173. De la Pobla de Claramunt a Montserrat pel castell de Castellolí i el cim de Castellferran (100 Cims) seguint el GR-172

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: La Pobla de Claramunt (FGC)
Estació d’arribada: Montserrat (Cremallera)
Distància/durada: 27 km / 8h (sense aturades)
Desnivell: +1.400 m / -800 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Completa excursió que ens portarà des de l’estació de La Pobla de Claramunt fins al monestir de Montserrat tot resseguint el GR-172, un sender que seguirem en tot moment i del qual ens separarem en diferents ocasions per acostar-nos a diferents punts d’interès que ben bé valen la pena. Així visitarem les restes del castell de Castellolí, el castell de la Guàrdia, la torre de telegrafia òptica del Castellferran (Torre Baixa) o el llogarret de Sant Pau de la Guàrdia, on trobarem un restaurant i allotjament si volem dividir l’excursió en dos dies.

Visitarem masies d’interès (Cal Muset), boscos de pinassa protegits i recorrerem l’espectacular Camí de l’Arrel, un sender que uneix Santa Cecília (visita opcional) i el Monestir de Montserrat per la cara nord sota les agulles més altes de la serralada (Cavall Bernat, Sant Jeroni…). També assolirem el cim del Castellferran (Torre Alta), una muntanya inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

Es tracta d’un itinerari llarg i dur, però complet i espectacular, amb valors paisatgístics i històrics de relleu que anirem trobant al llarg de la ruta. La segona part que transcorre per Montserrat va per corriols amb pujades i baixades que us deixaran les cames tocades. Per contra i com a gratificació podrem gaudir d’unes vistes incomparables de les grans parets nord del massís.

Interès: El castell de Castellolí, el Castellferran (100 Cims), i les vistes de les parets nord de Montserrat.
Època: Tot l’any
Dificultat: Molt exigent. Itinerari molt llarg i amb molt desnivell acumulat. Pel tram de Montserrat cal un esforç extra per les constants baixades i pujades del recorregut.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

A Senderisme en tren hem anat fent alguns dels camins que menen fins al Monestir. Si aquesta proposta no és del vostre grat podeu triar entre aquestes altres propostes, que també poden servir com a ruta de descens a fi de fer una excursió circular.

Així mateix podeu consultar l’entrada resum de totes les pujades al monestir aquí.

Ruta ST39: Pujada a Montserrat des de Monistrol per la Drecera dels Tres Quarts 4,5 km (+560 m / – 25 m)
Ruta ST76: Estació d’Aeri de Montserrat (FGC) al Monestir pel Camí de l’Aigua (Camí de Sant Jaume) 3,25km (+585/-10)
Ruta ST77: De Monistrol (FGC) a Montserrat pel Camí de les Canals (GR-5) 4,7km (+570/-20)
Ruta ST78: De Monistrol (FGC) a Montserrat per Santa Cecília i La Trinitat (PR C-19) 14km (+880/-370)
Ruta ST79: De Monistrol (FGC) a Montserrat per Sant Benet i la Baixada dels Matxos (PR C-19) 6,7km (+600/-40)
Ruta ST173: De La Pobla de Claramunt (FGC) al monestir pel GR-172, Can Maçana i pujant al Castellferran (100 Cims) 27 km (+1.300 m / -800 m)
Ruta ST186: De Piera a Montserrat passant seguint el GR-172. Per Collbató i el Camí de les Feixades 18,2 km (+1.000 m / -600 m).
Ruta ST187: De Piera a Montserrat passant per Collbató (GR-172) i el Camí de les Bateries 17,7 km (1.100 m / 700 m).
RutaST170: L’estació de La Pobla de Claramunt és inici també de la travessa entre aquest municipi i Igualada seguint, caminada que recorre la Serra de Collbàs i visita el Castell de Claramunt.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

QUIN ÉS REALMENT EL CIM DE CASTELLFERRAN?

A la llista de 100 Cims de la FEEC hi ha un cim situat a ponent de Can Maçana que anomenen Torre Alta-Castell Ferran. Les coordenades que dóna la mateixa federació (31T 396956 4607349) no permeten confusió, és el cim de 842,2 m d’altura situat al nord del coll de les Torres, una collada que separa l’esmentat turó amb un segon turó situat al sud de 791,0 m i on al capdamunt se situa una torre de planta quadrada de telegrafia òptica.

