189. Serra de Mont-roig: ruta integral des deSt. Llorenç de Montgai per la Pala Alta (100 Cims) i l’Extrem (100 Cims)

ÍNDEX DE CONTINGUTS

DADES TÈCNIQUES

Estació de sortida/arribada: Sant Llorenç de Montgai (Tren dels Llacs)
Distància/durada: 22 km / 6h (sense aturades)
Desnivell: +/- 1.200 m
Dificultat: Molt Exigent
Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

ATENCIÓ: DES DEL 2018 LA COVA DEL TABAC ESTÀ TANCADA. PER ENTRAR-HI PER LLIURE CAL SOL·LICITAR-HO PRÈVIAMENT A ESPAI ORÍGENS. (L’OFICINA ÉS A LA CARRETERA DE CAMARASA, APARTADA DE LA RUTA).

Us presentem una nova travessa que recorre íntegrament la carena de cingles del Mont-roig sortint ara des del sud, des de l’estació de tren de Sant Llorenç de Montgai. Complementa la Ruta ST188, caminada que recorre també el Mont-roig de forma completa però que té el seu inici des del vessant nord, des des l’estació de Vilanova de la Sal (tren Lleida-La Pobla de Segur).

La proposta és força semblant a la Ruta ST56, la travessa que podríem considerar la circular més clàssica i coneguda de la serra i que es pot trobar ressenyada en molts llibres i traces de gps.

Les diferències d’aquesta nova proposta amb les anteriors comencen pel camí utilitzat per a pujar a l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre, el Camí de la Socarrada i la collada de Llorenç, una opció 500 metres més llarga en distància que la utilitzada a la Ruta ST56 però que creiem més interessant paisatgísticament. La gran diferència, però, amb la Ruta ST56 és l’ampliació de la travessa carenera fins al Mont-roig (punta de l’Extrem), el cim més oriental de la serralada i on trobarem restes de búnquers de la Guerra Civil. De baixada cap al coll d’Orenga visitarem les coves del Pas del Sastre i del Tabac abans com a elements nous que aquesta proposta visita.

El punt més alt de la serra és la Pala Alta, un cim que com la Punta de l’Extrem, està inclòs als 100 cims de la FEEC. Els cims pengen els penya-segats de la serra i ofereixen unes increïbles panoràmiques a 360º sobre el Montsec i el pantà de Camarasa al nord. Al sud sobresurt pel seu cim en forma d´altiplà el turó del Castell de Sant Llorenç de Montgai.

Durant la travessa recorrerem panoràmics camins careners, visitarem velles ermites, ens endinsarem en coves, assolirem cims amb vistes de vol d’ocell i coneixerem escenaris de la Guerra Civil gràcies a una formidable travessa circular que recorre completament la carena de la serra. Tancarem el cercle seguint el Camí de les Feixes, un frondós corriol que recorre l’obaga de la serra entre la seva cara nord i el pantà de Camarasa. D’especial interès és la Cova del Tabac, una cavitat amb pintures rupestres a la que ens podrem endinsar fàcilment fins al final.

Interès: Les vistes des de la Pala Alta (100 Cims) i de la Punta de l’Extrem (100 Cims), la Cova del Tabac, una cavitat on podrem endinsar-nos-hi fàcilment amb l’ajuda d’una llanterna.
Època: Tot l’any. Compte a l’estiu amb la calor.
Dificultat: Cap dificultat tècnica però amb fort desnivell acumulat. Alguns camins poden resultar aeris, però sense perill. Petits passos equipats d’accés a la cova del Tabac.

CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES

Ruta ST56: L’estació de Sant Llorenç de Montgai és també l’inici de la travessa circular que recorre des del sud part de la carena de la Serra de Mont-roig. Ambdues rutes coincideixen entre l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre i el Portell de l’Extrem.
Ruta ST171: Travessa entre Sant Llorenç de Montgai i Vilanova de la Sal. Coincideix des del cim de la Punta de l’Extrem fins a l’estació de Vilanova de la Sal.
Ruta ST188: Ruta germana a l’actual. Recorre també íntegrament la carena del Mont-roig, però sortint des del vessant nord, de l’estació de Vilanova de la Sal.

