150. De La Garriga al Figaró pels Nanets, la Roca Centella i el Mojó

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: La Garriga (R)
Estació d’arribada: El Figaró (R)
Distància/durada: 17,5 km / 5h (sense aturades)
Desnivell: +800 m / -740 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Llarga però interessant excursió entre les estacions de La Garriga i del Figaró (Vallès Oriental) que recorre el vessant sud del Montseny fins a la Roca Centella, un cim poc conegut de tot just 1.000 metres d’alçada. Des del capdamunt d’aquesta muntanya dominarem les valls de Vallfornès a l’est i la del Congost a l’oest, així com del Serrat del Bosc, el turó del Monner, Tagamanent i el Pla de la Calma.

Durant la travessa visitarem diversos punts d’interès, com els curiosos Nanets, unes escultures de fades aixecades enmig d’un petit bosc als afores de La Garriga. Així mateix visitarem ermites romàniques com les de Sant Cristòfol de Monteugues i la de Sant Pere de Vallcàrquera, tot caminant per pistes però també emboscats corriols que ens portaran a conèixer aquests primers contraforts del Montseny que amaguen belles raconades.

La ruta comença a La Garriga (Vallès Oriental) on podem arribar amb la línia R3 de Rodalies de Catalunya. Els dissabtes el municipi celebra un animat mercat setmanal al voltant de l’església. Si anem amb temps, val la pena fer un tomb pel poble abans de començar la ruta per visitar el nucli antic i el seu llegat de balnearis. L’estació disposa de bar a la seva planta baixa on també es venen bitllets.

Interès: Roca Centella i les ermites de Sant Cristòfol de Monteugues i St. Pere de Vallcàrquera
Època: Tot l’any
Ruta: Estació de La Garriga – Can Vilanova – els Nanets – Camí de Santa Margarida – Can Prades – Avenc de Can Prades – Coll de Carpís (prop) – refugi ADF – Pla de la Batalla – Roca Centella – Pla de Santa Maria – el Mojó – Collada del Mojó – corba Font dels Pastors – alzina de Can Valls – Can Valls – Sant Cristòfol de Monteugues – Creu de Can Plans – Can Pere Planès – Can Xicola – Sant Pere de Vallcàrquera – Font del Molí – Riera de Vallcàrquera – Font de la Noguera Punxaguda – Pont de Ca l’Andreu – estació de Figaró
Dificultat: Llarg recorregut on haurem d’estar atents a les diverses cruïlles que trobarem durant el recorregut.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Durant la travessa, sigui al punt d’inici o final de la ruta o bé durant la caminada, podem connectar amb diferents itineraris de Senderisme en tren realitzats per la zona:

Una opció interessant és utilitzar la Ruta ST46 per tornar de nou a La Garriga des de Sant Cristòfol de Monteugues seguint el PR C-33.

Una segona opció a tenir en compte és la de continuar des del coll del Mojó fins al Tagamanent seguint la Ruta ST07. Un cop al cim, podem optar per baixar al Figaró o a Sant Martí de Centelles (R3).

Ruta ST07: ruta circular que des del Figaró puja al Tagamanent (100 cims) passant per Sant Cristòfol de Monteugues , on connecta amb la ruta actual. Diferent opció de baixada des de la Creu de Can Plans passant per Can Plans.
Ruta ST19: travessa entre el Figaró i Sant Martí de Centelles (Aiguafreda) per les Cingles de Bertí 9,5km (+585/-440)
Ruta ST20: excursió entre el Figaró i Sant Martí de Centelles (Aiguafreda) pel Tagamanent 12,2km (+780/-660) (L)
Ruta ST25: travessa entre La Garriga i Figaró passant pel Puiggraciós i les Cingles de Bertí (16,5 km)
Ruta ST46: Mateix inici i final de ruta seguint el PR C-33. Els dos recorreguts conflueixen a St. Cristòfol de Monteugues, on podem tornar de nou a La Garriga (ruta circular) pel PR C-33.
Ruta ST151: circular al Figaró passant per quatre coves. Mateix itinerari des de la Creu de Can Plans.

