218. Vall d’Olzinelles seguint el SL C-79

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida/arribada: Sant Celoni (Rodalies)
  • Distància/durada: 13 km / 4h (sense aturades)
  • Desnivell:  +/- 270 m
  • Dificultat: ruta fàcil de seguir (marques de SL C-79). Desnivell mitjà.
  • TRACK A WIKILOC

LA TRAVESSA

Agradable ruta que ens portarà a recórrer íntegrament el SL C-79 la Vall d’Olzinelles, un sender local que remunta bona part de la vall d’Olzinelles seguint el torrent homònim que baixa dels cims més alts del Montnegre.

**Qui busqui una travessa més completa i exigent pot provar de fer la Ruta ST232 Olzinelles i dolmen Pedra Gentil. Són 10 quilòmetres més llarga i recorre igualment la part més interessant de la ruta, el torrent d’Olzinelles. A més a més visita indrets com el dolmen de Pedra Gentil i Santa Eulàlia de Tapioles, una església abandonada enmig del bosc.

La ruta s’inicia a l’estació de tren de Sant Celoni, i tot i que hem de creuar les vies del tren, una carretera, una autopista i el riu Tordera, sengles passos inferiors i un pont de vianants faciliten de forma ràpida i agradable la transició des de l’espai urbà fins a Can Draper, punt d’inici del sender i d’entrada al parc del Montnegre-Corredor.

El sender recorre agradables camins i senders ombrívols sovint a tocar del torrent d’Olzinelles. Si fem l’itinerari durant la primavera o després d’unes bones pluges, la natura de l’entorn ens oferirà un paisatge verd, frondós i humit, regat amb aigua que baixarà remorosament aigües avall.

La travessa està esquitxada de punts d’interès que no ens faran perdre l’atenció en cap moment, especialment a la primera part. Fonts, basses, ponts, arbres monumentals i ermites són alguns dels al·licients amb què ens trobarem. En algun punts s’han instal·lat plafons que ens ajudaran a interpretar el medi amb explicacions de l’indret i amb el nom de l’arbre d’interès que tenim davant.

Mapa de l’ICGC de la travessa

ZONES D’INTERÈS

Per ordre de caminada, segons anem realitzant la ruta trobarem:

KM 1,2
Can Draper: Construïda el 1860, Can Draper és una casa pairal amb un pati al davant tancat per un portal (el barri). La façana principal és simètrica, i a la barana de ferro del balcó principal hi ha la data de la construcció. A l’esquerra de la casa hi ha un cos afegit, amb una llarga galeria oberta sostinguda per pilars, un dels elements més característics de l’edifici.

Els Draper provenien de Gaserans. L’origen de la branca celonina de la família està en un Draper que es casà amb l’hereva de la familia Garrell d’Olzinelles. (Extret del plafó informatiu)

Aquí té el punt d’inici el SL C-79 que seguirem. Veurem un plafó informatiu del sender a tocar del petit pàrquing.

KM 1,2
Roure de Can Draper (Quercus pubescens): Roure martinenc de 18,2 metres d’alçada. Perímetre 3,77 m. Diàmetre de capçada 22 m (mides 2004). Aquest és un dels roures més gruixuts mesurats a Catalunya. Tant la rabassa com alguna de les branques principals es troben corcades per les larves del banyarriquer (Cerambyx cerdo), una espècie d’escarabat espectacular per la seva mida i protegida per diferents convenis europeus.

L’ombra d’aquest bell arbre s’aprofita com a amorriador del ramat d’ovelles de Can Pla del Montseny, i el pastor encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota l’arbre per posar blocs de sal pel bestiar. Aquesta mateixa pedra la fan servir habitualment per descansar camperols, caminants i pastors. (Extret del plafó informatiu)

KM 2
Pou de Glaç de Can Draper: Pou de planta circular, cobert amb volta per aproximació de filades. A la llinda de l’obertura, hi ha gravada la data de “1771”. Els murs estan bastits amb carreuons i la cúpula amb maó. Aquesta es recolza sobre una banqueta circular que sobresurt de l’excavació del subsòl. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 3,1
Plataneda: Tot just es creua la carretera a Olzinelles pel pont de Ca l’Alzina Vell entrem en una zona on el bosc de ribera ha estat substituït per una plantació de plàtans, arbre de creixement ràpid però de fusta de mala qualitat.

