243. Circular pel balneari de Montagut, l’estació abandonada ‘Aigua de Ribes’, El Baell i Campelles des de Ribes de Freser

ÍNDEX DE CONTINGUTS

  1. DADES TÈCNIQUES
  2. LA TRAVESSA
  3. MAPES
    1. TOPOGRÀFIC
    2. TRACK A WIKILOC
  4. LA RESSENYA
  5. ELS SENDERS
  6. ELS TRENS
  7. FOTOGRAFIES
  8. BIBLIOGRAFIA
    1. BIBLIOGRAFIA WEB
    2. CARTOGRAFIA
  9. RUTES RELACIONADES

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida/arribada: Ribes de Freser (Rodalies)
  • Distància/durada: 16,1 km / 5h (sense aturades)
  • Desnivell:  +/- 760 m
  • Dificultat: Exigent
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Ruta circular que des de l’estació de Ribes de Freser us acosta de nou al sud de la vall de Ribes resseguint en aquesta ocasió, l’ala de ponent de la Ruta ST241, aquella que des del balneari de Montagut passa pel Baell i Campelles.

Amb aquesta darrera proposta teniu tres rutes circulars, amb inici i final a Ribes de Freser, per conèixer el sud de la vall de Ribes:

  • Ruta ST241 Gran circular al sud de la vall de Ribes (Dist. 23,4 km ; Desn. +/- 1.230 m)
  • Ruta ST242 Volta per Bruguera i el balneari (Dist. 17,1 km ; Desn. +/- 740 m)
  • Ruta ST243 Circular pel balneari, El Baell i Campelles (Dist. 16,2 km ; Desn. +/- 750 m)

Aquesta ruta no té tant d’ambient d’alta muntanya com les dues d’anteriors. Travessa les poblacions d’El Baell i Campelles i, per tant, recorre més trams de camins pavimentats. Tot i així, té els seus al·licients. Un dels més interessants és el balneari de Montagut i la seva estació de tren abandonada d’Aigua de Ribes. Però no podrem oblidar l’entorn de l’ermita de Sant Antoni o el Mirador de Ribes, on hi ha un ben conservat búnquer. Fonts i ermites romàniques acabaran d’amenitzar una tranquil·la ruta per la part baixa de la vall de Ribes, sempre sota l’atenta mirada del cim del Taga.

MAPES

Mapa orientatiu. A l’hora de fer la ruta porteu un mapa en paper.

TOPOGRÀFIC
Mapa de la travessa
TRACK A WIKILOC
Track a Wikiloc

LA RESSENYA

KM 0

Estació de Ribes de Freser: L’estació de Rodalies va entrar en servei l’any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser, tot i que no va ser fins a finals de 1922 que la línia del Transpirinenc va quedar completada quan el tren va arribar a Puigcerdà.

Per contra, l’estació del cremallera és de 1935 que tot i que els trens sortien d’aquí, aquesta estació no es va inaugurar fins a quatre anys més tard que la resta de la línia.

De l’estació cal seguir la carretera a Toses i creuar el riu pel pont de Bruguera, el primer que trobarem un cop passem sota el cremallera. Passat el riu haurem de seguir durant 300 metres la carretera que puja a Bruguera fins a trobar el trencall a mà dreta (senyals grocs) que porten a la font de la Teula.

KM 1,2 (Desn. +/-35 m; 15 min)

Font de la Teula: Situada a mà dreta del camí, com l’anterior. La font és de pedra arrebossada. L’aigua cau sobre una pica situada entre dos bancs de pedra en no gaire bon estat.

El camí flanqueja el contrafort de la serra de Conivella sense perdre alçada, deixant enrere Cal Torroella.

Un temps fou torre de guaita i defensa i d’això li prové el nom. La pairalia, rodejada per les cabanes , capella annexa i masoveria, té ja influències de l’arquitectura urbana. Les torres tenen una forma de construcció primitiva del mas al segle XII amb finalitats defensives. (Font Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 2,9 (Desn. +140 m / -85 m ; 50 min)

Font de la Casa: Situada sota els vessants que baixen de la serra de Conivella, situada just sobre nostre. El broll surt d’una caseta rectangular de totxana (mina?) que cau sobre una aigüera rectangular coberta de molsa. Quan hi vam passar, no en sortia aigua.

KM 3,7 (Desn. + 30 m / -55 m ; 1h)

Camps de la Talaia: Amplis camps de conreu on retrobem el ciment. A la cruïlla amb el camí que puja a Bruguera per Perramón, cal girar a la dreta, en baixada, camí que en poca estona condueix a la central hidroelèctrica.

KM 4,6 (Desn. -10 m / -90 m ; 1h10)

Central Hidroelèctrica de Montagut: Un cop el camí arriba al Freser assolim l’edifici de la central hidroelèctrica, inaugurada a principis de 1910 d’estil eclèctic neogòtic. L’edifici fa 22,70 m de llargada i 14,05 m d’amplada. Està format per un cos rectangular amb teulada a dos vents i una torre de planta quadrada amb coberta a quatre vessants que conté els accessos als habitatges. Actualment habitat pel centraler.

