ÍNDEX DE CONTINGUTS
- DADES TÈCNIQUES
- LA TRAVESSA
- CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES
- MAPES
- DIFICULTAT
- ELS SENDERS
- ELS TRENS
- LA RESSENYA
- FOTOGRAFIES
- FOTOS PANORÀMIQUES
- BIBLIOGRAFIA
- RUTES RELACIONADES
DADES TÈCNIQUES

- Estació de sortida/arribada: Llançà (Alt Empordà)
- Distància/durada: 20,9 km / 5h45 (sense aturades)
- Desnivell: +/- 890 m
- Dificultat: +195 m / -245 m
- Track a Wikiloc
LA TRAVESSA
Ruta circular molt interessant que ens portarà des de l’estació de Llançà a visitar bona part dels punts d’interès d’aquesta part de la Costa Brava. Combinarem mar i muntanya, tot pujant al Monestir de Sant Pere de Rodes i al Castell de Sant Salvador Saverdera, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC des d’on s’obtenen unes fantàstiques panoràmiques de la badia de Roses i del monestir de Sant Pere de Rodes retallat sobre el mar de fons.
Per pujar al Monestir des de Llançà seguirem l’antic Camí a Sant Pere de Rodes, un camí d’origen medieval que en algun tram encara conserva restes de l’empedrat original amb marques de roderes de carruatges. Seguirem de pujada els senders GR-11 i GR-92, el que fa que aquesta ascensió sigui fàcil de seguir.
De baixada del monestir tenim l’opció de seguir el mateix sender GR-11 que hem seguit de pujada i que ens porta fins al Port de la Selva. Aquest tram de sender va a estones per carretera. Per això hem preferit baixar fins a nivell de mar seguint el Camí de Sant Jaume que baixa per la Vall de Santa Creu fins a la platja del Port de la Vall. Aquesta opció és força més agradable que el GR-11, tot i que deixem de visitar un parell de dòlmens.
Un cop a Llançà hem continuat el GR-92 envoltant el barri de les Carboneres. És en aquest darrer tram on trobem la part més interessant de la caminada arran de mar, la Miranda, un tram de sender que va enlairat sobre penya-segats i que ofereix magnífiques vistes d’aquesta part de la costa.
- Interès: Sant Pere de Rodes i el Castell de Sant Salvador Saverdera, un 100 Cims de la FEEC.
- Època: Tot l’any
- Ruta: Estació de Llançà – coll del Perer – serra de l’Estel – Mas de la Pallera – Església de Santa Helena – Monestir de Sant Pere de Rodes – Sant Salvador Saverdera (100 Cims) – la Vall de Santa Creu – platja del Port de la Vall – Punta de Sarnella – platja del Cau del Llop – la Miranda – platja de de la Gola – Port de Llançà – estació de Llançà
- Dificultat: Llarg recorregut que discorre per camins fressats i fàcils de seguir. L’accés al castell Saverdera és dret i costerut.
CONNEXIONS AMB ALTRES RUTES
- Ruta ST02: Vilajuïga – Castell Saverdera (100 cims) – Sant Pere de Rodes – Llançà 18,8km (+812/-840)
- Ruta ST61: Llançà – Puig Tifell – Puig d’Esquers (100 cims) – Sant Miquel de Colera – Molinàs – Colera 18,6km (+785/-785) (L)
MAPES
TOPOGRÀFIC
TRACK A WIKILOC
PERFIL DE LA RUTA
DIFICULTAT
Travessa que discorre per camins i corriols fressats i còmodes, tret de la pujada al castell Saverdera, que és dreta al final. Cal parar atenció a la tramuntana que sol bufar en aquestes comarques.
ELS SENDERS
La travessa discorre sempre per camins abalisats. En tot moment trobarem senyals de pintura i pals indicadors que ens ajudaran a fer una ruta fàcil de seguir. Així, segons el tram, podem dividir la ruta en tres seccions segons els senyals que trobarem:
- Llançà-Sant Pere de Rodes: GR-11. Senyals blancs i vermells de sender de gran recorregut
- Sant Pere de Rodes-Platja del Port de la Vall: Camí de Sant Jaume. Marques grogues i indicadors.
- Platja del Port de la Vall-Llançà: GR-92. Senyals blancs i vermells d’aquest sender que recorre tota la costa catalana.
ELS TRENS
TREN DE RODALIES
La ruta comença i acaba a l’estació de Llançà de la R11 de Rodalies de Catalunya. El tren va arribar en aquest municipi l’any 1878 quan es va posar en funcionament el tram entre Figueres i Portbou.
Diferents trens regionals i de mitja distància paren en aquesta estació. Podeu consultar horaris a:
LA RESSENYA
(datum ETRS89)
0 km 0h0min Estació de Llançà (13 m) (gps 31T 512269 4690485)
L’estació es troba al nord del municipi. El tren va arribar a Llançà el 29 de gener de 1878 quan es va inaugurar el tram entre Figueres i Portbou, esdeveniment que va coincidir amb la data del casament del Rei Alfons XIII.
