242. Ruta circular des de Ribes de Freser per Bruguera, els plans i mina de Conivella, estació d’Aigües de Ribes i pel balneari de Montagut

ÍNDEX DE CONTINGUTS

  1. DADES TÈCNIQUES
  2. LA TRAVESSA
  3. MAPES
    1. TOPOGRÀFIC
    2. TRACK A WIKILOC
  4. LA RESSENYA
  5. ELS SENDERS
  6. ELS TRENS
  7. FOTOGRAFIES
  8. BIBLIOGRAFIA
    1. BIBLIOGRAFIA WEB
    2. CARTOGRAFIA
  9. RUTES RELACIONADES

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida/arribada: Ribes de Freser (Rodalies)
  • Distància/durada: 17,1 km / 4h25 (sense aturades)
  • Desnivell:  +/- 740 m
  • Dificultat: Exigent
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Des de l’estació de Ribes de Freser us proposem una variant més curta de la travessa anterior (Ruta ST241 Gran circular al sud de Ribes). De fet, és una de les dues meitats amb la qual es divideix, concretament la que va des de Ribes de Freser a Bruguera passant pel cortals del Pellisser i baixant fins el balneari de Montagut resseguint el torrent de Bruguera.

La travessa té prou ambient de muntanya. Té un grapat de corriols amb vistes a les muntanyes de Núria i a estones tindrem sota el nostre cap el cim del Taga. Pujarem fins el coll del Manter seguint un camí que passa pels búnquers dels Set Fortins. Més amunt, als Plans de Conivella, a 1425 m, abandonarem el camí (i PR) que puja fins el Taga per continuar pel seu vessant ponentí de camí a Bruguera, un nucli agregat de Ribes.

Bruguera ha sabut mantenir un ambient agradable de poble, sense cap urbanització que malmeti l’entorn i les panoràmiques. Malauradament la pavimentació de la pista a coll de Jou fa que els caps de setmana hi sovintegin força cotxes. Les pistes i la seva cimentació és el gran enemic, al nostre parer, de la conservació de l’entorn.

En ruta coneixerem un munt d’elements patrimonials d’interès escampats pel recorregut. Hi ha una mica de tot per no decebre ningú. Potser hi faltaria algun que altre dolmen per aquí o per allí, però per contra gaudirem de búnquers, ermites romàniques, mines en desús, estacions de tren abandonades, balnerais aturats en el temps, fonts…

MAPES

El mapa és orientatiu, no vàlid per a la travessa. Si us cal un mapa, mireu més avall a la secció de cartografia i feu-vos-en amb un.

TOPOGRÀFIC
Mapa de la travessa
TRACK A WIKILOC
Track a Wikiloc

LA RESSENYA

KM 0

Estació de Ribes de Freser: L’estació de Rodalies va entrar en servei l’any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser, tot i que no va ser fins a finals de 1922 que la línia del Transpirinenc va quedar completada quan el tren va arribar a Puigcerdà.

Per contra, l’estació del cremallera és de 1935 que tot i que els trens sortien d’aquí, aquesta estació no es va inaugurar fins a quatre anys més tard que la resta de la línia.

KM 0,8 (Desn. +15 ; 10 min)

Ribes de Freser: Població del Ripollès situada al cor de la vall de Ribes, entrada natural dels Pirineus orientals. Té 1.787 hab. (2021) dispersos en sis nuclis de població. A més a més del de Ribes, son: Armàncies, Batet, Bruguera, Ribes Altes i el Solà i Ventolà.

L’església d’origen romànic va ser destruïda durant la Guerra Civil. L’any 1939, Josep Danés, arquitecte diocesà del Bisbat d’Urgell, es va encarregar de dissenyar la nova església que substituiria l’antic temple barroc enderrocat durant el conflicte bèl·lic del qual només en va quedar el campanar de finals del segle XVIII i les restes dels absis romànics. 

