194. VF i turó de l’Escletxa (100 Cims) des de l’estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Castellbell i el Vilar-Monistrol (R)
Distància/durada: 12,4 km / 3h (sense aturades)
Desnivell: +/- 350 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

A la Ruta ST190 de Senderisme en tren vam trepitjar el turó de l’Escletxa tot seguint còmodes camins i pistes fàcils per a assolir aquest cim, catalogat dins la llista dels 100 Cims de la FEEC. Us volem proposar ara una variant d’aquella ruta que també accedeix al cim, de 447 m d’altura, però fent-ho a través de la via ferrada de l’Escletxa, un mur de cinglera de 8 m d’alt equipat amb esglaons de ferro i cable de vida, és a dir, a través d’una curta via ferrada (VF).

El Turó de l’Escletxa està situat al municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, a mig camí entre els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat. Poc visitat i força desconegut si el comparem amb els parcs veïns, el fet que el seu cim hagi estat inclòs dins la llista dels 100 Cims de la FEEC fa que molts excursionistes s’acostin a descobrir els seus vessants.

I tot i que la muntanya no és espectacular, sí que ens oferirà una excel·lent matinal excursionista a tenir en compte. D’entrada pujarem a un 100 Cims mentre gaudim d’unes vistes espectaculars i diferents de Montserrat. L’altre element destacable són les ruïnes de l’antic mas de Viladoms de Dalt (Mas Llevallol), una gran masia documentada des del s. XIV en ruïnes que conserva les quatre parets d’una capella. A partir de mitjans i finals del s. XX l’edifici es va abandonar i actualment està enrunat.

Durant la caminada, sovint amagats als vorals del camí i no sempre d’accés fàcil, anirem trobant diferents elements de patrimoni agrícola com ara barraques, antics forns, bancals, fonts, aljubs… que farà que haguem d’estar atents atents al gps si no ens en volem saltar cap. Com comentàvem, els accessos no són fàcils, i si no voleu acabar amb les cames esgarrapades, aconsellem de portar pantaló llarg tot i que sigui estiu.

Cal no confondre les estacions de sortida de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat (Rodalies) amb la de Castellbell i el Vilar (FGC). Les dues estacions ofereixen serveis de ferrocarril al municipi, però estan separades una de l’altra per més de 2 km de distància i 60 metres de desnivell.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST190 Turó de l’Escletxa. Caminada germana. Ambdues coincideixen en bona part del recorregut tret de la pujada per la VF de l’Escletxa i un tram de pista fins a Viladoms de Dalt.
Ruta ST193 Cul de Portadora des de Castellbell i el Vilar-Monistrol. Les dues rutes comparteixen estació, però recorren zones diferents.

MAPA TOPOGRÀFIC ICC / TRACK A WIKILOC

ELEMENTS PATRIMONIALS

Durant la caminada es poden visitar molts elements patrimonials d’àrees rurals, com barraques, aljubs de glans, forns, fonts… Hi ha els punts de pas (waypoints) de bona part d’ells. La bona majoria els vam visitar durant la caminada, tot i que la posició d’alguns són afegits posteriorment després de consultar el web de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, així que fins que no hi tornem i verifiquem tots els elements, alguns waypoints del track poden ser orientatius.

–Ermita de la Mare de Déu de Montserrat (ruïnes): situada a les ruïnes de l’antic mas de Viladoms de Dalt.

–Can Gall de Dalt: ruïnes d’un mas situat just sota l’Escletxa i del qual només en resten els fonaments.

–Barraques de pedra en sec: la caminada visita múltiples barraques d’aquest patrimoni agrícola que es va recuperant de mica en mica. Algunes són a tocar del camí, i d’altres caldrà endinsar-se entre el matollar (recomanem pantaló llarg) per a veure-les.

–Aljub de glans: cavitat artificial a tocar de Viladoms de Dalt que tenia la finalitat d’emmagatzemar els fruits de les alzines. Ens podem endinsar en el seu interior, però cal portar llum i no és recomanable pels despreniments que hi poden haver.

–Turó de l’Escletxa: cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Bones vistes del Bages a 360º.

–VF de l’Escletxa: petita via ferrada de 8-10 metres equipada pels mateixos instal·ladors que van fer el torrent dels Abadals. Catalogada com de nivell K1, el més baix.

–Santa Maria del Vilar: petita església del barri del Vilar, situada en una balconada sobre el Llobregat i Castellbell.

–Premsa del Puig: antiga premsa d’oli del s. XX situada davant de la masia del Puig.

–Estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol: l’edifici de viatgers és de grans dimensions, inaugurat l’any 1914. Originalment estava situat entre les vies del tren (llevant) i del cremallera (ponent).

DIFICULTAT

L’Escletxa és una curta i fàcil via ferrada de dificultat K1, la més baixa de la classificació de dificultats. Són 8 metres de mur vertical amb molt equipament (esglaons) i cable de seguretat. Tot i així, cal dur el material addient: baga d’ancoratge, arnés i casc.

La resta de la caminada no presenta dificultats. La ruta transcorre bàsicament per pistes i alguns corriols de bon fer.

ELS TRENS

L’estació d’inici de la ruta és la de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat, de la línia Barcelona-Manresa-Lleida de Rodalies de Catalunya. L’estació és també coneguda localment com l’Estació del Nord. Cal, sobretot, no confondre-la amb l’estació de Castellbell i el Vilar de la línia Barcelona-Manresa dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Des de Barcelona-Pl. Catalunya són 1h06min de trajecte, i hi ha aproximadament un tren per hora.

