229. De Llinars a St. Celoni pel Corredor, el Castell Vell, El Far, Sta. Eulàlia de Tapioles i els dòlmens de Ca l’Arenes i Pedra Gentil

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Llinars del Vallès (Rodalies)
Estació d’arribada: Sant Celoni (Rodalies)
Distància/durada: 24,7 km / 6h15 (sense aturades)
Desnivell: +/- 660 m
Dificultat: Molt Exigent. Ruta llarga i dura.
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Magnífica travessa que des de l’estació de Llinars ens portarà a la de Sant Celoni tot visitant bona part dels al·licients amb què compta la serra del Corredor, una muntanya situada a cavall del Vallès Oriental i el Maresme i amb una cota màxima de 642 m.

El Corredor forma part de la Serralada Litoral Catalana i és una de les unitats amb què es divideix el Parc del Montnegre i el Corredor. La part que visitem la podem limitar al sud pel coll de Can Bordoi i al nord per Vallgorguina, població a partir de la qual la serralada pren el nom de Montnegre.

El recorregut visita nombrosos elements d’interès, tant naturals com patrimonials. Els incentius són un no parar durant tota la ruta fent que estiguem davant d’una de les rutes més atractives que us hem proposat.

– Boscos: Pinedes, alzinars i suredes
– Arbres particulars: Pi Cargolat, Gatell de Ca l’Arenes, Suro d’en Duran
– Dòlmens: Pedra Gentil, Ca l’Arenes, el Trull
– Ermites: Santuari del Corredor (s. XVI), ruïnes de Sta. Eulàlia de Tapioles (s. XIV), El Far (XVI).
– Fonts: del Ferro, de Can Bosc, de Can Pradell de la Serra.
– Pou de glaç de Can Bosc (s. XVIII)
– Castell Vell de Llinars (s.X)
– Pont Trencat (gòtic s. XV, restaurat 2003).
– Poblat ibèric del Turó del Vent (s. V aC)

Per desconeixement de la seva existència i per no formar part de la ruta de cap sender, és especialment interessant la visita a les ruïnes de Santa Eulàlia de Tapioles. El seu estat d’abandó i decadència, amb cementiri inclòs, fan d’aquest indret un lloc especial.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Ruta llarga i dura. Això sí, durant el recorregut anirem trobant diferents establiments de restauració (El Far, Santuari del Corredor i Can Pradell de la Serra), on poder menjar una mica i agafar forces per a continuar la marxa.

Tot i que hi ha pals indicadors a gairebé totes les cruïlles, cal estar atents al GPS a fi de no passar-se de cap element d’interès ni de cap de les constants cruïlles.

LA RESSENYA

D’acord amb el sentit de la travessa, trobarem els punts d’interès següents:

KM 2,3 (Desn. +200 m ; 45 min.)
El Castell Vell (Llinars): També anomenat castell del Far, situat a tocar d’una casa de colònies. La primera menció és de 982 quan Almansor el va conquerir en una de les seves ràtzies. Queden notables murs i fossats, amb l’estructura bàsica consolidada. L’any 1448 un terratrèmol el va ensorrar. Al segle següent es va construir Castellnou de Llinars, el que avui dia encara s’aixeca al centre de la població.

KM 3,3 (+20 m ; 1h)
Poblat ibèric Turó del Vent (Llinars del Vallès): També conegut com a poblat ibèric del Far, és un antic assentament dels laietans que la construcció de la carretera va malmetre i dividir en dos quan es va construir l’any 1972. Una part és a llevant, prop del turó del Vent, i una segona, al nord de la carretera, prop del turó de la Majordoma. Té una extensió de més de 6 hectàrees, amb una gran quantitat de sitges i amb pocs habitacles i signes importants de romanització.

KM 5,8 (Desn. +130 m / -70 m ; 1h35)
Sant Andreu del Far (Dosrius): “Església de nau única orientada de llevant a ponent, amb absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer. La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules d’arrencada dels nervis, les quals representen caps humans. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats.” Font: Ajuntament de Dosrius

KM 7,1 (Des. inap. ; 2h)
Can Bosc (Dosrius): Una de les masies més importants no només de la zona, sinó del Maresme. De grans dimensions, té una superfície total d’1.658.214 m2, i està formada per terres de regadiu, de secà, de vinya i de bosc. Fou habitada per diferents famílies, la primera la Bosch del Far al s. XVI. Des de 1977 pertany a la Diputació de Barcelona.

KM 7,4 (Desn. inap. ; 2h05)
Pou de Gel de Can Bosc: Pou del s. XVIII de planta circular que ha perdut el sostre d’aproximadament 20 m de diàmetre. Cal baixar per un corriol a l’esquerra del camí per arribar-hi. El gel provenia del torrent de la Font de Ferro, que es glaçava de forma natural en una bassa, des d’on es duia al pou.

KM 8,8 (Desn. +/- 50 m ; 2h20)
Ca l’Arenes (Dosrius): Masia aïllada amb una primera menció de l’any 1449 en un document on s’esmenta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom.

