207. Volta al pantà de Sant Llorenç de Montgai

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Sant Llorenç de Montgai (Tren dels Llacs)
Distància/durada: 9,8 km / 2h30 (sense aturades)
Desnivell: +/- 190 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Sant Llorenç de Montgai és un nucli de població que pertany al municipi de Camarasa, comarca de La Noguera. Des de la seva estació de tren de la línia Lleida-La Pobla de Segur es poden realitzar un bon grapat d’excursions pel seu entorn, especialment cap al nord per la serra de Mont-roig.

Tot i que l’embassament de Sant Llorenç ha estat fins ara un dels protagonistes principals però mut, de diverses rutes que hem fet per la zona, no li havíem dedicat encara una travessa en exclusivitat. Ho farem ara amb la circumval·lació de l’embassament.

La volta al pantà és una altra ruta força concorreguda a la zona, una senzilla ruta per a aquells que no vulguin desnivells ni camins elevats. Apte per a tothom i que ofereix fantàstiques panoràmiques de muntanyes rogenques sobre les seves aigües blaves.

Unes aigües, així com les serres de Mont-roig i de Monteró, que es troben incloses a l’àrea de l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, un Espai d’Interès Nacional i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST56: L’estació de Sant Llorenç de Montgai és també l’inici de la travessa circular que recorre des del sud, part de la carena de la Serra de Mont-roig. Ambdues rutes coincideixen entre l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre i el Portell de l’Extrem.
Ruta ST171 de Sant Llorenç de Montgai a Vilanova de la Sal. Coincideix des del cim de la Punta de l’Extrem fins a l’estació de Vilanova de la Sal.
Ruta ST206 Serra de Monteró: ambdues rutes segueixen el camí de Ribera fins a Sant Llorenç.

MAPES

TOPOGRÀFIC

Mapa ICGC de la Volta al pantà de Sant Llorenç de Montgai

TRACK A WIKILOC

TREN LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR (FGC)

Consultar horaris

Des de l’any 2016 la freqüència de pas dels trens de la línia Lleida-La Pobla de Segur ha augmentat considerablement. Si fins llavors només hi havia un tren per sentit, des d’aquest any, amb la incorporació de noves unitats dièsel de la Sèrie 331, aquesta ha augmentat a quatre trens per sentit fins a La Pobla de Segur.

Aquesta clara millora en el servei implica que si volem, podem fer l’excursió en un sol dia des de Lleida, ciutat on podrem connectar amb els trens regionals o d’alta velocitat fins a la nostra destinació de sortida.

La línia Lleida-La Pobla de Segur també s’explota turísticament amb el nom de Tren dels Llacs, un servei que només funciona alguns caps de setmana entre els mesos d’abril a octubre. El tren està format per locomotores dels models 10817 i 10820 dièsel construïdes l’any 1968 i per quatre cotxes d’època de la sèrie 6000, un cotxe cafeteria i un furgó postal. El preu d’aquest viatge per a adults és de 34 € (a/t).

LA RESSENYA

1. DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI A LA RESCLOSA (2,7 KM, -60 M, 45 MIN)

Des de l’estació de Sant Llorenç de Montgai (31T 320125 4637222) arribem al nucli urbà baixant per la carretera LV-9049. Un cop arribem a la plaça de les Mèlies hem de girar a la dreta a fi de resseguir per la riba dreta un camí paral·lel a la vora del mateix i de la carretera a Balaguer. A poc de sortir de la població trobarem una caseta de guaita de fauna construïda de fusta. Potser els canyissars i les jonqueres no ens deixin veure gran cosa, però val la pena acostar-s’hi per treure el nas.

L’entorn fou declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge a l’any 1990. L’embassament és un important refugi d’aus aquàtiques, que troben en aquestes aigües un bon lloc on nidificar. Entre d’altres ocells podrem veure bernats pescaires, l’agró roig, el cabusset, la fotja i el martinet.

En arribar a l’entrada del càmping hem de prendre la pista d’accés a la presa del pantà situada a 850 metres. El camí fins a la resclosa és un agradable passeig que ens ofereix unes panoràmiques excepcionals de les serres de Monteró i del Mont-roig sobre les aigües del pantà.

A l’inici del camí un cartell avisa que és prohibit d’entrar-hi sense autorització. Alhora, un senyal de fusta indica que aquest és l’itinerari correcte per enllaçar amb el Camí de Ribera.

“El pantà es va construir l’any 1930 i té una superfície total d’unes 131 Ha i una capacitat total de 10 hm3. La presa té una alçada de 25 m des de la cimentació. La part del pantà actualment inclosa dins la zona humida “Pantà de Sant Llorenç de Montgai” és la compresa entre la presa i la població de Camarasa, ja que s’ha ampliat des de la primera delimitació per tal d’incloure també l’interessant bosc de ribera i les comunitats higròfiles associades de la cua de l’embassament.” (Info: Viquipèdia)

Camí a la presa de Sant Llorenç. Serra de Monteró completa al fons

Presa i pantà de St. Llorenç. La serra de Mont-roig al fons

2. DE LA RESCLOSA AL PONT D’ESCALERA (4,3 KM, +/- 90, 1H)

Creuem la resclosa, actualment gestionada per Endesa, passant sobre dues passarel·les de ferro que deixen veure les aigües als nostres peus i sota una estructura de ferro.

