245. Ruta circular des d’Aguilar de Segarra seguint el PR C-74 (ermites, jaciments, conreus i boscos)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

  1. DADES TÈCNIQUES
  2. LA TRAVESSA
  3. MAPES
    1. TOPOGRÀFIC
    2. TRACK A WIKILOC
  4. DIFICULTAT
  5. LA RESSENYA
  6. ELS SENDERS
  7. ELS TRENS
  8. FOTOGRAFIES
  9. BIBLIOGRAFIA
    1. BIBLIOGRAFIA WEB
    2. CARTOGRAFIA
  10. RUTES RELACIONADES

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida/arribada: Aguilar de Segarra (Regionals)
  • Distància/durada: 24,8 km / 6h (sense aturades)
  • Desnivell:  +/- 540 m
  • Dificultat: Exigent
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Llarga ruta circular que recorre els camps de conreu, masos i petits nuclis habitats situats al sud d’Aguilar de Segarra, un municipi que tot i que el seu nom pot donar a entendre una altra cosa, pertany a la comarca del Bages (Barcelona).

Des de l’estació de la línia R12 d’aquest petit municipi de poc més de 200 habitants seguirem íntegrament el PR C-74 i només ens en desviarem a fi de visitar atractius punts d’interès a tocar del camí.

Un dels principals atractius del sender és el paisatge, en aquest territori format per un mosaic de camps de conreus (bàsicament cereals, amb predomini de l’ordi i el blat), amb boscos, especialment a les fondalades a tocar dels torrents. Fer el recorregut des de finals d’abril i fins a principis de juny és més interessant, quan la verdor de l’ordi, del blat tou i de la civada i, en menor mesura, del groc intens de la colza, omplen els camps de colors i de plaers a la vista.

Tampoc cal oblidar els valors patrimonials de la sortida. Així, durant la caminada, coneixerem antics nuclis de població, masos, ermites i algun que altre jaciment arqueològic.

Un d’aquests nuclis és el de les Coromines, una entitat depenent d’Aguilar de Segarra. Les cases s’arrengleren al llarg del camí fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Candelera, on també hi ha una font. Més endavant, uns metres fora del camí, visitarem un pou de glaç.

Seguers és una altra entitat de població, en aquest cas del municipi de Prats de Rei, de la comarca de l’Anoia. En el seu nucli hi podrem visitar l’església de Sant Pere i Sant Pau i, prop d’aquesta, un parell de jaciments amb tombes antropomorfes.

Finalment destacar l’ermita de la Mare de Déu del Grauet, una capella d’origen romànic s. XI. Enganxades a la façana trobarem diverses anelles de forja força grosses amb caps d’animal, obra de Paolo Flor el 1979. Paga la pena acostar-se a la Sepultura del Grauet, una gran pedra amb una tomba antropomorfa situada enmig d’un conreu de civada.

MAPES

El mapa és a títol orientatiu. Si busqueu un per a seguir la ruta, millor de comprar el mapa comarcal de l’ICGC.

TOPOGRÀFIC
Mapa de la travessa
TRACK A WIKILOC
Wikiloc

DIFICULTAT

Tret de la llarga distància a recórrer la travessa no té cap més dificultat. Transita sempre per pistes i algun curt tram d’asfalt. Els desnivells es poden fer notar en algun moment, però com passa sempre amb les pistes i camins mai són massa pendents ni de llarga durada.

L’orientació no és bona. Tot i que trobarem sovint indicadors verticals a moltes cruïlles, les marques de pintura blanques i grogues típiques de PR fa anys que no es repinten. Alguns trencalls i bifurcacions no estan clars, així que recomanem anar seguint el GPS.

Cal tenir molt en compte l’època de l’any en què la emprenguem. No es recomanable de fer-la de juny a agost, quan la fota calor pot fer-nos patir males passades.

LA RESSENYA

KM 0
Estació d’Aguilar de Segarra
: Municipi de la comarca del Bages (Barcelona) de 286 hab. dispersos en tres nuclis de població, Aguilar de Segarra, Castellar i les Coromines.

L’estació es troba al barri de l’Estació, un dels dos nuclis que conformen Aguilar de Segarra, l’altre nucli és el del Raval. Els dos nuclis estan separats per 900 m i units pel carrer del Raval.

El barri de l’Estació està format per cases de dues plantes pintades amb colors ocres, com l’estació. L’oficina de correus encara conserva a la façana dues plaques de la beguda Canada Dry Fabula, una marca de refresc que es va popularitzar a mitjans del segle XX.