Els dubtes venen pel topònim de cadascun d’ells. Als mapes oficials de l‘Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) consta com a nom del pic de 842,2 m el de turó de les Torres, mentre que pel cim de 791,9 m dóna el de Castellferran (Castell Ferran).

Però els dubtes venen quan llegim que a altres mapes consten altres noms. Als de l’Instituto Geográfico Nacional i als d’OpenStreetMap (OSM) apareix el nom de Castell de la Guàrdia (que coincideix amb el turó del mateix nom situat a llevant de Can Maçana) pel cim més alt i Castellferran per l’inferior. Els mapes Alpina donen pel cim de 842,2 m el nom de Torre Alta (Castell Ferran), i pel de 791 m el de Torre Baixa (el Telègraf).

Atenent a tot plegat, la recomanació és que pugeu a tots dos cims, que un per les vistes que ofereix i l’altre per la visita de la torre de telegrafia, són dignes de ser trepitjats.

DIFICULTAT

Ruta molt llarga i amb desnivell acumulat de pujada força important (+1.400 m) però sense dificultats tècniques. El tram de GR que va per Montserrat alenteix la marxa tant per la irregularitat del terreny com per les constants pujades i baixades. Cal un esforç afegit.

Seguiment còmode gràcies a les marques de pintura blanca i vermella del sender GR-172.

ELS SENDERS

La travessa segueix en tot moment el GR-172, un sender de gran recorregut de 198 km que des de La Mussara creua la Catalunya Central i envolta la muntanya de Montserrat per anar a acabar a Bellprat (Anoia).

Només ens separarem d’aquest sender per acostar-nos al castell de Castellolí i per fer el cim del Castellferran, una muntanya inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC, situada prop del coll de Can Maçana.

Caminar per Montserrat, com també succeeix a Collserola, ens demana sovint un màster en coneixement de senyals. El cert és que a part del diferents senders homologats que recorren el parc natural, també hi trobem marques i senyals de tota mena que ens poden arribar a distreure.

Així, en la curta pujada a Montserrat anirem trobant cruïlles on coincidirem en part amb els senders següents:

SENDERS HOMOLOGATS:

GR-172: sender entre La Mussara i Bellprat passant per Montserrat (198km)
PR C-19 Portal de Montserrat: sender seguit gairebé totalment. Només el deixarem a la plaça de Santa Anna
GR-4: sender que va de Puigcerdà a Montserrat
Camí Ignasià: camí romeu que enllaça Loiola (Euskadi) i Manresa seguint les passes de Sant Ignasi.
Camí de Sant Jaume: entre Can Maçana i el coll del Bruc
El Camí: Tram a l’Anoia, Bages, Moianès, Osona i Vallès Oriental. Coincideix totalment entre la urbanització Montserrat Park i el Monestir de Montserrat.

ALTRES SENDERS

Senders del Patronat de la Muntanya:

Ruta1 : Santa Cecília (placa verda)
Ruta1 : Del Monestir a Sant Jeroni (placa vermella)
Ruta 2 : Del Monestir a les Ermites (Tebaida) (placa vermella)
Ruta 1 : Camí de l’Arrel (placa marró)
Ruta4 : Ruta dels Monestirs (placa vermella)
Gran Recorregut Ruta1 (placa quadrada blanca)
Gran Recorregut Ruta3 (placa quadrada verda)
Gran Recorregut Ruta5 (placa quadrada vermella)
Gran Recorregut Ruta6 (placa quadrada groga)

ELS TRENS

SORTIDA: estació de La Pobla de Claramunt. Pertany a la línia Llobregat-Anoia (Barcelona-Igualada) dels Ferrocarrils de la Generalitat.

ARRIBADA: estació del cremallera de Montserrat. Aquesta estació es va inaugurar de nou l’any 2003 amb la posada en servei del nou cremallera després que el servei quedés aturat l’any 1957.

Hi ha serveis que connecten el Monestir i Monistrol amb els ferrocarrils FGC de la línia Llobregat-Anoia (Barcelona-Manresa).

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de La Pobla de Claramunt (278 m) (gps 31T 389737 4601162)

L’estació de ferrocarril es troba al barri de l’Estació, situat al marge esquerre del riu Anoia i del centre del poble. L’element més singular del poble és el castell de Claramunt, de recomanable visita però que atesa la llargària de la travessa millor deixar-la per un altre dia.

