235. Camí equipat del torrent dels Abadals, meandre del Castell i els 8 ponts entre Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Castellbell i el Vilar (FGC)
Estació arribada: St. Vicenç de Castellet (FGC/Rodalies)
Distància/durada: 11,1 km / 4h (sense aturades)
Desnivell: +/- 260 m
Dificultat: Exigent (camí equipat torrent dels Abadals)
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

A principis d’estiu del 2020 vam realitzar la sortida que remunta el torrent dels Abadals, una ruta que gràcies a escales i graons ajuda a superar fàcilment els diferents ressalts del barranc homònim. Un cop a casa ens vam adonar de la seva poca entitat (només quatre quilòmetres de recorregut). Tot i que la sortida havia estat molt bé, hi faltava quelcom més. Així que vam pensar en allargar-la seguint el Llobregat fins a Sant Vicenç de Castellet. Però la COVID-19 i els confinaments provocats per la pandèmia no ens van permetre llavors de realitzar el tram que havíem pensat per a fer més interessant la travessa.

Aprofitant el desconfinament comarcal de març de 2021 ens hem acostat de nou fins al Baix Llobregat a fi de realitzar el tram pendent, el que uneix les estacions de Castellbell i el Vilar (FGC) i de Sant Vicenç-Castellgalí (FGC) seguint el GR-270 per la llera del riu Llobregat.

La ruta , per tant, està formada per dues parts ben diferenciades. La primera és la clàssica circular pel camí equipat del torrent dels Abadals. La segona és la connexió entre Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet seguint el GR-270 Camí del Llobregat.

1a PART: CAMÍ EQUIPAT TORRENT DELS ABADALS K1/K2

El torrent dels Abadals és un camí equipat que remunta la part mitja-baixa del riu, afluent del Llobregat amb naixement al vessant nord del turó de Morrolius.

La dificultat tècnica és baixa, no cal material específic i és apte per a fer també amb nens que estiguin avesats a les “aventures”. Això sí, sempre cal anar amb compte i vigilar-los. No és una VF, tot i que si hi van persones inexpertes, amb vertigen, o nens, sempre serà útil portar una corda i arnès per assegurar-los. Sí que serà quasi imprescindible un frontal per creuar el túnel el ferrocarril. La llanterna del mòbil també pot servir.

El camí no és aeri, només el Pas de la Guineu, al final del recorregut, és exposat. Cal una mica de força de braços al Saltant de la Madrona i al Cau del Degotall. A aquest últim cal anar amb compte si està humit, que atenent al nom, ja podeu imaginar que normalment ho estarà.

De tornada passarem pel cim del turó del Marquès, un excel·lent punt d’observació. La baixada es fa per un corriol dret i directe (hi ha un pas equipat amb una petita escala de ferro). El descens té moltes bifurcacions. Mentre anem avall i en direcció est, anirem bé, tot i que no cal patir gaire que gairebé tots els camins ens portaran al mateix lloc, al camí de l’estació.

Podeu llegir una ressenya molt extensa i ben documentada a la pàgina web de ROC JUMPER.

2a PART: GR-270 CAMÍ DEL LLOBREGAT

Un cop acabem el descens, enlloc d’acabar la jornada acostant-nos de nou a l’estació de Castellbell i el Vilar, que està a tocar, us proposem de continuar la ruta fins a Sant Vicenç de Castellet seguint el riu Llobregat. D’acord, no és un riu que mereixi ser inclòs al patrimoni mundial natural de la UNESCO, però té parts interessants que si les sabem aprofitar, ens donarem encara alguna alegria més abans d’acabar la jornada.

En especial cal esmentar el meandre que forma el riu en aquest punt. Fa anys es va actuar sobre la zona, fent-hi zones d’accés, una caseta d’aguait i senyalitzacions. La falta de manteniment ha deixat en l’oblit l’espai. L’aguait, per exemple, està tancat, i tot i que el track us portarà a aquest punt, a hores d’ara només hi podreu observar canyissars.

També podem destacar l’església de Sant Vicenç de Castellbell, situada prop del castell al capdamunt del meandre i el cementiri que té al costat. El camí ofereix a mitja costa molt bones panoràmiques del riu i dels ponts Vell i Nou.

Tampoc cal perdre’s la part rocallosa del riu a l’alçada de Can Serra o Can Serramalera, on si el nivell de l’aigua ho permet i gràcies a una part de llera rocallosa, ens ficarem fins al mig del riu. D’allí tindrem a tocar l’antiga fàbrica tèxtil i una resclosa que aprofita un petit salt.

A mesura que anem acostant-nos a Sant Vicenç l’entorn del riu es degrada de mica en mica. Tot i això, pagarà la pena haver fet aquest tram de riu per conèixer diferents espais d’interès.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

LA RESSENYA (elements d’interès)

Els principals punts d’interès es troben en el segon tram, el que ressegueix el Llobregat.

