232. Circular des de l’estació de St. Celoni pel dolmen de Pedra Gentil, Sta. Eulàlia de Tapioles i la vall d’Olzinelles

DADES TÈCNIQUES

  • Estació de sortida/arribada: Sant Celoni (Rodalies)
  • Distància/durada: 22,4 km / 6h (sense aturades)
  • Desnivell:  +/- 420 m
  • Dificultat: Exigent
  • Track a Wikiloc

LA TRAVESSA

L’excursió és una ampliació de la clàssica ruta circular que des de Sant Celoni que visita la Vall d’Olzinelles seguint el sender SL C-79 i que podeu consultar a la Ruta ST218 la Vall d’Olzinelles.

La ruta és també circular i surt i arriba també a l’estació de Sant Celoni. Ens portarà a visitar alguns dels punts d’interès del Parc del Montnegre i Corredor. La carretera que uneix Sant Celoni amb Vallgorguina i que ressegueix el torrent homònim és considera la separació natural entre ambdós massissos.

Atenent a aquest divisió, la ruta discorre en la seva primera part pel Corredor, travessa el poble de Vallgorguina quan és a meitat d’itinerari, i travessa part del Montnegre durant la segona meitat del recorregut.

Aquesta opció que és llarga que la clàssica que segueix el sender SL C-79 (aproximadament +10 km), però visita més punts d’interès, com és el dolmen de Pedra Gentil, les ruïnes de Santa Eulàlia de Tapioles i les fonts d’en Nei i del Pradelló que l’esmentat sender no visita. A més a més de tornada segueix la part més agradable del SL C-79, el que va a tocar del torrent d’Olzinelles, i que recorre bonics i emboscats camins a tocar del riu. Aquesta ruta evita la part més avorrida de l’esmentat sender, el que passa pel bosc de la Creu i que recorre bàsicament pista.

La travessa recorre nombrosos elements d’interès, tant naturals com patrimonials.

Així, entre d’altres, anirem trobant durant la caminada:

– Arbres particulars: alzina de la Pega, suro d’en Duran, alba del Pla del Forn, pollancre d’Olzinelles, pi Gros d’en Rafel, roure de Can Draper
– Dòlmens: Pedra Gentil
– Ermites: Sta. Eulàlia de Tapioles, St Esteve i Sant Andreu de Vallgorguina, església Vella de Vallgorguina
– Fonts: font del Forn, font del Rector, font d’en Nel, font de la Pega, font del Pradelló
– Pou de glaç de Can Draper
– Antic forn de Can Pega
– Ponts: Pont Trencat (gòtic s. XV, restaurat 2003), pont d’Olzinelles
– Xemeneies de Can Pàmies

És especialment interessant la visita a les ruïnes de Santa Eulàlia de Tapioles. El seu estat d’abandó i decadència, amb cementiri inclòs, fan d’aquest indret un lloc especial. Cap sender hi passa, però paga la pena el petit desviament per a visitar aquest racó.

També és interessant l’església Vella, en estat ruïnós. Es troba situada dins d’una propietat privada, així quen o hi ens podrem acostar gaire, però la podrem observar des del camí i fer-hi una ullada ni que sigui de fora.

D’especial interés són les fonts d’en Nei i de la Pradella. Aquesta última, situada és en una fosca raconada, disposa d’uns bancs de pedra que l’envolten i que la converteixen en un indret ideal per a aturar-s’hi a dinar si no ho hem fet a Vallgorguina.

Si fem l’itinerari durant la primavera o després d’unes bones pluges, la natura de l’entorn ens oferirà un paisatge verd, frondós i humit, regat amb aigua que baixarà remorosament aigües avall.

Mapa ICGC de la travessa

OBJECCIONS
Si hem de posar cap però a la travessa, n’hi un parell a comentar.

  1. Els tres quilòmetres d’asfalt que hem de fer fins que sortim dels carrers de Sant Celoni. Es fan llargs. Val a dir, però, que la visita al Pont Trencat fa que aquest tram sigui més tolerable.
  2. El Parcmotor de Vallgorguina. Si fem la caminada en cap de setmana, com serà l’habitual, les competicions matinals de motocròs provocaran molt de soroll fins i tot un bon tram després de passar-hi. L’itinerari segueix en tot moment el sender descrit per Tourdera, tot i que no sembla una solució gaire ben trobada.

ELEMENTS D’INTERÈS

Per ordre de caminada, trobarem:

KM 1,2
Can Draper: Construïda el 1860, Can Draper és una casa pairal amb un pati al davant tancat per un portal (el barri). La façana principal és simètrica, i a la barana de ferro del balcó principal hi ha la data de la construcció. A l’esquerra de la casa hi ha un cos afegit, amb una llarga galeria oberta sostinguda per pilars, un dels elements més característics de l’edifici.

Els Draper provenien de Gaserans. L’origen de la branca celonina de la família està en un Draper que es casà amb l’hereva de la familia Garrell d’Olzinelles. (Extret del plafó informatiu)

Aquí té el punt d’inici el SL C-79 que seguirem. Veurem un plafó informatiu del sender a tocar del petit pàrquing.

KM 1,2
Roure de Can Draper (Quercus pubescens): Roure martinenc de 18,2 metres d’alçada. Perímetre 3,77 m. Diàmetre de capçada 22 m (mides 2004). Aquest és un dels roures més gruixuts mesurats a Catalunya. Tant la rabassa com alguna de les branques principals es troben corcades per les larves del banyarriquer (Cerambyx cerdo), una espècie d’escarabat espectacular per la seva mida i protegida per diferents convenis europeus.

L’ombra d’aquest bell arbre s’aprofita com a amorriador del ramat d’ovelles de Can Pla del Montseny, i el pastor encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota l’arbre per posar blocs de sal pel bestiar. Aquesta mateixa pedra la fan servir habitualment per descansar camperols, caminants i pastors. (Extret del plafó informatiu)

KM 2
Pou de Glaç de Can Draper: Pou de planta circular, cobert amb volta per aproximació de filades. A la llinda de l’obertura, hi ha gravada la data de “1771”. Els murs estan bastits amb carreuons i la cúpula amb maó. Aquesta es recolza sobre una banqueta circular que sobresurt de l’excavació del subsòl. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 3,1
Plataneda: Tot just es creua la carretera a Olzinelles pel pont de Ca l’Alzina Vell entrem en una zona on el bosc de ribera ha estat substituït per una plantació de plàtans, arbre de creixement ràpid però de fusta de mala qualitat.

KM 3,7
Pont de Can Plana: Permet creuar la riera de Vallgorguina. La riera neix més amunt de Ca l’Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d’aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d’aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes. La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigua cap als recs i les basses properes. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 3,7
Pont de Can Plana: Permet creuar la riera de Vallgorguina. La riera neix més amunt de Ca l’Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d’aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d’aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes. La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigua cap als recs i les basses properes. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 4,1
Pollancre d’Olzinelles (Populus nigra): Alçada 26,6 m. Perímetre 2,82 m. Diàmetre capçada 19,5 m (mides 2004). Arbre que viu en boscos de ribera juntament amb àlbers, erns o salzes. Pel seu creixement ràpid és cultivat en rengleres per a l’aprofitament de la fusta.

Les seves mides en alçada i perímetre fan del pollancre d’Olzinelles un arbre notable i únic en dimensions al municipi de Sant Celoni. Al seu entorn es descomposa la fusta morta d’altres arbres de ribera sobre els quals hi creixen enormes bolets de soca. (Extret del plafó informatiu)

KM 5,1
Forns de Pega de Can Valls: Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X, d’uns 2 metres d’alçada cadascun, un al costat de l’altre. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega, substància viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s’utilitzava com a combustible per l’enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients. (Extret del plafó informatiu)

KM 5,2
Font i basses de la Pega: La font de la Pega recull les aigües superficials de la riera i omple el safareig de les dues basses. Amb aquestes aigües es regava el camp Gran, situat a la vora de les basses. Diferents elements fan l’entorn especialment agradable, com els plàtans, l’alzina de la Pega, la proximitat de la riera o el banc al costat de la font. Fins fa pocs anys molta gent del poble hi anava a berenar durant les tardes d’estiu.

KM 5,2
Alzina de la Pega/de Can Valls (Quercus ilex): Alçada 35,8 m. Perímetre 3.6 m. Diàmetre capçada 28,7 m (mides 2004). L’alzina de la Pega és un dels arbres més excepcionals del municipi de Sant Celoni. Les seves mides d’alçada, diàmetre de capçada i perímetre superen les alzines mesurades pel govern de Catalunya el 1997.

Plàtans de la Pega (Platanus hispanica): Alçada 32 m. Diàmetre 2,68 m. Diàmetre capçada 19 m (mides 2004). Tot el conjunt de la font de la Pega està ombrejat per una plantació de 14 plàtans grans, sans i vigorosos que, juntament amb l’alzina de la Pega i les basses, donen a l’espai un caràcter singular i monumental.