Un cop als Vivencs, on hi ha un restaurant per a banquets, el sender enfila vers el nord travessant els camps de conreu de la Plana del Sabater i les Comes. Travessem per sota el viaducte de Martorell, un pont de 135 m i amb pilastres de 30 m d’alçada per on passa la C-15, i prenem una còmoda pista que va uns metres sobre el torrent del Forn d’en Monner.

El camí assoleix una cruïlla on trobem un gran roure al bell mig que convida a fer una parada sota la seva ombra. Obviem el camí de l’esquerra i continuem recte al nord. Travessarem dues línies elèctriques d’alta tensió abans no arribem als Masets.

3,6 km 1h Els Masets (383 m) (gps 31T 391603 4603113)

Els Masets és una entitat de població de La Pobla de Claramunt de 4 habitants censats segons les dades de 2011 d’IDESCAT, format per les masies de Cal Valentí, Cal Mateu, Cal Ramonet, Cal Sastre i pel Barracot.

Passats els Masets, hem d’anar en compte atès que deixem la pista per prendre un caminoi (marques de pintura) força agradable que s’endinsa

5,7 km 1h30min Cal Jaume Bruguers (537 m) (gps 31T 392233 4604693)

Gran masia situada al terme municipal de Castellolí situada en una important cruïlla de camins i formada per diferents cossos el més gran és rectangular amb sostre a doble vessant. Acull l’allotjament de turisme rural Cal Jaume.

Des d’aquí podem observar els grans boscos de pi que cobreixen el territori així com la vall del Torrent del Forn de Can Monner per on hem pujat. Una pista ampla i apta per a vehicles ens portarà en 7-8 min (400 m) fins a l’esplanada d’accés al castell i pàrquing per a vehicles.

6,5 km 1h45min Castell de Castellolí (586 m) (gps 31T 392355 4604902)

Accedim al castell agafant un camí que surt a l’esquerra en una cruïlla on a mà dreta hi ha el pàrquing per a vehicles. Dalt del cim, a part de les restes del castell també hi ha les d’una torre de telegrafia òptica del s. XIX, de la línia militar que unia Barcelona i Lleida. Al sud del coll de les Torres (km 17,2 hi ha la de Castellferran, que formava part de la mateixa línia).

El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d’Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia. Del recinte encara es conserven importants fragments de muralla, una gran cisterna i dues estances cobertes amb volta de mig punt. En un dels extrems es conserven l’absis guarnit amb bandes llombardes de la que va ser església romànica de Sant Feliu, i que, posteriorment dedicada a Sant Vicenç, fou parroquial fins a l’any 1705.

Les primeres notícies del castell daten del juliol de 990 amb motiu de la donació de Senderedus i muller a l’església de Santa Maria del terme del castell de Claramunt i del comtat de Barcelona, d’uns terrenys que es trobaven al comtat de Manresa «in terminio de castrum Audelino». Aquesta denominació prové, segons afirmà Francesc Carreras i Candi (1907), del nom d’un noble anomenat Eulí, Aulí o Odelí, el qual amb el temps es convertí en Olí.

Es conserven algunes poques restes del castell, com són murs i restes de voltes de canó i també una torre quadrangular més tardana. Hi ha, entre les ruïnes, restes posteriors a l’època medieval. És de pedra local unida amb argamassa. Els murs són de blocs de pedra grans, ben quadrats.

L’antiga església parroquial de Sant Vicenç és una església romànica que estava al costat del castell. Era d’una sola nau, amb volta de canó. A l’exterior i al llarg de la nau presenta a distàncies regulars, una mena de petits contraforts que sobresurten de l’estructura de la paret. El material constructiu és la pedra ben tallada en blocs petits i regulars.

