Rutes temàtiques

A finals dels anys 80 del segle passat els guardes dels refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes començaren a visitar-se tot passant per tots els refugis del parc. A aquestes visites, no se sap ben bé quan ni com, les començaren a anomenar ‘Carros de Foc‘. L’any 2000 la ruta dels guardes s´institucionalitzà i s’oferí com a un producte turístic amb una nova fórmula, una travessa de muntanya per etapes i amb recorregut fixat.

El gran èxit dels Carros de Foc vingué arran de la publicació el 2003 al New York Times d’un article on es feia publicitat de la bellesa d´aquesta travessa pel Parc Nacional. Ara fins i tot venien excursionistes americans a trescar per les nostres muntanyes. Aquest èxit obrí una porta a les travesses temàtiques, una fórmula que triomfa sobretot a Catalunya on han assolit en els darrers anys un important èxit.

QUÈ ÉS EL SENDERISME

senderisme

Les rutes temàtiques omplen els Pirineus. Però el seu origen cal buscar-lo a les comarques tarragonines, a la Ribera d’Ebre, on Enric Aguadé i Joan Collell pintaren el primer senyal de sender de tot l´estat, un senyal blanc i vermell del GR-7 a l’ermita de Sant Blai, a Tivissa. Des d’aquell dia han estat abalisats més de 9.000 km de senders a Catalunya.

El que va començar com una simple ajuda per ajudar als excursionistes, ni més ni menys com encara ara ho poden ser les fites de pedra en els camins d´alta muntanya, els camins marcats han esdevingut una eina i un recurs més per a l’excursionisme.

La FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) és l’organisme que s’encarrega d’homologar els camins. Segons la seva distància, es divideixen en:

  • GR Gran Recorregut: senders superiors als 50 km de distància (marques blanques i vermelles)
  • GR-T (GR Transpirinenc): camins que connecten el GR-11 i GR-10. Són transfronterers.
  • PR Petit Recorregut: aquells senders compresos entre 10 i 50 km (marques blanques i grogues)
  • Senders Locals: menors de 10 km de recorregut (marques blanques i verdes)

A part també trobem:

Variants: parteixen d’un sender principal i tornen a connectar amb aquest, en un altre lloc diferent.

Derivacions: es tracta de trams, senyalitzats o no, que surten d’un sender homologat i el vinculen amb elements propers d’interès com miradors, ermites, monuments, etc.

Enllaços: són trams que uneixen diferents senders homologats, siguin del tipus que siguin (GR, PR o SL).

Els darrers anys hi ha hagut una explosió de la pràctica excursionista que ha omplert les nostres muntanyes de practicants, ocasionals o no, de caminants i de corredors. S’ha posat de moda sortir a caminar seguint, no exclusivament, aquelles marques de pintura que faciliten les rutes i els recorreguts a recórrer. Tant és així, que els senders marcats havien creat una nova modalitat excursionista, el senderisme.

Però què és exactament? Llegim la definició que fan diversos diccionaris de senderisme:

  • INSTITUT D´ESTUDIS CATALANS (IEC): m. [SP] Pràctica excursionista que consisteix a recórrer els senders de gran recorregut.
  • ENCICLOPÈDIA CATALANA: m. Pràctica excursionista que consisteix a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats. Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats.
  • FEEC (web):  El senderisme és una activitat física a l’abast de tothom que es realitza en el medi natural. Permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per camins senyalitzats. Els diferents tipus de senders permeten que tothom tingui un sender al seu abast i pugui practicar aquesta activitat.

Veiem que en les tres definicions és condició obligada la de transitar per camins senyalitzats, idea que no acabem de compartir. Rafel López Monné explica en el seu recomanable llibre ‘Senderisme: camins i senyals: activitats recreatives i turístiques en espais rurals i naturals‘ com els practicants d’aquesta modalitat no surten a la muntanya amb la finalitat de seguir exclusivament els camins senyalitzats i/o homologats. Aquesta activitat s’aproximaria més a una gimcana que no pas a una excursió. Els senyals són eines que ajuden i faciliten una excursió, mai són una finalitat en sí mateixos. De fet, no veiem grans diferències amb el que tradicionalment s’ha entès com a excursionisme. Potser la única seria l’entorn, pràctica aquesta última que pot desenvolupar-se per l’alta muntanya no tècnica, sinó parlaríem d’alpinisme. Però tampoc és ben bé així, atès que trobem senders marcats que sovint s’enfilen ben amunt per les nostres muntanyes.

Alguns dels redactors de les entrades als diccionaris potser haurien de sortir més a la muntanya i adonar-se que no hi ha senderistes que surtin a fer excursions amb la finalitat de resseguir només camins amb senyals com si fos una gimcana i que quan arriben a una cruïlla sense més senyalètica a seguir, quedin esmaperduts i bloquejats sense saber què fer. Com una eina més, els senderistes/excursionistes els utilitzem com a una eina més d’orientació.

Cal recordar que la mateixa FEEC recomana:

Els senders de gran recorregut (GR), petit recorregut (PR) i locals (SL) són propostes per a seguir un itinerari determinat. Les marques dels senders són exclusivament elements informatius que indiquen per on passa l’itinerari previst. Això no comporta cap tipus de compromís i/o de responsabilitat per a la FEEC i, per extensió, a les entitats que tenen cura de la seva senyalització.