La nau, perpendicular als absis, té arcs lleugerament parabòlics que recorden a les formes de Gaudí. La prominent coberta de pissarra compta amb nombroses llucanes inspirades en l’arquitectura alpina i en la teulada del temple de Saint Aubert de Béhaires (Bèlgica), de l’arquitecte Henri Lacoste (1885-1964). La decoració interior de l’església va ser ideada pel mateix arquitecte encarregat de la reconstrucció del temple, Josep Danés, qui va dissenyar els altars, els ambons, el paviment del presbiteri, la fusteria i el cor, tot seguint l’estil noucentista i les línies esquematitzades de l’art déco. (Extret Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 2,4 (Desn. +230 m ; 40 min)

Set Fortins: A pocs metres abans de la collada de Manter s’escampen un grapat de bases antiaèries i d’observació de la coneguda com a Línia P, una línia ideada per Franca per protegir els passos fronterers a llarg de tot els Pirineus.

La línia també és coneguda com a línia Gutiérrez o línia Pérez, tot i que diversos autors (Josep Benet) afirmen que aquests darrers noms se li van assignar de forma sorneguera, en to despectiu, agafant el nom de la revista còmica de principis del s. XX ‘Gutiérrez’, de tendència dretana. El fet és que sembla que la P simplement faria referència a Pirineus, i per tant, seria la Línia Pirineus.

Altres línies esteses durant el s. XX a Europa foren:

La línia Maginot ideada per defensar la frontera francesa amb Alemanya, s’estenia durant 20 quilòmetres de front i 15 de profunditat.

La línia Sigfrid o Westwall, defensava la frontera Alemanya amb França, des de Suïssa a Luxemburg, fou aixecada per ordre de Hitler i formada per ‘blocaus’, en contraposició a la fortificació continua de la Maginot.

El Mur Atlàntic o Muralla Atlàntica a ser una gran cadena de punts de reforç ininterrompuda construïda durant la II Guerra Mundial per Alemanya que tenia com a missió impedir la invasió del continent europeu des de Gran Bretanya per part dels Aliats.

Línia Stalin (Rússia), una línia de fortificacions al llarg de la frontera occidental de la Unió Soviètica. No va ser una línia contínua de defensa al llarg de tota la frontera, sinó més aviat una xarxa de regions fortificades.

La línia Gòtica (Itàlia) va ser una línia de fortificacions defensives organitzada pel mariscal Albert Kesselring a les etapes finals de la II Guerra Mundial, al llarg dels Apenins, durant la retirada de la Wehrmacht del Tercer Reich, intentant endarrerir l’avenç dels Aliats cap al nord de la península itàlica.

La Mannerheim (Finlàndia) va ser un sistema defensiu de fortificacions que s’estenia al llarg de l’Istme de Carelia, construït abans de la Guerra d’Hivern per Finlàndia per defensar-se de la Unió Soviètica.

La GHQ (General Headquarters Line) (Gran Bretanya) va ser una línia de defensa construïda al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial per contenir una esperada invasió alemanya.

La línia Metaxas (Grècia) era una cadena de fortificacions construïdes a la frontera entre el Regne de Grècia i el Regne de Bulgària (Macedònia oriental) a la dècada de 1930, previ a la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu de protegir el país hel·lènic d’una possible invasió búlgara.

Els Pirineus han actuat com a frontera natural durant llargs períodes històrics, no així durant alguns segles quan aquestes muntanyes foren un nexe d’unió de la corona catalano-aragonesa. Però quan aquest control va ser necessari, la vastitud de la serralada feia molt difícil vigilar el pas de persones i mercaderies creuar la serralada en qualsevol sentit.

Després de la Guerra Civil espanyola i especialment durant la II Guerra Mundial, el règim franquista va planejar d’impermeabilitzar els Pirineus pels perills que podien venir del nord. Els primers moviments ja es van veure el 1939, quan es començaren a fer importants obres a Navarra i al País Basc.

A Catalunya no és fins a finals de l’any 1944 que no es començar a construir una línia defensiva que s’havia d’estendre del Mediterrani a la Val d’Aran. La línia estava dividida en Sectors, i aquests en Centres de Resistència (CR), que incloïen gran nombre d’assentaments: d’observació, de combat, d’artilleria, a cel obert, entre d’altres.

Per raons d’organització, els 250 quilòmetres de frontera catalans es van dividir en sis Subsectors (11-16), cadascun d’ells amb una extensió compresa entre els 25 i els 50 quilòmetres i cadascun d’ells amb diferents Centres de Resistència associats, fins a un total aproximat de 80 en el nostre territori.

