208. Volta al Bisaura des de St. Quirze de Besora pels castells de Besora (100 Cims) i Montesquiu i el Salt del Mir

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Sant Quirze de Besora (Osona)
Distància/durada: 19,5 km / 6h (sense aturades)
Desnivell: +/- 875 m
Dificultat: Exigent
Track a Wikiloc

INTRODUCCIÓ

Des de l’estació de Sant Quirze de Besora aquest itinerari ens portarà a visitar una part important del Bisaura, un territori amb característiques pròpies compost pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà. Es troba situat entre Osona (a la qual pertany administrativament) i el Ripollès, i sovint se l’anomena com a subcomarca.

La ruta és coneguda com la ‘Volta al Bisaura’ atès que recorre circularment les muntanyes que envolten el municipi de Sant Quirze. Per la mateixa raó també la podríem anomenar Olla de Sant Quirze, ja que l’itinerari recorre en bona part les carenes que envolten aquesta població osonenca.

Durant el recorregut de la travessa trepitjarem dues zones protegides diferents. La primera és el Parc i Castell de Montesquiu, un parc gestionat per la Diputació de Barcelona que comprèn 546 ha. al voltant del riu Congost a l’alçada dels municipis de Montesquiu i La Farga de Bebié. El seu element més característic i que li dona nom és el castell de Montesquiu, punt on està situada la seva seu.

El segon espai amb protecció que coneixerem és l’Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Té una superfície de 15.745.73 ha d’àmbit terrestre i és representatiu del sistema Transversal català. Les unitats orogràfiques més importants són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord, els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant, i la serra de Curull i de Bellmunt al sud. La Serra de Bellmunt forma un gran plec anticlinal en direcció est-oest que continua cap a llevant per la serra de Curull.

Tot i aquests extensos espais de conservació la travessa recorre sovint pel caire dels seus límits, entrant i sortint a trams de l’àrea estrictament protegida. I és que la carretera de Sant Quirze a Santa Maria de Besora i Vidrà marca un gran buit en la zona de protecció, una frontera situada dalt de les carenes a costat i costat de la carretera i per on discorre l’excursió.

La proposta és plena de punts d’interès arquitectònics, patrimonials i naturals. Sens dubte que els més coneguts són els castells de Montesquiu i Besora, tots dos visitables, un de forma lliure, el de Besora, i l’altre guiat, el de Montesquiu. Però també visitarem canals, antics molins fariners, nuclis antics i el Salt del Mir, una espectacular cascada de més de trenta metres situada en una frondosa fondalada del torrent de la Foradada.

SENTIT DE LA RUTA

La travessa és circular i es pot fer en qualsevol sentit. De forma majoritària la trobareu ressenyada en sentit horari, és a dir, en el sentit de Sant Quirze al castell de Montesquiu, castell de Besora i Santa Maria de Besora. Nosaltres hem preferit explicar-la en el sentit contrari per dues raons:

Visita al castell de Montesquiu: el castell és a 25 minuts del tren, és a dir, a l’inici de la caminada. La primera visita és a les 10:30h i es triga 1h en fer-la. Si es vol continuar després, possiblement quarts de dotze ja sigui tard per caminar a l’hivern o faci massa calor a l’estiu. En canvi en sentit anti-horari podem fer la visita a la tarda, amb bona part de la caminada feta i poder així controlar el temps total de la ruta o del pas del tren de forma adequada.
Aturades per dinar: si volem dinar entaulats, el restaurant de la Cabanya del Mir o els locals que hi ha a Santa Maria de Besora els trobarem quan ja és hora de dinar, quan ja haurem fet 2/3 parts del recorregut i només resti la baixada a Sant Quirze.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST03 De Sant Quirze de Besora als Bufadors de Beví i La Farga de Bebié. Coincideix amb l’actual en el tram entre l’estació de Sant Quirze i Santa Maria de Besora passant pel castell de Besora.
Ruta ST16 De Sant Quirze de Besora a Torelló per Bellmunt. Ambdues rutes coincideixen fins al Bosquetell, on la ruta ST03 agafa el camí de pujada al Santuari de Bellmunt seguint el GR-3.
Ruta ST209 Volta ampliada al Bisaura passant pels Bufadors de Beví. Les dues rutes coincideixen entre Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora passant pel Salt del Mir.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Travessa llarga (20 km) amb desnivell mitjà però sense dificultats tècniques que discorre per pistes i corriols. Des del Molí de la Foradada fins el collet del Bosquetell es pugen 460 metres de desnivell en poc més de 4 quilòmetres.

