247. De Celrà a Bordils seguint part de la Ruta del Ter, de la Ruta dels Arbres Monumentals i dels refugis antiaeris

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Celrà (Regionals)
Estació d’arribada: Bordils-Juià (Regionals)
Distància/durada: 12,5 km / 2h45 (sense aturades)
Desnivell: Inapreciable
Dificultat: Travessa senzilla i sense desnivells que recorre bàsicament pistes de terra i asfaltats.
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

La caminada uneix les estacions de Celrà i de Bordils-Juià seguint part de dues rutes: la variant de la Ruta del Ter que recorre els plans i riberes situades pel marge dret del riu i part de la Ruta dels Arbres Monumentals de Bordils. Podeu consultar ambdues rutes a:

Ruta ST246 Ruta del Ter (variant Celrà-Flaçà)
Ruta ST248 Arbres Monumentals de Bordils

Així, des de Celrà, seguirem la primera de les rutes fins a l’Alzina de la Canova, punt on l’abandonarem per prendre la segona vers el sud a fi de visitar els diferents refugis antiaeris aixecats al voltant de l’aeròdrom republicà de la guerra civil. Acabarem a l’estació després de visitar el petit nucli de Bordils.

La primera part de l’excursió està més dominada pel riu, els conreus i les plantacions. Potser sigui la part més monòtona del recorregut. Però un cop comencem a trobar els refugis, els arbres monumentals i entrem a Bordils, la travessa es fa més distreta i agafa un caire força interessant.

La ruta decep pel que fa a la superfície sobre la que circula. Tot i recórrer bàsicament zones de conreu els camins estan pavimentats. Això sí, ho estan de fa temps, aspecte que ha facilitat una integració parcial de l’asfalt en l’entorn i fet que ens fa menys violent caminar-hi per sobre.

Altres rutes que hem fet per la zona són:

Ruta ST246: Ruta del Ter completa (variant Celrà-Flaçà)
Ruta ST248: De Bordils a Flaçà per la ruta del Arbres Monumentals
Ruta ST249: Arbres Monumentals de Bordils

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PUNTS D’INTERÈS

ELS ARBRES MONUMENTALS

Bordils és conegut per ser el lloc de naixement del pollancre bordilenc, un encreuament de dues varietats del ‘Populus Nigra’. La fusta d’aquests arbres era molt preuada per ser recta i tova, però mica en mica es va anar abandonant el seu conreu fins a arribar a talar el darrer bordilenc fa tot just dues o tres dècades enrere. El que hi ha davant de l’ajuntament es va haver d’anar a buscar a Saragossa. La varietat bordilenca va ser definida per Josep Pla com “un dels arbres blancs més bells de la terra”.

Tot i que no farem la totalitat la Ruta dels Arbres Monumentals de Bordils sí que en visitarem alguns dels més rellevants.

El més interessant potser sigui el Roure del Pla de les Arenes, de gran capçada i amb un gronxador penjant d’una de les branques.

Al Paratge dels Arbres Blancs hi trobarem una taula de fusta ideal per a fer pícnic envoltat de grans exemplars d’àlbers.

El Pollancre bordilenc de l’Ajuntament, i les alzines de la Canova i del Molí son altres bells exemples d’arbres que visitarem.

Podeu descarregar-vos el PDF d’aquesta caminada a Ruta dels Arbres Monumentals de Bordils publicat pel consorci de promoció Ter-Gavarres.

LA SÉQUIA DE VINYALS

L’aigua també és un dels grans protagonistes. Potser la seva abundància sigui un factor a tenir en compte per al creixement dels magnífics exemplars d’arbres que trobem.

El riu Ter tot i no ser gaire lluny només l’arribarem a veure un moment al l’inici de la caminada. L’any 1748 es va atorgar a Mateu Viñals la concessió per a la construcció de dos molins fariners i d’un canal de regadiu als plans de Celrà i de Mollet. Va ser l’origen de la sèquia d’en Vinyals, des de 1981 propietat de la Comunitat de Regants de la Sèquia de Vinyals.

