ÍNDEX DE CONTINGUTS
- DADES TÈCNIQUES
- LA TRAVESSA
- MAPES
- LA RESSENYA
- ELS SENDERS
- ELS TRENS
- FOTOGRAFIES
- BIBLIOGRAFIA
- RUTES RELACIONADES
DADES TÈCNIQUES

- Estació de sortida: Palautordera (Rodalies)
- Estació d’arribada: La Garriga (Rodalies)
- Distància/durada: 26,3 km / 6h (sense aturades)
- Desnivell: +430 m / -360 m
- Dificultat: Exigent per llargària. Poc desnivell.
- Track a Wikiloc
LA TRAVESSA
Tot aprofitant dues de les millors travesses que em fet darrerament per la plana vallesana hem creat aquesta ruta que uneix les estacions de Palautordera i de La Garriga seguint el sender de gran recorregut GR-97 de la Tordera al Llobregat durant 20 del 26,4 quilòmetres de la caminada.
Des de Palautordera seguint el GR-97 cap a llevant, el sender no arriba a cap poble que disposi d’estació. Així que seguint la direcció del recorregut, un cop som a Corró d’Amunt després d’haver passat pel nord Cardedeu, teníem dues opcions per acabar la travessa: anar al sud cap a Les Franqueses del Vallès (PR C-142), o al nord a La Garriga (El Camí). Hem triat la segona opció atès que tot i que el trajecte és 1,4 km més llarg, el recorregut té més alt interès paisatgístic i patrimonial (vil·la romana, bosc de Malhivern, cases modernistes…). Ara bé, si voleu acabar a Les Franqueses podeu seguir la ruta ST227 (a la inversa) des de la cruïlla del camí de Can Blanxart.
La ruta és llarga, però a canvi anirem trobant tota mena d’al·licients durant el recorregut. Així creuarem boscos ombrívols, gaudirem de grans vistes del Montseny, coneixerem antics pous i molins de vent, contemplarem cases modernistes, admirarem antigues ermites romàniques, i fins i tot visitarem una històrica vil·la romana… I trepitjant curts trams de superfície dura!
D’acord amb l’ordre de la proposta, durant tota la caminada trepitjarem els termes municipals de: Santa Maria de Palautordera, Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Corró d’Avall, Cànoves i La Garriga. De tots aquests municipis, només creuarem els centres urbans de Sant Antoni de Vilamajor, de Corró d’Amunt, i òbviament, el de La Garriga.
Sant Antoni de Vilamajor (6.000 hab.) es troba als peus del Montseny. El seu petit nucli, ben cuidat, obsequia amb senzills però agradables punts d’interès com la plaça de la Vila, el Safareig o el parc i el porxo de Sauleda. Passat el poble entrem en una zona interessant, el que travessa els torrents del Mal Infern i de Can Mets Bacs i el bosc d’Alfou. No ens hem de perdre l’antic molí de vent i la vella i rovellada sínia i bassa del sot de Can Pungol, una tecnologia d’origen àrab per extreure aigua gràcies a la força dels animals.
Les Franqueses (20.300 hab.) és el tercer municipi més poblat de la comarca, tot i que està dividit en diferents entitats. La ruta creua el nucli de Corró d’Amunt, de tan sols 380 hab. i format per cases més o menys disperses on no hi trobarem cap servei.
La Garriga (16.700 hab.) és una de les ciutats més turístiques de la comarca, raó principal per la qual preferim acabar l’itinerari aquí. Modernisme, termalisme, història… La Garriga ofereix prou al·licients com per gaudir, si encara tenim forces, de bons passejos pel centre de la vila.
Com sempre, recomanem de fer la travessa durant la primavera, quan els camps verdegen, els camps de colza groguegen i les temperatures són suaus. Durant l’estiu el sol hi pica de valent, i la ruta recorre molts trams a descobert sota els raigs solars.
MAPES
TOPOGRÀFIC
TRACK A WIKILOC
LA RESSENYA
Els principals punts d’interès es troben La Garriga, raó per la qual és millor acabar en aquest poble per tenir més temps per gaudir de la seva arquitectura modernista.
KM 0
Estació de Palautordera (Sta. Maria de Palautordera): Situada lluny del nucli urbà. Va entrar en servei l’any 1860 quan va entrar en servei el tram entre Granollers i Maçanet-Massanes, com a prolongació del ferrocarril de Barcelona a Granollers. El conjunt està format per l’edifici de l’estació, amb tres plantes, i l’edifici de mercaderies, amb una planta baixa i un porxo cobert que va estar operatiu fins a l’any 1990.
L’Ajuntament i FGC el 2020 van arribar a un acord de col·laboració per posar en servei un centre de dinamització del turisme sostenible a l’estació.
KM 2,6 (Des. +100 m / -40 m ; 35 min)
Sant Joan de Sanata (Llinars de Vallès): Església d’estil gòtic tardà erigida al 1572 sobre un temple anterior d’origen romànic. Dos anys després va ser ampliada. Es tracta d’un temple de quatre trams coberts amb volta de creuria i reforçat amb sis contraforts. Disposa d’un absis poligonal també reforçat amb contraforts a les cantonades, dues capelles laterals i una torre campanar. La façana, orientada a ponent, és austera amb una obertura simple rectangular de carreus motllurats rematats per un timpà semicircular amb el baix relleu d’una petxina, i a mitja alçada un ull de bou.
La torre del campanar és de planta quadrangular formada per tres cossos superposats. L’element més antic és la base, d’origen romànic (segle XIII), d’obra de maçoneria amb carreus cantoners ben escairats. A sobre un cos més petit, també d’obra de maçoneria, coronat pel campanar fet amb carreus, amb dues arcades per cada costat. Remata la construcció una coberta emmerletada.
A l’interior s’hi conserva una imatge de la Verge del Roser que data del segle XVI.
(Extret de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
KM 7,9 (Des. +110 m / -85 m ; 2h)
Sant Antoni de Vilamajor: Municipi del Vallès Oriental de 8.400 hab. El nucli urbà concentra diferents espais d’interès: com: L’antic safareig rehabilitat com a monument i conegut amb el nom d’Espai Francesc Bardera, Ca l’Euferill (o Ca l’Eufil), una casa modernista construïda entre 1911-1912, Can Perpunter, masia catalana del segle XVII d’una nissaga de ferrers i actual ajuntament, o les Escoles Velles, situades a la plaça de la Vila.
KM 8,2 (Des. – ; 2h05 min)
Parc de Can Sauleda (St. Antoni de Vilamajor): Renovat completament l’any 2016. Dins el mateix parc hi ha El Porxo, un espai cobert que acull multitud d’actes i que es va construir traslladant i rehabilitant els porxos que es trobaven a les Escoles Velles. Al parc té el seu inici (plafó) el PR C-139 Sender el Pi Novell.
KM 9,1 (Des. +/- 25 m ; 2h20)
Torrents de Mal Infern i Mets Bacs (St. Antoni de Vilamajor): El primer dels dos torrents que creuem és el del Mal Infern. L’any 2005, amb motiu de la recuperació del camí per fer la marxa de les ermites, l’ajuntament va col·locar unes passarel·les de fusta per creuar-los còmodament.
KM 9,9 (Des. +/- 35 m ; 2h30)
Sínia de Can Pungol (St. Antoni de Vilamajor): Una sínia és una tecnologia d’origen àrab d’extracció d’aigua gràcies a la força dels animals. Situada enmig d’un camp de conreu, si el cultiu ens ho permet, paga la pena acostar-se per admirar la rovellada maquinària, un mecanisme rar de trobar a casa nostra. Al costat de la sínia hi ha una bassa, un petit safareig i una mina d’aigua.
KM 14 (Des. +70 m /-100 m ; 3h20)
Can Miret (Cardedeu): Ruïnes d’un mas a la cruïlla de la carretera BV-5108 de Cardedeu a Cànoves.
KM 16,9 (Des. +95 m /- 50 m ; 3h55)
Mas de Can Marí (Les Franqueses del Vallès): Antiga masia aïllada prop de Corró d’Amunt esmentada per primer cop al s. XVI. Connexió amb la variant GR-97.1.
KM 18,5 (Des. +/- 20 m ; 4h15)
Corró d’Amunt (Les Franqueses del Vallès): La ruta passa a tocar de Corró d’Amunt, un nucli de població del municipi de Les Franqueses del Vallès.
KM 22,9 (Des. +90 m /-100 m ; 5h15)
Bosc de Malhivern: Dens i ombrívol alzinar que ressegueix el torrent de Malhivern, afluent del Congost, i que fa de transició entre els extensos camps de conreu vallesans i el nucli urbà. Aquests boscos es conservaven per a explotar-ne la fusta per a fer carbó o eines, mentre que els aglans s’aprofitaven per a donar de menjar al bestiar.
KM 23,9 (Des. -30 m ; 5h30)
Aqüeducte i forn de calç de Can Terrers: Situat pocs metres abans d’arribar a la vil·la romana i enmig del bosc d’on se n’extreia la fusta per a fer-lo funcionar. La pedrera de calcària d’on s’extreu la calç també solia estar prop del forn per a facilitar el seu trasllat. L’aqüeducte es va construir per a regar els camps de cultiu situats al sud del camí.
KM 24,1 (Des. – ; 5h35)
Vil·la romana de Can Terrers (La Garriga): Restes d’un antic assentament rural romà del s. I aC amb termes situat als afores de La Garriga. Es tractava d’un edifici d’uns 200 metres quadrats i, pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals d’època romana més rellevants del patrimoni cultural català. Des del 2001 està declarat com a Bé d’Interès Nacional. L’entorn està museïtzat i es poden aprendre aspectes de la seva història gràcies als plafons informatius situats al jaciment.
KM 24,5 (Des. – ; 5h40)
Molí i font de Can Terrers (La Garriga): Construït a finals del s. XVIII. Consta de l’edifici principal, ara una casa particular, l’antiga bassa (eixuta) i de la font.
KM 25,2 (Des. – ; 5h50)
Cases modernistes (La Garriga): Bona part del Vallès va esdevenir a finals del s. XIX el lloc d’estiueig preferit d’una burgesia que buscava fugir de la insalubritat de Barcelona alhora que competia amb l’opulència de les noves cases construïdes. L’Ametlla, Cardedeu, Granollers o El Figaró són alguns exemples de pobles on els nous rics sorgits de la Revolució Industrial es van fer construir noves segones residències. Però és a La Garriga on es poden observar la major concentració de torres d’aquest moviment que va seguir el model higienista anglès, tipus ciutats-jardí. Les cases es construïen envoltades de jardí i formades per un semisoterrani per al servei, planta baixa per als espais comuns, un pis on se situaven les habitacions i finalment les golfes.
KM 26 (Des. – ; 6h)
Església de Sant Esteve: (La Garriga): La primitiva església parroquial era a la Doma, situada a l’altra banda del riu Congost, a tocar de la C-17, seu parroquial fins al segle XVIII, quan fou construïda l’actual església de Sant Esteve. L’edifici és de planta rectangular amb capelles laterals, una de les quals dedicada al Santíssim. Destaca la gran façana barroca accessible per una escalinata.
La població celebra un animat mercat setmanal tots els dissabtes. Si podeu, us recomanem coincidir el dia de la ruta amb el del concorregut mercat . Això sí, no hi arribeu tard, que pleguen d’hora.
KM 26,3 (Des. – ; 6h05)
Estació de La Garriga: (La Garriga): El tren va arribà el 1875 quan es posar en servei el tram entre Granollers i Vic. L’estació, amb una gran marquesina metàl·lica sobre les vies, disposa de taquilles i bar.
Situat a llevant de l’estació hi ha l’entrada a un refugi antiaeri que admet visites (consultar condicions al web de turisme VisitaLaGarriga.cat).
ELS SENDERS
La ruta segueix durant 20 quilòmetres íntegrament el GR-97, sender que abandonem poc després de passar el Corró d’Amunt.
Hi ha diferents trams de paviment (durant dos quilòmetres passat Sanata i la part de discorre per St. Antoni de Vilamajor), tot i que s’oblida aviat després de caminar entre extenses àrees de cultiu sovint amb bones panoràmiques del Montseny, especialment del Turó de l’Home.
GR-97 de la Tordera al Llobregat: Sender de gran recorregut que uneix els rius Tordera i Llobregat. El seguirem durant bona part de l’etapa 1 (Sant Celoni-Sant Antoni de Vilamajor) i etapa 2 (Sant Antoni de Vilamajor-Llerona). El sender passar just per l’estació de Palautordera, així que ja des de bon principi el prendrem. El seguirem 20 km del total de 26 km que té la ruta.
El Camí al Vallès Oriental i el Maresme: Sender marcat amb marca pròpia semblant a dues “C” vermelles (una invertida). Les marques no sempre són visibles i no solen estar retolades als indicadors verticals.
Podeu consultar altres propostes per la zona a les rutes:
– Ruta ST219 Ruta Verda de Les Franqueses
– Ruta ST226 Cardedeu-La Garriga
– Ruta ST227 Les Franqueses-La Garriga
– Ruta ST234 Palautordera-Cardedeu
ELS TRENS
La travessa uneix dues estacions del Vallès Oriental situades en línies diferents. Palautordera es troba sobre la que uneix Barcelona i Girona amb Portbou, mentre que La Garriga està a la línia de Barcelona-Vic-Ripoll. La ruta recorre poblacions
ESTACIÓ DE SORTIDA:
Palautordera: L’estació es troba allunyada de qualsevol nucli urbà, així que no trobarem cap servei a la seva rodalia. És per això que és ideal començar aquí i acabar a La Garriga que ofereix punts turístics d’interès i serveis de tota mena.
ESTACIÓ D’ARRIBADA:
La Garriga: L’estació és l nucli urbà de la ciutat. Abans d’arribar-hi creuarem el centre de la vila on hi trobarem tota mena de botigues de restauració.
Podeu consultar aquí els horaris dels diferents transports:
FOTOGRAFIES
BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA WEB
EL TEMPS
ELS TRENS
ALTRES
- FEEC (Senders)
- Patrimoni de la Diputació de Barcelona
- Ajuntament de La Garriga (turisme)
- Ajuntament de Sta. Maria de Palautordera
- Ajuntament de St. Antoni de Vilamajor
- Ajuntament de Les Franqueses del Vallès
CARTOGRAFIA
- Mapa Alpina Del Mogent a la Calma 1:20.000
- Mapa Alpina 25 Montseny 1:25.000
- Mapa Comarcal ICGC 1:50.000 Vallès Oriental -41
RUTES RELACIONADES
Publicada a: