16. De St. Quirze de Besora a Torelló pel Santuari de Bellmunt (100 Cims)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida: St. Quirze de Besora (Osona)
Estació d’arribada: Torelló (Osona)
Distància/durada: 20,2 km / 6h20 (sense aturades)
Desnivell: + 1.070 m /- 1.130 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

Fantàstic recorregut que ens portarà des de Sant Quirze de Besora a Torelló tot travessant la serra de Bellmunt i fins al seu punt més elevat, el Santuari de Bellmunt, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC des d’on gaudiren de magnífiques panoràmiques de les comarques d’Osona i el Ripollès que ofereix aquesta talaia osonenca.

El camí és ple d’elements d’interès, tant naturals com patrimonials. Sens dubte que un dels més importants són les imponents fagedes que poblen la cara nord de la serra i que ens faran xalar en qualsevol època de l’any, però en especial a la tardor, quan els colors grocs i ocres tenyeixen de color aquests vessants de la muntanya.

Però no podem oblidar-no d’esmentar el mateix Santuari de Bellmunt, un temple encimbellat al capdamunt de la muntanya o el castell de Torelló, ruïnes que domina el vessant sud de la serra.

La primera part de la ruta recorre el Bisaura, un territori amb característiques pròpies compost pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà. Es troba situat entre Osona (a la qual pertany administrativament) i el Ripollès.

Sovint trobareu fent referència a aquesta entitat com a subcomarca. Tot i que aquesta figura no existeix com a entitat oficial, sí que l’any 2005 es va crear el Consorci de la Vall de Ges, Orís i Bisaura, organisme que inclou a part dels municipis del Bisaura també pels de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló.

El consorci vertebra les seves accions a través del Pla de Futur sostenible de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, que defineix com:

El Pla vertebra l’acció del Consorci a partir dels principis del desenvolupament sostenible, mínim impacte sobre el medi, amb la voluntat d’obtenir una participació activa dels agents locals i funcionant com a eina amb visió supramunicipal. El Consorci actualment dóna suport tècnic als 9 municipis que en formen part i és l’òrgan de treball intermunicipal amb què compta el territori.

Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

Durant el recorregut travessarem l’Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Té una superfície de 15.745.73 ha d’àmbit terrestre i és representatiu del sistema Transversal català. Les unitats orogràfiques més importants són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord, els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant, i la serra de Curull i de Bellmunt al sud. La Serra de Bellmunt forma un gran plec anticlinal en direcció est-oest que continua cap a llevant per la serra de Curull.

Sortida: Estació de Sant Quirze de Besora
Arribada: Estació Torelló
Època: Tot l’any.
Quan: Evitar l’estiu per la forta calor.
Dificultat: Itinerari amb distància i desnivell considerable que no presenta dificultats. Només un curt pas aeri després del santuari.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST03: De Sant Quirze de Besora als Bufadors de Beví i La Farga de Bebié. Coincideix amb l’actual només que ambudues surten de l’estació de Sant Quirze de Besora.
Ruta ST208: Volta al Bisaura. Ambdues rutes coincideixen des de la sortida i fins al Bosquetell punta on la ST208 gira per dirigir-se cap al Salt del Mir.
Ruta ST209: Versió estesa de la Volta al Bisaura que enlloc de baixar pel castell de Besora ho fa per la serra de Bufadors fins a l’estació de La Farga de Bebié. Com a la ruta anterior, coincideix amb l’actual fins al Bosquetell.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

DIFICULTAT

Travessa llarga (20,2 km) amb desnivell acumulat superior als mil metres. Cap dificultat remarcable però cal estar atents al tram de recorregut per la carena del Bellmunt. És sender evident i sense dificultat, però hi ha un petit pas aeri.

ELS SENDERS

Fàcil seguiment de la ruta, amb molts trams de sender senyalitzat i amb pals indicadors a bona part de les cruïlles.

GR-3: seguirem aquest sender des de Sant Quirze de Besora fins el Bosquetell (6,5 km), punt on creua amb el GR-151.

PR C-45 Sender de la Vall de Ges. Sender de petit recorregut amb sortirda i arribada a Torelló. Seguirem en bona part aquest sender de baixada fins a aquesta localitat osonenca.

ELS TRENS

La travessa comença a l’estació de Sant Quirze de Besora i acaba a la de Torelló. La de Sant Quirze queda uns metres apartada del nucli urbà, en una zona sense serveis.

L’estació de Torelló és més cèntrica que no pas la de St. Quirze. Pels seus voltants trobarem tota mena de serveis.

HORARIS RODALIES DE CATALUNYA

LA RESSENYA

1. DE SANT QUIRZE DE BESORA (ESTACIÓ) A CAN GUIXÀ (1,2 km ; 20 min ; -20 m)

Des de l’estació de Sant Quirze de Besora cal anar en direcció sud deixant a mà dreta el pont sobre el Ter de l’U d’Octubre, infraestructura històrica que uneix el nucli antic, situada al marge esquerre del riu, amb el dels Quatre Cantons. Sant Quirze va formar part de Santa Maria de Besora fins l’any 1934, quan s’hi va independitzar.

Un cop passat el pont podem optar per creuar Sant Quirze pel centre de la població passant pel carrer del Pont. De fet, aquest és l’itinerari seguit pel track de la ruta. Opcionalment podem continuar per la vora del riu Ter seguint el canal de Can Guixà, variant que expliquem aquí.

Des del centre del pont es tenen a banda i banda bones vistes del riu Ter així com de la resclosa de Can Guixà, punt des d’on el canal de Guixà pren les aigües per donar servei a l’antiga empresa tèxtil del mateix nom situada a l’extrem sud del poble. Des del 1987 el cabal d’aigua és utilitzat per a la producció elèctrica.

L’any 1798 Sant Quirze es va independitzar de Santa Maria, però els habitants d’aquesta última població no van voler perdre l’accés al riu Ter i es van reservar les terres limítrofs al curs fluvial de La Foradada de Sant Moí.

[Canal de Guixà] canal de 8 m d’amplada i d’una llargada aproximada d’un quilòmetre. El canal comença una mica més avall del pont de Sant Quirze, passa per un lateral del poble i, en algun tram, per sota d’aquest. Torna a sortir al començament de la zona esportiva a través d’un semi-pont. Passa pel costat del camp de futbol i més avall hi trobem una casa comporta amb dos bagants que no s’utilitzen (per buidar el canal quan va ple) i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un pont per on passa un camí de pedra, i uns 50 m més avall hi ha un altre pont, tots dos d’obra. El canal, abans d’arribar a la fàbrica, té una altra comporta, amb contrapès de ciment i ferro, de l’empresa M. Thomas Sala, accionada per volant i cadenes. El canal de sortida passa per sota del jardí per unir-se al riu pocs metres més endavant.” (Informació extreta del web del Consorci del Ter)

Seguim les marques de GR que ens porten a través del Pg. de la Verneda, on hi ha la font de Sant Jordi (1985), anomenat així per l’antiga verneda que aquí existia fins el 1940, quan una gran riuada el va fer desaparèixer. Passem sota l’interessant Pont del Ferrocarril construït el 1879 per la Sociedad Española de Construcciones Galindo, de Bilbao, reformat de forma important el 1930. Si ens fixem en les quatre columnes que el sostenen notarem que les dues centrals són de formigó enlloc de pedra, i és que van haver de ser reconstruides després que les tombés una gran crescuda del Ter (potser la de 1940?).

El sender ens porta a passar per Can Guixà on un plafó informatiu situat a la cruïlla amb la carretera ens fa cinc cèntims d’aquest antic complex industrial tèxtil:

El 1859, Josep Guixà i Tous, procedent d’Igualada, es va establir a Sant Quirze de Besora amb capitals suficients per a instal·lar-hi al cap d’un temps una fàbrica tèxtil.

