134. De Llançà a Portbou seguint el Camí de Ronda

ÍNDEX DE CONTINGUTS

«Des de la Tordera al Cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu, i brodada pels besos de bonança com una esquisidesa de monja pacient per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps»

Ferran Agulló. (La Veu de Catalunya)

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Llançà (Alt Empordà)
Estació d’arribada: Portbou (Alt Empordà)
Distància/durada: 13,1 km / h (sense aturades)
Desnivell: +/- 400 m
Dificultat: Fàcil
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Ruta que ens portarà des de l’estació de Llançà fins a la de Portbou tot resseguint la Costa Brava a través del Camí de Ronda, un sender litoral que uneix totes les poblacions de les comarques de La Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.

La Costa Brava és aquella part del litoral català compresa entre Blanes i Portbou, entre la desembocadura del riu Tordera i la frontera amb França. El topònim va néixer de la mà del poeta, escriptor i polític Ferran Agulló gràcies a uns articles publicats a partir del 12 de setembre de 1908 a la ‘La Veu de Catalunya’.

Aquest camí costaner va néixer per la necessitat de comunicació entre els pobles del litoral, així com pels mariners quan havien de fer un desembarcament d’emergència a qualsevol punt de la costa. Però una de les principals funcions d’aquests camins arran de mar, i que acabaria donant origen al seu nom, va ser el de ser utilitzat per carrabiners i guàrdies civils per a vigilar la costa contra les activitats il·legals de l’estraperlo i el contraban. L’any 1829 es va crear el Reial Cos de Carrabiners de Costes i Fronteres d’Espanya amb la finalitat de controlar totes aquestes activitats, funció que assumí la Guàrdia Civil a partir de 1940. Les ‘rondes’ de vigilància d’aquests cossos armats amunt i avall de la costa donaren nom al Camí de Ronda.

Interès: El Camí de Ronda.
Època: Tot l’any.
Ruta: Estació de Llançà – Platja del Port – Platja de l’Argilera – Platja dels Alguers – Platja de Grifeu – Platja del Cros – Platja de Canyelles – búnquer de Canyelles – Punta de Canyelles – Cala Bramant – Cap Ras – búnquer de Cap Ras – Platja del Borró – Platja de Garbet – Port de Joan – els Canons – Port de Colera – Colera – Pla de les Vaques – Coll del Frare – Estació de Portbou
Dificultat: Camins fressats i fàcils de seguir, sovint sobre asfalt o ciment.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

A la comarca de l’Alt Empordà, la línia de tren segueix la costa a partir de Llançà. A partir d’aquesta població podem fer diverses rutes que uneixen les darreres estacions de casa nostra abans d’arribar al país veí. Així trobem que podem enllaçar aquesta caminada amb:

Ruta ST02: Vilajuïga a Llançà per Sant Pere de Rodes i el Castell Saverdera (100 cims) 18,8km.
Ruta ST61: Llançà a Colera pel Puig d’Esquers (100 cims), Sant Miquel de Colera i Molinàs 18,6km.
Ruta ST66: Ruta Walter Benjamin entre Portbou i Banyuls de la Merenda passant pel Querroig (100 Cims).
Ruta 136 OLLA DE PORTBOU: ruta circular per la carena que envolta Portbou 17,5km pel Querroig (100 Cims)
Ruta ST146: Portbou circular. Podem allargar la ruta amb aquest itinerari circular que segueix el Camí de Ronda fins al Puig Cervera.
Ruta ST147: De Portbou a Cervera de la Marenda pel Camí de Ronda. Podem allargar l’itinerari seguint aquesta ruta fins a Cervera de la Marenda per acabar en aquest municipi rossellonès.
Ruta ST149: de Portbou a Cervera de la Marenda pel coll de Belitres. Podem seguir la ruta fins a Cervera per l’interior.

