151. Quatre coves-mina pels voltants de Figaró 10 km

Ruta a Wikiloc

Ruta a Wikiloc

Ruta a Google Earth

Ruta a Google Earth

Icone mapa

Veure mapa

PDF

Ruta PDF

Fotos

Fotos

Rodalies

Horaris Rodalies

barra_1200x6

INTRODUCCIÓ

Interessant excursió pels voltants del Figaró (Vallès Oriental) que recorre el vessant oriental del Montseny tot buscant diferents explotacions mineres de la zona. Tot i que sovint porten el nom de cova, la majoria de les cavitats són antigues explotacions mineres datades a finals del s. XIX i principis del s. XX de les quals s’extreia ferro, baritina o roca calcària.  Amb compte, i millor amb material adequat, podrem endinsar-nos en aquestes cavitats per observar el seu interior. No són les úniques mines de la zona. La mina de Can Valls, sota la Roca Centella també és interessant, així com les de Ca n’Oliveres al barri de Gallicant del Figaró.

Caminarem per pistes i corriols emboscats que ens portaran a conèixer els contraforts orientals del Montseny, on s’amaguen belles raconades, ermites romàniques com les de Sant Cristòfol de Monteugues i de Sant Pere de Vallcàrquera i bells masos com el de Can Plans. Així mateix és interessant conèixer la història de la Festa dels Fanalets, que se celebra el primer dia de la Festa Major del Figaró, molt relacionada amb l’arribada del tren al poble.

La ruta és circular, amb inici i final a l’estació del Figaró, a la que podem arribar amb la línia R3 de Rodalies de Catalunya. 

 

 

DADES TÈCNIQUES

  • Sortida/arribada: estació del Figaró   Horari
  • Distància:  9,8 km
  • Durada: 2h45min  (sense aturades)
  • Desnivell acumulat:  +/-390 m 
  • Interès: les mines del recorregut  i St. Pere de Vallcàrquera
  • Època: tot l’any
  • Ruta: estació de Figaró – Font de Ca l’Andreu – Pont de Ca l’Andreu – Font de la Noguera Punxaguda – riera de Vallcàrquera – Font del Molí – Sant Pere de Vallcàrquera – Can Xicola –  Can Pere Planès – Cova del Socau – Creu de Can Plans – Cova de Can Plans – Can Plans – Pla de les Brugues – Camí de Sant Cristòfol de Monteugues – Cova del Vinyet – Cova de Nostra Senyora del Carme – Font d’en Llanes – església de Sant Rafael – estació de Figaró
  • Dificultat: recorregut no massa llarg ni amb desnivells destacables. Les coves no presenten cap dificultat, tret de la Mina del Socau que pot estar inundada d’aigua.

      

 

 

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Durant la travessa, sigui al punt d’inici o final de la ruta o bé durant la caminada, podem connectar amb diferents itineraris de Senderisme en tren realitzats per la zona:

  • Ruta ST07:  ruta circular que des del Figaró puja al Tagamanent (100 cims) passant per Sant Cristòfol de Monteugues. Podem utilitzar aquesta ruta com a opció diferent de baixada des de la Creu de Can Plans.
  • Ruta ST19: travessa entre el Figaró i Sant Martí de Centelles (Aigufreda) per les Cingles de Bertí 9,5km (+585/-440)
  • Ruta ST20: excursió entre el Figaró i Sant Martí de Centelles (Aiguafreda) pel Tagamanent (12,2km). Va pel mateix tram del torrent de Vallcàrquera.
  • Ruta ST25travessa entre La Garriga i Figaró passant pel Puiggraciós i les Cingles de Bertí (16,5 km). 
  • Ruta ST46: caminada entre la Garriga i el Figaró seguint el PR C-33. Opció de baixar a La Garriga des de la Creu de Can Plans seguint aquest sender.
  • Ruta S150: travessa entre La Garriga i el Figaró passant per la Roca Centella. Les dues rutes coincideixen a la Creu de Can Plans.