La séquia s’inicia en una presa de derivació situada a Campdorà i desguassa a la riera de Sant Martí Vell al pont de Cal Peix. Els seu canal principal, els secundaris, els recs mestres i derivacions condueixen les aigües que naixen dels cims més alts del Pirineu oriental fins als camps de cultiu i a les plantacions d’arbres decoratius situats entre les poblacions de Celrà, Bordils i Sant Joan de Mollet.

L’AERÒDROM 311 I ELS REFUGIS

La ruta visita bona part dels elements relacionats amb el camp d’aviació republicà que es aixecar sobre els terrenys agrícoles del marge dret del Ter. L’Aeròdrom 311, que així s’anomenava, va estar actiu fins el 1939 i al seu voltant es van construir un polvorí i un total de 10 refugis antiaeris, dels quan podrem visitar cinc, a més a més del polvorí.

El camp sofrí deu atacs aeris durant el temps que va estar en funcionament, moment durant els quals els refugis van ser indispensables.

Si esteu interessats en el tema podeu visualitzar el reportatge Aeròdrom 311 – El camp d’aviació de Celrà (1936-1939), produït per l’Ajuntament de Celrà i el Memorial Democràtic.

ELS SENDERS

Durant la part del recorregut de la Ruta del Ter (fins a l’Alzina de la Canova) seguirem les marques pròpies, tot i que son escasses i poc clares.

Durant la resta de recorregut no hi ha cap mena de marca, i els tampoc abunden els pals indicadors verticals, tot i que en trobarem uns quants a les principals cruïlles.

LA RESSENYA

KM 0
Estació de Celrà: L’estació es va inaugurar el 28 d’octubre de 1887 quan la ‘Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)’ va posar en servei el tram entre Girona i Figueres. Pocs anys més tard la companyia va ser absorbida per la ‘Compañía del Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA)’, empresa que va funcionar fins el 1941 quan va ser nacionalitzada i integrada a Renfe.

L’estació comprèn diversos edificis, entre els quals el de viatgers. Tots són propietat d’Adif, encara que l’ajuntament de Celrà intenta el seu traspàs per a aprofitar els seus usos per als celranencs, com ja fa amb un d’ells en forma de lloguer.

Un cop a la plaça de l’Estació, on es troba l’Ajuntament, anem a la dreta en direcció a ponent, caminant entre les mateixes vies i l’antiga fàbrica Pagans.

Com a complement de l’economia agrària i ramadera que hi havia principalment al poble, s’inicià a Celrà una nova indústria “La Fàbrica Pagans” la qual va consolidar el poble com a una localitat plenament industrial amb la producció d’extractes tànnics d’origen vegetal per adobar pells.

Es va iniciar l’any 1902 quan dos socis, Pere Pagans i Lladó i Josep Brilles i Martí, van fundar la societat mercantil col·lectiva “Brilles i Pagans”. L’any 1903 aquesta societat va ampliar el capital amb l’entrada d’un nou soci, Alberto Fontana Almeda, fill d’un negociant de productes químics de Barcelona. Amb aquest nou soci l’empresa va quedar constituïda amb el nom de “Brillas, Pagans i Cía.“ Finalment, l’any 1921, després de diversos canvis en l’estructura legal de la Societat es van fusionar els dos negocis: el de productes químics i el d’extractes tànnics, amb el qual la societat va prendre el nom de “Extractos Curtientes i Productos Químicos S.A.”

(Extret del web Taller d’Història de Celrà)

Cal estar atents a la cruïlla a la dreta (pal indicador) i un cop a l’alçada de la masia de Can Carabiner prendre la direcció cap a la Ruta del Ter i la Séquia de Vinyals. El camí passa sota de les vies i de la carretera Girona-Palafrugell per un pas inferior força estret. Un cop a l’altra banda, caminem pel carrer Ter al nord, deixant la zona industrial a llevant.

KM 1 (20 min)
Sèquia de Vinyals (Celrà): Creuem la séquia de Vinyals pel pont d’en Lluc (senyals) i continuem pel camí dels Molins, una pista asfaltada que travessa plantacions d’arbres ornamentals.

Un exemple més en la introducció de noves tècniques en l’agricultura catalana del segle XVIII fou la planificació i construcció de l’anomenada Sèquia Vinyals, la qual permeté regar en un principi terres que fins aleshores eren de secà en els pobles de Campdorà i Celrà.