Podeu consultar aquí els HORARIS DE RODALIES DE CATALUNYA.

ESTACIÓ DE CASTELLBELL I EL VILAR – MONISTROL DE MONTSERRAT (ESTACIÓ DEL NORD)

RESSENYA

0 km oh Estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat (211 m) (gps 31T 405790 4609145)

L’estació es troba apartada del nucli de Castellbell i el Vilar. De fet, l’estació més propera al nucli és la de Castellbell i el Vilar dels Ferrocarrils de la Generalitat, estació situada sota el Turó del Marquès, on es troba la VF Cinglera del Resistent. L’estació es coneix també oficiosament com l’Estació del Nord.

“Edifici a quatre vents, destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta rectangular, construït amb maó, i la coberta a quatre vessants, de teula plana. Té planta baixa i pis. A la façana principal que dóna a la via, destaca una marquesina de forja que ocupa tota la llargària, sustentada per cartel·les metàl·liques o biguetes de gelosia.
Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals. Totes les obertures estan adintellades, emmarcades amb un regruix de motllura simple que forma un arc rebaixat, i amb una falsa clau al damunt com a element decoratiu. Totes les portalades són de fusta i doble fulla. Algunes obertures han estat tapiades. D’altres conserven les portes i part dels vitralls d’origen. A la façana posterior de l’estació, arran de terra es poden veure les carboneres amb la reixa de ferro. A la façana nord-oest de l’edifici, entre la finestra i la portalada, es pot llegir el nom de l’estació. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics de color blanc (16 x 4), emmarcats per una sanefa lineal de color blau marí i al damunt pintat el nom “Castellbell y Vilar” i al dessota, “Monistrol”. Tant la separació exterior entre la planta baixa i el pis com el coronament superior de l’edifici és amb cornisa.

L’any 1856, la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, construeix la primera estació, que comença a ser operativa a partir de l’any 1859, amb la línia de Manresa. L’edifici actual tal i com el coneixem avui dia, va ser construït l’any 1913 per l’empresa Ferrocarrils del Nord.
Entre els anys 1892 i 1957 l’estació va servir de terminal del Cremallera de Montserrat. Coneguda originàriament amb el nom de Monistrol-Montserrat, al seu darrera s’agafava el tren cremallera que permetia l’accés a Montserrat. A l’Arxiu Municipal es conserven peticions adreçades a l’administració pública sol·licitant que la seva estació portés almenys el nom del municipi i no només el de Monistrol, ja que els viatgers en arribar quedaven desconcertats. El dia 25 de juliol de 1953 es va produir un greu accident, amb un balanç de vuit morts i diversos ferits. El cremallera encara va funcionar uns quants anys, i finalment el 12 de maig de 1957 va ser clausurat. Les locomotores i els cotxes van romandre als dipòsits i cotxeres de Monistrol-Vila fins que l’any 1972 es van subhastar. Les vies i el ferro del pont que creuava el riu Llobregat i altre material divers, va ser venut com a ferralla

S’inaugurà el 6 d’octubre de 1892; amb un tren especial de la Companyia del Nord, que va sortir de Barcelona a les 5.53 h del matí i va arribar a l’estació de Castellbell i el Vilar a les 8.18 h. Allí els esperava un tren especial del Cremallera amb la locomotora número 5 i el cotxe A-1, adornat amb l’escut de Catalunya, que transportà les autoritats al monestir de Montserrat, on arribaren a les 9.11 h. El servei regular s’inicià el mateix dia de la inauguració i sabem que fins el 31 de desembre l’utilitzaren 8.575 viatgers.
Quan la Companyia del Nord va instaurar un servei de trens accelerats entre Barcelona i Castellbell i el Vilar, el nombre de passatgers del Cremallera augmentà molt. Aleshores l’enllaç amb l’estació del Cremallera es feia mitjançant una llarga escalinata i l’empresa intentà facilitar l’accés amb un servei gratuït d’equipatges a lloms d’ase. Malgrat tot, l’any 1902, quan ja era Julià Fuchs i Liegme l’enginyer cap d’explotació, s’iniciaren els estudis per a prolongar la línia fins a l’estació del Nord. El senyor Fuchs va presentar dos projectes, una via en forma de bucle, que provocaria unes grans despeses, ja que obligava a construir alts talussos, o una via en forma de cul-de-sac, que era més econòmica i que acabà imposant-se. El projecte definitiu es presentà a la primeria del 1904, el mes de febrer de 1905 començaren a instal·lar la via i s’autoritzà l’explotació del nou recorregut el mes de novembre. Durant la Setmana Tràgica el Cremallera i el Ferrocarril del Nord deixaren de funcionar, reprenent-ne el servei el 3 d’agost de 1909. Mentre a Montserrat fracassaven els intents de perllongar el tren Cremallera fins a l’ermita de Sant Jeroni, passant per la de Sant Miquel, segons un projecte presentat l’any 1912, a Castellbell i el Vilar s’inaugurava la nova estació de la Companyia del Nord el 14 de juliol de 1913. Les vies del tren Cremallera estaven situades a l’oest de l’estació i ocupaven l’espai entre aquesta i el mur de contenció, mentre que la nova cotxera fou construïda a tocar del túnel del ferrocarril del Nord, sobre una extensió de 400 metres quadrats i a la que s’hi accedia per un carro transbordador, amb tres vies i una capacitat per a nou cotxes de viatgers. Al seu costat hi havia un gran dipòsit d’aigua que es va posar sobre un basament construït amb blocs de formigó”. (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

A ponent de l’estació hi ha l’Hostal de Can Ramonet de l’estació, punt on reposaven les diligències que portaven els viatgers fins a Montserrat. El portava la família Badia-Utzet, originària de Vacarisses. Quan es va inaugurar el cremallera, l’any 1892, desapareixen les diligències, però l’hostal va continuar treballant pels passatgers del cremallera.