 

 

 

                                     MAPA TOPOGRÀFIC                                                                                        PERFIL DE LA RUTA 

mapa-151

Mapa topogràfic mines del Figaró

perfil-151

Perfil ruta Mines del Figaró

 

barra_1200x6

RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km  0h Estació de Figaró (322 m) (gps 31T 439413 4619166

L’estació, situada a ponent del riu Congost, disposa d’un edifici de viatgers i d’un altre d’annex destinat als lavabos, tot i que només obren els matins de dilluns a divendres. Fora d’aquests horaris només podrem fer ús d’una marquesina per aixoplugar-se en cas de mal temps. 

La millor sortida de l’estació és continuar per l’andana en direcció a Vic (nord) per agafar una rampa un cop deixem enrere l’edifici de viatgers. Creuem la C-17 per un pas elevat per a vianants on ja trobarem les marques de pintura blanca i groga del PR C-33 Sender Garriguenc, camí que seguirem fins a la Creu de Can Plans.

530 m 7 min Pont de Ca l’Andreu (320 m)  (gps 31T 439588 4619578)

Cruïlla on abandonem l’asfalt i on trobem un plafó informatiu de la ruta dels Arbres de Vallcàrquera, un passeig que recorre aquest torrent, afluent del Congost, ruta que seguirem fins a la intersecció amb el camí que portarà a la Mina del Socau. Durant aquest tram d’itinerari trobarem alguns arbres singulars amb els noms informats en un plafó (castanyer, arç, prunera…).

660 m min 10 Font de la Noguera Punxaguda (339 m)  (gps 31T 439885 4619691)

Després de 130 metres d’haver agafat el camí que segueix el torrent de Vallcàrquera trobem la Font de la Noguera Punxaguda, una font força ombrívola enmig d’un frondós bosc de ribera amb bancs, un lloc ideal per descansar o fer un mos tranquil·lament. 

Seguim amunt el curs del torrent, sempre amb el curs a la nostra dreta, per un agradable corriol estret, però ben fressat. La riera crea en aquest tram un espai ombrívol i fresc a l’estiu amb un bosc de ribera ben conservat format per verns, freixes, pollancres, oms i avellaners, que ens donaran una agradable sensació. El torrent forma petits salts d’aigua i gorges entre les quals destaca el Gorg de Can Bosc, situat poc abans de la pujada al camí de Vallcàrquera. 

1,1 km  20 min Camí de Vallcàrquera. Asfalt (360 m) (gps 31T 440028 4619686)

Arribem a la pista asfaltada coneguda amb el nom de Camí de Vallcàrquera. Seguint les marques del sender de petit recorregut arribarem a la font del Molí, que trobarem tot just situada després de creuar el torrent per un pont.

 1,8 km  30 min Font del Molí (392 m) (gps 31T 440664 4619624)

La font té aigua tot l’any i pren el nom de l’antic molí hidràulic de Vallcàrquera. Encara és ben visible a l’altre costat del camí l’edifici del molí, mig engolit per la vegetació, així com l’antiga bassa i resclosa i les restes del canal que baixava l’aigua fins als camps de conreu del Figaró.

Al cap de pocs metres de sortir de la font arribem a una cruïlla. Agafem el camí de la dreta en direcció a Can Xicola i Sant Pere de Vallcàrquera tal com ens marca un senyal indicador i que ens portarà en 50 metres fins l’església.

2 km 35 min Sant Pere de Vallcàrquera (413 m) (gps 31T 440843 4619574)

L’ermita, a tocar del mas de Can Xicola, és una edificació datada del 1914 i construïda per allotjar-hi treballadors de les explotacions mineres properes com les de la Mina del Socau. Cal estar atents a no passar-nos el trencall a l’esquerra d’accés a Can Xicola i que ens porta a l’ermita romànica de Sant Pere de Vallcàrquera, antiga església parroquial del Figaró. L’edifici principal és d’una sola nau del s. XII, amb sostre de doble vessant i amb una segona nau lateral afegida al s. XVII.  El campanar és embigat de fusta. Etimològicament el nom prové de vall carcera (vall tancada).

De nou al Camí de Vallcàrquera (pista principal), cal seguir-la només durant 4/5 minuts quan prendrem a la dreta el trencall que segueix el PR C-33 en direcció a Sant Cristòfol de Monteugues. A l’esquerra deixem el sender PR C-213 al Tagamanent.