MAPA TOPOGRÀFIC / TRACK A WIKILOC / PERFIL DE LA RUTA

mapa-ruta-roca-centella_2-0 — PERFIL RUTA LA GARRIGA A FIGARÓ PER LA ROCA CENTELLA

perfil-roca-centella — PERFIL RUTA LA GARRIGA A FIGARÓ PER LA ROCA CENTELLA

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0km 0h0min Estació de La Garriga (266m) (gps 31T 440814 4615004)

Abans d’emprendre la travessa podem acostar-nos al refugi antiaeri de l’any 1938 situat a tocar de l’estació, el primer refugi que fou museïtzat de Catalunya l’any 2006. Està situat just davant de l’entrada principal. Podeu consultar preus i horaris per a programar la visita.

El 28 i 29 de gener de 1929 La Garriga va patir dos bombardejos salvatges sobre població civil que causaren 13 morts i que destruïren entre altres edificis, l’estació. Una placa a terra a la sortida de l’estació ens recorda el fets.

De l’estació anem vers el nord per la Ronda del Carril, un carrer que va paral·lel a les vies del tren. Al cap de poc, comencem a pujar pel carrer Rosselló d’Amunt, que passa per l’interessant Torre Enriqueta, un edifici modernista de 1907 ara ocupada per l’hotel de luxe Edelweiss.

Un cop a Can Vilanova, agafem el carrer dels Poatells. Quan l’asfalt esdevé pista de terra, ens desviem a la dreta després d’escassos 40 metres, camí que ens conduirà als Nanets.

775 m 10 min Els Nanets (330 m) (gps 31T 441303 4615265)

Un indret força curiós i poc conegut, a l’indret conegut com els Nanets trobarem escultures i casetes de nans i altres personatges mitològics enmig del bosc. Les escultures estan fetes voluntàriament per un veí del poble. Podeu voltar per l’entorn, però tingueu respecte per les obres.

De nou al camí principal, el seguim en pujada a través de camps d’oliveres que ens portarà en 7-8 minuts fins a l’ampla pista del Camí de Santa Margarida.

1,2 km 20 min Pista. Camí de Santa Margarida (366 m) (gps 31T 441621 4615415)

Continuem per la pista aproximadament 10 minuts, tot deixant a costat i costat diversos trencalls fins a trobar un corriol marcat amb fites que surt a l’esquerra del camí.

Malauradament les nostres muntanyes pateixen d’una proliferació de pistes al nostre entendre excessives. No només fan desaparèixer els antics camins històrics sinó que alguns cops són pistes d’explotació forestal i d’altres serveixen per a la instal·lació de línies elèctriques o de molins de vent. Però sovint l’argument és el de la protecció dels boscos i muntanyes, un raonament que ens recorda aquell de la retallada de llibertats per la nostra seguretat. Les pistes faciliten l’accés de vehicles de motor (bombers també, sí) però cal afegir-hi l’agreujant de la destrucció del patrimoni d’antics senders, carrerades i camins d’abast.

1,9 km 30 min Prenem el sender de Santa Margarida (462 m) (gps 31T 441892 4616018)

Agafem el corriol a l’esquerra (fites) seguint els punts verds de l’itinerari garriguenc a la Roca Centella que ens porten per un bonic bosc mixt d’alzines i pins blanc amb força bruc. El sender va envoltant el turó de Santa Margarida (691 m) a estones amb precioses vistes cap als cingles de Bertí, el Puiggraciós i La Garriga. Quan assolim el vessant nord del turó, ens incorporem a una pista que prenem a la dreta i que ens portarà a una cruïlla amb esplanada prop d’una gran torre elèctrica.

3,4 km 1h20min Collet turó Santa Margarida (669 m) (gps 31T 441978 4616672)

Assolim una petita collada ja al terme municipal de Cànoves i Samalús situat entre els turons de Santa Margarida (a 90 metres al sud, 669 m) i el turó de Prades (al nord, 795 m). No cal acostar-nos al cim, sinó que girem a l’esquerra (nord) seguint els punts verds per una pista emboscada.

4 km 1h30min Can Prades (696 m) (gps 31T 442469 4616799)

Masia enrunada (terme municipal de Cànoves i Samalús) però que conserva encara la bonica façana principal amb porta adovellada i tres finestrals.

OPCIÓ AVENC DE PRADES: Són 250 metres d’anada i tornada (a afegir a l’itinerari si volem visitar l’avenc. Un camí ample baixa a la dreta (sud) vers l’avenc de Prades (llegir ressenya), una petita cavitat de 7,5 m de fondària. La boca, arran de terra, es troba tapada normalment amb pals de fusta.

Reprenem la caminada envoltant el turó de Prades pel seu vessant oriental en un tram amb menys vegetació i més exposat al sol que ens permet gaudir de grans panoràmiques cap al Vallès i les serres del Corredor i Montnegre cap a llevant.

