45. El PR C-164 Sender de Sant Just: St. Pere Màrtir (100 Cims) i Penya del Moro (poblat ibèric)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: Rbla. St. Just (Baix Llobregat)
Estació d’arribada: Walder (Baix Llobregat)
Distància/durada: 16,1 km / 4h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 530 m
Dificultat: Moderada
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Interessant sortida pel vessant occidental de Collserola que ens portarà a pujar un dels tres 100 Cims de la FEEC que hi ha a la serra. La caminada té l’al·licient de recórrer una part poc visitada però interessant de Collserola i de visitar dos patrimonis força interessants, les bateries antiaèries que es troben al cim de Sant Pere Màrtir i el poblat ibèric situat a la Penya del Moro.

La sortida no té cap dificultat tècnica tot i que és una mica llarga. Com passa sovint a Collserola durant el recorregut ens anirem trobant multitud de cruïlles de pistes i camins. Afortunadament el sender PR C-164 està perfectament assenyalat amb indicacions verticals en totes elles. Cal destacar que en l’abalisament de la ruta no s’han pintat senyals sobre els elements naturals.

Sortida: Estació Rambla Sant Just (Trambaix T3) Sant Just Desvern
Arribada: Estació Walden (Trambaix T3) Sant Just Desvern
Interès: El cim de Sant Pere Màrtir, un 100 Cims
Època: Tot l’any. Convé evitar els mesos d’estiu per la calor.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

PERFIL DE LA RUTA

ACCÉS

Per a aquesta sortida farem servir la línia de tramvia T3 del Trambaix, d’amplada internacional (1435 mm) i amb una llargària de 10 km. Totes dues estacions es troben a la mateixa línia. La línia té la sortida a l’estació de Francesc Macià i acaba a Sant Feliu-Consell Comarcal on no hi arribà fins l’any 2007.

LA RESSENYA

0km 0h Estació TRAM Rambla Sant Just (T3) (97 m)

Sortim de l’estació del Tram en direcció E (contrària a la direcció del tramvia amb el qual veníem) per tombar a l’esquerra (N) per la Rambla de Sant Just. Després de 500m metres arribem a la plaça del Parador on agafarem el carrer que puja a la nostra dreta (Josep Anselm Clavé) i que ens portarà directament a la plaça de l´Ajuntament de Sant Just Desvern.

0,90 km 15min Ajuntament de Sant Just Desvern (117 m)

Unes escales ens porten fins a l’església dels Sants Just i Pastor, parròquia que configurà el nucli inicial de la ciutat. Actualment l’edifici és una reconstrucció de 1939-40 després que l´original fos cremada durant la guerra civil.

Des de la plaça de l’Església agafem un passatge estret al N que en lleugera baixada ens porta al carrer Carles Mercader. El seguim (E) mentre les marques ens van conduint pels carrers Bonavista i Can Candeler fins a l´inici del camí a Can Candeler.

1,40 km 25min Inici Camí de Can Candeler ( 120 m)

Pal vertical. Girem a l’esquerra i prenem la pista de terra que baixa lleugerament. Als 100 m trobem la masia de Can Candeler, casa documentada des de l´any 1435 i que té un pi monumental al seu costat.

El camí continua per la part menys agradable de tot el recorregut, com la deixalleria de Sant Just, una estació transformadora elèctrica i alguns trams de pista cimentada. Finalment poc després de passar per un curiós bosc de xiprers anem a parar al torrent de l´Embut.

2,4 km 40 min Planell Torrent de l’Embut (159m)

Som a la pista que ve de Sant Just. Una cadena impedeix que es pugui circular més amunt d´aquest punt. La seguim deixant de costat algunes bifurcacions fins que trobem a la dreta (S) la que dóna accés a la Font de la Beca.

3,1 km 45min Font de la Beca (193 m)

L´aigua d´aquesta font té una bona reputació a la població, tot i que raja poc darrerament. L´àrea de la Font és un racó ombrívol que convida a descansar-hi una estona abans de reprendre la caminada gràcies a la reforestació que s´hi feu els anys 90 amb arbres de ribera.