MAPA TOPOGRÀFIC / TRACK A WIKILOC / PERFIL DE LA RUTA

Mapa_Llançà_Portbou — MAPA RUTA CAMÍ DE RONDA

DIFICULTAT

Travessa sense cap dificultat tècnica que discorre per camins, pistes i corriols ben fressats i còmodes. Cal parar atenció a la tramuntana que sol bufar en aquestes comarques.

ELS SENDERS

La travessa discorre sempre per camins abalisats. En tot moment trobarem senyals de pintura i pals indicadors que ens ajudaran a fer una ruta fàcil de seguir.

Durant la caminada anirem trobant tant senyals de pintura groga dels senders d’Itinerànnia com els blancs i vermells corresponents al GR-92. Aquest últim sender retalla camí respecte al Camí de Ronda en algun tram del seu recorregut, com al Cap Ras o a la muntanya dels Canons de Colera.

ELS TRENS

La ruta comença a l’estació de Llançà de la R11 de Rodalies de Catalunya. El tren va arribar en aquest municipi l’any 1878 quan es va posar en funcionament el tram entre Figueres i Portbou.

L’estació de Portbou, on acaba la travessa, va entrar en servei el mateix any quan va arribar el tren procedent de Figueres. És l’última estació de l’estat espanyol abans d’entrar a França, i com a estació internacional, es va concebre de grans dimensions, encara més quan es va reformar l’any 1929 amb la característica gran marquesina de ferro que cobreix algunes vies.

Diferents trens regionals i de mitja distància paren en aquesta estació. Podeu consultar horaris a:

Horari Rodalies de Catalunya

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h0min Estació de Llançà (13 m) (gps 31T 512269 4690485)

L’estació es troba al nord del municipi, una mica apartada. El tren va arribar a Llançà el 29 de gener de 1878 quan es va inaugurar el tram entre Figueres i Portbou, esdeveniment que va coincidir amb la data del casament del Rei Alfons XIII.

Sortim de l’estació i anem cap al sud-est en direcció al centre de la població per les avingudes Europa i Pau Casals, que ens portaran fins a la Platja del Port.

1,4 km 20 min Port de Llançà (5 m) (gps 31T 513511 4691038)

Assolim la primera platja de la jornada, la platja del Port de la Badia de Llançà. Podem acostar-nos al cim rocallós del Castellar, una antiga illa de la badia que la construcció del port va fer desaparèixer. Des del seu mirador al capdamunt, obtindrem una bona panoràmica del municipi .

Al cim del Castellar podrem visitar un parell de casamates (búnquers) construïts per Franco a principis de la dècada dels 40 a fi de defensar la frontera de possibles atacs ja fossin nazis o aliats. Com la resta de búnquers que visitarem durant la ruta, formaven part de la Línia P, un conjunt de búnquers que recorrien els Pirineus pel seu vessant sud des de l’Atlàntic fins al Mediterrani amb la finalitat de protegir la frontera.

Seguim les marques de GR i del Camí de Ronda en direcció nord per un tram eminentment urbà que ens portarà a passar davant el búnquer de l’Argilera (plafó informatiu), prop de la Punta d’en Gasparó. Un camí que va a tocar de la carretera N-260 ens conduirà a passar per la platja dels Alguers i per l’hotel Grifeu (de color rosa) abans d’arribar a la platja que dóna nom a aquest hotel.

2,9 km 45 min Platja de Grifeu (2 m) (gps 31T 512786 4692134)

Platja de sorra fina i daurada a diferència de la resta de platges de la zona. Està situada al mig de la badia de Llançà i sol estar qualificada amb la bandera blava. Disposa de tota mena de serveis, amb un restaurant, guingueta i servei de socors. La platja es caracteritza per un tamariu al bell mig de la sorra.

En aquest racó el 1962 s’hi va fer una caseta el poeta català Josep Palau i Fabre, a la que hi dedicà el poema ‘Grifeu’:

Aquest blau –aquest mar– com un ull tot mirada…

L’hipnòtic blau del mar dreçant-se nu per al combat amb Déu de tu a tu.

