61. De Llançà a Colera pel Puig d’Esquers (100 Cims)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Llançà (Alt Empordà)
Estació d’arribada: Colera (Alt Empordà)
Distància/durada: 18,7 km / 5h40 (sense aturades)
Desnivell: +/- 790 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikil oc

LA TRAVESSA

En aquesta excursió marxarem cap a l’Alt Empordà per visitar l ‘Albera, serralada que conforma els darrers contraforts del Pirineu quan aquests arriben a la mar Mediterrània. Des de l’any 1659 (Tractat dels Pirineus) quan França es va annexionar sis comarques catalanes són la frontera natural entre els estats francesos i espanyol.

Geogràficament la serra de l’Albera (del llatí Alberia, blanca) s’estén per la comarca de l´Alt Empordà des del coll del Pertús a la Jonquera fins a Portbou. Té una llargària aproximada de 25 km i el seu punt més elevat és el Puig Neulós, a 1.257 m d´alçada. Atès l’alt valor natural i paisatgístic d’aquest indret, part de la muntanya de l’Albera està protegida des de 1986 com a Paratge Natural d’Interès Nacional. Està format per dos sectors ben diferenciats. L’espai de Requesens-Baussitges s´estén per la seva part occidental mentre que a l´est tenim l´espai de Sant Quirze de Colera-La Balmeta tots dos separats pel coll de Banyuls. Aquest segon sector s´estén a ponent de la carena cimera del Puig d’Esquers, carena per on caminarem durant aquesta excursió.

Interès: El Puig d’Esquers, un 100 Cims, i les vistes des del capdamunt del pic.
Època: Tot l’any. Evitar dies calorosos d’estiu.
Ruta: Estació de Llançà-Port de Llançà-coll de Garbet – Puig de les Aigües – Puig Tifell – Mas Patiràs – Puig d’Esquers – Sant Miquel de Colera – Molinàs – Colera
Dificultat: Exigent per la distància i desnivells.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

A la comarca de l’Alt Empordà la línia de tren segueix la costa a partir de Llançà. A partir d’aquesta població podem fer diverses rutes que uneixen les darreres estacions de casa nostra abans d’arribar al país veí. Així trobem que podem enllaçar aquesta caminada amb:

Ruta ST02: Vilajuïga a Llançà per Sant Pere de Rodes i el Castell Saverdera (100 Cims) 18,8km.
Ruta ST66: Ruta Walter Benjamin entre Portbou i Banyuls de la Merenda passant pel Querroig (100 Cims).
Ruta ST134: Llançà a Portbou pel Camí de Ronda 13,1 km

MAPES

TOPOGRÀFIC

Mapa ruta Llançà-Colera_PETIT — Mapa de la ruta

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

DIFICULTAT

Itinerari exigent que recorre els cordals de les muntanyes entre Llançà i Colera. Hi ha múltiples bifurcacions durant el recorregut, però trobarem un pal indicador que ens marcarà el camí a seguir a la majoria d’elles. També trobarem senyals de pintura groga d’Itinerànnia escampats pel camí.

Només un punt d’aigua, a la font de Sant Miquel prop de l´ermita de Sant Miquel de Colera.

Atenció: segons ens ha comentat en Josep M. F., el camí d’accés a M0linàs ha quedat malmès (juliol 2014). Ens escriu:

“Sia com sia, sapigueu que del camí de Molinàs a Colera no en queda res. Imagino que una rierada que va sortir de mare s’ho va emportar tot cap avall i ara el no camí transcorre durant més d’un quilòmetre pel que havia estat la llera, convertida en un pedregam incòmode i àrid.”

ELS TRENS

La línia Barcelona a Portbou fou la primera que connectà internacionalment Catalunya amb França. El darrer tram es va inaugurar el 1878 en obrir-se el tram de Figueres a Portbou.

Totes dues estacions es troben a la línia R11 de la xarxa de regionals de Rodalies de Catalunya. Tots els trens s´aturen a Llançà, però no a Colera.

ELS SENDERS

En aquesta excursió no seguirem cap sender abalisat homologat (GR, PR, SL) però sí que anirem trobant en tot moment marques grogues de camins corresponents a itineraris senyalitzats creats o bé per Itinerànnia o bé pels ajuntaments de Llançà o Colera. També seguirem durant uns 7km les marques verdes i vermelles de la Marxa de Resistència del Cap de Creus.

Panoramica04 — Vistes des del Puig Tifell cap al Puig d´Esquers

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h0min Estació de Llançà (13 m) (gps 31T 512269 4690485)

El tren va arribar a Llançà el 29 de gener de 1878 quan es va inaugurar el tram entre Figueres i Portbou, esdeveniment que va coincidir amb la data del casament del Rei Alfons XIII.