Degut a la diversitat de situacions i circumstàncies que es poden donar, a la FEEC i a les entitats que tenen cura del manteniment dels senyals, els és materialment impossible garantir que aquesta romangui sempre intacta. Per tant, no es poden fer responsables dels danys i/o perjudicis que en cas de perdre’s o per qualsevol altre motiu puguin patir els usuaris dels itineraris senyalitzats. 

És per això que es recomana als usuaris dels itineraris senyalitzats que no es refiïn només dels senyals i que tant abans de la sortida com en el seu decurs tinguin el mapa i el GPS o la brúixola a mà, per tal de resoldre els eventuals problemes que es puguin presentar. 

També és important tenir en compte que quan se segueix un senders abalisat cal respectar escrupolosament les normes de circulació viària i de convivència de la societat, tant quan se circula per una pista, com per una carretera, com per la llera d’un riu.

QUÈ SON LES RUTES TEMÀTIQUES

Les rutes temàtiques, son travesses linials o circulars que connecten refugis o altres allotjaments a través de camins ja existents buscant un punt de vista propi, ja sigui el naturalístic, el paisatgístic o l’històric. Ho fan en un format tancat, amb un itinerari preestablert i amb unes etapes fixades però obertes a petites variants en el seu recorregut.

Habitualment sorgeixen com a iniciativa d’associacions o consell comarcals de la zona, tot i que sovint en veurem que han estat creats per empreses privades per a explotar-les econòmicament.

Algunes, com els Estels del Sud o el Camí Ignasià, tenen marca de seguiment pròpia, tot i l’habitual és que sovint aprofitin els senders marcats del territori durant tot o part del seu recorregut.

En el fons busquen donar a conèixer el territori, que és l’ànima de l’excursionisme científic. Però tampoc ens enganyem. La bona majoria de les travesses temàtiques han estat creades amb la finalitat de promocionar els allotjaments de muntanya i rurals de la zona i ser alhora un pol d’atracció turístic per a la regió. Això no treu que segueixin tenint un gran interès natural i cultural i que gràcies a aquestes rutes coneguem històries i patrimonis amagats.

TIPUS DE RUTES TEMÀTIQUES

Dins de les rutes temàtiques predominen les que busquen enllaçar punts d’interès natural amb refugis i allotjaments rurals de la zona. No oblidem que naixen amb la finalitat de promocionar una zona i els seus allotjaments a fi de revitalitzar econòmicament la comarca per on discorre la ruta.

Actualment podem trobar desenes de rutes temàtiques i travesses de muntanya amb aquesta fórmula. Algunes de les rutes temàtiques són un GR/PR específic com ara el GR-107: Ruta Bons Homes o el GR-175: Ruta del Císter, tot i que no sempre és així. N´hi ha que no són camins homologats (GR/PR) però que en canvi tenen marques d´abalisament específiques, com els Estels del Sud, la Ruta de la Pau o la creu groga del Camí de Sant Jaume. En aquest ampli ventall de tipologies de caminades podem finalment trobar rutes que ni transiten per camins homologats ni tenen marques específiques sinó que simplement són un circuit que aprofiten camins existents tan marcats com no marcats.

RUTES DE MUNTANYA

gr

Quan parlem de rutes temàtiques i de muntanya és quan trobem una enorme explosió de propostes que deuen fer pensar, i molt, als publicistes i especialistes en comunicació sobre el naming a triar.

Aquest tipus de rutes són sense cap mena de dubte el tema estrella de les travesses temàtiques. Ja sigui en mitja o alta muntanya la majoria de travesses es desenvolupen en aquest àmbit natural.

Gairebé tots els refugis guardats del Pirineu català tenen una ruta que els visita. Des de la Vall d’Aran fins el Canigó s’han anat establint rutes per tot l´ample pirinenc que uneixen aquestes instal·lacions amb rutes més o menys ben traçades. 

PIRINEU ORIENTAL

Tots els senders GR, PR o SL tenen un nom i un número que els identifica. De totes les desenes de senders és difícil destriar-ne els que per sí mateixos podem identificar-los com a rutes temàtiques. Hi ha, però, un parell de casos en què per entitat i prestigi propis, dos GR han esdevingut tot un referent en el món senderista i  mereixen estar dintre d’una llista de Rutes temàtiques, el GR-92 i el GR-11.

El Sender del Mediterrani GR-92 va crear l’any olímpic de 1992, d’aquí el seu número. Recorre tot el litoral peninsular des de Portbou fins a Cadis. Per aquesta raó també és anomenat Sender del Mediterrani. Del total de 1.600 quilòmetres que té, 610km són sobre territori català. És un camí que recorre la part més habitada i humanitzada (i destrossada) del nostre país, la costa. Llargs trams d´asfalt i caminades entre urbanitzacions hi són freqüents. Però seguint les passes d’aquest sender visitarem també racons verds i frondosos, turons amb vistes increïbles i coneixerem els vestigis arqueològics que els habitants que s´han anat establint en aquesta part del nostre país han anat deixant al decurs de la història. És aquest un sender que dona peu a moltes de les rutes o variants que fem en aquesta web.

El GR-11 Sender dels Pirineus és la gran ruta dels Pirineus, un camí que el travessa des del Cap de Creus fins al cap d’Híguer a Euskadi. Són 818 km totals, dels quals 400 km transiten per Catalunya. Tot un referent de travessa de muntanya que tothom desitjaria fer algun dia en la seva vida.