(Font: Viquipèdia)

7,2 km 1h55min Can Muset (594 m) (gps 31T 392864 4604663)

Des del castell ens portarà 10-15 minuts seguint la pista per on discorre el GR per arribar a la masia de Can Muset:

Conjunt format per l’antiga masia amb portal adovellat i un edifici nou, de caire modernista, construït a inicis de segle. El sector modernista és format per dos cossos, un de planta baixa, dos pisos i golfes amb coronament sinuós, l’altre com una torre amb planta i quatre pisos i profusió d’obertures a totes les cares. És envoltada per un mur amb dues portes d’arc rebaixat, on diu V. Muset 1812 i J. Muset 1816 respectivament. (Font: Patrimoni de la Generalitat)

Deixem la masia enrere per continuar la ruta que passa pel Pla del Maset d’Artigues des d’on es tenen unes fantàstiques vistes dels camps de conreu, verds si som a la primavera, amb el teló de fons de les muntanyes de Montserrat.

De camí al coll del Bruc passem per un bosc de pinassa (plafó d’informació) o el projecte Life està duent tasques de protecció d’aquesta espècie de pi submediterrània. La pinassa té una distribució fragmentada, aïllada en massissos envoltats per zones més càlides. És de creixement lent i pot suportar fortes glaçades. A més a més es pot trobar en ambient calcaris atès que tolera perfectament la calç.

10,7 km 3h45min Coll del Bruc (614 m) (gps 31T 394383 4605899)

Fins a l’obertura del túnel l’any 1977, la carretera entre Igualada i Martorell creuava aquesta collada plena de revolts i rampes. El seu origen cal buscar-lo al darrer terç del segle XVIII quan fou esplanada una nova carretera entre Martorell i Igualada, una alternativa de la secular via romana i del camí ral que passaven pel congost de Capellades.

Entre el coll del Bruc i sant Pau de la Guàrdia passem entre les cases de Montserrat Park, una urbanització que es va començar a construir l’any 1965, anys abans que la empresa promotora obtingués el certificat. Al mateix web de la urbanització Montserrat Park, podem llegir la lluita dels seus veïns per a la seva legalització i la urbanització dels carrers, molt comuna a casa nostra atesa la gran quantitat d’urbanitzacions “il·legals” que es van construïr als anys 60s i 70s arreu del nostre territori i que l’han malmès definitivament.

13,2 km 4h15min Sant Pau de la Guàrdia (680 m) (gps 31T 395640 4607483)

Petit nucli agregat del Bruc (Anoia) de 80 habitants, situat antigament als peus del Castell de la Guàrdia (veure km 17,2 d’aquesta ruta). Des del s. XIII hi havia en aquest punt una petita capella dedicada a Sant Abundi o Sant Aon. Entre els anys 1740 i 1742 es va aprofitar a per a construir-hi l’actual i que va substituir la de Sant Pau Vell, com ara és coneguda.

14,9 km 4h35min Coll de les Torres (778 m) (gps 31T 396955 4607348)

A pocs metres al sud del coll hi ha una torre de planta quadrada de telegrafia òptica dalt del cim de la Torre Baixa (791 m) (també conegut com a Castellferran o Castell Ferran als mapes d’ICGC). Aquesta torre del s. XIX era la núm. 7 de la línia de torres de telegrafia òptica militar del ramal que unia les ciutats de Barcelona i Lleida.

Per accedir al cim de la Torre Alta-Castell Ferran cal prendre un sender que surt del coll vers el nord-est durant 60 m, quan cal estar atents a prendre un corriol (esquerra) que s’enfila fort i amb ganes fins el cim de la Torre Alta.

15,4 km 5h Torre Alta-Castell Ferran (842 m) (gps 31T 396955 4607348)

Cim inclòs a la llista de 100 Cims de la FEEC. Des del cim es tenen vastes vistes de tot l’entorn, les més espectaculars les de la zona d’agulles de Montserrat.

16 km min 5h15min Coll de Can Maçana (715 m) (gps 31T 397294 4607187)

Important punt d’accés a la muntanya de Montserrat, on des de fa poc la Fundació Catalunya-La Pedrera ha obert un punt d’informació als visitants del seu Espai Natura Montserrat- Coll de Can Maçana. L’indret ha estat arranjat amb taules i cobra per a utilitzar la zona d’aparcament.

Des de Can Maçana es veu clarament el turó boscós anomenat Turó del Coll de Guirló, i on al seu capdamunt s’alça l’antic Castell de la Guàrdia. Per arribar-hi cal prendre el camí que cap a llevant segueix el GR-172 i el PR C-78 fins a trobar al cap de 800 m (15 min.) el trencall (indicat) d’accés.