4,8 km 1h40min Corba abans del Coll de Carpís (741 m) (gps 31T 442647 4617395)

Atenció a aquest punt. No cal arribar al mateix coll de Carpís, sinó que abandonarem la pista que veníem seguint al darrer revolt a l’esquerra que fa abans d’assolir el coll. De la corba surt un bonic corriol que s’endinsa en el bosc pel vessant oriental de la carena que divideix els termes de Figaró i Cànoves i Samalús.

El camí uneix el turó de Prades amb les Carenes d’en Bosc pel nord, una petita serralada que conflueix al nord amb el Pla de la Calma i que vam recórrer a la Ruta ST07 des del Tagamanent fins al coll d’en Mojó.

El camí creua diferents pistes de la zona. Cal estar atents a petits punts verds de l’Itinerari a la Roca Centella que l’Ajuntament de La Garriga ha senyalitzat.

6,3 km 2h10min Refugi ADF (913 m) (gps 31T 442917 4618372)

Petit refugi tancat per a ús exclusiu dels ADF. El camí segueix una antiga pista a través del Pla de la Batalla fins a arribar al cap de 5 minuts a una important cruïlla de camins.

6,6 km 2h15min Pla de la Batalla (893 m) (gps 31T 442997 4618667)

Segons una llegenda en aquest indret hauria tingut una batalla entre l’Emperador Carlemany i les forces sarraïnes. En record de la victòria, Lluís I el Pietós, fill de Carlemany, hauria fet construir l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues en el seu camí cap a Barcelona.

El corriol desemboca a una important cruïlla de camins. A la dreta (est) una pista baixa pel vessant oriental cap a Vallfornès i Cànoves. A l’esquerre una ampla pista baixa cap al nord-oest en direcció a Can Valls. Aquest camí és el que haurem de seguir després de pujar a la Roca Centella si volem escurçar la caminada en prop de 3 km.

7,4 km 2h30min Roca Centella (1.000 m) (gps 31T 443626 4618885)

Marcat cim on hi conflueixen els municipis de Figaró, Tagamanent i Cànoves i Samalús. Al capdamunt hi trobem un vèrtex geodèsic (veure fitxa) de primer ordre, de 999,6 m d’alçada. La fitxa el descriu com:

Pilar cilíndric de formigó de 0,3 metres de diàmetre i 1,185 metres d’alçada. El pilar està situat sobre una base quadrada de formigó, l’alçada d’aquesta és de 0,2 metres i de 1m x 1m d’amplada.

Des de dalt podrem albirar una magnífica panoràmica, amb les Carenes del Bosch i el Pla de la Calma. Sobresortint del Turó de Samon també podrem veure el Turó de l’Home i la masia de Can Cuch, i una mica més enllà del Tagamanent observarem els Cingles de Bertí i els cims dels Pirineus, com el Puigmal i el Bastiments.

VARIANT CURTA: si volem escurçar el recorregut prop de 3 km, hem de retornar fins a la cruïlla del Pla de la Batalla i prendre l’ampla pista (Camí del Pla de la Batalla) que baixa en direcció nord-oest i que en 850 metres ens portarà a la cruïlla on s’uneixen la variant llarga i curta. El recorregut és més curt, però perd bona part de les vistes que obtindrem des de la carena i la pista que flanqueja sota la Roca Centella.

Baixem una quinzena de metres en direcció nord per emprendre un bonic recorregut que travessa el Pla de Santa Maria en lleuger ascens fins a arribar al sostre de la travessa, el cim del Mojó.

8,6 km 2h55min Cim del Mojó (1.019 m) (gps 31T 443626 4619718)

El cim del Mojó es troba al bell mig d’una bonica clariana herbosa. Som al sostre de la travessa tot i que encara que no tinguem cap sensació de ser dalt d’un cim. L’origen del nom és força desconegut. Antoni Gallardo en el seu llibre ‘Del Mogent al pla de la Calma’ (1938) parla d’una fita de terme que es trobava dalt del cim del Mojó:

Pujant cap al pla de la Batalla i anant a cercar la Roca Centella al final de la serra que es desprèn de Tagamanent passant per les carenes d’en Bosch, trobem el curiós mojó que ha donat nom a la muntanya. És de pedra blanca, d’una mica més d’un metre d’alt i porta esculpits un escut barrat i la llegenda MONTMANY, de la qual resten les darreres quatre lletres, pel qual motiu es presta a voler llegir la paraula Carlemany, tan temptadora en aquests indrets.