Per anar al Vilar cal prendre la carretera BV-1273 a Rellinars en direcció nord durant 700 metres. Per sort no és massa transitada, però tot i així, compte i prendre les mesures de seguretat adients, com caminar pel marge esquerre i d’un a un si som un grup.

0,7 km 8 min Masia El Puig. El Vilar (219 m) (gps 31T 405383 4609633)

Seguint la carretera a Rellinars, arribarem després de caminar 10 minuts al Mas del Puig, situat a ponent de la carretera, on un carrer dóna accés al nucli del Vilar i a la seva ermita, que visitarem de tornada. A la placeta que dóna accés al Vilar hi ha exposat un antic trull. Al web de Patrimoni de la Diputació podem llegir al seu respecte:

“Trull mecànic destinat a la fabricació de l’oli d’oliva del Mas Puig. Està ubicat a l’exterior de la finca, davant d’un espai públic, enjardinat que dona accés al mas. A diferència del trull tradicional de corrons tronco-cònics de pedra sobre una solera també del mateix material, amb un sistema de funcionament discontinu, de moldre, batuda, premsat i decantació, aquest utilitza unes moles de pedra en posició vertical mogudes per un engranatge i una premsa hidràulica accionada per un motor i un sistema de corretges que pot transmetre la força necessària.
A excepció dels cups de decantació, les corretges i la batedora, aquests elements s’han collat en una solera de ciment recoberta de maó pla. A un dels extrems hi ha un plafó explicatiu. A mà dreta del trull s’hi ha plantat una olivera, que creix ufanosa.”

1 km 15 min Cementiri de Castellbell (212 m) (gps 31T 405651 4609654)

Deixem el cementiri a l’esquerra, on hi ha un bell exemplar d’alzina de més de 17 metres d’alçada declarada arbre d’interès local, i agafem una pista que creua les vies del tren just sobre la boca nord del túnel 16 de la línia Barcelona-Manresa. Després de passar sota la C-16 assolirem una cruïlla, punt de retrobament de la ruta circular després de visitar Viladoms de Dalt.

1,3 km 25 min Cruïlla (230 m) (gps 31T 405920 4609634)

Girem a la dreta i prenem el camí asfaltat, però en mal estat, que va paral·lel a la trinxera de l’autopista tot deixant a mà esquerra una cruïlla d’on surt un camí que també ens portaria a Can Gall de Dalt però sense passar per Cal Guixa.

1,8 km 30 min Cal Guixa (256 m) (gps 31T 406000 4609230)

Masia situada a ran del marge esquerre de la gran rasa oberta per la construcció de la C-16, pràcticament davant per davant de l’estació de tren.

“Cal Guixa és una casa de pagès situada al vessant occidental del solell que porta el seu nom, a tocar amb l’autopista C16. Es tracta d’una construcció humil, sense cap element destacable, però feta amb tècniques constructives tradicionals que han estat poc alterades en èpoques posteriors. És de planta rectangular i consta de diferents nivells seguint l’orografia del terreny. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. L’entrada es fa per aquesta façana, a la part alta, per una porta de doble batent amb arc escarser fet de maons posats a sardinell. La resta d’obertures són petites i situades aleatòriament.”(Font: Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Abandonem el tram de pista asfaltada en un revolt tancat a l’esquerra per prendre el corriol (marques de pintura groga i vermella) que envolta la casa pel sud seguint un mur de pedra seca a la nostra esquerra. Al cap de 3 minuts ens incorporem a la carrerada anomenada Camí de Can Gall de Dalt. El seguim a la dreta.

2,7 km 40 min Deixem Camí de Can Gall de Dalt (275 m) (gps 31T 33333)

Abandonem la pista en un revolt tancat a l’esquerra per prendre el corriol que s’endinsa en la pineda. Deixem a la nostra dreta la barraca

3 km min 45 min Can Gall de Dalt (300 m) (gps 31T 406384 4608650)

Ruïnes de l’antic mas de Can Gall de Dalt, encara dempeus a mitjans dels anys 70 del s. XX. Paga la pena acostar-se a l’esplanada que dóna l’entrada a la masia pel sud-oest a fi de visitar els gravats sobre roca vermella (lutites?) que veurem en unes pedres escampades pel terra, un d’ells amb forma d’escut.