La instal·lació dels Guixà a Sant Quirze va suposar un canvi radical per al poble – que va duplicar la població – fent-lo entrar en l’era de la industrialització. El crac de la Borsa de Barcelona de 1866 provocà el canvi de firma de Can Guixà, que fou adquirida per la S.A. Tous i Cia.

Durant la tercera guerra carlista, la fàbrica fou cremada pels lliberals.

Del 1910 a 1923, el nom de l’empresa és Guixà, Bonet i Franch. Després passà a anomenar-se Hilaturas Guixà fins el 1977, any en què es tancà les portes definitivament. Diferents empreses s’instal·laren llavors a l’edifici.”

Informació extreta del web del Consorci del Ter

2. DE CAN GUIXÀ AL BOSQUETELL (5 km ; 1h30min ; +450 m / -40 m)

Adossada al final de l’edifici fabril de la nostra dreta hi ha l’entrada a una curiosa capella que paga la pena visitar. S’hi accedeix passant sota un arc on hi ha escrit “Capella de Montserrat“. Cal seguir 90 metres per l’interior d’un ‘estrany’ jardí format per bambú, teixos i boix grèvol fins a arribar fins a una eclèctica capella amb una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la que s’hi accedeix per una doble escala. Tot plegat, força ‘curiós’.

Caminem uns 300 metres pel voral de la carretera fins a arribar a unes naus industrials. Aquí podem agafar o bé el GR-210 Camí del Ter, sender que va entre el riu i les indústries, o bé el GR-3 que continua per l’asfalt a l’esquerra de les naus.

Ambdues variants s’uneixen poc abans del veïnat de la Foradada, punt on deixem enrere l’asfalt per endinsar-nos de ple en la zona de protecció de l’Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Tot i la seva proximitat amb el poble de Sant Quirze de Besora, forma part d’un petit nucli de cases que pertanyen al terme de Santa Maria de Besora, on hi ha el mas Foradada, el molí de Foradada, i l’Illa de Foradada.

Es dóna la circumstància que quan l’any 1798 el nucli de Sant Quirze es va independitzar de Santa Maria de Besora, els de Besora es van voler assegurar dues sortides estratègiques fins a l’aigua del riu Ter: al nord -per la Farga de Bebié- fou Fogonella i Sant Moí, i al sud Foradada.

Extret del web vallgesbisaura

Emprenem la pujada més dura de tota la ruta guanyant alçada sense pausa però alhora obtenint cada cop millors vistes de les muntanyes veïnes gràcies a les finestres que se’ns van obrint entre el bosc, en especial del capdamunt de la carena de la serra de la Cogulera des d’on les fagedes de la cara nord de la serra de Bellmunt són ben visibles.

Assolim la masia del Bosquetell, abandonada i en ruïnes davant de la qual trobem una àmplia praderia. Uns metres més enllà trobem un trencall on es separen els camins que van a Bellmunt amb el que dirigeix al Salt del Mir.

3. DEL BOSQUETELL AL SANTUARI DE BELLMUNT (4,2 km ; 1h30min ; +1h30 +380 m / -115 m)

Important cruïlla de camins marcat per un parell d’indicadors, un mig amagat per la vegetació. A la dreta deixem el camí que es dirigeix cap al Salt del Mir i Santa Maria de Besora traspassant el collet del Bosquetell.

Hem d’anar a la dreta travessant un prat lligat a l’antic mas en direcció sud. El corriol creua el torrent del Bosquetell fins a la pista (700 metres) que recorre el vessant nord de la serra de Bellmunt i per on circula el PR C-45 provinent de Torelló i del coll de les Gargantes.

