244. Circular a St. Antoni i St. Pere de Vilamajor pel SL C-126 des de Llinars del Vallès

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Llinars del Vallès (Rodalies)
Distància/durada: 20 km / 4h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 350 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Encisadora travessa que recorre la plana vallesana al voltant dels municipis de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor sortint des de l’estació de Llinars del Vallès. La ruta explora la plana de Vilamajor, una extensa zona de conreu que s’estén entre el contrafort sud del Montseny i el riu Mogent.

La ruta s’omple de la verdor de l’ordi i del groc intens de la colza a finals del mes d’abril i principis de maig. Fer-la durant aquest època de l’any tot caminant entre les altes plantes de colza que envolten a trams el Camí Ral, visitar el Camp Gran tot groc i gaudir d’excel·lents vistes al Turó de l’Home com a teló de fons és una experiència força recomanable. Això sí, haurem d’estar atents al calendari i esperar el moment ideal.

La travessa té prou al·licients com per emprendre-la durant tot l’any, tot i que compte a l’estiu en fer-la amb excessiva calor. Una gran sorpresa que aportarà la caminada és conèixer el nucli de La Força de Vilamajor, el petit nucli de poblament medieval de Sant Pere de Vilamajor. D’especial interès és la Torre Roja el campanar romànic de base quadrada i de 25 metres d’alçada.

A tocar de La Força hi ha el Centre d’Art La Rectoria, un antic edifici condicionat com a museu amb un ampli ventall d’activitats que pretenen acostar l’art al gran públic.

Davant de l’església de Sant Pere i la Torre Roja hi ha La Mongia, el punt d’informació sobre el Parc Natural del Montseny i també sobre Vilamajor i el seu entorn. Hi podreu trobar mapes dels senders PR C-139 Pi Novell (Ruta ST239 Llinars a Aiguafreda) i del SL C-126 Sender de la Plana de Vilamajor, proposta que seguirem en la part alta del recorregut. Aquest indret és on té sortida el sender local i les seves variants.

Tampoc podem oblidar el Castell Nou de Llinars del Vallès, un bell exemple de palau renaixentista (s. XVI). Es troba dins del parc dels Corbera i tot i tenir horari d’obertura, aquest és molt ampli, i si es trobés tancat, el podem envoltar fàcilment, tant a l’anada com a la tornada, ja que hi passarem els dos cops.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Caminada sense dificultats. Tot i que l’aparell de GPS suma més de 300 m d’ascens, aquests no s’arriben a notar. La distància s’aproxima als 20 quilòmetres, però ates l’escàs desnivell de la ruta aquesta és de bon fer.

Tant quan passem per Sant Pere a l’anada com a la tornada per Sant Antoni, trobarem locals on poder parar a picar alguna cosa. També a la plaça de la vila de Llinars, a tocar de l’estació.

LA RESSENYA

Travessa força variada que visita diferents punts d’interès com ara castells, ermites, fonts, arbres singulars i tres nuclis urbans que sempre tenen coses a oferir, especialment l’històric de Sant Pere de Vilamajor.

Si a més a més la fem durant la primavera, quan els camps de colza estan en el seu màxim esplendor, afegirem un al·licient extra a la ruta.

KM 0
Estació de Llinars del Vallès: Va entrar en servei l’any 1860 quan es va inaugurar el tram entre Granollers i l’actual estació de Maçanet Massanes. L’edifici de viatgers original va ser substituït per un de modern, amb bar-cafeteria.

KM 0,25 (Desn. – ; 5 min)
Castell Nou (Llinars del Vallès): Llinars del Vallès és un municipi del Vallès Oriental de poc més de 10.000 hab. situat al marge dret del riu Mogent al bell mig d’una important via de comunicacions, ara amb l’A7 i antigament amb la Via Augusta romana.