L´estació es troba al nord del municipi, als afores. Sortim de l´estació i anem cap al sud-est en direcció al centre de la població per l´Avinguda d´Europa. Passem davant de l´Ajuntament i enfilem el carrer de Palandriu fins al port de Llançà. Durant aquest tram trobarem diversos supermercats i bars on poder comprar provisions per a l´excursió.

1,4 km 20min Port de Llançà (2 m) (gps 31T 513191 4690998)

Som a la platja del Port on trobem les marques del GR-92 que seguirem durant uns metres. Girem a l’esquerra (nord-oest) per anar a buscar l´avinguda de Mestral fins a la plaça de Carles Sabaté, una plaça amb un parc infantil al seu interior i que està al costat de la carretera N-260 a Portbou. Anem uns metres per la carretera fins a trobar un pal indicador que marca l´inici de l´Itinerari 3 dels recorreguts creats per l´Ajuntament de Llançà.

2 km 30min Carretera a Portbou. Inici camí (3 m) (gps 31T 512875 4691454)

Tombem a l’esquerra seguint direcció a Puig d´Esquers que segons ens diu el pal indicador està a 1h45min. Seguim el carrer Boquer uns metres per agafar de seguida una pista de terra a l´esquerra. Passem sota les vies del tren i continuem entre camps d´oliveres de la DO Alt Empordà.

Després de 3min de passar la depuradora de Llançà, anem vers la dreta per un camí amb un petit mur de pedra al marge dret. El corriol comença a enfilar-se vessant amunt cap al coll de Boquer entre una brolla d´argelagues i d´ullastre, una variant silvestre de l´olivera que sovint es presenta en estat arbustiu.

4,1 km 1h10min Coll de Boquer (152 m) (gps 31T 511305 4692368)

Assolim la carena de la serra del Sucarrador. Cap al sud tenim bones vistes cap a Llança, i el monestir de Sant Pere de Rodes. Davant nostre tenim la carena que haurem se seguir fins al Puig d´Esquers, cim que podem veure al nord-oest amb una petita caseta blanca que s´intueix en la llunyania.

El camí passa pel nord del Puig de les Aigües abans no desemboca a una pista. La creuem i continuem pel corriol uns metres amb compte d´agafar una variant a l’esquerra i que porta fins al dolmen de Puig Tifell.

6,1 km 1h45min Dolmen de Puig Tifell (350 m) (gps 31T 509537 4691424)

El camí segueix pujant per la carena vers el cim del Puig Tifell on en pocs minuts arribem al capdamunt.

Dolmen en estat de conservació regular que no va ser descobert fins a l´any 1996. Només en resten els suports laterals i la capçalera fet que fa difícil de saber el tipus de cambra que tenia. Cronològicament es pot situar entre mitjans i finals del IV mil·lenni aC.

6,7 km 1h53min Puig Tifell (408 m) (gps 31T 509197 4691355)

Esplèndid mirador de tota l´Albera i muntanyes veïnes. Cap al nord distingim clarament la carena que ens portarà al cim del Puig d’Esquers, amb cim del Puig del Llop en primer terme.

Anem ara cap al nord-oest en baixada deixant a la nostra esquerra una cruïlla (369m, gps 31T 509050 4691459) on trobem unes marques blanques i vermelles de GR i unes altres verdes i vermelles que corresponen a l´abalisament de la Marxa de Resistència del Cap de Creus, senyals que seguirem fins una mica més enllà del Coll de Tres Camins. Després de 275m del cim de Puig Tifell ens incorporem a una pista que seguirem durant 7-8min (400m) fins a arribar a un coll on es troba el dolmen del Puig del Llop.

7,4 km 2h05min Dolmen del Puig del Llop (351 m) (gps 31T508682 4691763)

El dolmen del Puig del Llop va ser descobert l´any 1995 per un treballador del Parc Natural de l´Albera. És un possible dolmen de corredor, del que només en conserva tres lloses i una part de la coberta. No s´evidencien restes del corredor i només davant la cambra podem veure algunes restes del túmul. Com la resta de sepulcres de la zona aquest dolmen es pot datar a la segona meitat del IV aC.

Seguim a la dreta pel corriol que enfila la forta pujada per la carena durant 300m (8min) fins que arribem a una esplanada d’on surt una pista que connecta amb Mas Patiràs i la pista a Vilamaniscle. Som al Coll del Llop.

7,7 km 2h10min Coll del Llop (393 m) (gps 31T 508556 4692039)

Just davant nostre tenim el cim del Puig del Llop (453m d´alçada). Podem atacar-lo i pujar-hi tot agafant un sender que hi puja tot dret. Nosaltres seguirem la pista que planeja per l´esquerra envoltant-lo per l´oest a través d’una zona amb alguns pins fruit d´una repoblació forestal.