L’anterior travessa té un germà al nord dels Pirineus, el GR-10 La traversée des Pyrénées. Recorre el vessant nord francès entre Banyuls de la Merenda i Hendaia en un recorregut de prop de 1.100 km.

La travessa Del Pirineu al Mar enllaça les ciutats de Cotlliure i Camprodon en una ruta de 110 km dividida en 5 etapes. La varietat dels paisatges que van des de l’alta muntanya, als frondosos boscos del Vallespir o cims com el Puigneulós a l’Albera són els seus grans al·licients.

El Tour del Vallespir recorre en 125 km i 10.600 metres acumulats en 6 etapes les muntanyes al nord del coll d’Ares entre Prats de Molló i gairebé Ceret.

SERRA DEL CADÍ

Una de les més conegudes rutes temàtiques es la Cavalls del Vent. Ja sigui pels paisatges que visita o per la fama de la ultratrail que recorre el Parc Natural del Cadí-Moixeró, la travessa ha esdevingut tota una clàssica.

L’Alta Ruta del Cadí és una nova travessa que recorre aquestes concorregudes muntanyes del prepirineu català. El seu recorregut canvia poc respecte als Cavalls del Vent. La diferència potser està en el concepte de travessa, creada en format franquícia per la mateixa empresa que va crear l’Alta Ruta de los Perdidos.

La Ruta de l’Ermità recorre les muntanyes del prepirineu del Montgrony i Moixeró en 5 etapes, 110 km i 11.000 metres acumulats. Relliga refugis com el de Niu de l’Àliga, Molí Serradell o la Closa amb poblacions com Castellar de N’Hug, , Gombrèn, Sant Jaume de Frontanyà o la Pobla de Lillet.

Finalment el Camí de Picasso uneix les poblacions de Prullans i Gósol seguint les passes que va fer Pablo Picasso quan va deixar Gósol per anar a París a l’estiu de 1906.

PIRINEU ORIENTAL

La Refugis del Torb és, com els creadors anuncien, la gran travessa a peu entre Núria i el Canigó. Circular en 5 jornades allarga la travessa anterior fins a Pi i Marialles, als peus del Canigó. En 79 km i 9.000 m acumulats encadena refugis com el de Coma de Vaca, Ulldeter, Ras de Carançà i Marialles. És la ruta ideal per conèixer, si encara no ho hem fet, les muntanyes que envolten el Santuari de Núria i Vallter.

La Travessa dels 3 Refugis uneix els refugis de Coma de Vaca, Ulldeter i Ras de Carançà en una ruta de 4 jornades que recorre part del parc natural de les Capçaleres del Ter i el Freser. Podríem dir que és una versió escurçada de l’anterior travessa. Hi ha la opció de pujar al Puigmal, el Bastiments i el Gallinàs.

Una ruta linial és la Muntanyes Màgiques. En 5 etapes uneix Ribes de Freser i Estana a través de Vallter, el Puigmal, La Molina i el Cadí. Aquesta ruta també la podríem incloure a la llista de travesses que transcorren pel Cadí, atès que la ruta es pot dividir gairebé a parts iguals entre els parcs naturals del Cadí i de les Capçaleres del Ter i el Freser.

Una de les darreres a aparèixer, i també linial, és la Carena Infinita, travessa que uneix en aquest cas el Cadí amb el Canigó seguint exclusivament les carenes de les muntanyes més altes: Cadí, Olla de Núria, Núria-Ulldeter i Vallter-Canigó. L’allotjament sempre en refugis. Com en el cas anterior, aquesta ruta també recorre el Cadí, ara íntegrament, així que també podríem incloure-la a l’apartat anterior.

ALTA CERDANYA / CONFLENT / ARIEJA

El Tour del Canigó és una ruta de 4 etapes, 63 quilòmetres i de 8.060 metres acumulats que encercla la muntanya sagrada dels catalans amb la opció de fer cim a la pica. Enllaça les poblacions de Vetera, St. Guillem i el refugis de Cortalets i Merialles.

La Carlit 50 Estanys recorre unes muntanyes entre l’Alta Cerdanya i l’Arieja poc conegudes però molt atractives com són les que envolten la pica del Carlit. En 71 km, 4 etapes i 8.200 metres acumulats (opció cim del Carlit) es recorren les valls al voltant del Puig Peric, el Puigpedrós de Lanós i el Carlit.

La Gran volta al Costabona és una ruta circular de 30 km de dos dies que uneix els refugis d’Espinavell i de Conques passant pel cim del Costabona.

ANDORRA

La més coneguda és La Volta a un país un sender de gran recorregut que dona el tomb a tota Andorra a través de les carenes més altes del principat. Són 114km dividits en 8-10 etapes que aprofiten els nombrosos refugis lliures andorrans per fer-hi nit.

La Coronallacs és una altra ruta circular de 5 jornades que aprofita els 4 refugis guardats del país (Illa, Juclar, Sorteny i Comapedrosa). Recorre una vintena de llacs, arriba fins als 2.810 m i hi ha la possibiliat de pujar el Comapedrosa 2.942 m, el cim més alt del país.

