249. Ruta dels Arbres Monumentals de Bordils i els refugis antiaeris de l’Aeròdrom 311

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Bordils-Juià (Regionals)
Distància/durada: 13,1 km / 3h (sense aturades)
Desnivell: Inapreciable
Dificultat: Travessa senzilla i sense desnivells que recorre bàsicament pistes de terra i asfaltats.
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Caminada circular creada per l’Ajuntament de Bordils i el consorci Ter-Gavarres que transita en tot moment dins del terme municipal d’aquesta població de la comarca del Gironès i que té la seva sortida i arribada a l’estació de Bordils.

La travessa tot i que té l’inconvenient de tenir la meitat del recorregut sobre paviment dur (asfalt o ciment), la gran quantitat d’elements interessants escampats per la ruta fan que sigui interessant de recórrer-la.

Agafant com a base la ruta esmentada, hem ampliat el seu recorregut a fi de fer-la més interessant tot visitant alguns dels refugis antiaeris que es van construir al voltant del camp d’aviació de la guerra de 1936-1939. És poc el recorregut que s’afegeix, però molt l’interès que guanya l’itinerari.

Altres rutes que hem fet per la zona són:

Ruta ST246: Ruta del Ter completa (variant Celrà-Flaçà)
Ruta ST247: Celrà a Bordils seguint la Ruta del Ter
Ruta ST248: De Bordils a Flaçà per la ruta del Arbres Monumentals

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PUNTS D’INTERÈS

ARBRES MONUMENTALS

Dona nom a la travessa i, certament, son uns quants els arbres que anirem trobant un rere l’altre.

Bordils és conegut per ser el lloc de naixement del pollancre bordilenc, un encreument de dues varietats del ‘populus nigra’. La fusta d’aquests arbres era molt preuada per ser recta i tova, però mica en mica es va anar abandonant el seu conreu fins a arribar a talar el darrer bordilenc fa tot just dues o tres dècades enrere. El que hi ha davant de l’ajuntament es va haver d’anar a buscar a Saragossa. La varietat bordilenca va ser definida per Josep Pla com “un dels arbres blancs més bells de la terra”.

El més interessant potser sigui el Roure del Pla de les Arenes, de gran capçada i amb un gronxador penjant d’una de les branques.

Al Paratge dels Arbres Blancs hi trobarem una taula de fusta ideal per a fer pícnic envoltat de grans exemplars d’àlbers.

Segons el sentit de la marxa (antihorària), trobarem:

– Pollancres del Mas Riera (km 1,1)
– Lledoner de Can Prat (km 1,8)
– Soques de Plàtan de Can Saltans (km 2)
– Freixe del Pla de Mollet (km 2,2)
– Alzina de la Canova (km 5,4)
– Freixe de Cal Cuní Gros (km 8,4)
– Alzina del Molí (km 10,6)
– Paratge dels Arbres Blancs (km 10,9)
– Roure del Pla de les Arenes (km 11,3)
– Pollancre bordilenc (km 12,6)

L’AERÒDROM 311 I ELS REFUGIS

Hem modificat lleugerament la ruta original en un parell de trams, que al nostre parer, afegeixen interès a la travessa.

La primera variant és el curt tram de camí que seguirem des del roure del Pla de les Arenes fins a Bordils. Seguirem el camí que va per la riera de Palagret, un camí de terra que atesa l’abundància d’asfalt, és d’agrair trepitjar terra de tant en tant.

El segon, més important, és la que visita cinc refugis antiaeris i un polvorí que hi ha a tocar del mas de la Canova i que la ruta dels Arbres Monumentals no s’hi acosta. L’any 1936 el govern republicà va decidir de construir en les terres de conreu del pla de Cerdà un camp d’aviació que va estar actiu fins el 1939 amb la idea de protegir des de l’aire els importants corredors com eren el ferroviari des de França i el de cabotatge que resseguia la costa nord.

El camp sofrí deu atacs aeris durant el temps que va estar en funcionament, moment durant els quals els refugis van ser indispensables.

Els refugis número 03, 05, 06 i 07 tenen la mateix estructura. Consten d’una entrada i sortida separada per pocs metres. La baixada es en espiral a fi d’evitar que la metralla arribés a la gent que es refugiava prop de les entrades. Quan els vam visitar es podia baixar a tots, entrar per una boca i sortir per l’altra.

El refugi 04 de la Canova no és visitable. Era el més gran de tots i d’estructura diferent. Construït per a poder recollir desenes de soldats.

Si esteu interessats en el tema podeu visualitzar el reportatge Aeròdrom 311.

Podeu saber més del campa d’aviació amb el reportatge Aeròdrom 311 – El camp d’aviació de Celrà (1936-1939), produït per l’Ajuntament de Celrà i el Memorial Democràtic.

LA SÉQUIA DE VINYALS

L’aigua també és un dels grans protagonistes. Potser la seva abundància sigui un factor a tenir en compte per al creixement dels magnífics exemplars d’arbres que trobem.

El riu Ter tot i no ser gaire lluny no l’arribarem a veure en cap moment. Però sí les seves aigües. L’any 1748 es va atorgar a Mateu Viñals la concessió per a la construcció de dos molins fariners i d’un canal de regadiu als plans de Celrà i de Mollet. Va ser l’origen de la séquia d’en Vinyals, des de 1981 propietat de la Comunitat de Regants de la Séquia de Vinyals.

La séquia s’inicia en una presa de derivació situada a Campdorà i desguassa a la riera de Sant Martí Vell al pont de Cal Peix, indret que visitarem durant la ruta. Els seu canal principal, els secundaris, els recs mestres i derivacions condueixen les aigües que naixen dels cims més alts del Pirineu oriental fins als camps de cultiu i a les plantacions d’arbres decoratius situats entre les poblacions de Celrà, Bordils i Sant Joan de Mollet.

Podeu llegir més sobre aquestes rutes a les rutes publicades pel consorci de promoció Ter-Gavarres:

LA RESSENYA

KM 0
Estació de Bordils-Juià (Bordils): El tren va arribar a Bordils el 28 d’octubre de 1877 quan es va inaugurar la línia entre Girona i Figueres. L’estació està situada al sud del nucli vell, a l’entorn de la qual va créixer el barri de l’estació.

El municipi s’estén entre el riu Ter al nord i les vies del ferrocarril al sud. Pertany a la comarca del Gironès i té 1.800 hab. segons dades censals de 2021.

Per anar de l’estació fins al rentador el camí més còmode és prendre la carretera de Palamós a la dreta durant 300 metres per tombar a mà esquerra (nord) al carrer d’Almeda.

Però si volem anar-hi per un de més agradable, és millor anar a l’esquerra (oest) en sortir de l’estació i agafar el carrer Torrentó fins a trobar la Séquia, canal que seguirem a la dreta i que ens portarà als rentadors.

KM 0,4 (5 min)
Rentador de la Séquia (Bordils): Situat sobre la Séquia de Vinyals, canal que seguirem a llevant per un agradable camí que hi va a tocar i que no abandonarem fins a la Resclosa d’en Riera, a 750 m de distància.

El rentador del carrer Almeda de Bordils és un safareig públic de propietat municipal restaurat l’any 2007 pel Consorci Alba-Ter i l’Ajuntament de Bordils.

Aquest rentador és un clar exemple de l’arquitectura popular i rural d’inicis del segle XX i es troba situat en una porció de terreny d’aproximadament 25 m2, que va ser comprada per l’Ajuntament l’1 de juny de 1932 al Sr. Juan Solés Batet, vei de Bordils, per la quantitat de 200 pessetes.

El rentador es nodreix de l’aigua que li proporciona un rec que parteix de la Sèquia Vinyals, en direcció nord, anomenat rec del Safareig.

Antigament, la gent anava als safareigs a rentar la roba i tota mena d’estris aprofitant l’aigua corrent dels rius i rieres, en aquest cas, un canal de rec. Aquesta infraestructura va aportar certes comoditats als veïns que en feien ts, majoritàriament dones: els permetia rentar la roba en un corrent “domesticat”, estalviant-se haver-ho de fer en un medi canviant com pot ser un riu, podien rentar sota sostre, evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-lt dempeus evitant haver de buscar alguna pedra agenollar-se i, finalment podien penjar la roba quar acabaven de fer-la neta.