8,5 km 2h25min Mas Patiràs (358 m) (gps 31T 508411 4692726)

Ruïnes d´un antic mas del qual en queden restes de tres edificacions. Agafem un corriol que surt de darrera de la última construcció i que s´enfila fins a un planell amb uns grans pins on trobem un plafó informatiu sobre Repoblacions Forestals.

Creuem el planell i la pista (que ve de Vilamaniscle) i agafem el corriol en direcció al Puig d´Esquers, a 1,19km segons ens marca el pal indicador de la cruïlla. Aquesta és la part més dura de l´excursió. El camí s’enfila vessant amunt tot dret per una zona en terrasses amb pins. Poc després d´iniciar la pujada trobem un trencall a la dreta indicat amb cartells de fusta que porten al dolmen de Mas Patiràs. Cal creuar dos pistes menors abans no arribem al cim del Puig d’Esquers.

9,4 km 2h55min Puig d´Esquers (606 m) (gps 31T 507941 4693375)

A l´esplanada cimera del Puig d´Esquers (597m) trobem un plafó informatiu sobre la Transhumància i La Litologia i les Mines del Puig d´Esquers. Uns metres al sud tenim el dolmen de Puig d´Esquers (587m).

El cim del Puig d´Esquers es troba sobre les roques que veiem a l´altre costat de la caseta, on trobarem el vèrtex cimer. Del punt més elevat del Puig podem gaudir d´unes meravelloses vistes de 360º del nostre voltant amb una panoràmica sense límits.

Baixem de les roques i agafem la pista que baixa cap al nord seguint la carena amb una pineda a llevant, que ens portarà en pocs minuts fins al proper coll de Sant Miquel.

9,8 km 3h Coll de Sant Miquel (544 m) (gps 31T 507845 4693673)

Important coll amb pal indicador d’Itinerannia on trobem fins a cinc opcions a seguir. Hem de deixar de costat les pistes que tenim a l´esquerra (O) i que van a Vilamaniscle i també la de la dreta (E) i que baixa cap a Colera, per agafar un corriol senyalitzat amb un pal de fusta que marca la direcció cap a Sant Miquel de Colera. El corriol s´endinsa en un bosc de pins amb un important sotabosc de garric, bruc, marfull i esbarzers. Baixem en tot moment seguint uns senyals grocs i les marques verdes i vermelles de la Marxa de Resistència fins que després de prop de 500m arribem a Sant Miquel de Colera, capella que trobarem enmig d´una agradable clariana del bosc.

10,2 km 3h15min Sant Miquel de Colera (497 m) (gps 31T 507804 4694123)

Capella romànica del s. XII d´una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i construïda amb pissarra. Era l’antiga església parroquial de Colera fins que al s. XVIII es va traslladar a tocar del mar. Té un campanar de cadireta de tres pilars. La porta es troba al sud.

Seguim la pista que surt al nord de la capella per tombar a la dreta a la primera bifurcació que trobem. Passem per la Font de Sant Miquel (460m, 31T 507899 4693970) una font amb broc i arranjada amb pissarra que trobarem a la dreta del camí. Continuem per la pista durant 1km (15min) sempre en constant però suau baixada entre una pineda amb predomini de pinassa fins que arribem al coll de Tres Camins. Sabrem que hi hem arribat quan veiem una gran cisterna d’aigua a la nostra dreta, a tocar d´una cruïlla.

12 km 3h50min Coll de Tres Camins (388 m) (gps 31T 508764 4693683)

Coll poc marcat just abans que el camí no faci una gran corba a l’esquerra. A la dreta tenim una gran cisterna d´aigua i la pista que va a Vilamaniscle, la mateixa que hem creuat poc després de sortir de Mas Patiràs.

Del coll estant, a 85m cap a l´est per sobre del mateix camí per on veníem trobem el dolmen del Pla dels Capellans (407m, gps 31T 508670 4693686). Només hi trobarem una gran llosa de quars blanc que correspondria a un sepulcre de corredor amb cambra curta descobert entre els anys 1948 i 1950 però destruït el 1975 quan les màquines d´ICONA preparaven les terrasses per a la repoblació forestal d´aquest vessant del Puig d´Esquers.

Seguim el revolt a l´esquerra de la pista principal entrant en un bosc amb pinassa i davallant cap a els plans de Quatre Camins (6min) quan trobem una esplanada amb un plafó informatiu i un pal indicador. En aquest punt deixem la pista i definitivament el senyal verd i vermell de la Marxa de Resistència del Cap de Creus que ens ha acompanyat durant uns quilòmetres. Girem al nord i seguim la pista en baixada fins arribar als plans on es troba el Castell de Molinàs.

