233. Massís del Montnegre des de Riells i Viabrea i fins a St. Celoni passant pels turons Gros i d’en Vives (GR-83 i GR-5)

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida: Riells i Viabrea-Breda (Regionals)
  • Estació d’arribada: Sant Celoni (Rodalies/Regionals)
  • Distància/durada: 31,8 km / 8h (sense aturades)
  • Desnivell:  +1.090 m / -1.025 m
  • Dificultat: Molt exigent.
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Llarga i dura però completa excursió que ens portarà des de l’estació de Riells i Viabrea-Breda a la de Sant Celoni tot coneixent bona part dels al·licients més importants del Parc del Montnegre i el Corredor. El parc és un espai natural protegit de prop de 17.000 ha que forma part de la Serralada Litoral Catalana. S’estén entre les comarques del Vallès Oriental i del Maresme, tot i que nosaltres trepitjarem només el vessant vallesà, més humit i boscós que el del Maresme. La seva cota màxima és el Turó d’En Vives, un emboscat cim de 760 m que visitarem durant la caminada.

La travessa segueix senders homologats pràcticament en tot el seu recorregut. D’acord amb quin camí seguim podem dividir el recorregut en tres trams ben diferenciats. Així, farem servir el GR-83 Camí del Nord per a l’ascens, el SL C-103 per voltar per la carena de la serralada i de baixada seguirem el GR-5 Senders dels Miradors.

Durant tot l’itinerari visitarem nombrosos elements d’interès. El fet que la ruta sigui llarga, de més de 30 quilòmetres, dona la sensació que en visitem menys dels que realment veurem, però al final ens adonarem que realment he vist prou elements com per a estar contents.

Així, entre d’altres, anirem trobant durant la caminada:

– Ermites: Sant Martí i Santa Maria de Montnegre, Sant Cebrià de Fuirosos, Sant Llorenç de Vilardell, Sant Ponç.
– Arbres particulars: Alzina Grossa, Suro Gros, Faig d’en Preses, rambla d’alzines, Roure de Santa Maria M., Suro de 6 branques
– Fonts: font de Sta. Maria, font dels Degotalls.
– Forn de Carbonet
– Centre ciutat de Sant Celoni: allarguem uns metres per visitar diversos elements d’interès de la ciutat.

Com sempre, la travessa es pot fer en qualsevol sentit. Hem triat aquest atenent a la menor freqüència de trens que hi ha a l’estació de Riells i Viabrea-Breda. Arribar a Sant Celoni, on trobarem tota mena de serveis, també ajuda a triar el sentit de la ruta.

Mapa ICGC de la travessa

ELEMENTS D’INTERÈS

D’acord amb el sentit de la travessa, trobarem els punts d’interès següents:

KM 0 (Desn. -)
Estació de Riells i Viabrea-Breda: Apartada del nucli de Riells i Viabrea (La Selva) i encara més del de Breda (3,5 km). Va entrar en servei l’any 1860 quan es inaugurar el tram de ferrocarril entre Granollers i Maçanet-Massanes.

KM 1,5 (Desn. +25 m ; 20 min)
Ca l’Oller: Gran mas que dona acces a la vall de Fuirosos, situada poc enllà de passar sota l’A7. La pista puja pel marge esquerre del torrent de Fuirosos, seguint el GR-5, i passant a tocar d’altres masies destacades com la de Can Puig, Can Bac (enrunada) i Can Torres.

KM 4,4 (Desn. +75 m /-30 m ; 1h)
Can Bac (ruïnes): Situada en un revolt del camí, l’entorn és obert i ofereix un paisatge encantador.

KM 5,6 (Desn. +40 m / -15 m ; 1h20)
Sant Cebrià de Fuirosos (Sant Celoni): Situada al nucli de població de Fuirosos, Sant Celoni, un conjunt de masos disperts situats al capdamunt de la vall de Fuirosos. És a tocar del Mas del Forn de Vidre. S’hi accedeix per un corriol mig embrossat que surt de la pista que dona accés al mas de Fuirosos.

KM 10,2 (+400 m /-100 m ; 2h30)
Sant Martí del Montnegre (Sant Celoni): El nucli de Montnegre consta de l’església de Sant Martí, la rectoria, Ca l’Auladell i l’Hostal. A l’antic terme i parròquia la densitat de població sempre ha estat molt baixa: l’orografia i el microclima no faciliten la colonització rural. El Montnegre ha preservat el seu caràcter forestal al llarg dels segles.