Els rentadors eren, al mateix temps, lloc de trobada i socialització, ja que, tot fent bugada, hom s’assebentava de tot el que passava al poble. És per això que la paraula, “bugader”, a part de fer referència a algú que renta robi també significa “persona embolicaire i xafardera”.

L’arribada dels electrodomèstics i l’extensió del seu ús va fer que, ben entrat el segle XX, s’anés perdent el costul d’anar a fer la bugada i que les infraestructures existent s’anessin abandonant progressivament. També es perdre la figura de la bugadera professional, dedicada rentar roba d’altres, o el fet de fer-se el propi sabó a base d’olis cremats i cendres, que era totalment natural i permetia aprofitar l’aigua sortint del safareig per regar les hortes.

Fonts Plafó informatiu

KM 1,1 (15 min)
Resclosa d’en Riera. Populus Xeuroamericana “Canadà blanc” (Bordils): Important resclosa construïda sobre una de més antiga de la qual només es conserva l’antic pont de pedra.

Uns metres més enllà, cap a llevant i al nord de Mas Riera, s’han conservat sis pollancres que estan protegits per l’Ajuntament.

Arbre caducifoli de considerable alçada que pot assolir fins a 40 metres, introduït al 1940 a les nostres comarques. És un clon d’origen francès i a França l’anomenen “Virginie de Frignicourt”.

Aquest conjunt de 6 arbres és la mostra de part de la història de les plantacions fetes a Bordils, tot i no ser arbres autòctons i no estar ubicats a la zona del Ban, zona de pollancredes per excel·lència del poble. Aquests en concret han estat protegits per la seves grans dimensions. A la zona del Ban, els pollancres no poden creixer tant ja que és una zona destinada a l’explotació forestal.

La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper i embalatges, per exemple, caixes de fusta, cava, per fer llumins, etc. En medicina natural s’utilitza per tractar la bronquitis. Les substàncies resinoses d’aquests arbres, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides.

Font web Ajuntament de Bordils

Abandonem el camí que ressegueix el canal per anar vers al sud. Abans d’arribar al pont de la Riera de Sant Martí Vell (carretera), el camí tomba a l’esquerra, pista que ens portarà a envoltar el Mas Riera per llevant fins a Can Prat.

KM 1,8 (25 min)
Lledoner de Can Prat (Celtis Australis) (Bordils): Arbre protegit per l’Ajuntament situat a la dreta del camí, a tocar del Mas de Can Prat, una masia situada entre els plans d’en Suardell i d’en Bonet.

[Lledoner de Can Prat] Es un arbre caducifoli de capçada densa de 19 metres de diàmetre, arrodonida i ramificada. Un foc en va cremar l’ànima, i només van salvar-se dos costats. Actualment ja ha cicatritzat i pràcticament no es veuen els efectes del foc. Per aquest motiu té dos soques. El seu fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. gràcies a la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n’obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s’havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són comestibles, dolços i se’n poden fer melmelades i confitures.

Extret de la web de l’Ajuntament de Bordils

[Can Prat] Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants orientades a est i oest. Les parets són de maçoneria amb carreus a les cantonades i les obertures. El mas està estructurat en tres crugies paral·leles i altres ampliacions posteriors. La planta baixa és coberta amb volta de rajola rebaixada. L’accés a l’interior es produeix per la façana est a través d’una porta de reminiscències medievals amb les impostes que ajuden a salvar la llum, els brancals i la llinda, tots ells de pedra. La façana sud presenta un gran porxo adossat amb arc de mig punt i coberta amb cairats a dues vessants, i un cos més baix, d’una sola planta, amb voltes de pedruscall. També hi ha pintat un rellotge de sol. En el centre de la part superior de la mateixa façana sud, hi ha un badiu recentment restaurat.

Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya

KM 2 (29 min)
Soques de plàtans dels Saltants (Platanus Hispanica) (Bordils): Arbres situats a pocs metres al nord de Can Prat caminant per un camí ombrívol que ressegueix la riera de Sant Martí Vell.

Arbre caducifoli corpulent que pot arribar fins als 40 metres de capçada ampla. Arbre utilitzat per fer ombra, molt comú en parcs i passeigs. S’ha fet servir com a fites de finques. Són arbres que rebroten i per tant no se n’han de fer replantacions. Suporten bé la contaminació.

Plafó informatiu

KM 2,05 (30 min)
Saltant. Pont de Can Peix (Bordils): Saltant situat a tocar de les soques, allà on la Séquia de Vinyals desemboca a la riera de Sant Martí Vell.

Del saltant el camí es dirigeix al nord pel Pla de Mollet entre camps de conreu i plantacions de pollancres, els arbres característics del Ban, que és com s’anomenen les extensions de pollancredes que s’estenen fins al Ter. Les plantacions formen unes fileres d’arbres alts i esvelts, dels quals se n’aprofita la seva fusta recta i tova.

KM 2,2 (35 min)
Freixe del Pla de Mollet (Franxinus Angustifolia) (Bordils): Gran arbre situat enmig del camí allí on aquest va a tocar de la riera on creix una petit bosc de ribera del qual forma part.

El freixe de fulla petita, Fraxinus Angustifolia, és de la família de les oleàcies. El seu tronc medeix 2,28 metres. Arbre caducifoli de ràpid creixement i amb una floració molt intensa. Les fulles tenen propietats medicinals com analgèsic, contra dolors reumàtics i com a enfortidor de genives, i també serveixen d’aliment per al bestiar. La seva fusta és apreciada en ebenisteria per fer peces de precisió. Habita sobretot a les terres baixes del Principat i del País Valencià.

Extret de la web de l’Ajuntament de Bordils

KM 2,8 (45 min)
La Palanca (Bordils): Petit pont en un agradable entorn que permet creuar còmodament la riera de Sant Martí Vell. Girem a ponent, tot deixant enrere l’ombra del bosc de ribera per trobar-nos de nou caminant entre els camps de conreu del Pla de Mollet, amb les pollancredes que caracteritzen el Ban estenent-se cap al nord.

De camí creuem el veïnat de Rissec, format per masos com el de Cal Bisbe, Cal Baldiret, datat de 1629 o Can Batista, casa que data de 1584, abans era conegut amb el nom de can Salom.

KM 3,6 (50 min)
Capella de Can Baldiret (Bordils): La capella forma part del conjunt rural de Can Baldiret, també conegut com la Torre, a causa de la torre de planta quadrada que sobresurt del conjunt. El mas està datat de 1629 i a més a més de la casa, la finca està format per una capella i un edifici destinat a magatzem i paller.

Capella de Can Baldiret: Edifici de nau única, planta rectangular i absis semicircular. Parets morterades amb carreus a les cantonades i acabades exteriorment amb arrebossat. La coberta és a dues vessants i està sostinguda per cairats i formada per llates, rajoles i teula àrab. Al principi de l’absis hi ha un cavall de fusta que sosté els cairats. La porta principal és emmarcada per carreus i llinda motllurats. A la banda esquerra de la porta hi ha un buidat a la pedra que serveix com a pica d’aigua.

A la llinda de la porta hi ha la data de 1669.

A l’interior es conserva la tomba d’un militar francès que hauria mort en alguna de les últimes campanyes de l’exèrcit francès.

Extret de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

KM 4,7 (1h10)
Can Cames (Bordils): Cruïlla amb el camí de Medinyà dominat per un esvelt freixe amb un banc situat estratègicament sota les seves branques. Fa estona que caminem per un desagradable asfalt i encara ho farem per uns quants metres més al límit del Ban i els seu pollancres al nord i els camps de conreus al sud.

KM 5,4 (1h20)
Alzina reclamadora de la Canova (Quercux Ilex susp. Ilex) (Bordils): Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils des de 1993. Té una capçada superior als 27 m, una de les més àmplies de casa nostra, sota la qual hi ha un banc ben protegit del sol.

Alzina de tronc curt però amb una capçada de les més grans de Catalunya. Les alzines reclamadores s’usaven per caçar ocells sense necessitat de tirar cap tret. Es treballava l’alzina per donar-li una forma simètrica i s’anava podant per fer-la el més atapeïda possible. Posteriorment s’hi obrien unes finestres estratègiques, on els tords entraven encuriosits pel reclam d’una persona emboscada o bé pel cant d’un ocell engabiat. Un cop dintre, unes trampes enganxoses untades de vesc que s’havien col·locat en diferents punts de l’arbre i impedien volar als ocells.

Font: Web Ter-Gavarres (Ruta dels Arbres Monumentals).