17,2 km 5h35min Castell de la Guàrdia (856 m) (gps 31T 397821 4607092)

El camí (senyalitzat) ens condueix fins a l’antiga ermita de Sant Pau Vell, situada al sud del turó, i des d’on surt un corriol que s’enfila fins al cim del turó on es troben les ruïnes del castell.

L’ermita de Sant Pau Vell és de planta de creu llatina coberta amb volta de mig punt a l’absis i volta apuntada a la nau principal. Les cobertes estan pràcticament esfondrades. Al costat de llevant hi ha l’absis rectangular amb una finestra i dues més a la paret de ponent. A l’absis nord hi ha una finestra de doble esqueixada.

Estava situada en el paratge on hi havia el castell de la Guàrdia, dalt del turó del Coll del Guirló. Va ser consagrada al 1084 i transformada al segle XIV. Arran de terra i al seu voltant queden vestigis de distribucions annexes. És molt primitiva però patí força modificacions al s. XIV. Començà essent capella del castell; hi té una de les seves parets adossada. D’aquest en queden alguns vestigis que ens poden assenyalar traces. (Font: Patrimoni de la Generalitat)

El Castell de la Guàrdia està situat dalt del cim del turó del Coll de Guirló (tot i que hi ha dubtes amb el nom). La superfície plana on s’alçava el castell té uns 18 m de longitud. A la part oriental, en una zona lleugerament més alta de 8 m de diàmetre, hi devia haver una torre de planta circular. Veiem només unes filades de mur realitzat amb pedra i amb la tècnica d’opus spicatum que es poden datar al segle X.

Del castell també en romanen vestigis al costat de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Pau Vell, arran de terra, assenyalant distribucions interiors i alguns pocs murs.

El primer document que l’esmenta data de l’any 931 i era una de les cinc fortificacions que protegien la muntanya i l’única de les que en queda algun rastre. A partir de la segona meitat del segle XIV, els priors montserratins començaren a adquirir els castells que envoltaven la muntanya de Montserrat i les corresponents jurisdiccions. El 1370 el rei Pere III vengué al monestir de Montserrat la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal, del castell de la Guàrdia i de la parròquia del Bruc, que el monestir mantingué fins al segle XIX.

(Font: Viquipèdia)

18,6 km min 6h La Cadireta (829 m) (gps 31T 398885 4607517)

Passem prop de la Cadireta, un monòlit rocós de prop de 120 m per on discorren vies d’escalada artificial com la clàssica Anglada-Guillamon (V+/Ae (MD)) o la GAM (V+/Ae). Però l’element més singular d’aquest punt és la Roca Foradada, una obertura a la roca amb una curiosa forma de finestra d’aproximadament 10 m d’altura i 5 metres d’ample. Es pot arribar fins al forat per un corriol que surt abans de traspassar la Cadireta. Tot i no tenir dificultats és força vertical i haurem d’estar molt atents, sobretot a la baixada.

El sender passa per les cruïlles d’accés al Coll de Porc primer i a la Canal del Miracle després, on un pal indicador ens marca que som a 2h 45min del Monestir i a 1h 10 min de Can Maçana seguint el GR-172 i les rutes del parc 1,5,7.

21,1 km 6h25min Cruïlla al Portell del Migdia (809 m) (gps 31T 400803 4606893)

Deixem a la dreta el camí que puja fins als Ecos fins al Portell del Migdia (pal indicador) per continuar el camí que en descens envolta pel nord el Serrat de Sant Jeroni i el Serrat del Moro, dos contraforts que sobresurten al nord i entre les quals s’enfila la Canal de Sant Jeroni.

21,9 km 6h35min Canal de Sant Jeroni VF (733 m) (gps 31T 401241 4607155)

Passem per un torre elèctrica d’on surt el corriol que s’enfila per la canal de Sant Jeroni (entre els serrats de Sant Jeroni i del Moro), un camí força dret, relliscós si està humit, i equipat amb passos de corda i cadena que ens portaria fins el coll entre els cims de Sant Jeroni i el Mirador del Moro.