El 30 de maig de 1860 es posà en marxa el servei del tram de Manresa a Lleida de la línia ferroviària. El 1878 passà a formar part de la ‘Compañía de los Caminos de Hierro del Norte’ i el 1941 de RENFE.

L’estació d’Aguilar es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa. (PARCERISAS 2000:224). A l’entorn de l’estació i durant la segona dècada del segle XX hi va créixer un barri nou, amb cases al voltant i botigues per aprofitar el tràfic de mercaderies. Al barri també s’hi van instal·lar molts ferroviaris que treballaven al ferrocarril i que vivien en Casillas de la companyia o bé en pisos. 

L’edifici de viatgers és de dues plantes i es troba a la dreta de les vies i andanes, mirant sentit Lleida. És només un baixador i roman sempre tancat. En la seva façana, fet amb rajols hi ha el rètol on es pot llegir Aguilar de Segarra. L’estació està situada entre les de Rajadell i Seguers-Sant Pere Sallavinera al punt quilomètric 282.

Extret dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Per creuar les vies cal anar a llevant a buscar el pont que les travessa situat abans d’arribar al nucli urbà d’Aguilar. En aquest punt trobem per primer cop el PR C-74, el sender que seguirem durant tot l’itinerari i que té el seu inici i final al centre del municipi, a 500 metres del pont cap a llevant.

El sender porta per Can Cortina i prop de la Serradora o Molí nou de Can Vila, edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell i que havia estat inicialment un molí fariner però transformat posteriorment en serradora. Avui dia és un habitatge particular.

La riera de Rajadell es creua pel Pont de la Riera, construït el 1913 aprofitant la inauguració de l’estació per facilitar l’accés del transport de mercaderies o fusta al ferrocarril entre ambdues ribes del Torrent. Té 22 m de llarg i està format per un sol arc de mig punt de 13 m.

Gairebé a sobre hi passa el viaducte de la C-25, i salvant les distàncies, ens recorda el pont Vell de Sant Martí de Centelles.

KM 1,8 (Desn. +90 m / -30 m- ; 20 min)
Cal Soal/Alzina Mil·lenària
(Aguilar de Segarra): El camí guanya alçada per l’Obaga del Vendrell fins assolir la masia Cal Soal. Una mica més endavant, enmig del camp de conreu a la dreta, hi ha l’anomenada Alzina Mil·lenària.

Alzina de grans dimensions, amb un tronc de 0,7 m de diàmetre, capçada de gairebé 15 m de diàmetre i uns 10 m d’alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d’un alzinar que hauria ocupat aquest espai. En ésser talats la resta d’arbres per roturar el terreny, aquest es beneficià de la manca de limitacions d’espai i de competència pels recursos.

Extret dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Entre camps de conreu amb àmplies vistes arribem de seguida a Cal Vendrell.

KM 2 (Desn. – / -80 m ; 22 min)
Can Vendrell/Sta. Margarida de Comallonga (Aguilar de Segarra): Conjunt d’edificacions que al llarg dels segles ha conformat una interessant suma de cases i fins i tot d’una petita església que al llarg dels anys va anar canviant de nom.

Conjunt d’edificis juxtaposats que, al llarg d’una llarga existència, han conformat un gran mas (Cal Vendrell) acompanyar d’una masoveria (Ca l’Estadant) i altres construccions auxiliars. La façana principal de l’edifici originari de Cal Vendrell està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa tan sols hi ha una obertura, una porta adintelada a la llinda de la qual hi ha gravat “1+6 [disc solar] 78”.

L’església de Santa Margarida de Comallonga no apareix documentada com a tal fins el segle XVII, condicionat pel fet que va ser l’any 1677 quan la família Comallonga s’instal·là al mas i li donà nom. Prèviament a aquesta data, el mas era conegut amb el nom de Mallancosa, de manera que es pot inferir que la Santa Maria de Mallancosa documentada des de l’edat mitjana és la mateixa església. El primer esment és de l’any 1078, quan forma part d’una donació a Sant Benet de Bages. Abans de 1154 ja actuava com a parròquia, el que concorda amb el fet que tingui una sagrera definida.