Si us acosteu al mirador del Salt del Mir (opcional) cal anar amb compte amb els penya-segats. A la zona hi ha cartells que avisen d’aquest perill. També compte si us acosteu al tall per on l’aigua queia als molins, que és vertical i està situat entre vegetació que pot amagar la seva presència.

ELS SENDERS

Fàcil seguiment de la ruta. En tot moment hi haurà un sender de gran recorregut (GR) que seguir, així com un sender local. Trobarem a bona part de les cruïlles pals indicadors amb les distàncies a objectius propers.

GR-3: seguirem aquest sender des de Sant Quirze de Besora fins el Bosquetell (6,5 km), punt on creua amb el GR-151
GR-151: des del Bosquetell fins a Sant Quirze de nou (13 km).
SL C-129: sender d’11,6 km que uneix el Castell de Montesquiu amb el de Besora. Molts trams coincideix amb el GR-151 de baixada al castell de Montesquiu des del de Besora.

ELS TRENS

La travessa comença i acaba a l’estació de Sant Quirze de Besora. Queda uns metres apartada del nucli urbà, en una zona sense serveis. Els caps de setmana circulen una dotzena de serveis al dia per sentit.

HORARIS RODALIES DE CATALUNYA

LA RESSENYA

1. DE SANT QUIRZE DE BESORA (ESTACIÓ) A Can Guixà (1,2 km ; 20 min ; -20 m)

Des de l’estació de Sant Quirze de Besora cal anar en direcció sud deixant a mà dreta el pont sobre el Ter de l’U d’Octubre, infraestructura històrica que uneix el nucli antic, situada al marge esquerre del riu, amb el dels Quatre Cantons. Sant Quirze va formar part de Santa Maria de Besora fins l’any 1934, quan s’hi va independitzar.

Des del centre del pont es tenen a banda i banda bones vistes del riu Ter així com de la resclosa de Can Guixà, punt des d’on el canal de Guixà pren les aigües per donar servei a l’antiga empresa tèxtil del mateix nom situada a l’extrem sud del poble. Des del 1987 el cabal d’aigua és utilitzat per a la producció elèctrica.

“[Canal de Guixà] canal de 8 m d’amplada i d’una llargada aproximada d’un quilòmetre. El canal comença una mica més avall del pont de Sant Quirze, passa per un lateral del poble i, en algun tram, per sota d’aquest. Torna a sortir al començament de la zona esportiva a través d’un semi-pont. Passa pel costat del camp de futbol i més avall hi trobem una casa comporta amb dos bagants que no s’utilitzen (per buidar el canal quan va ple) i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un pont per on passa un camí de pedra, i uns 50 m més avall hi ha un altre pont, tots dos d’obra. El canal, abans d’arribar a la fàbrica, té una altra comporta, amb contrapès de ciment i ferro, de l’empresa M. Thomas Sala, accionada per volant i cadenes. El canal de sortida passa per sota del jardí per unir-se al riu pocs metres més endavant.” (Informació extreta del web del Consorci del Ter)

Seguim les marques de GR que ens porten a través del Pg. de la Verneda, on hi ha la font de Sant Jordi (1985), anomenat així per l’antiga verneda que aquí existia fins el 1940, quan una gran riuada el va fer desaparèixer. Passem sota l’interessant Pont del Ferrocarril construït el 1879 per la Sociedad Española de Construcciones Galindo, de Bilbao, reformat de forma important el 1930. Si ens fixem en les quatre columnes que el sostenen notarem que les dues centrals són de formigó enlloc de pedra, i és que van haver de ser reconstruïdes després que les tombés una gran crescuda del Ter (potser la de 1940?).

El sender ens porta a passar per Can Guixà on un plafó informatiu situat a la cruïlla amb la carretera ens fa cinc cèntims d’aquest antic complex industrial tèxtil:

“El 1859, Josep Guixà i Tous, procedent d’Igualada, es va establir a Sant Quirze de Besora amb capitals suficients per a instal·lar-hi al cap d’un temps una fàbrica tèxtil.

La instal·lació dels Guixà a Sant Quirze va suposar un canvi radical per al poble – que va duplicar la població – fent-lo entrar en l’era de la industrialització. El crac de la Borsa de Barcelona de 1866 provocà el canvi de firma de Can Guixà, que fou adquirida per la S.A. Tous i Cia.

Durant la tercera guerra carlista, la fàbrica fou cremada pels lliberals.

Del 1910 a 1923, el nom de l’empresa és Guixà, Bonet i Franch. Després passà a anomenar-se Hilaturas Guixà fins el 1977, any en què es tancà les portes definitivament. Diferents empreses s’instal·laren llavors a l’edifici.” (Informació extreta del web del Consorci del Ter)

2. DE CAN GUIXÀ AL COLLET DE BOSQUETELL (5,1 km ; 1h30min ; +470 m / -40 m)

Adossada al final de l’edifici fabril de la nostra dreta hi ha l’entrada a una curiosa capella que paga la pena visitar. S’hi accedeix passant sota un arc on hi ha escrit “Capella de Montserrat“. Cal seguir 90 metres per l’interior d’un ‘estrany’ jardí format per bambú, teixos i boix grèvol fins a arribar fins a una eclèctica capella amb una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la que s’hi accedeix per una doble escala. Tot plegat, força ‘curiós’.

Caminem uns 300 metres pel voral de la carretera fins a arribar a unes naus industrials. Aquí podem agafar o bé el GR-210 Camí del Ter, sender que va entre el riu i les indústries, o bé el GR-3 que continua per l’asfalt a l’esquerra de les naus.

Ambdues variants s’uneixen poc abans del veïnat de la Foradada, punt on deixem enrere l’asfalt per endinsar-nos de ple en la zona de protecció de l’Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

“Deshabitada des dels anys seixanta, la Casa Nova de Foradada, resta actualment amb el sostre esfondrat. Es troba darrere del mas Foradada i al peu del camí de Saderra, que travessa per entremig de les dues cases. Per davant del seu portal, orientat a migdia, passa també el camí que va cap a Boscatell i Bellmunt, que s’enfila per una llisera de roca cap al collet de La Riera, i continua per la serra cap a la casa de La Cogulera.

Tot i la seva proximitat amb el poble de Sant Quirze de Besora, forma part d’un petit nucli de cases que pertanyen al terme de Santa Maria de Besora, on hi ha el mas Foradada, el molí de Foradada, i l’Illa de Foradada.

Es dóna la circumstància que quan l’any 1798 el nucli de Sant Quirze es va independitzar de Santa Maria de Besora, els de Besora es van voler assegurar dues sortides estratègiques fins a l’aigua del riu Ter: al nord -per la Farga de Bebié- fou Fogonella i Sant Moí, i al sud Foradada.” (Extret del web vallgesbisaura)

Aquest tram de sender fins al coll del Bosquetell i el Salt del Molí és el de més valor paisatgístic i natural de la jornada. Emprenem la pujada més dura de tota la ruta guanyant alçada sense pausa però alhora obtenint cada cop millors vistes de les muntanyes veïnes gràcies a les finestres que se’ns van obrint entre el bosc, en especial del capdamunt de la carena de la serra de la Cogulera des d’on les fagedes de la cara nord de la serra de Bellmunt són ben visibles.