KM 3,7
Pont de Can Plana: Permet creuar la riera de Vallgorguina. La riera neix més amunt de Ca l’Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d’aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d’aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes. La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigua cap als recs i les basses properes. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 3,7
Pont de Can Plana: Permet creuar la riera de Vallgorguina. La riera neix més amunt de Ca l’Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d’aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d’aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes. La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigua cap als recs i les basses properes. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 4,1
Pollancre d’Olzinelles (Populus nigra): Alçada 26,6 m. Perímetre 2,82 m. Diàmetre capçada 19,5 m (mides 2004). Arbre que viu en boscos de ribera juntament amb àlbers, erns o salzes. Pel seu creixement ràpid és cultivat en rengleres per a l’aprofitament de la fusta.

Les seves mides en alçada i perímetre fan del pollancre d’Olzinelles un arbre notable i únic en dimensions al municipi de Sant Celoni. Al seu entorn es descomposa la fusta morta d’altres arbres de ribera sobre els quals hi creixen enormes bolets de soca. (Extret del plafó informatiu)

KM 5,1
Forns de Pega de Can Valls: Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X, d’uns 2 metres d’alçada cadascun, un al costat de l’altre. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega, substància viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s’utilitzava com a combustible per l’enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients. (Extret del plafó informatiu)

KM 5,2
Font i basses de la Pega: La font de la Pega recull les aigües superficials de la riera i omple el safareig de les dues basses. Amb aquestes aigües es regava el camp Gran, situat a la vora de les basses. Diferents elements fan l’entorn especialment agradable, com els plàtans, l’alzina de la Pega, la proximitat de la riera o el banc al costat de la font. Fins fa pocs anys molta gent del poble hi anava a berenar durant les tardes d’estiu.

KM 5,2
Alzina de la Pega/de Can Valls (Quercus ilex): Alçada 35,8 m. Perímetre 3.6 m. Diàmetre capçada 28,7 m (mides 2004). L’alzina de la Pega és un dels arbres més excepcionals del municipi de Sant Celoni. Les seves mides d’alçada, diàmetre de capçada i perímetre superen les alzines mesurades pel govern de Catalunya el 1997.

Plàtans de la Pega (Platanus hispanica): Alçada 32 m. Diàmetre 2,68 m. Diàmetre capçada 19 m (mides 2004). Tot el conjunt de la font de la Pega està ombrejat per una plantació de 14 plàtans grans, sans i vigorosos que, juntament amb l’alzina de la Pega i les basses, donen a l’espai un caràcter singular i monumental.

Aquesta alzina senyalava clarament un punt d’aturada a la font de la Pega en l’antic camí carreter entre Sant Celoni i Olzinelles. La casa de Can Valls, ben a la vora, tenia habitacions a la carrossera, avui en runes, per si a algun caminant o traginer se li feia fosc i havia de quedar-se a dormir.

KM 5,8
Font del Senyor Rector: Petita font arranjada amb bancades laterals situada sota l’ermita de Sant Esteve d’Olzinelles. Embolcallada d’humitat i frescor. Un bell espai on fer una aturada.

KM 5,8
Sant Esteve d’Olzinelles: Es va construir entre els segles XVI i XVIII. Té un bell campanar d’espadanya sobre la façana. Adosada a la part posterior hi ha la rectoria, que és un interessant casal de finals del XVI o principis del XVII. En front de la façana, a pocs metres, hi ha el cementiri, encerclat per alts murs. Darrerament, l’esplanada de davant del conjunt de l’església de Sant Esteve s’ha convertit en el centre neuràlgic de la recuperada Festa Major d’Olzinelles, que s’escau el primer dissabte d’agost. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 6,3
Roure del Quintà (Quercus ilex): Un dels arbres que envolten el Quintà de Can Valls. La riera d’Olzinelles creua pel mig la finca on també hi havia hagut un canal. L’abundant aigua va facilitar el creixement de grans exemplars de roures, pollancres i avellaners.

KM 6,5
Aqüeducte de Can Valls: canalització que condueix aigua d’una mina propera fins a la bassa de l’Aranyal.

KM 6,6
Font i bassa de l’Aranyal: s´hi accedeix per una filera de plàtans monumentals.

KM 7,3
Font de l’Aranyal: situada fora de la ruta normal. Cal desviar-se uns minuts però l’esforç paga la pena. Es troba situada en una fresca raconada amb el que sembla un antic banc de pedra ara covert de molsa i envoltat de falgueres.

