237. De St. Martí de Centelles a St. Miquel de Balenyà per la Serra de l’Arca i El Brull seguint el GR-2

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: St. Martí de Centelles (Rodalies)
Estació d’arribada: Balenyà-Seva-Tona (Rodalies)
Distància/durada: 20,6 km / 6h (sense aturades)
Desnivell: +575 m / -400 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Llarga travessa plena d’al·licients que segueix gairebé de forma íntegra el GR-2* entre les estacions de Sant Martí de Centelles i la de Balenyà-Seva-Tona (Tona), dos municipis de la comarca d’Osona separades entre elles per dues estacions més, al de Centelles i la de Balenyà-Els Hostalets. Tot i que l’estació de sortida es troba a la comarca d’Osona, la primera part de la travessa recorre el municipi d’Aiguafreda** (Vallès Oriental), poble que travessem només començar i raó per la qual de vegades l’estació de Sant Martí de Centelles de vegades es coneix com la d’Aiguafreda.

* Hem afegit l’asterisc al GR-2 del títol atès que tot i que seguim aquest sender des d’Aiguafreda fins a Seva, a la Serra de l’Arca el deixarem durant alguns trams a fi de seguir un corriol que va a tocar de la cinglera i que creiem que és més interessant que la pista per on circula el GR. El corriol és clar i en alguns punts s’acosta a tocar de cinglera d’on podrem gaudir de grans panoràmiques del Montseny.

**El mes de maig de 2022 Aiguafreda va realitzar una consulta per decidir a quina comarca pertànyer, si al Vallès Oriental com fins ara, o a la d’Osona. Amb un 60% a favor va guanyar l’opció de canviar a Osona. La consulta no era vinculant.

El GR-2v és un sender homologat que recorre un bon grapat d’elements interessants que hi ha escampats sobre la serra de l’Arca, unes cingleres que cauen cap a llevant vers la riera de l’Avençó. La zona és especialment poblada amb ruïnes d’antics masos i dòlmens. També són interessants les visites al Brull i el nucli antic de Seva, que tot i que petit, és encisador.

No tots els dòlmens estan en bon estat. N’hi ha alguns que el seu estat no justifica la visita, són els casos dels dòlmens de la Creu del Sastre, del Serrat dels Moros o la cista de la Creu de la Parròquia, jaciments amb escàs interès pels no professionals. Els jaciments que es troben a pocs metres del camí principal els hem mantingut situats al track de la ruta, encara que el corriol d’accés sovint està poc fressat i no sempre és evident.

L’excursió la podem dividir en tres trams ben diferenciats per l’interès paisatgístic o patrimonial de cada part.

La primera és el tram entre Aiguafreda i El Brull, i és el que presenta bona part dels punts rellevants de la ruta: ermites, panoràmiques, balmes, corriols sobre els cingles, ruïnes d’antics masos i dòlmens s’escampen aquí i allà durant el recorregut. En definitiva un tram variat i distret que justifica de forma sobrera la sortida fins a aquests racons dels primers contraforts del parc natural del Montseny.
La segona entre el Brull i Seva, on encara continuem amb el GR-2. En aquest tram pujarem a un cim amb restes arqueològiques i passarem a tocar d’un inesperat estany. Per accedir al cim del Serrat del Prat d’Ori cal apartar-se del camí senyalitzat uns metres a la dreta del camí, no indicat als mapes en paper, així que caldrà estar atents al track del GPS. Al capdamunt del turó hi ha un replà amb diferents tombes antropomòrfiques. El cim pròpiament dit és uns metres al nord. El bosc no deixa veure gaires vistes, així que si no s’és un fan dels jaciments, la pujada no té gran interès.

