233. Massís del Montnegre des de Riells i Viabrea i fins a St. Celoni passant pels turons Gros i d’en Vives (GR-83 i GR-5)

KM 0 (Desn. -)
Estació de Riells i Viabrea-Breda: Apartada del nucli de Riells i Viabrea (La Selva) i encara més del de Breda (3,5 km). Va entrar en servei l’any 1860 quan es inaugurar el tram de ferrocarril entre Granollers i Maçanet-Massanes.

KM 1,5 (Desn. +25 m ; 20 min)
Ca l’Oller: Gran mas que dona acces a la vall de Fuirosos, situada poc enllà de passar sota l’A7. La pista puja pel marge esquerre del torrent de Fuirosos, seguint el GR-5, i passant a tocar d’altres masies destacades com la de Can Puig, Can Bac (enrunada) i Can Torres.

KM 4,4 (Desn. +75 m /-30 m ; 1h)
Can Bac (ruïnes): Situada en un revolt del camí, l’entorn és obert i ofereix un paisatge encantador.

KM 5,6 (Desn. +40 m / -15 m ; 1h20)
Sant Cebrià de Fuirosos (Sant Celoni): Situada al nucli de població de Fuirosos, Sant Celoni, un conjunt de masos disperts situats al capdamunt de la vall de Fuirosos. És a tocar del Mas del Forn de Vidre. S’hi accedeix per un corriol mig embrossat que surt de la pista que dona accés al mas de Fuirosos.

KM 10,2 (+400 m /-100 m ; 2h30)
Sant Martí del Montnegre (Sant Celoni): El nucli de Montnegre consta de l’església de Sant Martí, la rectoria, Ca l’Auladell i l’Hostal. A l’antic terme i parròquia la densitat de població sempre ha estat molt baixa: l’orografia i el microclima no faciliten la colonització rural. El Montnegre ha preservat el seu caràcter forestal al llarg dels segles.

Al pati de just davant de l’església hi ha un mirador especialment privilegiat: es pot veure el curs mig de la Tordera des d’Hostalric fins a Tordera, passant per Sant Celoni, la Batllòria i Fogars de la Selva, de ponent a llevant, amb el massís del Montseny al fons, amb el Turó de l’Home, la Vall de Santa Fe, el Turó de Morou i el Castell de Montsoriu. Extret d’Excursions senyalitzades Parc del Montnegre (Diputació de Barcelona)

KM 11,5 (+90 m /-85 m ; 2h45)
Alzina Grossa: Arbre amb un petit pla i uns seients que conviden a aturar-se. Fa aproximadament un metre de diàmetre màxim i tres de perímetre. Igual com el roure de Santa Maria, l’alzina Grossa ha patit un trencament del tronc des de l’enforcadura. Amb uns tensors que subjecten les branques cap al mig, s’intenta allargar la vida de l’arbre. Uns metres abans, al marge esquerre del camí, es troba un altre forn
de carbonet, amb la xemeneia encara visible a l’interior. Extret d’Excursions senyalitzades Parc del Montnegre (Diputació de Barcelona)

KM 13,2 (+145 /-100 m ; 3h20)
Forn de Carbonet: Petita cavitat que servia per a fer carbó de mida petita utilitzant, entre d’altres, bàsicament branques d’alzines.

KM 14,1 (+150 m /-35 m ; 3h35)
Font dels Degotalls: Petita font a tocar de Sta. maria del Montnegre, situada uns metres sota el camí accessible per un corriol.

KM 14,3 (+10 m/-10 m ; 3h40)
Santa Maria del Montnegre: Petita capella de la qual només quedaven dempeus tres parets acabada la Guerra Civil. Va ser restaurada per iniciativa popular el 2009.

Roure: El roure, que va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya el 1990, era el més gruixut de la comarca i tenia més de 100 anys. Durant un temporal de neu i vent, el 7 de gener de 2010, es va trencar per l’enforcadura, on l’aigua i restes de fullaraca s’hi havien anat acumulant provocant una podridura al cor del tronc. Extret d’Excursions senyalitzades Parc del Montnegre (Diputació de Barcelona)

KM 15,8 (+140 m /-10 m ; 4h)
Turó Gros 758 m: Tot i que el nom ens pot induir a error, aquest no és el punt més elevat del Montnegre, sinó que ho és el Turó d’En Vives. Accessible en vehicle per una pista que ve del pla de la Tanyada. Al cim hi ha una torre de vigilància antiincendis.