Al pati de just davant de l’església hi ha un mirador especialment privilegiat: es pot veure el curs mig de la Tordera des d’Hostalric fins a Tordera, passant per Sant Celoni, la Batllòria i Fogars de la Selva, de ponent a llevant, amb el massís del Montseny al fons, amb el Turó de l’Home, la Vall de Santa Fe, el Turó de Morou i el Castell de Montsoriu. Extret d’Excursions senyalitzades Parc del Montnegre (Diputació de Barcelona)

KM 11,5 (+90 m /-85 m ; 2h45)
Alzina Grossa: Arbre amb un petit pla i uns seients que conviden a aturar-se. Fa aproximadament un metre de diàmetre màxim i tres de perímetre. Igual com el roure de Santa Maria, l’alzina Grossa ha patit un trencament del tronc des de l’enforcadura. Amb uns tensors que subjecten les branques cap al mig, s’intenta allargar la vida de l’arbre. Uns metres abans, al marge esquerre del camí, es troba un altre forn
de carbonet, amb la xemeneia encara visible a l’interior. Extret d’Excursions senyalitzades Parc del Montnegre (Diputació de Barcelona)

KM 13,2 (+145 /-100 m ; 3h20)
Forn de Carbonet: Petita cavitat que servia per a fer carbó de mida petita utilitzant, entre d’altres, bàsicament branques d’alzines.

KM 14,1 (+150 m /-35 m ; 3h35)
Font dels Degotalls: Petita font a tocar de Sta. maria del Montnegre, situada uns metres sota el camí accessible per un corriol.

KM 14,3 (+10 m/-10 m ; 3h40)
Santa Maria del Montnegre: Petita capella de la qual només quedaven dempeus tres parets acabada la Guerra Civil. Va ser restaurada per iniciativa popular el 2009.

Roure: El roure, que va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya el 1990, era el més gruixut de la comarca i tenia més de 100 anys. Durant un temporal de neu i vent, el 7 de gener de 2010, es va trencar per l’enforcadura, on l’aigua i restes de fullaraca s’hi havien anat acumulant provocant una podridura al cor del tronc. Extret d’Excursions senyalitzades Parc del Montnegre (Diputació de Barcelona)

KM 15,8 (+140 m /-10 m ; 4h)
Turó Gros 758 m: Tot i que el nom ens pot induir a error, aquest no és el punt més elevat del Montnegre, sinó que ho és el Turó d’En Vives. Accessible en vehicle per una pista que ve del pla de la Tanyada. Al cim hi ha una torre de vigilància antiincendis.

KM 16,7 (-30 m ; 4h15)
Coll de Basses (faigs d’en Preses): La carena del Montnegre és un refugi extrem per a alguns ecosistemes de muntanya mitjana, que es veuen afavorits per l’alta pluviositat anual (880 l/m2), les boires freqüents i el sòl profund i ric. La roureda, dominada pel roure de fulla gran i amb una forta presència del roure africà, molt escàs a Catalunya, senyoreja aquesta carena i hi genera un ambient singular. A la capçalera del sot Gran de can Preses, a tocar de la carena principal, un clap excepcional de faigs, amb bona naixença, sobreviu fora de la seva àrea de distribució habitual gràcies a les freqüents boires careneres. Extret d’Excursions senyalitzades Parc del Montnegre (Diputació de Barcelona)

KM 18,1 (+70 m /- 40 m ; 4h35)
Turó d’en Vives 760 m: Punt més elevat de la serra del Montnegre. Un bonic corriol emboscat hi dona accés des del coll de Prat Perelló. Molt emboscat, sense vistes.

KM 20,9 (+70 m / -320 m ; 5h10)
Can Ginestar: Deixem a mà dreta una gran masia del s. XVI.

KM 23,2 (-210 m ; 5h40h)
Can Bosses (ruïnes): Mas enrunat situat uns metres sobre el camí.

KM 27,6 (+200 m / -340 m ; 6h45)
Sant Llorenç de Vilardell (Sant Celoni): S’esmentada per primer cop l’any 1041 i des de 1440 estigué unida a la parròquia d’Olzinelles. La cornisa de la dreta, a la part de migjorn, al costat del cementiri, probablement formava part de la primitiva portada romànica (segle XII-XIII). La portada és senzilla, quadrada, sense decoració. Al damunt, hi ha una fornícula amb una petita imatge, moderna de Sant Llorenç. El pòrtic és senzill, amb teulada de dues vessants, que es recolza sobre tres matxons. Té un campanar d’espadanya amb dos buits per a les campanes. La part de baix és probablement romànica. L’interior té tres trams i el presbiteri, amb volta de mig canó un xic apuntada. Entre el segon i tercer tram hi ha un gran arc de mig punt. Té una pila baptismal senzilla, vuitavada del segle XVI. Extret de Viquipèdia.

KM 30,3 (+30 m /-60 m ; 7h10)
Ermita de Sant Ponç (Sant Celoni): La capella és l’únic vestigi de l’antic hospital de leprosos de Sant Nicolau, que ocupava part de l’actual plaça Rafael Ferrer, situada a extramurs per evitar contagis als vilatans. Es tracta d’un bon exemplar de l’estil romànic popular tardà, de finals dels segle XII o del XIII, restaurada el 1840 i el 1952, d’una nau i absis semicircular. De les tres esglésies romàniques que hi havia a la vila, la de Sant Ponç és l’única que ha perviscut en la seva forma original, malgrat ser la més tardana i la de menor importància, al costat de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs o l’esglesiola de Sant Celdoni, que no han tingut tanta sort. Extret Ajuntament de Sant Celoni.

KM 30,9 (7h15)
Sant Celoni: Municipi del Vallès Oriental de 18.000 hab., capital de la subcomarca del Baix Montseny. Dins del nucli urbà hi ha diferents elements d’interès a visitar. Com l’edifici de l’Ajuntament, Obra de J. Domènech Mansana, de 1926,  l’església parroquial de Sant Martí, d’estil barroc, i amb una façana decorada amb un gran esgrafiat del 1762 o la Rectoria Vella, un magnífic exemplar de casal gòtic civil català, estructurat al voltant d’un pati central.

KM 31,8 (7h20)
Estació de Sant Celoni: Com la de Riella i Viabrea-Breda, va entrar en funcionament l’any 1860 quan es va inaugurar el tram entre Granollers i Maçanet-Massanes. Situada al sud de la població, encara dins el nucli urbà, davant d’una plaça on trobarem diferents bars. Disposa de taquilles i bar.

ELS SENDERS

ATENCIÓ: tant el sender GR-83 com el GR-5 han sofert canvis en el seu recorregut. Tot i que ja fa un temps de les modificacions, sovint encara no estan reflectides ni en els mapes de paper ni en els digitals. En cas de dubtes, seguiu els indicadors in situ, que us portaran per la ruta nova.

La ruta segueix en una molt bona part senders homologats. Només durant l’aproximació i ascens al Turó d’en Vives ens n’apartarem durant prop de 3 quilòmetres. En aquest tram no hi trobarem senyals indicadors, així que haurem d’estar atents al gps (sobta que els camins que menen al cim més alt per aquest vessant no estiguis indicats).

1. LA PUJADA: Des de l’estació de Riells Viabrea-Breda fins a Sant Martí del Montnegre. Una mica més de 10 quilòmetres sempre seguint les marques de sender.

2. SL C-103: EL MONTNEGRE. Des de Sant Martí de Montnegre seguirem el sender local circular que recorre la carena cimera del Montnegre i que visita Santa Maria del Montnegre i el Turó Gros. Ens apartarem d’aquest camí marcat durant 3 quilòmetres per a trepitjar el punt culminant de la serralada, el Turó d’en Vives.

3. LA BAIXADA. Després d’assolir el Turó d’en Vives anirem a buscar el GR-5 que ens portarà fins a Sant Celoni en un recorregut de 12 quilòmetres. Abandonarem aquest sender un cop siguem als carrers de la ciutat a fi d’anar a buscar l’estació.

Com en tots els parc de la Diputació, no trobarem marques de pintura als elements naturals o artificials. Per una banda, està bé no malmetre cap mena d’element, però per d’altra, sovint es troben a faltar indicadors de seguiment a les cruïlles. Sobretot en el GR-83 i GR-5, que darrerament han tingut modificacions de la ruta que encara no venen actualitzades en els mapes de paper ni en els electrònics.

DIFICULTAT

MOLT EXIGENT. Ruta llarga i dura. Tot i que hi ha pals indicadors a gairebé totes les cruïlles, cal estar atents al GPS a fi de no passar-se de cap element d’interès i de cap de les constants cruïlles.

A Sant Martí de Montnegre hi ha un restaurant. La pega és que es troba només al quilòmetre 10 de l’inici si fem la ruta en el sentit proposat. És l’únic punt on poder parar a menjar una mica i agafar forces per a continuar la marxa.

ELS TRENS

La travessa visita dues estacions de la línia de Barcelona-Granollers-Girona:

ESTACIÓ DE SORTIDARiells i Viabrea-Breda : El petit nucli de Viabrea (319 hab.) es troba a l’altra costat de les vies del tren, on hi ha poca cosa més que algun bar.

ESTACIÓ D’ARRIBADASant Celoni : Estació situada al sud del municipi molt a prop del centre de la ciutat. L’edifici de viatgers disposa d’un bar. A la plaça de l’Estació hi trobarem diferents bars on poder prendre o menjar alguna cosa.

Podeu consultar els horaris a Rodalies de Catalunya.

FOTOGRAFIES

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA

  • Ed. Alpina E25 Montnegre-Corredor 1:25.000
  • Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000. el Montnegre i el Corredor – 69 Col·lecció Unitats Geogràfiques ICGC
  • Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000. Vallès Oriental – 41 ICGC

ENTRADES RELACIONADES

Publicat a

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Valoració: 1 de 5.

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s