L’església és de planta rectangular (5 x 10 m), sense absis diferenciat, orientada a llevant. L’aparell, de blocs desbastats (més grans i més polits als angles i a la porta) units amb morter, deixa al descobert al lateral nord unes filades irregulars que poden correspondre bé a un edifici anterior recrescut, bé als fonaments exposats rere algun rebaixament del terreny. A la façana oest hi ha la porta, adintellada, a la llinda de la qual hi ha la data de 1646. Al llarg d’aquesta façana hi ha una banqueta adossada, a més d’uns graons per donar accés a la porta. Per sobre de la porta, gairebé arran del vèrtex format per la coberta a dues aigües, hi ha un petit òcul circular per a l’entrada de llum. Just a sobre, on hom esperaria la unió de les línies inclinades dels dos aiguavessos, està rematat de forma plana, el que fa pensar que hi podia haver hagut un petit campanar d’espadanya.

Extret dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Anem guanya mica en mica alçada mentre s’envolta pel sud el cim de la Monjoia, de 654 m. L’ampla pista segueix la serra de Còdol-rodon, sempre amb vistes cap al sud. Poc després de passar la casa de colònies dels Caus de la Carena arribarem al mas de Montcunill.

KM 4,8 (Desn. +175 m ; 1h05 min)
Montcunill/Sta. Magdalena de Còdol-rodon (Aguilar de Segarra): El mas de Montcunill també és conegut com a Còdol-rodon, nom que sembla provenir del gran roc ‘arrodonit’ que hi ha al nord del mas i que té una creu de ferro al capdamunt. A més a més del mas, la roca ha donat nom a una capella situada dins el conjunt del mas, i a la petita serra que hem seguit per arribar a la masia.

El topònim ‘Còdol-rodon‘ apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí.

El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d’una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l’arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu.
Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s’han d’associar a l’època moderna tal com s’observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data.
El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. 

Santa Magdalena de Còdol-rodon és un edifici d’una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S’observa clarament com l’edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d’espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra.
L’edifici orientat est-oest té l’entrada i la façana principal a ponent i és d’estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes.
En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l’arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés.

Extret dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

El sender recorre l’antic Camí Ral de Manresa a Calaf entre camps de cultiu. Enrere deixem els plans de Cal Botó o o de la Vinya Closa mentre caminem en alçada i amb àmplies vistes dels camps de cultiu de cereals que predominen aquests paratges de les comarques del Bages i de l’Anoia.

KM 7,1 (Desn. +20 m ; 1h30 min)
Pont de Seguers (Els Prats de Rei, Anoia): Petit pont de pedra sobre les vies del ferrocarril Manresa-Lleida. El pont està situat enmig d’on la línia ferroviària fa una gran i ampla corba de quasi 180 graus. Per arribar-hi cal apatar-se uns metres del camí abalisat.

De nou a la cruïlla d’accés al punt, caminem en direcció sud sobre asfalt fins al nucli de Seguers, a no gaires metres de distància del pont.

KM 7,8 (Desn. -20 m ; 1h40)
Seguers/Sant Pere i Sant Feliu (Els Prats de Rei): Seguers és un nucli de població dels Prats de Rei, un municipi pertanyent a la comarca de l’Anoia. Té 551 hab. (2021) repartits en els nuclis de Segues, la Manresana, Solanelles, Puigdemàger i la Quadra del Galí, aquest últim despoblat de fa uns anys.

D’origen medieval, Seguers està format per un grapat de cases i per l’església parroquial romànica de Sant Pere i Sant Feliu. Part del nucli està construït sobre del desaparegut castell de Seguers, que apareix documentat per primer com l’any 1022 com a torre, i del qual l’església de Sant Pere i Sant Feliu en seria la seva capella amb funcions parroquials.

L’església de Sant Pere i Sant Feliu de Seguers es una edificació d’origen altmedieval però amb diferents refraccions que n’han modificat substancialment el seu aspecte original. En el seu estat actual consisteix en una senzill edifici de planta rectangular, d’una sola nau i sense absis diferenciat, amb coberta a doble vessant. Està construït a base de carreus de diferents mides, amb algunes filades de la base que per la seva tipologia corresponen a un aparell romànic. La portalada, oberta a la façana oest, segueix models estètics propis del segle XIX. Té un petit campanar d’espadanya a la façana nord amb dues campanes.

El denominat Cementiri Vell de Seguers, avui en desús, es troba adossat a la part posterior i a la paret lateral est de l’església de Sant Pere i San Feliu dels Seguers, al nucli de cases homònim. El recinte està delimitat per una tàpia feta de carreus, amb un accés des de l’oest mitjançant una reixa molt moderna i un segon accés per l’oest (avui no practicable) tancat per una reixa coronada per una petita creu. El primer dels accessos porta la data 1829 inscrita a la dovella de l’arc rebaixat. Les tombes que es conserven son a terra i una d’elles correspon a Josep Ribalta Morera, primer rector de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu un cop aquesta església va recuperar les seves funcions parroquials a finals del segle XIX.

Extret dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Al voltant de Seguers hi ha diferents jaciments arqueològics d’interès. Alguns, com la roca foradada del Fornot de Cal Sanç, queden allunyades de la ruta i caldria apartar-se molt de l’itinerari del PR per a visitar-lo. En canvi, sí que podrem visitar les Necròpolis A i B. Són tombes excavades a les roques, que com a casa nostra sol passar, datades entre el final de l’antiguitat i l’inici de l’Edat Mitjana.

La Necròpolis A es troba situada abans d’entrar a Seguers, a la cruïlla amb la continuació de la ruta en unes roques a mà esquerra i punt on hi ha un plafó informatiu dels jaciments. Aquest primer està format per quatre tombes d’extrems arrodonits, dues orientades N-S i dues E-W.

La Necrópolis B és a 150 m de la cruïlla continuant pel sender amunt. Les tombes es troben en una roca sobre el torrent dels Seguers, a mà dreta enmig de la frondosa vegetació. El jaciment està format per cinc sepultures, quatre d’adults i una d’infantil. L’orientació és l’habitual del ritual cristià, el cap en direcció a l’oest i els peus cap a l’est. S’escollia aquesta orientació perquè els difunts estiguessin encarats a la sortida del sol, tot esperant la resurrecció del dia del judici final.

KM 9 (Desn. +50 m / -30 m ; 2h)
Les Coromines (Aguilar de Segarra): Nucli de població situat a 860 m de la Necròpolis B, l’agregat de Les Coromines va créixer a redós de l’església de la Mare de Déu de les Coromines. Està format per un primer grup de cases que inclou els masos de Cal Pere, Cal Genís i Cal Perico, i després per les que es troben al voltant de l’església.

Per accedir a l’església cal creuar la tanca del cementiri i entrar per la part posterior. A la portalada principal hi ha un còmode banc de fusta i unes esteles funeràries.

Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d’entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s’hi observen dues petites obertures quadrangulars, l’una a la capçalera i l’altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L’aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s’alça un petit campanar d’espadanya doble, desproveït de campanes. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia.

Extret dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

A tocar de l’església hi ha la font de Coromines, construïda amb pedra i amb aixeta de polsador. Sol baixar aigua.

De les Coromines el camí segueix en direcció sud deixant a mà dreta els murs de pedra de Cal Centelles

KM 9,3 (Desn. – ; 2h05)
Pou de Glaç de les Coromines (Aguilar de Segarra): Per visitar el pou cal apatar-se aproximadament 150 m del camí a fi de visitar-lo. És a pocs metres a llevant del turó del Pau. Té aproximadament 3 m de diàmetre i 5 de fondària, amb una obertura en forma de trapa quadrada.

El sender continua vers el sud, alternant trams de camps de conreu i bosc. Poc després de fer uns metres sobre asfalt de la carretera de les Coromines, la ruta assoleix el punt més alt en una cota a 725 m.

KM 11,7 (Desn. +85 m / -60 m- ; 2h35)
Mirador natural (Aguilar de Segarra): Quan hem baixat fins aproximadament a la cota 680 m, unes roques sobre el torrent de l’Obaga de l’Estrada fan d’excel·lent mirador natural del torrent i del bosc de l’Obaga de l’Estrada, important massa forestal situada al sud d’Aguilar de Segarra. El bosc està format bàsicament per pins, amb roures i alzines als punts més ombrívols.

La ruta perd alçada fins arribar a la cota 650 m en assolir el torrent de l’Obaga de l’Estrada.

KM 12,3 (Desn. -20 m ; 2h45)
Torrent de l’Obaga de l’Estrada (Aguilar de Segarra): Un cop assolim la llera del torrent, s’inicia un camí que ressegueix el riu en lleugera pujada durant prop de 3,5 quilòmetres, qual camí arriba fins al trencall situat al sud de la vinya del Conco. Caminem per un sender emboscat amb la Solana de la Ribera a la nostra esquerra (nord) i amb l’Obaga de l’Estrada a la dreta (sud). Durant el recorregut també es travessen les obagues, totes situades al sud, de Ca l’Andreu, de Cal Jaume i del Puig-Altet. Segurament aquest és el tram més ombrívol i agradable de tota la travessa.