El Camí de l’Ossa va ser la primera ruta de senderisme com a travessa circular per etapes, permanent i controlada del Principat d’Andorra. Al contrari del Coronallacs només utilitza refugis lliures, Fontverd, Riu Dels Orris, l’Illa (ara guardat) i Ensangents. Té 36 km i remunta la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2004.

La ruta 101 Llacs discorre per les Vall de Madriu, el Circ de Pessons, la vall de la Llosa i el Circ dels Estanys de la Pera, a cavall entre el sud d’Andorra i els cims més alts de la Cerdanya.

PN DE L’ALT PIRINEU

La Porta del Cel va ser la primera ruta creada a la zona. Uneix els refugis de la Vallferrera, Pinet, Certascan i el càmping de Grus en un travessa de 5 etapes que recorre els massís de la Pica d’Estats tot fent cims tant emblemàtics com la el Certascan i la Pica d’Estats.

Una de les més recents són Els Gegant de les 3 Nacions, una ruta circular on la Pica d’Estats comparteix itinerari amb La Porta de Cel. A diferència d’aquesta, però, recorre els massissos més a llevant, és a dir, cap a Andorra i l’Arieja. Es poden combinar ambdues travesses per a fer una de més llarga i interessant pujant els cims del Comapedrosa o el Tristaina.

L’exconseller de la Generalitat Jordi Puigneró ha creat la 3Mils, una ruta que uneix tots els cim superiors a 3000 metres del nostre país. Sortint des de la Vall Ferrera trepitja tots els 3000 catalans des de la Pica d’Estats (3.143 m) fins al Mulleres (3.010 m) passant per la Punta Alta o els Bessiberris.

El Cinquè Llac recorre el Pallars i l’Alta Ribagorça en una ruta circular de 100 km en 5 etapes amb sortida i arribada a La Pobla de Segur. És una ruta menys esportiva, pensada per a families o persones que pretenen gaudir dels paisatges amb calma. Visita indrets com Senterada, l’estany de Montcortés, Peramea i Peracalç.

La La Ruta 3 Valls se situa entre l’Alta Ribagorça catalana i la Ribagorza Aragonesa. Consta de 4 etapes que uneixen les poblacions de El Pont de Suert, Bonansa, Castanesa, Aneto i Erill la Vall. Té 73 km de llargada i 7.200 m de desnivell acumulat.

El Camí de Retrobament és una ruta que uneix La Seu d’Urgell i França passant per Andorra i que d’acord amb el seu esperit busca “Fer de la Frontera un Camí cap a la Formació“.

PN D’AIGUESTORTES I VAL D’ARAN

La Carros de Foc al Parc Nacional d´Aigüestortes és l’exemple paradigmàtic de totes les rutes temàtiques, la primera i la més coneguda de totes. També es coneix com la Ruta dels 9 Refugis donat que és una travessa circular que recorre tots 9 refugis del Parc Nacional.

El Tour del Aneto es una travessa de múltiples dies que dona el tomb a la muntanya més alta dels Pirineus. Uneix ciutats com Vielha, Benasc o Castanesa passant per refugis emblemàtics com la Renclusa o l’Artiga de Lin.

La Pass’aran recorre en 5 dies (62 km) les muntanyes del nord de la Val d’Aran i del Cuserans francès dormint en refugis com el dels Estagnous o de Montgarri o en gîtes d’étape. Durant la ruta hi ha la possibilitat de pujar cims importants com el Mauberme de 2.880 m, el Mont Valier de 2.838 m, el Barlonguera de 2.802 m o el Tuc de Crabèra de 2.630 m.

El Camin Reiau és una llarga ruta de 150 quilòmetres que visita 33 pobles de la vall en 8 etapes. El nom té el seu origen en la calçada romana que creuava la vall en el seu camí des de la Via Tolosana cap a la Tarraco Imperial. 

Una altra ruta que recorre la vall és la Et Setau Sàgeth. Recorre 97 quilòmetres i 10.700 metres de desnivell acumulats íntegrament per la vall. Visita tant les muntanyes al sud de Vielha incloses dins del Parc Nacional d’Aigüestortes com els vessants sud de la carena fronterera de muntanyes que separen la vall amb França.

Pel vessant nord, a l’Arieja, més enllà de la Val d’Aran, trobem el Tour du Biros una ruta circular de 4 dies apte per a tothom.

PN MALADETA-ANETO

Pel Parc Natural de Maladeta-Posets s’ha creat La Ruta de los 3 refugios Posets, travessa que dona la volta al Posets, segon pic més alt dels Pirineus amb 3.369 m, tot aprofitant els refugis que l’envolten.

La Aguas del Aneto és una travessa de 4, 5 o 6 jornades que enllaça els refugis situats a llevant de la Maladeta. És a dir Conangles, Cap de Llauset, Renclusa, refugi de Benasc i Artiga de Lin. Recorre tant territori ribagorçà aragonès com aranès.

El Tour del Aneto té diferents recorreguts. El més esportiu consta de 124 quilòmetres i té 14.500 metres de desnivells acumulats dividits en 5/6 etapes. Recorre part de la Val d’Aran, d’on és habitual fer-ne la sortida.

PN ORDESA I MONT PERDUT

La Alta Ruta de los Perdidos és una volta circular de 91 km pel Parc Nacional d’Ordesa a través de la zona potser més espectacular de tots els Pirineus atès que és l’única zona on hi conflueixen dos parcs nacionals, l’espanyol d’Ordesa i el francès del Parc National des Pyrénées.