Un cop de nou a la pista, la seguim (E) en pujada. Després de 500 m de la font trobem una bifurcació a la dreta (pal indicador). És el camí que puja fins al Turó de la Tina a l´inici del qual hi ha un primer mirador de fusta. En aquest punt deixem la pista a la dreta i seguim el sender ara entre bosc d´alzines i pins que passa pel vessant nord del torrent de la Font del Ferro. Passem un altre mirador de fusta i per un corriol estret arribem al carrer d’accés al Club de Tennis Pedralbes.

4,5 km 1h30min Club de Tennis Pedralbes (300 m)

El camí surt al carrer que dóna accés al Club de Tennis Pedralbes. Seguim direcció les ruïnes de Sant Perer Màrtir i Turó d´en Cors tal com ens marca un indicador vertical a través d´una ampla pista fins al coll del Portell.

4,8km 1h40min Coll del Portell (337 m)

Des del coll podrem gaudir per primer cop de les excepcionals vistes sobre la ciutat de Barcelona que tindrem en aquesta part del recorregut. Deixarem aquí uns moments el PR C-164 per acostar-nos fins al cim de Sant Pere Màrtir. Agafem la pista en direcció S (dreta) en pujada amb una pineda a la nostra esquerra (E) que contrasta amb la manca de vegetació que tenim a l´altre costat del camí. Després d´uns metres ben costeruts, arribem al cim de Sant Pere Màrtir.

5,3 km 1h45min Sant Pere Màrtir (383 m)

Cim inclòs en la llista dels 100 Cims de la FEEC. El cim està totalment dominat per una enorme torre de telecomunicacions. No és estrany que aquesta muntanya hagi estat escollida per a formar part de la llista donades les vistes que es tenen des d´aquest cim i que abasten tota Barcelona i part del Baix Llobregat.

Abans d´arribar a la torre trobem les ruïnes de l´antiga església de Sant Pere, una mica amagades i difícils d´identificar si no fos gràcies a una placa metàl·lica que indica on es trobava. Rere la torre de telecomunicacions, al vessant S del turó i uns metres per sota, trobem les restes d´un antic antiaeri de la guerra civil (plafons explicatius).

Desfem el camí fins al coll del Portell per continuar per la pista (camí de la Carena) amb encara increïbles vistes sobre la ciutat. No podem deixar de seure en algun dels bancs de fusta que trobarem a la nostra dreta amb vistes d´ocell sobre Barcelona. Finalment arribem a una gran esplanada circular.

6,7 km 1h55min Esplanada (363 m)

Gran esplanada envoltada de bancs. És el darrer punt on tindrem vistes sobre la ciutat de Barcelona. Un cop a l´esplanada agafem el sender que surt a l´E (esquerra) en direcció al Turó d´en Cors (pal indicador). El camí s´estreny i comença a baixar amb ganes. Travessem un altre planell, molt més petit, i continuem baixant fins a la cota 275m quan trobem un altre sender que es creua. L’agafem a la dreta (N) seguint les marques del sender PR C-164 (també punts grocs en aquest tram).

El corriol planeja una bona estona entre un espès bosc d’alzines i roures amb bones vistes sobre el turó de Sant Pere Màrtir. Pel camí trobarem diverses bifurcacions, totes elles ben senyalitzades, fins a arribar a un punt on podrem dubtar entre si arribar o no a la carretera (coll de Can Cuiàs).

9,8 km 2h15min Prop del Coll de Can Cuiàs (314 m)

El camí arriba prop de la carretera BV-1468 (Molins-Vallvidrera) just al coll de Can Cuiàs, d´on surten itineraris cap al pantà de Vallvidrera. No cal arribar-hi sinó que uns metres abans continuarem per un corriol a mà esquerra que va paral·lel a la carretera durant 300m abans de creuar-la.

