60. De Montcada Reixac a Mollet pels turons de les Maleses (poblat ibèric), Galzeran (100 Cims) i Castellruf (poblat ibèric)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Montcada i Reixac (Barcelonès)
- Opció: Montcada-Manresa
Estació d’arribada: Mollet Sant Fost (Vallès Oriental)
Distància/durada: 22,1 km / 6h15 (sense aturades)
Desnivell: +920 m / -900 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Magnífica travessa que discorre entre la part meridional del Parc de la Serra de Marina i la septentrional del Parc de la Serralada Litoral. Durant la caminada visitarem espais de força interès natural així com d’altres d’alt valor patrimonial: un dolmen, dos poblats ibèrics, una ermita romànica, un cementiri molt especial i altres elements que convertiran aquesta excursió en una agradable caminada al llarg de la història del nostre país.

La ruta travessa la Serralada Litoral Catalana de sud-oest a nord-est, muntanyes que limiten al nord amb el Corredor i al sud amb Collserola. L’excursió recorre el PEIN La Conreria-Sant Mateu-Céllecs un espai inclòs en la Xarxa d’Espais Naturals protegits de la Diputació de Barcelona que es troba a cavall del Maresme i el Vallès Oriental. Aquesta gran àrea protegida està gestionada per tres diferents consorcis en forma de tres Parcs diferents, que de nord a sud són:

Parc del Montnegre i el Corredor (15.010ha)
Parc de la Serralada Litoral (7.400ha)
Parc de la Serralada de Marina (3.032ha)

Visitarem en primer lloc el Parc de la Serralada de Marina, parc que s’estén fins al Turó de Galzeran, punt on el parc canvia el nom per passar a dir-se Parc de la Serralada Litoral pel qual caminarem fins al final del recorregut. Cal esmentar que a la part final del riu Besòs , entre el riu Ripoll i la desembocadura, s´ha creat el Parc Fluvial del Besòs, un parc que intenta recuperar un riu que durant molt de temps va ser un dels més contaminats de tot Europa.

Tot i estar molt a prop de la conurbació de Barcelona en poques rutes podrem visitar un ventall tan ampli de punts d’interès i variats en el temps com poden ser dòlmens, poblats ibèrics, ermites medievals i fins i tot fites geodèsiques històriques com la del turó de Galzeran. Una ruta llarga però amb un interès que no decreix en cap moment.

Sinó en tenim prou podem allargar la travessa visitant el castell i poblat ibèric del Turó del Castell o de Sant Miquel, accessible des del Coll Mercader a través primer d’una pista i finalment per un dreturer corriol en aproximadament 20 min (camí senyalitzat) des del coll.

Prop de Les Llicorelles podrem veure des d´aquest punt una torre de telegrafia òptica del s. XIX recentment restaurada per l´Ajuntament de Montornès del Vallès, visitable alguns caps de setmana. Si seguim el camí de les Llicorelles hi podrem fer cap en aproximadament 15min (Veure Itinerari 1 de Senderisme en tren).

Sortida: Estació de Montcada i Reixac. Línia R2 Nord (Rodalies)
- Estació sortida opcional: Montcada-Manresa. Línia R4 (Rodalies). A pocs metres una de l’altre (3-4 min)
Arribada: Estació de Mollet-Sant Fost (Rodalies)
Interès: Dos poblats ibèrics, un dolmen, una ermita del s. X, una fita amb història i un 100 Cims de la FEEC amb increïbles vistes a Barcelona i el Vallès. En calen més?
Època: Tot l´any.
Quan: Diumenges a les 12h fan missa a l´ermita de Sant Pere de Reixac.
Ruta: Estació de Montcada i Reixac-ctra. de la Roca-Turó de Moià-Sant Pere de Reixac-Turó de les Maleses-Coscollada-La Conreria-Cementiri del Còlera-Turó de Galzeran (100 cims)-Castellruf-Font de la Mercè-Can Girona-Coll Mercader-Les Llicorelles-Martorelles-estació de Mollet del Vallès
Dificultat: Llarg recorregut que transita per pistes i corriols sense dificultat, tret de la pujada final a Castellruf que és força dreta.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Coincideix amb la Ruta ST01 Montmeló-castell Montornès-Montgat al Turó de Galzeran (100 Cims) on podem triar de baixar fins a Montgat o bé a l’estació de tren de Montmeló pel Telègraf.
Prop de la Coscollada coincideix amb la Ruta ST34 Santa Coloma de Gramanet – Puig Castellar-Montcada i Reixac
Acaba a Montcada la Ruta ST44 Santa Coloma de Gramanet–Puig Castellar– Montcada i Reixac
A Mollet del Vallès (estació de Santa Rosa) podem enllaçar amb les rutes de Gallecs ST48 i ST117. Les dues estacions es troben separades per poc mé uilòmetre creuant tota la ciutat.
Coincideix un tram la Ruta ST163 Circular al Castell de Montornès entre el coll Mercader i les Llicorelles. Podem allargar la ruta al castell de Montornès i l’aiguabarreig del Besòs.
Ruta ST196: De Montcada i Reixac a Sant Cugat pel turó de Montcada i el GR-173 15,8 km
Ruta ST210: les dues travesses coincideixen entre el coll de Castellruf i Mollet Sant Fost, tot i que ho fan per diferents camins. Podem baixar a Mollet per aquesta Ruta ST210 seguint en part el sender SL C-120.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