2,6 km 45 min Cruïlla a la mina del Socau (448 m) (gps 31T 441402 4619461)

En un revolt tancat a la dreta, escassos metres després de creuar el torrent de Vallcàrquera sobre unes pedres, i just on la pista fa un revolt tancat a la dreta, surt un camí que segueix recte (est) que ressegueix el torrent pel seu marge dret.  Seguint aquest camí aproximadament 10 min. ens portarà a la boca de la Mina del Socau, que trobarem a nivell de terra, a la dreta del camí.

3,2 km 55 min Mina del Socau (508 m) (gps 31T 441904 4619420)

esquema-geologic-de-la-mina-del-socau

Planta i esquema geològic de la cova del Socau

La Mina del Socau és una petita explotació minera de ferro que va estar en funcionament des del 1880 fins al 1895 (Gómez A., 2005), i d’on també es va extreure magnetita. L’entrada és petita i de color rogenc a causa dels pòrfirs àcids. El recorregut per l’interior és gairebé tot pla. Un cop dins ens podrem posar drets, atès que les galeries fan 2 metres d’alçada per 1,5 m d’ample.

L’interior està inundat per un pam d’aigua, així que si volem resseguir el seu interior, cal portar botes d’aigua, llanterna i casc. Només endinsar-se al seu interior si tenim material adequat atès que sempre correm el risc de perill d’esfondraments del sostre de la mina. Si volem més informació de la mina podem llegir aquest treball geològic exhaustiu de Gerard Casado i Aijón (2013/2014, UAB). 

Davant de la mina, baixant per un corriol, s’accedeix a una petita plaça d’origen incert. Algunes fonts parlen que era una antiga carbonera i d’altres que l’espai va ser utilitzat per a la neteja de les vagonetes de la mina.  Tingui l’origen que tingui, l’espai, envoltat d’alzines i joves castanyers, és un bon racó on descansar una estona.

Mas del Socau: si continuem pel camí 5-8 min més resseguint sempre el fons del torrent, un estret corriol ens portarà fins al mas del Socau, format per dues edificacions en ruïnes i engolides per la vegetació.

3,4 km 1h05min Cruïlla a la mina del Socau (448 m) (gps 31T 441402 4619461)

De nou situats a la cruïlla d’accés a la Mina del Socau, prenem  el camí que puja a l’esquerra amb força ganes, entre un bosc amb alzines, castanyers, falgueres i esbarzers. Aviat el camí ens ofereix vistes del Tagamanent i del Mas de Bellver cap al nord. 

5,2 km 1h30 Creu de Can Plans (605 m) (gps 31T 441095 4618803)

Segons una tradició la creu de Can Plans recorda la mort d’un nen per un llop famolenc. Atès que els darrers llops del massís del Montseny van desaparèixer a finals del s. XIX (potser principis del s. XX) la història, si no és més que una llegenda, hauria de ser anterior a aquesta data.

En aquest punt abandonem el PR que anàvem seguint des del Figaró. Tombem a la dreta i continuem pel Camí de Sant Cristòfol de Monteugues durant 150 m en direcció a la masia de Can Plans, per un tram de camí on trobarem gresos vermells del Buntsandstein (Triàsic inferior).

5,4 km 1h35min Cova de Can Plans (603 m) (gps 31T 440953 4618630)

mapla-cova-de-can-plans-font-espeleobloc

Planta de la Cova de Can Plans (Home Mort) Font: web Espeleobloc

Quan la pista fa un gir a la dreta surt un corriol a l’esquerra del camí (fites) que baixa uns metres enmig del bosc per un corriol mig fressat que condueix a l’entrada de la cova. N’hi ha dues, així que segons quin camí seguim, anirem a parar a una entrada o l’altra.

Més coneguda com a Cova de Can Plans, també es coneix amb el nom de Cova de l’Home Mort. Tot i que en origen podria haver estat una cavitat d’origen natural, actualment presenta evidents senyals d’explotació minera. A l’excel·lent web d’Espeleobloc trobareu informació així com millors fotos: Espeleobloc 1; Espeleobloc 2; Espeleobloc 3.