“[Can Gall de Dalt] Però en realitat es tractava de dues cases adossades; cadascuna amb el seu propietari. La seva situació privilegiada permet dominar el vessant meridional de les terrasses que estaven conreades. Domina el camí de cal Guixa a Viladoms. Les restes conservades deixen entreveure encara la gran finca productiva que havia estat fins fa poc.
Gràcies a una fotografia antiga cedida per Marcel·lí Puigdellívol quan encara estava dempeus s’observa que hi havia dos cossos adossats de planta rectangular. Ambdós força idèntics constaven de planta baixa, pis i golfes. Les dues cobertes eren a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Al davant hi havia l’era amb construccions aïllades, que ja no conservaven la coberta. Les runes d’aquestes dependències encara permeten veure el que queda de set tines destinades a la fermentació del vi produit a la finca.” (Font: Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

De les ruïnes de la casa seguim uns metres el GR-5 cap al nord-est fins a una esplanada d’on surt un corriol, no gaire fressat ni clar, que s’enfila força dret fins a portar-nos fins al peu de l’Escletxa.

3,4 km 55 min Peu VF de l’Escletxa (374 m) (gps 31T 406453 4608852)

Antigament l’Escletxa era un pas natural que superava el cingle fàcilment. Fa uns anys una esllavissada el van tancar i ara només és pot superar gràcies a la instal·lació d’una curta i senzilla via ferrada feta pels mateixos equipadors de la via ferrada del Turó del Marquès, també situada a Castellbell i el Vilar
(Ruta ST37). Tot i ser curta i sense dificultat (està graduada com a K1, la menor de l’escala Hüsler) cal portar el material obligatori per a fer aquest tipus de vies, és a dir, casc, arnès i baga d’ancoratge per a vies ferrades.

La via és vertical, però amb força esglaons que faciliten i simplifiquen l’ascens. La sortida final, pot semblar que fins i tot tombi una mica, però no és difícil.

3,4 km 1h Cim de l’Escletxa (383 m) (gps 31T 406453 4608852)

Un cop dalt del cingle obtenim unes magnífiques panoràmiques de la vall del Llobregat, amb Castellbell i el Vilar sota els nostres peus, i amb Montserrat just davant nostre.

El camí segueix guanyant alçada superant petits murs fins a trobar al cap de 200 metres una cruïlla a mà esquerra que baixa cap a Castellbell i el Vilar, camí que vam seguir a la Ruta ST190 de tornada a l’estació.

3,6 km 1h05min Cruïlla baixada a Castellbell (407 m) (gps 31T 406567 4609012)

De la cruïlla que baixa a Castellbell continuem recte, cap a llevant, seguint un interessant corriol que va prop de cingle entre una brolla de romaní i amb extenses vistes de Montserrat a la nostra esquena i de Sant Llorenç al front. Al cap de prop de 5 minuts travessem un camí que envolta el turó. Cal travessar-lo i continuar pujant entre la garriga fins a trobar, mig amagada entre la vegetació, la barraca de la Coma de Santa Maria.

4,4 km 1h15min Barraca de la Coma de Santa Maria (441 m) (gps 31T 407241 4609133)

És una de les més boniques de l’itinerari, tant per l’estat de conservació, com per la situació, enmig d’una garriga dalt del cim del turó.

“Es tracta d’una construcció de planta circular, d’1,80 metres de diàmetre interior, aixecada damunt d’una solera de conglomerats. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d’alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb volta de tancament. A l’exterior ha perdut una bona part del voladís característic així com una el recobriment de terra característica. A l’interior, entrant a mà dreta té un doble tinell superposat.” (Font Patrimoni de la Diputació)

4,5 km 1h17min Turó de l’Escletxa (447,9 m) (gps 31T 407286 4609150)

Punt més elevat de Castellbell i el Vilar i de la Serra dels Pivents i punt on trobem un vèrtex geodèsic (282114001). El turó es troba en un conjunt suau de muntanyes que s’aixequen en direcció sud-oest a nord-est fins arribar a la rodalia de Rellinars. Tot el seu vessant sud presenta cingleres formades per conglomerats. El cim està inclòs dins la llista dels 100 Cims de la FEEC.

Baixem pel corriol que baixa en direcció sud-est fins a la pista carenera de la Serra del Pivents. El camí de carro ressegueix la carena que baixa del turó cap al nord, amb excel·lents vistes cap a Montserrat i Sant Llorenç.

6 km km 1h30min Font de l’Alzina de Viladoms de Dalt (351 m) (gps 31T 406904 4609987)

Situada al sud d’una cruïlla amb quatre alternatives de camins. Per visitar la font cal enfilar-se, sense camí, sobre la rasa al sud de la cruïlla. La font es troba uns metres al sud i a l’est (esquerra) de la gran alzina que li dóna nom.

“Font ubicada a tocar de l’alzina coneguda amb el nom del mas Viladoms de Dalt. Està construïda per sota mateix d’un marge i envoltada de vegetació arbustiva i herbàcia. Per sobre de la font hi ha una antiga bassa excavada al mateix sòl.
El seu emplaçament està estretament lligat a la captació de les aigües provinents dels recs o aigüeres fetes per l’home que conduïen l’aigua procedent de la pluja. D’aquesta manera no es malmetien les feixes de conreu establertes en el turó. S’alimenta bàsicament de les filtracions de la bassa i d’alguna veta d’aigua subterrània. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, feta amb pedra i coberta de volta. Per accedir-hi hi ha un parell de graons, però l’abandonament i manca de manteniment només deixen entreveure cinquanta centímetres d’obertura. El seu interior està totalment arrebossat i conserva l’encanyissat de la volta. S’observa una reforma moderna, emprant el maó i morter per tal de col·locar-hi una portella, de la qual només en resta el marc de ferro rovellat.” (Font: Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

6,2 km km 1h35min Font de Viladoms (311 m) (gps 31T 406888 4610075)

Només 2-3 minuts després de l’anterior font seguint la carrerada, trobem la font de Viladoms. Per sort aquesta té un accés fàcil. Cal prendre un marcat corriol que baixa (1 min.) cap a llevant (dreta) seguint una línia elèctrica.

