EL TÚNEL DE L’ARGENTERA: UN REPÀS HISTÒRIC

Perfil del túnel

Perfil del Túnel de l’Argentera. Font: Tratado de Construcción de túneles

El túnel de l’Argentera es va obrir l’any 1890 coincidint amb la inauguració de la línia de ferrocarril entre Reus i Falset. Creua perpendicularment la Serra del Pradell-l’Argentera entre les estacions de Duesaigües-L’Argentera i de Marçà-Falset, muntanya fronterera entre les comarques del Baix Camp i del Priorat, que alhora separa les conques del riu Francolí i de l’Ebre respectivament.

Amb els seus 4.044 metres va ser el més llarg de l’estat construït fins a l’època. Va tenir un cost econòmic total de 4.945.650,41 pessetes i un cost humà de 14 persones mortes en diferents accidents laborals ocorreguts durant les obres. En el llibre d’Eduard Maristany podem consultar els noms, dates i causes de tots els accidents.

Accidents

Accidents durant la construcció del túnel

EL CONSTRUCTOR

Eduard Maristany01

Eduard Maristany

L’enginyer encarregat de construir el túnel va ser Eduard Maristany i Gibert, fill de Barcelona i de família ferroviària (el seu avi  va ser president de diverses companyies ferroviàries).  Va ser enginyer en cap de la construcció i estudi de noves línies de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, empresa que es va fusionar l’any 1898 amb la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA), de la qual Maristany va arribar a ser-ne el director entre els anys 1908 i 1934.

Atès el gran prestigi assolit per les seves obres, entre les quals inclou ser l’impulsor de l’estació de França de Barcelona, el rei Alfons XIII li va concedir-li el títol de marquès l’any 1928. Sabeu com es diu el carrer on es troba aquesta cèntrica estació barcelonina?

Tratado construccion

Tractat d’Eduard Maristany

Maristany es va trobar amb múltiples dificultats durant la perforació del túnel, entre les que destaca un riu subterrani que va necessitar la construcció d’un pont dins del túnel. Gràcies a l’experiència obtinguda, Maristany va redactar el llibre “El túnel de la Argentera. Tratado de construcción de túneles” una magna obra de 6 volums que es va convertir en tot un referent en el tema i que va arribar a ser traduït a diferents idiomes. 

LES ESTACIONS

El túnel travessa la Serra de l’Argentera entre les poblacions de l’Argentera (Alt Camp) i la Torre de Fontaubella (Priorat). A banda i banda de les muntanyes es van fer dues estacions lluny dels nuclis urbans de les poblacions properes. Van entrar en funcionament l’any 1890, quan es va inaugurar el servei del tram de ferrocarril entre Reus i Marça-Falset. Així trobem les estacions de:

  • Estació de Duesaigües-L’Argentera: situada entre els pobles de Duesaigües i de l’Argentera, situada més a prop del primer. L’estació es troba uns metres sobre la carretera a L’Argentera. S’hi accedeix per una escalinata que dóna accés a l’edifici de viatgers.
  • Estació del Pradell: al vessant oest de la serra, al Priorat, i enmig del no res, trobem aquesta estació situada a 1,3 km de la Torre de Fontaubella i a 4 km del Pradell. L’edifici de viatgers està tapiat. En una de les seves parets hi trobarem una placa de 1983 en honor a Eduard Maristany.

VIADUCTES FERROVIARIS DELS MASOS I D’ENSEULA

A banda i banda del poble de Duesaigües, abans de la boca de llevant del túnel, trobem dos bells exemples de patrimoni ferroviari lligat íntimament al túnel, els viaductes dels Masos i d’Enseula. Tots dos estan construïts amb carreus de roca vermella (buntsandstein) i tots dos estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 

El viaducte dels Masos és el més bell i conegut. Té un perfil corb de  217 metres, fa 37 metres d’alçada i està format per 14 arcs semicirculars. La part central d’aquest pont va ser destruït pels propis republicans a la fi de la Batalla de l’Ebre. Després de la Guerra va ser reconstruït amb formigó, part clarament reconeixible per la diferència de color d’aquesta part reconstruïda. 

El viaducte d’Enseula és més petit  (també conegut com el Pont Petit), és de perfil recte i està situat a ponent de Duesaigües, a tocar del camp de futbol. És el que visitem en les rutes de Senderisme en tren atès que és el que està situat més a prop de l’estació del tren.

Pont Petit, viaducte del tren a l'Argentera

Pont Petit, viaducte del tren a l’Argentera

BOCA EST

Les vies del tren s’endinsen sota la serra poc abans d’arribar a l’Argentera. El túnel està format per dues unitats, el túnel 73 de 4.044m i el fals túnel 72 de 410m, tots dos separats per les Dues Boques. Es va començar a perforar el 27 d’octubre de 1883 per part de la ‘Compañía de Ferrocarriles Directos Madrid-Zaragoza-Barcelona’, però problemes financers de la companyia van aturar les obres l’any 1887. Eduard Maristany i Gibert, enginyer de la ‘Compañía de Ferrocarriles Tarragona-Barcelona-Francia’, es va fer càrrec de les obres a partir de l’abril de 1887 fins el març de 1890, quan va aconseguir acabar-lo. El cost total de l’obra va ser de 5.000.000 ptes.

Durant l’excavació del túnel Maristany es va anar trobant diferents tipus de roca als quals va anar adaptant el sistema de perforació més adient a cada roca. Així, del Pradell a l’Argentera va trobar 1.210 metres de calcària tova, 315 metres de gres vermell, 330 mestres d’esquistos i 2.185 metres de granit dur, material que correspon a aquesta part de la serra. Una vintena de metres a l’est del pou hi ha el granit que es va extreure per aquest pou.

BOCA OEST : LES DUES BOQUES

Prop de la Torre de Fontaubella, uns metres a l’esquerra (sud) del camí, per trobar enmig de la vegetació i protegida per una tanca metàl·lica podem veure la sortida oest del túnel, on podrem notar l’olor ferroviari característic. Aquest túnel va ser el més llarg de la península fins el 1957, quan es va obrir el del Padornelo de 5.800m a la línia Zamora-La Coruña.

Separada per escassos metres, hi ha l’entrada d’un fals túnel (No.72), de 410m, que va a parar a prop de l’estació del Pradell. Va ser construït  amb una doble via per a què, segons Maristany, servís d’aparcament per a reparacions d’altres trens, tot i que com veurem més endavant, també es va servir per a una finalitat ben diferent. El fals túnel es va construir com a mur de contenció per les constants esllavissades que patia aquest tram d’obra, fet en terrenys poc estables.

CASETA D’OBSERVACIÓ: EL CALAT

P1010320Prop del Portell del Peiró, en un punt situat 190 metres al nord (322825, 4556058), trobem les restes de la torre d’observació del túnel, una construcció rodona de pedra utilitzada ara per caçadors. Tal com explica Eduard Maristany en el seu tractat de construcció de túnels, aquests observatoris havien de servir per a poder comprovar el traçat així com de refugi en cas de mal temps. 

És també en aquesta collada  on el túnel assoleix el màxim calat (gruix de roca sobre el túnel) que és de 317,34 m en aquest punt. Coincideix també que sota els nostres peus (en el punt aproximat utm 322757, 4556029) és on es va aconseguir calar el túnel (unió dels dos extrems de perforació).  En va deixar constància del trobament de les dues boques  una notícia a la ‘La Ilustració Catalana’ publicada el dia 15 d’abril de 1890 (pàg.99). La trobada es va fer a 2100 metres de l’entrada de la boca de l’Argentera i a 1940 metres de la del Pradell, tal com estava previst.

ELS POUS DE VENTILACIÓ

Perfil pous ventilacióUn dels problemes amb els quals es va haver d’enfrontar Eduard Maristany en construir el túnel va ser l’augment de temperatura que provoca la fondària. Amb la referència del túnel de Saint-Gotard de Suïssa, on van morir diversos treballadors per aquesta causa, l’enginyer català va concebre sis pous que connectarien el túnel amb l’exterior. A més a més de ventilar l’interior (les temperatures van rondar entre els 16-24º), els pous 4 i 5 també van servir per atacar el túnel cap a les boques i extreure aigües i material.

Per extreure el material dels pous es feien servir unes vagonetes que funcionaven amb un sistema de politges accionades per màquines a vapor, que també servien per pujar i baixar els treballadors. A la rodalia del pou es troben restes d’edificacions que podrien haver albergat la maquinària necessària per a fer funcionar les vagonetes.

La situació dels sis pous de ventilació, coneguts pel argenterencs com els ‘respiraderos’  és:

  • Pou1: (boca oest): alt. 380 m. Fondària 44 m (utm 321005/4555744)
  • Pou2: alt. 406 m. Fondària 70 m (utm 321433/4555819)
  • Pou3: alt. 466 m. Fondària 129m  (utm 322241/4555957)
  • Pou4: alt. 440 m. Fondària 106m (utm 323477/4556171)
  • Pou5: alt. 389 m. Fondària 58m. (utm 324064/4556272)
  • Pou6: (boca est): alt. 341 m. Fondària 38m (utm 324487/4556345)

Tots els pous (excepte el número 5 que era de 5x3m), tenen una boca d’atac de 2×4 metres i es revestien amb maons per apuntalar-los. A la dreta del camí, al peu d’un marge, hi ha el ‘Polvorí’, el forat d’entrada d’una mina on es guardava la dinamita utilitzada per a la construcció del túnel. 

El pou de ventilació 1 és situat al barranc de les Comes Joanes a la dreta del camí a l’alçada del Mas del Marquet. 

El pou 2 es troba també al barranc de Comes Joanes, prop del Mas de Ràfols.

Casetes de l'estació. Pou 3

Pou 3. Casetes de l’Estació

El pou 3 es troba a les Casetes de l’Estació, de les que parlarem més endavant.

Vista general Pou 4

Pla del Pous (pou 4)

El pou 4 es troba al vessant oriental de la Serra, al Pla dels Pous, enmig del camí de pujada al Portell Peiró. El pou té una base quadrada de maons que ha perdut bona part de l’arrebossat original. 

Si hem pujat des de l’Argentera, haurem vist totes les roques extretes a través del pou i que van ser abocades al costat del camí. A diferència de la resta de pous, tan el pou 3 com el 4 van servir servir per a extreure aigües i material ajudats de vagonetes. És per això que al voltant d’aquests dos pous podem trobar ruïnes d’antics edificis que van  albergaven màquines a vapor per a fer funcionar foradadores. Una de les mes conegudes va ser la Ferroux, una màquina formada per sis llances que a raó de 400-500 cops per minut, va permetre avançar la perforació  del túnel en 3 metres diaris per a un total de 600 metres. La Ferroux només va funcionar en aquest pou, atès que la roca era més dura en aquest tram que no la que es trobava al pou 3, a l’altre costat de la serra.

El pou  5 es troba 400m després d’agafar el camí del Portell Peiró des de l’Argentera. Un corriol emboscat i imperceptible (utm 324075, 4556182) a la dreta del camí condueix en 2-3 minuts fins al pou de ventilació, de 58m de fondària.

Finalment, i el més accessible de tots, és el pou de ventilació 6, atès que es troba a pocs metres al nord de l’Argentera, en una esclarissada prop del barri de la Quadra. 

(fotos extretes del Tratado de construcción de túneles. Eduard Maristany)

BARRANC DE COMES JOANES

Prop de la Torre de Fontaubella surt una pista de serveis que s’enfila amunt pel barranc de Comes Joanes en direcció a la Serra de l’Argentera. La pista va ser construïda per a arribar a les Casetes de l’Estació, on també es va situar el pou d’extracció número 3

Veurem que hi ha trams del barranc amb la llera cimentada. Quan les obres van arribar als 600 metres de perforació des de la boca del Pradell, es va descobrir  sota mateix de les vies una cova de 8-9 metres de fondària que va provocar greus inconvenients a les obres. A fi de poder continuar la perforació amb seguretat, es va haver de construir un pont interior reforçat amb multitud de pilars per evitar-la.  És per eliminar les filtracions d’aigua al túnel que es van cimentar alguns trams de la pista.

La cova encara existeix, i és coneguda com La Cova del Túnel. Va ser ressenyada per primer cop l’any 1981 per membres del GES – CMB, i només és visitable pels espeleòlegs. Té el seu accés a l’interior del túnel a 200 m en direcció a l’Argentera des del pou 2 (per on es pot baixar amb corda de seguretat). Té 58 m de recorregut i encara avui dia es poden veure els pilars i la paret que suporta la via del tren, obres que es van haver de construir per a continuar amb la construcció d’aquesta gran obra d’enginyeria.  

Cova del túnel

CASETES DE L’ESTACIÓ

La pista que puja pel barranc de Comes Joanes acaba a les Casetes de l’Estació, unes edificacions en ruïnes i mig engolits per la vegetació que es van construir per a les diferents necessitats dels treballadors, entre els quals, un hospital de campanya.  En aquestes edificacions es van instal·lar les màquines a vapor de les dinamos (tipus Gramme) que feien funcionar un sistema elèctric d’il·luminació per arc voltaic, que va ser utilitzat per primer cop subterràniament en la construcció d’aquest túnel.

En aquest punt es troba el pou número 3, de 129 m de fondària, el de més profunditat de tots els que es van perforar.

HOSPITAL DE SANG.EL FALS TÚNEL

Foto Robert Capa. Brigadistes sobre el fals túnel

Foto Robert Capa. Brigadistes sobre el fals túnel

Entre l’estació del Pradell i les Dues Boques hi ha una esplanada immortalitzada per una foto de Robert Capa on es veuen les Brigades Internacionals formant. La foto va ser feta sobre el fals túnel ferroviari número 72 de situat entre les Dues Boques i l’estació del Pradell. La data  de la foto és incerta, però es creu que es va fer pocs dies abans del 25 d’octubre de 1938, quan 2.000 brigadistes es reunien a L’Espluga de Francolí per escoltar el president de la república, Juan Negrín, en un discurs de comiat on els va prometre la nacionalitat espanyola (llegir discurs complet).

El 25 de juliol de 1938 s’iniciava una de les batalles més cruentes i decisòries de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. La línia de tren entre Reus i Móra va ser estratègica per al trasllat tant de tropes com de materials, però també per a l’ evacuació de ferits i malalts de la batalla. Es van muntar dos punts d’evacuació del XV Cos d’Exèrcit, un a l’estació dels Guiamets, més proper a la línia de foc i un segon a la del Pradell-Torre de Fontaubella. En aquestes estacions, amb túnels propers, es van instal·lar trens hospital. Als Guiamets s’instal·là el tren número 12 (després de passar pel Pradell), i al Pradell el número 20, el més complert, amb vagó quiròfan.

003-TrenHospital-7

Interior d’un tren hospital (7)

Tot i portar pintades les creus vermelles pintades al seu sostre, els trens hospitals eren un objectiu de l’aviació nacional, així que  s’havien d’amagar dins dels túnels. Al Pradell, el tren només sortia de nit, quan s’aparcava a l’estació per donar pas a altres trens i perquè els ferits i malalts respiressin aire fresc. Van funcionar com a hospitals estables de primera línia fins que es van fer hospitals de divisió prop de la línia de guerra. Molts dels que van  morir aquí van ser enterrats al cementiri de la Torre de Fontaubella, i molts altres en fosses comunes prop del Mas d’en Rafael, a tocar de l’estació en direcció al poble del Pradell.

CAMINADES I TRAVESSES

A Senderisme en tren  hem fet diverses rutes i excursions que passen en part pel túnel de l’Argentera. La travessa ST110 recorre íntegrament aquesta obra ferroviària entre les estacions de Duesaigües i el Pradell. Les rutes  fetes per la zona que inclouen la Serra de l’Argetnera són:

  • Ruta ST23: Circular des de Duesaigües al Castell d’Escornalbou 8,1km (+450m / -450m)
  • Ruta ST67: Duesaigües-L’Argentera a Capçanes per la Serra de l’Argentera, la Mola de Colldejou (100 cims) i Llaberia  24,1km (1.075m / -1.150m)
  •   Ruta ST110: Túnel de l’Argentera: travessa entre Duesaigües i l’estació de Pradell seguint un túnel ple d’història 12km (+550 / -440m)
  • Ruta ST115:  de l’estació de Duesaigües a la del Pradell per la Serra de l’Argentera i la Mola de Colldejou (100 Cims) 15,5km (+850m / -775m)
  • Ruta ST132:  ruta circular a la Serra del Pradell-L’Argentera des de l’estació de Duesaigües 18,2km (+/- 730m) 

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Revista de Obras Públicas. Any 1890 Núm. 6-24.
  • Llibre de Memòries. Esteve Suñol (1903) pp.91-113
  • El túnel ferroviari de l’Argentera: article complet a RACO de Josep Suriol, publicat Actes d’Història de la ciència i de la tècnica 2008. Nova època, vol.1 (1)

WEBGRAFIA TRENS 

HISTÒRIA I PATRIMONI

Advertisements

One response to “EL TÚNEL DE L’ARGENTERA: UN REPÀS HISTÒRIC

  1. Quin article més interessant! Tan a prop que vaig estar (Riudecanyes) i no sabia res d’això.

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s