El mar té llances amagades exèrcits preparats fúria de vents a les entranyes El mar té soledats El mar és, sol, en soledats abruptes com muntanyes Màgic estol de soledats.

Orgull del mar orgull del sol orgull del vent orgull de l´orgue prepotent que sona sol distintament Orgull de l´home amb el seu dol.

Grifeu, maig del 1967

Josep Palau i Fabre. Quaderns de l´Alquimista. Barcelona: Editorial Pòrtic. Col.lecció Cristalls 7, 1967.

Unes escales al fons de la platja ens donen accés de nou a la carretera N-260, que seguirem a la dreta durant 220 m fins a prendre un altre cop a la dreta unes escales que ens portaran primer a la platja del Cros i després a la de Canyelles.

3,9 km 55 min Platja de Canyelles (3 m) (gps 31T 513190 4692608)

La platja de Canyelles no té cap mena de serveis. Fa 380 m de llarg i es troba al sud del Cap Ras, des d’on tenim bones vistes de tota la badia de Llançà. Com a curiositat veurem que la meitat occidental de la platja està urbanitzada, mentre que l’oriental està coberta per una extensa pineda.

Els senyals del GR-92 se separen en aquest punt del Camí de Ronda a fi de fer drecera del Cap Ras. Nosaltres, però, seguirem els senyals grocs que van a tocar de la platja i que ens portaran a envoltar tot el Cap Ras. A l’entrada del cap atenyem el búnquer de Cap Ras, una complexa construcció inicialment feta pel bàndol republicà, que passada la guerra va ser inclosa a la Línia P de defensa franquista. Podem seguir a la dreta una línia de trinxera que ens portarà a un segon búnquer situat a la Punta de Canyelles, un cap situat al vessant sud de Cap Ras.

El camí passa a tocar de l’espectacular Cala Bramant, una de les cales més singulars del recorregut per estar completament envoltada de penya-segats només oberta al mar per només un petit pas d’aigua. Tot plegat forma una piscina interior de prop de 20 m de diàmetre coneguda també per la Cala dels Enamorats gràcies al seu aspecte bucòlic.

4,4 km 1h05min Cap Ras (10 m) (gps 31T 513572 4692980)

Som a una de les parts més interessants de la caminada, una petita península ocupada per una pineda i que s’ha salvat completament de ser urbanitzada. Per a una visió salvatge de la costa podem acostar-nos (amb compte atès que és va fora sender) fins a les Conques, unes agrestes cales amb penya-segats sobre el mar.

En el camí fins a la platja del Borró trobarem múltiples camins que pugen i baixen de les cales. Ens poden fer dubtar de quin seguir tot i que el sender no té pèrdua i està senyalitzat amb pintura groga.

5,2 km 1h10min Platja del Borró (2 m) (gps 31T 513228 4692917)

Situada a la part nord del Cap Ras, també se la coneix com la platja de l’Assutzena per la proliferació de lliris blancs (assutzenes) de la zona. És una tranquil·la platja nudista formada per sorra de gra gruixut d’aigua poc profunda i separada en dues per un esperó rocós. Cal no confondre-la amb la platja del Borró Gran, situada prop de la punta del Borró a l’extrem nord del Cap Ras.

6,3 km 1h20min Platja del Garbet (2 m) (gps 31T 512567 4693309)

És la platja més gran de les que trepitjarem. Fa 410 m de llarg per 30 m d’amplada i està formada per sorra grisa de gra gruixut barrejada amb algunes pedres.

Com a curiositat fer esment que a la platja hi ha l’antiga estació de tren de la Platja de Garbet, utilitzada antigament per banyistes i visitants a l’estiu. Es troba al sud de la platja i tot i estar en desús es troba en bon estat.