Assolim la masia del Bosquetell, abandonada i en ruïnes davant de la qual trobem una àmplia praderia. Uns metres més enllà trobem un trencall on es separen el camí que puja al cim del Bellmunt (a 2,5 km) seguint una mica més el GR-3, amb el que va al salt del Mir seguint el GR-151 Camí del Bisbe Oliba, sender aquest últim que no abandonarem fins a Sant Quirze. Cal encara un darrer esforç per acostar-nos al proper collet del Bosquetell.

3. DEL COLLET DE BOSQUETELL AL SALT DEL MIR (1,7 km ; 25min ; -250 m)

El coll del Bosquetell està marcat per les margues grises típiques d’Osona, unes roques sedimentàries formades sota el mar i amb un alt contingut de fòssils i que també trobarem, encara amb més presència, quan passem pel coll de la Mongia, collada situada entre el castell de Besora i el pla de Revell.

Iniciem la baixada vers el nord durant 1,3 km (15min) a través de l’obaga frondosa i humida de la carena del Bosquetell, formada bàsicament per rouredes de roure martinenc, fins a trobar una cruïlla al Salt del Molí on uns indicadors de fusta marquen el camí vers els molins, indret on haurem de retornar després de visitar el salt.

L’entorn del Salt del Mir no només està format per l’espectacular cascada, sinó que el paisatge és esquitxat per diversos molins fariners hidràulics abandonats que aprofitaven el recurs hídric del torrent de la Foradada per a fer rodar els seus engranatges. Així, de camí al Salt del Mir i la seva rodalia encara podem trobar les restes d’un interessant patrimoni industrial d’un passat que difícilment tornarà.

“[Molí de Mir] Aquest és un dels principals exemples de molins fariners que hi havia a la zona. De molins, n’hi havia de tres tipus: els molins fariners, que funcionaven per frotació; els drapers o bataners, que funcionaven per percussió, i els molins mixtos, que podien fer les funcions de fariner o de draper segons se’n modifiqués el mecanisme final. En aquest cas es tracta d’un conjunt de tres molins fariners que aprofitaven la força de l’aigua de la riera de la Foradada per moldre el gra.” (Extret del plafó informatiu El Molí de Mir)

Represa d’aigua: “construïda en el traçat de la riera. En aquest punt, la roca del llit de la riera presenta unes cavitats, la major part de forma quadrangular, on es col·locaven els troncs que aguantaven la passarel·la per on circulaven els carros que anaven i venien del molí.”

Canalització: conducció d’aigua des de la represa fins a la bassa situada 130 metres al sud.

Bassa: és a la dreta del camí poc després d’agafar el sender que baixa al salt del Mir. Actualment seca. Embassava l’aigua del canal just abans que aquesta caigués cingle avall per agafar força i fer anar els molins situats més avall.

Comporta: situada a l’extrem sud de la bassa. Cal anar en compte si ens hi aboquem. “Una comporta permetia deixar anar l’aigua quan es necessitava energia per moure les moles. Quan la comporta s’obria, i degut al desnivell, l’aigua baixava amb molta força damunt el rodet, és a dir, damunt les pales que impulsaven l’eix que feia girar les moles per moldre aigua.” (Plafó informatiu de la ruta.)