“Font de planta quadrangular construïda per recollir l’aigua que brolla d’una deu. Està ubicada a la capçalera d’una torrentera que alimenta la riera de Rellinars, al seu pas entre cal Moliner i el Lledó i envoltada per un substrat herbaci amb arbusts del tipus mata o llentiscle, roser salvatge, arítjol i roldor. Està parcialment excavada a la roca, aixecada amb pedra seca i impermeabilitzada per la part interior amb morter de calç. La coberta és de pedra ben escairada, calçada amb falques de pedruscall i formant una volta de canó rebaixada. Està reforçada amb contraforts a ambdós costats, que segueixen respectuosament el desnivell del terreny. Mesura 2,50 metres de fondària per 3,80 metres de façana.
La boca d’accés mesura 1,20 m d’amplada per 1,13 m d’alçada i 1,90 m de fondària. El dipòsit pròpiament dit fa 1,20 m per 1,90 m, amb una profunditat útil de 50 centímetres. El mur davanter, mesura 60 cm i té un canaló rebaixat a la roca, que serveix de sobreeixidor. A mà dreta hi ha una llosa plana per a posar la galleda o el càntir.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

6,4 km 1h40min Viladoms de Dalt (333 m) (gps 31T 406776 4610230)

Assolim les ruïnes de l’imponent en el seu dia Mas de Viladoms de Dalt, actualment en ruïnes. Al seu voltant hi ha diferents elements patrimonials d’interès que mereixen una visita si tenim temps, atès que algun està apartat. La més important és sens dubte l’antiga ermita, però a la vora també podem visitar un jub de glans i una barraca de pedra en sec.

“[Viladoms de Dalt] Mas ubicat a l’est del terme municipal, en una elevació important que li permet dominar visualment una bona extensió. Tant per la banda de Castellbell i el Vilar fins a Montserrat com de Rellinars. El seu estat és ruïnós, sobretot després dels espolis que ha patit al llarg dels darrers anys. Malgrat tot, encara s’entreveu la potència del mas. En resten els murs que delimiten la planta.
Es conserven una sèrie d’estructures i parts arquitectòniques en mal estat; com l’arrencada del brancal esquerre d’una portalada de pedra i dues arcades també de pedra que formaven part del celler. També la cisterna per a la recollida d’aigües pluvials. Entre el mur superior de la cisterna i arran de la paret del celler, mig colgades, hi ha tres tines, dues de rodones i una de quadrada. Les boixes donen cap al celler, però no són visibles degut a l’enderroc dels murs. S’observen altres dependències pròpies d’un mas d’aquestes dimensions, com les corts, i un indret on segons informació oral hi havia el trull per l’oli. A mà dreta, al costat d’un xiprer, hi ha la capella dedicada a Nostra Senyora de Montserrat. No conserva la coberta i el seu estat de conservació és molt dolent. Encara s’hi observen restes de pintures en les fornícules dels murs laterals.

El nom més antic conegut és el del de Llevàllol sobirà, que constaria en un capbreu de 1328. Al seu costat hi havia el mas Llevallol Jussà. El canvi de nom s’hauria produït a mitjans del segle XVII quan la família Viladoms compra les dues propietats.”

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT: a tocar del mas encara es conserva dreta, però sense sostre la seva capella associada:

“La capella va ser beneïda el dia 15 d’octubre de 1791 pel rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. En aquest moment, els propietaris eren la senyora Caterina Solé i el seu fill Marià Sagristà i Solé, aleshores residents a Manresa. Oficialment, fou anomenada Capella de Nostra Senyora de la Concepció, tot i que més endavant se l’ha coneguda amb el nom de Nostra Senyora de Montserrat.

Està ubicada a tocar de l’antic mas de Viladoms de Dalt. És d’una sola nau amb un annex adossat a una de les façanes laterals. La coberta ha desaparegut juntament amb el bigam. Per les minses restes, sembla que era de teula àrab a l’exterior i volta de maó pla a l’interior. Les cantoneres estan fetes amb pedra, ben escairada; la resta del parament és més irregular i segurament era tota ella arrebossada amb morter de calç. La façana principal, està orientada a la Muntanya de Montserrat. No conserva el portal d’entrada i només queda l’obertura del rosetó. La desaparició dels brancals, marxapeus i llinda ha provocat un moviment estructural molt important que fa pensar en la caiguda imminent d’aquesta part de la capella. Al seu interior es conserven gran part dels arrebossats de les parets, amb les motllures i fornícules. També hi ha restes de pintures al fresc. A una d’elles encara es pot veure la representació de Déu tot Poderós.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

JUB DE GLANS (31T 406807 4610229): Situat uns metres al nord-est de la capella, sota un marge que mira a Rellinars, un dipòsit per a mantenir aquest fruit en condicions tot l’any.

“En les cases que tenen rouredes, per estalviar el blat de moro els hi donen aglans. Abans, quan hi havia gairebé a totes les cases de pagès la seva roureda, en aquest temps les collien no sols els de la casa sinó tothom qui volia donant-ne la meitat a l’amo. En moltes cases tenien el jup, que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les aglans, mantenint-se gerdes tot l’any. Quan les havien collides, encara feien anar els porcs sota els roures tot el dia per menjar-se les que havien quedat i al vespre només els hi havia de donar una mica d’abeurar o sia aigua amb un grapadet de farina”. Salvador Vilarrasa. (Extret de Patrimoni de la Diputació de Barcelona.)