Per arribar al mas de la Canova només cal seguir durant uns minuts el camí a la dreta tot seguint l’indicador.

KM 5,7 (1h27)
Refugi de la Canova (refugi 4) (Bordils): Situada a tot just 300 metres de l’alzina Reclamadora. El refugi estava lligat al mas de la Canova, casalot que va exercir de quarter general del camp d’aviació. Està situat just a ponent del mas, així que compte si hi volem treure el nas que trepitgem zona privada. Conserva el refugi antiaeri més gros del camp d’aviació. No era visitable quan vam fer la ruta.

KM 6,4 (1h35)
Refugi 03 (Celrà): Tercer dels deu refugis que es van construir al voltant del camp d’aviació. Quan hi vam ser era visitable. Es podia accedir per una de les seves boques i sortir per l’altra, sempre amb molta precaució.

KM 7,1 (1h45)
El Polvorí (Celrà): Situat a pocs metres a llevant de l’anterior refugi. La infraestructura està lligada íntimament al camp d’aviació (Aeròdrom 311) construït en terrenys de Celrà i Bordils durant la Guerra Civil ocupant 120 Ha. Dels onze camps que hi va haver a les comarques de Girona, l’Aeròdrom 311 va ser el primer. Al voltant de la infraestructura es van construir deu refugis i el polvorí, que és visitable.

Camp d’aviació: El límit oest de l’aeròdrom coincidia amb el camí de la Tina. El límit nord-est coincideix amb el mas la Cànova (dins del terme municipal de Bordils) i el límit sud-est coincidia amb l’angle nordest del polígon industrial. Els refugis i el polvorí es trobaven distribuits a tocar dels marges del camp d’aviació.

L’extensa plana que ocupa el nord del municipi de Celrà, entre la sèquia Vinyals i el Ter, va ser utilitzada durant la guerra civil espanyola com un camp d’aviació militar. Avui els terrenys tornen a ser explotats agrícolament, però romanen tot un seguit d’estructures del camp d’aviació disperses pel que fou el seu perímetre. Es tracta, concretament, d’un pont d’accés que travessa la sèquia Vinyals, set refugis subterranis i un polvorí reconeixibles per la seva estructura massissa de formigó. Llevat de les que es troben al costat de la Canova (Bordils), la resta de les estructures conservades pertanyen al terme municipal de Celrà. L’aeròdrom de Celrà va ser fet per defensar dels atacs per mar i aire de les tropes franquistes sobre la costa gironina i el pont del tren de Colera. Va ser la base més important d’avions Katiusca de Catalunya, usats per bombardejar l’enemic en el front d’Aragó, Mallorca i, més tard, la Catalunya ocupada pels franquistes. En el transcurs de la guerra va patir fins a deu bombardeigs. Al 1940 els terrenys van ser retornats als seus propietaris.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Celrà

KM 8,4 (2h)
Freixe de Can Cuní Gros (Franxinus Angustifolia) (Bordils): Arbre situat a tocar del mas de Can Cuní a la façana de ponent.

FREIXE: Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils. Té un curt i gruixut tronc de 5,70 metres de volta i una capçada de 18 metres d’amplada per 17 d’alçada. Des de temps immemorial es creu que els freixes tenen el poder de desviar els llamps. La fusta del freixe és resistent i per aquest motiu és molt preuada per fer eines d’ebenisteria, moles, portes, cabirons, bigues, esclops…

Font plafó informatiu

CAN CUNÍ: Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Coberta de teula àrab a dues vessants. Parets de maçoneria, obertures exteriors emmarcades amb carreus i cantonades exteriors també del mateix material. La façana principal presenta una porta d’accés de reminiscències medievals amb brancals de pedra i llinda de fusta. Les finestres del pis presenten les mateixes característiques, però amb les llindes de pedra. La planta baixa és coberta amb voltes de rajola i el pis amb quadrats i rajola.

És interessant el barret exterior de la xemeneia, fet amb rajol i coberta cònica de morter.

Font Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

Per continuar amb l’itinerari podem desfer les nostres passes fins al camí principal o bé passar davant del mas per anar en direcció sud a buscar el refugi 5. Tot i que la traça de la ruta passa davant de la casa, recomanem la primera opció.

KM 8,7 (2h05)
Refugi 5 (Bordils): Situat 100 metres a la dreta deixant el camí principal. Format per dues boques amb escala de cargol per evitar que possibles explosions o metralles afectessin l’interior. Quan hi vam ser era visitable.

KM 9 (2h10)
Refugi 6 (Bordils): Per arribar al refugi 6 cal retornar al camí principal i continuar 150 metres al sud, quan de nou trencarem a la dreta. De construcció idèntica a l’anterior. És característic pel freixe que s’alça entre les dues boques. També visitable quan vam fer la ruta.

KM 9,2 (2h12)
Refugi 7 (Bordils): El refugi es troba al mig de camps de conreu. Per arribar-hi des del refugi 6 o bé podem anar vers al sud tots drets entre els marges dels conreus (no trepitjar els cultius) o bé retornar al camí principal i anar al sud 200 m fins a trobar-lo. Té les mateixes característiques que els anteriors.

Sortim dels conreus per anar a buscar el camí del Molí, que en direcció sud en portarà ens pocs minuts a la part posterior del Molí de Bordils, la més interessant, tot deixant enrere les belles cases de Can Ciril i Mas Carreres.

KM 9,9 (2h20)
Molí de Bordils (Bordils): També conegut com a Molí d’en Vinyals. La seva façana nord, la que que dona al camí del Molí, on hi ha la resclosa.

Molí alimentat per la séquia d’en Vinyals, la qual obté l’aigua d’una derivació del riu Ter. El molí no té bassa on acumular l’aigua, ja que es troba ubicat damunt la mateixa séquia, de la qual obté l’aigua. Té un mecanisme tipus comporta, que permet donar accés a l’aigua quan el molí ha de treballar.

L’edifici està en un excel·lent estat de conservació, de fet, al seu interior s’han fet obres de reforma recents. Té una teulada de doble vessant. L’edifici té tres plantes d’alçat més una inferior on es troba la maquinària.

La façana de dona a favor de corrent presenta unes defenses.

Font Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

La ruta envolta el molí pel sud, tot passant per la façana principal de camí a l’alzina del Molí. Un enorme pi pinyer domina la façana de llevant.

KM 10,6 (2h30)
Alzina del Molí (Quercus Ilex) (Bordils): Gran alzina situada al marge dret del camí i protegida per l’ajuntament de Bordils.

El Querxus Ilex és un arbre de la família de les fagàcies, amb un tronc de 2,90 m i de capçada densa, fulles perennes de color verd intens a l’anvers i piloses al revers. El seu fruit és l’aglà. És un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional. Sol viure a les planes i muntanyes de la terra baixa. La fusta d’alzina, molt dura i imputrescible, tradicionalment s’ha fet servir com a combustrible, sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. També s’utilitza per fagricar peces que hagin de suportar grans fregaments, com carros, arades, parquets, eines, així com en petites obres hidràuliques i en la construcció de pilars i bigues. L’escorça compta amb una gran quantitat de tanins, el que la fa molt apreciada per adobar el cuir i juntament amb les fulles i glans picades se’n fa un preparat que resulta ser astringent i útil per desinfectar ferides.

Font plafó informatiu

KM 10,9 (2h35)

Paratge dels Arbres Blancs. Àlbers(Populus alba) (Bordils): Hem d’estar atents a no deixar enrere aquesta interessant raconada formada per una munió d’albers. El camí puja uns metres en el sentit contrari a la direcció de la marxa.

Quan hi vam ser ja feia uns anys que havia estat arranjada amb bancs, tot i que ara presentava un estat de semi deixadesa. Tot i així és un indret agradable on fer un descans.

Arbre caducifoli de la família de les salicàcies. Té una capçada àmplia i irregular amb una alçada considerable, amb un creixement ràpid. La seva fustar era emprada en fusteria i ebenisteria per fer peces lleugeres com l’armadura de mobles, joguets…

Font plafó informatiu

Continuem en direcció nord i deixem enrere la cruïlla de Can Sureda. A la dreta entraríem ràpidament al centre de Bordils. Cal seguir uns metres més a la dreta (nord), fins a prendre el primer trencall a l’esquerra que en portarà fins al roure del Pla de les Arenes.