Casa de Corbera (Mansó Mir): “la casa de Corbera estava enganxada al Molí del Mir, concretament a tocar de la bassa, al costat mateix del camí que baixa cap a la riera i on comença la paret de roca on hi ha el pou per on cau l’aigua de la bassa cap el primer molí. Fa molts anys que es troba en ruïnes i les seves parets han quedat integrades en el conjunt monumental que formen els tres molins del Mir.” (Font web gesbisaura)

1r molí: “es troba en esta ruïnós, però encara se’n pot veure el mecanisme, l’eix amb les moles de pedra: la superior és la que es movia amb la força de l’aigua, i s’anomena volandera; l’inferior era estàtica, i s’anomena sotana. En girar la volandera sobre la sotana es molia el gra, fins fer-ne farina, per fer pa, per al bestiar, etc.” (Extret del plafó informatiu El Molí de Mir)

2n molí: “conserva l’estructura excepte la teulada. No es conserva el mecanisme del molí.” (Extret del plafó informatiu El Molí de Mir)

3r molí: “a peu de la riera, del qual en resta part de l’estructura. Ben a prop hi ha la font del Molí, en un espai molt humit i fresc, a l’estiu. Fixeu-vos en l’arbre en la forma de 4 que hi ha tocant al mur del molí, un clar exemple de supervivència.” (Extret del plafó informatiu El Molí de Mir)

4. DEL SALT DEL MIR A SANTA MARIA DE BESORA (3,7 km ; 1h20min ; +180 m / -70 m)

Situada entre pollancres i faigs en un entorn feréstec i gairebé màgic de la riera de la Foradada, la cascada del Salt del Mir té prop de 35 metres d’alçada des del punt més alt. No sempre porta suficient cabal per gaudir de la cua de cavall que es pot formar, però val la pena acostar-se a aquesta raconada per gaudir de la natura. De la cascada cal destacar-ne l’acumulació de calç observable, potser formada per l’aportació lenta de carbonat de calci que l’aigua ha anat erosionant de les margues, una roca que es troba per l’entorn i que està formada en part per aquest compost químic (CaCO3).

Cal pujar a fi de retornar a la cruïlla d’accés al salt. De seguida el camí creua la riera de la Foradada sobre una passera de fusta molt estètica i útil quan la riera porta aigua. A mà dreta encara es poden veure les restes de l’antiga resclosa, feta de fusta, i des d’on es conduïa l’aigua fins a la bassa que alimentava els molins.

El camí guanya altura gràcies a diversos revolts tancats (possibilitat de drecera) abans d’arribar al veïnat del Mir, un llogarret pertanyent a Santa Maria de Besora format per quatre cases i un restaurant anomenat La Cabanya del Mir situat en una antiga pallera. Pot ser una primera molt bona opció si volem dinar entaulats i fer temps per a una visita de tarda al castell de Montesquiu. Sortint del Mir no podem deixar d’admirar el teix del Mir, un bell exemplar de dos metres i cinquanta centímetres de gruix de tronc situat a resguard de la Masia del Mir.

Després de 10 minuts arribem a la cruïlla del Noguer o collet de les Pedregoses, trencant situat sota una enorme noguera on també trobem un plafó informatiu del Bisaura i un pal indicador. Agafem el camí a l’esquerra, sender que es dirigeix amb pas ferm fins a Santa Maria de Besora seguint una monòtona pista que s’endinsa en la pineda situada al sud del Serrat de la Garrafa. Poc abans d’arribar a Sta. Maria passem per la masia de l’Adam, on abans d’arribar-hi hi ha un abeurador de bestiar a la dreta del camí.

5. DE SANTA MARIA DE BESORA AL CASTELL DE BESORA (1,2 km ; 30 min ; +160 m)

Entrem a Santa Maria de Besora, municipi que d’acord amb el darrer cens consta de 147 hab., però que només representa una tercera part dels que tenia ara fa cent anys. El poble s’estén al llarg de la carretera de Sant Quirze a Vidrà, on trobem alguns restaurants on poder dinar de forquilla. A mà esquerra de la carretera, sortint de la població, hi ha l’església parroquial.

“L’edifici es construí al 1759, quan es traslladà la parròquia del castell de Besora al Pla de Teià. A l’interior es conservava un interessant retaule barroc, destruït al 1936, del qual en l’actualitat existeix una còpia fidel. Davant l’església hi ha el cementiri en una bonica esplanada d’herba.