KM 15,1 (Desn. -125 m ; 3h20)
Cal Mosset (Aguilar de Segarra): A mà dreta del camí (sud), passem pel costat d’un mas enrunat i menjat per la vegetació. Poc després, recuperem el GR-7 que havíem seguit a Seguers, i que com el PR C-74, condueix fins a la MD del Grauet.

KM 17,7 (Desn. +60 m / -55 m ; 4h)
Església de la Mare de Déu del Grauet (Aguilar de Segarra): També coneguda com de la Maçana, la MD del Grauet, s. XII-XIII, es troba al mig dels camps de conreu dels Trossos del Grauet. És d’especial bellesa quan els camps de cereals omplen de verd els entorns de l’ermita.

Capella de planta rectangular d’una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L’edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s’han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l’última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l’absis romànic circular amb arcuacions llombardes.

És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l’edifici i a les obertures.

A la façana de ponent hi ha el campanar d’espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. 

A la façana de migdia, hi ha la porta d’entrada i una espitllera. També detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l’any 1979 quan ambdues van ser restaurades.

Extret dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Situada a 200 m a llevant de la cruïlla d’accés a l’ermita i enmig d’un camp de conreu, trobem la Sepultura del Grauet, un jaciment format per una gran roca al capdamunt de la qual hi ha una tomba antropomorfa de 1,90 m de llarg. Té un extrem arrodonit i està orientada SE-NW.

A partir d’aquest punt, el camí tomba al nord per anar ja en direcció a l’estació d’Aguilar de Segarra. Però abans encara cal fer alguns petits ascensos, especialment el que ens portarà fins al mas de Can Ton Mates, una pujada de només 100 m de desnivell, que quan es porten 20 quilòmetres a les cames, es fan notar.

Superats aquests petits obstacles, el camí planeja entre trams boscos i agradables, fet que ens evitarà bones estones de sol i calor.

KM 22,8 (Desn. +140 m / -140 m ; 5h)
El Vendrell/Sta. Margarida de Comallonga (Aguilar de Segarra): Un cop de nou al conjunt del Vendrell, només ens queda desfer el mateix camí que hem fet a l’anada de retorn a l’estació.

KM 24,8 (Desn. +35 m / -100 m ; 5h25)
Estació d’Aguilar de Segarra
: Als voltants de l’estació no hi ha cap mena de servei.

ELS SENDERS

La ruta segueix en tot moment el PR C-74 Aguilar de Segarra . Com hem comentat més amunt, ens desviarem del sender només pocs metres a fi de visitar elements patrimonials que són a tocar i que ben bé mereixen la visita.

Les marques corresponent al sender són les blanques i grogues. Tot i que s’intueixen que un dia es van pintar, es troba a faltar una repassada general. Costa de veure-les i hi ha cops que els indicadors verticals no són suficients.

Així mateix també caminarem a trams acompanyat del GR-7 en la seva etapa 10 compresa entre Sant Pere Sallavinera i el refugi Mas del Tronc. A diferència del PR aquest camí sí que està ben pintat en tot moment amb les clàssiques marques de pintura blanques i vermelles.

ELS TRENS

Travessa circular amb sortida i arribada en una estació de la línia Barcelona-Manresa-Lleida. La primera secció de la nova es va inaugurar el 1855 entre Montcada i Sabadell. L’any 1856 va arribar a Terrassa i no ho va fer a Manresa fins el 1859. Un any després ja va arribar a Lleida.

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Travessa circular amb sortida i arribada des de la mateixa estació. Els caps de setmana només hi ha tres serveis al dia en cada sentit. Les hores de pas del primer tren en direcció Lleida i el dos darrers en direcció Barcelona, donen un marge prou ampli com per a programar una sortida adequada.

Aguilar de Segarra: L’estació es troba al barri de l’estació d’Aguilar, apartat del nucli urbà del poble, sense cap servei a l’entorn.

Podeu consultar els horaris dels trens a RODALIES DE CATALUNYA.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA WEB

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA
  • Mapa Comarcal ICGC 1:50.000 Bages – 07

RUTES RELACIONADES

Publicada a:

, , , , , , , , , , , , , , ,

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s