Aquesta alzina senyalava clarament un punt d’aturada a la font de la Pega en l’antic camí carreter entre Sant Celoni i Olzinelles. La casa de Can Valls, ben a la vora, tenia habitacions a la carrossera, avui en runes, per si a algun caminant o traginer se li feia fosc i havia de quedar-se a dormir.

KM 5,8
Font del Senyor Rector: Petita font arranjada amb bancades laterals situada sota l’ermita de Sant Esteve d’Olzinelles. Embolcallada d’humitat i frescor. Un bell espai on fer una aturada.

KM 5,8
Sant Esteve d’Olzinelles: Es va construir entre els segles XVI i XVIII. Té un bell campanar d’espadanya sobre la façana. Adosada a la part posterior hi ha la rectoria, que és un interessant casal de finals del XVI o principis del XVII. En front de la façana, a pocs metres, hi ha el cementiri, encerclat per alts murs. Darrerament, l’esplanada de davant del conjunt de l’església de Sant Esteve s’ha convertit en el centre neuràlgic de la recuperada Festa Major d’Olzinelles, que s’escau el primer dissabte d’agost. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 6,3
Roure del Quintà (Quercus ilex): Un dels arbres que envolten el Quintà de Can Valls. La riera d’Olzinelles creua pel mig la finca on també hi havia hagut un canal. L’abundant aigua va facilitar el creixement de grans exemplars de roures, pollancres i avellaners.

KM 6,5
Aqüeducte de Can Valls: Canalització que condueix aigua d’una mina propera fins a la bassa de l’Aranyal.

KM 6,6
Font i bassa de l’Aranyal: S´hi accedeix per una filera de plàtans monumentals.

KM 7,3
Font de l’Aranyal: Situada fora de la ruta normal. Cal desviar-se uns minuts però l’esforç paga la pena. Es troba situada en una fresca raconada amb el que sembla un antic banc de pedra ara covert de molsa i envoltat de falgueres.

KM 7,5
Pont de l’Aranyal: El pont de l’Aranyal travessa el sot de les Mines i duu cap al sot de l’Aranyal i cap a ca l’Aliba. La seva construcció data de finals del s. XIX, quan es van fer unes millores a la finca de Can Valls, com també ho són els aqüeductes dels entorns. Al costat del pont se situen un conjunt d’arbres de mides notables i de gran bellesa: els plàtans i el faig del pont de l’Aranyal, i en el replà adjacent, el cedre de Can Valls. (Extret del plafó informatiu)

Plàtans del pont de l’Aranyal (Platanus hispanica): Alçada 35,1 m. Perímetre 2,82 m. Diàmetre capçada 27,5 m (mides 2004). El plàtan és un arbre cultivat. S’acostuma a plantar preferentment en els passeigs o camins com a arbre d’ombra, finalitat amb la qual també van ser plantats els plàtans de la bassa i del pont de l’Aranyal. (Extret del plafó informatiu)

Faig del pont de l’Aranyal (Fagus sylvatica): Alçada 18m. Perímetre 1,98 m. Diàmetre capçada 23 m (mides 2004). El faig és un arbre típic del clima centreuropeu. A Catalunya forma boscos al Pirineu, al Montseny, les Guilleries i els Ports de Tortosa. Al Montnegre hi ha alguns peus dispersos als cims més alts. Aquest exemplar, que no és segur que si va ser plantat o bé és espontani, es troba només a 230 m d’altitud i és en un estat de vitalitat òptim. En aquest indret té les condicions necessàries per sobreviure: un sòl humit i fresc on no hi arriba la sequera estival. També creix un altre faig de grans dimensions (perímetre de 1,8 m) uns metres per sobre de la font de l’Aranyal. (Extret del plafó informatiu)

Cedre de Can Valls (Cedrus atlantica): Alçada 20,75 m. Perímetre 2,8 m. Diàmetre capçada 15,8 m (mides 2004). El cedre és un arbre que prové del nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de Can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal. (Extret del plafó informatiu)

KM 7,7
Aladern fals de Can Valls (Phillyrea latifolia): Alçada 9 metres. Perímetre 0,77 m. Diàmetre capçada 7 m (mides 2004). L’aladern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones, agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol. Aquest exemplar ha aconseguit mides d’arbre, i les seves dimensions són úniques a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners i han motivat la seva forma tortuosa.

