147. De Portbou a Cervera de la Marenda pel Camí de Ronda i el Puig Cervera (100 Cims)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Portbou (Regionals)
Estació d’arribada: Cervera de la Marenda (SNCF)
Distància/durada: 5 km / 1h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 250 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Curta caminada que uneix les estacions internacionals que trobem a costat i costat de la frontera franco-espanyola, la de Portbou i la de Cervera de la Marenda. El camí triat per unir les dues poblacions és l’espectacular camí litoral que ressegueix els penya-segats a tocar de la costa i des d’on obtindrem magnífiques vistes panoràmiques d’un tram costaner no gaire conegut ni visitat a casa nostra.

La travessa té el seu punt més elevat al Puig Cervera, cim on encara podrem visitar una antiga caseta de vigilància construïda per la Gestapo i un vèrtex geodèsic.

L’estació de Cervera de la Marenda (Gare de Cerbère) ocupa bona part del seu municipi, amb una gran platja de vies que s’estén a ponent del nucli urbà. Al voltant de l’estació hi ha diferents plaques en record de fets històrics d’interès, com el que van protagonitzar les ‘Transbordeuses d’oranges’, dones que van protagonitzar el que potser fos la primera vaga femenina de França.

Interès: Recórrer el tram de Camí de Ronda i Sentier Littoral que comunica dues estacions de tren internacionals.
Època: Tot l’any
Ruta: Estació de Portbou – platja de Portbou – platja del Búnquer – Puig Cervera – Far del Cap de Cervera – platja de Cervera – estació de Cervera
Dificultat: Baixa però cal estar atents a la pujada al Puig Cervera que es fa per un dreturer corriol abalisat amb pintura groga que ens pot fer posar les mans en algun punt del recorregut. En algun moment s’acosta als penya-segats, compte.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

La badia de Portbou i les muntanyes de l’Albera que envolten aquest municipi de l’Alt Empordà, faciliten la realització de multitud d’itineraris, ja siguin circulars o linials amb les estacions veïnes.

Ruta ST66: Ruta Walter Benjamin entre Portbou i Banyuls de la Marenda passant pel Querroig (100 Cims).
Ruta ST134: Camí de Ronda entre Llançà i Portbou 13km. Podem sortir de Llançà i acabar la ruta a Cervera si volem enllaçar totes dues rutes i fer un itinerari més llarg.
Ruta ST136: Olla de Portbou, travessa que segueix el mateix Camí de Ronda entre el Puig Cervera (100 Cims) i Portbou.
Ruta ST146: Portbou circular. Itinerari que comparteix ruta en el tram de Portbou fins al Puig Cervera (100 Cims) seguint el Camí de Ronda.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

DIFICULTAT

Travessa fàcil però que requereix atenció durant la pujada al Puig Cervera. L’ascens es fa per un corriol força dret que va en alguns moments prop dels penya-segats. Marques de pintura groga ens marcaran en tot moment la pujada.

Cal parar atenció a la tramuntana que sol bufar amb ganes en aquestes comarques.

ELS SENDERS

La travessa discorre sempre per trams abalisats amb pintura groga. Fins al Puig Cervera, punt fronterer, seguirem el Camí de Ronda que passa a anomenar-se ‘Sentier du Douanier‘ al vessant rossellonés.

ELS TRENS

SORTIDA: la ruta comença a l’estació de Portbou de la R11 de Rodalies de Catalunya. Va entrar en servei el 1878 quan va arribar el tren procedent de Figueres. És l’última estació de l’estat espanyol abans d’entrar a França, i com a estació internacional, es va concebre de grans dimensions, encara més quan es va reformar l’any 1929 amb la característica gran marquesina de ferro que cobreix algunes vies.

ARRIBADA: Cervera de la Marenda (Cerbère en francès) és el final de línia d’alguns trens de la R11 (Barcelona-Portbou-Cervera). Aquesta línia té una circulació de 6/7 trens diaris per sentit.