El sender recorre el vessant nord de la serra guanyant alçada progressivament però sense grans desnivells. El camí travessa les frondoses fagedes que es troben en aquest vessant de la muntanya fins al coll d’Hi-era-de-massa.

Topònim molt curiós, que té el seu origen en uns fets esdevinguts en temps feudals.

S’explica doncs, que fal molts anys, no podem concretar la data, al Castell de Besora hi vivia un senyor feudal de conducta dèspota i cruel vers els seus subordinats. Aquests cansats de tantes humiliacions, es reuniren secretament en el “camp del mal consell”, i decidiren desfer-se del seu amo definitivament.

La vigila del seu sant organitzaren una cacera de senglar, i qual van ésser en el coll situat al peu del Santuari de Bellmunt, en lloc d’atacar la fera, fou agredit i mort l’amo i senyor. El Tribunal hi prengué part i quan va fer la pregunta de – Qui l’ha mort?, respongué la gent unànimament -el poble-, -Per què l’ha mort? per que hi era de massa.

De llavors ençà el nom d’aquest coll ha estat hi era de massa.

Extret web Ajuntament de Vidrà

El coll (pa indicador) és una important cruïlla de camins on conflueixen els camins de Sant Quirze i Santa Maria de Besora amb els de Torelló i Vidrà. Aquí s’inicia l’ascens dret i directe al Santuari de Bellmunt a través del Bosc de les Fages, una imponent fageda que ens acompanyarà fins al santuari.

4. BELLMUNT AL CASTELL DE TORELLÓ (7 km ; 2h ; +270 m / -750 m)

Bellmunt és un santuari marià situat dalt d’un esperó rocós al capdamunt de la serra, ‘ermita al cel suspesa‘ a la que fa referència Jacint Verdaguer en els primers versos de l’Emigrant. Pertany al terme de Sant Pere de Torelló i està documentada des de l’any 1240, quan Pere de Serra fa constar el nom de “Sancte Marie de Bello monte” en una donació de 12 diners que fa a aquest temple, entre d’altres de la comarca.

El punt més alt, on hi ha el vèrtex geodèsic i una creu de ferro, està situat sobre el santuari i s’hi accedeix per un caminoi esglaonat. Dalt estant, s’obté la panoràmica clàssica del Santuari amb el Puigsacalm al fons, així com magnífiques vistes del Pirineu, del Bisaura, de la Plana de Vic i dels municipis de Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló als nostres peus.

A Bellmunt encara hi ha ermità, qui té cura del lloc. Hi trobareu servei de bar, restaurant, hostatgeria i refugi. Hi podreu esmorzar, dinar o sopar. Abans però, consulteu horaris i preus a la seva web Santuari de Bellmunt.

Del vèrtex cal seguir a ponent seguint un corriol que careneja la serra. El camí carener és molt estètic, amb vistes especialment interessants cap al vessant sud de Bellmunt. Abans del puig de Serragrenyada (el camí no passa pel cim sinó a pocs metres i per tant, és fàcil de passar-lo de llarg) evitem per un costat el camí passa per l’únic punt aeri, el collet del Cabrit. El pas no té dificultat, però persones amb vertigen poden patir una mica. És un pas a la roca que se supera per la dreta on darrerament s’hi ha instal·lat un barana feta amb cable d’acer.

Uns senyals vermells ens ajudaran a seguir el corriol que baixa entre una magnífica roureda fins al collet de la Bauma d’en Micó. El camí perd alçada molt ràpidament entre una tupida roureda fins al coll de Duec (pals indicadors), d’on iniciem de nou un ascens pel bosc de Maronta que ens porta fins la Carena de Maronta, una cresta de muntanyes paral·lela pel sud a la de Bellmunt.