KM 16,7 (-30 m ; 4h15)
Coll de Basses (faigs d’en Preses): La carena del Montnegre és un refugi extrem per a alguns ecosistemes de muntanya mitjana, que es veuen afavorits per l’alta pluviositat anual (880 l/m2), les boires freqüents i el sòl profund i ric. La roureda, dominada pel roure de fulla gran i amb una forta presència del roure africà, molt escàs a Catalunya, senyoreja aquesta carena i hi genera un ambient singular. A la capçalera del sot Gran de can Preses, a tocar de la carena principal, un clap excepcional de faigs, amb bona naixença, sobreviu fora de la seva àrea de distribució habitual gràcies a les freqüents boires careneres. Extret d’Excursions senyalitzades Parc del Montnegre (Diputació de Barcelona)

KM 18,1 (+70 m /- 40 m ; 4h35)
Turó d’en Vives 760 m: Punt més elevat de la serra del Montnegre. Un bonic corriol emboscat hi dona accés des del coll de Prat Perelló. Molt emboscat, sense vistes.

KM 20,9 (+70 m / -320 m ; 5h10)
Can Ginestar: Deixem a mà dreta una gran masia del s. XVI.

KM 23,2 (-210 m ; 5h40h)
Can Bosses (ruïnes): Mas enrunat situat uns metres sobre el camí.

KM 27,6 (+200 m / -340 m ; 6h45)
Sant Llorenç de Vilardell (Sant Celoni): S’esmentada per primer cop l’any 1041 i des de 1440 estigué unida a la parròquia d’Olzinelles. La cornisa de la dreta, a la part de migjorn, al costat del cementiri, probablement formava part de la primitiva portada romànica (segle XII-XIII). La portada és senzilla, quadrada, sense decoració. Al damunt, hi ha una fornícula amb una petita imatge, moderna de Sant Llorenç. El pòrtic és senzill, amb teulada de dues vessants, que es recolza sobre tres matxons. Té un campanar d’espadanya amb dos buits per a les campanes. La part de baix és probablement romànica. L’interior té tres trams i el presbiteri, amb volta de mig canó un xic apuntada. Entre el segon i tercer tram hi ha un gran arc de mig punt. Té una pila baptismal senzilla, vuitavada del segle XVI. Extret de Viquipèdia.

KM 30,3 (+30 m /-60 m ; 7h10)
Ermita de Sant Ponç (Sant Celoni): La capella és l’únic vestigi de l’antic hospital de leprosos de Sant Nicolau, que ocupava part de l’actual plaça Rafael Ferrer, situada a extramurs per evitar contagis als vilatans. Es tracta d’un bon exemplar de l’estil romànic popular tardà, de finals dels segle XII o del XIII, restaurada el 1840 i el 1952, d’una nau i absis semicircular. De les tres esglésies romàniques que hi havia a la vila, la de Sant Ponç és l’única que ha perviscut en la seva forma original, malgrat ser la més tardana i la de menor importància, al costat de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs o l’esglesiola de Sant Celdoni, que no han tingut tanta sort. Extret Ajuntament de Sant Celoni.

KM 30,9 (7h15)
Sant Celoni: Municipi del Vallès Oriental de 18.000 hab., capital de la subcomarca del Baix Montseny. Dins del nucli urbà hi ha diferents elements d’interès a visitar. Com l’edifici de l’Ajuntament, Obra de J. Domènech Mansana, de 1926,  l’església parroquial de Sant Martí, d’estil barroc, i amb una façana decorada amb un gran esgrafiat del 1762 o la Rectoria Vella, un magnífic exemplar de casal gòtic civil català, estructurat al voltant d’un pati central.

KM 31,8 (7h20)
Estació de Sant Celoni: Com la de Riella i Viabrea-Breda, va entrar en funcionament l’any 1860 quan es va inaugurar el tram entre Granollers i Maçanet-Massanes. Situada al sud de la població, encara dins el nucli urbà, davant d’una plaça on trobarem diferents bars. Disposa de taquilles i bar.