KM 11,3 (2h40)

Roure del Pla de les Arenes (Quercus pubescens) (Bordils): Arbre protegit des de 1993. Al nostre parer potser sigui l’arbre més bell i més ben situat, a tocar d’un ramal de la séquia. Quan vam fer la ruta hi ha havia un gran gronxador que penjava d’una de les seves branques.

És un arbre caducifoli de la família de les fagàcies que arriba fins els 15 metres d’alçada i té una capçada de 26,80 metres per una banda i 26,70 per l’altra. El seu tronc mesura 3,5 metres en la volta més prima i 6,50 en la més gruixuda. La seva fusta és dura i compacta i és molt emprada en fustaria i ebenisteria. De la seva escorça també se n’obtenen tanins.

Font plafó informatiu

Podem anar a Bordils refent el camí fins a la cruïlla de Can Sureda i prenent el camí de les Hortes. És més interessant, però, ressegir el camí que va per la riera de Palagret fins a la cruïlla amb el camí de Medinyà.

KM 12 (2h50)
Bordils: Entrem al poble des pel nord-oest pel camí que segueix la riera de Palagret. El municipi s’estén entre el riu Ter al nord i les vies del ferrocarril al sud. Pertany a la comarca del Gironès i té 1.800 hab. segons dades censals de 2021.

Al nucli urbà, petit però atractiu, hi podem visitar diferents punts d’interès.

Església parroquial de Sant Esteve: D’estil gòtic tardà amb alguns detalls d’influència renaixentista feta amb obra és de carreus de pedra i la coberta de teula. És d’una sola nau coberta amb voltes de creueria i amb claus centrals estan decorades amb els escuts de Bordils, el del Papa i el de Catalunya. Hi ha tres capelles a cada lateral, cobertes amb arcs de mig punt construït al segle XVIII. El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estiguin situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

Can Xapa: Edifici de planta baixa i dues plantes pis i torre cantonera. Actualment, la casa ha estat restaurada seguint criteris no gaire ortodoxes com seria la introducció d’una gran obertura a la planta principal, completament deslligada del conjunt. També cal fer esment de l’acabat de les façanes, repicades deixant a la vista els rierencs i el morter, que donen un aspecte del mal acabat. Són remarcables una finestra gòtica de la primera planta, amb impostes ornamentades i arquets, i una altra que dona al carrer de la Creu amb llinda plana i carreus motllurats.

El safareig es troba ubicat al costat d’una séquia, al nord del municipi, d’on pren l’aigua. Es tracta d’una pica rectangular amb una llosa que serveix per recolzar la roba que s’està rentant. Aquesta pica està coberta per una teulada de teula àrab d’uralita d’un sol vessant sustentada per una estructura metàl·lica. El safareig està precedit per una petita tanca d’obra rematada amb obra vista. A la pica hi ha una placa amb una inscripció: Ajuntament 1932.

(Extret Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat)

Se surt del municipi en direcció sud-est seguint el carrer d’Almeda i passant pels masos de Can Claveguera i Can Torre abans d’arribar a l’Ajuntament.

KM 12,6 (2h55)
Pollancre Bordilenc. Ajuntament (Bordils): Arbre situat davant de l’ajuntament.

El Populus Nigra “Bordils” es de la família de les Salicàcies, arbre alt que pot arribar fins als 30 metres. Es fa a les vores dels rius, torrents i prats humits.

El Bordils, conegut com a Bordilenc, es va obtenir a mitjan del segle XIX a través de millores genètiques per a l’obtenció de varietats més bones. Es van començar a fer plantacions regulars de pollancres al Ter i Tordera i s’agafaven els brots de “Nigra” més resistents, de creixement superior i de millor qualitat de fusta. Segons estudis es creu que el Bordils es un híbrid entre un Populus Nigra local i la varietat introduïda Populus Nigra “Itàlica “.

Durant molts anys s’havia cultivat pel seu bon creixement i bona qualitat de la fusta i es va anar abandonant quan es van introduir les varietats híbrides euroamericana i Deltoide. Encara és un clon utilitzat per creuaments genètics per obtenir noves varietats.

Font Ruta dels arbres Ajuntament de Bordils.

KM 12,7 (2h56)
Escola de Bordils (Bordils): A pocs metres de distància de l’Ajuntament hi ha l’escola de Bordils, d’estil noucentista de l’arquitecte Ignasi Bosch i Reitg.