És en aquest marge que el Canal Auxiliar d’Urgell capta les aigües. Els primers metres va soterrat, però uns 150 metres al sud el podrem veure.

Les obres es van iniciar el 1929 i van concloure el 1932. El canal té un total de 76,6 quilòmetres i recorre 21 municipis de les comarques de ponent.

Des de l’altra riba del pantà es tenen bones vistes de tot l’embassament, inclosa la presa. Hem de seguir un camí al nord que de seguida esdevé estret i s’endinsa entre pinedes de pi blanc. Al cap de 500 metres cal estar atents a prendre a mà dreta el corriol de pujada al Tossal (habitualment marcat amb fites de pedra).

El Camí de Ribera connecta el pont d’Escalera, passera de la carretera que connecta Camarasa i Sant Llorenç de Montgai, amb la presa de Sant Llorenç resseguint les aigües de l’embassament per la seva riba est i sota els penya-segats que cauen de la serra de Monteró.

Tot i que no hi hem vist senyals, per aquest tram hi passa el Camí de Sant Jaume del Segre, un sender de 277 km que connecta Bolquera (França) i Lleida on enllaça amb el tram català tot resseguint aquest riu que neix al vessant nord del Puigmal.

El camí és força fotogènic i agradable. Recorda sovint el Camí de les Feixes que recorre la riba sud del pantà de Camarasa. El corriol alterna trams tallats a la roca (sense caiguda) amb altres de planers i emboscats. Sempre amb vistes magnífiques de les parets rocoses de l’entorn sobre les aigües.

Paret de l’Ós i Roca dels Bous des del camí de Ribera

3. DEL PONT D’ESCALERA A SANT LLORENÇ DE MONTGAI (2,9 KM, +50 M, 45 min)

El tram de camí fins a Sant Llorenç l’hem de fer seguint la LV-9047, carretera que comunica Camarasa i Balaguer per Gerb. Cal estar atents al trànsit, que tot i no ser intens, sí regular.

El primer tram està dominat per la visió de la Coma de Geli, una torre de roca que culmina una elegant cresta que neix sobre el mateix pantà, això si el bosc de ribera no ens cobreix la visió.

Hi ha certa confusió entre els cims de la Coma de Geli i el Castell de Gelis. Els mapes de l’ICGC situen els dos cims dalt del castell de Gelis, a la cota 504 m. Malgrat això la majoria de ressenyes d’escalada anomenen Coma de Gelis a l’esvelta torre rocallosa situada a 424 m que culmina l’elegant cresta que neix del mateix pantà. Aquesta darrera torre és la que apareixia en el cartell del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Aviat les vistes de la paret de l’Ós i de la Roca dels Bous dominaran la nostra vista. És sota aquesta darrera que es troba el jaciment de La Roca dels Bous. La visita es gestiona a través d’Espai Orígens.

La Roca dels Bous és un jaciment Paleolític Mitjà situat a Sant Llorenç de Montgai, al Pirineu català. La investigació arqueològica al jaciment inclou l’estudi dels neandertals del sud d’Europa que van habitar la zona fa uns 50.000 anys. Els Pirineus eren l’estatge dels grups de caçadors-recol·lectors neandertals i dels humans anatòmicament moderns. Canvis crítics en la seva subsistència, en l’organització social, un clima més fred i poca capacitat per adaptar-se a aquests canvis s’han proposat com a causes de la seva extinció.

Una de les característiques més interessants d’aquest lloc és el paper que va poder haver exercit en la mobilitat dels neandertals. La combinació de diversos factors suggereix que petits grups triaven, conseqüentment, la Roca dels Bous com un refugi temporal mentre es desplaçaven per territoris extensos, possiblement seguint les rutes migratòries de les seves preses.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

L’Embassament de Sant Llorenç de Montgai i el Partidor de Balaguer : aproximació al medi. (2002)
Excursions per la Serra de Mont-roig i muntanyes veïnes : 27 itineraris a peu. Joan Ramon Segura i Antoni Satorra. Ed. Cossetània (2017)
Montsec : 20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur. Jordi Solà i Mas. Ed. Cossetània (2011)
25 excursions pel front del Pallars. Joan Ramón Segura. Ed. Cossetània (2006)
Excursions a l’interior de la terra: 22 itineraris espeleològics. Ferran Alexandri. Ed. Abadia de Montserrat (2011)
Excursions per la ruta del tren dels llacs : sortides a peu i amb BTT resseguint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. Joan Ramon Segura. Ed. Pagès (2010)
Línia Lleida-La Pobla : el ferrocarril transpirinenc del Noguera Pallaresa. Lluís Prieto i Tur. Ed. FGC (2008)
El Ferrocarril Lleida-Saint Girons : una empresa que roman a mig camí. Llorenç Sánchez i Vilanova. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs (2003)
50 elements d’arquitectura i enginyeria ferroviàries. Josep Olivé Saperas. Cossetània (2012)