223. Pujada al Puigsoler (100 Cims) i St. Pere i St. Jaume de Vallhonesta des de St. Vicenç de Castellet (Rodalies/FGC)

Km 0
Sant Vicenç de Castellet: Municipi del Bages de prop de 10.000 hab., el més poblat del sud de la comarca. El municipi es distribueix en diferents nuclis de població, un dels quals és Vallhonesta, per on passa la ruta. L’any 2020 hi constaven 12 habitants a l’Institut d’Estadística de Catalunya. El municipi és situat entre els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt a l’est, i el de Montserrat al sud-oest.

Km 0,3
Barri de les Roques: Situat sobre un turó i a la falda d’aquest, formant dos carrers principals, el més modern que va en direcció a l’antiga fàbrica del ciment i el barri de la Balconada, i el més antic sobre la roca i en direcció al camí Ral de Vallhonesta i el bosc de Sant Joan de Dalt. Tot i que s’han construït cases noves, encara es conserven les primeres cases que van constituir aquest barri, totes elles construïdes entre principis del segle XVIII i principis del XIX. Primer trobem, pujant a l’esquerra, cal Putxet (nº 1), cal Llorenç o cal Domingo (1766) (nº 5), cal Creus o Altimira, cal Forriols (1850) formada per la casa i uns pisos, cal Gepic (1760) (nº 12); i al costat dret, cal Tico o Cotoliu (nº 13). A la part que puja cap a la pujada del ciment hi ha tan sols una casa antiga, cal Cinto, a la part més alta. Totes les cases tenen tines, entre una i tres, així com tenien algunes feixes de terra al voltant en les que tenien vinyes. Les característiques arquitectòniques són similars en totes elles, d’estructura senzilla amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant, construïdes en pedra tot i que les ampliacions posteriors utilitzen el maó en finestres i portes. Totes tenen cellers coberts amb volta de canó de pedra al que donen les boixes de les tines, i moltes conserven encara la premsa del vi. (Font web de Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Km 1,3
Autopista C-16: També anomenada Eix del Llobregat, es va acabar de construir l’any 1984. Fins a Manresa nord és de pagament fins el 2039. Té 154 km total i connecta Barcelona amb Puigcerdà a través del túnel del Cadí.

Km 2,7
Mirador de Sant Bernat: Balconada situada a la cruïlla del camí a l’ermita de Sant Pere de Vallhonesta amb la cruïlla del camí que puja al Puigsoler. Aquí tancarem la ruta circular a la tornada.

Km 2,9
Sant Pere de Vallhonesta: església construïda al segle XII a partir d’obres anteriors (segle XI i probablement pre-romànic). És d’una sola nau amb l’absis a llevant decorat amb cinc grups d’arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d’arc de mig punt, cobert amb volta de quart d’esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit. L’element més singular és el campanar a ponent, que forma quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte el mur de l’església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles. […] L’interior es troba bastant malmès, tot i que conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre al ser decorada i pintada de nou el 1884. […] També es conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l’antic altar que ara es troba a l’exterior de l’església. (Extret del web de Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

Km 3,5
Vallhonesta: Petit nucli de població de Sant Vicenç format per diferents masos dispersos com el de Can Sala, Cal Martí o Cal Carreres. D’acord amb l’Idescat, l’any 2017 comptava amb només 10 habitants censsats.

Km 5,2
Conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta: L’enclavament de Vallhonesta està documentat des del 1115 com a domini comtal, format per diferents masos escampats per la zona al voltant de les esglésies de Sant Jaume i de Sant Pere. El conjunt de Sant Jaume està format per tres edificis: l’ermita, l’hostal i el mas:
 
1. L’ermita es troba situada a la banda sud del conjunt. És tracta d’una capella d’origen romànic refeta al segle XV, en bon estat de conservació gràcies a que es troba tancada. Té una nau central coberta amb volta de canó acabada en absis semicircular i una nau annexa a la dreta coberta amb teulada d’un vessant. L’interior no presenta elements remarcables i es troba arrebossat. Darrera de l’església hi ha la font de Sant Jaume, que alimentava la primera bassa de l’hostal.

2. L’hostal: Ruïnes del que sembla va ser l’hostal de Vallhonesta. Forma un conjunt de tres edificacions en molt mal estat de conservació. La principal, que seria la casa, era de planta rectangular amb planta i pis, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s’obre a migdia. Resten les parts de les parets del mas i un forn de pa a la paret de llevant que encara conserva la boca per la part interior de la casa, i la volta del forn a l’exterior que es troba en mal estat i perill d’esfondrament ja que el centre té un forat.

3. El Mas de Sant Jaume: Separat de l’hostal per una àmplia era enrajolada on arriben vehicles. És un gran edifici en ruïnes. La casa va mantenir una important activitat agrícola basada bàsicament en la vinya i la producció d’oli. Hi havia trulls i producció de vi, testimoniats per la presència de tines i moles del molí d’oli 

Km 8,1
Can Serra (ruïnes): Antic mas del s. XV en molt mal estat de conservació. És de planta basilical, fruit de diferents etapes constructives. L’edifici consta de planta, pis i golfes. El sostre s’ha esfondrat gairebé tot.

Km 9
Puigsoler 524 m (100 Cims): Cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. No està inclòs dins dels cims essencials dels 308 cims de la llista, tot i que tothom que hi pugi descobrirà una part del nostre territori poc conegut.

Km 9,4
Puigsoler Petit 471 m: Cim secundari. S’hi accedeix per un corriol carener amb bones vistes sobre el Puigsoler.

Km 12,5
Església parroquial de Sant Vicenç: Edifici eclèctic, amb predomini del neogòtic (arcs ogivals, voltes de creueria), imitant l’estil gòtic, tot i que també té alguns elements del romànic, com els arcs llombards de la torre campanar. Va substituir una petita església romànica en créixer la població. rojecte Va ser un projecte de l’arquitecte Josep Torras i Argullol. El 21 de gener de 1881 es va beneir i inaugurar el temple. És de planta basilical, amb una nau central i capelles laterals comunicades entre si. (Font web de Patrimoni de la Diputació de Barcelona)