46. De La Garriga al Figaró per St. Cristòfol Monteugues seguint part del PR C-33

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: La Garriga (Vallès Oriental)
Estació d’arribada: El Figaró (Vallès Oriental)
Distància/durada: 12 km / 3-4h (sense aturades)
Desnivell: +400 m / -350 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Aquesta sortida completa el PR C-33 Sender de La Garriga, una ruta circular que uneix La Garriga i el Figaró tant pel vessant del Montseny (oest) com pel vessant dels Cingles de Bertí (est).

A la Ruta ST25 de Senderisme en tren havíem fet la part més interessant d’aquest sender de petit recorregut, el que uneix les dues poblacions pels cingles de Bertí. Ara tancarem el cercle caminant la part del sender que s’endinsa lleugerament pel Parc Natural del Montseny tot passant per la bonica ermita de Sant Cristòfol de Monteugues. Tota la volta seguint el PR C-33 (rutes ST25 i ST46) acumulen 28,5km i 1.100m de desnivell de pujada, un itinerari llarg i exigent però a l’abast d’excursionistes en molt bona forma.

La ruta comença a La Garriga (Vallès Oriental) on podem arribar amb la línia R3 de Renfe. L´estació de La Garriga compta amb un bar a la seva planta baixa que també ven bitllets.

Els dissabtes la població de La Garriga celebra un animat mercat setmanal al voltant de l’església.

Interès: Sant Cristòfol de Monteugues
Època: Tot l´any. Evitar els mesos d´estiu per la calor
Dificultat: Diverses cruïlles durant el recorregut, però totes senyalitzades pel PR C-33.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Durant la travessa, sigui al punt d’inici o final de la ruta o bé durant la caminada, podem connectar amb diferents itineraris de Senderisme en tren realitzats per la zona:

Ruta ST07: Ruta circular que des del Figaró puja al Tagamanent (100 cims) passant per Sant Cristòfol de Monteugues , on connecta amb la ruta actual.
Ruta ST19: Travessa entre el Figaró i Sant Martí de Centelles (Aiguafreda) per les Cingles de Bertí 9,5km (+585/-440)
Ruta ST20: Excursió entre el Figaró i Sant Martí de Centelles (Aiguafreda) pel Tagamanent. Podem enllaçar les dues rutes a Vallcàrquera si volem pujar al Tagamanent.
Ruta ST25: Travessa entre La Garriga i Figaró passant pel Puiggraciós i les Cingles de Bertí (16,5 km)
Ruta ST150: Travessa entre La Garriga i el Figaró per la Roca Centella. Coincideixen a Sant Cristòfor de Monteugues.
Ruta ST151: Circular al Figaró passant per 4 coves. Les travesses coincideixen en el mateix sender PR C-33 entre el Figaró i la Creu de Can Plans.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

LA RESSENYA

0km 0h Estació de La Garriga (266 m)

Darrere l’estació (llevant) es troba el refugi antiaeri utilitzat durant la Guerra Civil, el primer museïtzat de Catalunya l’any 2006. Podeu consultar preus i horaris per a programar la visita.

El 28 i 29 de gener de 1929 La Garriga va patir dos bombardejos salvatges sobre població civil que causaren 13 morts i que destruïren entre altres edificis, l’estació. Una placa a terra a la sortida de l’estació ens recorda els fets.

Per iniciar la ruta podem fer-ho sense creuar les vies pel costat est (andana contrària a la que es troba l’estació). Baixem pel Passeig dels Til.lers fins a la plaça de l´església on girem a la dreta per agafar el carrer de Calàbria. Al final del carrer trobem un semàfor. Creuem la Carretera Nova i girem a l´esquerra i en baixada pel carrer de Can Noguera 200 m tot recte fins a trobar el riu Congost.

0,84 km 10min Pont sobre el riu Congost (243 m)

Passat el riu Congost, a la riba oest trobem ja les marques de pintura grogues i blanques del PR C-33 Sender de La Garriga. Passat el pont girem a la dreta per a passar entre dues cases per un estret pas una mica amagat en direcció nord. El camí esdevé de terra però aviat torna a estar asfaltat. Continuem tot recte amb el riu Congost a la nostra dreta i el parc dels Pinetons a la nostra esquerra.

Als pocs metres trobem un segon pont a la dreta (pal indicador). Creuem de nou el riu Congost a l´est i seguim les marques de pintura del PR C-33 cap al nord. De seguida arribem al barri de Querol, amb el rentador del Rec Monar a les primeres cases. Continuem pel carrer fins arribar a la rotonda d´accés nord a La Garriga de la C-17.

2.03 km 35min Rotonda (261 m)

Hem d´anar molt en compte en aquest tram del recorregut. No existeix cap pas de vianants sinó que haurem de creuar la rotonda vigilant que no vingui cap cotxe. És d´aquells punts, malauradament molt comuns a casa nostra, on un sender abalisat creua un punt força transitat sense cap protecció per al vianant.

Voltem la rotonda en direcció al Montseny (pal indicador) i un cop som al costat est (dreta) de la carretera, anem a buscar el pal indicador ´Camí de Sant Cristòfol-carretera´. Seguim entre dues naus industrials per anar a buscar el camí de darrere, que passa sota les vies per, de seguida, trobar la cruïlla de Ca l’Oliveró.