MAPES

TOPOGRÀFIC

TRACK A WIKILOC

SERRA DE MONT-ROIG

La Serra de Mont-roig, inclosa a l’espai natural protegit de l’Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa i del Geoparc Mundial de la UNESCO Conca de Tremp, s’aixeca al nord de la comarca de la Noguera a cavall dels municipis de Camarasa i de Les Avellanes i Santa Linya. Geològicament forma part de les Serres Marginals, un conjunt de muntanyes de roques mesozoiques de relleus modests formades pel plegament d’un mantell de corriment desplaçat al sud durant l’aixecament dels Pirineus. Formades per roques calcàries, conglomerats i gresos, representen el punt de transició entre la Conca de l’Ebre i les primeres unitats prepirinenques. El seu punt més elevat és la Punta Alta, un cim de 950 metres d’altura inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC de les muntanyes més significatives de la geografia catalana.

La serra, s’erigeix com l’escull més important del ferrocarril i només la supera gràcies al túnel de Coll de Porte, el més llarg del seu recorregut, de 3.495 metres de longitud. El tren representa un mitjà de transport idoni per accedir i conèixer aquesta part del territori.

TREN LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR

Consultar horaris

Des de l’any 2016 la freqüència de pas dels trens de la línia Lleida-La Pobla de Segur ha augmentat considerablement. Si fins llavors només hi havia un tren per sentit, des d’aquest any, amb la incorporació de noves unitats dièsel de la Sèrie 331, aquesta ha augmentat a quatre trensper sentit fins a La Pobla de Segur.

Aquesta clara millora en el servei implica que si volem, podem fer l’excursió en un sol dia des de Lleida, ciutat on podrem connectar amb els trens regionals o d’alta velocitat fins a la nostra destinació de sortida.

La línia Lleida-La Pobla de Segur també s’explota turísticament amb el nom de Tren dels Llacs, un servei que només funciona alguns caps de setmana entre els mesos d’abril a octubre. El tren està composat per locomotores dels models 10817 i 10820 dièsel construïdes l’any 1968 i per quatre cotxes d’època de la sèrie 6000, un cotxe cafeteria i un furgó postal. El preu d’aquest viatge per a adults és de 31 € (a/t).

Si volem passar el cap de setmana a la zona un cop feta la ruta, tenim l’opció de poder dormir a l’alberg La Cova o al càmping a Sant Llorenç de Montgai o bé utilitzar el refugi lliure del Pletiu de l’Extrem, dalt de la carena del Mont-roig. És un refugi lliure en bones condicions, amb bancs i taula, sense matalassos ni aigua a l’exterior. Hi ha un dipòsit que teòricament recull aigua de la pluja i un broll, però tot plegat sembla estar inutilitzat a finals del 2013. Si penseu utilitzar-lo, assegureu-vos que està obert i en servei.

DIFICULTAT

El camí no té dificultats tècniques, només parar atenció al camí carener a no apropar-se als estimballs. Hem d´estar alertes a la pujada a la carena, donat que hi ha diverses cruïlles de camins on hem d´estar alerta. El camí carener comença a l’Ermita de la Mare de Déu de Montalegre on a partir del qual només caldrà seguir el corriol sense pèrdua que busca els cims de la carena o el vessant nord (més suau) de la serra. La baixada no té pèrdua, seguint en sentit contrari els diversos cartells indicadors que duen al refugi lliure (sense aigua) del Pletiu de l’Extrem.

En tot el recorregut no trobarem cap marca de sender, ni de GR, ni PR ni de SL. Només trobarem alguns cartells indicadors de fusta que marquen la direcció al refugi de Pletiu de l´Extrem, sentit contrari al que nosaltres portem.

MONT-ROIG DES DE PROP DEL PORTELL DE L’EXTREM

LA RESSENYA

(datum ETRS89)

0 km 0h Estació de Sant Llorenç de Montgai FGC (297 m) (gps 31T 320125 4637222)

L’estació es troba un quilòmetre al sud-oest de Sant Llorenç de Montgai, nucli de població del municipi de Camarasa.

L’estació va ser inaugurada l´any 1949 amb la prolongació de la línia des de Balaguer fins a Cellers-Llimiana. L´edifici és de tres plantes i està tapiat atès que no ofereix cap mena de servei. Per esperar el tren només hi ha una marquesina a l´aire lliure, que donades les adverses inclemències meteorològiques que es donen en aquestes terres a l’hivern resulta insuficient.

Des de l´estació surt un corriol marcat amb pal indicador que puja en 45 minuts fins el Castell de Sant Llorenç.

Nosaltres anem cap a l’est pel carrer asfaltat que després de passar sota les vies i el cementiri de la població ens porta fins al centre de Sant Llorenç. Seguim la carretera en direcció nord, cap a Camarasa durant 500m fins que trobem el restaurant L´Isard a mà esquerra.