El castell s’aixeca al centre del poble i va ser construït per encàrrec de Riambau de Corbera-Sant Clement entre el 1548 i el 1558, després de l’ensorrament del Castell Vell pel terratrèmol de 1448. És un dels palaus renaixentistes millors conservats conservats del país. La casa, de dues plantes, fa 27 metres de costat. A casa angle hi havia un petit baluard i un torricó de planta triangular, dels quals només queden els dos de la part nord.
Extret web Ajuntament de Llinars

KM 2,3 (Desn. +40 m / -10 m ; 30 min)
Can Cucurella (Sant Antoni de Vilamajor): Gran masia situat enmig de camps de conreu amb el bosc de Can Ribalta a llevant i el de Can Cucurella a ponent. El camí passa entre els edificis. Uns metres al nord-oest hi ha la bassa de Can Cucurella.

KM 3,6 (Desn. +40 m ; 40 min)
Can Ribalta (hotel) (Sant Antoni de Vilamajor): Hotel gastronòmic de 4 estrelles situat en una bella masia envoltada de camps de conreu. Disposa del restaurant La Perola d’Aira, cuina catalana d’autor. Té un menú diari que, que ateses les vestimentes que porten, no sé si ens ens deixarien entrar!

KM 4,1 (Desn. +20 m ; 45 min)
Camí Vell de St. Antoni de Vilamajor (Sant Antoni de Vilamajor): Poc després de l’hotel, arribem al camí Vell de St. Antoni, un camí asfaltat que uneix St. Antoni amb Sant Julià d’Alfou. Cal anar a la dreta uns metres fins a l’alçada del parc de la Freixeneda, on creuarem la carretera. Dins el parc hi ha un gran rocòdrom d’accés lliure. El camí passa per la granja Roure abans de creuar un parell de torrents.

KM 4,5 (Desn. -20 m ; 55 min)
Torrents de Mal Infern i Mets Bacs (St. Antoni de Vilamajor): El primer dels dos torrents que creuem és el del Mal Infern. L’any 2005, amb motiu de la recuperació del camí per fer la marxa de les ermites, l’ajuntament va col·locar unes passarel·les de fusta per creuar-los còmodament. L’entorn és molt verd i frondós. Sobta trobar un espai així després dels camps de conreu dels quals venim.

KM 5 (Desn. +15 m ; 1h05)
Ametller de Can Escloper (Sant Antoni de Vilamajor): Ametller a tocar del camí amb una soca de prop de 2,5 metres de diàmetres situada al costat del mas de Can Escloper.

KM 6,6 (Desn. +40 m / -30 m ; 1h25)
Roure i font del Roure Gros (Sant Pere de Vilamajor): Bell exemplar de roure (Quercus humilis) situat en una esplanada. Fa un 15-16 metres d’alçada, 3,5 metres de diàmetre i una arrodonida capçada que arriba als 16 metres.

Per visitar la font del Roure Gros cal prendre un petit corriol que surt de darrere el roure i que hi porta en un parell de minuts.

Es tracta d’un font arranjada, que recull l’aigua d’una mina tapiada, amb un pedrís del que surt un broc vessador, i cau a una petita pica de pedra, quadrangular. L’aigua sobrant vessa a una bassa, de planta irregular, que s’adapta al terreny natural, construïda amb pedra lligada amb morter. La tàpia de la boca de la mina presenta escrit el següent poema de Joan Maria Guasch i Miró:
“Racó tranquil
racó guarnit de molsa
racó dels arbres vells
mig desmaiat
La font que hi veig
té una naixença dolça”.
És una de les fonts més concorregudes del municipi, perquè es troba en un punt fàcilment accessible des de les zones urbanes de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.
Extret dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

El camí a Sant Pere ens passa per Can Romaní, on podrem observar un gran avet. Poc abans d’entrar a Sant Pere i del cementiri hi ha el pedró, una estructura quadrada de pedra amb un creu de ferro.