El 21 de maig de 1748 i el 15 d’abril de 1750 el Reial Patrimoni atorgà a Mateu de Vinyals, hisendat de Flaçà, dues concessions per a l’aprofitament de les aigües del Ter. Igualment autoritzaven la construcció de dos molins, un a Campdorà i l’altre a Bordils. Les obres en el terme de Bordils començaren el 12 de desembre de 1812 i acabaren el 28 de març de 1813. Molts anys després, el 17 de març de 1932, es concedí autorització per allargar el canal cap a Sant Joan de Mollet i Flaçà. Finalment, el 28 de gener de 1959 es donà permís per fer una derivació de les aigües cap al pla de Juià, al que hi accedeixen per elevació.

(Extret del web Taller d’Història de Celrà)

KM 2,7 (35 min)
L’Illa dels Salzes (Celrà): Aproximadament 1,2 km després del pont d’en Lluc el camí gira a llevant. Només 200 metres més endavant trobem un trencall a mà esquerra que s’endinsa en aquest espai.

L’illa dels salzes es localitza en una àrea fortament transformada per l’home, on la presència de plantacions fusteres de pollancres i plàtans domina el paisatge. Als marges del riu, hi creix una franja de bosc de ribera, constituït per arbres estretament lligats als cursos fluvials, que en determinats indrets, com als entorns del primer mirador i a la pròpia illa que dóna nom al recorregut, es troba molt ben representat.

Les aigües del curs d’aquest tram del riu són relativament encalmades, la qual cosa s’ha afavorit la formació d’una important franja de bosc de ribera i l’aparició de meandres i codolars. A la riba, arrelats dins l’aigua o sobre el fang, hi creixen balques i lliris grocs. Els únics arbres que gosen posar les seves arrels en remull, sigui a la riba o bé a les petites illes que es formen al mig del curs, són el salze blanc i el vern, per bé que aquest darrer és molt escàs a la zona. Fora de l’abast de les aigües, i afavorits per l’elevada humitat del sòl, hi creixen una colla d’arbres com el pollancre, l’àlber, l’om o el freixe, i d’arbusts com el bonet, el saüc o l’arç blanc, que constitueixen el cos principal del bosc de ribera.

Extret web de l’Ajuntament de Celrà

KM 5 (1h05)
Can Verdera (Celrà): Trobarem aquest mas situat a l’esquerra del camí i mig amagat sota plantacions de grans pollancres. Al sud de l’edifici hi hauria d’haver un parell de freixes, catalogats al Pla Especial de Patrimoni elaborat per l’Ajuntament de Celrà el 2010, tot i que nosaltres no els vam saber localitzar.

Mas de planta rectangular, coberta de teula àrab amb cairats a dues vessants. La construcció de les parets és feta amb còdols rierencs. Aquest fet caracteritza les construccions existents en aquest pla a prop del riu Ter. Les finestres i porta d’accés estan emmarcades per carreus de pedra amb llindes planes sense cap ornamentació. Inicialment la casa era estructurada en tres crugies, posteriorment fou ampliada i es va construir una altra part amb una volta d’arc de mig punt de totxo que servia de pallissa. Hi ha un petit forn a la planta baixa. La crugia central a la planta baixa és feta amb volta de rajols a sardinell i al fons hi ha l’escala que condueix a la planta principal. Es conserva parcialment el rellotge de sol a la façana principal.

Patrioni arquitectònic de la Generalitat

KM 5,6 (1h10)
El Polvorí (Celrà): Infraestructura lligada íntimament al camp d’aviació (Aeròdrom 311) construït en terrenys de Celrà i Bordils durant la Guerra Civil ocupant 120 Ha. Dels 11 camps que hi va haver a les comarques de Girona, l’Aeròdrom 311 va ser el primer. Al voltant de la infraestructura es van construir diferents refugis i aquest polvorí, visitable.

Camp d’aviació: El límit oest de l’aeròdrom coincidia amb el camí de la Tina. El límit nord-est coincideix amb el mas la Canova (dins del terme municipal de Bordils) i el límit sud-est coincidia amb l’angle nord-est del polígon industrial. Els refugis i el polvorí es trobaven distribuïts a tocar dels marges del camp d’aviació.