L’aladern fals havia estat molt utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa. (Extret plafó situat in situ)

KM 10
Sot de la Remor: El sot de la Remor 11 recull les aigües de la petita conca creada pels turons de la Trona del Cego, el turó del Cadastre i el turó dels Republicans, i va a parar a la riera d’Olzinelles poc abans de can Draper. A la seva capçalera s’hi explota la sureda, i a les parts més frescals hi creixen restes de plantacions de pins en antigues feixes. (Extret de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni)

KM 12,4
Xemenies de Can Pàmies: dues xemeneies restaurades, últim vestigi de l’empresa tèxtil de can Gramunt que Rafael Berenguer Campdepadrós va construir a principis del s. XX al costat de la Tordera per aprofitar l’aigua per produir vapor. En el seu moment era la indústria més important de la vila, amb més de 150 operaris, la majoria dels quals dones, tot i que també hi treballaven infants.

ELS SENDERS

La ruta segueix gairebé sempre senders homologats. Només curts trams de camí, com la visita a Santa Eulàlia de Tapioles deixarem de costat senders marcats.

La senyalització és vertical amb pals indicadors i de seguiment. No trobarem marques de pintura en els elements ni naturals ni artificials (només alguns del GR). Val a dir que les indicacions als pals de seguiment dels senders locals SL C-110 i SL C-79 només estan posades per ser llegides si es fan en el sentit contrari al que nosaltres hem triat. Un fet no gaire comprensible quan es tracta de senders que es poden fer en qualsevol direcció. Tot i això, no hi ha problemes de seguiment.

Tourdera: ruta senderista i cicloturística que uneix diferents punts de la conca del riu Tordera i la riera d’Arbúcies. Agafarem aquest sender quan encara som dins els carrers de Sant Celoni i el seguirem fins a prendre la cruïlla per visitar Santa Eulàlia de Tapioles. Quan el sender arriba al circuit de motocros pot donar peu a confusió. Cal seguir enganxats a la fiera de Vallgorguina fins al final del pàrquing.

– SL C-71 Sender de Pedra Genil: sender circular que des de Vallgorguina s’acosta al dolmen de Pedra Gentil. El seguirem des del dolmen fins al seu final, Vallgorguina, seguint el tram que va per la font d’en Nei.

– GR-92: travessa tota la serra del Montnegre i el Corredor des deLlinars fins a Tordera, pasasnt per Vallgorguina. Seguirem aquest GR durant una estona des d’aquest municipi del Vallès Oriental fins al collet del Xaragall, on prendrem el SL C-110 fins a l’ermita de St. Esteve d’Olzinelles.

– SL C-110 de Vallgorguina a Olzinelles: sender circular que connecta la població vallesana de Vallgorguina amb l’entitat de població depenent de Sant Celoni d’Olzinelles. De les dues opcions que ofereix el sender per anar a Olzinelles, hem triat la mateixa que segueix el GR-92 fins del collet del Xaragall. Ens ha semblat una ruta més interessant atès que evita més trams asfaltats i a és a més passa per la bonica font i safareig de Pradelló.

– SL C-79 La Vall d’Olzinelles: ruta circular amb origen i final a Can Draper. Seguim el tram més interessant, el que ressegueix la riera d’Olzinelles.

DIFICULTAT

Ruta llarga però no excessivament dura. Vallgorguina es troba a mig camí, punt on poder fer una aturada per a menjar una mica i agafar forces per a continuar la marxa.

Tot i que hi ha pals indicadors a gairebé totes les cruïlles, cal estar atents al gps a fi de no passar-se de cap element d’interès i de cap de les constants cruïlles.

ELS TRENS

L’estació de Sant Celoni és troba a la línia de ferrocarril que uneix Barcelona-Girona-Portbou. Hi tenen parada els trens de Rodalies i Regionals.

ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADASant Celoni : Estació situada al sud del municipi molt a prop del centre de la ciutat. L’edifici de viatgers disposa d’un bar. A la plaça de l’Estació hi trobarem diferents bars on poder prendre o menjar alguna cosa.

Podeu consultar els horaris a Rodalies de Catalunya.

FOTOGRAFIES

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és webgrafia_text-1.jpg

EL TEMPS

ELS TRENS

WEBS

CARTOGRAFIA

  • Ed. Alpina Montnegre-Corredor 1:25.000 E25
  • Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000. el Montnegre i el Corredor – 69 Col·lecció Unitats Geogràfiques ICGC
  • Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000. Vallès Oriental – 41 ICGC

Publicat a

, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Entrades relacionades

Rating: 1 out of 5.

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s