KM 7,9 (Desn. +50 m / -25 m ; 1h45)
Sant Pere de Vilamajor: Municipi del Vallès Oriental de 4.700 hab. i 34,7 km2 d’extensió. Tot i que petit, el seu patrimoni és rellevant, en especial l’antic nucli històric de La Força, situat al voltant de l’església de Sant Pere.

L’església de Sant Pere de Vilamajor és un temple de grans dimensions d’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. Fou construïda entre els anys 1558 i 1610. Consta d’una gran nau central, que es suporta amb contraforts, dos cossos laterals amb capelles, i una torre comunidor. Té dues sagristies a banda i banda de l’absis, amb accés des de la capçalera. La de ponent és de planta quadrada i la de llevant s’adapta al traçat del carrer, amb unes dependències annexes i un accés independent des de l’espai exterior. Està construïda a base de murs de càrrega realitzats amb mamposteria de pedra i morter de calç.

La Torre Roja és una edificació exempta de l’actual església parroquial de Sant Pere de Vilamajor, situada al davant de l’extrem sud-est de la mateixa. Formava part del desaparegut temple romànic. El seu nom prové de les pedres vermelloses de gres del Figaró. Es tracta d’una torre romànica d’estil llombard, construïda al segle XI. És de planta quadrada i consta d’un cos basamental de dos pisos, d’un coronament amb dos pisos més, cobert amb un terrat.

A la cantonada sud-oest de l’església, es troba el comunidor, una torre de planta rectangular d’uns vint metres d’alçada. S’hi accedeix des de l’interior de l’església, per un portal situat sobre el cor, que dona accés a una petita sala, amb una finestra oberta a la façana de ponent. Hi ha una escala de cargol que dona accés als pisos del comunidor: a una petita sala amb una finestra a la façana principal, a la sota-coberta de l’església i, finalment, al comunidor pròpiament dit, situat a l’últim pis.

També cal fer esment als trams de muralla que envolten La Força, en especial la de la zona de l’entorn del monticle de l’església, i als murs que sostenen l’antic cementiri. El parament és de còdols de riera lligats amb morter de calç. La muralla nord del recinte castral de la Força ressegueix l’antic fossat, des de can Grau fins a can Ferrer Guineu i després gira i segueix el carrer Ripoll fins a la plaça de l’església, per davant de can Sion de Baix, can Feu, l’antiga farmàcia i can Pau.

La Torre Negra, situada dins del jardí de Can Vila, sembla ser que és un vestigi d’una torre albarana del recinte fortificat de Vilamajor. La torre, probablement, vigilava el portal d’accés a la vila i estava flanquejada per la muralla del recinte fortificat, de la qual formaria part constructiva.

El Centre d’Art la Rectoria es troba situada en una antiga masia prop del nucli històric. És una fundació privada, sense ànim de lucre, amb la finalitat de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. És un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Els eixos bàsics del Centre són la producció artística, els cursos de formació i les exposicions. La Rectoria va ser propietat del bisbat de Terrassa fins a l’any 2007, quan va passar a ser de titularitat municipal, per un conveni de traspàs.
Extret dels Mapes de Patrimoni de la Diputació de Barcelona

Deixem la Força pujant pel carrer de l’Església i deixant enrere Can Vila i el nucli urbà.

KM 8,2 (Desn. +30 m ; 2h)
Quatre Camins (Sant Pere de Vilamajor): Important cruïlla de, curiosament, cinc camins. Seguim el camí de Can Perera al nord acompanyats de bosc fins al Camp Gran.

KM 8,8 (Desn. +10 m ; 2h05)
El Camp Gran (Sant Pere de Vilamajor): Vast camp de conreu que s’estén a ponent del camí. Durant la primavera el color groc intens de la colza dona vida a aquest extens conreu.

A la seva part nord trobem la cruïlla les Brugueres-El Camp Gran, una bifurcació amb pal indicador i un plafó informatiu de senders locals. El camí creua el camp pel nord i passa per la casa de turisme rural de Can Panxa alternant trams de bosc i de conreus.