La Ruta de las Golondrinas recorre les valls de Belagua i Linza. Comparteix amb la ruta anterior el refugi de Linza, únic punt on ambdues rutes coincideixen. Fa recorreguts de 4, 5 o 6 dies més aptes per a tothom.

PIRINEU OCCIDENTAL

La 3000 Ibones és una dura travessa de 102 km, 7 jornades i 13.500 m acumulats. Aprofita 6 refugis d’alta muntanya aragonesos i francesos per a allotjar-s’hi. Recorre magnífiques valls com les del Vinhamala, Marcadau o el circ de Piedrafita al Bailatús. Té la particularitat que podríem iniciar la travessa a l’estació de tren del Train d’Artouste, un trenet turístic sense connexió ferroviària clàssica que assoleix els 2.000 m d’altura al llac d’Artouste.

senda camille

Una ruta que ha esdevingut tota una referència és La Senda de Camille. Es tracta d´una caminada de 104 km i de 6/7 jornades a peu que transcorre per les valls d’Ansó, Echo i Aspe (França). És una part del Pirineu menys elevada, també calcària com Ordesa, però menys visitada, sense oblidar que pel vessant francès encara trobem Parc National des Pyrénées.

PAÍS BASC I NAVARRA

Al País Basc hi ha La Senda de los Contrabandistas (KB) una ruta circular amb sortida i final a Hendaia de 160 km dividida en 7 etapes que recorre bona part del Pirineu basc.

MUNTAYES DE TARRAGONA

Fora de la serralada pirinenca també trobem travesses temàtiques. Als Ports hi ha els Estels del Sud, una travessa de 5 dies pel Massís dels Ports de Tortosa – Beseit. Recorre bona part d´aquest parc natural en un circuit de 100 km que no ens deixarà indiferents.

Pel Montsant tenim la Ruta dels Refugis. Són 90 quilòmetres en 4 jornades unint el Parc Natural de la Serra de Montsant (Priorat) amb les Muntanyes de Prades (Baix Camp).

Per les muntanyes de Prades hi ha El Brogit de la Vall, ruta que recorre en 4 etapes la vall del riu Brugent tot visitant Capafonts, La Riba i Mont-ral. Té punts de coincidència amb la travessa anterior (Mont-ral i Capafonts), tot i que El Brogit recorre els vessant més nord-orientals de Prades vers Rojals i La Riba.

Camí de Mestral és una travessa circular de 4 dies que uneix les poblacions de L’Hospitalet de l’Infant amb Pratdip, Tivissa i Vandellós a través de muntanyes poc conegudes però de gran bellesa com la Serra de Mestral, la de Tivissa i la de Llaberia. Això sí, eviteu l’estiu.

RUTES RESTA DE CATALUNYA

Com hem pogut constatar fins ara la gran majoria de rutes i travesses es concentren a la zona pirinenca i un petit grapat recorren les muntanyes tarragonines. Però escampades per la resta del territori n’hi ha algunes d’interessants aptes per fer en qualsevol estació de l’any, quan la neu cobreix bona part de les que recorren les més altes muntanyes.

La Ruta de les 10 Ermites s’inicia i acaba a Santa Coloma de Farners (La Selva). Fa 62 quilòmetres que recorre part de les Guilleries per indrets amb un ric patrimoni històric, cultural i, especialment, natural. Està senyalitzada amb marques blanques.

Per contra Camins Serens és una ruta que vertebra el Cabrerès, la Vall del Ges, Orís i Bisaura, el Moianès i el Lluçanès. Fa 155 quilòmetres i uneix Rupit i Pruit amb Monistrol de Calders passant per Cantonigrós, L’Esquirol, Sant Pere de Torelló, Vidrà, Sant Quirze de Besora, Sorà, Alpens, Olost, L’Estany i Moià.

Els 3 Monts és un itinerari de 106 quilòmetres de distància dividit en 6 etapes que es poden recórrer en 6 dies. La més llarga té 24 quilòmetres i la més curta 3,5. Uneix els massisos de Montserrat i el Montseny passant per Sant Llorenç.

RUTES TEMÀTIQUES ‘ESPIRITUALS

Sant Jaume

L´àmbit religiós és font també de diverses travesses de tots els tipus i distàncies.  La ruta més coneguda, i antiga,  és sense cap mena de dubte el Camí de Sant Jaume.  El Camí de Sant Jaume és una xarxa de rutes que conformen un conjunt de camins que van néixer amb els segles per donar servei als pelegrins que anaven a venerar Sant Jaume a Galícia. Molts dels camins catalans conflueixen a Montserrat tot i que s’originen en punts tant diversos com l´Ebre, el Cap de Creus, Tarragona o Barcelona. Totes les variants del Camí de Sant Jaume estan comptades com una única Ruta Temàtica en el nostre quadre de travesses.

Una altra ruta de recent creació i també de caire clarament religiós és el Camí Ignasià. Es tracta d´una travessa que recorre els punts més importants que Sant Ignasi de Loiola va fer el 1522 entre Loiola i Manresa en el seu camí de pelegrinatge a Terra Santa.  A Catalunya hi trobem 7 de les etapes  del camí que suposen 177km totals. 