12,8 km 4h10min Castell de Molinàs (281 m) (gps 31T 508640 4694483)

Des del Castell cal agafar un corriol cap al nord que passa a tocar d´una segona i més petita construcció. El camí baixa fort entre una vegetació on podrem observar bruc boal, garric, romaní, càdec i pinassa mentre veiem al fons de la vall l´antic poblat de Molinàs amb el Puig de les Llaceres (404m) a la seva dreta i el de Tarabaus (696m) al fons.

Ruïnes d´un antic castell probablement del s. XIII tot i que no es pot datar amb seguretat. Es probable que es construís aprofitant una torre anterior que algunes hipòtesis parlen que seria una ´torre de moros´ documentada l´any 935 i 1123 en les actes de consagració de la basílica de Sant Quirc de Colera. Es conserven dos edificis el més gran dels quals correspon pròpiament a l´antic castell, de 20m de costat i planta quadrada. Els murs de tramuntana són els millors conservats, arriben a 10m d´alçada. A la part de llevant es va adossar un mas i és la part més malmesa de la construcció.

Panoramica08_360 Esquers — Foto 360º des del Roc d’Esquers

13,6 km 4h25min Molinàs (115 m) (gps 31T 508648 4695003)

Seguim la pista cap a l´est entre les cases enrunades amb tot de figues de moro als marges del camí. Poc després de passar un dels darrers edificis de Molinàs (antic molí) creuem la riera un primer cop sense passar de llarg de fer una ullada a una gran bassa a la nostra dreta fruit de l´acumulació d’aigua de la Ribera de Molinàs on habiten algunes espècies de peixos.

Antic nucli de població que es va construir a finals del s. XVIII (la primera casa data de 1773) gràcies a l´expansió de la vinya per vall. La fil.loxera primer i després les glaçades de l´any 1956 que mataren bona part de les oliveres condemnaren definitivament la població. Actualment només queden quatre o cinc cases dempeus. A la sortida del poble en direcció a Colera trobem l´antic molí fariner que donà nom al nucli de població. Recull les aigües del torrent de l’Infern al nord i del torrent de les Bruixes al sud. L´any 1920 un gran aiguat va enrunar el molí i diverses cases.

Caminarem tota l´estona amb un petit bosc de ribera amb freixe de fulla petita i aloc, així com càdecs i romaní. La pista per on anem és l´antiga carrerada d’accés a Molinàs, camí que planeja entre camps d’oliveres i vinyes fins a arribar als primers carrers de Colera.

Atenció: segons ens ha comentat en Josep M. F., el camí d’accés a M0linàs ha quedat malmès (juliol 2014). Ens escriu:

Un cop a la població de Colera no podem deixar d’observar el pont de ferro del tren que travessa la vila pel seu centre. Va ser construït entre 1877 i 1884 per l´empresa de Gustave Eiffel, qui també va fer el pont de ferro de Girona. El pont s´aixeca 20m sobre el fons de la Ribera de Colera i està dividit en cinc trams amb una llargària total de 187 m. El seu pes s´acosta a les 250 tones.

De camí a l´estació, que es troba a la part alta del nord de la ciutat, passarem a tocar de l´església parroquial de Sant Miquel. Durant la Guerra Civil fou destruïda completament i calgué construir-la de nou.

18,7 km 5h40min Estació de Colera (24 m) (gps 31T 512699 4694962)

L´estació es troba a tramuntana de la ciutat, elevada sobre la platja dels Morts a la que s´hi pot accedir per unes escales. No disposa de cap servei, només d´una marquesina a cada andana on resguardar-se dels dies amb tramuntana.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

L’Albera : guia excursionista transfronterera = Les Albères : guide de randonnée transfrontalier. Ed. Albera Viva (2000)
Flora i fauna dels espais naturals l´Albera. Toni Llobet. Brau Edicions (2011)
Alt Empordà: 17 excursions a peu. Sergi Lara. Cossetània Comarcal (2009)
Molinàs: Sant Miquel de Colera. Arnald Plujà i Canals. (2005)
Poblats, dolmens i menhirs : els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) / Josep Tarrús i Galter. Ed. Diputació de Girona (2002)

BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

Rodalies de Catalunya
Trenscat: completa informació sobre trens catalans
ADIF: gestor ferroviari estatal

EL TEMPS

ALTRES

CARTOGRAFIA

L´Empordà Cap de Creus en detall a peu i en BTT. 1:25.000 Ed. Piolet
Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Col·lecció 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Massís de l’Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
Mapa comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Escala 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.