L’extensa plana que ocupa el nord del municipi de Celrà, entre la sèquia Vinyals i el Ter, va ser utilitzada durant la guerra civil espanyola com un camp d’aviació militar. Avui els terrenys tornen a ser explotats agrícolament, però romanen tot un seguit d’estructures del camp d’aviació disperses pel que fou el seu perímetre. Es tracta, concretament, d’un pont d’accés que travessa la sèquia Vinyals, set refugis subterranis i un polvorí reconeixibles per la seva estructura massissa de formigó. Llevat de les que es troben al costat de la Canova (Bordils), la resta de les estructures conservades pertanyen al terme municipal de Celrà. L’aeròdrom de Celrà va ser fet per defensar dels atacs per mar i aire de les tropes franquistes sobre la costa gironina i el pont del tren de Colera. Va ser la base més important d’avions Katiusca de Catalunya, usats per bombardejar l’enemic en el front d’Aragó, Mallorca i, més tard, la Catalunya ocupada pels franquistes. En el transcurs de la guerra va patir fins a deu bombardeigs. Al 1940 els terrenys van ser retornats als seus propietaris.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Celrà

KM 6,2 (1h15)
Refugi 03 (Celrà): Continuant pocs metres més per la pista, s’arriba en pocs minuts al tercer dels deu refugis que es van construir al voltant del camp d’aviació. Quan hi vam ser era visitable i es podia accedir per una de les seves boques i sortir per l’altra, sempre amb molta precaució.

KM 6,9 (1h25)
Refugi de la Canova (Refugi 4) (Bordils): El refugi estava lligat al mas de la Canova, casalot que va exercir de quarter general del camp d’aviació. Està situat just a ponent del mas, així que compte si hi volem treure el nas que trepitgem zona privada. Conserva el refugi antiaeri més gros del camp d’aviació. No era visitable quan vam fer la ruta.

KM 7,3 (1h35)
Alzina reclamadora de la Canova (Quercux ilex susp. Ilex) (Bordils): Situada a tot just 300 metres del Mas de la Canova en direcció a Bordils. Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils des de 1993. Té una capçada superior als 27 m, una de les més àmplies de casa nostra.

Alzina de tronc curt però amb una capçada de les més grans de Catalunya. Les alzines reclamadores s’usaven per caçar ocells sense necessitat de tirar cap tret. Es treballava l’alzina per donar-li una forma simètrica i s’anava podant per fer-la el més atapeïda possible. Posteriorment s’hi obrien unes finestres estratègiques, on els tords entraven encuriosits pel reclam d’una persona emboscada o bé pel cant d’un ocell engabiat. Un cop dintre, unes trampes enganxoses untades de vesc que s’havien col·locat en diferents punts de l’arbre i impedien volar als ocells.

Font: Web Ter-Gavarres (Ruta dels Arbres Monumentals).

L’alzina es troba en una cruïlla de camins. Cal continuar recte al sud i deixar el camí a mà esquerra que es dirigeix cap a Bordils.

KM 7,6 (1h40)
Freixe de Can Cuní Gros (Franxinus angustifolia) (Bordils): Arbre situat a tocar del mas de Can Cuní a la façana de ponent (dreta segons la marxa).

FREIXE: Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils. Té un curt i gruixut tronc de 5,70 metres de volta i una capçada de 18 metres d’amplada per 17 d’alçada. Des de temps immemorial es creu que els freixes tenen el poder de desviar els llamps. La fusta del freixe és resistent i per aquest motiu és molt preuada per fer eines d’ebenisteria, moles, portes, cabirons, bigues, esclops…

Font plafó informatiu

CAN CUNÍ: Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Coberta de teula àrab a dues vessants. Parets de maçoneria, obertures exteriors emmarcades amb carreus i cantonades exteriors també del mateix material. La façana principal presenta una porta d’accés de reminiscències medievals amb brancals de pedra i llinda de fusta. Les finestres del pis presenten les mateixes característiques, però amb les llindes de pedra. La planta baixa és coberta amb voltes de rajola i el pis amb quadrats i rajola.

És interessant el barret exterior de la xemeneia, fet amb rajol i coberta cònica de morter.