Al final de la platja, el GR i el Camí de Ronda es tornen a separar. Seguim les marques grogues del Camí de Ronda que ens portaran per un espectacular tram que va literalment a tocar del mar. Haurem de fer petits salts a fi de passar d’una roca a una altra per superar els penya-segats. L’única dificultat la trobarem si és un dia de mala mar, que ens pot complicar el pas. El Camí va a parar al Port de Joan, on una pista còmoda que flanqueja la Muntanya dels Canons ens portarà fins a la seva punta. El camí va entre restes de conreu de vinya i oliveres que antigament s’havien conreat a la zona.

Panorama_portbou_04 — Platja de Garbet i Cavall Bernat

8 km 2h Els Canons (79 m) (gps 31T 513376 4694521)

Dalt de la Muntanya dels Canons, al seu extrem oriental, en una esplanada trobem dos canons de procedència desconeguda, datat un d’ells de 1789. Segons algunes fonts, la seva procedència vindria de la idea dels cofundadors de Colera, els germans Bonaventura Sangenís, de construir una torre de defensa dalt del turó per vigilar la platja de les Portes que mai es va arribar a fer.

Aquest punt esdevé un mirador magnífic tan de la Badia de Colera i dels caps Marcer al nord i Ras al sud, així com del Port de la Selva i el Cap de Creus. Un bonic corriol baixa per la Baga de Colera entre una brolla amb romaní, llentiscle i lletereses amb vistes a la població amb el pont de ferro del ferrocarril ben visible travessant-la.

Entrem a Colera a través d’un pont que travessa la Ribera de Colera i que ens deixa al Port. Tenim l’opció d’acabar la ruta a l’estació de Colera de forma opcional si no volem continuar fins a Portbou. L’estació es troba elevada sobre la platja dels Morts, des d’on es pot accedir per unes escales. No disposa de cap servei, només d´una marquesina a cada andana on resguardar-se dels dies amb tramuntana.

Un cop a Colera no podem deixar de contemplar el pont de ferro del tren que travessa la vila pel seu centre. Va ser construït entre 1877 i 1884 per l´empresa de Gustave Eiffel, qui també va fer el pont de ferro de Girona. El pont s’aixeca 20 m sobre el fons de la Ribera de Colera i està dividit en cinc trams amb una llargària total de 187 m. El seu pes s’acosta a les 250 tones.

9,1 km 2h20min Colera (9 m) (gps 31T 512413 4694635)

Poble de l’Alt Empordà de prop de 530 habitants. El topònim prové del llatí ‘Collis’ que significa turó, coll, nom que podria fer referència a algun pas de muntanya de la Serra de la Balmeta, serra sota la qual trobem l’ermita de Sant Miquel de Colera (veure Ruta ST61 Llançà a Colera pel Roc d’Esquers). El primer esment a la població és de l’any 935 a l’acta de consagració de Sant Miquel de Colera, monestir situat a l’altra vessant de la Serra de la Balmeta.

L’any 1769 Isidre Ferran Sangenís va demanar al rei Carles III de crear una nova població a la fins llavors deshabitada Cala de les Portes, petició que els fou concedida el 1770. Podeu llegir aquí un interessant article de Marià Baig i Aleu sobre la fundació de la vila.

Continuem la ruta seguint les marques grogues d’Itinerànnia que ens porta a passar per l’església de Sant Miquel i a creuar de nou la carretera N-260. Anem en direcció a Portbou (pal indicador) pujant per un corriol que va entre una brolla amb bruc i romaní que va guanyant a la nostra esquena bones vistes de Colera, de la Muntanya dels Canons.

10,4 km 2h55min Pla de les Vaques (231 m) (gps 31T 512135 4695634)

Assolim una cruïlla de camins sota el Puig del Falcó. Un corriol va a la dreta vers el coll del Falcó a la carena de la Muntanya de Colera. Prosseguim la ruta agafant a la dreta un bonic corriol que faldeja sota el coll de les Cireres i el Puig Pelat fins a arribar al coll del Frare.