Els trens de Renfe finalitzen el recorregut a Cervera, però no agafen passatgers de tornada a Portbou. Per anar a Portbou cal agafar algun dels 4/5 trens TER (regionals francesos) que passen per Cervera i acaben el seu recorregut a Portbou.

Diferents trens regionals i de mitja distància francesos paren en aquesta estació. Podeu consultar horaris a:

Horari Rodalies de Catalunya
Horaris trens francesos SNCF

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Portbou (29 m) (gps 31T 512989 4696987)

El tren va arribar a Portbou l’any 1878 quan va entrar en funcionament el tram Figueres-Portbou. L’estació destaca per la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, obra de l’arquitecte català Joan Torras i Guardiola, una reforma de 1929 de l’antiga estació.

Passem pel pas inferior per baixar per les escales que porten al carrer del Mercat. Seguim avall i passat el Mercat Municipal seguim pel carrer d’Enric Granados per emprendre la pujada al cementiri de Portbou.

0,38 km 5 min Platja de Portbou (5 m) (gps 31T 513215 4697211)

Des de la platja de Portbou el camí recorre parts de gran bellesa a tocar de la costa, on un dia de mala mar els esquitxos ens poden deixar ben xops. Un tram d’escales i passarel·les de ciment ens conduiran fins a la platja de les Tres Platgetes o del Búnquer, on arran de mar es va situar una casamata del sistema defensiu republicà.

En aquesta platja té el seu inici la Via Brava de Portbou, una ruta marina que arriba fins a la platja del Pi. És un dels itineraris dissenyats per Vies Braves, una xarxa pública d’itineraris marins que es fan nedant i que van paral·lels als Camins de Ronda.

Continuem l’itinerari per un nou tram cimentat i esglaonat que envolta una petita punta rocosa abans d’entrar a la Punta del Pi. Unes escales baixen a la bonica i recollida platja del Pi, situada a llevant de la punta.

1 km 20min Platja del Pi (5 m) (gps 31T 513477 4697507)

Arribem a la petita platja del Pi, cala formada per còdols grisos i on es practica naturisme i on acaba (o comença, segons la direcció que prenguem) la Via Brava de Portbou.

El sender, sempre senyalitzat amb marques de pintura grogues, puja força dret entre grans camps de figueres de moro, una planta invasora que està ocupant tot l’espai tot i els esforços per eliminar-la. Si anem amb nens o persones amb vertigen poden sentir-se insegures en aquesta part del recorregut, tot i que no té dificultat i que en alguna ocasió, mai sense complicacions, ens haurem d’ajudar de les mans per a seguir progressant.

D’especial interès és un petit mirador que se’ns obre vers a la platja de les Fresses (compte que no hi ha tanques i hi ha estimbat) des d’on les vistes cap als penya-segats caient al mar, l’Illot del Corb Marí i el Cap Falcó se’ns ofereixen espectaculars. Tot plegat conforma una estampa que certament fa honor al nom de la Costa Brava en aquest punt.

2,2 km 50 min Puig de Cervera 100 Cims (206 m) (gps 31T 514043 4698115)

Assolim el cim de la muntanya que separa els municipis de Portbou i Cervera, també anomenat Puig de les Fresses, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Al cim trobem un vèrtex geodèsic, la muga geodèsica 601 i una casa mig enrunada, la Caseta dels Alemanys.

Quan l’any 1942 els nazis ocupen la França lliure, els alemanys es fan amb les tasques de control que fins llavors duia la gendarmeria. Si durant la Guerra Civil el trànsit de refugiats era de sud a nord, durant la Segona Guerra Mundial la direcció s’inverteix. Jueus, aviadors caiguts en combat i soldats que es volen allistar amb els aliats fugen de la França ocupada cap a Espanya. Al voltant d’aquest trànsit de persones apareixen xarxes clandestines de ‘passeurs’ (passadors o guies) que acompanyen els fugitius. Els batlles socialistes de Banyuls, Vincent Azéma, i de Cervera, Monsieur Cruzet, van tenir papers importants en aquest ajut. Va ser el mateix Azéma qui va ajudar Walter Benjamin i Lisa Fittko a fugir cap a Portbou. Cruzet, avingut amb el batlle de Portbou, sovint ajudava a transportar les maletes separadament. És en aquesta conjuntura que la Gestapo (la Policia Secreta) construeix l’edificació a fi de tenir millor vigilades la frontera i la vila de Portbou.