BARRACA DE CAL CASTELLET (31T 406846 4610313): situada a 100 metres de la capella. L’accés no és fàcil atès que s’ha de caminar entre antics bancals de conreu ara plens de matolls així com trobar el pas entre els murs de les feixes.

“Es tracta d’una construcció aïllada, aixecada parcialment damunt de la roca i adossada al marge, en una feixa força estreta que està recolzada per un marge de pedra en un estat de conservació excepcional. És de planta circular, d’ 2,25 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i els muntants inclinats, massissos i ben escairats. Mesura 1,30 metres d’alçada per una amplada màxima de 0,62 metres i mínima a la part superior de 0,57 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta s’ha resolt amb la superposició de filades concèntriques de menor diàmetre per anar guanyant alçada fins a tancar la volta amb una o varies lloses planes. L’exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall barrejat amb terra i el voladís que la protegeix de les filtracions d’aigua en cas de pluja. Només la part que dona al marge s’ha després lleugerament provocat per la presència de romaní.
A l’interior, davant mateix de l’entrada, hi ha un doble tinell superposat que neix arran de terra” (Font: Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

De la cruïlla de pistes que dona accés a Viladoms de Dalt, hem d’agafar el camí de l’esquerra dels dos que surten cap al sud-oest. El camí va entre pins i alzines aïllades amb trams força sorrencs, i ofereix bones panoràmiques de Montserrat i del Rasot del Puig, la vall per on passarem de camí a l’estació.

7,4 km 1h55min Forn d’obra de Viladoms (328 m) (gps 31T 406779 4609992)

El forn i la barraca es troba associada a 10 metres a la dreta del camí. Cal baixar per un petit clar, entre vegetació, per a acostar-s’hi.

La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn, construït en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.

“La construcció es troba a mà dreta, arran del camí, en un revolt molt tancat, enmig d’ullastres, pi blanc, alzina, i brolla de romaní. Es tracta d’una construcció aïllada, a la que hi ha adossada una barraca de pedra seca. L’estructura exterior està realitzada amb pedres irregulars, rajols i fang, però cal una neteja acurada per no malmetre la coberta i provocar un enderroc. Entrant a la barraca el primer que es veu és la fogaina o caldera. S’hi accedeix a través d’una obertura amb volta de maó col·locada a plec de sardinell, lligada amb morter de calç i fang. L’amplada de la volta té uns quaranta centímetres de fondària. A continuació accedint per la boca ja ens adonem de la importància de la cambra, amb un pilar interior per repartir el pes i aguantar l’estructura superior. Aquesta cambra té una planta quadrangular; mesura 3,50 metres de fondària per 3 metres d’amplada aproximadament. Està voltada, és a dir, presenta varies fileres de volta de maó, recolzades a ambdós murs laterals. Entremig de les voltes es deixen entreveure un seguit d’obertures anomenades també xemeneies, indispensables per al control del procés de cocció. La part superior, o cambra de cocció, no és visible perquè ha estat envaïda per la vegetació.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

7,8 km 2h05min Barraca de la Vinya del Jepet Teuler (316 m) (gps 31T 406538 4609884)

Una altra construcció en pedra en sec que es troba separada del camí. En aquesta ocasió haurem de pujar pel talús del marge dret del camí, fora sender, fins a enlairar-nos al replà superior on es troba la barraca. Als voltants, no vam saber trobar un dipòsit d’aigua relacionat amb aquesta construcció i que surt inventariada a la llista de patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Aproximadament 85 metres al nord-est d’aquesta trobarem la Barraca de la vinya del Picapoll (31 T 406546 4609967).

“[Barraca vinya del Jepet Teuler]Es tracta d’una construcció aïllada, construïda parcialment damunt de la roca. És de planta quadrangular, de 2,40 metres de costat (mides preses a l’interior). A diferència del sistema constructiu de la majoria de les barraques, on els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació, la gairebé totalitat de la barraca està construïda amb blocs de grans dimensions, calçats amb poc pedruscall. És molt probable que la manca de falques de pedra per ambdós costats hagi accelerat el moviment estructural en dos dels murs, amb el conseqüent perill d’enderroc.
La porta està orientada al nord-oest, amb doble llinda plana i el brancal dret, recte, molt ben escairat. L’amplada és de 0,75 metres, per una alçada d’1,06 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. Ha perdut el voladís o ràfec, que es localitza als voltants immediats de la barraca. A l’interior, l’arrencada de la volta dels quatre murs, s’ha fet amb blocs de pedra de dimensions considerables. Tots ells tenen gravats o incisions lineals. Els millor conservats són els que es troben entrant a mà dreta i esquerra respectivament. A 10 metres, en direcció nord-est hi ha una cisterna sota terra amb pica per a fer el caldo bordelès.” (Font: Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

8,4 km 2h15min Barraca de la Vinya de València (300 m) (gps 31T 406683 4609796)

En un ampli revolt a la dreta que fa el camí, apareix una gran esplanada a l’esquerra per on baixa una torrentera pel seu marge sud i una línia de cinglera al nord. La barraca no és visible des del camí. Per a trobar-la cal endinsar-nos en aquest replà aproximadament 100 m sense sender clar, amb tendència al nord.