1,4 km 20 min Deixem la carretera (250 m) (gps 31T 321027 4637845)

Quan arribem al restaurant tombem a la dreta deixant la carretera. Creuem el pàrquing del restaurant i anem a buscar un corriol que surt a l´altre costat, que puja pel fons del Barranquet del Mas del Cinto. Durant uns metres seguim també les marques vermelles que porten a la nova via ferrada ´Cágate Lorito´ una difícil VF creada recentment. Aviat veiem una gran paret que sembla barrar-nos el pas. És el talús de les vies del tren.

1,9 km 30 min Creuem la via del tren (310 m) (gps 31 T320812 4638167)

Tenim dues opcions per creuar les vies del Tren dels Llacs. La més pràctica és la de pujar el costerut corriol que surt a la nostra dreta i que puja fins a les mateixes vies del tren. Una segona opció és la de passar sota les vies a través d’un túnel d´uns 20-30m amb unes curioses travesseres de tren a la sortida que serveixen per creuar el torrent.

Superades les vies del tren, el camí va vers a l’est per sobre d’un torrent entre un camp de garrics i ginebrons. Creuem el torrent caminant entre alguns roures fins que després de 250m del torrent, arribem al Camí de la Garriga (pista).

2,6 km 40 min Camí de la Garriga (387 m) (gps 31T 320276 4638464)

El Camí de la Garriga és una pista que connecta Sant Llorenç i el nucli de població de Vilanova de la Sal, municipi de Les Avellanes i Santa Linya. L’agafem vers la dreta en lleugera baixada per immediatament deixar-la per prendre un corriol a l’esquerra just on la pista fa una marrada de 180º a la dreta (marcat amb un cartell de fusta que ens indica que és el camí que va a Vilanova).

Cal seguir aquest senderó només durant un parell de minuts, quan desembocarem al camí de la Socarrada.

2,8 km 45 min Camí de la Socarrada (405 m) (gps 31T 320150 4638590)

Envoltem un camp de conreu pel nord, on desapareix el camí. Anem ara per un corriol que puja pel marge dret del Clot del Roure entre una garriga amb roures aïllats. Davant se’ns apareix les impressionants parets del Mont-roig mentre treu el cap al capdamunt de la cinglera l’ermita de Montalegre.

4,5 km 1h15min Collada de Sant Llorenç (616 m) (gps 31T 318992 4639489)

Atenyem a l’alçada de la Collada de Sant Llorenç el Camí de Fontanelles, una àmplia pista fàcilment accessible amb vehicle des de Vilanova de la Sal que connecta amb el Camí de les Altures, la pista que puja fins al coll de Porta i el refugi de la Collada de l’Extrem.

Hem d’abandonar el camí gairebé només agafar-lo allí on la pista es divideix i envolta un parell d’alzines. A mà esquerra surt un corriol que es bifurca un parell de minuts després. A l’esquerra baixa cap a la Font de Fontanelles. Prenem l’opció de la dreta, un corriol que puja entre matollars i boscos esclarissats formats per alzines i roures enfilant-se per la Serra de Santa Margarida, un contrafort del Mont-roig.

6,7 km 2h Ermita de la Mare de Déu de Montalegre (868 m) (gps 31T 319551 4640268)

La gràcia de l’ermita és la seva posició, encimbellada al capdamunt de la cinglera de Mont-roig. Dins hi ha una una imatge de la Mare de Déu de Montalegre que amaga una curiosa la història al seu voltant i del pastoret que l’acompanyava.

Les dues figures foren amagades l´any 1936 en plena guerra civil. En acabar el conflicte la Verge fou recuperada però l’habitant de Vilanova de la Sal que s’encarregà d’amagar el pastoret morí durant aquests anys, quedant la seva localització desconeguda. S’han fet diverses cerques per trobar-lo, però encara no ha aparegut. Cada 1 de maig s’hi celebra una romeria i un aplec cada tercer diumenge de setembre.

Des de la part posterior de l’ermita, a tocar d’una torre de telecomunicacions, surt un corriol que careneja entre petits arbres de carrasca pel vessant nord de la serra fins que en 20 minuts trepitgem el cim de la Pala Alta.