Font Patrioni Arquitectònic de la Generalitat

Per continuar amb l’itinerari podem desfer les nostres passes fins al camí principal o bé passar davant del mas per anar en direcció sud a buscar el refugi 5. Tot i que la traça de la ruta passa davant de la casa, recomanem la primera opció.

KM 7,9 (1h45)
Refugi 5 (Bordils): Situat 100 metres a la dreta deixant el camí principal. Format per dues boques amb escala de cargol per evitar que possibles explosions o metralles afectessin l’interior. Quan hi vam ser era visitable.

KM 8,2 (1h50)
Refugi 6 (Bordils): Per arribar al refugi 6 cal retornar al camí principal i continuar 150 metres al sud, quan de nou trencarem a la dreta. De construcció idèntica a l’anterior. És característic pel freixe que s’alça entre les dues boques. També visitable quan vam fer la ruta.

KM 8,4 (1h52)
Refugi 7 (Bordils): El refugi es troba al mig de camps de conreu. Per arribar-hi des del refugi 6 o bé podem anar vers al sud tots drets entre els marges dels conreus (no trepitjar els cultius) o bé retornar al camí principal i anar al sud 200 m fins a trobar-lo. Té les mateixes característiques que els anteriors.

Sortim dels conreus per anar a buscar el camí del Molí, que en direcció sud en portarà ens pocs minuts a la part posterior del Molí de Bordils, la més interessant, tot deixant enrere les belles cases de Can Ciril i Mas Carreres.

KM 9,1 (2h)
Molí de Bordils (Bordils): També conegut com a Molí d’en Vinyals. La seva façana nord, la que que dona al camí del Molí, on hi ha la resclosa.

Molí alimentat per la séquia d’en Vinyals, la qual obté l’aigua d’una derivació del riu Ter. El molí no té bassa on acumular l’aigua, ja que es troba ubicat damunt la mateixa séquia, de la qual obté l’aigua. Té un mecanisme tipus comporta, que permet donar accés a l’aigua quan el molí ha de treballar.

L’edifici està en un excel·lent estat de conservació, de fet, al seu interior s’han fet obres de reforma recents. Té una teulada de doble vessant. L’edifici té tres plantes d’alçat més una inferior on es troba la maquinària.

La façana de dona a favor de corrent presenta unes defenses.

Font Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

La ruta envolta el molí pel sud, tot passant per la façana principal de camí a l’alzina del Molí. Un enorme pi pinyer domina la façana de llevant.

KM 9,8 (2h10)
Alzina del Molí (Quercus Ilex) (Bordils): Gran alzina situada al marge dret del camí i protegida per l’ajuntament de Bordils.

El Querxus Ilex és un arbre de la família de les fagàcies, amb un tronc de 2,90 m i de capçada densa, fulles perennes de color verd intens a l’anvers i piloses al revers. El seu fruit és l’aglà. És un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional. Sol viure a les planes i muntanyes de la terra baixa. La fusta d’alzina, molt dura i imputrescible, tradicionalment s’ha fet servir com a combustible, sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. També s’utilitza per fabricar peces que hagin de suportar grans fregaments, com carros, arades, parquets, eines, així com en petites obres hidràuliques i en la construcció de pilars i bigues. L’escorça compta amb una gran quantitat de tanins, el que la fa molt apreciada per adobar el cuir i juntament amb les fulles i glans picades se’n fa un preparat que resulta ser astringent i útil per desinfectar ferides.

Font plafó informatiu

KM 10,1 (2h15)
Paratge dels Arbres Blancs. Àlbers(Populus alba) (Bordils): Hem d’estar atents a no deixar enrere aquesta interessant raconada formada per una munió d’àlbers. El camí puja uns metres en el sentit contrari a la direcció de la marxa.

Quan hi vam ser ja feia uns anys que havia estat arranjada amb bancs, tot i que ara presentava un estat de semi deixadesa. Tot i així és un indret agradable on fer un descans.

Arbre caducifoli de la família de les salicàcies. Té una capçada àmplia i irregular amb una alçada considerable, amb un creixement ràpid. La seva fusta era emprada en fusteria i ebenisteria per fer peces lleugeres com l’armadura de mobles, joguets…

Font plafó informatiu

Continuem en direcció nord i deixem enrere la cruïlla de Can Sureda. A la dreta entraríem ràpidament al centre de Bordils. Cal seguir uns metres més a la dreta (nord), fins a prendre el primer trencall a l’esquerra que en portarà fins al roure del Pla de les Arenes.

KM 10,5 (2h20)
Roure del Pla de les Arenes (Quercus pubescens) (Bordils): Arbre protegit des de 1993. Al nostre parer potser sigui l’arbre més bell i més ben situat, a tocar d’un ramal de la séquia. Quan vam fer la ruta hi ha havia un gran gronxador que penjava d’una de les seves branques.

És un arbre caducifoli de la família de les fagàcies que arriba fins els 15 metres d’alçada i té una capçada de 26,80 metres per una banda i 26,70 per l’altra. El seu tronc mesura 3,5 metres en la volta més prima i 6,50 en la més gruixuda. La seva fusta és dura i compacta i és molt emprada en fusteria i ebenisteria. De la seva escorça també se n’obtenen tanins.

Font plafó informatiu

Podem anar a Bordils refent el camí fins a la cruïlla de Can Sureda i prenent el camí de les Hortes. És més interessant, però, resseguir el camí que va per la riera de Palagret fins a la cruïlla amb el camí de Medinyà.

KM 11,4 (2h30)
Bordils: Entrem al poble des pel nord-oest pel camí que segueix la riera de Palagret. El municipi s’estén entre el riu Ter al nord i les vies del ferrocarril al sud. Pertany a la comarca del Gironès i té 1.800 hab. segons dades censals de 2021.

Al nucli urbà, petit però atractiu, hi podem visitar diferents punts d’interès.

Església parroquial de Sant Esteve: D’estil gòtic tardà amb alguns detalls d’influència renaixentista feta amb obra és de carreus de pedra i la coberta de teula. És d’una sola nau coberta amb voltes de creueria i amb claus centrals estan decorades amb els escuts de Bordils, el del Papa i el de Catalunya. Hi ha tres capelles a cada lateral, cobertes amb arcs de mig punt construït al segle XVIII. El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estiguin situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

Can Xapa: Edifici de planta baixa i dues plantes pis i torre cantonera. Actualment, la casa ha estat restaurada seguint criteris no gaire ortodoxes com seria la introducció d’una gran obertura a la planta principal, completament deslligada del conjunt. També cal fer esment de l’acabat de les façanes, repicades deixant a la vista els rierencs i el morter, que donen un aspecte del mal acabat. Són remarcables una finestra gòtica de la primera planta, amb impostes ornamentades i arquets, i una altra que dona al carrer de la Creu amb llinda plana i carreus motllurats.

El safareig es troba ubicat al costat d’una séquia, al nord del municipi, d’on pren l’aigua. Es tracta d’una pica rectangular amb una llosa que serveix per recolzar la roba que s’està rentant. Aquesta pica està coberta per una teulada de teula àrab d’uralita d’un sol vessant sustentada per una estructura metàl·lica. El safareig està precedit per una petita tanca d’obra rematada amb obra vista. A la pica hi ha una placa amb una inscripció: Ajuntament 1932.

(Extret Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat)

Se surt del municipi en direcció sud-est seguint el carrer d’Almeda i passant pels masos de Can Claveguera i Can Torre abans d’arribar a l’Ajuntament.

KM 11,9 (2h35)
Pollancre Bordilenc. Ajuntament (Bordils): Arbre situat davant de l’ajuntament.

El Populus Nigra “Bordils” es de la família de les Salicàcies, arbre alt que pot arribar fins als 30 metres. Es fa a les vores dels rius, torrents i prats humits.

El Bordils, conegut com a Bordilenc, es va obtenir a mitjan del segle XIX a través de millores genètiques per a l’obtenció de varietats més bones. Es van començar a fer plantacions regulars de pollancres al Ter i Tordera i s’agafaven els brots de “Nigra” més resistents, de creixement superior i de millor qualitat de fusta. Segons estudis es creu que el Bordils es un híbrid entre un Populus Nigra local i la varietat introduïda Populus Nigra “Itàlica “.

Durant molts anys s’havia cultivat pel seu bon creixement i bona qualitat de la fusta i es va anar abandonant quan es van introduir les varietats híbrides euroamericana i Deltoide. Encara és un clon utilitzat per creuaments genètics per obtenir noves varietats.

Font Ruta dels arbres Ajuntament de Bordils.

KM 12 (2h36)
Escola de Bordils (Bordils): A pocs metres de distància de l’Ajuntament hi ha l’escola de Bordils, d’estil noucentista de l’arquitecte Ignasi Bosch i Reitg.

Edifici inicialment estructurat a partir de l’accés central i dues ales laterals que donaven cabuda a les aules per a nens i nenes. Una ampliació recent ha configurat una planta més gran, en forma pentagonal i amb un pati central tancat. L’estructura de l’escala és feta amb parets de càrrega i la coberta és de teula àrab. Les façanes són arrebossades i pintades. Presenten un basament de pedra. Les finestres són verticals, agrupades de tres en tres, amb matxons d’obra vista. L’accés principal és situat a l’encreuament de dos carrers i es remarca amb elements decoratius de caràcter noucentistes. La part de l’edifici primitiu que dona al pati conserva un porxo amb arcades de mig punt.

Font Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya

KM 12,2 (2h40)
Rentador de la Séquia (Bordils): Situat sobre la Séquia de Vinyals, canal que seguirem a ponent uns metres per a dirigir-nos a l’estació.

El rentador del carrer Almeda de Bordils és un safareig públic de propietat municipal restaurat l’any 2007 pel Consorci Alba-Ter i l’Ajuntament de Bordils.

Aquest rentador és un clar exemple de l’arquitectura popular i rural d’inicis del segle XX i es troba situat en una porció de terreny d’aproximadament 25 m2, que va ser comprada per l’Ajuntament l’1 de juny de 1932 al Sr. Juan Solés Batet, vei de Bordils, per la quantitat de 200 pessetes.

El rentador es nodreix de l’aigua que li proporciona un rec que parteix de la Sèquia Vinyals, en direcció nord, anomenat rec del Safareig.

Antigament, la gent anava als safareigs a rentar la roba i tota mena d’estris aprofitant l’aigua corrent dels rius i rieres, en aquest cas, un canal de rec. Aquesta infraestructura va aportar certes comoditats als veïns que en feien ts, majoritàriament dones: els permetia rentar la roba en un corrent “domesticat”, estalviant-se haver-ho de fer en un medi canviant com pot ser un riu, podien rentar sota sostre, evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-lt dempeus evitant haver de buscar alguna pedra agenollar-se i, finalment podien penjar la roba quant acabaven de fer-la neta.

Els rentadors eren, al mateix temps, lloc de trobada i socialització, ja que, tot fent bugada, hom s’assabentava de tot el que passava al poble. És per això que la paraula, “bugader”, a part de fer referència a algú que renta robi també significa “persona embolicaire i xafardera”.

L’arribada dels electrodomèstics i l’extensió del seu ús va fer que, ben entrat el segle XX, s’anés perdent el costum d’anar a fer la bugada i que les infraestructures existent s’anessin abandonant progressivament. També es perdre la figura de la bugadera professional, dedicada rentar roba d’altres, o el fet de fer-se el propi sabó a base d’olis cremats i cendres, que era totalment natural i permetia aprofitar l’aigua sortint del safareig per regar les hortes.

Fonts Plafó informatiu

KM 12,5 (2h45)
Estació de Bordils-Juià (Bordils): El tren va arribar a Bordils el 28 d’octubre de 1877 quan es va inaugurar la línia entre Girona i Figueres. L’estació està situada al sud del nucli vell, a l’entorn de la qual va créixer el barri de l’estació.

ELS TRENS

Ambdues estacions formen part del a línia R11 de Rodalies de Catalunya.

ESTACIÓ DE SORTIDA:

Celrà: L’edifici de viatgers es troba a la part nord-est del nucli urbà i està format per un edifici d’única planta.

ESTACIÓ D’ARRIBADA:

Bordils-Juià: Sense edifici de viatgers, només un parell de marquesines a cada andana. Al barri de l’estació on es troba hi ha tota mena de serveis.

Podeu consultar els horaris RODALIES DE CATALUNYA dels diferents transports.