Val la pena llegir l’article de Joan López i Cortijo a la revista Lauro núm. 8 (1994) per fer-nos cinc cèntims sobre l’enigma de l’origen del nom del cim i de la seva enigmàtica fita, que segons aquest autor, la va trobar dalt del cim de Roca Centella.

8,9 km 3h Collada del Mojó (946 m) (31T 443350 4619869)

Com ens ha passat amb el cim del Molló no tenim cap sensació de ser en cap collada. Tot i així, sí que som en una collada que es divideix amb la vall de Vallfornès a la nostra dreta i la del Congost a l’esquerra. D’aquest punt surt un corriol vers al nord (recte) que seguint les Carenes del Bosc arriba fins al Pla de la Calma a través del Turó Monner.

Continuem la caminada tombant a l’esquerra tot seguint la pista que flanqueja sota la carena que uneix la Roca Centella amb el Mojó i que en pocs minuts ens portarà al Sot de la Font dels Pastors, una corba tancada situada just sota la Roca Centella

9,7km 3h10min Corba Font dels Pastors (886 m) (gps 31T 443427 4618993)

Corba tancada de la pista situada just sota el cim de la Roca Centella. A la dreta del camí els mapes de l’ICC marquen la Font dels Pastors. Cal continuar per la pista en baixada, des d’on podrem gaudir de bones panoràmiques cap al cim del Tagamanent i de la vall que forma el torrent del Socau, més avall.

10,9 km 3h25min Cruïlla amb la variant (778 m) (gps 31T 442426 4618896)

Assolim una important cruïlla de pistes. La primera pista a l’esquerra és el Camí del Pla de la Batalla, camí per on baixa la variant curta que hem descrit més amunt. Seguim a l’esquerra en una propera bifurcació del camí que ràpidament ens portarà sense perdre alçada fins a l’alzina de Can Valls.

11,5 km 3h30min Alzina de Can Valls (768 m) (gps 31T 442040 4618715)

Apartada escassos metres a un costat del camí, aquesta alzina de 5,40 m de soca és la més ampla del Montseny. El camí fa un parell de revolts tancats abans no passem per davant de Can Valls, gran masia edificada el s. XIV. L’any 1627 la casa va ser atacada per en Serrallonga, com ell mateix explica al procés sumarial:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de agost de dit any 1627 trobantnos nosaltres molts de la quadrilla en un bosch mes amunt de la Garriga que haviem convingut ab lo hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri y altres de anar a la tardeta a robar la casa de Miquel Valls de Montengues y essentse dividits de nosaltres dits hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri, Xarriol y altres y haventme avisat que ells volien anar a robar dita casa sense mi jom resolgui anarhi en mig del dia com de fet hi anarem dits Gornes, Campeny y jo tots armats dels nostres pedrenyals curts y llarchs y envestint la casa de dit Valls nos apoderarem de la gent quey havie fentlos entrar en la cuyna aixi los que eran dins casa com los que ventaven blat fora y restant dos de nosaltres baix los altres quatre pujarem dalt y espallant caxes y cofres robarem de aquelles los diners quey trobarem si be foren pochs y la millor roba quens aparegue y de tota ne ferem farcells yls ferem portar un tros amunt als fadrins de casa…”.

(Font: serrallonga.blogspot.com)

Les vistes que tenim baixant cap a Sant Cristòfol, entre camps de cultiu esquitxats de ginesta, són magnífiques. S’albiren a tocar nostre les Cingles de Bertí, amb Sant Llorenç traient el nas per darrere el Puiggraciós, i els dos vallesos, amb el Tibidabo tancant la vall del Besòs al fons.

12,6 km 3h45min Sant Cristòfol de Monteugues (655 m) (gps 31T 441763 4618496)

Ermita ja existent el s. XI i depenent de la parròquia del Figaró reformada el 1572. Es troba situada en el Pla de Sant Cristòfol. Explica una llegenda que aquesta fou erigida pel rei dels francs i fill de Carlemany quan derrotà els sarraïns en una cruenta lluita en un altre pla proper a Can Valls. El dia de Sant Cristòfol (10 de juliol) s’hi solia fer un Aplec.

L’ermita se situa dalt d’un petit turó accessible per una escala i domina una bonica esplanada, cruïlla de camins, dominada per uns exuberants til·lers.