10,1 km 2h20min Carretera (308 m)

Creuem la BV-1468 i agafem el petit corriol en pujada que trobem just a l’altre costat. El camí segueix per un bosc atapeït sense guanyar ni perdre alçada fins que la pista guanya uns metres per arribar fins al Coll de les Torres.

11 km 2h40min Coll de les Torres (328 m)

Cruïlla important de pistes. El nom del coll podria venir de la quantitat de torres elèctriques que conflueixen en aquest coll.

Tot i haver-hi un pal de senyalització vertical, és l’única cruïlla de tot l’itinerari que no està ben indicada. Aquí hi concorren el PR C-164 i el PR C-165 i cal anar amb compte d’agafar el sentit correcte.

Un cop al coll veiem un total de quatre camins sense comptar el camí pel qual veníem. Hem d’agafar el primer de la nostra esquerra (S) obviant un altre (SO) en pujada on podem veure unes marques de pintura blanques i grogues pintades del PR C-165 i que no hem de seguir.

Després de 200m del coll de les Torres abandonem la pista per agafar un corriol a l’esquerra (pal indicador). Pocs metres després el corriol gira a l’oest (pal indicador) fins a unir-se a una ampla pista que ens durà en poca estona fins al coll d´En Solanes.

12,1 km 3h Coll d’en Solanes (229 m)

Ample coll que dóna accés a la Penya del Moro i on haurem de tornar després per continuar l’itinerari. Seguim l´ampla pista sempre que ens portarà en 5min al cim de la Penya del Moro.

12,7 km 3h05min Penya del Moro (275 m)

Al cim del turó trobem un poblat ibèric que fou habitat per la tribu dels laeitans entre els segles IV-VI AC. Les cases es troben orientades cap al vessant sud. La part més alta del poblat correspon de fet a una fortificació medieval, segurament un castell, destruït al s. XVIII.

Retornem al coll d ´En Solanes per continuar el PR en direcció S per arribar 500m després a una cadena que dóna accés al parc de Collserola. Som al carrer dels Til·lers del barri de Bell Soleig de Sant Just Desvern.

13,2 km 3h15min Carrer dels Til·lers (185 m)

Continuem pel carrer dels Til·lers en direcció S. El primer carrer a l’esquerra (S) és el carrer del Pont per on baixen les marques de PR. És més còmode seguir recte pel carrer dels Til·lers. Passem pel costat del parc de la Plana Pedrosa i seguim baixant fins a trobar unes escales a la dreta (carrer Escales) que agafarem en baixada fins al complex Esportiu Bonaigua.

14,6 km 3h40min Complex esportiu La Bonaigua (94 m)

De la zona esportiva continuem pel carrer deixant a la nostra dreta un descampat fins a arribar al carrer de l´Onze de Setembre. L’agafem en direcció S (esquerra) fins a una petita plaça rodona on comença el carrer Indústria que seguirem durant 900m fins a l’edifici Walden 7, on trobarem la parada del Trambaix de Walden i punt final de l´excursió.

16,1 km 4h Estació TRAM T3 Walden (81 m)

No podem ser indiferents a l’edifici Walden 7 que s’aixeca just al costat de l’estació del Tram, final del nostre recorregut. Fou dissenyat per un grup interdisciplinari d´arquitectes, psicòlegs i enginyers, com Ricard Bofill i José Agustín Goytisolo. El 1995 s´acabà la restauració i foren enretirades les xarxes de protecció que enlletgiren l´edifici durant uns anys.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Collserola Parc Natural. Mònica Aguilera. Ed. Alpina (2010)
Guia de geologia de Collserola : amb itineraris. Ed. Consorci Parc de Collserola (2008)
A peu per Collserola : guia de passejades, itineraris i recorreguts recomanats pel Patronat Metropolità del Parc de Collserola. Ed. Parc de Collserola (1998)
El Poblat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) : les excavacions realitzades desde el 12 d’abril de 1972 fins al 31 de desembre de 1990. Ed. Winterthur (2000)
Química i Medi: itinerari ambiental de Castellciuró a Santa Creu d’Olorda. Francesc A. Centellas Ed. UB (2009)