7,8 km 2h30min Pala Alta (950 m) (gps 31T 320518 4640527)

Cota màxima de la Serra de Mont-roig. Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic i una caseta metàl·lica. Des d’aquí podrem gaudir d’unes vistes panoràmiques d’extrema bellesa. Al nord, el pantà de Camarasa amb les parets del Coscoll caient sobre l’aigua amb el Montsec al fons. Cap al sud, i si les boires hivernals ens ho permeten, podrem veure el pantà de Sant Llorenç i el Castell de Sant Llorenç.

Seguim l’excursió pel corriol carener per anar a buscar el coll de Porta a través d’una forta baixada en aproximadament 20 minuts.

8,6 km 2h50min Coll de Porta (814 m) (gps 31T 321269 4640606)

Fins aquest coll es pot accedir en vehicle per una pista que surt de Vilanova de la Sal. Si mirem enrere cap a la Pala Alta podrem observar les roques blanques del cretaci superior sobre uns afloraments vermellosos de bauxita.

Des de l’esplanada del coll agafem un corriol que puja molt dret i que ens farà suar de valent fins el proper cim de La Pala del Coll de Porta (892 m).

8,8 km 2h55min Pala del Coll de Porta (892 m) (gps 31 T321447 4640580)

Del cim, el corriol torna a baixar seguint a tocar dels cingles de forma més suau que no pas a la pujada. La serra en aquest punt gira una mica al sud, fet que fa que des d’aquesta part del recorregut puguem veure íntegrament l´espectacular serra de Mont-roig darrere les nostres passes. En primer terme veiem el cim de La Pala del Coll de Porta, després la Pala Alta i l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre a l’extrem occidental de la serra. Cap al nord la panoràmica també impressiona, amb el pantà de Camarasa, el Montsec i el Pirineu al fons.

El camí fa petites pujades i baixades seguint la carena de la serra entre boscos de carrasca fins que trobem una cruïlla, som al Portell.

11,1 km 3h30min El Portell de l’Extrem (refugi Pletiu de l’Extrem) (752 m) (gps 31T 323332 4640563)

Cruïlla de camins. Cap al sud davalla fins al coll d’Orenga per un esplèndid sender que baixa sota les parets anomenades ‘Pilar sin Brillo’. També aquí finalitza el Camí de les Altures, la pista que puja des de Vilanova de la Sal i que hem creuat al coll de Porta. Si seguim la pista al nord durant uns metres farem cap al refugi del Pletiu de l’Extrem o del Xut, una cabana forestal que es va adequar el 2009 com a refugi lliure. S’hi van fer obres per a crear una petita bassa d’aigua de pluja i es va fer una font però no confieu a trobar-hi aigua. Pot ser un recurs per dividir la travessa en dues còmodes jornades.

Reprenem el camí seguint el camí que va enlairat sobre les parets de Camarasa i del Tabac, dos cingles que acullen les rutes d’escalada més exigents de la serra i des d’on tenim excel·lents vistes cap al Congost de Camarasa i la muntanya de Mu, situada a l’altre marge del riu Segre.

En una lleugera collada deixem el camí principal (fites de pedra) per seguir un corriol a la dreta que puja per un camí incòmode i embardissat amb garrics fins pràcticament arribar al caire del cingles del vessant nord abans d’assolir el cim del Mont-roig.

12,4 km 3h50min Mont-roig (714 m) (gps 31T 324043 4641186)

El Mont-roig és el cim més oriental de la carena de Mont-roig i està separat de la resta de cims de la carena, fet que ens permet gaudir d’una de les millors panoràmiques de tota la serra. Podeu consultar una panoràmica 360º del Mont-roig aquí.

En primer terme veiem el pantà de Camarasa amb els cingles de la Rendisclera de la Maçana i l’espectacular Congost de Mu, tall obert pel Segre de camí a l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.

Entre moltes muntanyes, podrem distingir el Tossal de Mirapallars (Montsec de Rúbies) i Sant Alís (Montsec d’Ares), entre els quals, si el dia és clar, arribarem a veure les muntanyes de la Vall Fosca, com el Pic de Peguera, Montsent de Pallars, la Pica de Cerví, Mussoles o el Tossal de la Costa.

Uns metres abans del cim, just al caire del cingle de llevant (compte amb les persones que tinguin vertigen) hi ha les restes d’un búnquer de la Guerra Civil. Les batalles durant l’any 1938 van ser molt dures en aquesta zona atesa la presència de la presa de Camarasa, punt estratègic per dominar la producció elèctrica de la central hidroelèctrica així com les crescudes del riu. Els nacionals van utilitzar les crescudes artificials com a ‘artilleria hidràulica’, augmentant el nivell de les aigües a fi de perjudicar les escomeses republicanes. Especialment decisiva va ser durant l’ofensiva republicana de l’agost de 1938 a Vilanova de la Barca, quan la força de l’aigua s’endugué riu avall cavalls, genets, carrabiners i tot el que trobava al seu abast.