Sortim de l’estació i anem cap al sud-est en direcció al centre de la població per l’avinguda d’Europa fins a trobar el carrer Rafael Estela, que ens portarà a la plaça Major, on trobem l’Arbre de la Llibertat, plantat l’any 1870, l’església de Sant Vicenç (s. XVII-XVIII) que va substituir l’anterior de planta romànica de la qual només en queda la Torre Romànica (s. XIII-XIV), situada a l’altre costat de la plaça.
Prenem el carrer Nicolás Salmerón vers a l’est, tram durant el qual trobarem diversos supermercats on poder comprar provisions per a l’excursió. Passada l’Oficina d’informació trobem un pal indicador. El seguim en direcció al coll del Perer seguint l’avinguda Antoni Margarits.
1,4 km 25 min Rotonda Av. Antoni Margarits (30 m) (gps 31T 512395 4689464)
Abandonem l’asfalt per prendre un camí a la dreta que va cap al coll del Perer, visible al fons entre la Serra de l’Estela i el Puig Vaquer. El camí va guanyant alçada entre marges de pedra que delimiten camps d’oliveres. A la nostra esquena de mica en mica obtenim vistes de l’Albera, amb el Puig Estela i el Querroig, dos 100 Cims, com a muntanyes més característiques.
3,8 km 1h15min Coll del Perer (356 m) (gps 31T 513097 4687748)
Excel·lent mirador des d’on en dies clars podem apreciar la silueta del Canigó. Si volem escurçar la ruta, podem prendre el corriol al sud-est que baixa en 25 min fins a La Vall de Santa Creu, on enllaçaríem amb el que ve de Sant Pere de Rodes.
El camí s’enfila fort per la Serra del Coll del Perer fins a un collet marcat amb una enorme fita. Aquí el camí gira al sud seguint una pista on podrem visitar alguns elements neolítics que es troben dispersos per la zona:
- Pedra I de les Creus de l’Hospital. (alt. 442m gps 512647 4687421): pedra amb diversos gravats, força erosionats, descoberta l’any 1987 pel GESEART.
- Dolmen de la Pallera. Situat 500 m a l’est del camí per terreny difícil.
- Paradolmen de la Pallera (alt. 501m gps 512926 4686449). Prop de les restes del Mas de la Pallera. Format per una cambra semi artificial, un corredor i un túmul.
- Poblat abandonat de la Pallera (alt. 502m gps 512940 4686704): antic poblament d’origen medieval o modern amb edificacions circulars i quadrades. Situat dalt d’un turó.



5,9 km 1h50min Mas de la Pallera – Carretera (506 m) (gps 31T 512932 4686408)
Trobem la carretera d’accés a Sant Pere de Rodes i la seguim uns metres al sud fins a l’alçada d’un pàrquing on a la dreta surt un camí que s’enfila fins a Santa Helena.
6,4 km 1h55min Santa Helena de Rodes (539 m) (gps 31T 513163 4686055)
Església de l’antic poblat medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, dins el municipi del Port de la Selva. Del poblat queden les restes de vint-i-cinc o trenta habitatges, una plaça i algunes portalades de la muralla. Els estudis indiquen que hi van arribar a viure 250 persones i que hi havia de tres a cinc capellans. També s’ha trobat una necròpolis amb tombes antropomòrfiques gràcies a les excavacions fetes durant els anys 2006 i 2007.
L’església és l’únic edifici que resta dempeus, també anomenada de Santa Creu, és d’origen preromànic (s. IX) amb diverses ampliacions i reformes que abracen fins al s. XVIII, quan es va afegir a la planta rectangular original, un absis trapezoidal cobert amb volta de canó (s. X) i dues naus laterals (s. XVI-XVII).
7 km 2h10min Sant Pere de Rodes (527 m) (gps 31T 513655 4685680)
Antic monestir benedictí fundat vers el s. IX. Les primeres notícies de Sant Pere de Rodes daten de l’any 878 on en un precepte del Rei Lluís ‘el Tartamut’ apareix mencionat com a una cel·la depenent del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Episodis de Pesta Negra durant el s. XIV i la pirateria dels s. XV i XVIII van provocar la seva decadència. Els monjos van abandonar definitivament el monestir a finals del s. XVIII, quan es van traslladar a l’abadia de Vila-sacra, i posteriorment a Figueres.
Al replà d’entrada al Monestir trobem un aparell DEA de cardioprotector, diferents plafons informatius i un pal indicador que ens marca el camí de pujada al castell de Sant Salvador. En un primer moment el sender va per unes escales, però ràpidament ens trobarem pujant per un dret corriol que zigzagueja muntanya amunt guanyant alçada ràpidament fins a les restes del castell.
7,7 km 2h30min Sant Salvador Saverdera (682 m) (gps 31T 513835 4685313)
Cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC que corona la serra de Verdera, des d’on es tenen extenses panoràmiques de la badia del Port de la Selva, el Cap de Creus, l’Albera i el Canigó.
