figaró i La Trona.  La pujada a aquesta atal·laia és una de les excursions més boniques que es poden fer a la zona, amb la qual podrem observar els Cingles de Bertí en tota la seva esplendor i matisos de colors. El toll del Sot del Bac és petit, i si ha plogut pot ser que les aigües estiguin una mica de color marró, com així estaven en visitar-les, però només per observar aquest indret ja val la pena acostar-s’hi.

8. Lo pas de Barca. Flix (Ribera d’Ebre) (Ruta ST99)

  • Accés amb tren: estació de Flix (R15)
  • Temps des de Barcelona: 2h45min

A l’espai dels Xops trobem un zona de pícnic amb taules i barbacoes situada  a l’altre marge del riu Ebre. Cal fer ús del servei del Pas de Barca, un dels últims que queden, per arribar-hi. La Roca del Tormo també ha estat un espai tradicional de bany dels flixancos/ques, unes roques que sobresurten de l’aigua a l’extrem de llevant del poble.

9. Pantà de Camarasa. Les Avellanes-Santa Linya (La Noguera) (Ruta ST171)

  • Accés amb tren: estació de Vilanova de Salt (RL2 Tren LLeida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 45 min

La zona de bany és al final de la travessa. Si no volem fer-la tota, hem de baixar a l’estació de Vilanova de la Sal del tren Lleida-La Pobla de Segur, i agafar el Camí de les Feixes no gaire estona fins arribar a una zona de bany coneguda com la ‘Platja’ o  ‘Platgeta’. És gairebé l’única zona on hi ha accés a l’aigua del pantà. A més a més té vistes al pont més conegut de tota la línia del Tren dels Llacs. 

10. Pantà de Terradets. Cellers (Pallars Jussà) (Ruta ST30)

  • Accés amb tren: estació de Cellers (RL2 Tren Lleida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 1h10min

Font de la foto: El Punt Avui

Just davant de l’estació de Cellers es troba el “campament de Pago”,  on es trobaven els habitatges dels enginyers durant la construcció de l’embassament de Terradets i on es portaven a terme els pagaments dels sous als treballadors. Aquesta zona, a més, també està habilitada com a zona de pícnic durant la resta de l’any, i compta amb tot un seguit de senders al voltant de l’embassament.

11. Pantà de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera) (Ruta ST56)

  • Accés amb tren: estació de Sant Llorenç de Montgai (RL2 Tren Lleida-La Pobla de Segur)
  • Temps des de Lleida: 40 min

Sant Llorenç de Montgai és una entitat de població de Camarasa. Al sud de la població s’estén el pantà de St. Llorenç de M. un lloc envoltat de muntanyes i perfecte per a qualsevol activitat aquàtica, fer-hi un bany o envoltar a peu de forma tranquil·la tot l’embassament.  

***Riu Segre al seu pas per Camarasa: la Platgeta és la zona de bany que el municipi de Camarasa té a la riba del riu Segre. És una de les zones de bany d’aigua dolça controlades per la Generalitat de Catalunya i compta amb un servei de vigilància. Per arribar-hi hauríem d’anar a peu fins a Camarasa durant 3 km per la riba sud del riu Segre.

12. Salts de la Vall de Núria (Ripollès) (Ruta ST30)

  • Accés: estació de Queralbs (Cremallera de Núria)
  • Temps en tren: BCN-Ribes de Freser (R3) 2h10min ; Ribes-Queralbs 10 min de cremallera. 

Pujant al Santuari seguint el Camí Vell de Queralbs a Núria trobarem diferents gorgs com el el Gorg del Cremal, o el Salt de la Cua de Cavall. No sempre són de fàcil accés i l’aigua de ben segur que serà freda, però poden ser una opció per remullar la magnífica excursió que suposa pujar a Núria a peu. A mitjans primavera el camí queda totalment sense neu. 

13. Salt del Grill (Ripollès) (Ruta ST86)

  • Accés: estació de Queralbs (Cremallera de Núria)
  • Temps en tren: BCN-Ribes de Freser (R3) 2h10min ; Ribes-Queralbs 10 min de cremallera. 

Bonica cascada situada prop de la central hidroelèctria de Daió, a Queralbs. Baixa pel vessant sud del cim de les Pedrisses, prop de les Roques de Totlomón. Es troba aproximadament a 1 hora de l’estació de Queralbs, al primer tram del camí que puja fins al refugi de Coma de Vaca. Està envoltada d’exhuberant vegetació, mig amagada uns metres al nord del camí. 