Perfil ruta Montcada - Mollet — Perfil ruta Montcada – Mollet

DIFICULTAT

Itinerari llarg i amb desnivells que fan de la sortida un trencacames exigent. El recorregut segueix diferents senders abalisats, bàsicament per pistes i corriols que ens facilitaran el seguiment del recorregut. Tot i així, cal parar atenció sempre a les cruïlles.

ELS SENDERS

Els diferents senders homologats que trobarem són:

Montcada Reixac (Pista Vall Llosera) – Sant Pere de Reixac. : SL C-148 (senyal taronja)
Sant Pere de Reixac – Les Maleses: SL C-149. Només pals indicadors (senyal blanc)
Les Maleses – La Conreria: SL C-150. Només pals indicadors (senyal blanc)
La Conreria – Cruïlla GR-92: Seguim el GR-92. Ben marcat amb senyals blancs i vermells
Cruïlla GR92 – Turó de Galzeran – Castellruf: Tram sense marques ( indicadors)
Castellruf – Estació de Mollet: Seguim el 97.3 tota l´estona

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Montcada i Reixac (37 m) (gps 31T 432215 4592832)

Sortim de l´estació de Montcada cap a l´esquerra per prendre el passeig de Colom que va paral·lel a les vies del tren. Creuem el pas a nivell i seguim les marques del GR-92, senyals que seguirem fins l´altre costat del riu Besòs, sobre la carretera de La Roca.

0,6 km 5min Carretera de la Roca (36 m) (gps 31T 432585 4592688)

Anem a l´esquerra (nord) i creuem la carretera. Des de mitjans del 2015 hi ha un semàfor amb botó a fi de poder creuar la carretera amb total seguretat.

Un cop a l´altre costat de la carretera anem a buscar el Camí de la Font del Tort, camí que condueix al restaurant del mateix nom. Aquí trobem un senyal que ens indica que entrem al Parc de la Serralada de Marina. De seguida trobem una zona de lleure amb un petit pàrquing a la nostra dreta. Uns 50m més endavant girem a l´esquerra per una pista amb una tanca. El camí puja per la carena entre brucs i algun pi pinyer i arboç amb bones vistes a la nostra esquena del Turó de Montcada fins arribar a una petita esplanada amb una senyera, el Turó de Moià.

2,2 km 30min Turó de Moià (230 m) (gps 31T 433533 4593198)

Turó dominat per una torre de telecomunicacions. Uns metres per sota del cim trobem una gran senyera des d´on podem albirar als nostres peus els rius Besòs i Ripoll i el municipi de Montcada. Al sud-est del municipi veiem el Turó de Montcada, muntanya malmesa per una pedrera, que podem conèixer gràcies a l’itinerari 32 de Senderisme en Tren. Seguim l´ampla pista en forta baixada fins al coll de Moià, on trobem una tanca i una cruïlla de camins. Girem a mà esquerra (nord) i seguim la pista transitable per a vehicles en aquest tram durant 980m (15min) fins a l´ermita de Sant Pere de Reixac.

3,3 km 50min Sant Pere de Reixac (154 m) (gps 31T 433754 4594100)

Arribem a l’ermita de Sant Pere de Reixac.