Al seu capdamunt trobem les restes del Castell de Sant Salvador, d’origen romànic (s. XI), època en què es construeix sobre les roques del cim. Al llarg de la història va anar passant de propietaris, des dels comtes emporitans, a la Corona d’Aragó i al mateix monestir, a qui pertanyia l’any d’exclaustració (1835). Encara es conserven les restes de l’església de Sant Salvador.
8,4 km 2h40min Sant Pere de Rodes (527 m) (gps 31T 513655 4685680)
De baixada a la platja del Port de la Vall seguirem el brancal del Camí de Sant Jaume que va del Port de la Selva a Figueres, ciutat on s’uneix amb el que ve del coll de Panissars.
De nou al monestir, seguim els indicadors en direcció a la Vall de Santa Creu (senyals grocs d’Itinerànnia) que passa per la font dels Monjos. Utilitzarem el sender de baixada que va pel Camí de Sant Jaume a través d’una vegetació baixa formada per brolles i camp de vinyes prop del poble.
10,6 km 3h10 min La Vall de Santa Creu (164 m) (gps 31T 513695 4687023)
Veïnat del municipi del Port de la Selva que compta amb una quarantena de cases restaurades, utilitzades com a segona residència. Al nord-est del poble podem visitar l’església de Sant Fruitós, datada del s. XVII esmentada al s. XI. Està poblat des de l’època medieval i es creu que es va formar quan es va abandonar l’antic poble de Santa Creu de Rodes.
Podem tornar a Llançà (1h40min) agafant la carrerada de Cloells, un camí que puja al coll del Perer. Nosaltres seguim cap al Port de la Selva i Llançà per la costa a 2h40min. El camí baixa entre camps de conreu abandonats i passa pels molins d’en Peiret i de Canavall, un antic molí de gra, abans no arribem a la carretera GI-612 que va entre el Port de la Selva i Llançà. Envoltem pel nord el càmping seguint les marques grogues que ens conduiran a la platja del Port de la Vall.
13,1 km 3h45min Platja del Port de la Vall (0 m) (gps 31T 515267 4687932)
Cruïlla amb pal indicador on trobem les marques del GR-92, sender que uneix Portbou i Ulldecona en un recorregut que uneix els dos extrems del país arran de costa.
Seguim a l’esquerra (nord) l’indicador en direcció a Llançà, (a 1h55min segons ens indica). El camí segueix el Camí de Ronda, un sender que recorre la costa seguint a tocar del mar. Caminarem per platges, fars i passarel·les per un entorn força humanitzat però agradable. Dels indrets més destacats destaquem la Punta de la Sarnella i el seu far, així com el tram entre la platja del Cau del Llop i la de la Gola, on el sender ens sorprendrà. Durant uns metres, el sender és estret, agrest i a estones aeri, on fins i tot trobarem algun senyal de perill que no ens ha d’espantar. El camí és fàcil.
19,2 km 5h25min Port de Llançà (5 m) (gps 31T 513511 4691038)
Un cop al Port de Llança, el carrer de Palandriu i les avingudes de Pau Casals i d’Europa ens conduiran de nou a l’estació de tren passant per la capella del Port l’Ajuntament.
20,9 km 5h45min Estació de Llançà (13m) (gps 31T 512269 4690485)
FOTOGRAFIES










































FOTOS PANORÀMIQUES
BIBLIOGRAFIA
LLIBRES
- L’Albera : guia excursionista transfronterera = Les Albères : guide de randonnée transfrontalier. Ed. Albera Viva (2000)
- Flora i fauna dels espais naturals l´Albera. Toni Llobet. Brau Edicions (2011)
- Alt Empordà: 17 excursions a peu. Sergi Lara. Cossetània Comarcal (2009)
- Molinàs: Sant Miquel de Colera. Arnald Plujà i Canals. (2005)
- Poblats, dolmens i menhirs : els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) / Josep Tarrús i Galter. Ed. Diputació de Girona (2002)
BIBLIOGRAFIA WEB
- Mapa Patrimoni de la Generalitat
- Ajuntament de Llançà (Senderisme)
- Itinerannia. Xarxa de rutes amb tota mena d´informació
- Marxa de Resistència del Cap de Creus
- Camins de Ronda
- Informació sobre Sant Pere de Rodes
TRENS
- Rodalies de Catalunya: horaris, preus, línies oficials
- Trenscat: completa informació sobre trens catalans
- ADIF: gestor ferroviari estatal
EL TEMPS
CARTOGRAFIA
- L´Empordà Cap de Creus en detall a peu i en BTT. 1:25.000 Ed. Piolet
- Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Col·lecció 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
- Massís de l’Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
- Mapa comarcal de Catalunya. Alt Empordà. Escala 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.
RUTES RELACIONADES
Publicada a: