246. Ruta del Ter (variant) entre Celrà i Flaça passant per Bordils, Sant Joan de Mollet i Sant Cebrià

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Celrà (Regionals)
Estació d’arribada: Flaçà (Regionals)
Distància/durada: 14,7 km / 4h (sense aturades)
Desnivell: Inapreciable
Dificultat: Travessa senzilla i sense desnivells que recorre bàsicament pistes de terra i asfaltats.
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Caminada que uneix les estacions de Celrà amb la de Flaçà seguint una variant de la Ruta del Ter que recorre els plans i riberes situades entre el riu Ter al nord i les vies del ferrocarril al sud.

La variant de la Ruta del Ter comença, o acaba, a l’estació de Celrà i acaba, o comença, a Sobrànigues, un nucli de població de Sant Jordi Desvalls. El fet que Flaçà es trobi ben a prop de Sobrànigues ho aprofitem per acostar-nos a la seva moderna estació per a finalitzar la ruta.

La ruta és decebedora pel que fa a la superfície sobre la que circula. I és que gairebé el 90% de la caminada va sobre paviment dur, ja sigui asfalt o ciment. Abans de llançar-nos a la ruta pensàvem que sent una zona de conreus i plantacions el paviment seria de terra. Malauradament pels excursionistes no és així. Avisats esteu.

Per contra, el paisatge en general i el descobriment de petits però interessants nuclis històrics com els de Bordils, Sant Cebrià o Sant Joan de Mollet ben bé valen la sortida. Si a tot això hi afegim un parell de refugis de la guerra civil, alguna altra ermita i diferents arbres monumentals, obtindrem com a resultat una sortida senzilla i prou arregladeta.

La primera part fins a Bordils està dominada més pel riu, els conreus i les plantacions. Potser sigui la part més monòtona de tot el recorregut. Un cop comencem a trobar els refugis antiaeris de la guerra civil, els arbres monumentals i entrem als nuclis de població la travessa es fa més distreta.

Altres rutes que hem fet per la zona són:

Ruta ST247: Celrà a Bordils seguint la Ruta del Ter
Ruta ST248: De Bordils a Flaçà per la ruta del Arbres Monumentals
Ruta ST249: Arbres Monumentals de Bordils

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

LA RESSENYA

KM 0
Estació de Celrà: L’estació es va inaugurar el 28 d’octubre de 1887 quan la ‘Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)’ va posar en servei el tram entre Girona i Figueres. Pocs anys més tard la companyia va ser absorbida per la ‘Compañía del Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA)’, empresa que va funcionar fins el 1941 quan va ser nacionalitzada i integrada a Renfe.

L’estació comprèn diversos edificis, entre els quals el de viatgers. Tots són propietat d’Adif, encara que l’ajuntament de Celrà intenta el seu traspàs per a aprofitar els seus usos per als celranencs, com ja fa amb un d’ells en forma de lloguer.

Un cop a la plaça de l’Estació, on es troba l’Ajuntament, anem a la dreta en direcció a ponent, caminant entre les mateixes vies i l’antiga fàbrica Pagans.

Com a complement de l’economia agrària i ramadera que hi havia principalment al poble, s’inicià a Celrà una nova indústria “La Fàbrica Pagans” la qual va consolidar el poble com a una localitat plenament industrial amb la producció d’extractes tànnics d’origen vegetal per adobar pells.

Es va iniciar l’any 1902 quan dos socis, Pere Pagans i Lladó i Josep Brilles i Martí, van fundar la societat mercantil col·lectiva “Brilles i Pagans”. L’any 1903 aquesta societat va ampliar el capital amb l’entrada d’un nou soci, Alberto Fontana Almeda, fill d’un negociant de productes químics de Barcelona. Amb aquest nou soci l’empresa va quedar constituïda amb el nom de “Brillas, Pagans i Cía.“ Finalment, l’any 1921, després de diversos canvis en l’estructura legal de la Societat es van fusionar els dos negocis: el de productes químics i el d’extractes tànnics, amb el qual la societat va prendre el nom de “Extractos Curtientes i Productos Químicos S.A.”

(Extret del web Taller d’Història de Celrà)

Cal estar atents a la cruïlla a la dreta (pal indicador) i un cop a l’alçada de la masia de Can Carabiner prendre la direcció cap a la Ruta del Ter i la Séquia de Vinyals. El camí passa sota de les vies i de la carretera Girona-Palafrugell per un pas inferior força estret. Un cop a l’altra banda, caminem pel carrer Ter al nord, deixant la zona industrial a llevant.

KM 1 (20 min)
Sèquia de Vinyals (Celrà): Creuem la séquia de Vinyals pel pont d’en Lluc (senyals) i continuem pel camí dels Molins, una pista asfaltada que travessa plantacions d’arbres ornamentals.

Un exemple més en la introducció de noves tècniques en l’agricultura catalana del segle XVIII fou la planificació i construcció de l’anomenada Sèquia Vinyals, la qual permeté regar en un principi terres que fins aleshores eren de secà en els pobles de Campdorà i Celrà.

El 21 de maig de 1748 i el 15 d’abril de 1750 el Reial Patrimoni atorgà a Mateu de Vinyals, hisendat de Flaçà, dues concessions per a l’aprofitament de les aigües del Ter. Igualment autoritzaven la construcció de dos molins, un a Campdorà i l’altre a Bordils. Les obres en el terme de Bordils començaren el 12 de desembre de 1812 i acabaren el 28 de març de 1813. Molts anys després, el 17 de març de 1932, es concedí autorització per allargar el canal cap a Sant Joan de Mollet i Flaçà. Finalment, el 28 de gener de 1959 es donà permís per fer una derivació de les aigües cap al pla de Juià, al que hi accedeixen per elevació.

(Extret del web Taller d’Història de Celrà)

KM 2,7 (35 min)
L’Illa dels Salzes (Celrà): Aproximadament 1,2 km després del pont d’en Lluc el camí gira a llevant. Només 200 metres més endavant trobem un trencall a mà esquerra que s’endinsa en aquest espai.

L’illa dels salzes es localitza en una àrea fortament transformada per l’home, on la presència de plantacions fusteres de pollancres i plàtans domina el paisatge. Als marges del riu, hi creix una franja de bosc de ribera, constituït per arbres estretament lligats als cursos fluvials, que en determinats indrets, com als entorns del primer mirador i a la pròpia illa que dona nom al recorregut, es troba molt ben representat.

Les aigües del curs d’aquest tram del riu són relativament encalmades, la qual cosa s’ha afavorit la formació d’una important franja de bosc de ribera i l’aparició de meandres i codolars. A la riba, arrelats dins l’aigua o sobre el fang, hi creixen balques i lliris grocs. Els únics arbres que gosen posar les seves arrels en remull, sigui a la riba o bé a les petites illes que es formen al mig del curs, són el salze blanc i el vern, per bé que aquest darrer és molt escàs a la zona. Fora de l’abast de les aigües, i afavorits per l’elevada humitat del sòl, hi creixen una colla d’arbres com el pollancre, l’àlber, l’om o el freixe, i d’arbusts com el bonet, el saüc o l’arç blanc, que constitueixen el cos principal del bosc de ribera.

Extret web de l’Ajuntament de Celrà

KM 5 (1h05)
Can Verdera (Celrà): Trobarem aquest mas situat a l’esquerra del camí i mig amagat sota plantacions de grans pollancres. Al sud de l’edifici hi hauria d’haver un parell de freixes, catalogats al Pla Especial de Patrimoni elaborat per l’Ajuntament de Celrà el 2010, tot i que nosaltres no els vam saber localitzar.

Mas de planta rectangular, coberta de teula àrab amb cairats a dues vessants. La construcció de les parets és feta amb còdols rierencs. Aquest fet caracteritza les construccions existents en aquest pla a prop del riu Ter. Les finestres i porta d’accés estan emmarcades per carreus de pedra amb llindes planes sense cap ornamentació. Inicialment la casa era estructurada en tres crugies, posteriorment fou ampliada i es va construir una altra part amb una volta d’arc de mig punt de totxo que servia de pallissa. Hi ha un petit forn a la planta baixa. La crugia central a la planta baixa és feta amb volta de rajols a sardinell i al fons hi ha l’escala que condueix a la planta principal. Es conserva parcialment el rellotge de sol a la façana principal.

Patrioni arquitectònic de la Generalitat

KM 5,6 (1h10)
El Polvorí (Celrà): Infraestructura lligada íntimament al camp d’aviació (Aeròdrom 311) construït en terrenys de Celrà i Bordils durant la Guerra Civil ocupant 120 Ha. Dels 11 camps que hi va haver a les comarques de Girona, l’Aeròdrom 311 va ser el primer. Al voltant de la infraestructura es van construir diferents refugis i aquest polvorí, visitable.

Camp d’aviació: El límit oest de l’aeròdrom coincidia amb el camí de la Tina. El límit nord-est coincideix amb el mas la Cànova (dins del terme municipal de Bordils) i el límit sud-est coincidia amb l’angle nord-est del polígon industrial. Els refugis i el polvorí es trobaven distribuïts a tocar dels marges del camp d’aviació.

L’extensa plana que ocupa el nord del municipi de Celrà, entre la sèquia Vinyals i el Ter, va ser utilitzada durant la guerra civil espanyola com un camp d’aviació militar. Avui els terrenys tornen a ser explotats agrícolament, però romanen tot un seguit d’estructures del camp d’aviació disperses pel que fou el seu perímetre. Es tracta, concretament, d’un pont d’accés que travessa la sèquia Vinyals, set refugis subterranis i un polvorí reconeixibles per la seva estructura massissa de formigó. Llevat de les que es troben al costat de la Canova (Bordils), la resta de les estructures conservades pertanyen al terme municipal de Celrà. L’aeròdrom de Celrà va ser fet per defensar dels atacs per mar i aire de les tropes franquistes sobre la costa gironina i el pont del tren de Colera. Va ser la base més important d’avions Katiusca de Catalunya, usats per bombardejar l’enemic en el front d’Aragó, Mallorca i, més tard, la Catalunya ocupada pels franquistes. En el transcurs de la guerra va patir fins a deu bombardeigs. Al 1940 els terrenys van ser retornats als seus propietaris.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Celrà

Podeu saber més del campa d’aviació amb el reportatge Aeròdrom 311 – El camp d’aviació de Celrà (1936-1939), produït per l’Ajuntament de Celrà i el Memorial Democràtic.

KM 6,2 (1h15)
Refugi 03 (Celrà): Tercer dels deu refugis que es van construir al voltant del camp d’aviació. Quan hi vam ser era visitable. Es podia accedir per una de les seves boques i sortir per l’altra, sempre amb molta precaució.

KM 6,9 (1h25)
Refugi de la Canova (refugi 4) (Bordils): El refugi estava lligat al mas de la Canova, casalot que va exercir de quarter general del camp d’aviació. Està situat just a ponent del mas, així que compte si hi volem treure el nas que trepitgem zona privada. Conserva el refugi antiaeri més gros del camp d’aviació. No era visitable quan vam fer la ruta.

KM 7,3 (1h35)
Alzina reclamadora de la Canova (Quercux ilex susp. Ilex) (Bordils): Situada a tot just 300 metres del Mas de la Canova en direcció a Bordils. Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils des de 1993. Té una capçada superior als 27 m, una de les més àmplies de casa nostra.

Alzina de tronc curt però amb una capçada de les més grans de Catalunya. Les alzines reclamadores s’usaven per caçar ocells sense necessitat de tirar cap tret. Es treballava l’alzina per donar-li una forma simètrica i s’anava podant per fer-la el més atapeïda possible. Posteriorment s’hi obrien unes finestres estratègiques, on els tords entraven encuriosits pel reclam d’una persona emboscada o bé pel cant d’un ocell engabiat. Un cop dintre, unes trampes enganxoses untades de vesc que s’havien col·locat en diferents punts de l’arbre i impedien volar als ocells.

Font: Web Ter-Gavarres (Ruta dels Arbres Monumentals).

KM 8,8 (1h55)
Bordils: Entrem al poble des de ponent, pel camí de Medinyà. El municipi s’estén entre el riu Ter al nord i les vies del ferrocarril al sud. Pertany a la comarca del Gironès i té 1.800 hab. segons dades censals de 2021.

Al nucli urbà, petit però atractiu, hi podem visitar diferents punts d’interès.

Església parroquial de Sant Esteve: D’estil gòtic tardà amb alguns detalls d’influència renaixentista feta amb obra és de carreus de pedra i la coberta de teula. És d’una sola nau coberta amb voltes de creueria i amb claus centrals estan decorades amb els escuts de Bordils, el del Papa i el de Catalunya. Hi ha tres capelles a cada lateral, cobertes amb arcs de mig punt construït al segle XVIII. El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estiguin situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

Can Xapa: Edifici de planta baixa i dues plantes pis i torre cantonera. Actualment, la casa ha estat restaurada seguint criteris no gaire ortodoxes com seria la introducció d’una gran obertura a la planta principal, completament deslligada del conjunt. També cal fer esment de l’acabat de les façanes, repicades deixant a la vista els rierencs i el morter, que donen un aspecte del mal acabat. Són remarcables una finestra gòtica de la primera planta, amb impostes ornamentades i arquets, i una altra que dona al carrer de la Creu amb llinda plana i carreus motllurats.

El safareig es troba ubicat al costat d’una séquia, d’on pren l’aigua. Es tracta d’una pica rectangular amb una llosa que serveix per recolzar la roba que s’està rentant. Aquesta pica està coberta per una teulada de teula àrab d’uralita d’un sol vessant sustentada per una estructura metàl·lica. El safareig està precedit per una petita tanca d’obra rematada amb obra vista. A la pica hi ha una placa amb una inscripció: Ajuntament 1932. (Extret Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat)

Se surt del municipi en direcció nord-est pel camí de Rissec. És als afores del poble que trobarem el safareig i el Mas de la Roda, una masia reconvertit a allotjament de turisme rural.

KM 9,6 (Desn. – ; 2h05)
Capella de Can Baldiret (Bordils): La capella forma part del conjunt rural de Can Baldiret, que inclou el mas, la mateixa capella i un edifici destinat a magatzem i paller.

Capella de Can Baldiret: Edifici de nau única, planta rectangular i absis semicircular. Parets morterades amb carreus a les cantonades i acabades exteriorment amb arrebossat. La coberta és a dues vessants i està sostinguda per cairats i formada per llates, rajoles i teula àrab. Al principi de l’absis hi ha un cavall de fusta que sosté els cairats. La porta principal és emmarcada per carreus i llinda motllurats. A la banda esquerra de la porta hi ha un buidat a la pedra que serveix com a pica d’aigua.

A la llinda de la porta hi ha la data de 1669.

A l’interior es conserva la tomba d’un militar francès que hauria mort en alguna de les últimes campanyes de l’exèrcit francès.

Extret de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

KM 10,3 (2h15)
La Palanca (Bordils): Petit pont en un agradable entorn que permet creuar còmodament la riera de Sant Martí Vell. De seguida deixem enrere l’ombra per trobar-nos de nou caminant entre els camps de conreu del Pla de Mollet.

KM 12,2 (2h40)
Sant Joan de Mollet: Municipi del Gironès de 500 hab. (2021). Per visitar-lo cal apartar-se de la Ruta del Ter, però paga la pena trepitjar el petit nucli històric dominat per l’enorme temple de Sant Joan.

Quan som al nord de les primeres cases del poble, abandonem el camí del Ter, que segueix pel nord del poble, per a enfilar-nos fins al nucli antic de Sant Joan i visitar la monumental església de Sant Joan.

L’església parroquial és una obra del s. XIX. Tal com consta en una llosa de marbre a l’entrada del temple, la primera pedra es col·locà l’11 d’octubre de 1847 i s’acabà l’11 d’octubre de 1866, just 19 anys després. L’arquitecte fou Martí Sureda i Deulovol, nascut a l’Escala, treballà com a arquitecte municipal de Girona, on es va encarregà de sanejar urbanísticament el barri vell de la ciutat i d’ordenar els nous espais.

Planta rectangular amb una nau central més ampla i absis semicircular i dues naus laterals amb petites capelles adossades al mur perimetral. L’estructura interior de l’edifici remarca la forma de creu llatina, amb pilars de gran alçada que sostenen la coberta amb voltes de canó, decorades amb motius florals i geomètrics i una cúpula en el creuer. Les naus laterals estan cobertes amb voltes apuntades de quatre punts. Totes les columnes descansen sobre un basament cúbic i tenen el fust llis i el capitell dòric. Són revestides amb guix planxat al foc imitant el marbre. La unió entre la volta de canó i les columnes es realitza mitjançant una àmplia cornisa de remat que envolta el recinte. La façana principal és feta amb pedra de riu i arrebossada. És molt senzilla, amb quatre pilastres, un entaulament i un frontó triangular.

Extret de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

KM 13,5 (2h55)
Església de Sant Cebrià (Flaçà):

Edifici religiós d’una sola nau amb capelles laterals a ambdues bandes. La cobertura és feta amb una volta apuntada amb llunetes laterals, en les quals hi ha finestres, algunes d’elles pintades sobre la paret, imitant vitralls. Una gran cornisa que recorre tot l’interior de la nau serveix de remat als murs. La façana principal és d’inspiració barroca, amb una portalada de carreus de pedra amb pilastres i capitells rematada amb una fornícula amb la imatge del patró Sant Cebrià i una detalls ornamentals d’estil rococó amb data de 1824, que sembla ser l’any d’acabament de l’església.

Es conserven restes de l’antiga església romànica del s, XII, en concret hi ha fragments de la façana principal amb la portalada d’accés i un finestral tapiats, també hi ha part de l’absis semicircular a llevant.

El portal d’entrada a l’antiga església romànica està format per dovelles de pedra i arcs de mig punt en gradació i assentat sobre una línia d’imposta. Es conserva també part de la paret feta amb carreus de pedra i una finestra sobre la porta, en forma d’arc de mig punt, de la mateixa època. Tant el portal com la finestra estan tapiats. A l’altar major trobem un retaule de Sant Cebrià del 1856.

Extret de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

KM 14,3 (3h15)
Ermita de Sant Fermí (Flaçà):

L’any 1945 l’arquitecte Pere Benavent de Barberà i Albelló, directori i gerent en aquells moments de la Paperera Torras, realitzà una important reforma a l’antiga capella, allargant-la pel cantó de l’absis. Aquestes obres es realitzaren paral·lelament a la construcció de la Colònia, per adaptar l’antiga ermita a les noves necessitats.

Edifici de planta rectangular amb absis. A la façana principal, rematada per un campanar d’espadanya, s’hi obra la porta d’entrada amb marc de pedra i llinda plana, en la qual hi ha esculpida la data de 1579 i un dibuix amb tres creus representant un calvari.

En aquesta façana hi ha adossat un porxo a dues aigües amb cairats i sostinguda per tres columnes de carreus e pedra amb basament i capitell molt senzills.

Sobre la porta d’entrada hi ha fornícula, amb un arc de mig punt, que conté una imatge mutilada de fusta del sant.

Extret de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

KM 14,7 (3h30)
Estació de Flaçà:

L’estació és al centre del municipi de Flaçà (Gironès). Es va inaugurar el mateix dia que la de Celrà, el 28 d’octubre de 1887, quan la companyia (TBF) posà en servei el tram entre Girona i Figueres. Tot i així, no va ser el primer ferrocarril que va arribar al poble. El 23 de març del mateix any es va inaugurar línia de via estreta entre Banyoles-Girona-Flaçà-Palamós que segons el tram, era conegut com el Tramvia del Baix Empordà, el Tren Petit o Tren Pinxo de Banyoles.

Durant la dècada dels 80s es va enderrocar l’antiga estació, de construcció semblant a la de Celrà. L’actual, força moderna, i remodelada l’any 2016, disposa de bar amb terrassa, taquilles i serveis.

ELS SENDERS

Durant tot el recorregut seguirem les marques pròpies de la Ruta del Ter, tot i que no espereu un gran desplegament de senyals. No hi son a totes les cruïlles i tampoc les veurem gaire com a marca de seguiment. Tampoc abunden els pals indicadors verticals, però ens en trobarem uns quants a les principals cruïlles.

La Ruta del Ter és va ser creada pel Consorci Alba-Ter i ressegueix el riu des del seu naixement a Vallter fins a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí. Aquesta curta variant que seguirem es va crear l’any 2015 i és una pèl estranya atès que connecta Sobrànigues amb l’estació de Celrà. És a dir, no és una variant a l’ús que connecta dos punts d’un mateix sender sinó que acaba en un punt (estació de Celrà) sense connexió al sender.

Ens separarem del traçat original en un curt tram a Sant Joan de Mollet a fi de visitar el petit nucli elevat on s’aixeca l’enorme església parroquial de Sant Joan (s. XIX).

ELS TRENS

Ambdues estacions formen part del a línia R11 de Rodalies de Catalunya. Entre les dues tenim l’estació de Bordils, per la que no hi passem tot i que tampoc cau lluny (850 m) per si volem acabar abans la ruta.

ESTACIÓ DE SORTIDA:

Celrà: L’edifici de viatgers es troba a la part nord-est del nucli urbà i està format per un edifici d’única planta.

ESTACIÓ D’ARRIBADA:

Flaçà: L’edifici consta de taquilla, lavabos i un bar amb una petita terrassa a l’exterior.

Podeu consultar a RODALIES DE CATALUNYA els horaris dels transports.

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

El Camp d’aviació de Celrà : 1936-1939. Rosell Ferrer, Artemi. Ed. Ajuntament de Celrà
Imatges de Celrà d’ahir i d’avui. Taller d’Història de Celrà (2006)