KM 9,7 (Desn. -80 m ; 2h40)
Dolmen de Ca l’Arenes (Dosrius): Sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, que data del període del Neolític Final (3.000-2.500 aC). Es trobava en força mal estat, amb les lloses tombades, per la qual cosa van ser necessaris treballs de restauració importants. La cambra funerària està formada per la llosa de capçalera, dues lloses laterals a cada costat, dos muntants a l’entrada per recolzar una llosa que fa de porta i dues lloses planes que pavimenten l’interior. L’accés a la cambra, orientat al sud, es feia per un petit corredor. Aquesta tomba col·lectiva monumental va ser construïda per un grup amb unes creences i rituals funeraris complexos. A més de servir de lloc d’enterrament, tenia la funció de justificar la pertinença del territori a la comunitat, per ser el lloc on hi havia enterrats els seus avantpassats. Font: Ajuntament de Dosrius (web)

KM 10,3 (Desn. +70 m ; 2h50)
Menhir (Ca l’Arenes III): Situat al nord del camí hi ha una gran pedra tombada que podria ser un menhir. És de granit i fa 1,90 metres de longitud.

KM 12,6 (Desn. +175 m ; 3h30)
Santuari del Corredor: Santuari dedicat a la Mare de Déu del Socors. El conjunt està format per dos cossos separats: el primer constituït per l’església i l’hostatgeria, bastides el segle XVI, i el segon per un cos de planta baixa, avui punt d’informació del Parc Natural del Corredor, ambdós encerclats per un mur que configura un gran pati, al qual s’accedeix per una portada amb brancals de carreus de pedra granítica i llinda plana, tancada amb dues fulles batents de ferro forjat.

L’església forma una planta de creu llatina, d’una sola nau, amb entrada per migdia a través d’una portada de carreus de pedra i llinda plana; a sobre de la llinda hi ha un petita fornícula, protegida per un porxo cobert amb volta de mig punt. La nau es cobreix amb tres voltes de creueria, separades per arcs faixons apuntats; els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides.

El campanar, de planta quadrada i dos cossos, està fet amb carreus de pedra granítica ben escairats a tota alçada; el primer cos és massís i el segon, de planta més reduïda, té quatre obertures (una a cada façana) de proporció vertical, d’arc lleugerament apuntat, on hi ha les campanes.

Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l’hostatgeria, avui restaurant, edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants que acaben amb una treballada imbricació, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta coberta enllaça amb la de la nau. A la façana, els buits són de proporció vertical amb brancals de carreus de pedra i llinda plana; a la planta pis hi ha les restes d’un desdibuixat rellotge de sol. Font: Ajuntament de Dosrius

KM 14,7 (Desn. -140 m ; 3h45)
Dolmen del Trull (Vilalba Sasserra): Conegut també com a dolmen i menhir del Trull o lloses del Trull. A la dreta del camí, en un punt elevat i de no fàcil accés, hi ha les restes d’un possible túmul i sis lloses de granit treballades, totes caigudes i escampades pel cim després de la destrucció i l’espoli del sepulcre. Les dues lloses del cim podrien ser els laterals de la cambra. Al No d’aquestes hi ha una gran llosa que podria ser part de la coberta o un menhir.

KM 16,6 (Desn. -190 m ; 4h20)
Mas i font de Can Pradell de la Serra (Vallgorguina): Gran masia formada per dos cossosen forma de L, un de principal de tres plantes i un d’adossat de dues. Està documentada des de l’any 1012, quan apareix esmentada en el llibre “Notes Històriques del Bisbat de Barcelona” de Mn. Mas, coneguda llavors amb el nom de Paradell. Va ser reformada l’any 1847 per Josep Pradell i Cuch, el propietari de la finca. Així mateix, també va intervenir a l’antic monestir de Sta. Eulàlia de Tapioles i el dolmen de Pedra Gentil, i va construïr el pont del Pradell de Vallgorguina. Actualment els masovers també s’encarreguen del restaurant “Braseria el Paller de Can Pradell de la Serra” que acull la masia.

KM 17,7 (Desn. -50 m ; 4h35)
Sta. Eulàlia de Tapioles (Vallgorguina): Antiga cel·la monàstica documentada des del 878 vinculada a la seu de Barcelona. L’any 986 fou confirmada al monestir de Sant Cugat. Al s. XIV estava deshabitada i no fou fins al 1850 quan el propietari del mas de Can Pradelll de la Serra, Josep Pradell, la va reformar en estil barroc. El conjunt està format per l’església, el cementiri (construït al s. XIX) i una casa, ara en ruïnes. L’església ha sofert reformes durant segles. L’absis del XII és l’element que es conserva més antic. Adossabt a l’esquerra de la nau hi ha un campaner de tres cossos.