Ermita consagrada l´any 1048 que conté una imatge romànica d´una Mare de Déu (S. XII-XIII). L´entorn és força agradable. L’església es troba situada sobre un petit turó amb vistes sobre el Besòs i la població de Montcada. Hi domina una torre campanar afegida amb posterioritat a la construcció de la nau principal. La part inferior data del s. XI o XII mentre que la part superior, amb forma octogonal és d´una reforma del s. XVII. La nau central és de volta de canó amb un absis rectangular.

A tocar de l´ermita hi ha un plafó informatiu de dos senders locals (SL). Nosaltres seguirem el SL C-149 que ens conduirà fins al cim mateix del Turó de les Maleses on es troba un poblat ibèric. Només trobarem indicadors verticals marcant el sender.

Desfem el camí per on hem vingut durant 270m (3 min) fins a trobar a mà esquerra (est) un camí tancat amb una cadena.

3,6 km 53min Pista amb cadena (165 m) (gps 31T 433905 4593912)

Entrem a la vall del torrent de Reixac, més ombrívola així que pugem i que ens endinsem per un bosc d’alzines i roures. Veiem a la nostra dreta una antiga pedrera. Pocs metres abans d’arribar–hi trobem un trencall a la dreta marcat per un pal indicador.

4,6 km 1h10min Trencall a les Maleses (213 m) (gps 31T 434707 4593695)

Agafem el corriol a la dreta que puja per la cara nord de la muntanya de La Malesa entre un bosc d’alzines. Els pals indicadors ens guiaran en un parell de trencalls fins a la carena de la serra, on trobem una tanca metàl·lica que ens separa de de l´antiga pedrera de la Vallençana. Durant bona part del s. XX va estar en explotació, de la qual se n´extreien àrids per a fer materials per a la construcció. Des de fa uns anys la pedrera està en procés de restauració, però tot i així la recuperació d´aquest espai sembla quelcom quimèric donat l´estat pèssim en què es troba l´entorn.

El corriol continua pujant per unes escales fetes amb travesses de fusta fins a una bifurcació amb un pal indicador a la qual haurem de tornar per continuar l’excursió després de visitar el poblat ibèric. Ara, però, seguim recte cap al poblat ibèric de les Maleses on hi arribarem en 3minuts.

6,1 km 1h55min Turó de les Maleses/Corones (464 m) (gps 31T 435242 4593838)

Turó més conegut pel nom de les Maleses tot i que als mapes de l´ICC hi consta el nom del Turó de les Corones (464m). Al capdamunt del turó trobem un gran poblat ibèric des del qual s’albiren unes excepcionals panoràmiques del Vallès, del Montseny, Sant Llorenç, Montserrat i en dies clars també els Pirineus.

El poblat ibèric del Turó de les Maleses (s. III-II aC) ha esta objecte de poques intervencions arqueològiques tot i ser un jaciment conegut des de principis de s. XX. Es coneix l’existència d’un carrer central orientat nord-sud i de dos carrers més perpendiculars a aquest i orientats est-oest. El paisatge urbà del poblat es creu que era esglaonat, una mica a semblança del seu veí de Puigcastellar. Una particularitat d´aquest assentament és que s´han trobat habitatges de tipologies diferents, unes de més complexes i altres de més senzilles, el que donaria a entendre que la societat del poblat (i per extensió de la cultura ibèrica dels laietans) estava força desenvolupada a nivell social i polític.

Desfem el camí 3 minuts fins a la bifurcació anterior. Anem per un corriol entre un bosc d’alzines i arboços fins arribar a una pista, és el coll de Lliçà (433 m, gps 31T 435434 4593681). La seguim a la dreta passant pel costat del cim de la Coscollada (463m). L´identificarem gràcies a la torre de vigilància contra incendis i les basses d´aigua. El camí careneja per la Muntanya de l’Amigó entre una vegetació escassa on predomina el bruc i la ginesta, entre algun pi pinyer i càdec.

9,2 km 2h35min GR-92 (328 m) (gps 31T 437410 4593549)

Trobem les marques d´abalisament blanques i vermelles del GR-92 que s’incorporen al camí des de la dreta. Poc després veiem un plafó explicatiu del sender SL C-150 amb un petit mapa i perfil de la ruta amb distàncies i desnivells entre aquest punt i el cim del Turó de les Maleses.