Edifici inicialment estructurat a partir de l’accés central i dues ales laterals que donaven cabuda a les aules per a nens i nenes. Una ampliació recent ha configurat una planta més gran, en forma pentagonal i amb un pati central tancat. L’estructura de l’escala és feta amb parets de càrrega i la coberta és de teula àrab. Les façanes són arrebossades i pintades. Presenten un basament de pedra. Les finestres són verticals, agrupades de tres en tres, amb matxons d’obra vista. L’accés principal és situat a l’encreuament de dos carrers i es remarca amb elements decoratius de caràcter noucentistes. La part de l’edifici primitiu que dona al pati conserva un porxo amb arcades de mig punt.

Font Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya

KM 12,8 (Visita Opcional)
Rentador de la Séquia (Bordils): Situat sobre la Séquia de Vinyals, a pocs metres de l’escola seguint el carrer Almeda.

El rentador del carrer Almeda de Bordils és un safareig públic de propietat municipal restaurat l’any 2007 pel Consorci Alba-Ter i l’Ajuntament de Bordils.

Aquest rentador és un clar exemple de l’arquitectura popular i rural d’inicis del segle XX i es troba situat en una porció de terreny d’aproximadament 25 m2, que va ser comprada per l’Ajuntament l’1 de juny de 1932 al Sr. Juan Solés Batet, vei de Bordils, per la quantitat de 200 pessetes.

El rentador es nodreix de l’aigua que li proporciona un rec que parteix de la Sèquia Vinyals, en direcció nord, anomenat rec del Safareig.

Antigament, la gent anava als safareigs a rentar la roba i tota mena d’estris aprofitant l’aigua corrent dels rius i rieres, en aquest cas, un canal de rec. Aquesta infraestructura va aportar certes comoditats als veïns que en feien ts, majoritàriament dones: els permetia rentar la roba en un corrent “domesticat”, estalviant-se haver-ho de fer en un medi canviant com pot ser un riu, podien rentar sota sostre, evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-lt dempeus evitant haver de buscar alguna pedra agenollar-se i, finalment podien penjar la roba quar acabaven de fer-la neta.

Els rentadors eren, al mateix temps, lloc de trobada i socialització, ja que, tot fent bugada, hom s’assebentava de tot el que passava al poble. És per això que la paraula, “bugader”, a part de fer referència a algú que renta robi també significa “persona embolicaire i xafardera”.

L’arribada dels electrodomèstics i l’extensió del seu ús va fer que, ben entrat el segle XX, s’anés perdent el costul d’anar a fer la bugada i que les infraestructures existent s’anessin abandonant progressivament. També es perdre la figura de la bugadera professional, dedicada rentar roba d’altres, o el fet de fer-se el propi sabó a base d’olis cremats i cendres, que era totalment natural i permetia aprofitar l’aigua sortint del safareig per regar les hortes.

Fonts Plafó informatiu

KM 13,1 (3h)
Estació de Bordils-Juià (Bordils): El tren va arribar a Bordils el 28 d’octubre de 1877 quan es va inaugurar la línia entre Girona i Figueres. L’estació està situada al sud del nucli vell, a l’entorn de la qual va créixer el barri de l’estació.

ELS SENDERS

La sortida no segueix estrictament cap sender homologat SL, PR o GR sinó una ruta creada per l’ajuntament de Bordils i el consorci Ter-Gavarres que transita en tot moment dins del terme municipal d’aquesta població de la comarca del Gironès.

No hi ha cap marca específica però sí indicadors verticals a les cruïlles i plafons informatius al costat de cada arbre d’interès.

ELS TRENS

L’estació de Bordils-Juià pertany a la línia Barcelona-Girona-Portbou de Rodalies de Catalunya. També dona servei al municipi de Juià, situat uns tres quilòmetres al sud de la línia fèrria.

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA:

Bordils-Juià: Estació sense cap mena de servei, només un parell de marquesines a cada costat de les vies. Està situada al barri de l’estació de Bordils, prop de 800 metres al sud del nucli històric. Pel voltant hi ha un supermercat i diversos bars.

Podeu consultar els horaris dels diferents transports a RODALIES DE CATALUNYA.