“La barraca és de planta circular, de 2,60 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos més o menys desbastats es troben situats a la base, que es van complementant amb pedra de mida petita i mitjana per anar reblint tots els espais entre els dos grans blocs de pedra. La porta està orientada al sud-oest, amb una doble llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,48 metres d’alçada per una amplada màxima de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb caramull i xemeneia per a la sortida de fums. Ha perdut una part del voladís, i conserva una bona part del recobriment de terra que la protegeix de les filtracions d’aigua. Malgrat tot, s’ha produït un moviment de bombament cap a l’exterior. A l’interior, conserva dos tinells sobreposats situats arran de terra i una espitllera orientada a l’oest. A la llinda es conserva molt erosionat un 8 i un 4 a mà dreta, possiblement es tracti de l’any 1884.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

9 km 2h20min Barraca de la Vinya del Tubau (299 m) (gps 31T 406850 4609468)

Molt a prop de l’anterior barraca, caminant sobre una feixa de conglomerat que ens ofereix vistes sobre el Rasot del Puig, la petita vall conreada que circumval·lem bona part de l’excursió, a l’esquerra del camí, en els pendents herbosos, hi podrem veure algunes estructures de pedra. Sota la mateixa línia elèctrica hi ha un antic cobert per a bestiar, i al seu costat podrem trobar la barraca de pedra en sec de la Pedrera de Llambordes.

La barraca de la Vinya del Tubau la trobarem a tocar del camí.

“Es tracta d’una barraca [vinya del Tubau] molt modificada, de planta quadrangular, construïda originàriament en pedra seca, i arrebossada amb morter posteriorment. L’interior mesura 3,10 metres de costat. La coberta és a un sol vessant, amb 3 bigues de fusta reforçades amb dues bigues més de formigó per sobre de les quals s’hi ha posat encadellat. La façana està orientada al sud-est. La porta està lleugerament desplaçada a l’esquerra; mesura 1,67 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada i té una sola llinda, plana. El gruix dels murs és de 0,45 metres. A l’interior, hi ha dues menjadores distribuïdes a les cantoneres; la primera entrant a mà esquerra i la segona al mur oposat.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

9,2 km 2h25min Barraca de Viladoms de Dalt (305 m) (gps 31T 406664 4609444)

En un segon revolt tancat de la pista, 3-4 minuts per la carrerada que anem seguint després de la barraca de Can Tubau, surt un corriol fressat a l’esquerra que s’enfila cap a una de les carenes que baixen de l’Escletxa. Hem de seguir aquest camí un parell de minuts. Trobarem la barraca a l’esquerra, mig engolida per la vegetació.

“La barraca està situada en un cap de feixa, a tocar d’una torrentera que nodreix el rasot del Puig. És de planta quadrangular, adossada a un marge de pedra. L’exterior mesura 2,10 metres de costat per 1,55 metres d’alçada conservada. Ha perdut bona part de la coberta. Malgrat el coneixement en l’art de construir barraques de pedra seca dels picapedrers, sembla una barraca improvisada, amb pedra totalment irregular, sense desbastar. La porta està orientada al nord-oest, tres llindes. Les dues primers estan col·locades en el sentit perpendicular, molt estretes, mentre que la darrera és plana. Els brancals són rectes, lleugerament desplaçats pel moviment estructural. Mesura 1,10 metres d’alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,35 metres. La coberta era de volta per aproximació de filades. No conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d’aigua cap a l’interior dels murs, en cas de pluja. Arran de terra, a mà dreta es conserva un tinell o armari. Pel costat dret de la barraca i al darrera s’observen els camins oberts per baixar la pedra, amb un cert pendent i reforçats amb pedra seca.” (Font: Patrimoni de la Diputació)

9,6 km 2h30min Barraca de la Peça d’en Macià (268 m) (gps 31T 406557 4609599)

La barraca es troba seguint una desviació a la dret que s’endinsa en el Rasot fins a trobar-la al cap de pocs metres, on a part de la barraca podem trobar-hi bancals, murs i la font del Macià, originada per filtració i degoteig del sostre.

“Barraca amb aixopluc posterior, amb menjadora per al bestiar de bast, ubicada a la vinya del Macià, per sobre d’unes feixes conreades que limiten pel vessant nord amb el rasot del Puig.

La barraca, situada en un cap de feixa, és de planta quadrangular. L’exterior mesura 3,75 per 3,45 metres. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada a l’oest , amb una llinda, plana.

A l’interior, hi ha un tinell o armari senzill. No té espitlleres però si una finestra tapiada (0,60 x 0,60 metres de costat) al mur orientat a l’est. Aquest és el mur que es va aprofitar en el seu moment per a construir un espai d’aixopluc per al bestiar de bast. Es conserven els tres murs originaris, de 2,50 metres per la part més alta (mur sud) a excepció de la coberta, que segurament era de bigues de fusta (actualment hi ha branques que donen ombra). Al fons, adossada al mur, hi ha la menjadora. Aquest espai mesura 2,60 metres d’amplada per 3,15 de fondària.” (Font Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

9,9 km 2h35min Barraca del Rasot del Puig (249 m) (gps 31T 406342 4609688)

Hem d’estar vigilants de no passar-nos-la de llarg. Es troba a 250 metres de l’anterior seguint el camí en direcció a el Vilar. És enmig del bosc i uns metres per sota el camí. L’accés és dret, entre matolls i fora sender. La porta es troba al nord de l’edificació.