14. Gorgues de Carançà. Toès i Entrevalls (Conflent. Catalunya Nord) (Ruta ST36)

  • Accés amb tren: estació de Toès-Carançà (Tren Groc SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol – Toès: 2h10min

La  Núria-Carançà segurament és la travessa més interessant de les que es poden fer travessant el Pirineu oriental tot creuant la serralada. Al vessant nord, la ruta segueix el Carançà, torrent que baixa pel nord del pic de Noufonts i que s’engorja a la part baixa del seu recorregut. Unes passarel·les i ponts penjats, aptes per a tothom, ajuden a continuar el recorregut fins a l’estació del tren groc (SNCF) de Toès-Carançà. Trobarem diferents punts durant el recorregut on fer un bany, així com als estanys de Carançà, si un és prou valent!

15. Banys de Sant Tomàs. Fontpedrosa (Conflent. Catalunya Nord) (Ruta ST90)

  • Accés amb tren: estació de Planès o Fontpedrosa (Tren Groc SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol – Planès: 2h

No són de lliure accés, però els banys termals de Sant Tomàs són tot un clàssic. són accessibles a peu des de l’estació de Planès (1h) per un bonic camí emboscat que passa (opcionalment) sota l’espectacular pont Gisclart. De camí es passa prop d’una petita cascada on es pot fer una remullada.

Ja fora de la ruta original hi ha unes piscines naturals d’aigua calenta (lliures) a 2 quilòmetres dels banys. Es troben 300 m al nord-est del darrer revolt de la carretera de Fontpedrosa a Prats de Balaguer.

16. Piscines d’aigües calentes. Merenç (Arieja. França) (Ruta ST73)

  • Accés amb tren: estació de Mérens-les-Vals (SNCF)
  • Temps des de Barcelona:
    • BCN-La Tor de Querol: 3h
    • La Tor de Querol-Mérens-les-Vals: 40 min

A 1 h de camí des de Merens seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107) en direcció a L’Hospitalet-près-l’Andorre trobem cinc piscines naturals d’aigües calentes. Són petites i concorregudes, i a l’hivern deu ser força agradable fer-hi un bany calent amb l’entorn tot nevat. 

Les fotos no són nostres. Quan hi vam passar era ple de gent i no en vam fer. Les hem agafat d’internet. Esmentem l’autor.

barra_1200x6

MÉS INFORMACIÓ DE  ZONES DE BANY A CATALUNYA

TIMEOUT COPIA A SENDERISME EN TREN?

El proppassat 14 de desembre de 2017, TIMEOUT va publicar a la revista digital un article amb 5 excursions per fer en tren des de Barcelona. Des de Senderisme en tren donem suport a qualsevol proposta de qualsevol mitjà que doni a conèixer l’excursionisme a casa nostra tot utilitzant el tren, un transport públic molt útil a fi de fer travesses i excursions per casa nostra.

Però atès que de moment, ens és impossible enviar un comentari directament a l’entrada en qüestió (que podeu llegir més abaix), volíem fer des d’aquí una puntualització.

Les cinc rutes que proposen són totes fetes, ressenyades i publicades a la web de Senderisme en tren, així com també les corresponents traces gps penjades a Wikiloc. Totes cinc rutes corresponen exactament a rutes fetes per Senderisme en tren. Així l’excursió dels ‘Tres Turons‘ és la Ruta ST125 de Senderisme en tren , la que titulen ‘Canyelles a Cerdanyola‘ és la Ruta ST126, la tercera ‘Desnivell des de Santa Coloma‘, és la nostra Ruta ST34, la caminada ‘Des del Trambaix tot és possible‘ correspon a la Ruta ST45  i finalment la caminada ‘Montserrat, els clàssics mai moren‘, correspon a la Ruta ST58  de Senderisme en tren.

Per cert, que aquesta darrera ruta, si haguessin pres atenció, haurien detectat que no transcorre per Montserrat i ni s’acosta al Monestir, sinó que visita la no menys interessant serralada de Puigventós i acaba a l’estació d’Aeri de Montserrat dels Ferrocarrils de la Generalitat. En cap cas utilitza el Cremallera de Montserrat com apareix a la foto, transport que surt de Monistrol, no de l’Aeri.

Els temps indicats, els desnivells de pujada i les distàncies són exactament les mateixes que vam publicar al blog de Senderisme en tren. Les traces gps que han penjat en una altra pàgina de traces gps (Suunto), tot i que filtrades i amb menys punts, semblen idèntiques a les nostres. Fan el mateix recorregut i comenten els mateixos petits errors que succeeixen sovint a l’hora de gravar traces amb aparells de gps.

No tenim res en contra que utilitzin el nostre blog com a base per divulgar l’excursionisme prenent el tren com a transport. Ja ens agrada. Només demanar que si han fet ús d’aquesta informació, preguntin abans i citin la font, un principi bàsic del bon periodisme. I potser fins i tot els podríem haver ajudat a fer un millor reportatge.

Albert F.