Edifici de planta rectangular format per una nau central a la que s’obren capelles laterals a través d’arcades. Correspon a l’estructura barroca tipificada al principat al segle XVIII. L’exterior és de gran austeritat i l’interior decorat arquitectònicament amb motius barrocs, presidits per l’imponent retaule del presbiteri. Es cobreix amb volta a l’interior i teula àrab a l’exterior. La nau central s’orienta de Nord a sud. A l’esquerra de la façana principal s’aixeca un campanar al que s’hi accedeix a través d’una interessant escala interior coberta.” (Font Viquipèdia)

Del nucli urbà cal anar a ponent a fi d’agafar el camí que passa a tocar de Mas Pla de Besora, una antiga casa del segle XVI ara destinada a allotjament rural. En assolir un petit replà amb una bassa tot just passada la casa, un costerut, sinuós i ombrívol corriol puja al castell entre un bonic bosc caducifoli de roures i boix tot seguint les marques de pintura del sender local SL C-129, sovint poc clares.

6. DEL CASTELL DE BESORA AL CASTELL DE MONTESQUIU (4,8 km ; 1h15min ; +60 m / -400 m)

Les restes del castell de Besora i de l’església romànica de Santa Maria s’alcen sobre un altiplà a 1.031 m d’altura envoltades de cingleres pel nord i per llevant del turó. A finals de 2019 tot el conjunt estava sota un procés de restauració. El cim ha estat inclòs a l’ampliació feta el 2022 a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

“El castell és esmentat l’any 895. El seu terme comprenia els actuals termes municipals de Sant Quirze, Santa Maria de Besora i Montesquiu. Els comtes de Barcelona el van donar en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora. Gombau de Besora va ser el personatge més conegut d’aquesta família, ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell.

L’església de Santa Maria, documentada el 898, era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i tenia funcions parroquials.

Del castell només queden restes molt malmeses de fragments de murs. Les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l’església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure que era una construcció d’una nau capçada a l’est per un absis semicircular. La nau i l’absis, precedit per un tram presbiterial, eren coberts per voltes de canó.

Pel que fa a les restes del propi castell, Es pot observar les restes de la muralla de tancament a la zona nord del turó, entorn de la zona de l’accés i entrada al castell. En aquesta mateixa zona septentrional, apareixen restes de diverses habitacions del castell. També es localitza una possible cisterna en aquest sector. A la part central, hi hauria una bassa, documentada durant els treballs d’excavació de les campanyes de 2006-2010. A la zona sud, a tocar amb el precipici, també es localitzen fragments molt arrasats de la muralla de tancament. “(Extret de Viquipèdia)

Del castell cal retornar de nou a l’esplanada anterior on hi ha la bassa a tocar de la masia del Pla, a fi de prendre el camí al castell de Montesquiu.

VARIANT BAIXADA DES DEL CASTELL: Del castell hi ha un corriol que baixa directament del turó per ponent, passa pel sud del turó de la Valona i desemboca prop del collet de la Mongia. És força dret i no tant evident com el que segueix el sender local.

Seguim en tot moment les marques de pintura blanques i verdes del SL C-129 i del GR-151. La primera part recorrem un preciós sender entre un ombrívol bosc caducifoli format per roures i on també hi trobarem boix grèvol. Després de 5 minuts del replà trobarem a mà esquerra el que sembla una mina d’aigua, tancada amb porta de ferro.

Traspassem el bell coll de la Mongia, una collada nua marcada per l’aflorament de margues grises que ja hem vist al collet del Bosquetell, i des d’on es pot observar amb claredat la serra de Bufadors al nord.

Després de passar pel costat dels cingles del Pla de Revell, el camí s’enfila fins als prats esquitxats per basses que formen aquesta extensa zona de pastures. Ens podem acostar fins a les ruïnes de l’antic mas de Revell i de la cabanya, únic edifici encara dempeus. Pocs metres sota la casa es pot encara trobar la font que proveïa d’aigua al mas.