De seguida passem davant de l´Alberg de la Conreria, casa de colònies de la Fundació Pere Tarrès. En aquest edifici és on s´establí l´any 1870 el Sanitari on van residir centenars de famílies durant l´epidèmia de còlera que va patir sobretot el barri de la Barceloneta. Continuem ara pel carrer asfaltat durant 3 minuts fins arribar al coll de la Conreria.

9,5 km 2h30min Coll de la Conreria (311 m) (gps 31T 437718 4593642)

Creuem la carretera B-500 que connecta Badalona amb Martorelles i Mollet, també coneguda com a carretera de la Conreria, i continuem pel carrer que va per la part posterior d´un restaurant en direcció a la Casa de Colònies de Po-Cayadó. Després de 130m (2min.) trobem un corriol a la dreta (sud) indicat per un pal que marca direcció cap a Tina-Font de l’Alba. El prenem en baixada durant un minut fins que arribem al Cementiri del Còlera.

9,7 km 2h35min Cementiri del Còlera (305 m) (gps 31T 437828 4593644)

Fossa comuna que alberga els cossos d´una setantena de morts causats per la pandèmia de febre groga (còlera) que l´any 1870 es va declarar a Barcelona. La malaltia va començar a la Barceloneta sembla ser que portada per un vaixell provinent de Cuba. De seguida es va estendre per tot el barri i pel setembre la ´Junta de Sanidad Provincial´ decretava el desallotjament. En aquest context les autoritats van decidir de crear una colònia sanitària a la Conreria, on s´hi establiren famílies sense recursos i presos de la ´Casa Provincial de Corrección´. Durant pràcticament tres mesos que s´hi albergaren més de 1.600 persones moriren 76 persones les quals foren enterrades en aquesta parcel.la.

Al centre del cementiri hi veurem una gran llosa de pedra rodona amb la inscripció ´A las víctimas de la fiebre amarilla 1870´. Gravats en aquesta enorme pedra hi podem veure unes calaveres i uns rellotges de sorra amb ales, símbols de la mort i del pas finit del temps.

Refem el camí pujant fins a la cruïlla amb el GR-92. Seguim el sender cap a la dreta ( nord-est). Deixem l’asfalt i continuem en pujada per una pista amb àmplies vistes de les poblacions de Tiana i Badalona. Caminem entre matollars (brolles i estepars) silicícoles de terra baixa on predominen el bruc i la ginesta amb algun pi pinyer aïllat, una zona que pateix la pressió humana i on hi sovintegen els incendis forestals que no permeten que es regeneri la vegetació.

11,1 km 2h55min Abandonem el GR-92 (387 m) (gps 31T 438544 4594690)

Anem a l´esquerra en revolt a l´esquerra en pujada. Aquí deixem definitivament el GR-92 que continua recte cap a Alella. La pista fa un parell de revolts més, sempre en pujada, abans arribem a un petit coll que dóna al vessant nord. Uns metres més endavant trobem una bifurcació (pal indicador) amb una pista que s´enfila amunt a la dreta fins al cim del Turó de Galzeran. Abans d´arribar a la gran esplanada amb la torre de vigilància surt un corriol emboscat a la dreta que porta fins al vèrtex del cim.

11,9 km 3h20 Turó de Galzeran o d´en Mates (484 m) (gps 31T 438795 4595043)

Cim més alt tant del Parc de la Serralada de Marina com del Parc de la Serralada Litoral. És un cim inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC.

Que puguem dir que el Turó de Galzeran té 484 metres d´alçada és en part gràcies al mateix cim del Turó de Galzeran. El metre (del grec metron, mesura) va ser definit l´any 1791 per l´Acadèmia Francesa de les Ciències com la deumilionèsima part de la longitud d’un quart del meridià terrestre. Quin meridià es va decidir de mesurar? Òbviament el que passava per París (observatori de París), meridià que també passa a tocar de Barcelona (de fet arriba a la platja d´Ocata, al Masnou). Fou així com Pierre-François André Méchain i Jean-Baptiste Joseph Delambre van mesurar entre els anys 1792-1798 l´arc del meridià entre Dunkerke i Barcelona no sense dificultats. El Turó de Galzeran fou un dels punts utilitzats per calcular aquest meridià utilitzant la trigonometria. Al vèrtex del cim podem trobar una placa en record d´aquestes mesures.

Desfem les passes fins l´anterior cruïlla per tombar ara a la dreta. Deixem enrere el Parc de la Serralada de Marina per entrar al Parc de la Serralada Litoral. Anem per una pista entre un bosc d´alzines i amb bones vistes sobre el Vallès i els Pirineus. A la primera cruïlla girem a l´esquerra per la pista que baixa en direcció nord seguint sempre la pista principal. Després d´una curta però pronunciada rampa, arribem a una cruïlla on trobem les marques del sender de gran recorregut GR-97.3.

12,3 km 3h35min Trobem el GR-97.3 (417 m) (gps 31T 438890 4595877)

Cruïlla amb un gran pi al marge dret del camí. De la nostra esquerra (est) ve el sender de gran recorregut GR-97.3 també anomenat Sender de Gallecs. Aquesta variant connecta el GR-92 a Alella amb el GR-97 a Palaudàries passant per Gallecs. El sender GR-97 és un sender que travessa la Catalunya interior entre Sant Celoni i la Beguda Alta.

Continuem per la pista planera de l´esquerra fins a trobar al cap de 1min. el trencall que puja al dolmen de Castellruf per uns esglaons de fusta (pal indicador).

13 km 3h37min Dolmen de Castellruf (414 m) (gps 31T 438829 4595983)

El dolmen es troba a pocs metres del coll de Castellruf seguint la pista per on veníem.

Dolmen quadrangular, segurament una cista, d´aproximadament 1,50×1,60 metres que es podria datar entre els anys 2200aC-1800aC. Les cistes eren un tipus de construcció funerària caracteritzada per tenir la cambra tancada per pedres plantades verticalment i per una única llosa superior. Podem veure la llosa superior trencada i col·locada de nou en el seu lloc original durant la primera excavació, així com les restes del possible túmul escampades pels voltants. Una excavació més acurada podria rellevar una galeria catalana.

13,1 km 3h38min Coll de Castellruf (411 m) (gps 31T 438833 4596031)

Prenem un corriol estret i dreturer que s´enfila cap al cim del Turó. Arribem a una bifurcació amb una sitja just a nivell de terra poc visible. Girem a l´esquerra per una zona de blocs de pedra que serveixen d’excel·lent mirador on per Nadal sol instal·lar-s´hi una pessebre. Uns metres més endavant, entre exuberant vegetació, arribem a les primeres cases del poblat ibèric de Castellruf.

13,3 km 3h50min Turó de Castellruf (450 m) (gps 31T 438742 4596152)

La part sud del turó té excel·lents vistes del turó de Galzeran i muntanyes veïnes. El poblat ibèric és distribueix pel nord-oest del turó.

El poblat ibèric de Castellruf va ser descobert a mitjans de la dècada dels 50 per Andrés Cueto, un arqueòleg aficionat de Martorelles. Durant més de quaranta anys es va dedicar a excavar-lo amb els seus propis mitjans i coneixements. L’assentament va estar ocupat entre els segles IV aC i el I aC. Durant el s. III aC el poblat s’emmurallà. Bona part de les cases excavades es troben al vessant nord del Turó. Després de la darrera excavació la vegetació ha tornat a engolir les ruïnes, el que li confereixen un aspecte màgic on ens podem sentir com si fóssim un aventurer descobrint unes ruïnes oblidades. No és l´únic poblat ibèric de la zona. A tocar de la població de Martorelles també hi ha el poblat ibèric de Can Gallemí.

De nou al coll seguim el pal indicador vers el nord-est(esquerra segons baixem de Castellruf). Comencem a baixar per la pista entre un bosc d´alzines i roures. A la nostra dreta tenim bones vistes del Turó de Sant Miquel amb la torre de l’homenatge ben visible al capdamunt i amb camps de vinyes i cirerers al seu vessant. Passem pels camps de conreus abandonats de Pla Xicola sempre en forta baixada fins arribar al fons de la vall del torrent de Can Gurri, on trobarem la Font de la Mercè.

15,1 km 4h15min Font de la Mercè (214 m) (gps 31T 439061 4596918)

Font arranjada amb un petit broc i envoltada d´enormes plataners que li donen una apreciada ombra durant l´estiu. Som en un indret especial, una joia amagada de la Serralada Litoral. L´entorn és molt tranquil, agradable i força humit. Pollancres, àlbers, plataners i fins i tot un grapat d´enormes cedres de l’atles són alguns dels arbres que podrem trobar a tocar del torrent de can Gurri. Continuem pel camí que passa pel costat d´una bassa rodona amb peixos poc abans d´arribar a la casa de colònies de Can Girona.

16,2 km 4h40min Can Girona. Coll (175 m) (gps 31T 438267 4597426)

La gran finca de Can Girona pertany a l’Ajuntament de Barcelona. La casa, de regust colonial, necessita fortes adequacions a fi de mantenir el seu ús com a casa de colònies. Ja en època de la República (1932) es destinà per a centre de colònies i l´any 1976 com a primera granja-escola de tot l’estat.

Uns metres més avall trobem una cruïlla de camins (pal indicador). A la nostra esquerra un parell de pistes menen cap a Santa Maria de Martorelles. Nosaltres hem d´anar vers la dreta en pujada seguint les marques del GR-97.3 entre vinyes de la DO Alella i un bosc mixt d´alzines i pins amb llentiscle fins arribar al coll Mercader.

Plini el Vell, al s.I DC ja esmentava en la seva obra ´Naturalis Historia’ vins produïts en una zona situada entre el Maresme i el Vallès Oriental. Ens trobem entre vinyes de la DO Alella, una denominació de no gaire més de 600ha d’extensió que produeix bàsicament vi blanc de pansa i amb aproximadament 7/8 cellers. Els vins venen marcats pel clima, l´alçada de les vinyes i pel terreny, dominat pel sauló, sorra característica de la serralada Litoral originada a partir de granític descompost. Els vins produïts als vessants del Maresme són suaus, de grau i acidesa moderats, mentre que produïts al Vallès Oriental són vins més àcids i energètics influïts per un clima més humit i continental. Són vins d´aquestes terres el Castell Ruf del celler Serralada de Marina i els vins i caves Parxet.

17,5 km 4h55min Coll Mercader (235 m) (gps 31T 438397 4597752)

Marcat coll que comunica les poblacions de Montornès del Vallès i Martorelles i per on passaven els traginers que portaven mercaderies de Granollers a Barcelona. A l´esquerra (sud) el camí baixa cap al barri Corber de Santa Maria de Martorelles. Si volem pujar al castell de Sant Miquel hem de prendre uns metres a la dreta (sud) el camí a Montornès i de seguida agafar el camí a la dreta (cartell indicador) que puja fins el Castell en 20min per un corriol final força dret.

Seguim el GR-97.3 que va pel vessant nord-est del turó de Montcau. Aquí trobem el bosc de la Merxa, l´únic alzinar de Montornès que es va salvar de la plantació de vinyes. Malauradament va ser afectat per un incendi forestal del qual encara se n´està recuperant. Les amplies vistes cap al Vallès, força urbanitzat en aquesta part, ajuden a avançar per aquesta part de l´itinerari, feixuc donades les constants pujades i baixades. Així podem veure Montornès als nostres peus, la muntanya del Céllecs a l´est, i el Turó de l´Home, Matagalls i Tagamanent més enllà de Granollers.

Continuem pel camí carener deixant de costat diversos trencalls que anem trobant per l´itinerari fins arribar a una bifurcació del camí carener amb una porta de ferro a la nostra dreta i un pal indicador de ´Les Llicorelles´.

18,3 km 5h20min Les Llicorelles (257 m) (gps 31T 437354 4598323)

Bifurcació de camins on trobem el pal d´ informació vertical de “ Les Llicorelles”. Les llicorelles són roques metamòrfiques d´origen sedimentari formades per la compactació d´argiles, roques que trobem fàcilment en aquesta part de la Serralada de Marina. El terme sinònim de llicorella, pissarra (mot provinent del castellà i d´origen basc) no apareix per primer cop en un diccionari català fins al de Labèrnia de 1840.

Continuem pel camí que davalla en direcció est seguint el GR-97.3. El sender va sobre els plans de Can Fenosa on es va construir una gran planta embotelladora de begudes carbonatades en uns terrenys d´alt valor ecològic. Aquests terrenys eren un corredor verd entre la Serralada Litoral i el riu Besòs. Malauradament ´altres´ interessos s’imposaren i les reclamacions d´entitats ecologistes que demanaven la protecció d´aquest espai no es van escoltar.