ELS PONTS

I com no, quan parlem de rius i ferrocarril, els ponts fan acte de presència de forma natural. Passarem per sota o per sobre d’un total de vuit ponts. Alguns irrellevants, d’altres de molt interessants. A gaudir-los!

Per ordre d’itinerari, visitarem:

1. Pont Vell (s. XVI): El primer i el més interessant. No ens l’hem de deixar enrere en baixar del tren. Paga la pena perdre uns minuts per travessar-lo i admirar-lo des de qualsevol de les dues vessants.
2. Pont del Solei Vell (s. XVIII-XX): També anomenat pont del Solell de la Barraca. Està mig engolit per la vegetació. Està format per una volta d’un sol ull fet per de pedra seca, amb les dovelles de l’arc posades verticalment. Construït per portar les pedres pel moli de moldre olives de cal Josep.
3. Pont sobre la C-35: Creuarem per sota de les seves altives columnes en baixar del turó del Marquès i just abans d’arribar a la Fassina. Ancorades a les columnes encara conserva velles i ruïnoses estructures de fusta que algun dia van servir per a enfilar-s’hi.
4. Pont dels Catalans: Pont de bella estructura metàl·lica del ferrocarril. Està situat just passada l’estació en direcció a Manresa i just abans que el ferrocarril s’endinsi en el túnel que travessa el meandre del Llobregat. El nom li prové de la companyia ferroviària. L’any 2015 va ser posat al dia.
5. Pont Nou: Situat a tocar del Pont Vell, al qual li espatlla una mica l’honor de dominar l’entorn. L’original va ser inaugurat el 23 d’octubre de 1884, però l’any 1939 va ser destruït per l’exèrcit republicà per endarrerir la marxa als franquistes. L’actual és una reconstrucció dels anys 40 del s. XX.
6. Pont de la C-16: Connecta la C-55 amb l’autopista C-16.Pilars de 35-40 m d’alçada de formigó.
7. Pont dels FGC: Pont de ferrocarril que comunica St. Vicenç amb el Pla del Riu.
8. Pont de Sant Vicenç de Castellet: El pont es recolza sobre quatre pilars de 25 metres cadascun. Inaugurat el 8 de setembre de 1923. Com el pont Nou, el 26 de gener de 1939 amb la retirada, l’exèrcit republicà el feu volar. Va ser reconstruït a mitjans dels anys 40 dels s. XX.

EL TURÓ DEL MARQUÈS

Muntanya de 358 metres de forma piramidal situada dins del terme municipi de Castellbell i el Vilar i a la riba dreta del Llobregat al seu pas pel Burés. Està situat entre la riera de Marganell al nord i la d’Abadals al sud, ambdós afluents del Llobregat. Pel costat occidental està unit amb el turó del Pinsà, de 321 metres.

Antigament als seus vessants s’hi conreava vinya, ametllers i oliveres, tot i que actualment hi predomina el bosc de pi blanc. Encara ara es poden veure antics marges i cabanes de pedra seca.

Dalt del cim hi ha una senyera que dona nom a la cursa de muntanya ‘Transenyera’ que se celebra des del 2011 per la rodalia. L’any 2014 es va instal·lar en els cingles sud la via ferrada ‘Cinglera del Resistent’, d’alta dificultat.

LA FASSINA

Edifici destinat a masoveria, fàbrica d’aiguardent i hostal situat al costat de la riera de Marganell, entre el castell i el pont del riu Llobregat. Es va fer construir l’any 1733 pel marquès Josep Amat i Junyent per estendre el conreu de la vinya. Està construïda damunt d’una gran llosa de pedra, per sota de la qual hi passa la riera, aprofitant el desnivell del terreny. Està formada per dos cossos principals, de planta quadrangular amb coberta de teula àrab, a doble vessant. Durant els anys 1771 i 1776 per la façana nord s’hi van afegir dues edificacions annexes, per contenir-hi les tines, i probablement l’any 1824 es fa afegir un altre cos, per la façana est, que servia com a dependències de l’hostal i alhora tancava el conjunt. S’hi va viure fins a mitjans del segle XX. En els darrers anys la casa s’ha enrunat completament. (Extret Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

EL CASTELL DE CASTELLBELL

El castell és privat i el seu accés, òbviament, l’accés està tancat. No hi ha un lloc clar per observar-lo millor. Després d’estudiar diferents opcions, creiem que la imatge que ofereix des de la mateixa estació o des del Pont Vell són ja prou bones.

En tot cas, pels qui vulgueu acostar-vos una mica, hi ha un plafó informatiu situat al camí a tocar de l’entrada.

El castell, documentat des del 924, està construït sobre un penya-segat protegit de manera natural pel meandre que en aquest indret forma el riu Llobregat. És de planta poligonal amb dos cossos, sobre elevat en els extrems. La façana principal està orientada a migdia i està protegida, a l’interior d’un pati. La torre s’aixeca a l’extrem nord-occidental, el més elevat del turó. El conjunt es completa amb la capella de Sant Miquel, una senzilla obra gòtica en mal estat de conservació construïda entre els s. XIV-XVI. (Extret Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE CASTELLBELL

Situada dalt del meandre. El primer document que parla de l’església de Sant Vicenç data de l’any 1154. L’any 1886 l’amo de la fàbrica Burés fa construir el cementiri al davant de l’església i el panteó familiar. Aquest nou cementiri substituïa l’antic que estava a tocar de l’església.

Església parroquial del segle XVII amb trets d’estil gòtic tardà, situada en una cinglera, per la banda de llevant del castell de Castellbell. L’edifici consta d’una nau rectangular, capçada per un absis poligonal. Té dues naus laterals afegides posteriorment, de dimensions més minses.

El campanar, de planta quadrada, és d’estil neoromànic. Està situat a la dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia. Mesura 24,75 metres d’alçada. Està construït amb pedra de marès, com la resta de l’edifici religiós. (Extret Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

MEANDRE DEL CASTELL

Meandre format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets.
Durant la segona meitat del segle XIX, l’home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu.

En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d’ambients, tant faunístic com botànic a més a més d’actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat.

En aquesta zona hi ha alguns equipaments d’aguait de fauna que s’han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc. (Extret Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

COLÒNIA TÈXTIL DE CAN SERRA

Antiga fàbrica tèxtil, també coneguda com a Serramalera, situada al nord del terme municipal de Castellbell i el Vilar, en el pla de Sant Vicenç. El conjunt fabril està edificat a la llera esquerra del riu Llobregat, al nord del pont que connecta la carretera C-55 amb l’autopista C-16.

Les obres es van iniciar l’any 1871, quan el governador civil de Barcelona concedí a Marià Calsina, autorització per aprofitar 3.800 l/s d’aigua del Llobregat.

El conjunt arquitectònic està format per l’espai productiu (la fàbrica, les infraestructures hidràuliques com la resclosa, la turbina, el canal, a més dels tallers, magatzems i oficines), un espai de residència i serveis, que seria bàsicament la colònia obrera, amb els habitatges per als treballadors i les seves famílies, els dels encarregats, a més dels equipaments per a serveis i un cafè, o forn, horts, corrals, camps de conreu i escola) i finalment l’espai de domini amb els edificis més simbòlics, com la torre de l’amo amb el mur clos i una capella.

L’edifici fabril està construït damunt de la roca, aprofitant el desnivell del marge. La nau industrial consta de quatre nivells.

La torre de l’amo és de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre vessants i una torreta amb teulada piramidal al capdamunt.

La xemeneia és de maons i de secció quadrangular. Està una mica inclinada. També es conserva la sala de calderes, que es troba entre la fàbrica i la torre de l’amo.

Cal destacar la potent resclosa en forma de mitja lluna amb el canal de desviament per fer moure la turbina, i un conjunt d’habitatges, del que només en queda el perímetre, ja que es va enderrocar pel seu mal estat de conservació.

(Font: Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

BARRACA DEL PLA DEL RIU

Barraca de pedra seca ubicada en el pla del Riu, una zona cultivable situada al vessant dret del riu Llobregat. És de planta quadrangular, construïda damunt de la roca i adossada a un marge de pedra. Mesura 3,70 per 2,28 metres de costat (mesures preses a l’exterior). Davant mateix hi ha un banc de pedra sense respatller.

SANT VICENÇ DE CASTELLET

Municipi del Baix Llobregat de prop de 10.000 hab. situat al marge esquerre del riu Llobregat. El terme municipal s’estén a banda i banda del riu. El seu extrem oriental forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

ELS TRENS

Les dues poblacions, Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet, disposen de sengles estacions de Rodalies i d’FGC. La única convenient per a la sortida és la d’FGC, ja que que la de Rodalies de Castellbell està molt allunyada. Per contra, a l’arribada podem triar la línia que més ens convingui, atès que les dues estacions estan a menys de 500 m una de l’altra.

ESTACIÓ DE SORTIDA:

Castellbell i el Vilar (FGC): Estació de la línia del Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És un simple baixador amb marquesina sense màquina de venda de bitllets. Està situada al marge dret del riu, separada del nucli urbà, al qual s’hi accedeix per Pont Vell.

ESTACIÓ D’ARRIBADA:

Possibilitat de retornar des des dues estacions diferents de companyies diferents. Ambdues molt properes una de l’altra.

Sant Vicenç de Castellet (FGC) : Estació contigua de la mateixa línia dels FGC a la de Castellbell i el Vilar en direcció a Manresa . Situada al centre de la població, és la que primer trobem venint de la ruta.

Sant Vicenç de Castellet (Rodalies): Estació situada a llevant de l’anterior. Entre una i l’altra hi ha molt poca distància, tot i que a peu cal fer una mica més de tomb (total 500 m). Actualment hi passen trens de la R4 i de la R12.