Del cim del Mont-roig desfem el camí fins a la collada anterior per prendre ara un camí al nord que baixa entre brolles calcícoles de romaní típiques dels vessants assolellats.

12,9 km 4h Pas del Sastre (629 m) (gps 31T 323763 4641221)

Àmplia i poc marcada collada que supera fàcilment els cingles que baixen pel vessant nord del Mont-roig. En aquest punt ens endinsem en la cara nord de la serralada. Deixem enrere la vegetació baixa per entrar en el bosc de roure i pins.

13 km 4h05min Cova-avenc del Pas del Sastre (655 m) (gps 31T 323888 4641198)

Pocs metres després de tombar el pas del Sastre un corriol puja lleugerament entre exuberant vegetació fins a la cova del Pas del Sastre. La cavitat no té una definició clara. Tant la podríem veure com una gran balma, com una petita cova o bé com un avenc esfondrat. Té una mica de cada. Es creu que podria haver connectat amb la Cova del Tabac. Si ens fixem en el croquis de la Cova del Tabac, aquest connectaria amb la del Pas del Sastre si no fos per l’esfondrament que hi ha al final d’aquesta cavitat.

Des de la cova, el camí baixa amb ganes entre pinedes i rouredes per l’obaga de la serra fins que assolim una cruïlla de camins. Som al camí d’accés a la Cova del Tabac des de la presa de Camarasa.

14 km 4h25min Camí de Camarasa (470 m) (gps 31T 324456 4641515)

El camí desemboca a la cruïlla amb el camí que puja des de la presa de Camarasa. El seguim em direcció sud tot deixant enrere un pou de gel. Caminem amb grans vistes cap al Congost de Mu i el Tossal de Sant Jordi a l’altre marge del Congost de Camarasa.

Un senderó que recorre la Feixa, una terrassa herbada que va sota els Cingles del Tabac i sobre l’espadat del Sòcol del Mont-roig. El camí condueix a Sant Llorenç a través del coll d’Orenga, però al cap de 20 min el deixarem per prendre a mà dreta el trencall d’accés a la cova.

15,1 km 4h40min Accés a la Cova del Tabac (562 m) (gps 31T 324113 4641102)

L’accés a la Cova del Tabac (fletxes vermelles) es fa per un camí equipat amb cadenes i grapes ancorades a la roca per un corriol que va a estones enlairat sota el cingle que cau directament del cim del Mont-roig. El tram més dret és al final, on trobarem 6 grapes tipus via ferrada amb cadena de seguretat. No cal cap mena de material tècnic i és apte també per a nens.

15,3 km 4h45min Cova del Tabac (614 m) (gps 31T 324007 4641016)

Cova d’origen càrstic i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN), on l’aigua ha anat filtrant-se durant milions d’anys, creant aquestes cavitats i formant estalactites i estalagmites a l’interior. L’entrada, davant de la qual hi ha un plafó informatiu, té forma ogival i és de grans dimensions.

La Cova del Tabac fa 15 metres d’amplada a la base, i 20 metres d’alçada. El pis de la cova té una inclinació ascendent, i les seves parets s’acosten formant una primera cambra, que es comunica amb l’interior per una obertura semblant a un arc rebaixat. Una altra cambra segueix a aquesta tot seguida d’una altra més. A uns 80 metres cap al nord-oest, la direcció canvia de cop prenent la gruta una orientació cap al nord i regularitzant-se la seva forma” (Font Viquièdia)

“Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han d’afegir també els realitzats per J. de la Vega. Fou però L. Díez-Coronel qui va descobrir les pintures de la Cova del Tabac, les va estudiar i cinc anys després del seu descobriment les va presentar al XVII Congreso Nacional de Arqueología.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

S’han individualitzat 12 figures que corresponen a antropomorfs, esteliformes, quadrúpedes, rectangles radiats, traços i restes de pigment, d’estil esquemàtic, tècnica de traç simple i color ataronjat-vermellós i vermell. (Font Dep. Cultura de la Generalitat)

De nou a la cruïlla d’accés a la cova del Tabac, continuem pel corriol en direcció oest seguint un espectacular corriol que va a tocar dels penya-segats, amb certa tendència a pujar. Caminem per la Feixa, una àmplia terrassa que va sota els peus de les enormes parets del Mont-roig i sobre els cingles del Sòcol de l’Extrem. No caminarem pel caire de l’abisme, però si podem tenir sensació aèria, d’amplitud. El camí és espectacular. Passem sota de diferents balmes, algunes amb ruïnes d’un antic aprofitament i per diferents cavitats mentre ens acompanya el Tossal de Sant Jordi a l’altre costat del Congost de Camarasa.