El Subsector 14 s’estenia des del Taga fins a la Serra del Cadí. Incloïa diversos CR, entre els quals quals hi havia el 41-Torrent de Conivella, 42-Ribes de Freser, 43-Sant Antoni de Ribes, 44-Campelles i fins el 51-Penyes Altes de Moixeró. S’hi arribaren a construir només en aquest sector fins a 274 assentaments.

(Font: Clarà i Resplandís, Josep. Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. 2010. Rafael Dalmau, editor. Barcelona; Viquipèdia)

KM 2,5 (Desn. +10 m ; 45 min)

Collada del Manter: Important coll a llevant de Ribes que comunica aquesta població i Pardines travessant un contrafort que baixa del Taga. Aquí ens afegim durant uns metres al PR C-190, sender que uneix les poblacions de Camprodon i Ribes de Freser a través de la Serra Cavallera i el Taga.

Al cap de 700 metres de deixar enrere la collada i pujar aproximadament 100 m de desnivell, cal estar atents a no passar de llarg d’un nou búnquer, un punt d’observació situat abans de la darrera corba de les 7 llaçades que fa el camí de pujada.

KM 4,4 (Desn. +280 m ; 1h35)

Plans de Conivella: Situats a 1.421 m, en aquesta esplanada s’abandona el camí al Taga (PR C-190). Aquí trobem un pal indicador d’Itinerànnia que ens marca que Bruguera és a 1h20, així com un plafó d’informació de l’Espai d’Interès Natural de la Serra Cavallera.

El camí gira al sud entre prats. Hem d’estar atents a l’esquerra per no passar-nos de llarg de la mina de Conivella atès que la desviació cap a la mina és a només 460 m dels plans de Conivella. La mina és sota les roques, uns 80 m a través dels camps.

KM 5 (Desn. +50 m / -10 m ; 1h45)

Mina de Conivella: Antiga explotació minera situada sota als peus d’un petit penya-segat. Per arribar-hi cal travessar un camp de conreu. Al fons hi ha una antiga caseta de pedra. Hi ha tres boques, la que té més continuïtat és la de l’esquerra.

El camí fins al coll de la Pera pot resultar confús si seguim estrictament els senyals grocs d’Itinerànnia. Les marques ens conviden a abandonar la còmoda pista en un punt on tenim davant nostre, encara a 200 m, les antenes de Ca la Xeca. El sender gira a la dreta pel mig de prats. Costa de seguir les marques fins a trobar un corriol emboscat.

Una opció més fàcil és seguir senzillament la pista. Ambdues opcions s’uneixen aproximadament 250 metres després.

KM 7,2 (Desn. +40 m / -170 m ; 2h10)

Coll de la Pera: Punt on es deixa enrere el bosc. Aquí abandonem la pista per seguir un corriol no massa fressat i, a estones de forma directa, que ens conduirà fins a la carretera d’entrada a Bruguera.

KM 9 (Desn. +50 m / -200 m ; 2h35)

Bruguera: Entitat de població de Ribes de 56 hab. (2021). El poble ha sabut conservar l’esperit gràcies a que no s’hi han construït urbanitzacions.

El poble va créixer al voltant de l’església de Sant Feliu, d’origen romànic del s. XII, ampliada el XVIII.

Té una sola nau de volta apuntada, engrandida a la part de l’atri, a on s’allotja el cor. Té un absis i capelles laterals entre els contraforts. L’interior està arrebossat de blanc, els arcs de les capelles laterals tenen una decoració de falsos arcs puntats, imitant les dovelles de pedra. La volta de l’absis té pintades decoracions de falsos nervis de volta, el fons de l’absis és blanc, el que fa pensar que abans de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, existia algun tipus de retaule, les parets del presbiteri són estucades imitant pedra. (Extret Inventari Patrimoni Arquitectònic)

El camí de baixada a Parramón surt de la font de Can Nasi, situada sota el camí del Serrat Roig. L’aigua surt per un broll en forma de canal sobre un abeurador que dona pas a un petit safareig situat en angle. L’indret és humit, i la molsa creix generosament sobre les pedres de la font.

El descens es fa per un corriol fressat que perd metres ràpidament entre els boscos del vessant nord del Taga.

KM 10,7 (Desn. -200 m ; 3h)

Sant Esteve de Perramón: Petita capella vinculada a Can Perramón, un conjunt del s. XVI situat davant de l’ermita format també per un molí. A tocar de la capella hi ha un un roure monumental.

Senzilla capella d’una sola nau amb un parament de carreus irregulars i coberta de teula a dos vessants, sobre la qual se situa una espadanya. La porta d’accés és d’arc de mig punt i està emmarcada per un seguit de dovelles. Damunt de la mateixa s’aprecia un òcul. (Font Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 11,9 (Desn. -130 m ; 3h15)

Central Hidroelèctrica de Montagut: Un cop el camí arriba al Freser assolim l’edifici de la central hidroelèctrica, inaugurada a principis de 1910 d’estil eclèctic neogòtic. L’edifici fa 22,70 m de llargada i 14,05 m d’amplada. Està format per un cos rectangular amb teulada a dos vents i una torre de planta quadrada amb coberta a quatre vessants que conté els accessos als habitatges. Actualment habitat pel centraler.

És propietat de l’empresa Eléctrica de Ripoll, qui produeix la electricitat que després LERSA distribueix als seus abonats de Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses.

KM 12,1 (Desn. – ; 3h20)

Antiga estació Aigües de Ribes: Baixador en desús propietat d’Adif que donava servei al balneari quan el Transpirinenc va arribar a Ribes de Freser l’any 1929. L’edifici de viatgers té la mateixa estructura i forma que bona part de les estacions de la línia. Està format per dos pisos i golfes sobre les quals sobresurten tres finestrals, un dels quals ha col·lapsat, i amb un edifici de serveis separat del principal. Les estacions de Toses i Queixans són idèntiques a aquesta, tret pel fet que tenen quatre portes i quatre finestrals. L’estació de Ribes de Freser, sense l’annex, seria idèntica. Tot i tenir un senyal recent d’Adif, les portes estan tapiades i les parets mig engolides per la vegetació.

L’accés a l’estació es fa per una escalinata a través d’un passeig arbrat de plàtans, castanyers i avets.

Abans de creuar el pont cap i situat 40 metres al sud a tocar del riu, hi ha les ruïnes de l’antic molí fariner de Montagut. L’edifici fa una llargada de 15 m i una amplada de 7 m tot i que està cobert de vegetació i bardisses. A la part baixa hi ha un parell d’arcades per on sortida l’aigua.

KM 12,3 (Desn. – ; 3h25)

Balneari de Montagut: Tots hi hem passat per davant quan hem pujat a Ribes per la carretera de Ripoll, però pocs ens hi haurem aturat a observar-lo.

Hi ha referències que a principis del s. XVII en aquest mateix indret ja hi havia un allotjament dedicat al bany. El balneari actual s’aixeca dins del terme municipal de Campelles, l’edifici té forma de U, és d’estil vuitcentista i està format de tres pisos que acullen més de 100 habitacions. L’any 1870 es va construir una primera pensió, ampliada deu anys després amb les actuals ales nord i oest. L’ala sud es va reformar l’any 1914 amb estil modernista, estances com la sala de lectura, el teatre i la sala de ball encara ara es poden gaudir amb la seva decoració original. Malauradament l’establiment fa dècades no acull cap hoste, tot i que la família Montagut, propietària del recinte, encara hi ha algunes estades.

A l’extrem sud de l’establiment, dins del jardí, s’aixeca l’ermita del Remei construïda a principis del s. XX. És un sobri edifici d’una sola nau amb campanar d’espadanya. L’antic conjunt de l’establiment incloïa extensos jardins i zones esportives. Malauradament la carretera de Ripoll a Ribes va tallar pel mig la finca, contribuint de ben segur, a la lenta decadència de l’establiment. Encara podrem veure la pista de tenis o la senyorial escalinata d’accés a l’estació, elements que visitem durant la ruta.

Des del balneari cal desfer el camí fins a la primera corba després de la central hidroelèctrica, punt on seguirem prendrem el camí de la Talaia (pal indicador d’Itinerànnia) guanyant d’alçada i deixant a mà dreta el mas de la Talaia.

KM 13,4 (Desn. + 100 m ; 3h40)

Camps de la Talaia: Abandonem el ciment i ja per camí de terra es creuen els camps de conreu de la Talaia, en direcció nord i sense perdre alçada.

KM 14,3 (Desn. +50 m / -30 m ; 3h55)

Font de la Casa: Situada sota els vessants que baixen de la serra de Conivella, situada just sobre nostre. El broll surt d’una caseta rectangular de totxana (mina?) que cau sobre una aigüera rectangular coberta de molsa. Quan hi vam passar, no en sortia aigua.

El camí flanqueja el contrafort de la serra de Conivella sense perdre alçada, deixant enrere Cal Torroella.

Un temps fou torre de guaita i defensa i d’això li prové el nom. La pairalia, rodejada per les cabanes , capella annexa i masoveria, té ja influències de l’arquitectura urbana. Les torres tenen una forma de construcció primitiva del mas al segle XII amb finalitats defensives. (Font Inventari Patrimoni Arquitectònic)

KM 15,9 (Desn. +85 m / -140 m ; 4h10)

Font de la Teula: Situada a mà dreta del camí, com l’anterior. La font és de pedra arrebossada. L’aigua cau sobre una pica situada entre dos bancs de pedra en no gaire bon estat.

El camí, sense perdre alçada, deixa enrere l’estació de tren, situada a l’altre marge del Freser. Finalment anem a parar a la carretera que duu a Bruguera. Un cop passat el pont, tombem a l’esquerra en direcció a l’estació.

KM 17,1 (Desn. +40 m/ -33 m ; 4h25)

Estació de Ribes de Freser (Rodalies): L’estació de Rodalies va entrar en servei l’any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes de Freser. No va ser fins a finals de 1922 que el tren va arribar a Puigcerdà.

L’estació del cremallera es va construir l’any 1935, quatre anys més tard de la inauguració de la línia l’any 1931, tot i que el cremallera ja partia des d’aquest indret. 

ELS SENDERS

La ruta no segueix estrictament senders homologats, és a dir, SL, PR o GR, però sí seguirem en tot moment camins marcats amb el senyal groc d’Itinerànnia. També trobarem a les cruïlles més estratègiques del recorregut pals indicadors verticals amb les direccions i els temps que hi ha a cada destinació i amb una petita placa on consta l’alçada i les coordenades gps del punt on ens trobem.

Itinerànnia és un projecte comú de les comarques del Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà per a crear una trama de camins en xarxa. No hi ha rutes tancades en forma de SL, PR o GR, sinó una malla de camins que s’entrecreuen i que connecten poblacions i punts d’interès. Podem així establir els itineraris més idonis als nostres gustos amb la seguretat que dona saber que en tot moment trobarem senyals de guiatge en forma d’una ratlla de pintura groga.

ELS TRENS

La travessa és circular amb inici i final des de l’estació de Rodalies de Ribes de Freser. Opcionalment, i atès que la ruta de tornada passa pel centre de la ciutat, podem acabar la ruta a l’estació del cremallera de Núria de Ribes-Vila. D’aquesta manera ens estalviaríem encara no 1,5 quilòmetres, la distància que hi ha entre les estacions de Ribes-Vila (cremallera) i la de Ribes de Freser (Rodalies).

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Ribes de Freser: L’estació és al sud del nucli urbà. Connecta amb el Cremallera de Núria.

ESTACIÓ D’ARRIBADA (opcional): 

Ribes-Vila: Opcionalment podem acabar la ruta a l’estació del cremallera de Ribes-Vila.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA WEB

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA
  • Mapa Alpina 25 Puigmal 1:25.000
  • Mapa Comarcal ICGC 1:50.000 Ripollès – 31

RUTES RELACIONADES

Publicada a:

, , , , , , , , , , , , , , , , ,

One thought on “242. Ruta circular des de Ribes de Freser per Bruguera, els plans i mina de Conivella, estació d’Aigües de Ribes i pel balneari de Montagut

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s