També en aquesta categoria podríem parlar del Camí dels Bons Homes GR-107 travessa que segueix la suposada ruta de fugida dels càtars (Bons Homes) cap a Catalunya. Té el seu punt de sortida al Santuari de Queralt (Berguedà) i acaba al  castell càtar de Montsegur, ja a França, punt on es pot enllaçar amb la del ´Sentier Cathare´ que recorre el Llenguadoc-Rosselló des del Mediterrani fins a Montsegur.

Una travessa relacionada amb l’anterior és el Camí de l’últim Càtar, una travessa que uneix Berga amb Tarascon (França) creuant els Pirineus per la Vall Ferrera. Són 190 km i 10 etapes i 10.000 metres acumulats per unir totes dues poblacions.

La Ruta del Císter GR-175 enllaça els tres monestirs cistercencs més rellevants de les comarques tarragonines: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus en una ruta de 108 quilòmetres i 4 variants.

RUTES TEMÀTIQUES DE PERSONATGES HISTÒRICS

Un altre tema força utilitzat a l´hora de crear rutes temàtiques són els personatges històrics. Ja hem parlat de la Ruta Ignasiana de Sant Ignasi de Loiola quan hem parlat de rutes religioses.

Una ruta interessant és La Ruta del Caracremada travessa dedicada al maqui Ramon Vila Capdevila que recorre el Prepirineu del Solsonès i del Berguedà. La ruta visita entre altres indrets la casa on va néixer aquest famós maqui així com diversos punts de la zona per on va portar la seva lluita aquest resistent de la dictadura franquista. 

Combatent  com el Caracremada però situant-nos al s. XVII tenim el Carrasclet, miquelet que lluità del costat austriacista durant la guerra de Successió Espanyola. La travessa creada amb el seu nom és la Ruta del Carrasclet PR C-88 i recorre els paisatges del sud, entre Capçanes i Reus en poc més de 70km.

I qui no coneix en Serrallonga? També té  la seva ruta, és clar, la Ruta d’en Serrallonga GR-178 que recorre el verals de La Selva per on més es va moure Joan Sala i Ferrer, bandoler del s. XVI més conegut com en Serrallonga.

No només revolucionaris tenen la seva travessa. També pintors com Pablo Picasso han donat peu al Camí de Picasso, poetes a la Ruta Verdaguer, i bisbes els Camins del Bisbe i Abat Oliva GR-151, rutes que completen el ventall de travesses dedicades a personatges històrics.

Sense tenir un personatge troncal que dona nom i consistència al sender però on part de la història sí que ho és, tenim els Senders de 1714, camins que tres segles després de la derrota contra els Borbons, uneixen bona part dels punts més importants d’aquella contesa: Barcelona, la Seu d’Urgell, Cardona….

RUTES TEMÀTIQUES CAMINS FLUVIALS I DE MAR

Un  altre element que sol ser motiu per a la creació d´una ruta temàtica són els rius.  No tenim gaires rius ecològicament sans a casa nostra que en poguem estar orgullosos com per a ser objectes d´una travessa. Tot i així, són molts els rius que han estat motiu per a la creació de senders que els ressegueixen en part o en la seva totalitat.

L´Ebre té el seu propi gran recorregut, el Sender de l’Ebre GR-99, una ruta creada dins del projecte de ‘Vias Verdes’ pel Ministerio de Medio Ambiente. La caminada recorre tot el riu des del seu naixement fins al Delta i del total de 1.280 km que té només 143 km transiten per territori català. És un sender que sol fer-se més en bicicleta que a peu donada la seva llargària, poc relleu i ferm arranjat. 

La Tourdera és una proposta de ruta és de més de 200 quilòmetres, sumant l’itinerari principal de la riera d’Arbúcies i altres petits enllaços entre nuclis de població, o estacions de tren, fins al tram principal, com és el cas de Massanes, Riells i Viabrea, Breda, Gualba o Vallgorguina. No és una ruta per etapes sinó més aviat una proposta

La Ruta del Ter GR-210 ha estat impulsada pel Consorci Ter-Alba, i com el Sender de l’Ebre, la caminada recorre tot el riu des del seu naixement a les muntanyes d’Ulldeter fins a la desembocadura prop de Torroella de Montgrí.

La Ruta de les Colònies Tèxtils PR C-144 és un sender de petit recorregut de 41 km que uneix Berga i Balsareny seguint el Llobregat des del seu vessant industrial, visitant colònies i antics edificis fabrils que van créixer al Berguedà durant el s. XIX-XX.

El Brogit de la Vall és una travessa circular que recorre les muntanyes de Prades seguint el riu Brugent. Té una llargada de 70 km i està dividida en 4 etapes. Recorre poblacions com Capafons, Mont-ral, Farena i La Riba.

El Camí del Llobregat GR-270 és un sender que recorre de cap a vall el riu Llobregat de 186 km entre Castellar de N’Hug i El Prat de Llobregat, municipi on desemboca el riu. És un sender de gran recorregut que forma part del projecte de Vies Blaves de la Diputació de Barcelona. Amb aquesta iniciativa es pretén recuperar lleres de rius com el Llobregat, l’Anoia i el Cardener, entre d’altres.

A la província de Terol s’ha creat fa poc la ruta Aguas Encantadas GR-262, una travessa de 86 km dividida en 8 jornades que ressegueix el riu Martín, un petit curs fluvial afluent de l’Ebre. La ruta aprofita l’existència del GR a fi d’organitzar una travessa que recorre el Parc Cultural del Río Martín tot visitant les poblacions per les que passa el riu com ara Montalbán, Oliete o Ariño.

El Camí de Ronda és un recorregut per fer a peu que ressegueix l’antic camí de ronda que voreja el litoral de la costa Brava. Tot i que la ruta que aquí us hem enllaçat pertany a una proposta privada, els camins que uneixen tota la costa catalana des de Portbou fins a com a mínim la ciutat de Blanes es poden fer seguint el GR-92, sender de gran recorregut del qual us n’hem parlat abans.

RUTES TEMÀTIQUES FORA DE CATALUNYA I DELS PIRINEUS

Fora de Catalunya també s’han anat establint rutes temàtiques tan als Pirineus com a altres serralades, així com també a  les Balears i a les Canàries.

PAÍS VALENCIÀ

Al País Valencià s’ha creat La Travessia dels 8 mils una ruta circular de 190 km que puja a diferents cims superiors a 1.000 m de les comarques alacantines.

A la Tinença de Benifassà (Castelló) trobem la ruta 7 Pobles que recorre bona part de les muntanyes de Benifassà situades prop de la confluència del País Valencià, Catalunya i Aragó. Són 77 km dividits en 4/5 jornades.

ILLES BALEARS
cami cavalls

A principis de segle es va creuar un nou sender a Mallorca que ha esdevingut tot un clàssic pel seu recorregut i bellesa, la Ruta de Pedra en Sec GR-221. És una travessa de 8 dies que recorre de punta a punta la serralada de Tramuntana mallorquina, espai natural declarat Patrimoni de la Humanitat el 2011. La creació del sender va suposar fins i tot la construcció de refugis nous per donar servei als senderistes.

A l´illa veïna de Menorca trobem El Camí de Cavalls, una ruta de 185 km que dona el tomb a tot el perímetre de Sa Roqueta i que darrerament s’ha posat també de moda. La versió senderista fa tota la volta entre 6/12 dies.

ILLES CANÀRIES

A totes les illes de l’arxipèlag s’estan creant dos senders de gran recorregut. Un que les ha de travessar pel seu interior i un altre que les recorrerà perimetralment pel litoral.

De tots aquests senders en sobresurt un sender a l’illa de La Palma, El Bastón GR-131. Es tracta d’una ruta de 87 km amb forma de bastó, d’aquí el seu nom, que surt del Faro de Barlovento (punta sud de l´illa) i acaba a la població de Tazacorte (costa oest). Passa pel Roque de los Muchachos, el punt més elevat de l´illa, amb 2.426 m d’altura.

A l’illa de Tenerife trobem la ruta Teide 0-4-0 PR TF-41 un sender de petit recorregut que puja, i baixa, al cim del Teide (3.714 m) des de nivell de mar. La pujada se sol fer en un sol dia sortint des de la Playa del Socorro i dormint al refugi Altavista un cop s’ha fet el cim per la tarda.

ALTRES COMUNITATS

A la serralada Cantàbrica podem fer El Anillo de Picos, una ruta de 115 km que encercla els tres massissos calcaris dels Pics d’Europa, una serralada situada entre Astúries i Cantàbria.

A Galicia O Camiño dos Faros uneix en 200 km Finisterre i Malpina per la Costa da Morte gallega. Té com a al·licients els fars i els penya-segats marins d’aquesta part de la costa del nord de la península.

La Alta Ruta de Guadarrama és una travessa circular de múltiples dies i variants que circula pel nou parc nacional de Guadarrrama, a Madrid. Té diferents modalitats. La Alta Ruta Xtrem fa 100 km i 12.300 m de desnivell acumulat, variant que inclou la pujada al cim més alt de la serralada, el Peñalara (2.430 m).

A Sierra Nevada (Andalusia) es troba el Sendero Sulayr GR-240 un bucle de 300km que dona la volta a la serralada.

rutadelaplata

Exemples de rutes històriques per la península trobem El Camino del Cid una ruta que segueix les passes del ‘Cantar de Mío Cid’ des de Burgos fins a València en 63 etapes, més rutes circulars accessòries. 

També per terres de Castella trobem una altra gran clàssica Ruta de la Plata,  una via de 470km entre Astorga i Mèrida que en el seu origen fou calçada romana i que avui dia connecta amb el  Camí de Sant Jaume.

Una ruta fluvial pel centre peninsular trobem el Camino Natural del Tajo GR-113, un sender de més de 1.000 km que recorre el riu més llarg de la península.  Ha estat creat pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, dins del projecte de ‘Caminos Naturales’, com el GR-99 Sender de l’Ebre.

VIES VERDES

VV GIRONA

Una modalitat especial de rutes d´especial interès pel seu origen són les vies verdes. Les vies verdes són itineraris que aprofiten antigues vies de ferrocarril en desús o línies fèrries que mai arribaren a funcionar i que s’han habilitat per al seu ús esportiu i cultural. Sovint tenen infraestructures com lavabos, zones de pícnic o de descans per als usuaris d´aquestes infraestructures.

Són itineraris habilitats bàsicament per al cicloturisme però també per al senderisme. De vegades els itineraris estan cimentats i per tant són poc agradables pel caminador però donat que transcorren per indrets amb cert interès paisatgístic i cultural l´excursionista en pot fer un agradable ús.