“La barraca està adossada a un marge de terra, aprofitant l’orografia del terreny. Al seu voltant hi creixen, bàsicament, espècimens de pi blanc (Pinus halepensis), que poden arribar a malmetre la construcció tant a nivell de les arrels com de la brancada. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s’ha introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al nord, amb una doble llinda, plana. Els brancals són rectes i mesura 1,25 metres d’alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i mínima de 0,35 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d’aigua cap a l’interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment de terra i pedruscall, amb herbassar al damunt, que la protegeix de l’erosió. A l’interior, hi ha un doble tinell o armari superposat. Té una espitllera orientada a l’est.” (Font: Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

10,4 km 2h40min Cruïlla al cementiri de Castellbell (230 m) (gps 31T 405920 4609634)

Cruïlla que retrobem després de tancar el cercle. Només falta desfer el camí de nou fins a l’estació, allargant la visita fins a Santa Maria del Vilar.

11 km 2h45min Masia El Puig. El Vilar (219 m) (gps 31T 405383 4609633)

Situats de nou davant el mas del Puig, paga la pena continuar pel carrer del Vilar en direcció est a fi de visitar l’ermita de Santa Maria del Vilar.

11,4 km 2h50min Santa Maria del Vilar (224 m) (gps 31T 405075 4609746)

Al final del barri del Vilar, en una balconada sobre el Llobregat, trobem l’ermita.

” L’edifici actual es construeix a finals del XVIII, probablement damunt de l’antiga església romànica. És de planta rectangular amb un única nau central amb l’absis orientat a llevant i amb quatre capelles laterals per banda. La coberta és a dues aigües, amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs faixons que es recolzen sobre quatre pilastres, que defineixen les capelles laterals. Per sota les finestres, una motllura de guix recorre tota la nau, que es completa amb sis motllures més adossades al sostre. Al costat oest hi ha la capella fonda i a l’oposat la sagristia. Les capelles del costat meridional estan ocupades, seguint l’ordre des de l’entrada a l’església, per un Sant Crist a la primera, seguida de la dedicada a Sant Sebastià, Sant Abdon i Sant Antoni Maria Claret. A continuació la capelleta dedicada a la Mare de Déu, amb la decoració pictòrica signada amb les inicials “scq” i finalment una dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Pel costat septentrional, des del portal fins a l’absis, hi ha un altar dedicat a la Mare de Déu i un segon al Sagrat Cor. A continuació una Pietat, pintada al fresc per Antonio Luque Chacón el 4 d’abril de 2001. Finalment, un altar dedicat a Santa Cecília ofert per l’Orfeó “La Formiga” de Castellbell i el Vilar, obra del cantaire Rogeli Guix el 23 de novembre de 1967. Darrera l’altar, hi ha un retaule de marbre format per dues columnes per banda recolzades damunt d’un pilar. Al centre de cada columna hi ha les imatges de Sant Isidre (dreta) amb la rella a la mà i Sant Antoni de Pàdua (esquerra). Al centre, una fornícula amb la Mare de Déu i als seus peus uns àngels. Per sobre, un relleu de Sant Jaume a cavall. Els paraments externs són de maçoneria, de pedres rejuntades amb morter. A la part superior del mur de la nau hi ha 10 finestres tapiades. Les obertures restants són de petites dimensions, amb llindes de pedra i estructura quadrada a excepció de la portalada d’entrada que té un arc escarser o rebaixat sostingut per brancals de pedra picada. Al damunt, per sota el carener, hi ha un ull de bou. La façana té una composició simètrica amb una creu de ferro al damunt del carener, perpendicular a la façana. Les pedres cantoneres estan ben retallades. A la banda esquerra, el basament de la cantonera ha estat refet ja que la pedra sorrenca es va erosionant amb el temps. S’hi poden llegir les inicials “J.S”, tal vegada la signatura del picapedrer que les va tallar. A una alçada de tres metres aproximadament una de les pedres porta la data ben gravada i rebaixada en la pedra de “1793”. A la clau de l’arc, de la portalada principal, hi ha la data gravada en xifres romanes de “MDCCXCIII” (1793), i una creu sobre pilar al damunt mateix. A sota de la mateixa clau, s’hi va gravar l’any 1888, en acord amb una ampliació. El campanar, de caràcter eclèctic amb regust modernista i historicista, és de planta quadrada i es troba situat a la façana meridional del temple fent angle al sud-oest del frontís encarat a ponent. Mesura 24,75 metres d’alçada. Té un primer cos alt de planta quadrada que mesura 3,64 metres de costat, amb els caires ressaltats com si es tractés de lesenes cantoneres a partir d’un terç de la seva alçada. El segueix un segon tram, no tan alt, amb els caires aixamfranats i grans òculs, de marc blanquinós, a cada costat. El tercer tram és on s’allotja la cel·la amb un ample cloquer en arc de mig punt a cada cara. Està coronat per una cornisa sobre caps de biga i per un terrat amb barana de merlets. Els murs estan fets amb maó vist i destaquen unes motllures amb permòdols i un fris d’arquets cecs. A la base del primer cos, hi ha una balconada de balustres de pedra blanca amb un portal en arc de mig punt. Les campanes es diuen Maria i Sebastiana.”

12,4 km 3h Estació de Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat (211 m) (gps 31T 405790 4609145)