13,5 km 4h Creu de Can Plans (605 m) (gps 31T 441095 4618803)

Segons una tradició la creu recorda la mort d´un nen per un llop famolenc. Donat que els darrers llops del massís del Montseny van desaparèixer a finals del s. XIX (potser principis del s. XX) la història ha de ser anterior a aquesta data, de ser certa.

Seguim escassos metres en direcció SO per prendre de seguida un corriol que surt a la dreta (marques del PR). Durant uns metres l’itinerari transcorre per un camí estret, atapeït i frondós pel mig del bosc fins que 200 m més endavant s’afegeix de nou a la pista que puja a la Creu de Can Plans. La seguim sempre en baixada, creuem la riera de Vallcàrquera i per camí ara planer arribem al Camí de Vallcàrquera (pista que si agaféssim a la dreta ens portaria al Tagamanent).

15,3 km 4h25min Camí de Vallcàrquera (448 m) (gps 31T 441064 4619589)

Arribem al Camí de Vallcàrquera, pista de terra que va del Figaró fins a la Rectoria de Vallcàrquera i el Pla de la Calma. Nosaltres un cop al camí l’agafem en direcció oest (esquerra) en baixada. Poc després el camí està asfaltat.

15,8 km 4h35min Sant Pere de Vallcàrquera (413 m) (gps 31T 440843 4619574)

L’ermita es troba a tocar del mas de Can Xicola, una edificació datada del 1914 i construïda per allotjar-hi treballadors de les explotacions mineres properes com les de la Cova del Socau. Hem d’estar atents a no passar-nos el trencall a l’esquerra d’accés a Can Xicola i que ens porta a l’ermita romànica de Sant Pere de Vallcàrquera, antiga església parroquial del Figaró. L’edifici principal és d’una sola nau del s. XII, amb sostre de doble vessant i amb una segona nau lateral afegida al s. XVII. El campanar és embigat de fusta. Etimològicament el nom prové de vall carcera (vall tancada).

16 km 4h40min Font del Molí (392 m) (gps 31T 440664 4619624)

Just abans de creuar la riera de Vallcàrquera i quan el camí deixa de baixar trobem a la dreta la Font del Molí, font que raja tot l’any. Continuem durant 800 metres més per la pista asfaltada fins a trobar una desviació del PR C-33 a la dreta (marques).

16,4 km 4h45min Abandonem el Camí de Vallcàrquera (360 m) (gps 31T 440028 4619686)

Abandonem la pista asfaltada (Camí de Vallcàrquera) per agafar a la dreta de nou un camí de terra. Als pocs metres creuem la riera de Vallcàrquera per un gual de pedres on, si girem el cap veurem un petit però bonic salt d’aigua. L’espai és força ombrívol, amb un bosc de ribera ben conservat. Seguim el curs de la riera, sempre a la nostra esquerra (S), per un corriol força estret. La riera crea en aquest tram un espai ben fresc a l´estiu, amb petits salts d’aigua i gorges. Al llarg del torrent caminarem per un estret corriol entre un bosc de ribera ben conservat, amb verns, freixes i oms que ens donaran una grata sensació.

16,9 km 4h52min Font de la Noguera Punxaguda (339 m) (gps 31T 439885 4619691)

Després de 500m d’haver agafat el camí que segueix el torrent de Vallcàrquera trobem la Font de la Noguera Punxaguda, una font força ombrívola amb bancs ideal per descansar o fer un mos tranquil·lament. Poc després de la Font arribem als carrers del Figaró. Seguim les marques del PR C-33 cap al S (esquerra) per anar a buscar un pas de vianants que creua la C-17. Creuem el carrer de Ramón Mestre per arribar directament a l’andana de l’estació.

17,5 km 5h Estació de Figaró (322 m) (gps 31T 439413 4619166)

L’estació disposa d’un edifici de viatgers i d’un altre d’annex destinat als lavabos, tot i que només obren els matins de dilluns a divendres. Fora d’aquests horaris només podrem fer ús d’una marquesina per aixoplugar-se en cas de mal temps.

BIBLIOGRAFIA

Excursions pels voltants de la Garriga. Josep Castells i Gironès. Ed. Centre Excursionista Garriguenc
El Montseny : 50 itineraris a peu. Roma i Casanovas, Francesc. Ed. Cossetània
Excursions pels voltants de la Garriga. Josep Castells i Gironès. Centre Excursionista Garriguenc (1998)