Passat el Tres Batlles, cim de 805 m d’altura i d’ascens opcional, s’inicia el PR C-45.1 variant que seguirem a fi de passar pel castell de Torelló. Mentre que l’original PR C-45 baixa vers la vall del torrent de Vallmajor, la variant segueix la Carena del Castell, un crestall de margues blaves amb petits ascensos i descensos que ens faran carregar les cames, tot i que des d’aquí dalt tindrem vistes privilegiades de la Serra de Bellmunt, el Puigsacalm i bona part de la comarca d’Osona.

Les margues són roques sedimentàries del grup de les lutites que contenen un important percentatge de carbonat de calci. Es formen a partir del fang de diferents composicions que gràcies a processos químics, físics o biològics es transformen en roques.

Són d’aspecte terrós i poden ser d’aspecte blavós com les d’Osona o més groguenques com les del Bages. Es van formar durant l’eocè superior (35 Ma) en un mar interior poc profund i càlid que cobria tota la Plana de Vic. L’efecte de l’aigua i l’erosió donà al paisatge una ondulació en terrasses fluvials i turons, testimoni que emergeixen dels camps de conreu de secà.

5. DEL CASTELL DE TORELLÓ A TORELLÓ (ESTACIÓ) (2,9 km ; 1h ; -250 m)

Per accedir al castell de Torelló cal superar un petit pas rocós on hi ha instal·lada un escala de ferro. No presenta dificultats. La ruta no segueix sota el castell, així que no és obligat de pujar-hi per continuar l’itinerari. No cal dir que paga la pena pujar-hi per gaudir de les vistes que es tenen de la serra de Bellmunt i bona part de la plana que inclou els municipis de Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló.

També podeu llegir un excel·lent recull històric del castell al web La Vall de Ges: el Castell de Torelló.

Castell documentat per primer cop l’any 881 (‘castro torelonense’), tot i que també s’hi han trobat vestigis d’un assentament fortificat iber, fet que remarca la seva importància estratègica com a punt privilegiat de control del territori. La funció militar de control va ser la principal. Mai aquí van viure els senyors feudals sinó ‘castlans’, castlania exercida per una família cognomenada Torelló, si més no entre 1131 i 1280 quan, per matrimoni passà a Berenguer d’Orís.

El turó del castell té forma en planta d’una fulla de faig amb la punta encarada a migjorn, on hi ha l’entrada al recinte. És una bona mostra de l’evolució dels castells de la comarca. S’observen uns forats en la roca, usats segurament per a apuntalar-hi bigues de fusta, que es podrien atribuir als primers castells carolingis.

Sobre el primer nivell, al terç nord, es devia aixecar el que queda actualment del castell medieval: una torre de defensa de planta circular. Actualment té una alçada de 3,60 m a tramuntana i 4,70 al sud. El diàmetre és d’1,65 m i el gruix dels murs fa 1,60 m. En un extrem del turó, al terç meridional, es pot veure encara una cisterna excavada a la roca de 2 m de llarg per 1,5 d’ample.

L’aparell del que queda de la construcció és de carreus petits rectangulars ben tallats, disposats en filades uniformes. Aprofitant la roca de la part més alta del turó i seguint la cinglera es construí una muralla que envoltava tot el conjunt. Per tant, l’esquema bàsic del castell, és a dir, una torre de defensa envoltada de muralla, és propi del segle XI.”

Del castell el sender segueix en direcció sud sempre sobre margues nues amb conreus i granges escampades pel territori. Passat el turó de Coll de Gallina iniciem la baixada final a Torelló, tot entrant per la zona esportiva, punt on el sender original i la variant s’uneixen de nou.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Osona: 17 excursions a peu. Josep Mauri. Cossetània (2016)
A peu per Osona: 20 itineraris. Josep Mauri. Cossetània (2003)
El Bisaura : rutes a peu i en BTT : Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora, Sora, Vidrà. Montserrat Vilalta. Cossetània (2003)
Rere els passos d’Artur Osona, per les muntanyes del Bisaura i els seus voltants. David Vilaseca. Associació Cultural Gombau de Besora (2016)