22,1 km 6h40min Cruïlla a Santa Cecília (699 m) (gps 31T 401410 4607201)

El sender va entre un frondós alzinar amb boix, galzeran i roures que a l’estiu fa baixar uns graus la temperatura que teníem en altres zones de la pujada. El sender transcorre pel vessant nord del massís sota les imponents parets de Sant Jeroni i dels Diables. Mentre caminem podem alçar el cap i mirar de buscar els escaladors que pugen el Cavall Bernat per la via Punsola-Reniu (6c, 230 m) o per la Gran Il·lusió, 235m 7a+ (6a+ oblig.), dues vies clàssiques d’escalada d’aquesta imponent agulla montserratina.

24,7 km 7h15min Canal Plana ( m) (gps 31T 402400 4605879)

Cruïlla d’accés al coll de la Canal Plana tot pujant per una canal que dóna accés a la Serra de les Lluernes. Uns 150 m més endavant el camí que va per la Canal del Pou del Gat baixa fins al Camí dels Degotalls i la carretera. El corriol va guanyant metres passant sota els Flautats amb vistes cap a Monistrol.

25,4 km 7h30min Pla de La Trinitat (944 m) (gps 31T 402910 4605620)

Cruïlla de camins amb pal indicador. A l’esquerra surt un corriol que baixa cap a les ermites de Sant Dimes i de la Santa Creu, aquesta última habitada fins el 2003 quan morí el darrer ermità que s’hi allotjava.

En aquest punt, opcionalment, podem seguir el sender PR-C 19 que va paral·lel al GR-172 però uns metres per sobre i que passa per les ermites de la Trinitat i de Sant Benet. Del trencall són 150 m a la dreta seguint el PR-C 19 fins a l’ermita de la Trinitat:

L’ermita de la Santíssima Trinitat (970 m, gps 31T 402771 4605612) es troba en un indret privilegiat, a l’extrem oriental dels flautats al peu de la Carota, el Pebrot i la Mòmia. L’ermita era la més gran de totes, un lloc de recolliment i descans per a pelegrins, coneguda com el ‘palau de les Ermites’ per les seves dimensions i on segons s’explica, hi va viure uns anys Bernat de Boïl, primer missioner que va acompanyar Cristòfol Colom a Amèrica. Actualment està en ruïnes després de ser destruïda el 1812 durant la guerra del Francès. El 1816 va ser restaurada però fou abandonada definitivament el 1821 quan van assassinar l’ermità.

Continuem pels senders GR-172 i GR-4 que segueixen vers a ponent sense perdre alçada sota les parets de la Mòmia, l’Elefant o la Trumfa.

26,3 km 7h45min Plaça de Santa Anna (890 m) (gps31T 402510 4605148)

Tornem de nou a la cruïlla de camins (pal indicador), amb vistes sobre la vall de Santa Maria cap a ponent. Cal estar atents atès que en aquest punt abandonarem el PR C-19 que veníem seguint des de la sortida de Monistrol. Deixem el sender de petit recorregut que va cap al Pla de les Taràntules per agafar el corriol a la dreta en direcció al Monestir de Montserrat seguint el GR-4 i el GR-172.

De seguida passem l’estret pas graonat del Pas dels Francesos que ens pocs minuts ens porta a la plaça de l’Abat Oliva per ponts i escalinates seguint el torrent de Santa Maria. Podem observar en alguns punts antics elements d’abastiment hidràulic del monestir, com antigues canalitzacions i la boca d’un pou de principis del s. XVII.

A l’escalinata d’accés trobem l’escultura de l’artista mataroní Manuel Cusachs i Xivillé, una obra de bronze de 3,2m d’alçada, rugosa com l’escorça del cedre, tal com la defineix el mateix artista.

27 km 8h Montserrat. Estació del cremallera (895 m) (gps 31T 402506 4605145)

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Montserrat: Guia senderista. Ed. Alpina
Montserrat: Excursions des del santuari i camins d’accés / Jordi Mir, Carles Albesa i Riba (1999)
Caminant a Montserrat : el massís. Ribera i Mariné, Ramon. Ed. Abadia de Montserrat (1998)
Montserrat : guia itinerària. Jordi Oliver i Pausas. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003)
Montserrat : les 32 millors excursions i vies ferrades. Francesc Roma i Casanovas. Ed. Cossetània (2006)
Sender de gran recorregut GR 6 : Barcelona (Horta)-Montserrat: variant GR 6-1 (Colònia Sedó, Esparreguera i Collbató-GR 6 ). Daniel Oriol. Ed. FEEC
Montserrat 50 indrets amb encant. David Balcells