És propietat de l’empresa Eléctrica de Ripoll, qui produeix la electricitat que després LERSA distribueix als seus abonats de Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses.

KM 4,8 (Desn. +/- 10 m ; 1h15)

Antiga estació Aigües de Ribes: Baixador en desús propietat d’Adif que donava servei al balneari quan el Transpirinenc va arribar a Ribes de Freser l’any 1929. L’edifici de viatgers té la mateixa estructura i forma que bona part de les estacions de la línia. Està format per dos pisos i golfes sobre les quals sobresurten tres finestrals, un dels quals ha col·lapsat, i amb un edifici de serveis separat del principal. Les estacions de Toses i Queixans són idèntiques a aquesta, tret pel fet que tenen quatre portes i quatre finestrals. L’estació de Ribes de Freser, sense l’annex, seria idèntica. Tot i tenir un senyal recent d’Adif, les portes estan tapiades i les parets mig engolides per la vegetació.

L’accés a l’estació es fa per una escalinata a través d’un passeig arbrat de plàtans, castanyers i avets.

Abans de creuar el pont cap i situat 40 metres al sud a tocar del riu, hi ha les ruïnes de l’antic molí fariner de Montagut. L’edifici fa una llargada de 15 m i una amplada de 7 m tot i que està cobert de vegetació i bardisses. A la part baixa hi ha un parell d’arcades per on sortida l’aigua.

KM 5 (Desn. – ; 1h20)

Balneari de Montagut: Tots hi hem passat per davant quan hem pujat a Ribes per la carretera de Ripoll, però pocs ens hi haurem aturat a observar-lo.

Hi ha referències que a principis del s. XVII en aquest mateix indret ja hi havia un allotjament dedicat al bany. El balneari actual s’aixeca dins del terme municipal de Campelles, l’edifici té forma de U, és d’estil vuitcentista i està format de tres pisos que acullen més de 100 habitacions. L’any 1870 es va construir una primera pensió, ampliada deu anys després amb les actuals ales nord i oest. L’ala sud es va reformar l’any 1914 amb estil modernista, estances com la sala de lectura, el teatre i la sala de ball encara ara es poden gaudir amb la seva decoració original. Malauradament l’establiment fa dècades no acull cap hoste, tot i que la família Montagut, propietària del recinte, encara hi ha algunes estades.

A l’extrem sud de l’establiment, dins del jardí, s’aixeca l’ermita del Remei construïda a principis del s. XX. És un sobri edifici d’una sola nau amb campanar d’espadanya. L’antic conjunt de l’establiment incloïa extensos jardins i zones esportives. Malauradament la carretera de Ripoll a Ribes va tallar pel mig la finca, contribuint de ben segur, a la lenta decadència de l’establiment. Encara podrem veure la pista de tenis o la senyorial escalinata d’accés a l’estació, elements que visitem durant la ruta.

L’ascens fins a El Baell és el més dur de la travessa. A més a més ja portem uns quilòmetres sobre les cames i la pujada es pot fer pesada. Afortunadament a mesura que guanyem alçada obtenim millors panoràmiques de Sant Amand, el Taga i la serra Cavallera.

KM 7,2 (Desn. +365 m ; 2h25)

El Baell: Nucli de població de Campelles de només 25 hab. i molt estirat al llarg de la carretera d’accés. El sender arriba a l’alçada de Cal Trenat, on trobem una font amb bancs i un petit safareig de pedra.

Uns metres més endavant passem davant la capella de Sant Bartomeu, d’època moderna (s. XVII-XIX).

Els aproximadament 3,5 quilòmetres que hi ha des de l’església fins al castell de Campelles són els més avorrits i pesats, especialment si en un dia assolellat i calorós. Caminar sobre ferm dur mai és agradable.

KM 10,9 (Desn. +200 m / -90 m ; 3h25)

Campelles (castell): Campelles és un petit municipi de 150 hab. (2021) situat a 1.300 metres d’altura, el 10è situat a més alçada de Catalunya. Abans d’entrar al petit nucli urbà passem pel castell de Campelles, construït dalt d’un turonet i del qual només en queden alguns murs. No hi ha notícia de cap feudatari ni consta com a lloc real, això fa pensar que es tractava més aviat d’una guàrdia que no pas d’un castell termenat (Font Inventari Patrimoni Arquitectònic).

KM 13,4 (Desn. -70 m / -120 ; 4h05)

Sant Antoni: Ermita del s. XVII dedicada a Sant Antoni de Pàdua situada en un clar del bosc.

Presenta una nau amb una coberta a una sola vessant, on a la part posterior s’hi integra un campanar rectangular tancat per un teulat a quatre bandes. El parament és de pedra irregular, mentre que les cobertes són de teules de pissarra. La façana principal compta amb quatre obertures. Al centre se situa l’accés, tancat per una reixa i flanquejat per dues petites finestres també enreixades; cadascuna d’aquestes obertures està emmarcada per grans dovelles. En la part superior de la façana s’aprecia un òcul. Segons sembla, l’interior és d’estil barroc i es conserva un retaule.

Annexa es troba la casa de l’ermità, compartint un mur de tancament amb part de la capella. Aquest habitatge integra baixos i primer pis i té un parament de pedra vista, així com una teulada de pissarra a dos vessants. A la seva façana principal presenta un seguit d’obertures rectangulars amb llinda de fusta, consistents en la porta d’accés i dues finestres a banda i banda; al nivell superior s’obren tres balcons sense llosana i tancats per baranes de ferro. A la façana lateral esquerra hi apareix una altra porta i dues finestres més, de dimensions reduïdes. Pel que fa a la cara dreta, aquesta està parcialment integrada al mur que conforma la façana principal de l’ermita.

El conjunt es completa amb un pou aïllat realitzat novament amb pedra i acabat amb una punxeguda teulada de pissarra a quatre vessants. (Font Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 13,7 (Desn. -50 m ; 4h15)

Mirador de Ribes (búnquer): També conegut com el Fortí de Sant Antoni. Excel·lent punt d’observació de la vall de Ribes així com de bona part de les muntanyes de Núria, el Taga i el Balandrau. S’hi accedeix per un corriol emboscat. Comparteix espai amb un búnquer de la Línia P.

La baixada fins a Ribes és forta i directa, per un corriol emboscat que zigzagueja vessant avall pel darrer contrafort de la serra de Montgrony abans d’arribar a Ribes.

KM 15,4 (Desn. +40 m /-345 m ; 4h50)

Ribes de Freser: Població del Ripollès situada al cor de la vall de Ribes, entrada natural dels Pirineus orientals. Té 1.787 hab. (2021) dispersos en sis nuclis de població. A més a més del de Ribes, son: Armàncies, Batet, Bruguera, Ribes Altes i el Solà i Ventolà.

Si volem visitar l’església i el centre de la ciutat, cal apartar-nos de la ruta i creuar el pont sobre el Freser seguint el carrer Major.

L’església d’origen romànic va ser destruïda durant la Guerra Civil. L’any 1939, Josep Danés, arquitecte diocesà del Bisbat d’Urgell, es va encarregar de dissenyar la nova església que substituiria l’antic temple barroc enderrocat durant el conflicte bèl·lic del qual només en va quedar el campanar de finals del segle XVIII i les restes dels absis romànics. 

La nau, perpendicular als absis, té arcs lleugerament parabòlics que recorden a les formes de Gaudí. La prominent coberta de pissarra compta amb nombroses llucanes inspirades en l’arquitectura alpina i en la teulada del temple de Saint Aubert de Béhaires (Bèlgica), de l’arquitecte Henri Lacoste (1885-1964). La decoració interior de l’església va ser ideada pel mateix arquitecte encarregat de la reconstrucció del temple, Josep Danés, qui va dissenyar els altars, els ambons, el paviment del presbiteri, la fusteria i el cor, tot seguint l’estil noucentista i les línies esquematitzades de l’art déco. (Extret Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 16,1 (Desn. -15 m ; 5h)

Estació de Ribes de Freser (Rodalies): L’estació de Rodalies va entrar en servei l’any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser. No va ser fins a finals de 1922 que el tren va arribar a Puigcerdà.

L’estació del cremallera es va construir l’any 1935, quatre anys més tard de la inauguració de la línia l’any 1931, tot i que el cremallera ja partia des d’aquest indret. 

ELS SENDERS

La ruta no segueix estrictament senders homologats, és a dir, SL, PR o GR, però sí seguirem en tot moment camins marcats amb el senyal groc d’Itinerànnia. També trobarem a les cruïlles més estratègiques del recorregut pals indicadors verticals amb les direccions i els temps que hi ha a cada destinació i amb una petita placa on consta l’alçada i les coordenades gps del punt on ens trobem.

Itinerànnia és un projecte comú de les comarques del Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà per a crear una trama de camins en xarxa. No hi ha rutes tancades en forma de SL, PR o GR, sinó una malla de camins que s’entrecreuen i que connecten poblacions i punts d’interès. Podem així establir els itineraris més idonis als nostres gustos amb la seguretat que dona saber que en tot moment trobarem senyals de guiatge en forma d’una ratlla de pintura groga.

ELS TRENS

La travessa és circular amb inici i final des de l’estació de Rodalies de Ribes de Freser. Opcionalment, i atès que la ruta de tornada passa pel centre de la ciutat, podem acabar la ruta a l’estació del cremallera de Núria de Ribes-Vila. D’aquesta manera ens estalviaríem encara no, 1,5 quilòmetres, la distància que hi ha entre les estacions de Ribes-Vila (cremallera) i la de Ribes de Freser (Rodalies).

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Ribes de Freser: L’estació és al sud del nucli urbà. Connecta amb el Cremallera de Núria, tot i que per a aquesta ruta no passarem per cap de les seves estacions.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA WEB

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA
  • Mapa Alpina 25 Puigmal 1:25.000
  • Mapa Comarcal ICGC 1:50.000 Ripollès – 31

RUTES RELACIONADES

Publicada a:

, , , , , , , , , , , , , , , ,

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s