KM 10,1 (Desn. +30 m / -20 m ; 2h20)
Can Gras d’Avall (Sant Pere de Vilamajor): El camí passa pel sud del mas. Uns metres abans de la masia hi ha el trencall a mà esquerra del PR C-139 Sender del Pi Novell que va en direcció al Sui i La Calma. Només el seguirem fins a la ‘Parada de la Llet’.

Masia amb un petit barri tancat, amb corts i pallisses. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.
El portal és d’arc de mig punt amb dovelles. Les finestres són de llinda plana, a excepció d’una finestra renaixentista. Hi ha un antic rellotge de sol, en molt mal estat de conservació. El portal que dona accés al barri, és de mig punt, amb pedres rogenques esmoladores. A banda i banda de la porta i tancant el barri, hi ha les corts, en el pis inferior gairebé soterrades, i la pallissa, al pis superior. A l’exterior del barri, a la part de migdia, hi ha una era tancada per un petit mur de mig metre d’alçada, amb funció de paravents. A tocar del costat de ponent del mur, hi ha un petit cobert. Es conserva un antic rec, que porta l’aigua que omple la petita bassa rodona, situada a l’oest del cobert.
(Extret Patrimoni Cultural de la Diputació Barcelona)

De Can Gras el camí gira en direcció al sud seguint la riera de Canyes fins a creuar-la a través del pont de Can Gras.

KM 10,3 (Desn. – ; 2h23)
Pont de Can Gras (St. Pere de Vilamajor): Petit pont de pedra sobre el camí de Can Gras Vell que salva la riera de Canyes.

Pont d’un ull, d’arc de mig punt, que salva la riera de Canyes al pas del camí de can Gras Vell. És construït amb paredat comú i arrebossat, amb barana de pedres lligades amb ciment, coronada amb totxo. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada per 5 m d’amplada.
A un dels costats duu el següent escrit sobre rajols: “EN MEMORIA DE MI PADRE”. (Patrimoni Cultural de la Diputació Barcelona)

KM 10,5 (Desn. – ; 2h25)
Antiga Parada de la Llet (St. Pere de Vilamajor): Pocs metres després del pont de Can Gras arribem a una cruïlla on ha un indicador curiós on llegim al pal indicador ‘Antiga parada de la llet’, que podria estar (no confirmat) relacionada amb la masia de Can Llinars, situada pocs metres al sud. També hi ha un plafó informatiu de rutes locals.

L’any 1885, Ferran de Sagarra i de Siscar va instal·lar a la masia de can Llinars la “Granja-Torre de Sagarra”, una important indústria lletera, on s’elaboraven productes lactis (formatges, cremes de llet, llet condensada, mantega, etc.). La indústria lletera ocupava la planta baixa de la masia i nombrosos annexos, mentre que la família Sagarra residia a les habitacions de la planta noble. En un principi, la seva pròpia producció de llet de vaca i cabra eren suficients per al seu auto abastiment però, posteriorment, l’augment de la producció, va fer necessària l’adquisició de la llet de les cases veïnes. Va ser una de les primeres instal·lacions per a la elaboració de llet condensada de Catalunya.
Memòria del Mapa de Patrimoni de Sant Pere de Vilamajor (2016)

El camí torna a girar al nord. Anem cap al nord en direcció a Les Tres Termes, segons en marca l’indicador. De camí passem per les masies de Can Vidal i Can Pujades, dos masos un tocar de l’altre que evoquen a famílies que es remunten al s. XIII. Els edificis son del XVI-XVIII. Unes reformes a finals del s. XX van tirar a terra la capella de Sant Josep del Puig, situada a l’era de Can Vidal.

KM 12,5 (Desn. +45 m / -80 m ; 2h50 min)
Sot de l’Abellar (Sant Pere de Vilamajor): Passada la masia de Can Vidal l’itinerari gira al sud-est i s’endinsa a la part més boscosa de la ruta, un tram que segueix la suau carena de Les Tres Termes, al nord del torrent de Can Païrana. A la cruïlla de Les Tres Termes (pal indicador), tombem al sud i continuem recte fins a un altre indicador que baixa al torrent de l’Abellar.

El bosc acaba en arribar a la cruïlla amb la Vallserena, on trobem un plafó de rutes locals i un pal indicador. La ruta va en direcció sud pel marge esquerre del torrent de Can Vidal. A la urbanització de Can Derrocada cal agafar els carrers del Llevant, de Sant Roc i de Marçal consecutivament per arribar a Sant Lleïr.

KM 14,7 (Desn. +30 m / -55 m ; 3h15 min)
Sant Lleïr (St. Antoni de Vilamajor): Ermita situada a tocar del camí.

Ermita del s. XIV amb una façana que recorda la de moltes masies. És de planta quasi quadrada amb sostre a dues vessants i amb portalada quadrada. Annexa a l’església hi ha casa del paborde, edificada pels volts del 1425. Una pabordia és una administració depenent d’una catedral o d’un monestir, que s’encarregava d’administrar un grup de béns i propietats.
Davant de l’ermita hi ha una creu de ferro sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme. En la petita era que hi ha a l’entrada de l’església es troba la làpida sepulcral del canonge Ramon Sans i Rius, mort el 1822. A l’interior de l’església hi ha el sarcòfag de pedra de Bernat de Mont-rodon, amb l’escut familiar, datat el 1345.

Per la festivitat del sant, el dia 27 d’agost, hi ha una ballada de sardanes i s’hi celebra una missa en honor al copatró del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.
Uns metres més enllà seguint el PR trobarem una petita creu de terme que fa de partició dels municipis actuals de Sant Pere de Vilamajor i de Sant Antoni de Vilamajor. Porta inscrites les lletres “Vo”, en el costat que dona a Sant Pere, i “VA” en el costat oposat, corresponent a Sant Antoni. (Font Ajuntament de St. Antoni de Vilamajor/Viquipèdia)

KM 15,2 (Desn. -25 m ; 3h25 min)
Sant Antoni de Vilamajor: Municipi del Vallès Oriental de 8.400 hab. El nucli urbà concentra diferents espais d’interès: com: L’antic safareig rehabilitat com a monument i conegut amb el nom d’Espai Francesc Bardera, Ca l’Euferill (o Ca l’Eufil), una casa modernista construïda entre 1911-1912, Can Perpunter, masia catalana del segle XVII d’una nissaga de ferrers i actual ajuntament, o les Escoles Velles, situades a la plaça de la Vila.

A la sortida del parc de Sauleda, renovat completament l’any 2016, a la cruïlla del carrer Freixeneda amb el carrer Llobregat, allí on es creua amb el GR-97, hi ha el plafó informatiu d’inici del PR C-139 Sender del Pi Novell, sender que vam seguir a la Ruta ST239 Llinars-Aiguafreda seguint el PR C-139 Pi Novell. Dins el mateix parc hi ha El Porxo, un espai cobert que acull multitud d’actes i que es va construir traslladant i rehabilitant els porxos que es trobaven a les Escoles Velles.

KM 16,1 (Desn. – 15 m ; 3h35 min)
Camí Ral Llinars-St. Antoni (Llinars del Vallès): Inici del Camí Ral que uneix Sant Antoni de Vilamajor i Llinars. Es tracta d’un agradable camí recuperat que recorre els camps de conreu situats entre els dos pobles. Durant la primavera hi floreixen camps de colza que omplen els camps de color groc. Durant el recorregut trobarem l’alzina de Can Pou (l’arbre més gran del poble), el pont d’en Mora (del segle XIX), masos i alguna font i banc on seure i reposar.

El camí desemboca a la carretera entre Llinars i Sant Antoni V. a un quilòmetres i escaig del Castell Nou, des d’on pel mateix camí que hem fet a l’anada arribarem ràpidament de nou a l’estació.

KM 20 (Desn. +20 m / -80 m ; 4h30 min)
Estació de Llinars del Vallès

ELS SENDERS

Durant la ruta trobarem diversos senders. Alguns, com el GR-97 i el PR C-139 els seguirem durant poca estona. Altres, com el Camí Ral durant uns quilòmetres. El que més seguirem és el SL C-126 Sender de la Plana de Vilamajor. No el fem íntegre, que és circular, però que el recorrerem en bona part.

1. SL C-126 Sender de la Plana de Vilamajor: sender local de 8,1 km de longitud si s’emprèn en tot el seu recorregut. D’acord amb el fullet que es pot recollir a la Mongia, el sender té diferents variants, tot i que tècnicament els senders locals no en tenen. Són més aviat recorreguts marcats coincidents amb el SL en diferents punts. Aquests són:

– Itinerari de les Brugueres: 8,7 km (2h15min). A ponent del la serra Pla de del Vilamajor, a l’altra banda de la serra del Secà, hi ha el veinat agrícola de les Brugueres i el barri urbà de Les Faldes del Montseny. Visitarem un dels darrers enclavaments ramaders on destaquen les masies de can Pau o can Perera de Brugueres.

– Itinerari de la Vallserena: 7 km (1h45min). A llevant del Vilamajor hi ha una vall que recull les aigües del sot de l’Om: la Vallserena Per arribar-hi ens caldrà enfilar-nos a les Tres Termes pels boscos mixtos d’alzina i pins per visitar la vall, resseguint un tram de la seva riera.

– Itinerari de les Tres Termes: 5,4 km (1h 30). Vilamajor es troba en una zona típica del clima mediterrani, amb zones agrícoles, boscos de pins i alzines i boscos de ribera. En aquest itinerari ens enfilarem a les Tres Termes on es troben els vernats del Pla, del Sot de l’Om i de Vallserena.

– Itinerari del Camp Gran: 4,3 km (1h15min). Vilamajor ha estat un poble tradicionalment agrícola i aquesta ruta ens portarà a visitar el Camp Gran i veure algunes de les masies més emblemàtiques del municipi: can Gras d’Avall, can Ribes, can Llinars, can Canal… Una passejada senzilla i curta a l’abast de tota la família.

– Itinerari del Roure Gros: 2,6 km (45 min). Aquest itinerari ens porta al roure centenari “El Roure Gros’ ia la seva font Una caminada curta i senzilla a l’abast de tota la familia. Caminarem per la carena del Pedr6 i can Romani on veurem uns indrets excepcionals. Passarem pel costatde la casa de can Bacs i ens enfilarem als Quatre Camins.

2. PR C-139 Sender el Pi Novell (18,4 km) petit recorregut que uneix el parc de Sauleda de St. Antoni amb La Calma passant pels cims de Samont i el Sui. Seguirem les seves marques durant poques estones.

3. Camí Ral Llinars-St. Antoni de Vilamajor. El Camí Ral transcorre per una agradable pista que va entre camps de conreu d’ordi i colza, de vegades a tocar del torrent de Vallbona.

ELS TRENS

Travessa circular amb sortida i arribada en una estació de la línia Barcelona-Portbou. Els caps de setmana circula un tren a l’hora, suficient per a programar una sortida adequada.

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Llinars del Vallès: Municipi de 10.000 hab. situat al nord de Granollers. L’estació es troba al sud-est del nucli urbà. Prop de l’estació hi ha la plaça de l’Ajuntament, on podreu trobar algun forn i bar on poder esmorzar abans d’iniciar la ruta.

Podeu consultar aquí els horaris dels diferents transports:

– RODALIES DE CATALUNYA