VV

A Catalunya trobem a Girona les vies verdes de Ruta del Ferro i del Carbó de 15km (asfalt) i que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadesses (amb futura ampliació fins a Sant Pau de Segúries), la Ruta del Carrilet I de 54 km (sauló compactat) entre Olot i Girona i la Ruta del Carrilet II, tram de 40 km (sauló compactat) que connecta Girona amb Sant Feliu de Guíxols.  Entre d’altres vies que s’han anat obrint, trobem la via verda Ruta del tren petit un itinerari de només 6 km (ciment) entre Palamós i Palafrugell.

A les comarques de l’Ebre trobem dues altres vies verdes catalanes. Són la via verda Via verda del Baix Ebre de 25 km entre Tortosa i Benifallet i la Via verda de la Terra Alta ruta de 49km entre Tortosa i Arnes. Ambdues formen part de la via verda Via verde del Val de Zafán que connecta Tortosa i la Puebla de Híjar, a Terol.

ANELLES I RONDES VERDES

anella verda vic

Quan es parla d’anelles verdes estem fent referència a dos conceptes diferents. El primer seria entendre una via verda com un espai natural o corredor ecològic que dona continuïtat a diferents zones naturals properes.

El segon concepte  és el que ens afecta. Anella verda seria aquell circuit, itinerari o ruta natural que envoltaria una ciutat apostant per la rehabilitació natural i rural i integrant-lo a la ciutat. D’aquesta manera no només es preserva un espai rural sinó que  s´evita un possible creixement urbanístic excessiu.

L’origen de les Anelles Verdes es remunta al ‘Green Belt’ de Londres de 1928.  A la cimera de Rio de 1992 més de 200 països signaren l´Agenda 21 on es creà el concepte d’Anelles Verdes. El 1994 la competència es trasllada als municipis i és a partir de llavors que aquestes es comencen a desenvolupar a casa nostra, sempre basades sota el paraigües de la preservació i sostenibilitat del territori rural que envolta una ciutat.

Encara són poques les ciutats catalanes que tenen una Anella Verda, però mica en mica es van creant aquests espais a les nostres ciutats.

Les Anelles Verdes més importants que trobem a casa nostra són:

CIRCUITS D’ORIENTACIÓ

Orientacio

Els circuits d’orientació són uns equipaments esportius situats al medi ambient on s´hi han instal·lat unes fites (més o menys ocultes)  que l’esportista ha de trobar amb l’ajut d’un mapa topogràfic i una brúixola. No hi ha un itinerari prefixat, sinó que la ruta a seguir dependrà de la capacitat de cada esportista per triar l’itinerari que cregui més oportú a fi de completar la recerca  de totes les fites del circuit en la menor distància (o temps) possible.

Els circuits d’orientació són aptes per a totes les edats i poden practicar-se tot passejant amb la família o d´una forma atlètica i competitiva. Existeixen diferents tipus de campionats (esprint, relleu, distància mitjana) així com un Campionat Mundial d´Orientació.

Per als que volen iniciar-se en aquest esport podem trobar a casa nostra uns circuits permanents on practicar l´orientació. Abans de començar caldrà fer-se amb el mapa que solen vendre en les oficines turístiques de les poblacions on es troben els circuits.

A casa nostra, entre d’altres, trobem els següents circuits permanents:

VIES PECUÀRIES

Les vies pecuàries són els camins ramaders que els pastors utilitzen per moure els seus ramats estacionalment a la recerca de pastures.  Aquests desplaçaments poden ser regionals, transhumància, o locals, transtermitància. El seu origen és romà o pre-romà, però és a l’edat mitjana quan aquest s’organitza i quan es creen els camins per on havien de transitar els ramats.

PASTOR

A Catalunya tot just ara s’està duent a terme una catalogació dels camins ramaders, del quals ja se n’han identificat 20.00 km.  Aquestes vies són de domini públic, i per tant, són inalienables, imprescriptibles i inembargables. La llei de l´Estat de vies pecuàries del 1995 (art.17) dona la possibilitat que aquests camins ramaders puguin tenir també usos esportius (no motoritzats), turístics i de lleure. Això implica que aquesta enorme quantitat de camins estan a disposició de possibles rutes i travesses senderistes.

A Catalunya són escasses les iniciatives que s´han dut a terme en aquest àmbit. Nascuda de l’àmbit privat tenim La ruta del pastor i la transhumància (inactiva), una travessa de 4 dies entre La Pobla de Segur i Salàs de Pallars que segueix antics camins ramaders de la comarca del Pallars Jussà.

Al Ripollès també trobem una ruta dedicada a la transhumància. La Ruta de la Transhumància és una travessa de 7 dies de 200 km i +6500 m de desnivell acumulat entre Pi del Conflent i Santa Maria de Matamala, al Ripollès, que té com a eix els camins ramaders entre els dos vessants del Pirineu.

Webgrafia

  • FEEC: web de la Federació catalana d’Entitats Excursionistes on podreu consultar totes el senders de nostre país.
  • Rutes per etapes: totes les travesses amb nom propi i encara algunes més són les que tobareu en aquesta magnífica web on trobareu infinitat d’informació sobre rutes per etapes.
  • Circuits permanents d’orientació: pàgina de la FCOC (Federació de curses d’orientació de Catalunya, web que conté de forma actualitzada tota la relació de circuits d’orientació permanents de casa nostra.

Entrades relacionades

Rating: 1 out of 5.