5,9 km 1h40min Can Plans (622 m) (gps 31T 440602 4618659

Gran masia situada al sud de la Quintana de Can Plans des d’on es tenen vastes panoràmiques vers a La Garriga al sud, la muntanya de Roca Centella a llevant i el Puiggraciós a ponent. Segons el catàleg de masies i cases rurals del Figaró (PDF), apareix documentat per primer cop l’any 1309, reconstruït o refet durant el s. XVIII. El conjunt principal, de planta quadrada 30×25 i format per planta baixa i pis,  està construït per carreus vermells de gresos del Buntsandstein i per calcàries. Els annexos, d’època posterior,  estan destinats a les activitats agrícoles i ramaderes de la casa.

6,6 km 1h50min Atenció 1: cruïlla Camí de Can General (575 m) (gps 31T 440316 4619141)

Cal estar atents a aquest tram del recorregut. El camí recorre la Quintana de Can Plans per ponent fins que arribem al cap de 675 m (7/8 min.) de deixar la masia un encreuament de pistes. Cal girar a mà esquerra en baixada seguint l’ampla pista durant només 500 m, quan haurem d’abandonar-la per prendre un corriol a mà dreta.

7,1 km 1h57min Atenció 2: abandonem pista (572 m) (gps 31T 440288 4618730)

Al cap de 500 metres d’agafar la pista hem d’estar molt atents a deixar la pista per prendre un corriol a la dreta indicat per una fita de pedres. L’estret corriol baixa primer enmig del bosc, a estones dret, amb la sorpresa de poder-hi trobar-hi algun teix aïllat. Quan el bosc s’aclareix ens permet observar el pont de ferro de Can Palau sobre la C-17 i el riu Congost.

7,5 km 2h05min Camí d’accés a la Cova del Vinyet (473 m) (gps 31T 439957 4618570)

El corriol desemboca en un camí ample que sembla una antiga pista d’accés a les mines del Vinyet.  Per arribar a les mines cal anar a l’esquerra (est) durant 200 m per un tram on la vegetació és més escassa i que ens permet obtenir bones vistes cap als Cingles de Bertí, el Puiggraciós i la vall del Congost.

7,7 km 2h10min Cova del Vinyet (488 m) (gps 31T 440183 4618508)

Tercera mina del recorregut d’avui. Trobarem l’accés a l’esquerra de l’esplanada al fons del torrent. S’accedeix a la mina, sembla que per a l’extracció de ferro,  a través d’una trinxera mig colgada per la vegetació i que dóna accés a les dues boques de la mina, una sobre l’altre. La boca inferior és la més llarga, d’aproximadament 10 metres de longitud, mentre que la superior fa al voltant de 4 metres de llargària. 

Desfem el camí fins a la cruïlla anterior (4/5 minuts). Passats només 3/4 minuts després de l’encreuament anterior, la pista fa un revolt tancat a la dreta. 

8,2 km 2h15min Atenció 3: cruïlla replà (461 m) (gps 31T 440288 4618730)

La pista fa un gir a la dreta en un replà de terra.  Abandonem en aquest punt la pista (que retrobarem de nou després de la Cova Nostra Senyora del Carme) per prendre un corriol que surt a l’esquerra de l’esplanada tot endinsant-se en el bosc.  Al cap de pocs instants arribarem a la Cova de Nostra Senyora del Carme.

8,3 km 2h20min Cova de Nostra Senyora del Carme (445 m) (gps 31T 439733 4618519)

L’indret és força interessant, molt humit i ombrívol, amb els entorns arranjats amb un parell de bancs i baranes de ciment. Sembla ser que durant els anys 50 es feia un Aplec, ara abandonat. Existeixen uns goigs d’aquesta marededéu que es poden trobar per internet.

Una reixa de ferro tanca una petita cavitat molt abandonada en el moment que vam visitar l’indret. Sembla que l’origen de la petita cavitat van ser unes cates de baritina que no es van explotar. Encara es pot observar el mineral blanc a les parets de l’interior de la cova.

De davant la cova surt un corriol arranjat que baixa zigzaguejant cap a ponent entre un bonic alzinar. Quan desemboquem a una petita pista, tenim l’opció de prendre un estret corriol (mig engolit per la vegetació) que fa drecera a la pista i que passa per una antiga bassa. L’opció de la pista és més còmoda, caldrà seguir-la a l’esquerra (sud) durant 600 metres fins a la font d’en Llanes.

9 km 2h30min Font d’en Llanes (348 m) (gps 31T 439805 4618861)

Trobem la font a la confluència del carrer del Carme amb el torrent de la Font d’en Llanes que baixa de Can Plans. La font, d’aixeta, es troba un metre sota el nivell del terra i s’hi accedeix per una petita escalinata.

L’entorn està dominat per una gran robínia (robinia pseudoacacia), també conegut com a acàcia borda o acàcia blanca. La robínia és un arbre de fulla caduca originària del sud-est de nord-Amèrica que pot arribar a 52 metres d’alçada. Es considera una les pitjors plantes invasores d’Europa atès que els fillols que surten de les arrels tenen una gran capacitat de propagació i són difícils d’eliminar. Des del desembre del 2011 el seu comerç, transport i conreu són prohibits.

Podem prendre tant el carrer del Carme com el carrer de la Font d’en Llanes per acostar-nos, entre enormes cases enjardinades fins al centre del Figaró.

9,5 km 2h35min Sant Rafael  (329 m) (gps 31T 439580 4619124)

L’església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna es troba al nucli antic del Figaró, uns metres per sobre de la plaça Major. L’antiga capella del mas dels Figaró data de 1413 tot i que ha patit diverses reedificacions al llarg de la història, la darrera i més important de les quals va tenir lloc entre el 1838-1841, obres que li donaren l’aspecte neoclàssic actual. L’interior és d’una sola nau de volta apuntada. Durant la Guerra Civil va allotjar refugiats, tal com ens explica un plafó situat a l’exterior de l’edifici.

Una escalinata baixa fins a la plaça Major, autèntic centre del Figaró al voltant de la qual va néixer el nucli antic durant els segles XVI i XVIII. Per aquí travessava l’antiga via romana (s. III) i el Camí Ral del Congost, ara carrers Major i Vic. A la plaça hi ha una placa dedicada a Francesc Ribas, un estiuejant del Figaró que va aconseguir l’actual parada del ferrocarril. Quan es va inaugurar la línia el 1875, el tren no parava al Figaró. En un primer moment, els trens van començar a fer-ho a la boca nord del túnel anomenat la Foradada que creua la Roca de Gallicant, on es va arribar a construir un petit edifici de 2×3 metres. No va ser fins a l’any 1908 que gràcies a les gestions de F. Ribas que no es va construir el baixador a l’actual parada. 

Com a curiositat esmentar la Festa dels Fanalets del Figaró, acte inicial de les Festes Majors de setembre. Aquest dia, la gent del poble recorre el camí entre la primera caseta situada a la sortida del túnel de la Foradada amb fanalets. Antigament els invitats i músics arribaven a les festes a l’antic baixador (allunyat del poble) quan ja era fosc. Els figuerencs, amb llums, els acompanyaven fins al poble, costum esdevingut tradició cada any a les festes majors.

10 km 2h45min Estació de Figaró (322 m) (gps 31T 439413 4619166

L’edifici de viatgers només obre (2016) els matins entre setmana. La resta d’horari hem de comprar el bitllet dalt del tren.

barra_1200x6

BIBLIOGRAFIA

  • Excursions pels voltants de la Garriga. Josep Castells i Gironès. Ed. Centre Excursionista Garriguenc
  • El Montseny : 50 itineraris a peu. Roma i Casanovas, Francesc. Ed. Cossetània
  • Excursions pels voltants de la Garriga. Josep Castells i Gironès. Centre Excursionista Garriguenc (1998)

CARTOGRAFIA

  • Montseny 1:25.000. Editorial Alpina Ed. 2015/2016
  • Montseny : 60 excursions i 100 indrets imprescindibles 1.30.000 Ed. Piolet
  • Parc Natural del Montseny 1.25.000 ICC

WEBGRAFIA TRENS 

EL TEMPS 

PATRIMONI I HISTÒRIA

barra_1200x6