KM 18,3 (Desn. +25 m ; 4h45)
Dolmen de Pedra Gentil (Vallgorguina): Sepulcre de cambra simple de 4.000 anys d’antiguitat. El megàlit està dins de la mateixa finca que el monestir de Eulàlia de Tapioles, així que no us estranyarà saber que a l’any 1885 Josep Pradell, el propietari, el va fer restaurar, perdent d’aquesta forma l’aspecte original que devia tenir. Actualment està format per set bloc verticals i una gran llosa superior. S’hi accedeix per un camí força dret esglaonat. L’indret està relacionat amb les bruixes i i rituals pagans, especialment per Sant Joan.

KM 23,5 (Desn. +60 m / – 220 m ; 6h)
El Pont Trencat (Sant Celoni): Pont medieval construït entre els segles XIV i XIV sobre la Tordera seguint la Via Augusta. Originàriament estava format per dos ulls amb arcs apuntats, un dels quals va ser destruït el febrer de 1811 durant la Guerra del Francès per ordre del general Obispo amb l’objectiu d’assegurar la retirada i dificultar el pas de les tropes napoleòniques. L’any 2003 es va restaurar i completar amb una estructura metàl·lica d’acer amb la forma de l’arc desaparegut.

KM 24,7 (Desn. -11 m ; 6h15)
Sant celoni: Ciutat de 18.200 hab. del Vallès Oriental que es configura com la capital del Baix Montseny. El ferrocarril hi va arribar l’any 1860 quan es inaugurar la línia entre Granollers i l’actual Maçanet Massanes.

ELS SENDERS

La ruta té la traça de seguir gairebé sempre senders homologats. Només la pujada al Castell Vell des de Llinars (2,4 km), la connexió des del dolmen de Pedra Gentil al sender de Tourdera (400 m), i la visita (més que recomanable) a Santa Eulàlia de Tapioles (600 m), que deixarem de costat senders marcats.

El GR-92 és l’espina dorsal de la carena del Corredor. Tot i que fora més senzill seguir aquesta sendera tota l’estona des del Castell Vell de Llinars fins a Vallgorguina, hem preferit abandonar-lo uns quilòmetres i seguir trams del SL C-80 i del SL C-71, dos senders locals que ens aproparan a diversos elements de gran interès com són els dòlmens de Pedra Gentil i de Ca l’Arenes, el pou de glaç de Can Bosc o el Pi Cargolat. Per arribar a Sant Celoni seguirem el Tourdera, camí senyalitzat que ens portarà fins al centre mateix de la capital del Baix Montseny.

– GR-92: travessa tota la serra des de Vallgorguina fins a Can Bordoi. Seguirem aquest GR durant una curta estona en assolir la carena i despres des del Santuari del Corredor fins a Can Pradell de la Serra.

– SL C-80 Dolmen de Ca l’Arenes: sender circular amb inici i final (plafó) al pàrquing de Can Bosc. Des del Santuari del Corredor torna al punt de sortida aprofitant el GR-92.
En el tram central del Corredor seguirem aquest sender local que s’endinsa en les parts més ombrívoles del vessant nord de la serra. Vam triar aquest itinerari en lloc del GR-92 atès que visita més elements interessants, com el dolmen de Ca l’Arenes, el pi Cargolat, les Roques del Pare Jaume o el casalot i font de Can Bosc.

– SL C-71 Sender de Pedra Genil: sender circular que des de Vallgorguina s’acosta al dolmen de Pedra Gentil tot fent una ruta circular. Només el seguirem un curt tram des de Can Pradell de la Serra (restaurant). Deixarem aquest sender durant 650 m (anada/tornada) a fi de visitar les espectaculars restes de Santa Eulàlia de Tapioles.

– Tourdera: ruta senderista i cicloturística que uneix diferents punts de la conca del riu Tordera i la riera d’Arbúcies. Agafarem aquest sender a 400 metres del dolmen de Pedra Genil i el seguirem fins al centre de Sant Celoni.
Allí on aquest sender arriba al circuit de cross pot donar peu a confusió. Cal seguir deixant a la dreta la riera de Vallgorguina i a l’esquerra el pàrquing del motocross.

ELS TRENS

La travessa visita dues estacions de la linia de Barcelona-Granollers-Girona:

ESTACIÓ DE SORTIDA: Llinars del Vallès : L’estació es troba al sud de la vila. L’inici el fem sortint pel pàrquing, zona que directament surt de la ciutat sense passar per cap equipament. Si volem comprar quelcom abans, millor portar-ho de casa.

ESTACIÓ D’ARRIBADA: Sant Celoni : Estació situada al sud del municipi molt a prop del centre de la ciutat. L’edifici de viatgers disposa d’un bar. A la plaça de l’Estació hi trobarem diferents bars on poder prendre o menjar alguna cosa.

Podeu consultar els horaris a Rodalies de Catalunya.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA WEB

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA

Ed. Alpina Montnegre-Corredor 1:25.000 E25
Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000. el Montnegre i el Corredor – 69 Col·lecció Unitats Geogràfiques ICGC
Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000. Vallès Oriental – 41 ICGC