11,7 km 3h15min Coll del Frare (205 m) (gps 31T 513096 4696183)

Límit entre els municipis de Colera i Portbou, per aquesta collada passa la carretera N-260 entre Colera i Portbou. Per aquest punt hi van passar els republicans en el seu exili cap a França. També en aquest espai podrem visitar els búnquers i trinxeres, situats a ponent del coll.

12,3 km 3h20 Abandonem N-260a (116 m) (gps 31T 513278 4696631)

Després de 600 m de caminar per la carretera en direcció a Portbou, prenem un corriol que baixa per l’esquerra de Can Janillo i que va per sobre d’un dels túnels del Coll del Frare. El corriol baixa amb excel·lents vistes de Portbou i de la seva estació amb el Puig Cervera al fons. El camí desemboca al passeig Enric Granados per una escalinata, des d’on en pocs minuts arribarem de nou a l’estació.

13,1 km 3h30min Estació de Portbou (29 m) (gps 31T 512989 4696987)

El tren va arribar a Portbou l’any 1878 quan va entrar en funcionament el tram Figueres-Portbou. L’actual estació destaca per la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, obra de l’arquitecte català Joan Torra i Guardiola.

L’edifici actual de l’estació data de 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona. Destaca la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, construïda pels tallers de Joan Torras i Guardiola. Torras era conegut com l’Eiffel català pel seu domini de les estructures de ferro i grans obres d’enginyeria com els mercats de Lleida, Tortosa i la Torre d’Aigües del Tibidabo, a Barcelona. Una de les primeres obres que van sortir d’aquells tallers va ser el pont de vianants de Sant Agustí a Girona.

A més de l’edifici de viatgers, hi ha un petit edifici dedicat al canvi d’ample dels bogis, destinat als trens Talgo. Aquest edifici es va utilitzar del 1968 al 2013, quan el primer TGV] va circular entre Figueres-Vilafant i Perpinyà.

Les instal·lacions es poden dividir entre la zona de passatgers i la zona de mercaderies. Hi ha 8 vies de servei a les quals s’ajunten 2 de vies dedicades a la revisió de trens. També hi ha 2 vies de taller per al material motor. La zona de mercaderies s’utilitza per al trànsit de transport combinat (vuit carrils es dediquen a aquest trànsit).
Font Viquipèdia

FOTOGRAFIES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Camí de Ronda: la travessa a peu de la Costa Brava. Ed. Alpina 2014
La Costa Brava a peu : 20 itineraris. Sergi Lara. Ed. Cossetània (2007)
Revista Descobrir Catalunya: Camins de Ronda núm. 182 (juny 2013)
L’Albera : guia excursionista transfronterera = Les Albères : guide de randonnée transfrontalier. Ed. Albera Viva (2000)
Flora i fauna dels espais naturals l´Albera. Toni Llobet. Brau Edicions (2011)
Alt Empordà: 17 excursions a peu. Sergi Lara. Cossetània Comarcal (2009)
Poblats, dolmens i menhirs : els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) / Josep Tarrús i Galter. Ed. Diputació de Girona (2002)

BIBLIOGRAFIA WEB

Mapa Patrimoni de la Generalitat
Ajuntament de Llançà (Senderisme)
Itinerannia. Xarxa de rutes amb tota mena d´informació
Marxa de Resistència del Cap de Creus
Camins de Ronda
Informació sobre Sant Pere de Rodes

TRENS

Rodalies de Catalunya: horaris, preus, línies oficials
Trenscat: completa informació sobre trens catalans
ADIF: gestor ferroviari estatal

EL TEMPS

CARTOGRAFIA

L´Empordà Cap de Creus en detall a peu i en BTT. 1:25.000 Ed. Piolet
Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Col·lecció 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Massís de l’Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Mapa comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Escala 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.