A tocar del vèrtex geodèsic trobem la penúltima muga fronterera, la número 601. L’última muga fronterera dels Pirineus, la 602, es troba a l’interior de la Cova Foradada, situada sota el penya-segat fronterer i només accessible per mar. Aquestes marques delimiten la frontera hispano-francesa segons el Tractat dels Pirineus (1659-1868) entre el Mediterrani i el Cantàbric.

Reprenem la ruta seguint un corriol abalisat amb pintura groga que surt del mateix cim vers al nord de baixada cap a Cervera. Som al ‘Sentier Littoral’, un camí de ronda conegut en aquest costat de la frontera com a ‘Sentier du Douanier’. Tot i tenir a tocar a estones els penya-segats, el camí és més fàcil, i tenim els penya-segats més apartats que no els teníem durant la pujada des de Portbou. Tot i així, sempre cal estar atents.

3,1 km 1h10min Far de Cap de Cervera (10 m) (gps 31T 514538 4698587)

El far es troba situat a l’extrem del Cap de Cervera i a tocar d’un revolt de la carretera a Portbou. La zona al seu voltant ha estat arranjada amb zones de passeig i bancs, i durant l’estiu podem trobar-hi una petita guingueta. El far, de 1982, va ser dissenyat per un bufet d’arquitectes parisencs amb alimentació solar per no desnaturalitzar el paisatge.

Des del Far el camí s’endinsa pel Cap de Cervera oferint múltiples opcions que ens poden fer dubtar de quin sender seguir. Uns van més a tocar de la costa del cap i altres més paral·lels a la carretera. Si anem en direcció a Cervera (est) tots finalment conflueixen a la carretera a Portbou, prop del cementiri, on es troba un plafó indicador del sender.

4,6 km 1h20min Platja de Cervera (5 m) (gps 31T 513628 4698872)

La millor platja de la població és la Perafita (Peyrefite en francès), al nord del cap del mateix nom i coneguda pel seu “Sentier sous-marin”. Però un cop acabada la caminada, la platja de Cervera també ens pot servir per a refrescar-nos una mica. Davant la platja, uns típics bistrot francesos ens permetran fer une ‘bièrre à pression’ o una aigua ‘Perrier’ en acabar la ruta.

Quan creuem la carretera pel pas de vianants situat a l’extrem nord de la platja, entrem en una placeta amb un vagó de tren de càrrega i una escultura en record de la lluita sindical de les “Transbordeuses d’oranges”:

La fruita arribava en trens a l’estació de Cervera on, com encara ara passa, els diferents amples de via utilitzats pels dos estats feia obligat que la mercaderia hagués de ser ‘transbordada’ dels trens espanyols als francesos. Aquesta feixuga tasca estava encomanada a les dones, que eren conegudes com les ‘Transbordeuses de Cerbère’ o ‘transbordeuses d’oranges’.

El 26 de febrer de 1906 l’exigència d’un salari més digne, i la demanda d’un ascens d’equips inferiors a superiors per antiguitat, va portar a aquestes dones a començar la primera de tres vagues per reivindicar un augment incomplert del 25% del sou promès tres anys abans. La revolta obrera no va acabar fins al desembre, quan aquestes dones van aconseguir bona part de les reivindicacions. Algunes fonts asseguren que aquesta va ser la primera vaga femenina de França.

Al costat del vagó trobem un gran plafó informatiu del projecte Recurut (recuperació històrica de rutes migratòries transpirinenques 1936-1939), un projecte històric del ‘Departamento de Historia Moderna y Contemporánea de la Universidad de Zaragoza’ en col·laboració amb la ‘Université de Pau et des Pays de l’Adour’. La pàgina web té força informació, classificada en rutes, context històric i testimonis entre d’altres.

Per accedir a l’estació des del vagó-memorial tenim dues opcions:

un túnel per a vianants que uneix l’estació amb la platja, prop del vagó de les ‘Transbordeuses’. (el túnel estava tancat quan vam fer la ruta).
anar a buscar el pas a nivell (també el pas elevat) que hi ha pujant l’escalinata que puja paral·lel al mur de les vies. Podrem així gaudir de bones vistes de l’antic Hotel Belvédère du Rayon Vert, un antic hotel construït per l’arquitecte perpinyanès Léon Baille entre 1928 i 1932 en estil modernista i amb aparença de vaixell. Tot i el seu abandonament, està protegit com a edifici històric des del 1987.

Una altra mostra que aquí a França ens porten unes quantes passes en relació amb la memòria històrica és la placa de record establerta a la memòria dels traballadors de la SNCF morts a l’estació de Cervera per fets de guerra entre 1939-1945 i que trobarem prop de la sortida del túnel sota la platja de vies abans d’arribar a l’estació de Cervera.

5 km 1h30min Estació de Cervera (30 m) (gps 31T 513446 4698861)

Dins del gran vestíbul de l’edifici de viatgers, situat al vessant muntanya de les vies, trobarem consignes, lavabos, màquines de begudes i taquilles on comprar els bitllets, tot, en bon estat.

A l’andana E d’arribada dels trens procedents de Portbou (vies d’ample ibèric) trobem una nova placa signada per la SNCF, l’Ajuntament de Cervera i la FFREEE (Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode) on podrem llegir en francès, espanyol i català:

Del 20 de gener al 10 de febrer de 1939, més de 100.000 espanyols, homes, dones i nens van passar per aquest túnel i aquesta estació de Cerbère, empesos cap a l’exili després de 3 anys de lluita contra el franquisme. Van ser les primeres víctimes de la 2a. Guerra Mundial.

FOTOGRAFIES

FOTOS PANORÀMIQUES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

L’Albera : guia excursionista transfronterera = Les Albères : guide de randonnée transfrontalier. Ed. Albera Viva (2000)
Flora i fauna dels espais naturals l´Albera. Toni Llobet. Brau Edicions (2011)
Alt Empordà: 17 excursions a peu. Sergi Lara. Cossetània Comarcal (2009)
Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar del temps de guerra 1936-1939. Josep Clarà. Ed. Dalmau (2012)
Els fortins de franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. Josep Clarà. Ed. Dalmau (2010)
Poblats, dolmens i menhirs : els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) / Josep Tarrús i Galter. Ed. Diputació de Girona (2002)
Camí de Ronda: la travessa a peu de la Costa Brava. Ed. Alpina 2014
La Costa Brava a peu : 20 itineraris. Sergi Lara. Ed. Cossetània (2007)
Revista Descobrir Catalunya: Camins de Ronda núm. 182 (juny 2013)

BIBLIOGRAFIA WEB

Ajuntament de Portbou
Mapa Patrimoni de la Generalitat
Memorial Walter Benjamin
Rutes Walter Benjamin a Portbou
Itinerannia. Xarxa de rutes amb tota mena d´informació
Marxa de Resistència del Cap de Creus
Camins de Ronda
Informació sobre Sant Pere de Rodes
Mugues frontereres (fites)

TRENS

Rodalies de Catalunya: horaris, preus, línies oficials
Trenscat: completa informació sobre trens catalans
ADIF: gestor ferroviari estatal

EL TEMPS

CARTOGRAFIA

L´Empordà Cap de Creus en detall a peu i en BTT. 1:25.000 Ed. Piolet
Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Col·lecció 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Massís de l’Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Mapa comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Escala 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.