KM 7,5
Pont de l’Aranyal: El pont de l’Aranyal travessa el sot de les Mines i duu cap al sot de l’Aranyal i cap a ca l’Aliba. La seva construcció data de finals del s. XIX, quan es van fer unes millores a la finca de Can Valls, com també ho són els aqüeductes dels entorns. Al costat del pont se situen un conjunt d’arbres de mides notables i de gran bellesa: els plàtans i el faig del pont de l’Aranyal, i en el replà adjacent, el cedre de Can Valls. (Extret del plafó informatiu)

Plàtans del pont de l’Aranyal (Platanus hispanica): Alçada 35,1 m. Perímetre 2,82 m. Diàmetre capçada 27,5 m (mides 2004). El plàtan és un arbre cultivat. S’acostuma a plantar preferentment en els passeigs o camins com a arbre d’ombra, finalitat amb la qual també van ser plantats els plàtans de la bassa i del pont de l’Aranyal. (Extret del plafó informatiu)

Faig del pont de l’Aranyal (Fagus sylvatica): Alçada 18m. Perímetre 1,98 m. Diàmetre capçada 23 m (mides 2004). El faig és un arbre típic del clima centreuropeu. A Catalunya forma boscos al Pirineu, al Montseny, les Guilleries i els Ports de Tortosa. Al Montnegre hi ha alguns peus dispersos als cims més alts. Aquest exemplar, que no és segur que si va ser plantat o bé és espontani, es troba només a 230 m d’altitud i és en un estat de vitalitat òptim. En aquest indret té les condicions necessàries per sobreviure: un sòl humit i fresc on no hi arriba la sequera estival. També creix un altre faig de grans dimensions (perímetre de 1,8 m) uns metres per sobre de la font de l’Aranyal. (Extret del plafó informatiu)

Cedre de Can Valls (Cedrus atlantica): Alçada 20,75 m. Perímetre 2,8 m. Diàmetre capçada 15,8 m (mides 2004). El cedre és un arbre que prové del nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de Can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal. (Extret del plafó informatiu)

KM 7,7
Aladern fals de Can Valls (Phillyrea latifolia): Alçada 9 metres. Perímetre 0,77 m. Diàmetre capçada 7 m (mides 2004). L’aladern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones, agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol. Aquest exemplar ha aconseguit mides d’arbre, i les seves dimensions són úniques a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners i han motivat la seva forma tortuosa.

L’aladern fals havia estat molt utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa. (Extret plafó situat in situ)

KM 10
Sot de la Remor: El sot de la Remor 11 recull les aigües de la petita conca creada pels turons de la Trona del Cego, el turó del Cadastre i el turó dels Republicans, i va a parar a la riera d’Olzinelles poc abans de can Draper. A la seva capçalera s’hi explota la sureda, i a les parts més frescals hi creixen restes de plantacions de pins en antigues feixes. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 12,4
Xemenies de Can Pàmies: dues xemeneies restaurades, últim vestigi de l’empresa tèxtil de can Gramunt que Rafael Berenguer Campdepadrós va construir a principis del s. XX al costat de la Tordera per aprofitar l’aigua per produir vapor. En el seu moment era la indústria més important de la vila, amb més de 150 operaris, la majoria dels quals dones, tot i que també hi treballaven infants.

ELS TRENS

La travessa aprofita dues estacions de la L9 Sud del metro de Barcelona. Tant per la sortida com per l’arribada qualsevol títol TMB és vàlid. No s’aplica cap suplement Aeroport per a utilitzar cap d’aquestes estacions.

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADASant Celoni : estació situada al sud del municipi molt a prop del centre de la ciutat. L’edifici de viatgers disposa d’un bar. A la plaça de l’Estació hi trobarem diferents bars on poder prendre o menjar alguna cosa.

Podeu consultar els horaris a Rodalies de Catalunya.

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA

  • Ed. Alpina Montnegre-Corredor 1:25.000 E25
  • Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000. el Montnegre i el Corredor – 69 Col·lecció Unitats Geogràfiques ICGC
  • Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000. Vallès Oriental – 41 ICGC

Fotografies

Publicat a

, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Entrades relacionades

Rating: 1 out of 5.

One thought on “218. Vall d’Olzinelles seguint el SL C-79

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s