La baixada al castell de Montesquiu la fem bàsicament per pista seguint les marques del GR-151 i del PR C-129 que s’endinsen en la Solana del Castell, un alzinar amb castanyers aïllats.

El senders van a parar a la zona d’esplai de la Font del Castell Xic, una zona de lleure amb taules i una font situada encara fora del recinte del castell, i per tant, sempre obert tot i que el recinte del castell estigués tancat. Si el recinte està obert hi ha una porta d’entrada al jardí en aquest punt. Sinó, caldrà seguir la pista que deixa a la dreta el castell a fi d’agafar el camí de tornada a Sant Quirze.

7. DEL CASTELL DE MONTESQUIU A SANT QUIRZE DE BESORA (ESTACIÓ) (1,6 KM ; 20 min. ; -80 m)

Les visites al castell només són guiades i prenen 60 minuts. Els entorns del castell obren a les 10 h i la primera visita comença a les 10:30 h. Pel matí en fan tres o quatre i un parell a la tarda. Si voleu programar la sortida perquè inclogui una visita al castell (recomanable), compteu quin horari de visita o fins i tot quin sentit de la ruta és la que més s’adequa al vostre interès. Consulteu horaris de visita del castell que canvien segons és estiu o hivern. Els horaris pel 2019 són:

Horari obertura del castell (recinte):
–novembre a març: caps de setmana i festius de 10 a 14.30 h;
–abril a juny/setembre-octubre: dissabtes i festius, de 10 a 14.30 h i de 16 a 18 h;
–juliol i agost: de dimarts a diumenges de 10 a 14.30 h
Horari de visites al castell:
-matins, 10.30 h, 11.30 h, 12.30 h i 13.30 h; tardes (només els mesos que és obert), 16.15 h i 17 h

Encara que no el visiteu, paga la pena entrar al recinte per veure ni que sigui per fora el castell, la masoveria i la cabanya. Del fullet d’informació del parc, extraiem la informació:

CASTELL: Aquest gran casal medieval, vinculat al castell de Besora, té els seus orígens en una torre de guàrdia o talaia bastida probablement entre els segles X i XI. Ara acull un punt d’informació, una exposició i un centre de recursos i s’hi fan visites, activitats pedagògiques i jornades tècniques.

LA CABANYA: La Cabanya del Castell, construcció independent ubicada al costat del castell, tenia la funció d’aplegar i preservar collites i animals. Des del
2003, s’hi programen exposicions temporals gràcies a les quals els artistes locals i d’altres latituds poden mostrar les seves obres.

JARDINS: Els jardins amaguen una sorpresa. Si hi passegeu, davant de la Cabanya del Castell trobareu la maqueta del sistema solar 550 milions de vegades més petit. De cada planeta i del Sol es mostra la seva mida i color, la inclinació de l’eix de rotació i les dades de massa, volum i distància al Sol.

ÀREA D’ESPLAI I FONT CASTELL XIC: situada a pocs metres del castell i de la Masoveria del Castell (on hi ha l’Oficina del Parc), aquest espai de lleure i pícnic és l’indret perfecte on aturar-se i agafar forces abans de continuar la vostra visita. Té un aforament aproximat de vint-i-quatre persones repartides en tres taules.

Una curta passejada sobre asfalt seguint les marques blanques i vermelles del GR-210 ens conduirà de nou fins a l’estació de tren.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Osona: 17 excursions a peu. Josep Mauri. Cossetània (2016)
A peu per Osona: 20 itineraris. Josep Mauri. Cossetània (2003)
El Bisaura : rutes a peu i en BTT : Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora, Sora, Vidrà. Montserrat Vilalta. Cossetània (2003)
Rere els passos d’Artur Osona, per les muntanyes del Bisaura i els seus voltants. David Vilaseca. Associació Cultural Gombau de Besora (2016)