230. Volta per Llinars del Vallès passant per La Torrassa, el Castell Vell i el poblat ibèric del Turó del Vent

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Llinars del Vallès (Rodalies)
Distància/durada: 13,5 km / 3h45 (sense aturades)
Desnivell: +/- 390 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Interessant recorregut circular que des de l’estació de Llinars ens portarà a conèixer una part dels al·licients de la serra del Corredor, muntanya a cavall del Vallès Oriental i el Maresme i inclosa dins del Parc del Montnegre i el Corredor, un espai protegit de de 15.000 ha.

La part que visitem no és la central i més coneguda del Santuari del Corredor, sinó la part vallesana de la serralada, la situada prop de Llinars del Vallès. Tot i això, la ruta visita força elements d’interès naturals i patrimonials, entre els que sens dubte destaca La Torrassa, una torre de guaita restaurada el 2003 i que conserva una base d’origen romà.

Un altre dels punt d’interès és el Castell Vell, ruïnes d’un castell esmentat per primer cop el s. XI. Actualment en queda ben poca cosa del que va ser, però la restauració va crear un mirador que ha esdevingut un excel·lent punt d’observació de la comarca. L’entorn acull una casa de colònies.

Un dels punts a posar en valor de la zona són els boscos. Pinedes i alzinars ens acompanyaran durant tota la caminada. Per gaudir una mica més dels boscatges i dels escassos corriols que es conserven en aquesta zona del parc, plena de pistes, el camí entre La Torrassa i l’ermita de Sant Sebastià la fem seguint el Camí de Sant Sebastià, un ombrívol i estret sender que travessa el vessant sud del turó de La Torrassa. Potser fem 800 metres més per aquí que no pas anant directe de La Torrassa fins a l’ermita, però creiem que val la pena aprofitar de seguir un corriol, un patrimoni cada vegada més en perill d’extinció. Sinó, sempre podeu seguir el GR-92 (i els nostres waypoints) que hi fan drecera.

Finalment fer esment de la visita al Poblat ibèric del Turó del Vent (s. V aC). Les obres de la carretera van malmetre i partir en dos el jaciment que originalment ocupava tota la zona. Actualment el vessant sud és el que hem trobat més excavat i el que conté més estructures visibles. Al poblat nord només hem localitzat diverses estructures mig engolides per la vegetació.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Ruta de dificultat mitjana. L’ascens a la Torrassa es fa per un sender força dret a estones.

Tot i que hi ha pals indicadors a gairebé totes les cruïlles, cal estar atents al gps a fi de no passar-se cap element d’interès i de cap de les constants cruïlles que hi ha durant el recorregut.

LA RESSENYA

D’acord amb el sentit de la travessa, trobarem els punts d’interès següents:

KM 0
Llinars del Vallès: Municipi del Vallès Oriental de poc més de 10.000 hab. situat al marge dret del riu Mogent al bell mig d’una important via de comunicacions, ara amb l’A7 i antigament amb la Via Augusta romana.

KM 1,8 (Desn. inap. ; 20 min)
Riu Mogent: Es creua el riu per una passera de ciment. Neix de les aigües que provenen del Pla de la Calma, en concret de les rieres de Cànoves i de Vilamajor sota el cim del Pi Novell (1.272 m). Sota el pont de Montmeló a Montornès del Vallès, hi ha l’aiguabarreig amb el Congost, on es forma el Besòs. El Mogent té una longitud de 31,4 km.

KM 4,5 (Desn. +245 m ; 1h15)
La Torrassa: També coneguda com la Torre del Moro o la Torrassa del Moro, és una construcció circular de prop de 12 m d’altura, de 9,3 m de diàmetre exterior i amb unes parets de 2 m de gruix. Té una base de nou fileres d’origen romà (s. II aC) i unes de superior, més desordenades, medievals. Està situada a 416 m sobre un contrafort de la serra del Corredor, punt des d’on es podia controlar el pas pel Vallès així com de control sobre les poblacions ibèriques que habitaven la serralada.

L’any 2009 es va cedir a Llinars i el 2011 es va inaugurar la restauració. Dalt de la torre hi ha un mirador obert caps de setmana i festius.

KM 6,5 (Des. +80 m / -90 m ; 1h45)
Ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós: “L’ermita es troba documentada des de l’any 1640. Era una ermita de deu per cinc metres, amb espadanya per a la campana, amb portal adovellat de set dovelles, dues finestres de granit, amb contraforts a cada costat i amb gran riquesa de carreus cantoners. A darreries del segle XIX i fins a l’any 1905, acabada la “setmana dels barbuts”, se celebrava l’aplec en honor de Sant Sebastià, el màrtir que era advocat contra la pesta, els llamps i les tempestes. Tot i estar enrunada té una vista magnífica i permet aprofundir en la panoràmica. Des d’aquí la vista és de 360º: Litoral, Prelitoral i part del Vallès.” Font: Web Ermita de Sant Sebastià

Actualment es troba en procés de reconstrucció, amb treball només de voluntariat, des de l’any 2016. El 26 de juny de 2021 es va acabar la teulada i el 3 de juliol de 2021 el campanar d’espadanya.