Finalment, el darrer tram de 5 quilòmetres entre Seva i Balenyà el farem fora de sender marcat. És el tram menys interessant, tot i que la primera part va entre extensos camps de conreu que verdejaran a la primavera. Després venen dos trams de sender que travessen margues blaves, els components bàsics dels turons testimoni osonencs, situats entre un altre que va per asfalt a tocar de Can Barceló. El corriol desemboca a tocar del mas, de fet, escassos metres abans de la porta de sortida. Moltes traces i algunes marxes populars utilitzen aquest camí, així que entenem que hi ha dret de pas. Si no fos així, i algú en sap res, estarem agraïts en què ens ho comuniqueu.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Cap dificultat remarcable tret de la distància. Recorregut marcat amb els senyals blancs i vermells corresponents al sender de gran recorregut entre Aiguafreda i Seva (16 quilòmetres).

La travessa va normalment per pistes tret dels trams de corriols situats al capdamunt de la serra de l’Arca, on ens separarem del GR-2 marcat (pista) a fi de recórrer el senderó que va a tocar del cingle i des d’on es tenen magnífiques vistes del Tagamanent, el Pla de la Calma i el Matagalls.

ELEMENTS D’INTERÈS

KM 1

Estació de Sant Martí de Centelles: Sant Martí de Centelles és un municipi de la comarca d’Osona de poc més de 1.100 hab. situat a la riba dreta del riu Congost. Té una extensió de 25,70 Km2, i una altitud mitjana sobre el nivell del mar de 722 m.

L’estació està situada al nucli de població de l’Abella, el més gran dels quatre que conformen el poble. L’edifici de viatgers és al costat nord de les vies, i consta de bar que també fa la funció de taquilles.

KM 0,4 (Desn. -15 m ; 3 min)

Pont de l’Abella (Aiguafreda): Antic pont que amb la construcció de la C-17 ha quedat ‘colgat’ sota el viaducte de l’autovia, oferint un aspecte de fort contrast entre l’antic i el modern, alhora que una manca de respecte vers el patrimoni. Abans de creuar el pont ens afegir al GR-2, sender que no abandonarem fins a Seva, setze quilòmetres més endavant.

“Pont de tres arcades orientat nord-est a sud-oest sobre el riu Congost. Es tracta d’una estructura massissa construïda en pedra calcària local de grans i mitjanes dimensions a les fileres posteriors i pedra carejada recollida a les ribes del riu a la part superior. Aquesta pedra anava rejuntada amb morter de calç i fang. Els pilars de suport del pont presenten un total de dos contraforts de secció circular també construïts en pedra per consolidar la resistència de l’estructura. Les arcades del pont presenten un reforç de pedra que emmarca les obertures i que alhora actua com element decoratiu. L’arc central és un carpanell de 5 centres mentre que els laterals també carpanells, al tenir menys angle són de 3 centres.” (Extret de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

KM 0,7 (Des. – 15 m ; 5 min)

Aiguafreda: Municipi del Vallès Oriental de 2.550 hab. L’any 2022 va realitzar una consulta no vinculant per a decidir de canviar l’adscripció a la comarca d’Osona. La ruta segueix els carrers Congost i Avençó seguint el GR-2, deixant de costat el nucli històric que s’estén al llarg del carrer Major, paral·lel al Congost vers el nord.

KM 2,4 (Des. +140 m ; 35 min)

Barraca de l’Aragall (Aiguafreda): Barraca de vinya situada al costat del sender que va a la serra de l’Arca, poc abans del dipòsit d’aigua. És una edificació aïllada de planta rectangular, que es troba construïda aprofitant el desnivell del terreny amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que a l’exterior manté part del recobriment de terra. La porta d’accés és amb llinda de pedra. A l’interior, de planta circular, hi ha una fornícula. (Extret de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

KM 3,4 (Des. +130 m ; 45 min)

Can Serra de l’Arca (Aiguafreda): Masia d’origen medieval situada a mà dreta del camí construïda en una petita plana que domina la vall de la riera d’Avençó. L’antiga masia ha perdut el sostre i només es conserven les parets exteriors i interiors. Una segon edifici, a la part alta, ha estat restaurat.

KM 4,3 (Des. +115 m ; 55 min)

Tomba de Casanova de Can Serra (Aiguafreda): Amuntegament de pedres que d’acord a alguns mapes correspon a una tomba megalítica.

KM 4,7 (Des. +35 m ; 1h)

Casanova de Can Serra/Dolmen de Casanova de Can Serra (Aiguafreda): Conjunt format per les ruïnes d’un antic mas de planta quadrada en estat ruïnós i d’un més que possible dolmen situat davant de la façana posterior, on s’observen dues grans lloses fixades de forma vertical, una lateral i l’altra de la capçalera.

KM 4,8 (Des. +10 m ; 1h05)

Dolmen de la Creu del Sastre (Aiguafreda): Apilament de pedres i lloses que un estudi arqueològic podria treure a llum com a possible dolmen.

KM 5,2 (Des. – 25 m ; 1h10)

Dolmen del Serrat dels Moros / Serra de l’Arca I (Aiguafreda):: Es tracta d’un dolmen actualment destruït, del qual només se’n reconeix una llosa tombada envoltada de les pedres que l’haurien constituït. Segons explica qui el va descobrir, Mn. Fortià Solà, “era constituït per grosses lloses de pedra, que formaven una cambra rectangular, coberta per altres lloses semblants, d’uns 3 metres de llargada per 1’70 d’amplada i 1’80 ms. d’elevació. Un petit i baix corredor deixava penetrar a l’interior, i un túmul d’uns 10 m. de diàmetre, fet de terra i rengleres de pedres dretes en degradació, protegia tota la construcció” Durant la segona meitat del segle XX va ser destruït i algunes fonts (VILA, 1994: 5) apunten que les lloses van ser portades a la casa de Can Brull. (Extret de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

KM 5,8 (Des. +25 m /- 20 m ; 1h15)

La Costa de Can Brull (Aiguafreda): Antiga masia en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Està construïda a la part alta de la serra, des d’on gaudeix d’unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d’Avencó i el Tagamanent. Davant la façana de ponent hi ha les restes d’un petit cos auxiliar.

Un corriol que passa per sota la casa de Can Serra de l’Arca acosta al Forn de calç de la Magisteria.

KM 6,1 (Des. +15 m ; 1h20)

Dolmen de la Costa de Can Brull / Serra de l’Arca II (Aiguafreda): Cista rectangular que va ser reconstruïda sense criteri historiogràfic. Originalment mesurava 2,90 metres de llargada, 1,2 d’amplada i 1,90 d’alçada. Durant la primera meitat del segle XX només conservava dretes dues lloses, així com el túmul. S’hi van localitzar fragments d’ossos i dents, així com ceràmica amb desgreixant de quars.

Va ser descobert per Josep Maria Gudiol i el Centre Excursionista de Vic, poc després del megàlit de la Serra de l’Arca I. Fortià Solà apunta que va ser utilitzat com a refugi de carboners perquè no s’hi va trobar res. L’any 1963 Batista va excavar-lo de nou i no va trobar fragments d’ossos. El propietari de Can Brull va reconstruir-lo poc després. (Extret de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

KM 7 (Des. +40 m /- 20 m ; 1h30)

Dolmen del Serrat de Puigventós (Aiguafreda): Descobert el març del 2013. Queda molta part d’un gran túmul amb restes del cromlec i la llosa de capçalera. No hi ha lloses laterals, però ha quedat la fossa en el túmul amb les parets de pedra seca. Al costat hi ha lloses amb marques dels picapedrers, segurament tretes del megàlit. Josep Tarrús i Enric Carreras, que el van visitar el mateix 2013 i, un cop netejat el túmul, el 2018, opinen que podria ser una tomba de l’edat del bronze. (Font: Inventari de les restes prehistòriques d’Aiguafreda i el seu entorn. Francesc Casanellas Bassols. Ponències Revista del Centre d’Estudis de Granollers,23 (2019), 135-159.

KM 7,2 (Des. -10 m ; 1h35)

Creu de la Parròquia i Dolmen de la Creu de Parròquia (El Brull):

La Creu de la Parròquia és un petita creu (60 cm) feta de pedra vermella que delimita els termes eclesiàstics del Brull i Aiguafreda (a la seva cara nord hi ha gravada una B i a la cara sud una A, corresponents a les parròquies del Brull i Aiguafreda).

El Dolmen de la Creu de la Parròquia, també conegut com dolmen de Can Brull, està situat aproximadament a 60 metres al NO de la Creu de la Parròquia. Dolmen que té molt d’interès, ja que se’n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d’amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l’estan malmetent i movent les pedres i si, no s’hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total. (Extret de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

KM 7,7 (Des. +25 m /- 20 m ; 1h40)

Dolmen del Pla del Boix: Jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn, destrucció causada directament per l’acció humana.

És una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d’adult, 4 peces dentàries, 3 molars d’adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc.

KM 9,1 (Des. +60 m /- 30 m ; 2h)

Serrat de la Peça 879 m (El Brull): Punt més elevat de la carena de la Serra de l’Arca. Dalt hi ha un vèrtex geodèsic.

KM 9,3 (Des. – 50 m ; 2h05)

Forn del Pla del Forn (El Brull): Just a sobre de l’estructura hi ha el pla del Forn, descobert de vegetació, que du el nom degut a l’existència del forn de calç.

Es tracta d’un forn excavat en un talús de paret gairebé vertical, per tant està excavat en direcció horitzontal. L’estructura està feta amb volta de canó. D’ample fa 1,3 metres, d’alçada 1,6 m i de profunditat 2,5 m aproximadament. La meitat inferior del forn, corresponent a les dues parets que aguanten la volta, està feta amb carreus de pedra units amb ciment, la part de la volta de canó en canvi està feta amb maons. (Extret de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

KM 11,2 (Des. +/- 30 m ; 2h25)

El Brull: El Brull és un municipi de la comarca d’Osona de 275 hab. (2021) situat a 850 m d’altura i a mig camí entre Collformic i Seva. L’entorn del petit nucli acull diferents elements d’interès, a més a més d’un restaurant on poder dinar.

El castell del Brull està situat dalt un turó a ponent de l’església de Sant Martí. És de planta pentagonal amb una torre circular a cada angle i amb una torre semicircular al centre del mur nord. Se’n conserva en alçada una de les torres circulars i part d’una muralla de 4 metres. Actualment està en ruïnes però enjardinat i adaptat a les visites (accés lliure).

L’església parroquial de Sant Martí està documentada des de l’any 1029. És de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants.

La creu del Brull és una creu de terme situada al replà d’accés al castell. Es va inaugurar el 3 d’agost de 1961 substituint l’antic pedró. De forma vertical té gravada la inscripció “Pau a vosaltres”.

La font de Sant Martí té forma de podi, amb tres graons. Està situada sota el castell. Al seu voltant hi ha uns bancs de pedra que fan de l’indret un lloc idoni per a una aturada.

KM 12,3 (Des. +20 m /- 35 m ; 2h40)

Serrat del Prat de l’Orri 842 m (El Brull): Cim dalt del quan es fins a set tombes de caixa fetes de lloses i pedres i orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. L’època dels enterraments se situa entren els s. IV-VdC i els IX-X dC, quan es generalitza la inhumació enfront l’antic ritual d’incineració i abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres.

KM 13,4 (Des. – 50 m ; 2h50)

Pantà de les Basses: També conegut com pantà de la Casa Nova per la proximitat d’aquest mas. Té una superfície d’uns 7080 m² i una forma lleugerament triangular. Rep les aigües del torrent de l’Estanyol per l’est i desguassa cap a l’oest.

KM 16 (Des. – 120 m ; 3h25)

Seva: Municipi d’Osona de 3.700 hab. documentat des de l’any 222 que conserva alguns elements antics i restes històriques dins el nucli urbà. Urbanitzacions com el Muntanyà o nuclis de població com Sant Miquel de Balenyà en depenen administrativament.

L’església romànica de Santa Maria conserva encara de la construcció del segle XII la nau i el campanar tot i la mutilació de finals del segle XVIII i d’altres reformes posteriors. El campanar és l’element romànic més emblemàtic i important. Té una base completament quadrada (6m) i una alçada de 16,5 metres dividit en sis pisos.

La primitiva sagrera es va fortificar i envoltar de murs i portals ja al segle XIV. A partir del segle XVI gràcies a la immigració s’inicia una moderna creixença que durarà fins a l’etapa d’industrialització.

La Capella de Sant Antoni de Pàdua es troba a l’entrada del nucli de Seva. La primera missa a Sant Antoni s’hi va celebrar el 1930. És d’estic eclèctic amb un esvelt campanar blanc.

La coneguda font dels Sorts, que fou sempre la principal deu d’aigua on acudia la gent de la població a través del centenari pas i carrer de la Font. Aquesta font té ara dues canelles, un escut de la família Casanova-Sorts i l’escrit “Reedificada en lo any 1755”. Un gran dipòsit o bassa, arranjat el 1891, recull l’aigua sobrant que serveix pel regadiu del jardí i horts del mas. És molt provable que la font sigui la que va fer que s’edifiqués el mas enmig d’horts, d’on va prendre el nom.

(Extret de turisme de l’Ajuntament de Seva)

KM 20,3 (Des. +60 m /- 135 m ; 4h25)

Sant Miquel de Balenyà (Seva): Entitat Municipal Descentralitzada (decret de creació del 2014) que actualment es troba dins el municipi de Seva, tot i que històricament va estar lligat als Hostalets de Balenyà. Les EMD no tenen ajuntament propi, sinó que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un president/a. Normalment, les EMD corresponen a antics municipis que d’aquesta manera recuperen una part de la seva autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior.

L’església de St Miquel de Balenyà es va començar a construir el 1945, i tot i que als tres anys del començament de les obres ja s’hi deia missa, no es va acabar fins cinc anys després.

KM 20,6 (Des. +50 m /- 50 m ; 4h30)

Estació de Balenyà-Seva-Tona: Es va inaugurar l’any 1875 amb l’entrada en funcionament del tram de Granollers a Vic. En un primer moment, l’estació tenia el nom Balenyà-Tona-Seva-Taradell, els pobles als que donava servei. Al ser un nom massa llarg, la gent de la comarca passa a denominar-la simplement com l’Estació de Balenyà, tot i que el nom continua força llarg.

L’estació està a Sant Miquel de Balenyà, allunyada de la resta de nuclis urbans dels quals pren el nom dels que rep el nom. Té taquilles i disposa de bar.

ELS SENDERS

La ruta segueix des del pont de l’Abella de Sant Martí de Centelles a Seva el GR-2 en la seva etapa 10.

El GR-2 és un camí que transcorre entre la Jonquera, a l’Alt Empordà, i Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, passant per la Garrotxa i Osona. L’etapa 10 entre Seva i Aiguafreda transcorre per la serra de l’Arca, passant pel Collet de la Costa, Can Serra de l’Arca, Can Bauma, les Casades i el camí d’Avençó, fins arribar al nucli urbà. Abans de l’extensió del sender fins a la desembocadura del Besòs tenia el seu final a l’entrada de la població, a la carretera de Ribes, on hi ha un monòlit commemoratiu, punt on es creua amb el GR-5.

Ens apartarem del recorregut estricte a fi de seguir el fil del penya-segat de la serra de l’Arca, allà on se situen bona part dels dòlmens que visitem.

ELS TRENS

La travessa uneix dues estacions no contigües de la mateixa línia, la que uneix Barcelona-Vic-Ripoll.

ESTACIÓ DE SORTIDA:

Sant Martí de Centelles: Estació situada a línia de Rodalies que uneix Barcelona-Vic-Puigcerdà. La parada és en aquest municipi d’Osona, però només creuar el riu Congost passarem a Aiguafreda. En aquest municipi hi ha tota mena de serveis prop de la ruta.

ESTACIÓ D’ARRIBADA:

Balenyà-Seva-Tona: De la mateixa línia de rodalies que la de sortida. L’estació és a la entitat de Sant Miquel de Balenyà, nucli de població que pertany a Seva. Dona servei a les poblacions de Seva i Tona. Disposa de bar a l’edifici de viatgers.

Podeu consultar aquí els horaris dels diferents transports a RODALIES DE CATALUNYA.