2,84km 45min Cruïlla Ca l’Oliveró (312 m)

Bifurcació on trobem el camí que ve de La Garriga pel camí de l´Oliveró (pal indicador). La pista fa unes contínues marrades a mida que va guanyant alçada sense treva. Després de la segona corba trobem a l´esquerra del camí la Font de la Teula (eixuta bona part de l´any). De tant en tant trobem alguna bifurcació que obviarem, seguint sempre les marques de pintura blanques i grogues del PR.

En arribar al Pla de Temporals el camí deixa de pujar per uns metres abans d’arribar a l´ermita de Sant Cristòfol de Monteugues.

7 km 1h50min Sant Cristòfol de Monteugues (649 m)

Ermita ja existent el s. XI i depenent de la parròquia del Figaró reformada el 1572. Es troba situada en el Pla de Sant Cristòfol. Explica una llegenda que aquesta fou erigida per Carlemany quan derrotà els sarraïns en una cruenta lluita en un altre pla proper a Can Valls. El dia de Sant Cristòfol (10 de juliol) s´hi feia un Aplec.

L´ermita se situa dalt un petit turó accessible per una escala i domina una bonica esplanada, cruïlla de camins, dominada per uns exuberants til.lers.

7,93 km 2h10min Creu de Can Plans (602 m)

Segons una tradició la creu recorda la mort d´un nen per un llop famolenc. Atès que els darrers llops del massís del Montseny van desaparèixer a finals del s. XIX ( potser principis del XX) la història ha de ser anterior a aquesta data, de ser certa.

Seguim escassos metres en direcció SO per prendre de seguida un corriol que surt a la dreta (marques del PR). Durant uns metres l’itinerari transcorre per un camí estret, atapeït i frondós pel mig del bosc fins que 200 m més endavant s’afegeix de nou a la pista que puja a la Creu de Can Plans. La seguim sempre en baixada, creuem la riera de Vallcàrquera i per camí ara planer arribem al Camí de Vallcàrquera (pista que si agaféssim a la dreta ens portaria al Tagamanent).

9,75 km 2h25min Camí de Vallcàrquera (449 m)

Arribem al Camí de Vallcàrquera, pista de terra que va del Figaró fins a la Rectoria de Vallcàrquera i el Pla de la Calma. Nosaltres un cop al camí l´agafem en direcció W (esquerra) en baixada. Poc després el camí està asfaltat. Quan el camí deixa de baixar trobem a la dreta la Font del Molí, font que raja tot l´any. Continuem durant 800 m quan trobem una desviació del PR C-33 a la dreta (marques).

10,8 km 2h40min Deixem pista asfaltada (361 m)

Abandonem la pista asfaltada (camí de Vallcàrquera) per agafar a la dreta (nord) un camí de nou de terra en baixada. Als pocs metres creuem la riera de Vallcàrquera per un gual de pedres. Allí mateix tenim el Gorg de Can Bosc, un petit però estètic salt d’aigua. L’espai és força ombrívol, amb un bosc de ribera ben conservat. Seguim el curs de la riera, sempre a la nostra esquerra (sud), per un corriol força estret. La riera crea en aquest tram un espai ben fresc a l’estiu, amb petits salts d´aigua i gorges. Al llarg del torrent caminarem per un estret corriol entre un bosc de ribera ben conservat, amb verns, freixes i oms que ens donaran una grata sensació.

Després de 500m d´agafar el camí trobem la Font de la Noguera Punxaguda, una font força ombrívola amb bancs, ideal per descansar o fer un mos tranquil.lament. Poc després de la Font arribem als carrers del Figaró. Seguim les marques del PR C-33 cap a l’esquerra (sud) per anar a buscar un pas de vianants que creua la C-17. Creuem el carrer de Ramón Mestre per arribar directament a l’andana de l’estació.

12 km 3h Estació del Figaró (322 m)

L’estació del Figaró té un edifici de viatgers que només obre entre setmana en horari de matins. Fora d’aquest horari els bitllets s’han de comprar dalt del tren. Hi ha una marquesina per aixoplugar-se en cas de mal temps.

A la plaça Major del Figaró hi ha una placa dedicada a Francesc Ribas, un estiuejant que va tenir un paper fonamental per a que la població tingués estació de tren. Quan es va inaugurar la línia el 1875, el tren no parava al Figaró. En un primer moment, els trens van començar a fer-ho a la boca nord del túnel anomenat la Foradada que creua la Roca de Gallicant, on es va arribar a construir un petit edifici de 2×3 metres. No va ser fins a l’any 1908 que gràcies a les gestions de F. Ribas que no es va construir el baixador a l’actual parada.

Com a curiositat esmentar la Festa dels Fanalets del Figaró, acte inicial de les Festes Majors de setembre. Aquest dia, la gent del poble recorre el camí entre la primera caseta situada a la sortida del túnel de la Foradada amb fanalets. Antigament els convidats i músics arribaven a les festes a l’antic baixador (allunyat del poble) quan ja era fosc. Els figuerencs, amb llums, els acompanyaven fins al poble, costum esdevingut tradició cada any a les festes majors.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Excursions pels voltants de la Garriga. Josep Castells i Gironès. Ed. Centre Excursionista Garriguenc
El Montseny : 50 itineraris a peu. Roma i Casanovas, Francesc. Ed. Cossetània

WEBGRAFIA