16,5 km 5h05min Cruïlla accés al Portell de l’Extrem (630 m) (gps 31T 323151 4640312)

Arribem a un trencall. A la dreta el corriol s’enfila sota els cingles de la serra a fi d’atènyer el Portell de l’Extrem (punt per on hem passat al quilòmetre 11,1 de la ruta). Nosaltres, però, hem de continuar a l’esquerra per un camí que baixa dret vers el coll d’Orenga. El camí és pedregós i fins i tot creua una petita tartera durant la baixada. Davant nostre podrem observar espectaculars vistes de la muntanya de Sant Salvador i del pantà de Sant Llorenç de Montgai.

17,7 km 5h20min Coll d’Orenga (420 m) (gps 31T 322607 4639488)

Assolim l’ampla i oberta collada que separa els cingles de Mont-roig de la muntanya de Sant Salvador que tenim a davant. Aquest punt de la muntanya ofereix uns importants afloraments de margues i guixos grisos i blancs del mesozoic.

Tombem a la dreta seguint un pals indicadors en sentit invers que indiquen direcció al Refugi de Pletiu de l’Extrem. Caminem ara per pista, força calorosa a l’estiu, entre boscos de pi blanc deixant de costat diverses bifurcacions que anirem trobant en la baixada indicades amb un pal direcció Refugi.

El congost dels Ulls de Llorenç obre un tall a la cinglera entre les parets de l’Ós i del Pont, fet que facilita l’existència de l’inici de diferents camins que s’endinsen cap a la serra.

Després de 30 min. de seguir la pista el camí creua el Barranc dels Ulls de Llorenç pujant per incorporar-se al Camí de la Garriga, proper al seu punt d’inici a la carretera LV-9047. Seguim el camí a l´esquerra uns 100 metres fins prendre un camí rogenc a la dreta que ens durà a la carretera LV-9047.

20 km 5h50min Carretera LV-9047 (255 m) (31T 321551 4638056)

Ens incorporem a la carretera Camarasa-Gerb i la seguim a l’est (dreta) durant 700 m. Cal anar en compte amb els cotxes però també gaudint de les vistes del pantà de Sant Llorenç de Montgai i el cim del Monteró a l´altre costat del pantà.

A la nostra dreta sota la cinglera de la Cascalda es troba la Cova dels Bous (accessible des de Sant Llorenç), una gran balma amb restes neandertals de fa 50.000 anys. Cal concertar visita prèvia o passar per l´espai Orígens, a Camarasa, si no s’ha fet. L’indret forma part de la Ruta dels Origens, un itinerari científic-turístic pel Pirineu i Prepirineu català i francès sobre el tema dels Orígens: de l’Univers, de la Terra, de les Espècies i de la Humanitat.

22 km 6h15min Estació de Sant Llorenç de Montgai (297 m) (gps 31T 320125 4637222)

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

Excursions per la Serra de Mont-roig i muntanyes veïnes : 27 itineraris a peu. Joan Ramon Segura i Antoni Satorra. Ed. Cossetània (2017)
Montsec : 20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur. Jordi Solà i Mas. Ed. Cossetània (2011)
25 excursions pel front del Pallars. Joan Ramón Segura. Ed. Cossetània (2006)
Excursions a l’interior de la terra: 22 itineraris espeleològics. Ferran Alexandri. Ed. Abadia de Montserrat (2011)
Excursions per la ruta del tren dels llacs : sortides a peu i amb BTT resseguint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. Joan Ramón Segura. Ed. Pagès (2010)
Línia Lleida-La Pobla : el ferrocarril transpirinenc del Noguera Pallaresa. Lluís Prieto i Tur. Ed. FGC (2008)
El Ferrocarril Lleida-Saint Girons : una empresa que roman a mig camí. Llorenç Sánchez i Vilanova. Ed. Institut d’Estudis Ilerdencs (2003)
50 elements d’arquitectura i enginyeria ferroviàries. Josep Olivé Saperas. Cossetània (2012)