El camí va per una bosquina amb alzines i algun roure amb un sotabosc amb marfull i bruc entre altres espècies per una part del Parc que ha patit diversos incendis dels quals es va recuperant mica en mica. Després de 710m (8minuts) d’agafar el trencall deixem la pista per on anem per prendre un corriol a l’esquerra en un revolt tancat. Passem per una tanca amb figueres de moro que envolta unes vinyes fins arribar a una esplanada on trobem una gran bassa a mà dreta.

19,2 km 5h35min Bassa. Pessebre Vivent (167 m) (gps 31T 436560 4598002)

Som en una petita esplanada amb un gran dipòsit d´aigües a la dreta. En la pineda coneguda com a Pins d´en Rabasa, que veiem vessant avall (sobre el carrer Pompeu Fabra), és on Martorelles celebra des de l´any 1993 el seu pessebre vivent, celebració que aquest municipi ha anat celebrant cada Nadal en diferents ubicacions des de l´any 1976.

Continuem per la pista que després d´un tancat revolt a la dreta arriba als carrers de Martorelles. Un cop a la població hem d´anar a buscar la carretera de La Roca a través dels carrers de Montsec, de Can Puig (Complex Esportiu Municipal), de l´Onze de Setembre, Montnegre i l´avinguda d´En Piera. Poc després del Centre Cultural de Can Carrencà arribem a la cruïlla de la carretera de La Roca.

21 km 6h Carretera de la Roca (61 m) (gps 31T 435493 4597577)

Creuem de nou la carretera BV-5001 més coneguda per carretera de La Roca. Agafem el carrer Barcelona, que no és sinó la carretera que connecta la carretera de La Roca amb Mollet del Vallès. El marge nord del carrer pertany al municipi de Martorelles mentre que el sud a Sant Fost de Campsentelles. En arribar a una rotonda amb un supermercat, anem vers la dreta cap al nord-oest per anar a buscar un pont de vianants sobre el riu Besòs.

21,6 km 6h07min Pont sobre el Besòs (57 m) (gps 31T 435066 4598041)

Tornem a creuar el riu Besòs, ara per un pont de vianants que travessa el riu i les vies del tren d´alta velocitat. A la nostra dreta tenim unes vistes poc agradables, per ser suaus, de com han convertit el nostre país certes polítiques fetes d’esquena al territori, i a la societat.

Passat el pont anem entre l´antiga fàbrica adobera de la Teneria. L´empresa va ser fundada l´any 1897 pel francès Octave Lecante. L´any 1911 es convertia en La Tenería Moderna Franco-Española, SA esdevenint clau en el procés d’industrialització molletà. Des del seu tancament a principis del s. XXI està en estat d´abandó.

Passada l´antiga adoberia trobem el pàrquing de l´estació de tren de Mollet-Sant Fost. Només cal creuar pel pas subterrani per arribar a l´estació de Mollet-Sant Fost.

22,1 km 6h15min Estació de Mollet (58 m) (gps 31T 434738 4598298)

Estació de Mollet-Sant Fost de la línia R2 Nord d´Adif. Es troba al sud de Mollet sobre un fals túnel sobre la C-17. Fa uns anys l´estació s´anomenava Mollet-Sant Fost-Martorelles, però Adif va suprimir del nom oficial la darrera població, tot i les queixes del municipi.

Mollet disposa d´una segona estació de tren, la de Mollet-Santa Rosa de la línia R3 (Adif) a l´extrem nord de la ciutat, a 1.200m de distància a peu d´aquesta estació.

FOTOGRAFIES

PANORÀMIQUES

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

XXI Ronda Vallesana: Montornès del Vallès
Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Adrià Triquell. Ed. Piolet (2012)
Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Gonçal Luna. Ed. Diputació de Barcelona (2007)
El poblat ibèric de Castellruf. Pepa Gasull Ed. Departament de Cultura (1995)
Itineraris dolmènics de Catalunya. Antoni Mañé i Sabat. Ed. Publicacions de l´Abadia de Montserrat (1996)

BIBLIOGRAFIA WEB

TRENS

Rodalies de Catalunya
Trenscat: completa informació sobre trens catalans
ADIF: gestor ferroviari estatal

EL TEMPS

ALTRES

CARTOGRAFIA

Ed. Alpina Serralada de Marina 1:25.000 (Parc de la Serralada Litoral i Parc de la Serralada de Marina)
Ed. Piolet Parc de la Serralada Litoral 25 excursions 40 indrets imprescindibles 1:20.000