KM 8,5 (Desn. +20 m / -95 m ; 2h15)
Can Bordoi: Antic mas documentat des del segle XIII. A principis del s. XX l’arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat i Llofriu hi va construir un complex noucentista amb una nova casa, una torre mirador, unes cavalleries i una capella.

Torre noucentista: Edifici de planta quadrangular amb coberta composta. En la part central s’hi alça una torre-mirador quadrada amb coberta a quatre vessants i garites als vèrtex coronades amb pinacles. De la façana principal hi sobresurt una galeria vidriada de formes ondulants a la qual s’accedeix per una escala de vuit graons de forma semicircular. La coberta constitueix el balcó del primer pis. En la façana de llevant sobresurt un cos de forma semicircular la coberta de la qual serveix de balcó d’una obertura lateral. La resta d’obertures combinen les formes rectangulars i compostes.

Torre mirador: Mirador de planta circular al qual s’accedeix per una escala adossada a la paret que pren forma de corba. Està feta amb el mateix aparell constructiu que la tanca i coberta amb una estructura metàl·lica en forma de pèrgola amb coberta de rajoles col·locades en forma d’escames.

Cavalleries. Edifici doble amb un cos al davant amb forma d’U de planta baixa coberta a una vessant. En un dels laterals s’hi alça una torre de planta poligonal amb coberta de pavelló. Al centre una gran porta de fusta coberta amb una teulada a doble vessant dona pas a un cos posterior en forma de “L” cobert a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.

Font: Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

KM 8,8 (Desn. inap. ; .2h20)
Sant Cristòfol: La capella forma part del complet noucentista de Can Bordoi. Està situada enmig d’una zona enjardinada. És un edifici d’una sola nau amb coberta a doble vessant precedida d’un gran porxo de menor alçada i coberta a doble vessant amb una gran obertura central d’arc de mig punt i contraforts a les cantonades. A la part posterior s’hi localitza l’absis, de planta pentagonal i de menor alçada amb coberta composta.

Només la podem observar darrere d’una tanca agafant uns metres el camí d’accés a la masia des del coll de Can Bordoi.

KM 8,9 (Desn. inap. ; 2h20)
Coll de Can Bordoi: Pas a 316 m d’altura que creua la serra del Corredor per on passa la carretera de Llinars a Dosrius. D’aquí surt la carretera del Corredor cap al Santuari del Corredor.

KM 9,8 (Desn. +75 m ; 2h40)
Castell Vell: També anomenat castell del Far, situat a tocar d’una casa de colònies. La primera menció és de 982 quan Almansor el va conquerir en una de les seves ràtzies. Queden notables murs i fossats, amb l’estructura bàsica consolidada. L’any 1448 un terratrèmol el va ensorrar. Al segle següent es va construir Castellnou de Llinars, el que avui dia encara s’aixeca al centre de la població.

KM 10,7 (Desn. +20 m / -15 m ; 2h50)
Poblat ibèric del Turó del Vent: També conegut com a poblat ibèric del Far, és un antic assentament dels laietans que la construcció de la carretera va dividir en malmetre i dividir en dos quan es va construir l’any 1972. Una part és a llevant, prop del turó del Vent, i una segona, al nord de la carretera, prop del turó de la Majordoma. Té una extensió de més de 6 hectàrees, amb una gran quantitat de sitges i amb pocs habitacles i signes importants de romanització.

KM 14,7 (Desn. +30 m / -220 m ; 3h45)
Estació de Llinars del Vallès: Va entrar en servei l’any 1860 quan es va inaugurar el tram entre Granollers i l’actual estació de Maçanet Massanes. L’edifici de viatgers original va ser substituït per un de modern, amb bar-cafeteria.

ELS SENDERS

El GR-92 travessa tota la serra del Corredor des de Vallgorguina fins a Can Bordoi. Resseguirem aquest sender de gran recorregut durant bona part de l’estona en què el camí ressegueix la carena de la serra.

La baixada a Llinars es fa per un camí senyalitzat amb pintura groga (dues ratlles) que connecta el riu Mogent amb el GR-92. Per contra, a la pujada, hi ha certes marques de pintura vermelles, però són escadusseres.

ELS TRENS

Llinars del Vallès se situa a la línia que uneix Barcelona-Granollers-Girona.

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA: Llinars del Vallès : L’estació es troba al sud de la vila. L’inici el fem sortint pel pàrquing, zona que directament surt de la ciutat sense passar per cap equipament. Si volem comprar quelcom abans, millor portar-ho de casa.

Podeu consultar els horaris a Rodalies de Catalunya.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA WEB

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA

Ed. Alpina Montnegre-Corredor 1:25.000 E25
Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000. el Montnegre i el Corredor – 69 Col·lecció Unitats Geogràfiques ICGC
Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000. Vallès Oriental – 41 ICGC